4 minuts serà un quart de 12 del migdia.
Saludem ja en Abel Lambea.
Bon dia, Abel.
Bon dia.
Bibliotecària de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Feia dies que no ens visitava amb aquells llibres.
Alguns d'ells són novetats editorials,
però sempre el criteri, a banda de la novetat,
és la incorporació de nous títols al fons de la biblioteca
o fer una mica de memòria alguns títols que passen desapercebuts
i que tenen el seu interès.
I en aquest sentit, no només parlem de narrativa i de novel·la,
perquè l'Anabel sempre que ve ens sorprèn
amb algunes coses d'aquelles que ella diu que a mi m'agraden.
Aquelles coses que a mi m'agraden.
I a nosaltres ens encanta que ens les expliqui,
perquè precisament són llibres que passen absolutament desapercebuts.
I quan es posen allà a l'aparador,
escolta, volen, eh?
Com un caramel a la porta d'una escola, exactament igual.
És curiós perquè això, mira, per exemple,
lectors de poesia n'hi ha, però n'hi ha més de narrativa, no?
Però sempre hi ha aquell raconet de lectors de poesia,
de gent lectora de teatre, no?
De teatre encara menys que la poesia, perquè és...
Però n'hi ha, eh? N'hi ha.
I llavors vam pensar, posem un expositor amb els premis de poesia,
perquè coincidia que teníem dos o tres novetats de premis de poesia,
i escolta, l'hem deixat perquè surt més que mai.
O sigui, hi ha part dels lectors, hi ha gent que s'apropa a la poesia,
perquè te la trobes allà i realment hi ha llibres...
Si l'has d'anar buscant, no la busques.
Però si la trobes allà, dius, calla.
Sí, no? Provem, provem.
Sí, sí, està bé.
Això de posar allà la gent una mica les coses al davant...
És curiós perquè, òbviament, moltíssims lectors de novel·les
busquen sempre la novetat, aquella novetat editorial que ha sortit,
però moltes vegades, jo no dic que ho feu amb idea,
però per si mirar la reacció dels usuaris de la biblioteca,
poseu allà els expositors novel·les que probablement no són novetat editorial,
que fa dos anys, per exemple, que s'han publicat,
que estan els prestatges als quals tothom pot accedir-hi, però estan allà.
En el moment que les poseu en l'expositor aquell de l'entrada,
volen també.
Dius, calla, si aquest títol fa dos anys que el tenim...
Però, clar, som una miqueta dropets nosaltres, no?
Si m'ho posen aquí fixa't, no cal que busqui, no?
Sí, no, i a part, per exemple, de vegades hi ha novetats editorials
que no ho semblen, perquè són llibres realment de fa molts anys,
però és una novetat, per exemple, traduït al català.
O sigui, són llibres, per exemple, que no s'havien traduït mai al català
i de cop i volta treuen... o una nova traducció, no?
Inclús hem arribat a tenir la Divina Comèdia, no?
Veia com a novetat. Per què?
Perquè era una... es va fer una edició molt bona,
una edició crítica, amb una bona traducció,
i es va editar de nou.
Per tant, no és allò, rabiosa actualitat, per dir-ho,
la Divina Comèdia, però sí era una novetat
en el sentit que sortia aquella traducció com a novetat editorial.
Home, s'han donat molts casos de novel·les
i llibres, potser, que es van publicar als anys 60 i 70,
que vosaltres teníeu a la biblioteca,
que arrel d'un fenomen literari X,
tipus tots els temes aquests relacionats amb el sang grial i tot això,
resulta que l'editorial diu,
calla, que recuperarem aquell titul antic.
Tothom va darrere de la novetat editorial
i feia temps que la teníeu, també a la biblioteca.
Mira, això va passar amb la història dels reis de les Reines de França,
que era una novel·la,
deien de les primeres novel·les històriques,
com a concepte de novel·la històrica,
és a dir, amb un marc històric concret
i amb fets històrics reals.
No només ambientada en un lloc determinat,
sinó amb uns fets,
era una trama novel·lada,
però amb fets històrics reals.
I nosaltres la teníem dels anys 60.
Això també us va passar amb les cròniques d'Imbatuta,
ho teníeu en castellà,
no sé si dels 60, però dels 70 segur,
i ningú mai, pràcticament mai,
us havia demanat les cròniques d'Imbatuta.
Ara que s'ha fet aquesta magnífica edició en català,
resulta que està sortint.
Exacte.
L'edició antiga, castellana i la catalana, evidentment.
Són curiositats.
Són maneres de moure el fons.
Però que està molt bé que passi això,
ho diem com una bona cosa.
I tant.
Molt bé.
Bé, què ens has portat avui?
Coses d'aquelles que a tu t'agraden?
Sí, però no he triat fons de la biblioteca.
Ja saps que de vegades trio racons
que ja estan a la biblioteca que m'agraden molt.
Però ara he portat novetats,
però de fet, novel·la, novel·la,
només he portat una.
Ha tret una nova novel·la,
l'autor suec,
Henning Mankel.
Henning Mankel aquí és molt conegut
per una saga de policia que ha fet.
A tot arreu aquest home.
Sí, la veritat és que la gent té bones crítiques
i, a més a més, surt.
Ho veus, que la gent et demana més.
I ara ha tret una novel·la que es diu
El retorno del professor de baile,
que ja no és de la saga Wallaguer,
Wallander es diu el comissari.
El seu detectiu, el seu comissari.
Aquesta saga o l'ha tancat o l'ha deixat.
I ha tret un llibre que també és de trama policia,
que també surt jo històries de col·laboracionistes
durant la Segona Guerra Mundial,
nazis...
A mi, dues persones molt lectores que l'han llegit
me l'han recomanat especialment,
diuen que és molt bo.
Jo no l'he llegit,
ho explico perquè realment ha tret novel·la nova,
no és d'aquella saga que la gent que vol continuar...
Aquest és fora d'aquella sèrie.
Imaginem que continuarà fent històries del comissari.
Suposo que sí.
És un filó magnífic i a més...
Va arribar un moment que deia
aquest home els té en un calaix o què?
Perquè sortia cada any.
Però clar, resulta que en suec
havien estat escrites de fa temps.
Han començat a...
I clar, per això sortien tan seguides, no?
Jo que té un calaix o què?
Les novel·les les va traient perquè...
Sí, sí.
Molt bé.
I es diu El retorno del professor de baile.
Té molt bona cara aquesta.
Tal com ho explica...
Vull dir, no desvetllaré ara cap secret,
però es veu que un assassinat important que hi ha,
el primer assassinat,
doncs amb la sang hi ha unes certes petjades
que sembla que algú hagi ballat.
Espetjades amb...
Bé, bé.
Deixem-ho així, no?
Bé, molt bé.
Llavors, per un altre costat,
vull comentar que ha sortit el llibre
de la sèrie de TV3, La Supernani.
Molt bé.
Han tret el llibre.
Es diu Supernani, evidentment.
Consells pràctics i sensats per educar els teus fills.
Quina por, Anabel,
quina por fan aquestes coses dels consells.
Quina por.
Sí, però de llibres d'aquests de consells...
Està ple.
El món editorial està ple, ple i ple.
Llavors, bé, jo me l'he volgut mirar
per saber realment si era jo de cachondeo,
i per riure una estona,
o hi havia alguna cosa més.
I jo crec que hi ha alguna cosa més.
O sigui, no està fet de qualsevol manera el llibre.
El llibre està estructurat en dues parts.
Una és les tècniques bàsiques per educar els teus fills,
i l'altra són problemes i solucions.
Problemes amb coses determinades,
per exemple, a l'hora d'anar a dormir,
o problemes a l'hora de menjar,
problemes típics, allò de...
Doncs no li agrada tal cosa, no menja,
ja en sap menjar, no?
I la solució, dient.
Cal dir que és de l'estil una mica conductivista.
Del reforç, del premi, de...
Això és per pares i mares que encara tenen fe en els manuals.
d'autoajuda.
Aquells que encara conserven els manuals, no?
Sí.
Però, bé, ja et dic,
jo me l'he mirat per saber si realment era,
francament, allò de dir, bueno,
per riure una estona...
O hi havia, doncs, un altre fonament, no?
O hi havia alguna cosa, no?
I sí, ja...
Després t'agradarà o no la solució que et dóna, no?
És que és un treball seriós.
Però està fet, està pensat, eh?
El que passa que, ja et dic,
és de l'estil Estivill, eh?
És de l'estil doctor Estivill,
que és la vena aquesta...
El nen no en menja, el nen no en dorm,
el nen en contesta,
doncs mira, si et fa això, tu fes això
i veuràs que ve.
Sí, clar, evidentment no són solucions meravelloses,
però ho dic perquè ara mateix
hi ha com a dos bàndols
amb aquestes històries del tema d'educar.
En un moment determinat,
el doctor Estivill va ser una persona
que va reçar,
que va vendre molt,
que va agradar molt
i ara és una altra.
Li ha sortit un competidor
que és totalment contrari.
Ara que diu que no se'ls deixa plorar.
Exacte,
que és el doctor Carlos González
i és de l'altra banda
totalment contrària, no?
Jo, si algú veu el llibre de Supernani,
que sàpiga que és de la part
de l'estivill, diguem,
pobres pares i pobres mares,
que si no en tenen prou amb un,
que surti ara un altre
i digui tot això que han estat fent
fins ara que van llegint aquest llibre,
malament,
ara comprin el meu
que jo els hi diré
el que han de fer,
pobres criatures,
pobres pares i pobres mares.
Hauríem de confiar
en una altra cosa.
En el sentit comú,
sobretot perquè,
Déu-n'hi-do,
que complicat que ens ho posen.
Molt bé.
Molt bé,
sàpiga amb vostès
que estan aquests llibres
i que està molt bé
fer un cop d'ull per creure's
o tot el contrari,
que després ben lliure
de fer el que vulgui.
I tant, i tant.
Molt bé.
Més coses.
Un altre llibre que no,
vaja,
no sé si cal parlar-hi gaire,
és el
Les Olvidades
de l'Àngeles Casso,
una història de mujeres creadores,
l'Àngeles Casso,
que la coneixem més
perquè va,
o, bueno, més.
Hi ha molta gent que la coneix
perquè era presentadora,
no?,
del taller.
Però ella és licenciada.
Ella és bona escriptora,
escriu coses que estan molt...
Ella és licenciada
en història de l'art.
Jo fa poc la vaig veure
una entrevista,
va dir que realment
el periodisme em veia
no...
no era...
no era...
vol dir que havia estat molt bé,
però que no em vejava...
no li feia res
haver-ho deixat,
no?,
que realment...
Que li agrada més escriure.
Sí,
li agrada molt més escriure.
Llavors,
aquí ha barrejat
les dues coses
que li agraden,
que és escriure
i l'art,
no?
Ella comentava
que és una enamorada
de l'art,
que li agrada molt
la pintura,
va sempre a moltes exposicions,
i llavors ha rescatat
la història
de dones creadores,
no totes
en el món de l'art,
no?,
però sí hi ha alguna cosa.
I és una persona
que lluita molt
pel paper de les dones.
L'Àngeles Caso
sempre
ja va fer la biografia
de la...
Sí, sí,
no?,
em sembla que...
va venir a Tarragona
en unes jornades
que es van fer a la universitat
precisament
sobre aquest personatge.
I jo la trobo
una persona
molt interessant,
quan l'he sentit
en una entrevista
crec que
és una persona
d'aquelles
que se l'escolta
fàcilment
i...
Una persona discreta,
probablement per això
no es valori
determinats llocs
a la seva obra,
però és una dona
molt seriosa
treballant
i té llibres
que estan...
Jo et dic
que els llibres
que tenim a la biblioteca
deia,
que en tenim bastants,
va guanyar
el Premio Fernando Lara,
Un largo silencio
i aquell llibre...
És molt bonic
aquest llibre,
és una novel·la
sobre la guerra
i la postguerra.
I és un llibre
molt llegit realment
i molt demanat.
I que té com a protagonistes
les dones
de diferents generacions.
Sí, sí,
és que és
una persona
que ha tirat una mica
a lluitar
pel paper de les dones
i quan la sents parlar
és una llàstima
que encara
hem d'anar així,
però realment
està pensat així,
per això
hi ha molts llibres
d'història de les dones,
que no hi ha
història dels homes
perquè qualsevol llibre
que agafis
ja és història dels homes,
no?
Han de fer uns especials,
no?
I a part.
I clar,
són gent realment...
Són pintores
les que recullen aquest llibre?
Mira,
mira, des de la...
Per exemple,
comento,
la Hildegarda de Bingen,
que va ser una consellera
de papes i emperadors,
que aquesta,
ella és la que diu
que potser
va ser la que va estar
més reconeguda
en la seva època,
perquè realment
va arribar,
clar,
evidentment,
consellera de papes
i no d'amagat.
No, no,
no públicament.
Sí, no públicament.
El que passa
que el que ella postula
és que tota aquesta gent,
inclús,
havent tingut
una mica de ressò
a l'època,
després s'han oblidat.
No han sigut figures
que durant el llarg
de la història
hagin sigut fortes.
I que en el seu moment
podien tenir la seva importància,
però els historiadors
no s'han entretingut
a recollir-les
a la seva crònica, no?
Exacte.
Allò ha passat
la Lucrecia Borja,
això sí,
que ha passat a la història.
Sí,
però ha passat
l'anèlgota de l'anella
amb el verí,
res més, eh?
Més enllà
de la tonterieta aquesta,
i perdona,
o no?
Exacte.
Per això ella rescata
una mica...
De tonteria,
perdó,
heu dit pels damnificats,
no, eh?
Vull dir que ella
rescata una mica
gent que ha sigut,
dones que han sigut
importants
al llarg de la història,
que en el seu moment
realment
hi ha,
per exemple,
una pintora,
una retratista
de la corda
Felip II,
hi ha una novelista,
la Maria de Zalles,
de l'època del segle d'or,
segle XVI o XVII,
hi ha una escultora,
de Felip V,
que, o sigui,
artistes,
realment són artistes,
la majoria,
perquè la consellera
de papes,
no ho sé jo.
Aquesta,
jo no sé si va caure
de casualitat,
és com estrany i tot,
no?
Jo haig de reconèixer
que realment
no coneixia
cap ni una,
o sigui,
jo,
Sofonisba,
en Guissola,
retratista
a la corta
de Felipe II,
no.
Com que no ens sona gaire.
No,
la veritat és que
a les meves classes
d'història
aquesta gent no sortia,
haig de dir
que no sortia.
Per tant,
em sembla una cosa
molt interessant,
realment dones
que han sigut importants
en la seva època,
però que,
segons ella,
la història
no ha sigut justa.
En aquest sentit,
ara em ve a la memòria
un llibre que teniu
a la biblioteca també,
per cert,
per si a algú
li crida l'atenció.
No,
és molt popular,
segur que molts oients
el coneixen,
té uns quants anys,
el va escriure
la Rosa Montero,
si no m'equivoco,
que són
les biografies
de les dones
que estaven
amb els
grans homes,
entre cometes.
Aleshores sortia,
doncs,
la vida
de la dona
de Juan Ramon Jiménez,
la vida
de la dona
de Maler,
Alma Maler,
és a dir,
darrere de tots
aquests homes
hi havia
determinades dones,
algunes d'elles
amb una talla
Madame Curie,
doncs també,
és a dir,
que una miqueta,
aquests noms
una mica oblidats
i que també tenien
un paper
dins de l'àmbit
de les arts
i de la ciència
important.
No,
no és l'únic,
llibre que hi ha,
i així hi ha alguna cosa més,
inclús hi ha un llibre
que no és precisament
aquest tipus de senyores,
però hi ha un llibre
que és
la vida
de les dones
dels dictadors.
Ja veus.
O sigui,
la Imelda Marcos,
com era
l'altra part
dels dictadors?
vull dir,
clar,
evidentment,
no tenen res a veure
amb aquestes senyores,
però és mirar la història
des de
anem a veure
una altra
visió,
ni el dictador
ni la gent del poble,
anem a veure
la que tenien al costat,
jo com la dona de Franco,
anem a veure
què pensava.
I aquest concretament,
Anabel,
aquest de l'Àngeles Caso,
és novetat,
és nou d'ara.
Sí,
fa molt poc
que s'ha presentat,
ja he estat fent
entrevistes
a ràdio,
televisió
i a diaris
fa un parell
de setmanes o així.
Molt bé.
Molt bé.
I l'últim
que porto,
que a mi m'encanta,
aquest llibre,
jo el recomano
especialment,
és per mi
boníssim,
es diu
Antimanual de Filosofia,
de Michel Onfray.
és un doctor
en Filosofia
francès
que es declara
d'Esquerra,
Seteu,
etcètera,
etcètera,
escrit moltíssims llibres,
és professor
d'institut
i què ha fet ell?
Doncs ha fet
un manual,
un antimanual,
com diu ell,
de Filosofia
per adolescents.
El pròleg
el fa
José Antonio Marina.
No podria ser un altre.
No podria ser un altre.
Que per cert,
perdona,
Anabel,
els llibres de José Antonio Marina
no els teniu mai
a la biblioteca.
Estan sempre prestants.
Es veu que
els lectors
només llegeixen
Filosofia últimament
perquè estan
tots circulant.
Jo crec que ha aconseguit
apropar molt
la Filosofia
de la gent.
Sí, sí,
aquest home ho ha aconseguit.
És curiós.
Perquè estiguen
en les llistes
dels més venuts,
un filòsof
ja crida l'atenció.
I a més és curiós
perquè, clar,
ell ha escrit
de diferents coses,
no només
o des d'una vesa
filosòfica
però d'altres coses.
Per tant,
els seus llibres
no estan
en un únic lloc.
No estan catalogats.
Per tant,
moltes vegades
la gent ha de venir
a preguntar
on són els llibres
d'ell
perquè no els acaben
de trobar.
Perquè d'on treuen un
potser no hi ha un altre.
Hi ha alguns
en ensenyament.
No, no,
els troben
perquè estan
sempre en circulació.
Però vull dir
que te n'adones
perquè moltes vegades
està ben a anar a preguntar.
Llavors,
o què més hi ha
d'aquest autor?
Això és una bona senyora
quan diuen
què més hi ha d'aquest?
Que ha agradat.
Que ha agradat.
Doncs fa el pròleg
a aquest llibre.
Llavors ell diu
que és un curs
de Filosofia per Adolescents
però que és un llibre
fantàstic
per a la gent
que li agrada pensar.
Llavors,
què ha fet
el Michel Onfray?
Ha fet
per mi una cosa
molt curiosa.
Ha agafat
diferents coses,
per exemple,
l'art
o la llibertat
o el dret,
no?
I fa preguntes
d'aquelles
que et podria fer
perfectament un adolescent,
no?
Tipo,
podries prescindir
de tu mòbil?
Està bé.
O,
hi ha qui busca
a través de la filosofia
una resposta?
Sí,
per exemple,
diu
és el que cobra
el salari mínim
l'esclavo moderno?
No sé,
o...
Diguem allò,
la resposta
està al vent,
no?
O
¿porque vuestro instituto
está construido
como una cárcel?
Llavors,
ell fa
una reflexió
sobre aquest tema,
el que fa ell
personalment,
l'autor,
i llavors
ha escollit
dos o tres textos
de filòsofs
de tota la història
de la filosofia
que tenen
a veure
amb aquell...
amb aquest tema,
no?
Per exemple,
un que és
molt...
molt curiós,
no?
El escoge
un educador
pedófilo
su sexualitat,
que és curiosíssim,
no?
Ell explica
la seva,
llavors,
doncs,
per exemple,
hi ha un article,
un text de Sade,
un text de Benito
d'Espinosa,
o sigui,
no...
és filosofia
de tots els temps.
Sí, sí,
de tota la vida,
del manual de filosofia
del batxillerat,
com aquell que diu.
Sí, sí, sí,
hi ha, per exemple,
el tema de...
en què moment
un urinari
ho pot convertir-se
en una obra d'arte?
Doncs els textos
que parlen,
el que ell ha escollit
és Octavio Paz,
Platón
i Marcel Duchamp.
No, no,
m'estàs deixant
molt parada, eh?
Perquè, clar,
la pregunta és d'un tall
i la resposta
és completament
inversa en blanc, no?
Sí, sí,
i allò que dius,
bueno, coses que realment
no són tan estranyes,
o sigui, no...
Això, no, no...
No ha sentit això
de com pot ser
una obra d'art
un urinari, no?
O potser no concretament
un urinari,
però jo de dir,
bueno, i això és art?
Anem a parlar.
Llavors,
ell fa una petita introducció,
a més,
té molta fotografia,
hi ha molts acudits
que ha tret de...
que tenen...
sempre a veure
amb els textos
que ell proposa, no?
És a dir, un llibre
d'aquells que podríem
colar als nostres fills adolescents,
a aquestes festes de Nadal
entre els mòbils...
i els mòbils a les MP3
i totes aquestes coses, no?
Sí, sí, sí.
Està molt ben plantejat,
o sigui,
és molt divertit de llegir,
perquè t'adones
que realment
la filosofia
està,
ens envolta
molt més del que...
a mi m'agrada, eh?
Vull dir,
clar, suposo que si no t'agrada
gens mai,
però realment
ens envolta, no?
I és una manera
d'apropar la filosofia
a coses molt, molt, molt
d'ara, no?
Doncs això és art
o no és art
o què passa
amb el mòbil o...
Home,
fonamentalment
és el que tu deies,
que convida a pensar,
a analitzar,
a fer treballar una miqueta
el cervell, no?
A partir de les coses
que et podia explicar
l'autor.
Sí, sí,
ell, a més,
el llibre ja comença dient,
la primera pregunta és,
¿hay que empezar el curso
pegando el fuego
al professor de filosofia?
Esperem que la resposta
sigui que no.
Ja diu,
espereu,
primer esperem una mica,
no?
Doneu-me una oportunitat.
Doneu-me, exacte, no?
I és molt curiós,
està molt bé,
és molt divertit.
Recordem el títol i l'autor
per si ha despertat
la curiositat d'algú
que ens està escoltant?
Sí, es diu
Antimanual de filosofia
i l'autor és
Michel Onfray.
Molt bé.
Molt divertit.
Doncs escolta,
Nabel,
has fet una tria
ben particular,
molt acuradeta per avui,
tres títols ben diferents,
però que realment
poden omplir estones
molt bones
de les nostres lectures.
Abans que arribin
les festes de Nadal
i tot això,
has de tornar
i ens has de portar
més títols
perquè a banda de saber
que els teniu a la biblioteca
també ens ajuden
a guiar-nos
i aprofitar aquestes festes
per tenir algun detallet literari
també, no?
Que no està gens malament.
Sí, perfecte.
Per cert,
parlant de llibres,
demà ens visitarà
Margarida Ritzeta.
Aquesta hora aproximadament
serà amb nosaltres
per presentar,
perquè al vespre
o al migdia,
millor dit,
presentarà a la llibreria
La Capona
la seva darrera novel·la,
El llegat dels Filisteus.
Vindrà primer
al matí de Tarragona Ràdio.
Segur que d'aquí quatre dies
també el tindreu a la biblioteca.
I tant.
Anabel,
moltíssimes gràcies,
com sempre ha estat un plaer
i fins la propera ocasió.
Molt bé.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.