Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Comença un quart de català, per tant saludem una setmana més.
Enric Garriga, molt bon dia, Enric.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Aquí estem preparats a fer un repàs ampli en la mesura del possible
de l'actualitat relacionada amb la llengua catalana.
I en aquest sentit, el més recent de l'actualitat arriba en forma de necrològica,
perquè hem de destacar també, des d'aquest espai,
la mort del president de l'Institut d'Estudis Catalans, Josep Laporte, ahir a la tarda.
Avui ja saben vostès que ha estat una de les notícies destacades,
no només per proximitat geogràfica, tenint en compte que va néixer arreu,
sinó també pel càrrec que ocupava en els últims anys de la seva vida.
Sí, efectivament. Ja soc conscient que és una notícia de sobres coneguda,
però he pensat que, sent un quart de català, no hi havia altra solució que fer-ne un esment.
Efectivament, el Josep Laporte, Reusenc, havia estat conseller de Sanitat i d'Ensenyament,
havia estat rector de la Universitat de Barcelona en l'època en què a Tarragona
érem la setena divisió, etcètera, etcètera.
Va morir ahir d'un infart i un del càrrec més destacat que tenia actualment
era el de president de l'Institut d'Estudis Catalans,
i per aquesta banda és per on més ens toca ara mateix.
Evidentment, amb les poques hores que han passat,
no hi ha notícies encara de com quedarà el tema de la presidència de l'Institut d'Estudis Catalans.
Segurament les pròximes setmanes hi haurà d'haver algun nomenament o alguna...
De fet, no sé com funciona l'elecció del president de l'Institut d'Estudis Catalans,
suposo que es fa entre els acadèmics de l'Institut.
Diguem que el vicepresident, que suposo que ara li tocarà fer de president en funcions,
és Salvador Ginei, que Salvador Legreta és el secretari general de l'entitat.
Suposo, acabo de dir que suposo que el vicepresident ara haurà de fer de president en funcions
i les pròximes setmanes hi haurà alguna novetat respecte d'això.
Al centre fèiem una mica de quiniela de qui podria ser el nou president de l'Institut d'Estudis Catalans
i no ho sabem.
I tampoc vull fer aquí un brindis al sol de dir
potser serà aquest, perquè algun pròxim a Tarragona el tenim,
diguem, a la parrilla de sortida, però no cal fer especulacions.
Doncs ja veurem, quan arribi el moment, com dèiem,
hem d'obrir aquest repàs de l'actualitat amb una notícia disurtada.
Contràriament, la setmana passada obríem aquest quart de català
en el moment que s'estava presentant públicament
les oficines de garanties lingüístiques.
Es van presentar i, en principi, sembla que ja estan en marxa.
Sí, sí, això està en marxa i d'això és del que vull parlar ara mateix.
I, de fet, excepte aquesta primera noticieta luctuosa,
la resta de temes per avui són tots d'aquells de signe positiu.
No sé si és perquè fa sol, encara que faci molt de fred o què,
però m'ha sortit així.
I, respecte al tema de les oficines de garanties lingüístiques,
el primer que podem dir, i que t'ho anarem a dir més de una vegada...
Per què serveixen, això és fonamental.
Sí, per què serveixen.
Les oficines de garanties lingüístiques
atenen les persones que volen formular consultes o denúncies
a l'entorn del dret de viure en català
i tramiten les denúncies perquè els organismes competents
facin una inspecció i, si cal, imposin una sanció.
També aquestes oficines ofereixen assessorament i recursos
a les empreses o entitats on es produeixen aquests problemes
per facilitar l'ús del català
i assessorament jurídic especialitzat.
Per tant, no només estan per sancionar, entre cometes,
sinó també per donar suport a aquelles iniciatives
que vulguin normalitzar la seva tasca professional i de comunicació.
Jo el que faria és recomanar la web,
perquè hi ha una web específica de tot això,
des de la qual es poden fer tots els tràmits.
I quan dic tots els tràmits vull dir, per exemple,
formular consultes,
formular cases o denúncies
i obtenir molta informació.
Diguem, l'adreça és una mica complexa,
però no és tan difícil.
Són les tres B dobles i un número 6 al costat.
Punt.
Gencat.net.
Això és l'adreça general de tota la Generalitat.
A partir d'aquí, l'apartat principal,
si anem a la pàgina principal,
ja veurem allà els diferents blocs
i hem d'anar al Departat de Llengua Catalana,
que és Llencat,
i allí trobarem també com a novetat
les oficines de gestió lingüística.
L'adreça sencera seguida seria
les tres B dobles 6.gencat.net
barra Llencat, llengua catalana,
Llencat, amb G, cat,
barra OGL,
que és la sigla d'Oficina de Garanties Lingüístiques.
En aquesta adreça trobarem una...
Jo trobo que la web està molt ben plantejada.
Potser la cosa difícil és l'adreça,
però un cop estàs a la web,
està tot molt clar, molt gràfic,
hi ha sis apartats que són serveis que oferim
i explicar qui som i què fem.
Això que dèiem ara.
Després, contacte.
Tenim una llista de contactes,
les oficines de Garanties Lingüístiques,
n'hi ha cinc a tot Catalunya.
Perquè físicament hi són,
no només són virtuals.
Sí, sí, no, existeixen físicament
i els ciutadans i les persones
ens hi podem adreçar,
sigui per internet a través de la web,
sigui per correu electrònic,
sigui físicament anant a l'oficina,
ara donarem l'adreça de Tarragona,
sigui també es poden fer,
es pot presentar consultes o queixes o denúncies
també a través del Consorci per la Normalització Lingüística,
també a través de l'Agència Catalana de Consum
i també a través del Telefon d'Atenció Ciutadana 012.
Qualsevol d'aquestes tres que he dit ara,
el que farem nosaltres,
quan rebem una, per exemple,
pel Consorci,
rebem una consulta o una,
o el que sigui,
ens truca algú per preguntar,
escolti, que jo em vull queixar d'això,
farem,
li recollim la consulta o la queixa,
li podem omplir nosaltres mateixos el formulari
i el tramitarem nosaltres
a l'Oficina de Garantia Lingüística
i des d'allà se li respondrà.
Aleshores,
la de Tarragona està al carrer Sant Francesc
i és evidentment dins dels serveis
territorials de governació
on està la Secretaria de Política Lingüística
perquè aquestes oficines depenen
de la Secretaria de Política Lingüística.
Per tant, això és el carrer Sant Francesc,
el número 3,
el telèfon,
el 977-23-65-59,
telepeteixo,
977-23-65-59,
en qualsevol moment
i a qualsevol persona s'hi pot adreçar.
També hi ha un fax
pel qual es poden enviar
els formularis que,
com deia,
a la web hi ha els formularis
per fer consultes,
per fer queixer i per fer denúncies,
això ens ho imprimim
i ho podem enviar per fax,
ho podem enviar per correu electrònic,
ho podem enviar des de la mateixa web
en el que algun d'aquests formularis
està en format web
i es pot enviar des d'allí mateix.
Per tant,
aquí a Tarragona
tenim això.
Més coses que hi ha a la web.
Consells per formular consultes.
Hi ha un formulari,
però a més a més hi ha tot un apartat
amb informació
perquè a vegades
les consultes que ens fan al centre
o que algú pot fer aquí
ja estan previstes
i ja existeix informació
i només cal clicar,
per exemple,
sobre aprenentatge de català
o sobre assessorament
i consultes lingüístiques,
sobre certificats de català,
sobre informàtica
i noves tecnologies,
legislació lingüística.
Un exemple,
una consulta,
vull saber quins fabricants
de telefonia mòbil
inclouen el català
dins el menú d'opcions lingüístiques.
Doncs això ja està a resposta aquí.
Les respostes són aquelles tres empreses
que ja hem comentat,
Alcatel,
Siemens i Sagem,
que és l'última que vam dir,
que és aquella francesa,
que et dius de coses.
Una altra cosa que ja aquí tenim,
també,
un full oficial de reclamació
o denúncia
de l'Agència Catalana del Consum,
això cliquem aquí
i anem a parar
i ens apareix això a la pantalla.
També hi ha un accés
a un formulari de queixa o denúncia
i també hi ha un imprès
de queixa o denúncia.
Aquest imprès és en format d'award,
l'imprimim i el presentem físicament.
Els altres els enviem directament
des de la web.
Ens garanteixen que segueixen
aquella queixa,
aquella denúncia,
segueixen tot un procés.
Home, jo m'imagino
que aquestes primeres setmanes
la cosa pot ser una mica trontollant,
fins que s'agafi la dinàmica.
Fins que s'agafi el ritme.
Però vaja,
la cosa funciona.
A més,
una de les coses que diu per aquí la web
és que s'intenta donar resposta
en 48 hores.
Déu-n'hi-do.
Hàbils.
Déu-n'hi-do.
I hi ha un típic apartat
de preguntes més freqüents,
però típic,
perquè en moltes webs hi ha un apartat
de preguntes més freqüents,
però no sobre qüestions de llengua
i de legislació lingüística,
i aquí sí que hi ha un amplíssim apartat
sobre les preguntes més freqüents
d'aquest tipus que dèiem ara.
Puc fer l'examen de conduir en català?
Per exemple?
I aquí ens pots posar algun exemple?
Sí.
Per exemple,
consultes sobre noms i cognoms.
Fa uns anys estava molt de moda
i n'hi havia moltes,
ara la gent ja està més normalitzada,
però encara n'hi pot haver.
O consultes sobre documents públics en català.
Escolta,
que és que el notari
em vol cobrar un recàrrec
per no sé què,
coses d'aquest tipus.
I també...
Que passen.
Sí, que passen.
Hi ha tot un recull de normativa legal
sobre la llengua de Catalunya,
evidentment hi haurà aquest recull,
però està classificat
per diferents apartats,
per lleis penals,
per qüestions de tradució i interpretació,
per qüestions sobre l'administració
de l'estat de Catalunya,
sobre l'administració militar,
que atenció,
aquest és un camp delicat,
el tema llengua i estament militar,
registres estatals,
noms i cognoms,
administració local, etcètera.
Totes aquestes coses,
i aquí tinc també els impresos
de sol·licitud d'informació,
de formulari d'aquest o denúncia,
o el propi full de denúncia.
Tot això,
a les oficines de garanties lingüístiques,
torno a dir l'adreça,
a les 3 W6.gencat.net,
barra a la dreta,
llengcat, barra O-G-L.
Un cop ja la trobem,
la deixem allà preferits,
perquè, escolta,
si no s'ha de recordar cada cop...
Sí, per exemple,
una consulta que podem fer.
que la meva administració de finques
li insisteixo que m'enviïn les coses en català
i no em fan cas,
i me les envien en castellà.
Què faig?
Doncs aquesta és una consulta
que es pot fer aquí
i que probablement
més d'un oient s'ha plantejat
que ho faci.
Doncs ja tenen un lloc
on adreçar-se.
on ho puc fer això?
Doncs aquí directament,
a les oficines de garanties lingüístiques.
Jo m'imagino que el que venen també
una mica és a reunir
diferents serveis
que es donaven d'una manera més dispersa,
concentrar-ho tot en un únic servei.
Sí, la idea és aquesta,
unificar i agilitar
i que realment hi hagi una...
Això funcioni,
perquè també a vegades
el problema és que
hi ha entitats
com l'alba de fotó,
o per la llengua, etcètera,
que fan denúncies,
però on les fan?
Com les fan?
Una roda de premsa?
No n'hi ha prou a fer-les públicament,
no?
Hi ha una constància per escriure
perquè se segueixi un procés...
Un procés administratiu
i es parla d'això.
Que estigui ajustat a la llei,
a més a més.
Per tant,
és una bona cosa.
I és una bona cosa
que comenci a emetre
la primera televisió catalana
només per web?
És una bona cosa,
pregunto?
Sí.
Sí, no?
Sí.
Aquesta és una altra...
Avui tot és nou,
tot comença.
Que m'estranya
tantes notícies positives.
Dic, allà,
on està la trampa,
mirem a veure?
No, no n'hi ha.
Comencen les oficines
de garanties lingüístiques
i comença a funcionar
la primera televisió catalana
que emet només per internet.
Tu ja l'has vist?
Sí.
I què?
L'estam mirant.
Home, a veure,
hi ha poqueta cosa encara,
hi ha poqueta cosa encara,
però n'hi ha.
Es tracta de la televisió
que es diu IRC Catalunya TV.
IRC es diu així
perquè ve d'un projecte
d'un grup d'internautes
i d'informàtics
que ja fa temps que existeix,
que és la xarxa IRC Catalunya,
que sobretot és coneguda
pels xats,
per exemple,
hi ha sessions de xat
i està tot de...
No sé si és el mateix
perquè jo el tema de xat
no el controlo gaire,
però sí que hi ha una qüestió
de llengua que s'ha traduït
entre soft català
i els de Catalunya
han traduït moltes coses
per al tema dels xats en català,
aplicacions per a xats i tal,
i em sembla que aquesta n'és una.
Bé, tot això,
la web és molt senzilla,
les3bdobles.irc-alcatalunya.tv
i ja està,
ja som allí a la web.
A la web tenim una pantalleta
i el ratolí és com si fos
el comandament a distància de la tele.
Molt bé.
Té una sèrie de canals de televisió
i té també una sèrie de canals
de ràdio per internet.
A més a més,
d'altres serveix com ara,
el que dèiem,
els canals de xat,
que són potser l'origen pretèrit
de tot això.
Aquesta web la fan bàsicament
un pare i un fill
que són enginyers informàtics
i que feia temps
que havien treballat amb això.
Negoci familiar, com diguéssim.
Sí, però de fet,
tampoc no volen ser un negoci.
No, no, dic negoci
en el sentit que treballant a casa
en fan una empresa familiar.
Per exemple,
el seu plantejament és,
diu,
en un principi s'emetran vídeos
en diferit,
però no es descarta
fer un canal en directe.
De moments,
emetrem vídeos propis
d'un canal,
si tu declaracions,
de Josep Maria Frigola,
que és l'impulsor
de la IRC Televisió.
Dius,
emetrem vídeos propis
en un canal,
en un altre vídeos musicals
promocionals,
també de grups
que ens vulguin enviar
les seves maquetes d'atenció
a grups que poden enviar
vídeos i maquetes
en aquesta web
i els podrà veure
qualsevol persona,
com que està a internet,
els pot veure
des de qualsevol lloc del món,
això.
I també estan preparant
un canal interactiu
on la gent pugui enviar
els seus vídeos,
dèiem.
Una altra de les qüestions
és que
tenen previst
posar el mínim
de publicitat.
És a dir,
res de banners,
allò que t'apareixen flotant,
no obres la web
i s'adomple la pantalla
de pantalletes flotants,
això ho descarten
com a principi ideològic.
I després,
cosetes que hi ha.
Els canals de televisió
n'hi ha uns quants.
Un,
el canal zero
és el de presentació,
després hi ha el canal
IRC Catalunya TV,
on de moment només hi ha
imatges en directe
de l'Empordà.
Després hi ha
novetats musicals,
el canal tres
és aportacions musicals
que aniran als videoclips
que enviïn els grups,
un canal quatre
de cinema i trailers de pel·lícules,
un canal cinc
dedicat a canal jove,
un canal sis universitari,
un canal set Catalunya al món,
un canal vuit
experiències educatives
i un canal nou
que és un canal lliure.
Una de les coses
que ofereixen
és que,
per exemple,
un pub pot demanar
tenir un canal privat
i s'associa
amb aquesta cadena
i pot tenir
al seu local
un canal propi.
Canal, pub,
no sé què.
Jo al casament dic
vull tenir un canal
de tele a casa meva.
Sí.
Doncs també.
Tu pots fer un canal
propi.
Després hi ha
l'apartat de ràdio
per internet
que hi ha
l'emissora local
de Vilamalla.
Després hi ha
una cadena,
una altra freqüència
que és música catalana
24 hores.
Aquesta l'hem estat escoltant
i tot el que sona
és en català.
I què tal, bé?
Sí, hi ha de tot.
Clar, hi ha cançons actuals
i cançons històriques
de tota la vida.
Jo t'he preparat
una d'històrica
per acabar el programa d'avui.
No t'ho volia dir.
Val.
també hi ha un canal
de música country.
De música country?
Country.
Punts suspensius.
I també hi ha
espai previst
perquè puguis posar
la teva ràdio local
o una ràdio municipal.
També pot anar
a circular per aquí
i això també, doncs,
estem en una emissora municipal
i això és una possibilitat.
Molt bé.
IRC Catalunya TV.
IRC Catalunya TV.
Recordes l'adreça
per si algú té curiositat?
Sí, la direm.
Sí, ja us dic
està inicial
i hi ha moltes coses
que encara hi ha poc material
però suposo que
en les pròxims setmanes
s'omplirà
www.irc-catalunya.tv
Molt bé.
I ja per acabar
el que és
l'apartat d'actualitat
i de notícies
recordem que
continua la matrícula
per als cursos de català
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarraona.
Sí, de fet,
demà és l'últim dia
oficialment de matrícula.
Suposo que, com sempre,
si queden en alguna plaça
sempre admetrem gent.
Els cursos, diguem,
estàndard presencials
estan bastant plens tots,
queden poques places,
alguns estan del tot ple.
hi ha un curs intensiu
semipresencial
de nivell B
que era una cosa així
com a novetat
que fos semipresencial
que la meitat de cursos
es fa classe
i la meitat a casa.
Aquest està ple
però sí que tenim
els altres cursos intensius
el de nivell B,
el de nivell C
i el de nivell D.
Aquests sí que hi ha places encara.
El de nivell B i C
es fan en dissabte de 9 o 2
i el de nivell D
dilluns, dimarts i dimecres
de 7 a 9 del vespre.
Aquests són els cursos
que encara queden places
amb tranquil·litat.
Els cursos a distància
estan totalment plens també.
i ho dic perquè
doncs sempre hi ha algú
que encara a última hora
es desperta
i diu
si m'havia d'apuntar
doncs encara hi som a temps
fins demà.
El que passa és que
segons quins nivells
ja us dic
que queden poques places.
Per tant cal
anar avui o demà
a trucar per telèfon
recordem en tot cas
l'horari.
Atenció,
per telèfon
no reservem places.
No, trucar per dir
escolta, que vinc,
que queda alguna plaça?
Sí, doncs vinc.
No queda, mala sort.
Diguem-ne per tenir
una informació prèvia.
Sí, alumnes, a veure,
matricula fins demà
d'horari de dos quarts de 10
a dos quarts de 2
avui i demà
i a la tarda de 4 a 6
avui i demà.
Molt bé.
Divendres ja només es matricularà
algú que arribi
i si el que li toca
hi ha plaça
doncs hi podrà anar
però ja, si no, ja no.
Perfecte, fem una pausa
i parlem de novetats editorials.
Has oblidat el títol
del llibre comentat?
No has pogut apuntar
a la web on trobar
aquell programa informàtic
en català?
T'has perdut el telèfon
o l'adreça electrònica
que t'interessa?
No pateixis.
Envia un missatge
a
o truca a l'Enric Garriga
al 977 24 35 27
i t'ho tornarà a repetir
per correu o per telèfon.
No t'ho perdis.
Un quart de català et respon.
Parlem doncs
de novetats editorials
i informàtiques.
Novetats diverses
del Termcat.
Moltes, eh?
Tenim una llista aquí
doncs esplèndida.
Sí, perquè
se m'acumulen les coses.
A vegades hi ha temporades
que hi ha poques novetats
bibliogràfiques
i allò que vaig fent
recopilació
i últimament
doncs havia anat acumulant
unes quantes novetats
del Termcat.
A veure, estem a mitjans de febrer
i potser un mes i mig
i un centre com el Termcat
no treu novetats cada setmana.
El que sí que està passant
és que aquestes últimes setmanes
estan sortint
els fruits d'uns quants mesos
de treball
i són els que ara direm.
Per exemple,
a finals de l'any passat,
a principis de gener,
es va publicar
el DOC corresponent
del 4 de gener,
les últimes novetats
en matèria de
nova terminologia aprovada,
més de 100 termes,
aprovats
el segon quadrimestre
de l'any 2004,
dels àmbits següents.
Immunologia,
que és
això de la qüestió mèdica,
de la qüestió,
evidentment,
aquest vocabulari
i aquesta terminologia
s'ha fet entre el TELCAT
i experts en el sector,
sobretot de universitats
i d'hospitals,
metges.
Després,
un altre àmbit
en què també
s'han aprovat
una sèrie de
neologismes
és el de l'economia
i l'empresa
i sobretot en el tema
de recursos humans.
Fa uns mesos
vam parlar
d'un tríptic
de recursos humans,
suposo que ara
s'han ampliat
uns quants termes.
Un altre apartat
on hi ha
bastanta novetat
és en temes
d'esports i espectacles,
en temes
d'àmplia difusió
i especialment
en formes neurològiques
d'una qüestió
que és
el
surf.
El surf.
El surf,
sobre neu,
però d'això
en parlarem
una miqueta més avall.
Després,
un altre apartat
en l'àmbit
de la medicina
s'han aprovat
neologismes
en termes
de ginecologia
i obstetricia
que han anat a parar
en un diccionari
que ara us diré.
També alguna cosa
d'informàtica
i alguns termes
també d'urbanisme
i de treball.
Qualsevol de les coses
que prova el TEMCAT
es pot veure
a la seva web
i la web del TEMCAT
és de les fàcils.
www.termcat.net
I aquí,
atenció perquè la web
l'han renovat
les últimes setmanes
s'ha renovat bastant
la presentació física
visual de la web
però per buscar
les...
a veure,
dintre de la web
quan apretem això
trobem una coseta
en colors
en què hi ha
l'apartat CERCATERM
que és on podem clicar
per fer consultes
de terminologia
i una paraula
que jo me l'han dit
en anglès
i no sé si en català
existeix
la poso allà en anglès
i si està en català
existirà.
hi ha
una de les coses
interessants
són els enllaços directes
a novetats
de la sent com ara
per exemple
l'èxit del transport turístic
i això és un lèxit
en línia
i això és un lèxit en línia
i atenció
perquè no és un lèxit
qualsevol
aquest lèxit
forma part del projecte
l'Inmiter
que és un projecte
coordinat per la Unió Llatina
i que té per objectiu
afavorir el desenvolupament
l'exigogràfic
i terminològic
de les llengües llatines
menys difoses
llengües llatines
d'aquella cosa
que parlem al apartat
del final
d'aquelles que estan ja
algunes molt acabades
atenció
perquè aquest projecte europeu
de la Unió Llatina
incideix justament en això
aquest lèxit
que està en línia
presenta 255 termes específics
en 11 llengües diferents
aquestes 11 llengües diferents
atenció
perquè s'inclou
les denominacions
i definicions
en 7 de les 8 llengües
europees
no estatals
que han participat
en el projecte
que són totes elles romàniques
que són
el romanès
català
cors
gallec
ladí
occità
i saps
el cors no tinc
sí, corsi també és romànic
l'única que faltaria
és el friolès
de la qual ja hem parlat aquí
i pròximament també hi serà
o sigui
en tots aquests idiomes minoritaris
que sovint toquem
a l'apatà final
aquest web
aquest projecte
els té molt presents
i en tots aquests lèxics
que es fan des d'aquest projecte
apareixen
no només la paraula
sinó també la definició
les explicacions
en aquests idiomes
i a més a més
amb els idiomes famosos
que tothom coneix
i que tothom espera trobar
que són el castellà
el francès
l'anglès i l'alemany
tot això
les consultes les podem fer
a partir de qualsevol
d'aquestes 11 llengües
qualsevol dels parlants
d'aquestes 11 llengües
pot consultar
amb el seu previdioma
o tot i a més un tema
en friolès
en friolès justament no
però en occità
o en ladí
o en sart
i el podem trobar aquí
si és un tema
de transport turístic
amb el romanès
que també és una llengua
que té molts parlants
una altra cosa semblant
és un lèxic
semblant
el que dèiem abans
el lèxic del surf de neu
això és semblant
però atenció
aquest lèxic de la neu
surt del diccionari
de la neu
que es va presentar
al govern d'Andorra
l'any passat
i la terminologia
que es conté
en aquest lèxic
que també es troba en línia
també hi ha una banderola
o el que se'n diu
banner en anglès
a la pàgina principal
que es diu
terminologia surf de neu
cliquem allà
i en sud
això
que ja us deia
ve d'aquell diccionari
però hi ha algunes novetats
de les que s'han aprovat últimament
conté
154 termes
amb els seus
també
amb la definició
i les seves equivalències
al castellà
francès i anglès
i encara ens quedaven
un parell de diccionaris
importants
de l'àmbit de la medicina
que són
el vocabulari de sinologia
jo ja t'ho pregunto
què és la sinologia
perquè estàs desitjant
que t'ho pregunti
és que ho anàvem a explicar abans
la sinologia
és la branca de la medicina
que estudia els aspectes
fisiològics
anatòmics
patològics
i estètics
de la sina
del pit
l'obra
també presenta
com sempre
en el Telencat
presenta equivalències
en altres idiomes
en aquest cas
castellà, francès
italià i anglès
a vegades hi ha italià
a vegades hi ha alemany
a vegades hi ha els dos
en aquest cas hi ha italià
i no hi ha alemany
i un altre
és un diccionari
que es diu
terminologia d'obstetricia
i ginecologia
evidentment
aquests vocabularis
sempre hi participen
professionals
i han participat ginecòlegs
i lingüistes
i aquest conté
més de mil termes
relacionat amb el món
professional
obstetrico-ginecològic
atenció parauleta
dels quals
s'ofereix
denominació en català
i equivalents en
castellà i anglès
tot això
ho trobareu
a la web del Telencat
moltes d'aquestes coses
són en línia
sobretot aquests lèxics
i està molt bé
per aprendre idiomes
interessant i útil
recordem un cop més
l'adreça
que és molt senzilleta
són les
www.termcant.net
i ara
és el moment
d'arribar
al final
d'un quart de català
amb un nou capítol
dedicat a les llengües
en perill
tres
pel preu d'una
galès
bretó
i córnic
galès i bretó
familiar
pel nom
si més no
córnic
deu ser una llengua
propera a les anteriors
de Cornualles
ara hi ha una famosa
duquesa
una famosa nova
duquesa
de Cornualles
que es casarà
amb un príncep
de no sé on
ah
clar
i mira que a mi
aquestes temes
no m'interessen gaire
però
te'ls trobes
bé
què tenen a veure
aquestes tres llengües
que són el galès
el bretó
i el córnic
entre si
doncs que totes tres
són llengües
indo-europees
cèlptiques
del subgrup
britònic
que ve de Britònia
actualment
Gran Bretanya
volia parlar
de les tres alhora
però com que la cosa
és densa i complexa
parlem avui només
del galès
i els pròxims dies
parlarem del bretó
i del córnic
el galès
és el que es parla
el país de Gales
bàsicament
encara que també hi ha
com un miler
de parlants
que estan a Argentina
i a
i a
i a algunes altres
i a les zones
d'Escòcia
i d'Hil·landa
però diguem
el gruix
del mig milió
de parlants
que té el galès
avui dia
i que representa
el 18%
de la població
és
el 18%
de la població
de la zona
és el país de Gales
una llengua
com dèiem
indo-europea
cèlptica
britònica
que al segle XIII
ja tenia literatura
que a partir
que a Anglaterra
es van accionar
a Gales
al segle XVI
concretament
es va signar
l'acte d'anecció
a partir de llavors
els anglesos
van
diguem
matxacar
el galès
i va provocar
que això
que fos una llengua
que quedés reduïda
a l'àmbit familiar
i religió
sobretot
i atenció
perquè gràcies
a la religió
legalment
es va prohibir
la docència
i durant
uns quants segles
no hi havia docència
en Galès
i per tant
en aquesta banda
es perdia
però
el que va mantenir
la llengua
va ser que
l'església galèsa
continuava utilitzant
el galès
durant tots aquests segles
i per això
va perviure
el galès
fins que
a principis del segle XX
comencen
les primeres
maniobres
de recuperació
allò
com en altres llocs
d'Europa
comencen a recuperar
consciències nacionals
i és sobretot
a partir de la segona guerra mundial
quan el procés
de recuperació
és més fort
legislativament
és una cosa curiosa
perquè
per exemple
a Anglaterra
el Regne Unit
perdó
l'única llengua oficial
és l'anglès
i a més a més
existeixen moltes lleis
que obliguen
l'ús d'aquesta llengua
però en canvi
tampoc no hi ha
restriccions
en quant a l'ús del galès
no hi ha cap llei
que ho proveixi
no hi ha lleis
que prohibeixi
l'ús del galès
però només és oficial
l'anglès
tampoc n'hi ha
que vagin a favor
però hi ha
hi ha una certa
maniga ampla
i per exemple
on sí que és bastant viu
és en l'àmbit judicial
cosa curiosa
l'àmbit judicial
funciona bastant
el galès
tot i que
clar
no tothom en sap
i per tant
en molts casos
no es poden fer
els judicis en galès
perquè si el jutge
no el sap
tal i qual
fan a l'inrevés
molt això
els galès
ho fan tot al revés
des que comencen
per anar
per l'esquerra
i acaben
que només utilitzen
el galès
els tribunals
els tribunals
de justícia
cosa que aquí
és el tot el contrari
aquí no podem
la conclusió
de la situació
legal del galès
em fa gràcia
perquè diu
és que es pot
utilitzar
l'administració
de justícia
i l'administració
local
però no
a la resta
de departaments
és curiós
i la toponímia
és bilingüe
és com si
aquí poguéssim
utilitzar el català
només als jutjats
i als ajuntaments
però no als consells
comarcals
no a la Generalitat
etc.
Curiós
el que dèiem
de l'ensenyament
ja està bastant extès
a primària
hi ha uns 40.000 alumnes
que fan l'ensenyament
exclusivament en galès
445 escoles
a l'ensenyament mitjà
hi ha uns 10.000 alumnes
que aprenen
que aprenen galès
a secundària
hi ha 46 centres
amb més de 10.000 alumnes
que en els quals
s'ensenyen 6 matèries
escolars en galès
i la resta en anglès
cosa que fèiem aquí
fa 25 anys
quan van començar
a fer signatures
en català
i quant a les universitats
hi ha dues universitats
que er dit
i llen de part
jo no sé
com ho pronuncieu
perquè com que no sé galès
ni sé com sona gaire
doncs això
i de mitjans de comunicació
estan bastant bé
diguem una web
per qui vulgui
més informació
sobre el galès
el que passa
és que probablement
estaran galès
i probablement
no entendran gran cosa
però hi ha una web
que és les 3 B dobles
Visit Wales
això s'entén bastant
perquè està en anglès
Visit
B-I-S-I-T
Wales
W-A-L-E-S
que és com es diu
galès en anglès
.com
Visit Wales
.com
diaris
hi ha diaris
un setmanal
que es diu
Simro
en galès
hi ha una revista oficial
de la societat
Bardas
que es publica
sobre literatura
principalament
que es diu Bardas
i d'emissores
de televisió i ràdio
també estan bastant bé
hi ha la televisió
S4C
que emet en galès
hi ha una
HTB Wales
que és un canal
de televisió
també en galès
després hi ha un canal
de televisió
de la BBC
i un canal de ràdio
de la BBC
també en galès
vull dir que no està mal
i fins i tot
hi ha discogràfiques
que es dediquen
a la música
en galès
exclusivament
com són
la Sine Record Company
home
doncs és un dels panorames
més bons
en matèria de llengües
de pocs parlants
del que has explicat
en els darrers capítols
el galès està en un moment
doncs
bo
per què no dir-ho
ja veurem què passa
i d'aquestes tres
llengües cèlptiques
i britòniques
és la que està millor
la millor
el galès
del bretó i el córnic
ja és una altra cosa
i ja ho explicarem
un altre dia
Enric Garriga
gràcies per acompanyar-nos
ho deixem aquí
que hem d'anar cap a l'Ajuntament
que ara han fet un acte
de presentació
dels equips esportius
i tot un seguit de coses
i ens ho han d'explicar
ens retrobem la propera setmana
Sí, dimecres més