.
Temps tertúlia, temps per comentar l'actualitat del matí.
Avui, com us dèiem, tenim una tertúlia amb dos periodistes i dos polítics.
De moment, els periodistes ja han arribat, un dels polítics també,
així que és moment de saludar els contartulis.
Josep Maria Arias, cap del Gabinet de Comunicació de la URB.
Bon dia, Josep Maria.
Hola, Ricard, bon dia.
També el Carles Gossalvez, redactor del diari de Tarragona.
Carles, també bon dia.
Hola, bon dia.
Els polítics, un d'ells ja ha arribat, Josep Félix Ballesteros,
portaveu del grup municipal socialista. Bon dia.
Bon dia, bon dia.
I el que falta és Carles Sala, regidor de Convergència i Unió,
el responsable de joventut i festes de l'Ajuntament.
En fi, amb ells comentarem l'actualitat del dia, l'actualitat del matí.
Avui comencem amb notícies relacionades amb el polígum petroquímic,
amb el tema de l'empresa Méser, del grup Méser,
i també amb el tema del pantalà de rap sol.
Méser sembla que la reunió d'ahir a la nit amb la Generalitat
i l'Ajuntament de Vilaseca hi ha donat els seus fruits
i, per tant, queda garantida la inversió d'aquesta fàbrica
del polígon sud de Tarragona.
Recordem que hi havia hagut una amenaça fa unes setmanes,
podem dir-ho així,
o unes declaracions dient que potser marxarien en un altre país
amb una inversió prevista de 40 milions d'euros.
Sembla que es manté la inversió,
que hi ha hagut negociació,
les negociacions han avançat pel bon camí entre totes les parts
i, per tant, es garanteix la continuïtat.
I, d'altra banda, pel que fa al pantalà de rap sol,
també ahir el president de l'autoritat portuària,
Josep Anton Burgessé, en aquest programa, en fi,
donava ja per fet que hi haurà una renovació
de la concessió del pantalà de rap sol,
que també tanta polèmica ha provocat
entre l'Ajuntament de Vilaseca i la Federació d'Hostaleria.
Tornen les aigües al seu lloc, Josep Maria?
Aviam, jo penso que els que ja pentinem algun cabell blanc,
ja sabem que aquest tipus d'estratègies i de tàctiques
són les habituals quan es vol negociar.
I, per tant, fins aquí res a dir,
tret que s'han d'administrar amb prudència,
perquè això pot provocar un neguiteig innecessari
entre els treballadors de les empreses,
entre la ciutadania en general.
Però està claríssim que això era un pols
entre les indústries i les administracions,
en format mediàtic,
i pressió a través del minyar de comunicació,
i al final ha tingut un resultat, diguem-ne,
positiu, en el sentit que,
jo penso que no ens convé,
amb totes les garanties del món,
però que no ens convé gens ni mica
que hi hagi una deslocalització
d'indústria química en aquests moments.
Per tant, sorpresa agradable pel resultat,
no pas pel mètode,
el que ja ens tenen, jo diria que a vegades,
excessivament acostumats,
aquest tipus de dinàmiques ventilades
a través de les portades dels informatius,
de ràdio, televisió i de les pàgines dels diaris.
No, la veritat és que,
si em permet, jo afegiria un tercer capítol
que es va produir fa temps
i sembla que no tingui importància,
que és la permanència de l'accés
a la nostra ciutat.
Aquesta sí que estava en l'aire,
absolutament en l'aire,
i les gestions que es van fer
amb molta discreció,
sense boom mediàtic,
sense polsos aparents,
doncs, finalment van donar el seu fruit
i per tant, allò,
ho sento perquè ja direu,
home, allò,
arriba-nos a l'aigua a tu molina,
però en aquest cas he de felicitar
el govern de la Generalitat
i també altres administracions
com l'Ajuntament de Vilaseca
per les gestions ben fetes.
Amb les tres coses,
amb el tema de Carburós Mésser,
cal recordar que Carburós Mésser,
jo tinc una carta en la que diu que marxen.
I per tant, era un tema bastant greu
perquè, a més a més,
el producte que Carburós Mésser fa,
que ho fa per procés físic,
per tant, no era ni un procés contaminant ni res,
només tenia una certa aparença,
una torre molt alta,
que es quedi aquí suposa
que es garanteix també
la supervivència del polígon químic,
almenys del polígon sud.
La permanència de l'ANCES
és importantíssima,
importantíssima,
perquè la seva producció
estava en relació
amb la producció d'altres petroquímiques
i el pantalant de Repsol,
doncs em sembla que no cal
que els hi expliqui
que és absolutament fonamental.
Dit això,
i que és una gran notícia
per la nostra ciutat
i pel nostre territori,
cal dir
que la química
cal que segueixi apostant
per invertir més i millor
en els seus processos,
que siguin processos
més eficaços
des del punt de vista
de contaminació,
de consum energètic,
etcètera,
i que també compleixin
els seus compromisos,
és a dir,
el mur verd,
el vial interior,
que s'ha de fer
en el polígon sud,
etcètera,
etcètera.
Si és
a partir d'aquí,
jo estic convençut
que hi hagi un període
de pau
entre la química
i el turisme
que a tots ens convé,
no?
Carles,
hi haurà pau
o hi haurà guerra?
Home,
no sé per què
hi ha interessos creuats,
el que sí que m'agradaria saber
i m'imagino que a tothom
és la lletra petita
d'aquests acords,
exactament,
què és el que posa,
no?
En tot cas,
si en termes generals,
doncs sempre que s'eviti
la marxa d'una indústria,
doncs és important,
no?
Però també penso
que no ha de ser
a qualsevol preu,
perquè si no
es poden començar
a assentar
una sèrie de precedents
que després no sabrem
com abordar-los,
quan parles de lletra petita
què vols dir?
Que pot haver-hi compensacions
mitja amagades
darrere de...
No,
el que estic dient
és que desconeixo
els termes de l'acord,
sé la punta
de l'icebert,
no sé,
desconeixo la resta,
no?
Jo li puc explicar
el que sé,
si vol,
en el cas concretament
de Messen,
en el cas de l'ANCES
no hi ha hagut
cap contrapartida,
senzillament allò
s'han presentat
els números
que s'havien de presentar,
s'ha vist que l'ANCES
a Tarragona
és molt més eficaç
i fins i tot
econòmicament més viable
que l'ANCES a Alemanya
i s'ha decidit
a partir d'aquí.
El que hi havia
era un pols polític
entre el govern alemany
i el govern espanyol
i català,
no?
I jo no vull dir
que el govern espanyol
i el català
hagi guanyat un pols
al govern alemany
ni del Lander
on estava posada l'ANCES
però, en fi,
en tot cas,
ha resultat molt bé
per la ciutat.
Per tant,
des d'aquest punt de vista
cap contrapartida.
Des del punt de vista
de l'estal·lació
de carburos-messer
la contrapartida
és que la química,
que és el mur verd
i amb condicions
i amb bones condicions
i el vial
de comunicació interior
perquè les mercaderies
perilloses
no circulin per l'exterior
i, per tant,
per on circulem tots.
Aquestes són
les contrapartides
absolutament necessàries
per aquesta convivència
i pel nostre territori
i per la ciutat.
Tenint en compte,
deia que, en fi,
el sector turístic
de totes maneres
s'ha pronunciat reiteradament
sempre amb moltes queixes
sobre aquestes inversions
o renovacions
d'empreses
això
Josep Feliç Ballesteros
deia
arriba un moment de pau
sí, definitivament
Josep Maria,
tu creus?
Jo crec que estem
primer,
hem de tenir en compte
que estem en una societat oberta
de lliure concurrència
en el que hi ha administracions
que han d'avallar
pels interessos
no només de les empreses
sinó també dels ciutadans
i, per tant,
jo observo a vegades
amb certa preocupació
aquest exercici
dur
que fan
de drets
uns sectors
contra els altres
i, per tant,
aquesta dinàmica
turisme química
a mi no m'ha agradat mai
i penso que a més a més
no només no és bona
sinó que en el fons
és falsa
i que obeeix
a altre tipus
d'interessos
de protagonisme
o de pressionar
com si fos un joc
de billar.
Jo crec que aquí s'ha de fer
un anàlisi molt més realista
i jo crec que no és bo
més enllà que és normal
que hi hagi negociacions
i hi hagi pressions
jo crec que
la convivència
i el futur econòmic
d'un territori
no es pot resoldre
a cop de titulars
ni a vegades
titulars a vegades provocats
fins i tot
per la poca iniciativa
o iniciatives
errades
de la mateixa administració
jo em penso
que amb això
hem de ser madurs
i a vegades sorprèn
i amb un ciutadà
que no en tinc ni idea
li pot sorprendre
que després de tants anys
d'implantació turística
i d'implantació química
encara estem
amb aquesta mena
de rifirrafe
amb una sensació
com d'immaduresa
com d'haver d'improvisar
jo em penso
que tots plegats
el sector turístic també
perquè clar
aviam aquí
el que estigui lliure de culpa
que llenci la primera pedra
i per tant
jo penso que
més enllà
de les picabaralles
lògiques
legítimes
que grinyolen
a vegades
les frontisses
s'ha d'exigir
un elevat sentit
de la responsabilitat
de tothom
els dirigents
del sector turístic
evidentment
els dirigents
del sector químic
i per suposat
a les administracions
que són competents
en aquestes matèries
perquè el que ens hi juguem
és molt
i que estic
absolutament d'acord
amb el Carles
i més a més
no a qualsevol preu
per suposat
inclús
em dóna la impressió
i penso que és una realitat
que aquesta lluita
és més afràxada
ara
que no pas fa uns anys
m'imagino
que potser
és perquè
també estem
en un moment econòmic bo
i tothom vol créixer
però jo no recordo
fa 20 anys
que hi hagués
aquesta lluita
o almenys
no era tan notòria
aquesta lluita
entre el sector turístic
i el sector industrial
potser perquè
en aquells moments
estaven més separats
han anat creixent
i clar
hi arriba un moment
en què estan a punt
de tocar-se
i aquí és on
es generen
les disputes
de tota manera
dins d'aquesta
diguem-li guerra
recordo la presentació
d'un informe
per part del sector turístic
per una persona
que fins a aquell moment
era una persona
d'alt prestigi
de molt prestigi
que em sembla
amb temo
que el va perdre
en aquella comparecència
que inclús
l'exministre major
que era l'encarregat
de presentar-lo
va dir
en un moment
quan es va adonar
de què anava el tema
va dir
escolti
que jo no el subscriveixo
a aquest informe
i ho va puntualitzar
clarament
perquè
formava part
d'un joc brut
diguem-ho clarament
perquè
els dos escritors
estaven claríssimament
enfrontats
perquè en un dia
com avui
el ciutadà del carrer
creuen vostès
que poden tenir la sensació
deixant de banda
el tema de l'ANCES
de la setmana passada
en què
en fi
aquí segurament
hi ha hagut
una important negociació
per part de les administracions
en un dia com avui
potser el ciutadà del carrer
pot tenir la sensació
que això
la indústria química
està guanyant
això
una mica
a qualsevol preu
i que se li concedeix
la renovació del pantalà
la inversió aquesta
del grup MESER
en fi
amb unes contrapartides
que
pot tenir aquesta sensació
el ciutadà del carrer
o no?
Jo ahir el que em comentava
ahir a la tarda
no avui
el que em comentava
una persona
que tenia un comerç
a la Rambla
és
que no ens ho toquin més
deixem l'equilibri
com està
i jo recordo
que fa dues setmanes
tres setmanes vaig estar
al sud de Bèlgica
a Liege concretament
en una zona
que ha tingut un monocultiu
siderúrgic
espectacular
i que ara ha començat
a marxar cap als països
de l'est
i estan
en una profunda crisi
i això és el que no ens pot
passar en aquest territori
i en aquest territori
hem de tenir
un multivultiu econòmic
és a dir
el turisme evidentment
la química evidentment
la universitat evidentment
el comerç evidentment
és a dir
hem d'apostar
per tenir
una economia
molt
el més diversificada possible
i la gent
el que no vol
és que es toqui
gaire tot això
en tot cas
que hi hagi garanties
que la química
tingui poc impacte ambiental
que el turisme
creixi raonablement
en fi
jo crec que
la ciutadania en general
no entra en aquests
debats
en profunditat
i el que sí que pot tenir
és una percepció permanent
d'estar alerta
respecte a l'impacte
mediambiental
que pot tenir
l'activitat econòmica
en general
i en particular
la de la indústria química
els processos aquests
de deslocalització
jo crec que a vegades
li passen
li passen per alt
no li acaben
d'interessar
jo tinc
la impressió
jo entenc
aquest botiguer
que et deia això
però jo no hi estic d'acord
jo penso que sí
que s'ha de fer
jo penso que
jo no he dit
el que diu
jo li diria
no
sí que ho hem de tocar
per millorar-ho
ho hem de tocar
per millorar-ho
no deixar-ho tal com està
i una puntualització
respecte al tema
del sector turístic
a ningú se li escapa
que al darrere
de moltes expressions
del sector turístic
hi ha un procés
de creixement
i de consolidació
com a grup
és a dir
un dels problemes endèmics
que a més a més
el van patir
el territori
era la manca
de lligam del sector
ara s'ha creat
una federació
i aquesta federació
està creixent
i per posar una pica
en Flandes
doncs ha de tenir
una actitud dura
i jo entenc
que moltes vegades
al darrere
d'aquest tipus
de pressions
hi ha una mena
de crit
de reconeixement
de la seva existència
i a mi no m'escandalitza
en absolut
senzillament
ho apunto
sempre i quan això
no posi en perill
el debat de fons
que és el de la convivència
raonable
i possible
entre sectors econòmics
i qui no cregui
en la diversificació
aquestes veus
a vegades
una mica
diguem-ne
catastrofistes
que demanen
i apocalíptiques
que demanen
l'exclusió
d'un sector
en benefici de l'altre
jo crec que això
no s'ho pensen bé
sincerament
deixi'm saludar un moment
que no
per confirmar
que sàpiguen
els oients
que ha arribat
Carles Sala
Carles bon dia
hola bon dia
i disculpeu
els contartulians
i els oients
i vosaltres
Carles Gossalvet
i després Carles Sala
a mi m'agradaria
posar simplement
un petit exemple
jo quan era petit
des de casa meva
veia
una platja
que anava
des del Serraio
pràcticament
des de la desembocadura
del Francolí
fins al cap de Salou
i també hi havia
una zona
que es deia
la Pineda
perquè hi havia
pins
ara aquest tros
de platja
pràcticament
ha desaparegut
perquè
ha crescut
el port
i a més penso
que per algun lloc
ha de créixer
perquè és vital
per l'economia
de la ciutat
de qualsevol ciutat
i d'altra banda
també he vist
que el turisme
va créixer
on hi havia
la Pineda
i ara hotels
i apartaments
i on hi havia
els pins
ara ja queda
un raconet
de pins
doncs
en fi
és una petita reflexió
Carles Salà
no cal dir-te
que estem parlant
del grup Messe
el carburos Messe
el pàntala de Repsol
aquesta fotografia
és el que té l'edat
Carles
hi ha una visió
perquè el Carles
és molt més gran
que tots els que estem aquí
mentre veixava
estava escoltant
la tertúlia
i em semblava
prou interessant
totes les aportacions
i jo apuntaria
una cosa
a una de les aportacions
que ha fet
la Josep Maria
de les darreres
el fet de la preocupació
realment dels ciutadans
pel tema mediambiental
de la indústria química
jo diria que no tan sols
de la indústria química
sinó també
de la indústria turística
perquè
si bé
no emet elements contaminants
sí que
el desenvolupament urbanístic
un desenvolupament urbanístic
determinat
que pugui tindre
la indústria turística
doncs pot afectar
moltíssim
en les properes dècades
tot el que és
el litoral
de la nostra comarca
dels nostres municipis
de la costa del Tarragonès
per tant
crec que
el desenvolupament
del pla territorial parcial
que és una eina
d'aquelles
que esperem
que definitivament
doncs
tinguem aviat
doncs pot ser fonamental
per posar
en solfa
definitivament
el que és
la indústria petroloquímica
el que és
la indústria turística
el que són
els sectors
de creixement econòmic
que ha de tindre
la nostra comarca
algú deia
no monocultiu
absolutament d'acord
crec que
aquí ens fa falta
i això
no és que ara jo
faci cap aportació
aquí científica
la possibilitat
de la indústria
de transformació
de tots els productes
de matèria prima
química
que originem
aquí
a la nostra comarca
no ens acaba de sortir
no acabem de trobar
el fil adequat
perquè hi hagi
una indústria
de transformació
de tota la matèria prima
que s'està produint
aquí a través
de les indústries
a través del complex
del complex
químic
i a partir d'aquí
algú ho ha dit abans
hi ha una sèrie de factors
creixement de la institució
química
creixement del sector turístic
el sector turístic
com a sector
de sol
i platja
és un model
que pot estar en crisi
és un model
que evidentment
avui en dia
amb les especialitzacions
amb els nous
moviments turístics
amb el desenvolupament
de grans àrees turístiques
de caràcter mundial
vols barats
etcètera
al món
se'ns ha encongit
una mica tot
avui en dia
tots sabem
de tot arreu
el que passa
i se'ns ha fet
el món petit
per tant
crec que tot això
ha influït
en aquest debat
que també
a nivell mediàtic
amb les polèmiques
tal com s'estan tractant
actualment
a nivell de tots els mitjans
de comunicació
en general
que és també
el que vol rebre
o vol rebre
d'aquesta manera
el ciutadà
crec que ha ajudat
que s'atracti ara
segurament
amb més immaduresa
les relacions
química-turisme
que fa 20 anys
això era una expressió
que he sentit baixant
que hi estic molt d'acord
i crec que hi hem de posar
tots aquí una mica
de conscienciació
Josep Maria
jo crec que si estem d'acord
amb que som un país petit
conclorem que som
a més a més
una demarcació petita
i fins que
tots plegats
els polítics
els periodistes
les empreses
les patronals
no
canviem la dinàmica
de convertir
l'excepcionalitat
d'aquesta demarcació
en una oportunitat
i mentre
continuem abonant
picabaralles
estèrils
i amb poca
profunditat
els ciutadans
no ens entendran
la vida continua
però els ciutadans
no ens entendran
hi ha certs debats
aquest mateix
de la diversificació
econòmica
que la ciutadania
de peu
no l'entén
perquè no té res a veure
amb la seva dinàmica diària
d'aixecar-se cada dia al matí
d'anar a treballar
de les seves expectatives
professionals
de la seva família
dels seus fills
i per tant
a vegades em sorprèn
quan tens l'oportunitat
de fer una certa reflexió
sobre com és
aquest territori
els que ens estimem
aquest territori
i volem viure
i treballar en aquest territori
hi ha un moment
que no entens
que falta un tom de clau
què més volem
si tenim les oportunitats
treballem-les
això és molt fàcil de dir
i és molt difícil de fer
i en el debat aquest
de química i turisme
a vegades ha faltat
potser un cop de puny
damunt de la taula
i escolteu
prou?
prou?
però qui hi havia
de donar aquest cop de puny?
qui vulgui
el que sigui més valent
un periodista
amb un editorial
el tom de clau
o el cop de puny
és el que el Carles
en el sentit literal
de cridar l'atenció
no pas de la violència
que no hi estic
el que el Carles
referia abans
és planificar aquest territori
és a dir
tenir clares
les regles del joc
per a tothom
és veritat
que abans
no hi havia hagut
fricció
entre la química
i el turisme
però clar
la realitat
era molt diferent
fa anys
estaven molt lluny
com ha dit
l'altre Carles
o sigui
la Pineda
estava lluny
de la química
no hi havia
la frontera
estava molt nítida
hi havia
un terra de ningú
un espai de ningú
tampoc s'havia produït
l'episodi
aquell de l'intent
de fer
el consorci
de la química
que sembla que la química
havia de passar
per damunt del turisme
no s'havia produït
l'episodi
de l'informe
és a dir
diguéssim
quan han entrat
en fricció
per proximitat
i s'han fet
i s'han fet nos
uns als altres
el que hauria d'haver
hagut
és un govern
o qui sigui
és igual
que digués
escoltem xec
anem a posar
les coordenades
del joc
claríssimes
i les obligacions
els drets
i les obligacions
de cadascú
què és el que s'ha de fer
en el pla parcial
territorial
i què és el que s'ha de fer
en un futur pla estratègic
territorial del camp
el que s'ha de fer
és això
i els senyors
vostès tots
tenen oportunitats
amb unes condicions
evidentment
amb condicions
per complementar
la reflexió
que feia el Josep Fèlix
per mi
qui té
un gran
un gran paper
de desenvolupar
a més a més
de les institucions
públiques
i el sector
polític
si voleu
és l'universitat
i jo crec que
l'universitat
amb els diferents instituts
tecnològics
que han anat creant
o que en aquell moment
tecnològics
ja m'endràs
d'experimentació
o d'expertesa
o el futur
part tecnològic
que s'ha de crear
doncs crec que és
importantíssim
el paper de l'universitat
i la nit
estava a Girona
i m'ensenyaven
una enquesta
i els ciutadans
de Girona
una de les coses
que més apreciaven
dels darrers anys
del que havia arribat
a la ciutat
era la creació
de la Universitat
de Girona
que deixés de ser
Girona
igual que aquí
suposo
una extensió universitària
de la Universitat
de Barcelona
i això era molt apreciat
però amb moltíssima diferència
i per tant
jo a mi m'adonava
de dir
home
la Universitat
Rubí Virgili
com a tal
segurament
té un potencial
que no
no els hem aprofitat
com a ciutadans
i dic això
pel segon
perquè també
succeeix
i succeeix
a la Universitat
i succeeix
amb l'Ajuntament
i succeeix
amb qualsevol institució
a vegades són excessivament
endògenes
ens quedem
són mons massa tancats
que els costa molt
primer relacionar-se
entre elles
entre institucions
tot i que
doncs a vegades
hi ha un munt de convenis
i hi ha un munt de voluntats
de fer-ho en aquest sentit
però fa falta que això
eclosioni
exploti molt més
i en aquest sentit
jo reservo
per les properes dècades
dècades
els propers anys
un paper importantíssim
de la Universitat
Rubí Virgili
en la incidència
en l'economia
directament
en l'economia
de la nostra comarca
alguna cosa més
o canviem de tema
per al·lusions directes
sí
no, no, no
sí, sí
però és una pota
evidentment
i aquest territori
necessita que la resta
que la resta de potes
no vagin en sintonia
amb la Universitat
no diré jo pas això
sinó que també
marquin la seva pauta
i en aquests moments
és veritat
que la Universitat
ha generat
és a dir
només cal pensar
en l'evolució
que ha tingut la Universitat
i el territori
en el que està
en els últims 13 anys
que són els d'existència
de la Universitat
com han canviat les coses
sí que és veritat
que es creen moltes oportunitats
però també han de moure peça
les empreses
i les administracions
i heu parlat
de passada
d'un projecte
que per mi pot ser
un cert mirall
un cert reflex
o un termòmetre
de si això
va per a bon camí
o no
que és el parc científic
tecnològic
que és un punt
que és un punt de confluència
entre la Universitat
que té un paper
les administracions
i les empreses
posem-hi la carn
a la grella
no és evident
que la Universitat
no pot tirar sola
del carro
però és evident també
que és un espai
de reflexió
és un espai pioner
diguéssim
d'avantguarda
d'impulsió
de determinats
projectes pioners
de recerca
de relació
amb el teixit productiu
que és
absolutament impagable
i que efectivament
si no tinguéssim
una universitat
no existiria
jo per això
quan parlo
de sectors productius
poso sempre
la universitat
com un sector productiu
que potser és una aberració
des del punt de vista
estrictament científic
però allò
química
turisme
comerç
universitat
logística
aquests són els cinc sectors productius
més potents
del nostre territori
formació de la ciutadania
penseu que ha crescut
espectacularment
el nombre de titulats
de la demarcació de Tarragona
per tant
tenim un territori
una població
molt més ben formada
que abans
mai millor dit
ara que hi ha selectivitat
Carles
ara que parlaven
de potes
per fer funcionar
la societat
jo crec que ahir
hi va haver un exemple
precisament
un dels protagonistes
era la universitat
en la presentació
d'un projecte
per conèixer
com era
l'entorn
de la ciutat
de Tarraco
per cert
felicitats
per l'article
ho volia dir
moltes gràcies
és que ha fet un article
molt bo
el diari
Aga Tarraco
i llavors
jo crec que és un exemple
perquè
participen
i participaran
22 institucions
entre
consells comarcals
diputació
ajuntaments
de tot el camp
de Tarragona
institucions
científiques
en fi
per mi és un exemple
i ara
és la poa
pels dos polítics
no per vosaltres
sinó per la classe política
en general
aviam
jo crec que això és
la classe política
com a tal
no existeix
igual que no existeix
la classe periodística
sí que existeix
i per mi sí
bueno
en tot cas
per mi sí
bueno
en definitiva
el que era un exemple
el que vam viure
ahir
amb aquestes 22 institucions
col·laborant
amb un mateix projecte
és el que jo crec
que la gran majoria
de ciutadans
de Tarragona
sobretot
els que no estan
vinculats directament
al món de la política
que no militem
o no militem
amb un partit polític
és aquesta manca
de solucions
quan resulta
que un projecte
depèn del color
del govern
etc.
jo crec que
els partits polítics
haurien de fer
un esforç
almenys
fins a un any
abans de les eleccions
per tractar
de posar-se d'acord
perquè
el que està clar
és que hi ha
un esser de frents
no diré qui posa els frents
perquè potser no ho posa un
sinó que ho posen tots
en fi
però que existeix
aquest debat
ciutadà real
i podríem parlar
de molts casos
a la ciutat de Tarragona
que penso que
s'hauria de posar
d'una vegada
solució
ja que ha tret això
ja que ha tret això
el Carles Gossol
perdona
i és una crítica
en positiu
que faig
però que també
si vas parlant
amb la gent
dius
i l'escola d'odiomes
i la Xertrés
i la tal
i l'altre
i la
clar
és que això
ho plantejava
la setmana passada
el grup d'Esquerra Republicana
em va plantejar
tota la resta
de partits
que parlin entre ells
a nivell de ciutat
de Tarragona
per
en fi
per mirar de solucionar
com una sèrie
de temes
de temes pendents
i demanen
una mica
d'unanimitat
a la classe política
de fet
socialistes i convergents
van dir que sí
que estaven disposats
a parlar
eh?
Convergents
perdó
Convergència i Unió
perdó
s'hauria de parlar
molt bé
molt bé
i després
l'últim any
de la legislatura
doncs llavors
si governen
falten dos anys
per les eleccions
és a dir
que tenim un any
perquè es posin d'acord
es disposaríem d'un any
per tractar de posar-nos
a les municipals
parlant
falten dos anys
per les municipals
hi ha que els amics
i companys de la classe periodística
parlen de la classe política
home
el que passa és que
quan es produeix
una bona notícia
vostès li donen poc rebombori
perquè
ara fa poc
aquesta setmana
s'ha sabut
que es fa
la planta més gran
d'energia
de producció
d'energia solar
d'Europa
almenys
de l'estat
no digui
que li han donat
la província
i eren dos pàgines
però dic que
no compartim la tertúlia
en un frec a frec
periodistes polítics
no
perquè els senyors
d'Oients
o OIDOS
puguin escoltar
que també hi ha
enteses
interinstitucionals
que són molt importants
com aquesta
o per exemple
tots els projectes
que afecten
a la universitat
és un bon exemple
o tots els projectes
que afecten
a la universitat
per exemple
que tenen
un alt grau
de consens
polític
i institucional
de les dues bandes
és veritat
que hi ha temes
amb els que hi ha fricció
i amb els que és necessari
l'acord
doncs
Esquerra Republicana
ha fet un catàleg
és fàcil fer un catàleg
el que és difícil
és posar-s'hi a treballar
però
i és difícil
posar-se d'acord
no hi ha cap ciutadà
que vulgui viure
en una ciutat
que li diguin
que és lletja
i que no té futur
això és el que hem d'entendre
tots plegats
deixem aparcats
el discurs
catastrofistes
i victimismes
fem crítica
constructiva
com deia el Carles
però no hi ha ningú
en el món mundial
que vulgui viure
en un lloc lleig
o en un lloc
que no té possibilitats
si aquest no és el fonament
del discurs
i del debat
i de la discussió legítima
i de la punta legítima
entre les formacions polítiques
les diferents maneres
de veure les coses
ens estem equivocant
i aquí és on podíem
treure tot aquest sac
d'oportunitats
que a vegades
estan aturades
no tant per la dificultat
intrínseca del projecte
sinó per certs
posicionaments
que jo crec que hem de canviar
necessitem una renovació
de punts de vista
tant dels partits polítics
com de la ciutadania
que també ens som responsables
a vegades pel silenci
Carles Sala
a veure
hi ha bastant més diàleg
del que es pensa
crec jo
a vegades és molt típica
la imatge
de dir
però com pot ser
aquelles dues
que es tiraven els trastos
pel cap
que és la imatge
que s'ha recollit
en cert moment
després els he vist
a la plaça de la Font
prenen un cafè junts
no passa per res
jo crec que hi ha
molt més diàleg
del que es pensa
i hi ha més voluntat
d'acord
del que es diu
però també és veritat
que la voràgine diària
doncs a vegades
l'acord
i la situació administrativa
que depenen
que puguin tirar
davant certs temes
fa que
a vegades es compliquin
i que sigui llarg
poder arribar
a certs acords
és veritat també
que hi ha posicionaments polítics
absolutament diferents
per això estem
en diferents partits polítics
si no
doncs clar
al final
doncs no
seríem gestors
exclusivament
amb una monoidea
i doncs
no hi hauria
alternança
ni hi hauria
possibilitats de plantejar
doncs futurs
doncs
diferents
de les ciutats
de les comarques
o del país
i per tant
doncs
sobre aquí
hi ha una base
de discussió
i cadascú
doncs també
per què no
perquè al final
és un procés
de 4 anys
del qual
algú ja en descomptava un
i doncs
has de descomptar
els 6 primers mesos
també
perquè són els processos
de formació
del govern
etcètera
per tant
queda una legislatura
realment
molt reduïda
si tenim en compte
la durada
de qualsevol
procés administratiu
que tingui
una certa
rellevància
que sigui visible
de cara
a una ciutat
o a una comarca
doncs bé
jo insisteixo
hi ha més diàleg
del que es diu
i no sempre
i no sempre
per les diferències
de posició
es poden arribar
als acords
i quan hi ha massa diàleg
i massa entesa
em diuen
home és que això
sembla un contubernio
com a la Diputació
per exemple
a la Diputació
potser com a Mercat
del Tarragona
a veure
què volies dir
que
una punta
per pal·liar
aquests mesos
diguem-ne
perduts
cal
que el debat
sobre les idees
no estigui només
a les administracions
els partits polítics
que permeten
la continuïtat
dels punts de vista
han de tenir
damunt de la taula
els seus projectes
no pot ser
que a cada legislatura
haguem de reinventar
Tarragona
haguem de reinventar
la demarcació
haguem de reinventar
Catalunya
això no vol dir
que hi haguem d'anar
amb pinyo fixo
és una aportació
a vegades
trobes a faltar
una major solidesa
o un major pes
que no se'n malinterpreti
els regidors
són sobirans
i tenen tota l'autonomia
però el partit
que li dóna suport
ha de tenir les idees
molt més clares
i mantenir-les
a nivell local
tens raó
lluny de les directives
si tu vols
de Barcelona
o de Madrid
o de Bruggell
cal un marc estable
un pla estratègic
amb unes coordenades
clares fixades
i aquí
moure's amb matisos
però que no trontolli tot
cada vegada
això no vol dir
que no existissi
evidentment
la discrepàcia política
ha d'existir
però clar
en tots els temes
de la ciutat
potser que
amb alguns
jo estic segur
per exemple
que la façana marítima
és que em sap molt de greu
perquè ja veig
que tenen moltes ganes
però en fi
miren el rellotge
s'acaba
heu de començar
més aviat
aquesta tartul·la
o que arribin abans
els contartul·lis també
gràcies
Carles Gossalvet
Josep Maria Arias
Josep Feliç Ballesteros
gràcies
fins la propera
adeu-sia, bon dia
bon dia