Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Benvingut a aquest espai que dediquem cada dimarts
a parlar d'alguns aspectes relacionats
amb el món de les tradicions i la cultura popular.
Avui parlem de la Madalena.
Aquest passat cap de setmana
vam començar a celebrar festa grossa
a la localitat de Castelló,
però és una festa que té altres aspectes,
no només estrictes relacionats
amb la festivitat d'aquesta ciutat.
No, Jordi?
Sí, ben, aquesta línia de programes
de quaresma, podríem dir.
La setmana passada parlàvem de l'ús
de la gastronomia per apaivagar
la quaresma, podríem dir, d'una manera o altra
i també, paral·lelament, curiosament,
es donen, durant la quaresma,
una sèrie de celebracions
en el calendari
que jo diria que van estar pensades
una mica per suavitzar
la duresa de la quaresma.
A més a més,
si fem un recorregut pel conjunt
dels països catalans, ens adonarem que n'hi ha
bastantes, no?
per exemple, aquesta mateixa setmana,
el dijous, el dia 3,
Sant Madí,
un sant que alguna vegada li hem dedicat
a algun programa,
un sant molt vinculat als barris de Gràcia
i de Sarrià, Barcelona.
A mi em sona molt aquest sant d'altres coses.
Festa dels caramels
i els cavalls en aquests barris
que també tenen una certa vinculació
amb la festa que tractarem avui
perquè és un rumiatge a l'ermita de Sant Madí,
un rumiatge prou ancestral, no?
O també hi ha una altra festa,
en una altra zona, en aquest cas,
la població d'Almacelles,
que es dedica a l'aigua, no?
El diumenge hi ha la desfilada principal
d'aquesta festa-fira
que va al voltant de l'aigua
i que, curiosament,
té una mena de rua
carnestultenca en plena quaresma, no?
Una festa que té llarga tradició,
però vull dir que ens va explicant
com al llarg de tota la geografia catalana
podem trobar elements
que, d'una manera o d'altra,
suposem que es van configurar
en una època,
fins i tot, en alguns casos,
pre-quaresmal,
vull dir que es van pensar
abans que es pensés la quaresma,
en el sentit que, d'una manera o d'altra,
estan col·locats a la meitat,
podríem dir,
gairebé de la quaresma,
d'aquest període.
Són com petites trebes, no?
Sí, sí, sí.
I veureu que aquestes petites trebes,
a més a més,
en alguns anys,
fins i tot coincideixen
amb altres celebracions, també, no?
És a dir,
en guany no és el cas
de la meitat,
però hi ha moments que,
per exemple,
la festa de Sant Josep
a la ciutat de València
té un període, doncs,
gairebé
molt ampli de relaxació
de la quaresma,
allà al mig col·locat, no?
En guany cau gairebé
la setmana abans
de Setmana Santa, no?
Però vull dir que pot succeir
que en un moment determinat
aquestes festes primaverals
o d'avançament de la primavera,
d'anunci de la primavera,
tinguéssim una vinculació
amb uns cultes, diguéssim,
bastant anteriors
a aquest disseny
de l'enfrontament
entre el Carnaval
i la quaresma, no?
Per tant, avui ens ha semblat
que era important
sobretot
a centrar-nos
en aquesta festa
de la Magdalena,
que és la, potser,
la que hem tocat
en menys ocasions,
tot i en alguna
hem fet alguna referència
i després farem
un petit apunt
amb una altra festa
que també té a veure
amb la meitat
gairebé de la quaresma,
que és la festa
dels nanos
a Cusantaina,
una petita
festa també
que té el seu interès
i tal, no?
I on es fa aquesta festa, dius?
A Cusantaina,
al Poix València.
Al Poix València.
Si tu hem en el mapa
una miqueta...
Avui ens escapem
cap a altres zones, no?
No pròpiament
Principat de Catalunya.
Fem una mica de turisme,
doncs,
que també és molt saludable.
Sí,
i a més amb aquesta òrbita
de Països Catalans.
En tot cas,
com bé deies tu,
la Magdalena
és una festa
que va començar
el dissabte passat,
el tercer dissabte de quaresma.
És una festa
que tot i que és
la festa major de Castelló,
a diferència
del que coneixem
per les grans festes majors
que hem fet
la majoria de vegades
aquí en aquest programa,
això és una festa
que no està dedicada
a un patró o una patrona,
perquè encara que tingui nom
de la Magdalena,
un personatge bíblic
ben conegut
i ben propi
precisament d'aquest període...
Perquè és la Magdalena bíblica
que tots coneixem,
que barrenta els peus
a Nostre Senyor,
és a dir,
forma part de tot aquest...
Sí, sí,
en algunes ocasions
aquí en aquest programa
hem parlat dels personatges bíblics
que formen els episodis
de la passió.
Un d'ells és la Magdalena,
altres a vegades hem parlat
de la Samaritana
i algun dia
en podem fer referència
a d'altres personatges
vinculats a temes d'aquests.
El que és cert
és que aquest personatge
d'aquesta festa
poc tenen a veure
podríem dir
amb el que són
coneguts habitualment
com sants patrons
o santes patrones,
perquè realment
la Magdalena
és el nom d'una ermita
d'una muntanya
podríem dir fins i tot
que existeix
a prop de Castelló,
actualment podríem dir
dins de Castelló,
que ens explica
una altra manera
de concebre
les festes majors.
Per què?
Doncs perquè en aquest cas
no ens està referint-se
a la història
de la Magdalena,
tot i que veurem
que al llarg
de l'evolució
cronològica
d'aquesta celebració
hi ha hagut
importants relacions
amb el personatge,
però
l'importància
d'aquesta festa
recau
en el mite
fundacional
de la ciutat de Castelló.
què vol dir això
del mite fundacional?
Tu que t'agrada
que a vegades
parlem de mitologia
popular,
normalment hem parlat
de la mitologia
d'alguns personatges,
no?
Recordo una sèrie
que vam fer
de personatges
mitològics.
Sí, ser-se així
una miqueta
oblidats
alguns d'ells
i que formen
part de la tradició
també.
Sí,
algun dia
en podem reprendre
algun
i veurem
que les mitologies
es van superposant
al llarg de la història
i són canviants.
En tot cas,
el mite fundacional
vol dir que
moltes comunitats
al llarg de la història
tenen una llegenda,
una narració
amb un to
més o menys
històric,
para-històric
seria la paraula
correcta,
és a dir...
Exemple clàssic,
Roma,
Ròmul i Remus.
Exacte,
molt ben trobat.
Doncs,
en aquest cas...
Sembla un col·le,
això avui.
En tot cas,
no hem parlat mai
dels mites fundacionals
de la ciutat,
sinó en aquest cas
és un mite fundacional
com es va crear
la ciutat de Castelló,
que és el que dona origen
a aquesta festa.
Realment,
doncs,
Castelló,
al voltant de la llegenda
que ara explicarem,
vehicula
tota la seva celebració
patronal,
podríem dir,
la seva celebració major.
Per què?
Doncs perquè
la història
explica
que
antigament
la ciutat de Castelló
no estava ubicada
en el pla.
la gent sap
que es parla
de Castelló
de la plana,
no?
Doncs,
aquesta plana
de Castelló
no és tal
en el seu origen.
Castelló
estava ubicat
en aquest turó,
en aquesta muntanya
de la Madalena,
on la història
situa
diferents castells,
diferents
dominacions
en funció
de si hi havia
els monos
o els cristians
i actualment
hi situa
l'ermita,
que en el fons
sembla que més
que el castell
substitueix
un antic
aljup,
un antic
dipòsit
d'aigua.
Cosa també
molt habitual
trobar
amb les ermitetes
pous
amb els jups
amb dipòsits
d'aigua
perquè,
clar,
la gent
si pujava
caminant
o feia
peregrinacions
doncs
normalment
tenia set,
no?
Per tant,
la muntanyeta
havia d'estar
proveïda
de l'aigua.
Bé,
en aquest cas
la idea
és que
Castelló
es va fundar
a partir
d'un
peregrinatge
que van fer
els ciutadans
que vivien
o els vilatans
que vivien
en aquesta turó
cap a la plana.
Què vol dir això?
Doncs es veu,
la llegenda explica
que els antics pobladors
estragadaren
des de la muntanya
de la Madalena
que encara manté aquest nom
fins al pla
en una nit
ni lo tempore
ajudats
per unes canyes verdes
que els feien
de bastons
de galletes
ara ho veurem
de gallatos
i uns fanals
que els guiaven
en la foscor
de la nit
mentre que portaven
tota la canalla
els xiquets
i les xiquetes
lligats
amb cordes
perquè es veu
que al voltant
del camí
que unia
aquesta muntanyeta
amb la plana
estava tot ple
d'aigües
de marjals
que podien fer
que la gent
s'hi afonés
per entendre's
com si estigués
en una mena de delta
situem-nos allà
llavors
aquest peregrinatge
és el que serveix
aquesta excursió
convertida en ritual
és el que serveix
d'excusa
per fundar
les festes
de la Madalena
que en el fons
és això
un rumiatge
un altre dels elements
clàssics
que comencen
sobretot
en aquest moment
de la primavera
que començaran
quan arribi la primavera
començaran a pujar
com en alguna altra vegada
hem explicat
bàsicament
amb la idea
de rememorar
aquesta suposada
història
és aquesta suposada
peregrinació
peregrinatge
rumiatge
des de la muntanya
fins a
la plana
ja veieu
que és una anècdota
ben simple
ben simple
però això
avui en dia
es manté
i
aquesta festa
realment comença
el tercer
dissabte
de
de quaresma
per això
fem el programa
ara
dins d'aquest
període
de la quaresma
i diria
que és un dels actes
inicials
de la celebració
realment
la festa
dura nou dies
i comença
des d'aquest
tercer dissabte
fins al quart
diumenge
és a dir
en total
són dos caps
de setmana
i aquesta
setmana intermitja
que està plena
de celebracions
que ara
comentarem
d'una manera
o altra
en tot cas
avui en dia
com
com s'organitza
aquesta
aquesta festa
doncs
bàsicament
a primera hora
de la jornada
reparteixen
les canyes
a la plaça
major de Castelló
el dissabte passat
de manera
perdó
el diumenge passat
el diumenge passat
de manera que
no
sí
sí
el diumenge passat
correcte
de manera que la gent
s'aplega
com l'inici de la festa
exacte
amb les canyes
i amb unes cintes
que les guarneixen
i es comencen
a concentrar
per iniciar
aquest rumiatge
que dura
tot el matí
i van tirant
cap a dalt
cap al turó
de la magdalena
a dalt
doncs hi ha
un macroàpat
aquestes
de paella
impressionant
i després
hi ha la tornada
del rumiatge
de la romeria
fins a la basílica
del Lledó
en el centre
de la ciutat
on
diguéssim
les autoritats
eclesiàstiques
doncs
reben
tota
la gent
que
hi arriba
tornant
d'anar
a aquesta
excursió
de tot el dia
podríem dir
en el fons
és una sortida
del poble
una arribada
al turó
de l'ermita
i llavors
després del dinar
comença
el que realment
és l'ermita
fundacional
d'aquesta
festa
curiosament
algú pot pensar
això hi deuen
d'anar 4 o 5
això van
milers
milers
de persones
i podríem dir
que és un dels actes
fonamentals
de la festa
de la Madalena
i que
dona el sentit
més important
a la
celebració
és conegut
com
la romeria
de les canyes
i
doncs
el més característic
és aquesta
aquesta canya
amb la cinta
de seda verda
que
li dona sentit
com a premi
els romeus
els castellonens
que hi peregrinen
doncs
tenen un rotllet
de la Madalena
que diuen
que és
una mena
d'obsequi
com a premi
al seu
rumiatge
i aquest és
en el fons
el sentit
d'aquesta
celebració
mantenir
el mite
fundacional
és la manera
exacte
això a partir d'aquí
es vesteix
d'un programa
farcit d'actes
que avui
dimarts
per entendre'ns
ens pot servir
bastant
per veure
què es trobaran
avui en dia
a Castelló
tots els habitants
i tothom
que s'hi escapés
és a dir
una jornada
d'avui
per exemple
comentarem
la d'avui
i per exemple
del cap de setmana
per allò
d'escapar-se
clar que hi ha
més actes
a més a més
no sé
per exemple
una cosa
molt característica
després d'aquest rumiatge
és
igual que a Tarraona
tenim el concurs
de focs artificials
a Castelló
tenen el concurs
de mascletà
que ve a ser
una mena
de tronada
que realitza
en pirotècnia
això ho fan avui
això ho fan cada dia
de la setmana
però per exemple
una jornada estàndard
es pot constituir
avui
és un dels actes
en què més gent
s'hi apleguen
igual que a la tarda
per exemple
comença
un altre acte
que s'ha esdevingut
també molt tradicional
tot i que és molt modern
que és el Madalena Circus
que és una mena
d'experiment
de circ nou
que es fa cada dia
de les festes
i que d'una manera
o altra
compatibilitza
o fa possible
aquesta
pervivència
de les coses
més ancestrals
amb les coses
més modernes
un altre element
que no comença avui
sinó que
si no m'equivoco
comença demà
és un festival internacional
de música
de festa
és a dir
com si d'una manera o altra
totes aquestes musiquetes
que de quan aquí en el programa
doncs anem posant
de quan en quan
doncs sortissin
al carrer
desfileixin
aplegades
amb un conjunt
de bandes
i per exemple
que us feu
una idea
guanyen bandes
de Croàcia
de Mèxic
d'Holanda
de Paraguai
de Latònia
d'Alemanya
i després
si ens n'anem
al cap de setmana
que és
podríem dir
els actes
l'epicentre
d'actes
més
a traca final
podríem dir
doncs
alguns elements
característics
són per exemple
el divendres
al vespre
una desfilada internacional
de grups
d'espectacle
podríem dir
modern
com si féssim
un seguíssim
però en grups
ultramoderns
aquí podríem
entendre
que hi poden participar
grups
com des d'una animació
de la Fura dels Baus
per entendre'ns
fins a una altra
de xarxa teatre
o elements d'aquest tipus
i després
el dissabte
i el diumenge
el que es podrien trobar
doncs
uns visitants
per exemple
que sortíssim d'aquí
de Tarragona
a veure-ho
seria la suma
d'alguns d'aquests actes
que hem anat trobant
tota la setmana
i per exemple
el dissabte
hi ha una concentració
important
perquè s'ajunta
el mateix dia
el festival aquest
de música de festa
el concurs
de masclatades
un altre acte característic
que és
l'ofrena de flors
a la Mare de Déu
del Lleodó
que no és
la patrona
evidentment
d'aquesta celebració
però sí que té
molt a veure
amb els patronatges
de la ciutat de Castelló
i que potser
un altre dia
en podrem parlar
és un guarniment floral
d'aquestos
en què se fa
una ofrena multitudinària
a la Mare de Déu
en aquest cas
o bé
per exemple
un acte molt característic
és el diumenge
a la nit
quan s'acaben
totes les festes
de la Madalena
té lloc
després de la traca final
té lloc un acte
que es diu
el Madalena Vítol
en què tota la població
crida un vist
que a la Mare de Déu
d'una manera
molt sentida
això va acompanyar
d'una sèrie
d'elements pirotècnics
fins al punt
que la paraula Vítol
en pirotècnia
es coneix
com a l'acte final
d'una festa
sovint
la Madalena Castelló
és com Santa Tecla
a Terraona
és la festa
festa
amb la diferència
aquesta que et comentava
que evidentment
té un origen
de no dedicació
a la festa
de no dedicació
al patronatge
de la Madalena
perdó
i sí de dedicació
al mite fundacional
de la població
el que és cert
és que al llarg
de la història
la Madalena
ha tingut un protagonisme
molt important
en aquest rumiatge
perquè
les nombroses
notícies històriques
que trobem
des de l'edat mitjana
fins avui en dia
ens expliquen
per exemple
que van haver
moltes prohibicions
perquè hi participaven
el col·lectiu
de prostitutes
de la població
participaven
en la desfilada
en la desfilada
en aquest rumiatge
una mica
per allò
que dèiem
de l'origen
de la paraula
del personatge
de la Madalena
és a dir
que en el fons
és una prostituta
que col·labora
i van prohibir
en determinats moments
la presència
d'aquestes dones
dins del rumiatge
sí, sí
fins al punt
que per exemple
aquest rumiatge
es feia de nit
perquè
com hem explicat
quan parlàvem
de la llegenda
o de la narració original
el rumiatge
es diu que es va fer de nit
i hi va haver
progressivament
successius
successius
canvis
de l'horari
i ara
com hem explicat
ho visc
això es va de dia
això no és
fa quatre dies
que es fa de dia
es fa bastants segles
però el seu origen
ve motivat
per aquest canvi
jo diria
de les intencions
de les autoritats
que organitzaven
i organitzen la festa
però vull dir que és curiós
perquè es va organitzar
pels excessos
que es produien
de fet
la llum
no és que hagi desaparegut
de la festa
sinó que
s'ha substituït
per un altre
element
interessant
que són
les galletes
que es diuen
que són una
avui en dia
hi ha gent que diu
que és una cosa
un monument
al mal gust
i al quitx
però bé
en tot cas
una tradició sentida
aquests fanalets
originals
s'han traslladat
en una mena
de carrosses
de llum
que estan exposades
en cada barri
de la població
i que
en un dia concret
de la celebració
desfilen
pel centre de Castelló
i que rememoren
aquest horitzat
origen nocturn
del rumiatge
que s'ha domesticat
podríem dir
i s'ha traslladat
amb una esfera
de vida més normalitzada
i amb menys
excessos
dels que semblava
que inicialment
podíem bé
bé
en tot cas
si la gent
vol tenir més accés
a la informació
d'aquest tipus
hi ha un web
recomanat d'avui
d'aquest programa
que és
les3doblesves.juntafestes.com
sense castelló
ni res
juntafestes.com
però que pertany
a les festes
de la Medanya de Castelló
en fi
és una de les
per cert que feies referència
a una altra localitat
també de la zona
i com a punt
amb una festa
molt menys complexa
però sí
també com a
interessant
un cop
hem passat
el dimecres
de cendre
hem de comptar
tres dimecres
i ens plantem
amb la celebració
de la festa
dels nanos
de Cosentaina
que curiosament
és una festa
que se celebra
a la comarca
valenciana
del Comtat
en aquest cas
a la zona
ja a la cantina
i
és una exposició
d'una sèrie
de ninots
que ells anomenen
nanos
que són una sèrie
de figures grotesques
festes
pels mateixos
habitants
de la població
amb materials
molt senzills
com són robes
com són
coixins
com són
doncs
en definitiva
tot allò
que ha servit
per l'hivern
però que ja
no passarà
el següent hivern
és una festa
un antiquíssim costum
del barri
cognament
del Raval
de Cosentaina
en què
la gent
posa a les portes
de les cases
aquests nanos
aquests ninots
burlescos
que representen
i critiquen
les autoritats municipals
i els propis veïns
de la població
les critiques són
doncs
amb una sèrie
de cartellets
que apareixen
al costat
de cada
ninotet
d'aquestos
i que
serveixen
per
d'una manera
o altra
denunciar
aquells problemes
que han succeït
darrerament
sobretot
en l'hivern
és una història
que sembla
que està relacionada
amb moltes celebracions
que es fan
arreu d'Europa
a mitjans
de Quaresma
i que
acaben
o acabaven
perquè a Cosentaina
avui en dia
ja no acaben així
amb la crema
del ninot
representatiu
d'aquestes crítiques
una mica
com si fos
un carnaval
desplaçat
també
sabem d'aquestes notícies
en diferents modalitats
en molts llocs
d'Europa
però
avui en dia
al Pacís
València mateix
hi ha festes
com les que
hem parlat
a vegades
hem apuntat
a Catalunya
les velles
de la Serra d'Elx
per exemple
són una mica
la crema
de les Quaresmes
fixeu-vos que no arriba
al final
de Quaresma
els ninots
de mitjans de Quaresma
Olve i la Bella
de Picassent
a l'Horta
en tot cas
aquí a Cosentaina
la festa dels nanos
ja no té foc
sinó que únicament
té aquesta exhibició
de personatges
el tercer dimecres
un cop passat
el dimecres
de Cendra
dins de la Quaresma
doncs avui
amb aquest escenari
de la Quaresma
hem sortit
tant del que és Tarragona
i la nostra zona
més propera
per acostar-nos
a aquesta celebració
les festes
de la Madalena
tradicionalment
són visitades
per molta gent
d'arreu de Catalunya
sí
és una qüestió
bastant curiosa
perquè a més
sempre ofereixen
un cartell
així ja dins
de l'àmbit
de les actuacions
musicals
i dels espectacles
força atractius
avui ja no
no n'hem parlat
però
cada nit
evidentment
hi ha unes actuacions
aquestes
que superen
jo diria
l'interès local
i doncs sí
que exerceixen
aquest pol
en tot cas
nosaltres ens hem referit
més a aquesta dimensió
tradicional
però el que és cert
és que sí
que hi ha
aquesta concentració
jo diria
bastant volguda
bastant estudiada
des de fa segles
d'un rumiatge
que va més enllà
dels castellonens
i per tancar
el programa
d'avui
l'aportació local
arriba
en forma
de música
has triat
una peça
de diferents formacions
de la ciutat
de Tarragona
sí
perquè
bé
en aquest període
de Quaresmal
i coincident
una mica
amb els 15 anys
d'actuacions
del cor i orquestra
dels amics
de la catedral
de Tarragona
sovint
conegut
com l'escola
Cantorum
ens ha semblat
oportú
és un registrament
que ha sortit
fa poc temps
que és
d'una de les formacions
locals
i tot i que
algú
pot dir
si aquí hi ha
peces
que estan més
a prop
del que podríem dir
música
d'alta cultura
que no de la música
estrictament popular
per l'origen
de la formació
i pel fet
que gran part
del repertori
enregistrat
són
composicions
religioses
que formen part
del calendari
d'arrel cristiana
podríem dir
d'una manera o altra
doncs ens ha semblat
oportú
estar dins de Quaresma
doncs
posar
un tema
o acomiadar-nos
amb un tema
que serveix
d'introit
del dimecres de senda
a la catedral
podríem dir
i que porta el títol
de vos us apiadeu
de tothom
senyor
doncs
amb aquest tema
posem el punt i final
el temps de cultura popular
en Jordi Bertran
fins la propera setmana
fins a la propera setmana
que serà un nou dimarts
de Quaresma