Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Hi ha un altre lloc de la ciutat de Tarragona,
una altra entitat que no fa pont,
que és la Biblioteca Pública de Tarragona,
i tampoc no fan pont aquí a la ràdio.
Avui saludem Cristina Barber. Bon dia, Cristina.
Hola, bon dia.
Benvinguda. Val a dir que demà dimarts la biblioteca restarà tancada
perquè és un dia festiu, dijous també,
però la resta de dies el funcionament i l'horari serà absolutament el de sempre.
No?
Sí, sí.
No hi ha cap canvi.
Aquesta setmana tenim només la festa preceptiva.
Molt bé.
Doncs vostès poden utilitzar els serveis de la Biblioteca com és habitual,
però bé, com que ells són coneguts aquest temps amb la Cristina Barber,
el dedicarem a comentar-los a algunes de les publicacions.
Algunes són novetats, d'altres no tant,
però que estan a la Biblioteca Pública sempre i quan algun usuari no el tingui a casa seva.
Però també volem parlar d'una activitat que heu dut a terme,
encara no heu fet el balanç final i tot allò que es fa,
però sí que ens pots donar raó de com han anat aquestes diferents sessions
relacionades del Club de Lectura amb la història
i què heu fet en col·laboració amb el Museu Nacional Arqueològic.
Com ha anat la cosa, Cristina?
Doncs mira, ahir vam acabar la darrera sessió,
que la darrera sessió ja era...
Consistia en una activitat complementària oferida pel museu
que ens va oferir a tots els membres i participants del cicle
Llegim el Patrimoni, Literatura i Història
una visita guiada al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Va dir que vam tenir força èxit de públic
perquè hi va haver alguna persona de les que són membres del club
que va portar el seu company, el seu espòs o la seva esposa,
o sigui que vam fer ple.
Va estar molt bé.
L'experiència és la primera vegada que es fa,
una col·laboració entre una biblioteca pública i el museu.
I per nosaltres ha estat,
vaja, pels que hem fet la moderació de les sessions,
ha estat una experiència molt intensa,
perquè hi ha una feina de preparació de les lectures
i de dinamització del grup,
que no es veu gaire, però vaja, jo crec que és important,
però que hem après tots,
nosaltres hem après coses de la història
i els participants jo crec que tenen una enquesta passada
que encara l'hem de valorar,
però pel boca a boca,
per allò que ens van anar dient la gent,
sembla que estiguin força contents
i nosaltres com a biblioteca també.
Heu llegit Pompeya,
Jo, Claudio i Les Memòries d'Adrià.
Bé, Pompeya, Les Memòries d'Adrià i Jo, Claudio,
per aquest ordre.
Per aquest ordre, sí.
Els lectors del Club de Lectura,
que anteriorment havien anat llegint altres propostes
que es feien des del club,
els ha agradat aquesta experiència
de fer un cicle sencer de lectures històriques.
Sí, crec que...
Quina és la impressió que tens tu
per les cares, pels comentaris a cadascuna de les sessions?
Home, per la impressió que jo veig,
són tres obres relacionades amb la història,
però amb un nivell molt diferent.
Llavors, crec que hi ha hagut un assortiment
prou variat, no?
Perquè ja qui ha dit que clarament li agradava més Pompeya,
perquè era potser la més fàcil de llegir,
encara que hi havia moltíssims elements de la història,
molts elements verídics a Pompeya,
no hi ha tanta recreació literària
com d'entrada pugui semblar.
La conclusió és que potser és la que menys,
la que n'hi ha menys.
En canvi, hi ha gent que molt ha descobert
amb l'Urcenar,
o potser ja l'han redescobert, jo diria,
perquè són gent que s'havien llegit fa uns anys
les Memòries d'Adrià,
i és una obra que hem coincidit tots,
per exemple, en un primer balanç,
que és una obra que t'has de llegir
a partir dels 40 anys.
Sí, perquè si la llegeixes abans costa d'entrar-hi, eh?
Costa d'entrar-hi,
perquè és una reflexió, bàsicament,
en boca de l'emperador, no?
Però de quan ja és gran.
Per tant, a una persona jove,
a aquesta obra li ha de costar una mica d'entrar.
En canvi, a la gent més gran els ha apassionat.
Però té un públic, també, aquesta novel·la, no?
I el jo, Claudi, m'imagino que la majoria,
o els d'una certa edat,
tenien el referent televisiu
d'aquella magnífica sèrie de televisió.
Que la sèrie que la BBC va fer
en commemoració dels seus 40 anys d'existència,
l'any 76,
és a dir, que l'any 2006,
a mi no m'estranyaria que la BBC
es despengés amb una revisió del jo, Claudi.
Ens hauria agradat també veure algunes escenes
d'aquesta obra que no ha envellit gens
per la talla dels seus personatges, no?
Dels personatges televisius que...
Doncs recordem aquella gripina,
aquell Calígula, el mateix actor protagonista d'Io Claudio.
Els personatges molt xexperians, no?
Bé, la novel·la ens ha agradat molt
perquè tot està escrit a l'any 34,
no ha envellit gens.
O sigui, és una lectura molt fresca,
uns personatges de l'antiguitat
però posats molt actualitzats.
Les bones obres no caducen, eh?
No, sí, ens faixuga de llegir.
El que passa és que és una novel·la
on la seva complicació estava
en el complicat arbre genealògic
de la família Júlia Clàudia, no?
Que hi ha tants personatges
que alguna vegada et perds.
És a dir, que és una obra que no la pots fer,
no te la pots llegir molt de pressa, no?
Però no perquè sigui dificultosa de llegir,
sinó perquè la trama és tan complexa, no?
Molt bé.
Ahir vau finalitzar aquest cicle,
ara heu de fer una reunió una miqueta de...
Sí, sí, amb les directores
faran una mica de balanç de l'experiència
perquè crec que és única tot l'estat, eh?
Una experiència així.
Podria haver-hi continuïtat, no?
Tal com ha funcionat?
Bé, penso que la Pilar Sada
ja ens parlava d'una mica d'aquesta continuïtat.
Molt bé, doncs restarem molt atents.
Aquesta i altres activitats
que desenvolupeu des de la Biblioteca Pública.
Avui la Cristina ens ha fet una trial,
creiem, doncs, com a molt agradable
per aquests temps que corren,
en què tots són calamitats
i a vegades males cares.
Ens ha portat tota una sèrie de llibres
relacionats amb l'optimisme i l'alegria de viure.
Sí, una mica per fugir de la realitat.
Precisament, no?
Això és molt optimista, això que acabes de dir.
Sí, és que el dia avui és molt dur.
Molt bé, comencem amb aquest llibre.
Està signat per l'Eduard Ponset.
Tot fa pensar que serà un èxit de vendes
perquè aquest home,
tot llibre que fa,
l'esgota ràpidament.
Ja de seguida hem de treure una nova edició,
sobretot els llibres que tenen
quan a divulgació de la ciència.
En aquest cas,
el títol és
Viatge a la Felicitat.
Sí.
Aquest senyor,
l'Eduard Ponset,
ens ha escrit en aquesta ocasió aquest llibre.
L'últim també que va escriure sobre ciència divulgativa
també va ser tot un èxit.
I aquest,
inclús ja diria que ja està d'entrada,
ja està com més ben posicionat.
Tot i que fa un programa de ciència divulgativa
a no sé quines altes hores de la nit,
fa l'efecte,
però se'l va anar en seguint.
Per què?
Perquè a la gent també ens interessa
en les coses de la ciència,
quan ens les expliquen d'una manera falsa.
Quan les entenem, no?
Quan les entenem, clar.
I d'alguna manera ell ens dona unes claus,
això sí,
és un llibre amb unes bases científiques,
però senzill a llegir,
ens explica algunes claus
de la nostra vida,
dels nostres desenganys
i de la nostra felicitat.
En una època justament
en què la lluita per la supervivència,
afortunadament en molts casos,
perquè la dura realitat ens diu
que no sempre és així,
però per molts de nosaltres
la supervivència, doncs més o menys
l'allargada de la nostra vida,
doncs arribem a unes edats bastant avançades,
això en general, no?
Doncs això està ja assolit,
però com que vivim més anys,
tenim més temps per disfrutar
i per gaudir
i volem ser feliços,
coses que generacions passades
ni es plantejàvem.
Aquest volgués ser feliços.
Però ho feina tenien
a mantenir-se vius
i a menjar cada dia, no?
Exacte.
Doncs ell això ho atribueix
al desenvolupament
de la ciència, no?
Que molta d'aquesta qualitat de vida
és gràcies a això, no?
Encara que també t'he de dir una cosa, eh,
Iolanda,
hem llegit el jo, Claudi,
i escolta,
te'n faries creus
de la quantitat de gent
que surten a ell personatges
de 80 anys, eh?
Ja veus, no?,
amb aquesta creença
que l'esperança de vida...
Jo crec que la qualitat de vida dels romans,
almenys a la classe alta,
era molt bona.
Era la dieta mediterrània.
La dieta mediterrània
i forces banys que es prenien,
que això de la gent
era molt important.
Però, clar,
qui vivia fins a aquestes edats?
Els patricis?
Perquè el que deies,
tot el dia el triclínium.
N'hi havia.
Només amb la cosa
de la intriga política,
dieta mediterrània...
Tot el dia el triclínium,
les termes,
doncs tot això...
Oli d'oliva,
vi, fruita,
escolta,
doncs era la longevitat.
Després amb l'edat mitjana
i la poca higiene,
tot això es va enredar, eh?
Sí, sí, sí.
I l'edat mitjana
va baixar, però...
Hem de mirar cap a Roma,
hem de mirar cap a Roma.
Hem de mirar cap a Roma
amb més d'un aspecte.
Ara no et pensis, eh,
que et jugaves la pell
molt fàcilment
també en aquella època.
No, a veure,
si sobrevivies,
vivies forces anys.
Però no mories
per causes naturals.
No mories per causes naturals.
Si el verí de la Líbia
no t'arribava,
podies sobreviure.
Ja veuen, eh,
la influència de la literatura
que ens pot,
que ens pot.
Molt bé, Cristina,
doncs aquest llibre
el que planteja justament
és això, no?,
explicar i donar
unes quantes claus, no?
Unes claus
que crec que, per exemple,
una que diu és, doncs,
que estem motivats, no?
Que algun aspecte
de la teva vida
et puguis controlar,
que tu puguis ser amo
d'algun aspecte
de la teva vida.
Per exemple,
la persona que està
en una cadena
d'una fàbrica
a l'últim extrem,
al final de la cadena,
que tot li és manat,
que no té
cap iniciativa pròpia,
que això, per exemple,
ell diu clarament
que no ajuda
a ser feliç.
Bé, jo crec que
científicament...
Que si li preguntéssim
a aquest senyor
no li caldria
el senyor Ador Ponset
per saber
que no és feliç.
Bé, però el senyor
Ponset ha sigut
prou àvil
per escriure el llibre
per dir que ens explica això.
És que clar,
Cristina,
aviam,
sense criticar ningú,
és una obvietat
això que diu
el senyor Ponset.
Jo t'explico,
ell diu que
has de tenir
una motivació,
la que sigui,
amb la teva feina
a aquells senyor
Veres,
li serà molt difícil
prendre decisions
a la seva feina,
però a la millor
les pot prendre
amb un aspecte
més personal, no?
O sigui,
d'alguna manera,
doncs,
obre els ulls,
sigues amo
de la teva vida
amb l'aspecte
que puguis, no?
Clar, clar,
que controlis, eh,
una mica la teva vida
i això, doncs,
ja deu ser
fer les maletes
cap a aquest viatge
a la felicitat,
ja d'entrada.
Molt bé,
hi ha un altre autor
que està resultant,
doncs,
un èxit de vendes
extraordinari,
ja fa mesos
que també parla
d'això,
precisament,
no és?
Rojas Marcos,
La fuerza de l'optimismo.
Aquest es veu
que està en venència,
però com si fossin
allò,
caramelets, eh?
Sí,
Marcos,
que és un psiquiatre
que va ser
expresident
del Sistema de Sanitat
i Hospitals Públics
de Nova York
i autor
d'altres llibres
d'èxit,
en aquest volum
ens aporta
les claus
per desenvolupar
una actitud positiva
en el treball
i en la vida quotidiana
que ens serveixi
per portar
una existència
més harmoniosa
i aconseguir,
doncs,
els nostres objectius.
És d'aquells llibres
dins de l'àmbit
de l'autoajuda
que està sobressortint,
realment.
Saps que n'hi ha
una allau,
doncs bé,
aquest sigui perquè
és un senyor
que té prestigi,
es pot també
moure'n els mitjans,
tot això influeix,
no?
Em sap greu
perquè a vegades
sembla que vinguem
a publicitar gent
que ja tenen
la seva pròpia publicitat,
no?
Però bé,
com que parlàvem
d'optimisme
i són dos llibres
que estan una mica
sortit al dins
al mateix any,
doncs mira,
ens ha semblat oportú
de portar-lo,
no?
i perquè força gent
ens el demana
a la biblioteca,
d'aquí,
us demanen llibres
també últimament,
és de la Carme
Ruscalleda,
aquesta senyora
sí que deu ser feliç
ara, no?
Home, sí,
ella li ha tocat
la loteria
al mes de novembre,
que es diu Michelin
aquesta loteria.
Penso que ha de recollir
la creu de Sant Jordi
i a més a més
li han donat
la tercera estrella
a Michelin
al seu restaurant
de Sant Pol de Mar.
Té un llibre
que es diu
Cuinar per ser feliç,
no, Cristina?
Té un llibre
publicat ja fa un temps
que es diu
Cuinar per ser feliç
i de fet
és un llibre de receptes,
no aporta res més,
aporta doncs
la seva,
els que l'han vist
alguna vegada
aquesta senyora
doncs en comana
una mica d'alegria
per la seva feina.
I optimisme
i energia.
Home,
és una manera
pel qui ho té com a
ella ho té com a professió
però és d'aquelles persones
molt professionals
que et sembla
que et comuniquin
que estan fent
el que més els agrada.
De fet,
hi ha gent que cuina
per com a hobby
i que els dona felicitat
és un dels plaers
de la seva vida.
Veus,
segur que tindria
molt bona relació
amb l'Eduard Ponset
perquè ella sí que es dedica
a allò que li agrada
i té una motivació important
a la seva vida
i a la seva feina.
Sí,
però ho decideix tot
de la seva feina
en fa la feina.
No està la cadena
de muntatge aquesta.
No.
De fet,
Carme Roscalleda
receptes per cada mes
en productes de temporada
que això també està bé
la cuina aquesta
tornar a la cuina
dels productes de temporada
perquè
els que no han viscut
el camp
això a vegades
si no tens una miqueta
d'interès per saber-ho
ho perds, eh?
Quasi que no saps mai
ni de quin mes
són els calçots
ni de quin...
saps?
I trobo que és important
saber-ho
i llavors aquest llibre
de receptes d'ella
es basa en plats
de temporada.
Molt bé.
Amb el seu prestigi
és el llibre, doncs mira,
per exemple,
per regalar, no?
Per Nadal, m'imagino.
Podria ser, perfectament.
Home, la gastronomia
i la felicitat
sempre s'han lligat molt, no?
Aquests dos conceptes
i la cuina
i el bon menjar
i tot això.
Sí, sí, ja venia de Roma
també això.
Veus, veus?
Et veig molt de patrimoni, eh?
Molt de patrimoni
serà per la cosa
del cinquè aniversari
que acabem de celebrar
però et veig molt patrimonial,
Cristina.
Escolta,
tens un altre llibre
que parla
no tant de felicitat
però sí d'aviam
d'alguna cosa
que ens pot provocar
aquesta felicitat
que són els plaers.
Un llibre de Luis Racionero.
Com es titula?
Alguna cosa té a veure
amb els plaers?
El llibre de los pequeños placeres.
Ah, aquests són els petits.
Els petits,
perquè n'hi ha de grans
i de petits de plaers
pel que es veu.
Sí, n'hi ha de petits
però que poden ser grans.
T'estic la contraportada.
Diu, per exemple,
assaborir un bon vi
aquí diu de Borgonya, no?
Per qui li agradi.
Disfrutar de l'aperitiu
dominical.
Això és un petit plaer.
Amb el diari, eh?
Això és un petit plaer
que també es va anar perdent.
I és un plaer,
és ben cert.
I es va anar perdent.
Experimentar nous plats.
Veus?
A veure,
roscallera,
puncets...
Tornem a la cuina.
Gaudir de l'erotisme
i de la voluptuositat.
Bé,
això cadascú s'abloseu,
que diuen, no?
Bé,
també.
Imbuís dels aromes.
Petits plaers.
Suskin,
per exemple.
Emocionar-se
amb les notes musicals
de Wagner o de Rebel.
Si t'agrada Wagner o Rebel,
però potser hi haurà
alguna gran música
que t'agradarà.
Alguna cosa t'ha d'agradar.
Exacte.
Gaudir del crepuscle
de la tardor.
Això és petit.
És assequible, aquest, eh?
És econòmic.
És econòmic.
Després diu, bé,
cremar una barreta
d'incens xinès
amb olor a violetes
al despertar-se.
Clar, Cristina,
és que has fet llibres amb això
i jo què vols que et digui.
Una fanyada.
Perdona que sigui una miqueta crítica.
No l'he llegit, eh?
Parlo per parlar.
Fugir de la vulgaritat.
Bé.
Ell t'ho vesteix.
Ell te ve vestir.
Mira,
jo et dic una cosa.
Aquest llibre,
al llegir-me'l,
m'ha recordat molt
amb un d'ell mateix
de ja fa uns quants anys
que es deia
l'arte de vivir con los cinco sentidos.
Has revisitat.
Jo crec que ha revisitat.
No és el mateix llibre, eh?
Però allí feia una divisió
dels grans plaers de la vida,
o sigui, això,
a través dels cinc puntos.
En funció dels sentits, clar.
Doncs aquí
ens ho està, potser,
actualitzant, eh?
Però bàsicament és el...
Un pel esnop, eh?
Un pel esnop, ja t'ho dic.
Però bé,
hi ha petits plaers d'aquests
que són, francament,
assumibles.
I segur que estic actuant
molt malament
perquè jo no l'he llegit,
aquest llibre.
Però, clar,
ja la contraportada
et posa en guàrdia.
Et posa en guàrdia.
I ens diu, a més a més,
que el desenvolupament
més alt de la civilització
consisteix en la capacitat
d'omplir l'oci
de manera intel·ligent.
Jo, està bé la definició.
Potser no és l'única...
No és la màxima, jo diria, no?
Però...
Sí, sí.
Bueno, quan ja hem arribat...
Lliguem-ho amb el punt set.
Quan ja hem arribat
en aquesta fase
en què la supervivència
ja no és el principal,
recuadeixo...
Quan hem cobert
les nostres necessitats materials...
Per una part de la població,
per una part de la població,
perquè no podem generalitzar,
doncs, clar,
te fixes més
en els aspectes aquests
d'assolir la felicitat.
Llavors, el senyor racionero
et dona el manual,
diem-ne.
A veure,
si no saps què fer
amb tot això que tens,
jo t'explico
com pots gaudir-ne.
Pel racionero et diu,
la vida no és un problema
a resoldre,
sinó una experiència a realitzar.
Això tampoc no està mal
prendre-s'ho com una mica
recordar-ho de tant en tant,
perquè a vegades
els problemes t'ofusquen
i finalment la teva vida
és un problema a resoldre, no?
Està bé prendre-s'ho d'aquesta manera,
amb un cert optimisme.
Sí, sí.
Només per esperits forts,
eh, aquest llibre.
Són d'aquests llibres
per llegir quan n'hi ha ganes.
Són llibres curiosos,
són d'aquells
que no agafes com una novel·la
o un assaig allò
més o menys amb profunditat.
Són llibres que llegeixes
doncs amb aquest esperit
intrascendent,
de divertiment
i poca cosa més, no?
Segurament.
Hi ha un altre títol
que res té a veure
amb l'anterior,
que en tot cas,
si vols,
ja en parlaríem un altre dia,
però trobo que és un llibre,
pel que tu m'apuntaves abans,
molt interessant.
És d'un personatge
prou conegut
com Francesc Cabanes,
Els anys de l'Extraperlo.
Ja no parlem
de Plais i Felicitat
que en poden imaginar
pel títol, no?
No,
però la portada
d'en Senyors i Senyores Ballant
és una època de contrastos.
Els anys de la postguerra,
doncs sí,
és una època de contrastos
on hi havia molta misèria
i també hi havia qui
i doncs començava
a aixecar-se
d'un període
d'una guerra.
I van massar grans fortunes,
no?
I van massar grans fortunes
i suposem que això
també contribuïa
a la seva felicitat.
A la seva felicitat
i al seu plaer.
En detriment de la felicitat
d'altres, eh?
Francesc Cabanes,
Els anys de l'Extraperlo,
Cròniques d'un possible
empresari barceloní,
1934,
39, perdó,
1954.
Sí,
hem portat un llibre
de Francesc Cabanes
al 100 novetats
perquè és un senyor
que surt normalment
a la premsa
a fer articles econòmics
d'aquells que són
sucosos
i molt ben documentats
i seriosos.
A més a més,
té llibres d'economia
de Catalunya,
molt bons.
Aquí ens fa una novel·la
pràcticament
o un treball
pràcticament novel·lat
perquè fa
a partir de la figura
d'un empresari
fictici
que en realitat
és la suma
de molts empresaris
reals que Francesc Cabana
coneix
i que ha estudiat
exhaustivament,
l'obra,
els anys de l'Extraperlo,
s'acosta
a l'època més dura
de la postguerra.
A cavall de la ficció
i la crònica històrica,
el llibre
ens posa en contacte
amb un dels episodis
més ignorats
dels estudis
de l'època.
Quan acaba la guerra,
els borgesos
recuperen
les seves fàbriques
i reprenen
el negoci
o ho intenten
enmig d'un país
devastat
on el mercat negre
supera el normal
i mentre la situació
internacional
complica el panorama.
Sí que és un període
poc estudiat.
La gent,
els avis,
ens en parlen molt
de l'època
de l'Extraperlo,
però llibres escrits
no n'hi ha tants d'això
i fa referència
a l'estòria
del nostre país
i a mi m'ha semblat
un llibre interessant
per llegir.
L'Extraperlo
sovint és un episodi,
un capítol
d'un llibre
dedicat a la postguerra,
de molts llibres
dedicats a la postguerra
però específicament
parlant de l'Extraperlo
n'hi ha alguns
però no gaire.
És un altre títol
a afegir
que òbviament
s'han desmarcat
dels anteriors,
els anys de l'Extraperlo
de Francesc Cavanes
està a la Biblioteca Pública.
Són d'aquells llibres
que surten molt, no?
Tots aquests llibres
i aquests temes,
oi que sí, Cristina?
Sí, perquè la història
diguem-ne una mica
facilitada, no?
La història recent
i facilitada,
aquest nou format
que potser exigeixen
els editors també, no?
Està sortint força.
Els estudis aquests
tan grans
tipus tesi doctoral
costa més de llegir
i el que es vol,
suposo,
la persona que fa
un estudi seriós
d'un tema,
doncs també vol
donar-lo a conèixer
i que allò
arribi a tota mena
de públics.
Ja et dic,
un senyor
molt seriós com aquest,
no és que no sigui rigorós
aquest estudi,
però sí que té
un altre tall
respecte a altres obres
del mateix autor, no?
Molt bé,
Cristina Barber,
bibliotecària
de la Biblioteca Pública
de Tarragona.
Gràcies per acompanyar-nos
avui,
aquest dilluns
en de pont,
i si no hi ha novetat
ens retrobem
en el proper programa.
Molt bon dia.
Bon dia.