La sintonia de l'espai de tradicions i cultura popular,
la sintonia de l'espai que queda dilluns
durant aquests mesos d'estiu ens està portant en Jordi Bertran.
Jordi, què tal? Molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Abans de les 12 hem fet ja un sorteig
per començar a regalar,
començar a ambientar-nos en les festes de Santa Tecla.
Hem repartit ja el primer barret, la primera de les samarretes,
que estan funcionant força bé, les samarretes.
Alguna pregunta bona, també he sentit.
Alguna pregunta bona, això ja a disposició dels oients.
Un concurs que farem cada dia durant aquesta setmana
pels bols de 3 quarts de 12 del matí.
ja ens estem ambientant amb les festes
i avui en aquest espai també en parlarem,
però des d'una altra vessant.
Sí, avui a vegades quan comences a parlar de Santa Tecla
t'accentres molt en el programa
i t'accentres molt en les novetats
i en allò que fan les entitats aquests dies,
en les xifres i tal.
I jo crec que a vegades està bé
donar-li un repàs històric
a com hem arribat a la Santa Tecla d'enguany.
Allò a qui som i d'on venim.
Exacte, això està bé
perquè si una vegada està perds
i et penses que tota la vida ha estat tot igual
i precisament Santa Tecla, com tantes altres celebracions,
han evolucionat d'una manera progressiva.
En principi el que ha quedat
ha estat fruit d'una evolució
de moltes generacions,
una suma de moltes aportacions
i també en mig hi ha hagut alguns canvis traumàtics
que algun n'apuntarem aquí,
perquè se'n van veure i viure uns quants.
Però és una mica donar quatre pinzellades
que crec que són interessants
perquè la gent vegi d'on venen les coses.
Al principi l'origen,
o com a mínim el principi del qual en tenim consciència,
estem parlant del segle XIV.
Sí, ens anem al segle XIV,
és en el moment que hi ha un acte
que és molt emblemàtic,
que és l'entrada a la ciutat
de la relíquia del braç de Santa Tecla.
Això va ser l'any 1321,
tot i que durant una certa època històrica
va haver debat si era el 21, el 23,
allò que fan els historiadors de barallar-se.
I precisament en aquesta...
Allò que fan els dissolidors,
perdona, i que la gent de fora
diu, saps per dos anys?
Sí, ara ja es veu amb una certa...
És un comentari científicament reporlable,
òbviament, i no l'encentiu,
però moltes vegades la gent de fora...
Bé, en aquest moment és quan realment,
tot i que ja sabíem
que abans hi havia un culte a la ciutat
dedicada a Santa Tecla i tal,
és quan en aquest moment,
per una intercessió del rei català,
Joama II,
es porta des de terres d'Orient,
des d'Armènia,
es porta la relíquia del braç de Santa Tecla,
que es va haver de comprar,
tot sigui dit,
a base d'un intercanvi
de moltes espècies diverses de materials,
i a banda de calés.
Però jo que entre el que va haver
en aquest intercanvi
va haver uns formatges
de fabricació exquisita,
perquè es veu que van seduir també
el rei d'Armènia
per poder portar aquesta relíquia.
El que és cert és que des d'aleshores
es veu que té una importància
a la festa,
el que s'anomenen els valls
o el seguici popular.
En aquella edat,
el 1321,
han sortit 10 valls
acompanyant la relíquia
i, a més a més,
ja s'introdueix en la festa
aquesta idea
de l'entrada del braç de Santa Tecla.
Quan avui parlem
de l'entrada del braç de Santa Tecla,
normalment és l'acte
que clou la processó el dia 23.
La primera entrada real
va ser l'entrada del braç
a la ciutat a l'any 1321,
és a dir,
fa ja molts segles.
I crec que aquest és un element
important.
També es veu ja
en aquest mateix segle XIV,
en aquesta primera notícia,
que els gremis,
que són aleshores
les entitats de l'època,
són els que se n'encarreguen
juntament amb el consistori
de muntar
tot l'aparell organitzatiu
d'aquesta festa
i, evidentment,
participen al poder civil,
seria el consistori,
aleshores nomenat
Consell Municipal,
l'Arcabisbat
i també, lògicament,
les entitats o els gremis.
Sí, una participació semblant,
l'Ajuntament
supervisant, entre cometes,
amb una participació directa
de la societat civil
i llavors, òbviament,
el paper de l'Església
era molt diferent
del que és ara.
Exacte.
Realment,
en aquell moment
i durant tot el segle XIV,
ja es veu
que hi ha la idea
clara i manifesta
que la festa major
de Santa Técla
sigui la festa major,
la festa gran
del camp de Tarragona
i realment
se fan tota una sèrie
d'ordenances,
diguéssim,
religioses
i civils
perquè la gent
tingui festa
aquest dia
i ha donat
un volum molt gran.
De fet,
entre el 1321
i el 1370
produeixen
una sèrie de coses.
Les més importants
seríem
que és el 1369
tenim la primera constància
d'una consueta
que és un llibre
que hi ha a la catedral
en què s'explica
com s'organitza
la processó
del braç de Santa Técla.
Per tant,
ja sabem
que d'entre el 1321
i el 1369
en algun moment determinat
es va començar
a processionar
realment
el dia 23
la relíquia del braç
i en el 1370
s'afirma un document
el primer protocol històric
entre l'arquivisba,
l'Ajuntament
i els gremis,
les entitats
per pactar
com s'organitzen
la festa.
En aquell document
del 1370
hi ha
uns actes
que han estat
inalterables
al llarg de la història
amb escasses
interrupcions
que serien
la cercavila
de la vigília
que antigament
servia
per anar
a completes
una cosa
que encara es pot veure
en una cerimònia
que es pot veure
encara avui en dia
per exemple
a valls
aquí ja es va transformar
en una cercavila
purament
civil i festiva
en altres llocs
també
això va evolucionar
cap a una recollida
de les autoritats
que anaven cap al temple
aquí
això tampoc
es manté
i després
el dia de Santa Tecla
hi ha una estructura
d'actes
que encara avui en dia
funcionen al 100%
que és
l'anada
a ofici
l'ofici
tornada d'ofici
lluïment de migdia
i a la tarda
l'anada a processó
processó
i lluïment
posterior
per tant
l'eix central
de les activitats
del dia 22 i 23
s'ha mantingut inalterable
durant els segles
des del 1370
és a dir
aquí hi ha hagut èpoques
que alguns personatges
no han aparegut
en la festa
per exemple
hi ha una etapa
doncs
prou recent
que entre el 1979
i el 1989
el consistori
no va
a ofici
la corporació
ni a la processó
però en canvi
sí que hi van
tots els elements festius
és a dir
hi ha situacions
d'aquestes
que s'han produït
que són
si més no curioses
també hi ha alguns anys
que les prohibicions
van afectar
doncs
a la processó
al segle XIX
hi ha molts problemes polítics
molts problemes militars
i
en alguns casos
no surten
les processons religioses
per exemple
i entre elles
la de Santa Ticle
però vaja
l'estructura
com bé dius
queda fixada
ja en el segle XIV
per dir aquí
podem anar fent passos
en el XV
el que es fa
és dotar
aquesta estructura
d'una gran
parafernalia
podríem dir
teatral
és a dir
en el segle XIV
trobem
aquests 10 valls
acompanyants de músics
però en el segle XV
aquí
la gent agafa
i fa un disseny
de festa
però absolutament espectacular
i el que eren
les danses populars
en molts casos
són teatralitzades
i es teatralitzen
des de dos punts de vista
un
el punt de vista
estrictament religiós
podríem dir
però per l'altra banda
també des d'un punt de vista
militar
en el segle XV
les guerres a Catalunya
són molt importants
vull dir
hi ha molts conflictes armats
hi ha una situació
de caos
general
amb moltes pestes
moltes epidèmies
de còlera
etcètera
hi ha molts problemes
i això fa
que per una banda
s'articuli
aquestes representacions
militars
dins de la festa
per exemple
avui podríem dir
que els valls
de Turs i Cavallets
prové d'aquest segle XV
que és clarament
una lluita militar
o bé
el mateix vall
de Sant Miquel i Diables
que és una altra lluita militar
però cristianitzada
en tots dos casos
hi ha els bons i els dolents
els diables o els Turs
que fan de dolents
i els àngels o Sant Miquel
que fa de bo
és una concepció
molt militar
d'una doctrina cristiana
una concepció
de lluita
pròpia
d'un període
de lluita
i paral·lelament
també s'estructura
en tota una sèrie
de representacions
potser
no tan militars
però amb un contingut
d'explicació
de la història sagrada
per exemple
els gegants
surten en aquesta època
a Tarragona
des del 1425
que hi ha un gegant
que sembla
que representa
la relació
del gegant
Goliath
amb el rei David
que és un passatge bíblic
determinat
en què hi ha aquesta contraposició
i sembla que és una de les coses
que ja s'estructura
a nivell purament religiós
tot i que també hi ha
una certa lluita interna
evidentment
aquesta contraposició
del ve i del mal
que planarà
durant tots els segles
sobre la festa
doncs
ja existeix
ara que parlaves
d'alguns d'aquests
incipients
valls
d'alguns d'aquests primers grups
del seguici popular
eren molt diferents
a com els coneixem
avui en dia
ja no tan posicionament
la representació
els moviments
i tot plegat
sinó a nivell d'organització
qui duia a terme
si és que sap
aquests primers
valls
dels segles XIV i XV
mira d'entrada
cada vall
l'organitzava
un gremi diferent
en cada cas
doncs
per tradició
a Tarragona
podien ser uns
i a Barcelona
podien ser uns altres
aquestes gremis
entre el segle XV
i principis del XVI
queden molt definits
i fins al segle XIX
principis del segle XIX
no hi ha pràcticament
cap canvi
o sigui
es parla
en la majoria
d'occasions
dels 12 gremis
vinculats a la festa
i després
hi ha una sèrie
de representacions
que no depenen dels gremis
que no depenen directament
del Consell Municipal
que s'estructuran
d'una manera
paral·lela
ara realment
doncs home
hi havia coses
que sí que tenien a veure
però altres no
per exemple
els dos altres
que t'he posat
que he esmentat
doncs avui en dia
els gegants surten
però no surt el rei David
perquè et facis una idea
o els diables
de l'època
ja utilitzaven pirotènia
des del 1432
si no m'equivoco malament
ja utilitzen focs grès
que se'n diuen
un foc similar
al d'avui en dia
però evidentment
amb uns components
químics
més simples
però en canvi
portaven uns grans decorats
que eren les roques
en aquest cas
els diables
eren acompanyats
per la roca
de l'infern
i la roca
del paradís
que bàsicament
eren uns decorats
teatrals
que estiraven cavalls
i que servien
per escenificar
una mica més
tot el tema
o per exemple
els turcs i cavallers
en lloc d'anar acompanyats
per dolçada i timbal
eren estrictament acompanyats
per timbals
hi ha tota una sèrie de coses
que han anat canviant
a base dels segles
però
precisament
en aquests tres elements
que estem destacant
ja surten
molt determinats
un altre cas
d'aquella època del XV
és el Sant Jordi
i el drac
avui en dia
el drac surt
Sant Jordi no surt
però vull dir
que hi ha evidentment
canvis
continuem preguntant
des del desconeixement absolut
sortien només
grups
d'aquests valls
eren de gent
de Tarragona
o també hi havia
grups
o músics convidats?
la presència de músics convidats
és gairebé inicial
a les festes
des del segle XIV
perquè no hi havia
prou músics
a la ciutat
perquè acompanyessin
aquests deu
dances inicials
que hi havia
durant el XIV
XV
XVI
sabem que venen músics
de fora
ara bé
la presència real
de grups
convidats
a la festa
de Tarragona
com a elements festius
no únicament
com a músics
no es produirà
fins al segle XVII
el segle XVII
i aquí hi ha un
dels passos
més importants
que fa la festa
de Santa Tecla
el segle XVII
per una banda
ja ha consolidat
tota l'estructura
dels valls
dels gremis
és a dir
sobretot això
es produeix
en el segle
anterior
en el XVI
hi ha una consolidació
de l'estructura
pràcticament
cada any
surten els mateixos valls
alguna matització
i el que és més important
aquests valls
incorporen també
els textos
dels parlaments
que en el segle XV
encara no havien existit
durant el segle XVI
ja sabem que tenien
aquests textos
de parlaments
i a més a més
es converteixen
en un dels pocs elements
que tradicionalitzen
la llengua catalana
en una representació
teatral
perquè el segle XVII
va ser el gran segle
de les lletres espanyoles
el segle d'hora
el segle d'hora espanyol
i en canvi
la literatura popular
catalana
va ser l'única manera
de fer
per vindre
per viure
perdó
la llengua
en un estil
popular
si voleu
però la llengua
en una obra teatral
i els valls parlats
els valls del segle XVI
que molts d'ells
van incorporar
a representacions
anteriors
als seus textos
van considerar-ho
el XVII
per què és important?
doncs és important
perquè
entre altres coses
comencem a trobar
les notícies
de dances
que venen d'altres zones
entre elles
el País Valencià
i entre aquestes
dances
ens compareix
a nosaltres aquí
aquesta dansa
que fa alguna torre
o torreta
en el XVII
encara estem parlant
estrictament
de valls
de Valencià
que és el gran
té molts noms
vall de la Piràmide
vall de la Torre
vall de Valencià
un vall procedent
del Regne de València
un vall
de terres valencianes
això és un fenomen
que no només es dona
a Tarragona
és un fenomen
jo diria
com a mínim
a tota la resta
de l'estat
trobem notícies
que van des de Saragossa
Pamplona
tot el riu Ebre
pujant cap a dalt
i per la zona sud
podríem apropar-nos
pràcticament
m'atreviria a dir-te
en tota
des de Madrid
fins a la zona
d'Extremadura
trobem notícies
de danses
provenents
del País Valencià
què passa?
que a cavall
del segle XVII
segle XVIII
aquelles danses
que no només
eren aquestes de valencians
hi ha altres també
que viaguen
però aquestes de valencians
tenien un component
circsenc
podríem dir
important
que és que feien
unes torres
al final
al final
del vall
s'acabava
amb aquesta torre
exacte
llavors això va agradar tant
en la zona
que vivim
que els
mestres
d'aquestes
danses
que eren
els caps de colla
de l'època
els mestres
van ser contractats
en alguns casos
no únicament
en aquesta zona
a Madrid
també ho van intentar
van contractar
els mestres
valencians
per ensenyar
als balladors
locals
hi ha una
extraordinària documentació
de la ciutat de Madrid
en què surten noms
i cognoms
on es veu
l'evolució
d'aquest fet històric
i aquí el que es va produir
és un intent
de cúpiar
aquelles danses
que provenien
del País Valencià
malauradament
per alguns
i sortosament
per nosaltres
les danses
com a tals
només es van
tradicionalitzar
en la nostra zona
en el que es podria
anomenar
el camp de Tarragona
i el Penedès
i ja
en el segle següent
a finals del segle XVIII
és quan realment
podem trobar
que hi ha una altra
gran revolució
a cavall
a finals del XVIII o XIX
quan els Baix de Valencià
que no havien estat
anteriorment
vinculats a cap gremi
comencen a aparèixer
vinculats als gremis
que deixen de fer
en alguns casos
altres danses
que feien anteriorment
per tant això vol dir
la importància
que encara mantenien
aquests gremis
a la nostra ciutat
però també
el poder de renovació
que van tenir
alguns valls
i en aquest cas
el Vall de Valencià
ens va esborrar
podem dir
altres valls
concretament dos
perquè tant els pescadors
com els pagesos
portaven uns altres valls
i els van
abandonar
textualment
per l'espectacularitat
d'aquestes construccions
que a poc a poc
anaven creixent
jo diria que és un moment
dels més importants
en la festa
perquè
que realment
és l'altre
segon pilar fonamental
de les festes
de Santa Tegla
que és
els castells
que es comencen a
a mig termini
i després
cada vegada
l'expectació
per aquesta torre final
dels valls
de Valencià
és més gran
hi ha una competició
més o menys
efectiva
entre els diferents grups
que planten
valls de Valencià
sense veure
qui fa
aquesta torre final
més alta
i aquesta torre final
s'independitza
i d'aquí és on
vaja
on està gairebé demostrat
que neixen els castells
i com els coneixem
avui en dia
a 1770
queda claríssim
que hi ha
quatre valls
de Valencià
fent torres
i d'aquestes
quatre valls
de Valencià
hi ha un
que és el de la vila
del Callà
que és realment
el primer
la primera colla
castellera
perquè el primer
vall de Valencià
que es certifica
que fa
amb la diada
de la festa major
de l'Arbós
el castell de sis
amb la qual cosa
demostra
que ha pujat
un pis
sobre les construccions
documentades
aleshores
que era
com a mínim
els castells
o pilars
de 5,1
per tant
aquí seria
la gran transformació
important
hi ha una altra paral·lela
que també succeeix
en el segle XIV
que és el 1714
hi ha el decret
de nova planta
del rei Felip V
que això genera
que hi hagi
una voluntat
de control
més estricta
de tots els monarques
d'aquella època
sobretot també
accentuada
pel món il·lustrat
pel món
que vindrà
d'influència francesa
a finals del XVIII
també
que intenten
controlar molt
alguns d'aquests
valls dels gremis
fins al punt
que alguns valls
passen a ser
intervinguts
directament
per l'Ajuntament
i es municipalitzen
al 100%
en el cas
de Tarragona
succeirà
amb alguns elements
però
el que acaba
sent
més evident
no és tan
a principis del XVIII
però sí
ja
tombant
de l'altre segle
quan
per exemple
els gegants
i els nanos
ja
queden clarament
en poder
de l'Ajuntament
tot i que
antigament
havien estat
els gegants
sobretot
havien estat
en mans
del gremi
de fusters
durant molts segles
des del 1400
com a mínim
per tant
és una altra intervenció
en aquest cas
motivava
per unes lleis
superiors
que són
les lleis
dels monarques
espanyols
que imperen
imperen
per damunt de tot
tot i així
també s'ha de dir
que la festa
segueix el seu camí
i que evidentment
hi ha moltes coses
que es passa
àmpliament
del que es diuen
les normatives
espanyoles
i bueno
no ho sé
per exemple
la mateixa evolució
del fet que Castellers
fa malgrat
que hi ha
algunes circulars
com una
d'un virrei
o corregidor
o algun home així
de Vilafranca
que té competència
sobretot
a la nostra zona
també
que intenta prohibir
l'ús
del Vall de Valencians
perquè
en la seva
afany
de pujar
els balcons
s'havia detectat
alguna
actitud
més propera
a la delinqüència
que a la festa
sí home
clar
tenies la facultat
de fer-te juntes
20 persones
i saps
enfilar-te
per les balconades
doncs
pots treure
un profit
sospitós
doncs
aquí va haver
algunes intervencions
i realment
el que sí
que es produeix
és que
durant la primera
meitat del XIX
hi ha l'explosió
absolutament brutal
dels castells
també
de nous grups
que no havien participat
a la festa
nous grups socials
com en el cas
de Tarragona
el gremi de voters
que assumeix
tota la direcció
del Vall de Diables
o
aquest pes
de l'Ajuntament
amb els altres valls
per exemple
el 1840
i poc
44
apareixen els nanos
per primera vegada
a Tarragona
documentats
que era un element
que aquí no existia
no havia existit mai
anteriorment
com a mínim
no han aparegut notícies
i això vol dir
que en el CLD9
hi ha per una banda
un esperit
social
molt important
que és aquestes
noves colles castelleres
que
que són molt més grans
que les colles
de
màxim 15-16 persones
que acompanyaven
antigament els valls
estem parlant
d'agrupacions
més importants
unes colles castelleres
són tot i això
molt diferents
de com les coneixem
d'avui
no estem parlant
de 600 persones
no estem parlant
d'això
però el que sí que és cert
és que estem parlant
de construccions
de nou pisos
i això ja requereix
un cert nivell de gent
només pel que puja el tronc
i per fer una petita pinya
doncs per poder
ja estar a l'alçada
de les circumstàncies
també es dona
aquesta curiosa col·laboració
a partir de la dècada
dels 50-60
a la festa major de Tarragona
entre les colles vellenques
que venen
des del 1850
i poc
fins a principis
del segle XX
com a mínim
durant tot el primer terç
pràcticament
doncs
venen a fer els castells
i són ajudats
respectivament
pels pagesos
els pescadors
que havien
desarticulat
podríem dir
no al 100%
però sí
en bona part
les seves colles
i mantenien
diguéssim
una relació
contractual
els pagesos
llogaven una
els pescadors
en llogaven una altra
i fins i tot
en algun any
em sembla que és el 1854
que els pescadors
encara actuen
i els pagesos
ja no actuen
en colla pròpia
és a dir
que això passa
durant uns quants
durant uns quants anys
però en aquell moment
es produeixen
alguns dels grans elements
de la nostra festa
d'avui
els gegants moros
els negritos
les colles castelleres
tenen un pes
absolutament
importantíssim
i queden
com a grans emblemes
de Santa Tegla
el governador civil
a més a més
que té molt de pes
que té molt de pes
en aquesta època
perquè s'estructura
l'estat
en províncies
es carrega
o fa tot el possible
per carregar-se
tots els baix parlats
entre altres
el de Dames i Vells
i alguns altres
i hi ha un atac
molt fort
contra les danses
que també havien patit
ja prèviament
la dissolució
dels gremis
les danses
havien estat
en mans
d'aquestos gremis
medievals
i a partir
de principis
del segle XIX
ja a les cors
de Cádiz
se suprimeix
absolutament
aquest sistema gremial
queden
els gremis
com a institucions
de treball
però no amb el pes
abans els gremis
eren un monopoli
per entendre
allò era un monopoli
i el que no estava
dins del gremi
no funcionava
això
en els pagesos
i els pescadors
continuarà funcionant
gremialment
però hi ha molts gremis
que queden
pràcticament
desarticulats
i molts valls
es perdran
amb aquesta
desarticulació social
d'altres
doncs continuaran
i alguns
s'inventaran de nou
hi ha un munt
de valls
que són nous
que només
pràcticament
durant el segle XIX
i tenen
un període molt curt
molts valls religiosos
que són obres
de teatre
doncs
edificant
podríem dir
de l'època
Quants dies
podien durar
les festes
de Santa Tecla
durant finals
del segle XIX
per exemple
assenyia només
els dies
22
23
i 24
això no ho hem comentat
però el dia 24
és una jornada
que sabem perfectament
que en el segle XIX
s'afegeix
vinculada
sobretot
a que la ciutat
ha crescut molt
a nivell portuari
llavors el dia 24
entre els valls
i els castells
es van a fer
el port
excepte
el punt del migdia
que es puja a la plaça
de les Cols
a fer
els castells
que portaran
aquesta tradicional
juguesca
del Pilar Caminant
que comença
com una aposta clara
entre uns senyors
que es barallen
per aquí a Riva Miljón
i de fet
abans
algú ha comentat
que possiblement
algú ha insinuat
que les dues colles
castelleres
de baix
que venien a portar
el Pilar de 4 Caminant
el muntaven alhora
per les escales
del pla de la seu
i després a veure
qui era el primer
que arribava
el que era major
el que està clar
és que
ni el Pilar
arribava a l'Ajuntament
actual
perquè l'Ajuntament
encara no estava allà
ni la idea
era exactament
la mateixa
que avui en dia
sembla que es parlava
d'aquesta simultaneïtat
i a més a més
hi ha una descripció
molt interessant
que parla
que primer que el Pilar
era de 5
normalment
i llavors puja
i quan arriba a dalt
per fer una mica més llarg
que el trajecte
s'arriba fins a la catedral
hi ha una descripció
molt clara
en què l'anxaneta
ha de tocar
ha de picar la porta
ha de picar la porta
torna enrere
i ha d'intentar
arribar a l'antic Ajuntament
al carrer Major 39
és a dir
aquesta és l'estructura
màxima
és a dir
si s'arribava
al carrer Major
a l'antic Ajuntament
ja era un èxit increïble
estem parlant
de Pilar de 5
i fins i tot
alguns documents
parlen que s'havia pujat
i baixat escals
amb el Pilar de 6
que això ja
ho haurien de posar
més en dubte
però vaja
és possible
el que passa
és que el Pilar de 6
també
segur que
el que sí que feia
era intentar pujar
però més enllà
ja dubto
que pogués fer res més
hi ha algunes imatges
de fotografies
de principis del segle XIX
no de Santa Tecla
sinó d'algunes altres
festes majors
ja just en el moment
en què els castells
comencen a travessar
la primera seva gran crisi
de la història
en què es veu
alguns Pilar de 6
que caminen
perquè són Pilar del balcó
i per força
han de caminar
per arribar
a aquell balcó
perquè és que estan
construïts fora
del balcó
i realment
petits trajectes
sembla que sí que s'havien fet
però en cap cas
jo diria
aquests Pilar
que fem avui
que són molt posteriors
estem fent avui
aquest recorregut
cronològic
des dels inicis
de les festes de Santa Tecla
petites pinzellades
per assenyalar
els canvis importants
òbviament
no tenim temps
d'arribar
fins a la democràcia
amb aquest canvi
espectacular
que han donat
les festes
però sí que
breument Jordi
ens agradaria
arribar al segle XX
sí
el segle XX
surt
d'una festa
major
molt platòrica
jo diria
que el màxim
extrem
és descrit
pel Josep
Pini Soler
amb la família
dels Garrigues
hi ha alguns altres textos
com per exemple
la masia dels amors
d'un altre
escriptor romàntic
de l'època
hi ha diversos textos
que destaquen
aquesta importància
molt gran
de la festa
arrodonida
per la incorporació
o democratització
dels castells
de focs artificials
que és l'altre
gran element
del segle XIX
que passa
a la nostra ciutat
en el segle XX
el que es produeix
és una suma
de conseqüències
jo diria
impressionants
que són
per una banda
la transformació
social absoluta
que hi ha
a la nostra ciutat
i en el conjunt
del país
de manera
que
es menysvalora
absolutament
tot allò
que prové
de la tradició
i
busca un model
jo diria
entre cometes
urbanita
fruit de la tradició
nou-santista
que s'implanta
exacte
la tradició
nou-santista
carrega
molt durament
contra tot
el que era
les ruralies
i tot allò
que havien defensat
els renaixentistes
els romàntics
i s'implanta
el model
anomenat
de la ben plantada
que és
el famós
glosari
d'Eugeni Dors
que és l'ideòleg
dels nou-santistes
i que
arrasa una mica
amb tot això
des d'un punt de vista
també
volgudament
nacionalista
s'ha dit
en alguns moments
però vull dir
que
en tot cas
no es parla
de la mateixa
tipus
de Catalunya
aquí pateixen
els castells
moltíssim
i pateixen
el seguici
i
això
es recupera
a finals
de la dècada
dels 20
perquè la mancomunitat
de Catalunya
revaloritza
una mica
aquest aspecte
es produeix
una cosa
curiosa
entre el xoc
més
aquest ideològic
del nou-santisme
amb el xoc
polític
del nacionalisme
emergent
novament
que hi ha
i amb aquest procés
la república
jo diria
que ho acaba
d'abrodar
per això
hi ha una recuperació
tant d'elements
del seguici
com d'elements
dels castells
a la nostra ciutat
també ha favorit
perquè
en els pobles
no va ser tan dur
hi havia alguns pobles
que van mantenir
alguns valls
i la ciutat podia
contractar els valls
dels pobles
per entendre
que hi havia
una mica
l'esperit
encara de certa
enyorança
de mantenir això
després ve el sutrac
de la dictadura
i aquí ja comença
un període
llarguíssimament fosc
que no s'arreglarà
pràcticament
fins l'any 79
en què
hi ha la primera festa
democràtica
tot i que
curiosament
es perd
un acte
que havia estat
dels més tradicionals
que és
l'anada
de la corporació
a ofici
i a processó
l'any 79
és una
cosa molt singular
perquè es recupera
la festa democràtica
i per una altra banda
també es desacralitza
podríem dir
i les autoritats
deixen de participar
jo crec que
també va ser un procés
de desoficialitzar
la festa
que aleshores
és el que tocava
també
circumstàncies polítiques
circumstàncies socials
circumstàncies
vaja
hem fet aquest repàs
cronològic
i hem vist com
diferents elements
diferents influències
provenents
de diferents
indrets
doncs han afectat
i han acabat
confegint aquest model
actual
de festes
de Santa Tecla
ja sabem una mica
d'on som
i d'on venim
i vaja
a partir del dia 16
podrem viure
aquesta nova edició
de les festes de Santa Tecla
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
vosaltres
ens retrobem
dilluns vinent
dilluns vinent
ja farem la programació
a partir de les 11
des de l'estand
de les festes
a punt de tirar la tronada
i a punt de tirar la tronada
a punt de
amb els 11 morters preparats
però en Jordi Bertran
ens continuarà
acompanyant
amb el seu espai
de tradicions
i cultura popular
amb gairebé
tres quarts
d'una del migdia
fem una pausa
per la publicitat
i a la tornada
volem saber
com és el barret
de les festes
de Santa Tecla
demà
el
demà
tres quarts
d'una del migdia
fa'
ו known
fa'
qu Same
fa'
mult
fa'
如果你
tre구
li
aquesta