Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Dijous, dia 3 de febrer, a les 6 de la tarda.
I recomanem, doncs, a partir de 5 anys, que això no vol dir, sempre ho repetim, no?, que no puguin venir de més petits.
Però això sí, sempre acompanyats dels pares, i si veuen que el nen no aguanta, descansa.
Perquè potser es poden avorrir, que és molt natural.
Sí, això és important. A més, una cosa, que tota l'atenció, l'hàbit aquest, doncs, s'educa, i ja veuran que el primer dia aguantaran poc, però aniran aguantant més i més, i els anirà captant més l'atenció.
Això ho veiem amb els nanos, eh?, que van aguantant cada vegada més.
Després, la setmana vinent, tornem a tenir contes, dijous, dia 10 de febrer, uns contes que hem titulat Endevinen de vinalla, que barrejarem una mica els contes i endevinalles, que això els agrada molt als nanos.
I després, ja més enllà, el dimarts, dia 15 de febrer, també tenim una ordre del conte que repetirem cada mes perquè té molt d'èxit, que és contes pels més petits.
Quan diem més petits, com de petits?
Home, per exemple, dos, tres, els més petits, quatre anys...
Això de les endevinalles només té una cosa, que aquí l'ordre i el control és difícil de mantenir, perquè tots aixequen la mà, jo, jo, jo, jo, jo, jo, aquí ja la cosa canvia, és una sessió de contes extraordinària aquesta.
Intentarem, per exemple, abans d'explicar un conte, abans d'entrar algun Endevinalla, que tingui relació amb el conte, i et dic, doncs, aquest nou espai de contes pels més petits, que ja han començat i té molt d'èxit, i el anirem repetint cada mes.
Doncs hi ha un programa prou...
I espera't, dilluns 28 de febrer encara hi ha més contes, però bé, amb tot aquest embolic de dates, el millor que poden fer és des de la web mirar, doncs, el programa d'activitats de la sala infantil, o bé arribar-s'hi i agafar, doncs, el programa, o des de públics, que també ho poden mirar.
I els que siguin ja de comoditat absoluta, escoltant les agendes de Tarragona Ràdio, també fem referència a aquestes sessions de contes.
Aviam, ah, no ho sabia, perdoni, doncs, si no ho sabia és perquè no volia, perquè déu-n'hi-do s'hi ha possibilitats.
No, una vegada a la setmana sempre ho fem, o sigui que sempre hi ha contes, si volen trucar per telèfon també els atendrem.
I mentre continua fent allò discretament, però intensament, el Club de Lectors Joves de la Biblioteca continuen amb els seus llibres, amb les seves lectures, no?
Sí, doncs tenim, ja ho sabeu, tres clubs de lectura juvenils, que estan coordinats per dues bibliotecàries de la nostra biblioteca, i una voluntària, que és la Montsa Plana.
I bé, ja som uns, potser uns 30 o 35 joves repartits entre els diferents clubs.
Està molt bé, és un nombre molt important, eh?
Vam començar com a formiguetes, amb 4 o 5, i aquests nanos, no?, que primer tenien 12 o 13 anys, van creixent, i aviat hauran de passar en un altre club de més...
De més edat, clar, de més edat.
Però bé, ens alegra, no?, perquè els veiem créixer, i també els veiem créixer amb els seus gustos, no?, de la literatura.
Què esteu llegint ara així, algun dels títols, si ens ho pots recordar?
A veure, per a joves, que després, doncs, aquests títols també poden servir d'orientació pels pares que ens escolten, no?,
si tenen algun jove que els agrada llegir, o que volen introduir-los, i saben que aquests títols són una garantia,
perquè estan triats per crítics, eh?, aquests títols que estem llegint.
Ara estem llegint un dels grups, un llibre de l'Eva Ibotson, que es diu Set bruixes per l'Ariman, eh?, de l'editorial Cruïlla.
Aquesta Eva Ibotson, els nostres lectors dels clubs de lectura ja la coneixen, perquè en té més llibres de literatura juvenil, i agrada molt, eh?, l'Eva Ibotson.
Després, un altre dels clubs està llegint El Noi Lleó, que també està molt bé, de la Zizu Corder, veien noms, també de l'editorial Columna,
i un altre dels clubs està llegint L'altra cara de la veritat. Aquesta és una novel·la més realista, Set bruixes per l'Ariman, és una literatura més fantàstica.
És divertida, a més a més, està bé, és entretinguda, aquesta.
Sí, jo no l'he llegit encara, em toca ara.
I El Noi Lleó està molt bé, també és d'aventures, és d'un nen que té la capacitat de parlar amb els gats, parla el llenguatge gat.
Però allò ho amaga, no ho diu ningú.
Sap idiomes, com si diguéssim.
Sap idiomes. I a més, transcorre tot el circ, i està molt bé. I és una primera part, eh?, que això ara també està molt de moda, les trilogies...
Les trilogies, i funcionen molt bé, sobretot pel que fa a la venda.
I tant, i tant.
Els hi funciona fantàsticament bé.
Això és el que estem llegint amb el Club de Lectura Juvenil, eh?, que sàpiguen que si hi ha algú que estigui interessat, doncs, en apuntar-se, no hi ha cap problema, truca per telèfon o ve a la biblioteca, i llavors, bé, el col·locarem en algun dels tres clubs que tenim, i...
I ja està, es reenganxa, agafa el llibre...
Sí, sí, ja està, que problema.
Coneix nens, joves, que els agradin també llegir, que a vegades aquest és el problema, que no troben amb qui compartir la lectura, eh?
I bé, passes una estona divertida, una vegada al mes.
Molt bé.
I després hi ha amb el Club Infantil, que també tenim dos clubs infantils.
Quan diem infantil, recordem l'edat, Imma?
Sí, de 9 a 11 anys.
9 a 11.
Tot i que això és molt relatiu, perquè ens trobem ja amb alguns lectors que són de 9 i 10 anys que passen al Club Juvenil.
Com a vegades també els lectors aquests de 13 a 14 que volen anar més enllà, que volen anar un pas més enllà en la lectura, que volen llibres, doncs, ja a part més edat, perquè, clar, és el tema que...
Ens trobem amb les dues vessants, no? Per exemple, o nens que ja en tenen 12 i no els podem posar al Club Juvenil, perquè encara no tenen l'hàbit de llegir, eh?
O altres que són petits i són una mica ja super, una mica, lectors.
Que passa que, mira, afortunadament teniu resposta per a tot aquest tipus de lectors.
Sí, sí, sí. Doncs pels joves estem llegint dos clàssics de la literatura infantil, que no fallen.
Un és el Gianni Rodari, amb un llibre que es titula Molts contes per jugar.
En certa manera, això no és una novel·la. Són un recull de contes en què el Gianni Rodari, l'escriptor, ofereix tres possibles finals.
I han d'escollir el que...
El que els agradi més.
El que els agradi més. Són de contes clàssics i altres no.
Llavors, això una mica també fas estimular una mica la creativitat, no?
Una mica llibre interactiu, eh?
Sí, perquè pots jugar. Una mica és un llibre joc, no?
Que pots dir, veure tu quin final, tu quin altre, o quin t'haguessis inventat que no ha dit l'autor.
I aquest és un altre clàssic.
del Roald Dahl, que qui no coneix el Roald Dahl, amb les seves bruixes, amb la Matilda...
Doncs tenim el Charlie i la fàbrica de xocolata.
Que ara comentàvem amb la Imma, hi ha una pel·lícula de fa molts anys, jo recordo haver-la vist, però en una mica cartòpedra.
I ara el Tim Burton es veu que està fent una versió d'aquest Charlie i la fàbrica de xocolata.
Tenint en compte les pel·lícules de Tim Burton, doncs la veritat és que esperem molt aquesta pel·lícula.
Perquè la novel·la, jo diria que no tan sols per a nens, perquè és un relat d'aquells que si passa per la mirada cinematogràfica del director, pot ser una pel·lícula ben curiosa.
A més a més, Roald Dahl té això, que és un escriptor que agrada moltíssim als nanos, perquè no els tracta com a canalla que els hi dons qualsevol cosa.
El tracta com a persones de menys edat.
Sí, i no, i són irònics, hi ha humor, i ja dic, enganxa el Roald Dahl, enganxa.
El relat de la novel·la de Matilda és un llibre que si els nanos no l'han llegit l'haurien de llegir, justament per això, perquè tracta els nens com a persones, senceretes i en condicions.
És molt recomanable aquest escriptor.
A vegades trobem amb relats que menys tenen una miqueta la capacitat intel·lectual dels nens, i no és el cas de Roald Dahls, sinó tot el contrari.
Ja és mort, ja no ens pot escriure res més, però bé, té molta literatura per poder endinsar-se amb aquest autor.
No pareu, eh, Imma.
I a més esteu una miqueta pendents de celebracions i habilitant espais i seccions de la biblioteca i preparant coses relacionades amb aniversaris, amb centenaris, amb 400 aniversaris.
Sí, que això està molt de moda, no? Ens movem així per aniversaris i a cop de calendari.
Però bé, això de celebracions ens permet rescatar dintre els prestatges aquells llibres que potser estan oblidats i els treus, no?
Que una mica la feina dels bibliotecaris també és aquesta, no?
Rescatar els llibres sobre un tema que ara és actualitat, no?
Com per exemple, malauradament actualitat, no?
Que és l'Ausbich, 40 anys.
Això ho fa, doncs, des que la sala infantil i juvenil...
També tenim literatura juvenil que parla sobre el tema dels jueus, els camps de concentració, el nazisme...
Llavors fa que podem rescatar dintre els prestatges aquests llibres.
Lectures que també moltes vegades es planteja de com explicar als més joves determinades coses que ni als adults podem arribar a entendre.
Els llibres a vegades ajuden a donar una visió, aquesta, evidentment, adreçada a un públic juvenil.
Tot i que la sala d'adults també té una exposició sobre aquests temes.
Però difícilment aquells llibres encaixarien en la mentalitat d'un nen o d'un jove.
Sí, esclar, no ho entendrien, no?
De nens no hi ha res, no sé si sortirà alguna cosa publicada.
De joves sí, que hi ha literatura que bé podria estar a la sala d'adults, aquest tipus de literatura.
Després també, bé, com que ara s'ha commemorat els 100 anys del Peter Pan,
doncs també tenim una petita exposició amb els llibres que tenim del Peter Pan.
I després, esclar, l'estrella d'aquest any, no?
L'any del llibre, el Quixot, el quart centenari del Quixot.
I que encara que diguem que aquest llibre, doncs, esclar, està adreçat per adults,
de seguida, doncs, ja han començat a sortir adaptacions, amb còmic, amb DVD...
Amb dibuixos, sense dibuixos...
De tot, no?
I a la biblioteca, doncs, també fem una mica d'exposició d'aquests llibres sobre el Quixot.
I en teniu uns quants exemplars, no?, d'adaptacions per anens i joves.
Sí, per exemple, la Quica Superbruixa o la Tina Superbruixa ja ha tret el Quixot, també.
Sí.
Després també, per exemple...
Les tres bessones en el seu dia també tenien ja el seu Quixot.
El vídeo i el DVD.
I el DVD, i el còmic, en paper.
I el còmic, doncs, també nosaltres el traiem i el rescatem i en comprem més,
perquè, esclar, hi ha una demanda terrible.
Després, per exemple, l'Anna Obiols, que és la mateixa que va fer ara, l'any passat,
amb l'any Dalí, un llibre sobre el Dalí, pels més petits,
doncs, també ha tret un de les aventures del Quixot, de l'editorial Lumen,
en català i en castellà.
Esclar, és un llibre molt adaptat, moltíssim adaptat, allò al màxim, esclar,
perquè el Quixot és una literatura d'adults, no?
No és de nens.
La veritat és que...
Però bé, després també, per exemple,
l'editorial Bromera, amb il·lustracions de Manuel Boix,
doncs, ha tret també un d'un Quixot de la Manxa, adaptat al català.
Conxa López Narváez també ha fet una adaptació per a nens.
José María Plaza, també mi primer Quixote.
I ara tu en comentaves aquest de l'editorial...
Sí, un de l'editorial Vicenç Vives, no recordo ara l'autora,
però està prou bé, té un equilibri bastant decent entre dibuix i lletra,
podríem dir, i és un llibre que està molt ben adaptat.
A més, comença com ha de començar el Quixot.
En un lugar de la manxa.
En un lugar de la manxa.
Perquè moltes d'aquestes adaptacions...
Sí, no, no comencen.
No comencen així, no?
I aquest, mira, fa gràcia per això,
perquè és la frase que tot nen o nena espera trobar en un Quixot
ni que sigui molt adaptat per la seva edat.
I tant.
I després, bé, comencem ja a mirar a veure quina mena d'activitats
podem fer en torn al Quixot,
que, esclar, per a nens és difícil,
perquè, esclar, no podem posar-nos a llegir el Quixot, esclar,
però potser entrarem en el que és l'imaginari del Quixot,
una mica que són gegants, princeses, bandolers, lladres...
Imagina't.
Moltíssim.
I en torn a això podem fer contes, podem fer alguna cosa.
Home, doncs la veritat és que sí.
El mes d'abril, suposo que començarem.
Jo és el que t'anava a dir,
que no ens adonarem que ja tindrem aquí el mes d'abril
Sant Jordi, el Quixot,
tot un seguit d'esdeveniments per celebrar
i tota la festa del llibre en el seu moment àlgid.
Ja en parlarem.
Per cert, que també em volies comentar
que el tema dels cursos d'informàtica
que feu gratuïts, en bàsics,
adreçat al públic i usaris en general,
s'ha tancat el tèrmini d'inscripció, per tant...
Sí, s'ha tancat.
Que la gent que s'hagi apuntat, que no pateixi,
que nosaltres ja els avisarem per telèfon,
tant sigui sí o no, si s'han acceptat o no.
Si no s'accepten, doncs passen a la cua
pels properes edicions que farem d'aquests tallers.
Sobretot són tallers introductoris.
Són 5-4 hores,
vull dir que no pots sortir fet...
No, no, és allò per agafar unes nocions bàsiques
que et poden dir, sí que vull continuar
i anar una mica més enllà,
ja sigui a través de la biblioteca
o cursos que se'n fan entitats i així,
o no, és allò per trobar-ho de tast.
Una mica perdre la por.
T'està, tastar a l'ordinador.
Déu-n'hi-do, Imma,
quin munt de coses que ens has explicat.
Sempre, si estan interessats en algun dels temes
que hem comentat així molt ràpidament,
es poden adreçar a la web de la biblioteca,
que també té la seva versió infantil,
trucar per telèfon o atensar-se directament.
i saben d'algú que estigui interessat
en crear un club de lectura,
que nosaltres els ajudarem.
Ja trobaré un raconet i un dia i una hora
perquè es puguin reunir.
Imma Pujol, moltíssimes gràcies.
Enhorabona per la feina que feu.
Adéu-siau.
Déu-siau.
Déu-siau.
Adéu-siau.