Tots els divendres, al matí de Tarragona Ràdio,
viu l'aventura de la vida.
Un espai pensat per abordar totes aquelles problemàtiques
que afecten els joves.
Un espai de promoció de la salut
i la prevenció de les drogodependències
en el que intervindran nens, nenes, pares, mares,
educadors, tècnics...
L'Aventura de la Vida, un programa de Tarragona Ràdio
i les àrees d'ensenyament i serveis socials
de l'Ajuntament de Tarragona.
L'Aventura de la Vida, cada divendres,
a partir de les 11 del matí,
a la sintonia de Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
Os convido a escoltar l'Aventura de la Vida.
Viu l'Aventura de la Vida.
Doncs, efectivament, els convidem a escoltar
l'Aventura de la Vida.
Un espai que estrenem aquí al matí de Tarragona Ràdio,
tot i que aquest és un programa, una experiència,
que ja fa un quant temps que es desenvolupa a la ciutat de Tarragona
i que, en el cas d'aquest any, en 2005,
em vol anar una miqueta més enllà i a través de la ràdio
fer-ne difusió.
Tot i que, insistim, aquest és un programa
que ja fa temps que s'està treballant
a diferents aules de les escoles de primària
de la ciutat de Tarragona.
Tal com en deia la falca promocional,
al llarg dels propers programes,
mirarem que passin per aquests micròfons
els autèntics protagonistes d'aquesta aventura,
que són els nens i les nenes
que treballen tot això a la seva aula
i, com que ho treballen amb els educadors,
també els educadors passaran per aquí.
I com que aquests educadors estan assessorats
per tècnics en la matèria, també ells i elles
prendran part d'aquesta aventura de la vida.
Avui és el programa de presentació,
tot i que ja els avancem que la propera setmana
tindrem la primera escola en directe aquí a la ràdio,
concretament seran alumnes de l'Escola Mediterrani de Tarragona.
Però avui, en tot cas,
procedim primer que tot a presentar les nostres convidades.
D'una banda,
ens acompanya en Maria Lluís Expósito,
Carme Aduk, molt bon dia, benvingudes.
Bon dia.
Són les regidores responsables
de l'àrea de serveis socials i d'ensenyament, respectivament.
Ens acompanya, d'altra banda, Blanca Carcule.
Bon dia, Blanca.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
És la coordinadora de l'àrea de drogodependència,
es podríem dir, de l'Institut Municipal de Serveis Socials.
Ben dit això.
Sí, sí, Servei Municipal, però vagi molt bé.
Ja està.
I la Marissa Cerrillo,
que és integrant tècnica, precisament,
de l'equip de prevenció d'aquesta mateixa àrea.
Hola, bon dia.
Bon dia, Marissa.
Jo deia, home, això de l'aventura de la vida,
potser per les ràdios són a nou,
però aquí a Tarragona hi ha determinades escoles
que ja coneixen aquest programa
i tota una sèrie de materials
que anirem detallant al llarg del programa d'avui.
Quant fa que es du a terme aquesta aventura
a les escoles de la ciutat?
Des de l'any 2000.
O sigui, aquest dia és el cinquè curs que es tira endavant.
Durant aquest períodi han participat 19 escoles de la ciutat.
Actualment són 11,
perquè és un programa que dura més d'un curs,
però, per exemple, tenim l'escola de la Floresta,
que val a dir que ha sigut una representació molt bona per la ciutat,
perquè l'any 2002 es va emportar el premi a nivell de Catalunya,
és clar, del millor projecte,
i l'any 2004 el millor projecte curricular a nivell de centre,
on hi participava tota la comunitat educativa.
O sigui, la Floresta l'ha guanyat dos anys,
però, és clar, d'alguna manera hem de deixar pas
amb alguna altra escola.
De moment, la Floresta Castany no hi participa,
però perquè, diríem, que ha acabat un cicle
i podrà tornar a participar, doncs, potser més endavant.
En concret, ara hi ha uns 1.000,
al voltant de 1.600 nens a la ciutat de Tarragona
que ja estan participant,
i 11 escoles.
I com sorgeix aquesta aventura de la vida?
Qui s'inventa aquesta manera, doncs,
de fer aquesta tasca de prevenció des de les aules?
Bé, doncs, allò d'inventar, no?
Jo crec que és un programa interessant
que es va començar a parlar d'ell
dins de prevenció de drogodependències
de l'Ajuntament de Tarragona,
perquè no és només aquest el projecte que tenim,
sinó que tenim diversos projectes,
però sí que és veritat que prevenció,
sempre han dit que s'hauria de començar
des de la pròpia escola, no?
Jo crec que aquesta és la idea principal.
Per tant, vam pensar que seria un projecte molt engrescador,
de moltíssima participació,
perquè és indiscutible que participen nens i nenes,
educadors, però també participen els pares, no?
Jo crec que és molt important.
És un projecte d'aquells que,
des del principi fins al final,
tothom té una part de responsabilitat,
per dir-ho d'alguna manera.
És un projecte molt engrescador
i pensem que és una part indiscutible de la prevenció, no?
Recordem que nosaltres, doncs, també,
dins d'aquest mes, precisament,
estem parlant també d'una nova campanya
en el tema de prevenció de drogues i de drogues,
i que d'alguna manera han intentat d'anar sensibilitzant a la població
i de crear un debat en tota la ciutadania de Tarragona
i que aquest és un dels programes més que la gent
moltes vegades no té coneixement.
No torno a repetir que la gran sorpresa de moltíssima gent
és que en aquell moment es tenen a la vora de 30 projectes
en el cas de drogodependència,
tant de prevenció com d'atenció,
i la veritat és que és una mica desconegut,
per tant, interessantíssim el tema de fer prevenció des de les escoles.
Home, perquè sempre de retruc també s'educen els pares, no?
Són els propis fills a casa que van dir
avui al col·le hem fet i el pare i la mare,
si tenien aquell tema una mica oblidat,
potser s'han de posar una mica les piles també, no?
I intentar interessar-se.
I aviam que escou perquè moltes vegades els pares
viuen amb un cert distanciament a aquest món infantil
en el que també entren problemàtiques de drogues i d'altres, no?
En aquest projecte és evident.
tal com he dit, si ara hi ha al voltant de 1.600 nens
que hi estan participant,
és els nens i les seves famílies.
Tots els pares reben una guia informativa
de tot el que es fa
i els nens, d'alguna manera,
quan arriben a casa ho comenten
i els pares reben xerrades,
reben formació també a l'escola,
però intervé també altres agents socials de la ciutat,
intervé també el col·legi de farmacèutics,
intervé la Guàrdia Urbana, la Creu Roja,
aleshores, doncs, esclar,
és un projecte que està molt bé
perquè hi ha els nens,
que nosaltres anem d'alguna manera,
incidim en la formació d'aquests nens i nenes
que estan en edat escolar,
però el bo d'aquest programa
és que intervenen totes les famílies.
I tal com he comentat abans,
el tema de la floresta,
és que ho vull tornar a dir,
ho vull remarcar,
perquè és tota la comunitat educativa
que es van portar al primer premi a nivell de Catalunya
i van intervindre el que és tots els pares,
l'APA, tothom,
quasi bé tot el barri.
Aleshores, és això el que és important.
Hem refet referència a les drogodependències,
però, de fet,
l'aventura de la vida abasta altres àmbits,
de la vida dels nens i les seves famílies,
de la vida en societat, en definitiva.
Sí, sí, estem parlant d'avis saludables,
estem parlant de menjar,
estem parlant de moltíssimes coses,
no només de prevenció.
Però, de totes maneres,
jo crec que l'educació en si
ha de ser una línia sencera, no?
I moltes vegades educar nens i nenes
d'una manera diferent
a la pròpia educació curricular
és molt interessant i molt participatiu,
en la qual,
estem tots molt contents
de tindre aquest projecte i altres,
però que aquest jo crec
que tindrà un ressò important, no?
La veritat és que dóna gust
de poder presentar un projecte
d'aquests que cada setmana
tindrà una intervenció
a través de la ràdio,
una difusió molt completa, no?
I que després, doncs,
se suposa que també els pares
que al matí no puguin escoltar la ràdio,
doncs, ho tindran a la tarda
perquè puguin, d'alguna manera,
fer el seguiment
de lo que ha passat al matí
amb els nens i nenes que vinguin, no?
Per tant, jo crec que,
torno a repetir
que el tema de l'educació
és fonamental
i l'educació en tot l'àmbit,
no només en el tema
de prevenció de drogues,
sinó en la resta
de qüestions que realment
ens han de preocupar
a tots moltíssim
i, per tant, doncs,
el tema de, no sé,
inclús de la pròpia relació humana,
quina és la relació d'un nen
amb la seva família,
quina és l'estada
que té amb els pares,
si menja sol,
si no deixa de menjar sol,
d'alguna manera,
estem intentant
de tindre a la mà, també,
doncs, aquesta resposta
de nens i nenes
que moltes vegades
us sorprèn, no?
Uncantes vegades
han fet un plenari
extraordinari a l'Ajuntament
de nens i nenes
i ens han dit
que han estat una mica
espatarrats, no?
I, escolta,
les seves intervencions
són tan riques,
t'ensenyen tantíssim,
doncs, que sempre
es trobem
que allò que intentem
d'ensenyar-los,
acabant nosaltres,
tenim també, doncs,
la nostra pròpia llició
per part d'ells, no?
Per tant, torno a repetir,
no només és un tema
de prevenció,
que també ho és,
però també d'hàbits
que són realment importants
a la nostra societat.
Jo crec que no ho hem dit
perquè no ho he preguntat,
no per res més,
però a quines edats
va adreçar?
Quina és la franja
o quin és el nivell escolar
al qual va adreçat
aquest programa?
És de tercer a sisè, no?
Sí, de tercer a sisè.
Està un arc important,
són diferents edats, no?
Sí, sí.
De set a onze anys.
De set a onze, exactament.
I tot això es basa
en uns materials també,
tindrem ocasió
d'escoltar un fragment,
però es basa en uns materials
que en tot cas també
amb la Blanca i amb la Marisa
anirem comentant
al contingut,
molt atractius.
Ja d'entrada,
jo que no soc una nena precisament,
m'entra molt bé pels ulls
tota aquesta sèrie d'àlbums,
de cromos,
contes...
Vull dir que està pensat
justament per això, no?
Per cridar l'atenció,
primer els fem venir, no?
I després ja els explicarem
el que és.
I per fer-los pensar,
perquè realment
la filosofia de tot això
és que al final del conte,
al final dels cromos,
n'hi ha, doncs,
un missatge
que l'han d'agafar
i l'han de transmetre
des de la seva visió,
que això és el realment important,
no?
Què és el que pensen?
Quan han escoltat el conte
han de fer una reflexió
de tot allò, no?
A la qual tenim, doncs,
la seva realitat,
que és el que ens pot portar,
a fer inclús altres projectes, no?
Fer altres programes
que realment
tinguin una continuïtat,
que no només sigui, doncs,
el tema de l'aventura de la vida,
sinó d'altres coses,
però crec que és interessantíssim.
I el tema
de que t'enganxi un conte,
doncs, tu dius,
jo no soc una nena,
jo estic segura
que a mi els contes m'agraden.
Jo recordo
que un dels llibres
que més vegades he llegit
va ser un que es deia
el...
Què diu la Beba, no?
i és un conte
d'un nen de vuit mesos
que en teoria
pensa
i aquest llibre
que és un...
Estic parlant
de les meves filles
de set anys,
vuit anys
i recordo
que aquell llibre
de Beba
era un bebé
que en teoria
feia reflexions
de què pensava
del que li deien, no?
Perquè ara ell no podia parlar, no?
I és un llibre
d'aquells
que encara el tinc a casa
i que de quan en quan
m'agrada elegir-lo.
Un tros de nena
en tenim tots.
Segur.
Imagino que sí
i de vegades
si no ho tenim
ja aquí
ens ho recorda.
Són materials
que consten
de tota una sèrie
d'albuns de cromos,
unes guies
ja sigui
per l'educador
pel mestre o la mestra
un altre
pels pares
que poden anar
fent un seguiment
exhaustiu
de tot allò
que es treballa
a l'escola
i un material
de contes
en format de CD.
Podem escoltar
una mostra
i després
continuem parlant?
Escoltem un conte.
Marissa,
jo he triat un
sobre el tabac
perquè com que tothom
en parla d'això
de deixar de fumar
i calla que escoltarem
un d'aquests del tabac
perquè els fumadors
ens acabin ja
d'odiar del tot, va.
Molt bé.
Hola,
sóc el Sergi
i ara us explicaré
una història.
A la una,
a les dues
i a les tres.
Ja!
l'aventura de la vida.
el gust per la vida.
Aquesta tarda
una nena petita
m'ha aturat pel carrer
i m'ha fet una pregunta.
Què és el que més t'agrada
fer a la vida?
Menjar.
Sí, menjar!
I la nena
s'ha quedat mirant-me la panxa.
Ha rigut una mica
i m'ha dit...
Prefereixes el menjar dolç
o el salat?
Per què em fas
tantes preguntes?
Que treballes per un diari?
Sí,
el diari de l'escola.
Prefereixes el menjar dolç
o el salat?
El menjar dolç,
com la xocolata,
els pastissos,
els flams,
les coques,
les galetes...
Ai, jo tinc gana,
que puc marxar.
No, encara no.
Saps que hi ha persones
que no poden
assaborir els aliments?
No,
no ho sabia.
No noten
si el menjar
és dolç
o salat.
Això és com
no distingir
entre un gelat de vainilla
i una crema d'espinacs.
Digue'm una cosa,
t'agradaria
arribar a ser
un gran fumador?
Em sembla que no.
No s'admet el dubte.
T'agradaria
arribar a ser
un gran fumador?
No.
Perfecte,
t'has salvat.
De què m'he salvat?
De moltes coses
i no perdràs
mai el gust
pels aliments.
No ho entenc.
No havia pensat mai
que podia perdre
un plaer com aquest.
Tinc un llibre
que diu
que el fum
del cigarret
conté unes substàncies
que fan malbé
les papiles
de la llengua.
i quan les papiles
de la llengua
es fan malbé
es perd
el gust
pels aliments.
Tens raó.
Me n'he salvat.
I com que me n'he salvat...
Anem a berenar.
Però sense dolços
perquè jo no vull tenir càries.
El gust per la vida
és un conte per xerrar
de l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre.
Fins aviat.
Viu l'aventura
de la vida.
Després d'escoltar
aquest conte
i molts altres
perquè en aquest dossier
hi ha moltíssims contes.
Diu i Déu-n'hi-do
quina quantitat
de coses
que hem d'anar esmanant
en la vida dels nens
sinó dels adults.
Perquè jo imagino
que quan arriba a casa
després d'una experiència
com la de l'aventura
de la vida
és allò
que surten els colors
a les mares
i als pares.
és veritat
no hem de fer això
és veritat
no hem de fer allò
i l'exemple realment
ens els donen ells
moltes vegades
segur que es troben
en aquesta circumstància.
Hem escoltat
un dels contes
per què no ens parleu
i ens expliqueu
les que esteu allò
treballant aquest tema
el material realment
com es treballa a la classe
com es planteja
una sessió
de l'aventura de la vida
en una aula.
Marisa.
A veure
el programa
de l'aventura de la vida
com tu bé has dit
té un material bàsic
que seria
l'àlbum de Cromos
que és un material
com explicava
o atractiu
pels nens
que aprofita
una activitat natural
d'aquestes edats
que és el col·leccionisme
i perquè d'entrada
ja sigui una qüestió atractiva
fer prevenció
no té per què ser
alguna cosa avorrit
o alguna cosa pesada
per ells.
Llavors
aconseguim
aquesta complicitat
dels nens
necessària
per treballar això
amb aquests materials
bàsics
que serien els Cromos
que bàsicament
es poden treballar
a l'espai de tutories
a l'aula
amb la tutora
del grup classe
però també
com ja s'explicava abans
no només es tracta
del tema drogues
és un programa d'educació
per la salut
en un sentit ampli
i es tracta
el tema
de l'autoestima
de les habilitats
per la vida
dels hàbits saludables
perquè tot allò
té a veure
amb la prevenció
de les drogodependències
també
doncs hi ha
alguns Cromos
que es poden treballar
també amb altres assignatures
amb altres espais
del col·legi
que no sigui la tutoria
com per exemple
els que tenen a veure
amb l'alimentació
doncs en naturals
algunes
a coneixement
del medi
alguns Cromos
i es tracta
de treballar
a partir d'una proposta
que és una situació
que presenta el Cromo
on hi ha uns nens
uns nens
que són els protagonistes
de les històries
i són històries
de vida
que es desenvolupen
en tres àmbits
de relació
que seria
l'escola
la família
i el barri
o el que diem
l'entorn social
més proper del nen
on aquests nens
passen per diferents situacions
a partir de les quals
es treballa
el tema
que sigui
l'autoestima
o el tema
del tabac
o els medicaments
o el tema
de l'alcohol
i són situacions
que els nens
poden sentir
properes
a la seva realitat
i a partir
d'aquesta situació
al manual
de l'educador
hi ha propostes
per treballar
els Cromos
i també
sempre està
oberta
a la imaginació
de cada professor
per treballar això
és un material
molt planer
molt assequible
i no des del punt
de vista infantil
sinó
jo he mirat el manual
dels pares
dels educadors
vull dir que no
no s'expliquen
coses estranyes
coses molt quotidianes
i molt de sentit comú
és el que jo he vist
sobretot
jo he fet un cop d'ull
tant sigui el dels 10 passos
que ajudaran els vostres fills
i l'altre
doncs és un material
molt planer
i de tan evident
probablement moltes vegades
oblidat
i això és de calaix
doncs de calaix
doncs per aquí s'ha d'anar
no?
probablement
Carme
feies així un gest
com si és un material
vull dir molt a l'abast de tothom
no, no, jo feia el gest així
amb el que comentaves
de tan evident
que a vegades
és oblidat
és molt senzill
el llegeixes i dius
quina tonteria em diuen
home, quina tonteria em diuen
però sí
ens ha de fer reflexionar
la tonteria aquesta
per adonar-nos
que potser no la complim prou
i el que pretenem
és això, no?
aquesta reflexió
alguns i altres
aquesta obvietat
i aquesta senzillesa
està molt estudiada
perquè
i això la Blanca
en sap molt per l'experiència
quan es parla de temes
de drogodependències
els missatges
han de ser molt clars
i han d'estar molt estudiats
prèviament
ja sigui per la ciutadania
en general
o per la població infantil
o adolescent
cada col·lectiu
necessita una manera
de fer un abordatge
del tema
a tall de prevenció
però també
a tall de tractament
sí, a veure
la prevenció avui en dia
va sobretot
dirigida
a reduir
tant l'oferta
com la demanda
és a dir
a reduir
sobretot
a prevenir
és a dir
a prevenir
que la gent jove
a edats infantils
com les que estem parlant
de nens de 7 a 11 anys
comencin
a provar
perquè a partir dels 11
a 12 anys
es comença a provar
es tracta de
retreçar
cada vegada més
aquestes edats
que fins ara
doncs
s'està
aconseguint
cada vegada més
però
sí que hi ha
certes substàncies
que com dius tu
estan molt properes
i que forma part
de les nostres
tradicions
com pot ser
l'alcohol
i el tabac
no forma part
de la tradició
però sí que
es va acabar
convertint
com una conducta
habitual
i que no estava
mal vist
fins a poc
era molt normal
fins a poc
estava normalitzat
i no es valorava
tan negativament
amb les connotacions
tant a nivell de salut
com ara
com una cosa
molesta
una cosa
que realment
és la primera causa
de morbilitat
i mortalitat
sobretot
a nivell mundial
i per tant
és una cosa
que si havia d'incidir
no es podia deixar passar
a nivell de governs
i a nivell de
sobretot
dels sistemes sanitaris
però com he dit
es tracta
de retardar
l'edat
i de
sobretot
oferir elements
que ajudin
que els joves
puguin prendre
una decisió
coherent
i responsable
a l'hora
de trobar-se
amb drogues
i les drogues
han existit
i existiran
probablement
no puc assegurar
però
és difícil
que coneixin
les persones com som
no recorreguem
a substàncies
que ens fan
modificar
la percepció real
la realitat
i això és així
vull dir, som humans
ho hem buscat
des de la prehistòria
i segurament
ho continuarem buscant
perquè forma part
de la nostra genètica
aleshores
partint d'aquesta obvietat
el que hem de buscar
des de
des de
des dels tècnics
els tècnics
i les pròpies institucions
que tenen la responsabilitat
d'educar
és buscar
elements
elements de sensibilització
d'informació
que
que
que tinguin com objectiu
l'equilibri
l'equilibri entre
el que
el que és
i el que hauria de ser
llavors
el que és
és que hi ha
substàncies
psicoactives
que modifiquen
els estats emocionals
les percepcions
però
també
el que
el que hi ha
és que
davant d'això
què ha de fer
la persona
què ha de fer
el jove
és a dir
el jove
n'hi ofreiran
i la veurà
amb un company
i la veurà
probablement dins de casa
beuen alcohol
beuen el tabac
i això són contradiccions
que els hem de fer
veure als nens
que ells
hauran de prendre
una decisió
davant d'això
i que la decisió
sobretot
el que s'ha de basar
és en tenir
la màxima informació
i sobretot
com dèiem
educar amb un estil de vida
el més saludable possible
el més responsable
i el més madur
ha passat a la història
la prohibició
i de fa temps
s'aposta per la informació
i tampoc es pot dir que les drogues
són el terror
la informació
i la llibertat individual
perquè a casa
que dius
qual és el terror
llavors per què celebrem
no?
un ús moderat
i amb certes edats
un ús que no hi pot ser
vull dir
amb un nano jove
no hi ha d'alcohol
quantes vegades
Blanca
hi podem reproduir
una escena quotidiana
en un allar
d'aquestes normals
com a qualsevol
de les nostres
que estàs de celebració
que obres l'ampolla de cava
que dines cada dia
pren una copa de vi
i el nen o l'any que diu
veure el qual és dolent
i el pare i la mare
es queden a quadros
i dius
però si tota la vida
he pres una copeta de vi
dinant i no passa res
clar
aquesta situació
que és quotidiana
doncs probablement
es pot resoldre
amb una certa facilitat
sobretot
si hi ha aquesta informació
d'explicar
escolta
prengo una copeta de vi
o no
però no sóc un delinqüent
aviam si
jo sóc una persona adulta
jo ja he fet el meu creixement
i en canvi
tu estàs creixent
i l'alcohol
pres amb aquestes edats
doncs pot retardar el creixement
pot afectar
el teu sistema digestiu
etc
un exemple molt planer
perquè van la línia
d'informació i llibertat individual
informació als pares
això és bàsic
si formem els pares
els pares també tenen
aquesta informació
per poder-la
donem arguments
en tot cas
els pares
perquè puguin explicar
els seus fills
és molt important això
quan arribem a casos
ja més delicats
parlem
deies que afortunadament
s'intenta que es retardi
cada cop més
l'inici
poc o molt
és la precisió
que has fet
que és una altra evidència
perquè quan parlem
d'aquestes coses
sembla que ens movem
entre evidències
que a vegades oblidem
les drogues
l'alcohol
la joventut
ha existit sempre
tots hem de tenir
molta memòria
i quan nosaltres
que ara podem ser mares
o pares
també hi havia drogues
i també tothom
prenia una substància
determinada
en un grau
o un altre
per primera vegada
per tant
és aquí
on els pares
probablement
els entra el pànic
i el pànic
els paralitza
i no saben
com reaccionar
per la vostra experiència
que en sabeu més
i perquè també tenim
hem assumit tòpics
que han funcionat socialment
durant molts anys
potser drogues
hem d'entendre
que ho són tot
des del tabac
al alcohol
la droga dura
i la droga top
abans
ara sí que hi ha drogues
que depèn de quin ús
és molt més perillós
unes que les altres
això és evident
però també hem de prendre
hem de ser coherents
amb el que tenim davant
i amb el que utilitzem
com a pares
i això és el que
sobretot hem de transmetre
amb els valors educatius
que cada dia
intentem treballar
a casa nostra
a part de les escoles
Marisa en aquest sentit
volies afegir
sí, volia afegir
amb el tema
del consum
de les substàncies
que fem servir
els adults habitualment
com l'alcohol
i que no es tracta
a vegades els pares
diuen
i llavors ara
què he de fer
si el nen diu això
que l'alcohol
és una droga
evidentment
és com parlàvem
no s'ha de dir
doncs ara el que he de fer
és no beure el got de vi
al dinar
això no
però sí que es pot aprofitar
aquest moment natural
de la convivència
per parlar
d'un consum moderat
fer un pas més enllà
de dir
mira l'alcohol
el prenem en aquestes circumstàncies
pensa que hi ha altres substàncies
que probablement
aprofitar el moment
sempre per anar
un pas més enllà
en facilitar informació
o no?
no
penso que s'ha de aprofitar
el moment
per treballar
el que hi ha
en aquell moment
no avançar conseqüències
sinó perquè el nano
a vegades és contrapreventiu
és a dir
parlar d'altres coses
que el nano
ni està interessat
ni ha vist
ni sap de què es tracten
doncs no fa falta
ja arribarà el seu moment
donar la informació
a mesura que la van demanar
exacte
continuem parlant
de les obvietats
us adoneu
que estem parlant
de coses tan òbvies
però que tots
probablement
no sabem ben bé
com reaccionar
sobretot a això que deies
que davant de determinades circumstàncies
la por et paralitza
la conversa
l'estem portant
en aquesta línia
perquè vostès
es facin una idea
que aquesta aventura
de la vida
que farem al matí
de Tarragona Ràdio
amb tota la modestia
del món odiem
vol fer una miqueta
d'escola de pares
entre cometes
i que no intentem
fer grans discursos
sinó
anar a la quotidianitat
allò que realment
pugui ser útil
a les persones
que ens escolten
t'arriba el fill
la filla adolescent
m'han donat
aquesta informació
que el haixís
és això
que la marihuana
és allò
el pare i la mare
s'esgarrifen
amb boca del meu fill
o fill
amb 12 o 13 anys
pronunciar
aquestes paraules
Déu-n'hi-do
parets endins
a les cases
quan els nens
arriben amb aquestes coses
jo crec que
tots ens espantem
i no ens hem d'espantar
probablement
no
has de parlar
com un tema
que ell ha tret
com qualsevol altre tema
que ell treu
i que té interès
en que en parlem
d'una manera natural
a casa
quan si ens parla
dels deures
no li direm
no, no
ara no és hora
o no és el moment
amb el cànnabis
el que hem de buscar
els pares
quina informació
tenen els nens
i per això
hem d'estar informats
jo pensava
com que sí que és veritat
que quan arriba
el nen
a la preadolescència
a vegades
és un tema
que costa tractar
pels pares
pels adults
en general
els pares
els educadors
i encara és un tema
una mica tabú
el que d'alguna manera
es planteja
en aquest programa
que d'entrada
quan diem
a primària
quan vam oferir
aquest programa
s'opta una mica
de dir
prevenció de drogues
a nens tan petits
precisament perquè
si podem parlar
d'aquestes substàncies
que com deia Blanca
evidentment són drogues
alcohol, tabac
i un ús inadequat
dels medicaments
per portar problemes
i aquestes substàncies
sí que tenen a l'abast
els nens d'aquestes edats
i ho veuen
i veuen l'ús
que els adults facin
si podem parlar
amb naturalitat
ara
amb aquestes edats
d'aquestes qüestions
quan arribin
als 12, 13, 14
i facin pregunta
dels porros
es tractaria
que tinguem més elements
per continuar
parlant
amb naturalitat
d'aquest tema
tenim feina avançada
amb la Marissa
preparant una miqueta
aquesta aventura
de la vida
un dia ho vam comentar
i clar
és relativament senzill
que t'arribi un fill
o una filla
i diuen
escolta
de tal droga
a tal altra
tu tens la informació
correcta
molt ben
molt pedagògic
tot ho expliques
però hi ha altres temes
que estan al costat
la pressió del grup
el company
o l'amiga
que també
que no
aquí ja estem
treballant el tema
des d'una dimensió
molt més complicada
va una mica més enllà
un pas més enllà
de donar la informació
objectiva
d'aquella substància
per la qual
aquella criatura
et pregunta
hi ha tota una sèrie
d'aspectes
molt importants
i que també
probablement
sigui interessant
que es treballin a l'aula
amb el company
del costat
aquell que hipotèticament
et pot pressionar
en un moment determinat
la finalitat
d'aquest programa
ja és això
és poder donar
prou recursos
al nen
a la nena
o al jove
diguem-ho així
per tal de
conèixer
de saber
tots aquells
diríem
perills
o pros
contres
de cada un
d'aquests temes
és necessari
que hi hagi
aquest diàleg
aquesta formació
el que pretén
és això
una formació integral
que doni
els recursos necessaris
perquè quan aquest noi
o aquesta noia
tingui aquesta pressió social
diguem
dels amics del carrer
o de la classe
o d'on sigui
tingui la certesa
i la manera
de poder
raonar
coherentment
per de dir
sí o no
i no
per això
per això
per això
és un tema
que s'està treballant
des de molt petitets
però
que incidim en això
volem aquesta formació
integral
per tal
que el nen
i la nena
tingui
el raonament
suficient
i els recursos
per poder contestar
i poder debatre
per què una cosa
que es treballi
col·lectivament
perquè no no
si és que els meus amics
també ho fan
si jo no ho faig
aviam
em quedaré sense amics
és la reflexió
que pot fer
un nen
o una nena
parlaves blanca
d'informació
no sé per què sospito
que les persones
fem una demanda
d'informació
quan realment
tenim el problema
a sobre
i no abans
des de la vostra
experiència professional
des de la vostra
experiència
però nosaltres
tenim una experiència
és lògica
perquè quan ens arriben
és que realment
hi ha un problema
seriós
parlo des del punt
de vista
potser assistencial
després
clar
aquí hi ha un problema
i que has de
tractar-lo
llavors hi ha
el cas
de drobependències
que té
aquesta funció
davant de
qualsevol
problemàtica
de dependència
de qualsevol
substància
perquè les tractem
totes
des de tabac
fins a la resta
de drogues
doncs fem
una avaluació
diagnòstica
i a partir d'aquí
plantejam
un tractament
amb metges
amb psicòlegs
amb educadors
amb psiquiatres
etcètera
però també hi ha
un altre servei
i això és l'important
que des de l'Ajuntament
s'ofereix
que és
el servei
d'acollida permanent
que és
per també
tots aquells familiars
que tu dius
que es troben
a demanar a casa
i que de repente
s'han trobat
una paperina
un tros de cana
un indici
un indici
una sospita
i que no saben
com afrontar-ho
doncs hi ha un servei
que s'ofereix
que és cada dia
de 8 a 3
és un teléfono
amb el qual
poden telefonar
i en el qual
se'ls orienta
se'ls trata
d'orientar
bàsicament
i ajudar-los
a reflexionar
conjuntament
sobre què és el millor
que poden fer
davant d'aquesta situació
que amb ells
els representa un problema
i que els desorienta
llavors es pot fer
tan telefònicament
com fins i tot
es pot ampliar
fer entrevistes
individualitzades
en fi
podríem explicar
com
quines escoles
han optat
en guanya
per apuntar-se
en el millor sentit
de la paraula
aquesta aventura
de la vida
i que també
passaran per aquí
pel matí de Tarragona
Ràdio
en directe
no res que fem
altres vegades
si anem a les escoles
o enregistrem
no, no
estan aquí en directe
i ens explicaran
la seva experiència
la setmana vinent
ens estrenem
amb el Seix Mediterrani
no?
Sí
la setmana que ve
amb el Seix Mediterrani
a veure
les escoles
tal com he dit abans
són 11
el que passa
que aquí a la ràdio
no vindran totes
aleshores
és una mica
complicat
organitzar
el programa
des de l'aula
són nens i nenes
molt jovenets
encara
de sortir del centre
és una prova pilot
pilot aquí a Catalunya
amb l'afany
d'aquestes reunions
que fem a començament
de curs
al setembre
que es proposa
sempre
nous reptes
ha anat molt bé
què podríem fer
doncs aquest any
hem fet això
i aquest any
les escoles
que participaran
aquí a la ràdio
són el col·legi
al Mediterrani
l'Estonac
Sant Domènec
i la Salla
ells passaran per aquí
diferents edats
seran els nens i nenes
que passaran
des de tercer fins a sisè
jo m'atreviria a dir
tot i que no ho havíem comentat
que com que sempre
estarem acompanyats
i associats
d'un tècnic
que si les persones
que ens escolten
volen intervenir
a través del telèfon
tenen algun dubte
sobre el tema
que s'estigui tractant
aquell dia
cap problema
ens truquen
al telèfon
de capçalera
de la ràdio
el 977 24 47 67
i en directe
doncs es respon
i si no es pot respondre
aquell dia
per la raó que sigui
doncs des del mateix servei
a l'Ajuntament
els donaran
tota la informació
que precisin
aviam
ho tirarem endavant
amb molta il·lusió
amb moltes ganes
i esperem
sobretot allò
que a les cases
o a la feina
de calla
que fan allò
de l'aventura de la vida
que tinc un nen
tinc una nena
a veure què diuen avui
i que es queden una miqueta enganxats
el que voldríem
és que tingués un ressò
força important
vull dir
el fet que es doni en directe
el fet que
a l'aventura de la vida
hi participin
els nens i nenes
i els pares
doncs pensem
que de 11 a 12
els divendres
a les escoles
perquè tal com he dit
són 11 escoles
i només en vindran 4
però les altres escoles
ho poden escoltar en directe
hi ha molts treballs
hi ha moltes empreses
de la ciutat de Tarragona
el que ens agradaria
o el que pretenem
és que tothom
estigui una mica
a la guai
de veure com funciona
el programa
els divendres
entre les 11
i les 12 del migdia
i amb això
que es va inventar
fa un quant temps
en el món de la ràdio
que és la redifusió
doncs el dissabte
probablement
també ho podrem
escoltar
sobretot perquè
aquests nens
que han intervingut en directe
doncs ho puguin sentir
ells a casa
només faltaria
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
Maria Lluís Expositor
Carme Duc
regidora responsable
les de l'àrea de serveis socials
i ensenyament respectivament
Blanca Carculer
gràcies
fins la propera
Marisa Serrillo
fins la propera
adéu-siau
bon dia
l'avui
que esmART
ja
bela
segura
i
que
que
que
que
que
que
que
competitive
ja
για
faire
ei
como
hvis
porque
és