Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Un minut i mig, serà un quart d'una del migdia.
Enric Garriga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Iniciem el temps d'un quart de català,
aquest espai que repassa l'actualitat de la llengua en col·laboració
amb el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Amb el centre, cada dia juguem al concurs
Qui té boca s'equivoca, qui no s'equivoca guanya una boca.
Estan una miqueta freds els nostres concursants.
Van començar allò amb molta eufòria i se'n estan refredant una mica,
però aquí arriba l'Enric, una mica per animal personal,
com a mínim per plantejar preguntes fresquetes del dia.
Ja ho saben que cada dimecres l'Enric ens deixarà abans de marxar
un parell de preguntes relacionades amb una part del contingut del programa,
d'avui. Per tant, estiguin atents,
perquè les dues preguntes estan relacionades amb dos temes
en els que, no sé si abundarem o no,
però que en parlarem, que es faran notar i arribaran.
Sí, cap al final de tot les direm les preguntes,
però mentre expliquem coses aniré dient les pistes necessàries
per les preguntes, que són molt fàcils.
Molt fàcils i ja els dic que no té res a veure
amb el capítol d'avui de les llengües en perill,
de nom impronunciable.
Jo crec que ja és un repte per l'Enric dir que aviam si s'embarbussa
directament aquí la persona que està a l'estudi.
Avui ens parlarà de les llengües
orelianes finourgiques.
Sí, però si això sembla difícil,
et diré quines són.
Són el libunià, el bot, el mordoviar, el mari, l'outmurt, el comi...
No sé si tindrem temps d'arribar a aquest espai avui.
No, però com que són llengües absolutament en perill d'extinció.
Absolutament, què vol dir?
Que les parlen tres persones, cinc, una dutgena...
N'hi ha una d'aquestes que només la parlen 50 persones.
Imagina't.
Fins aquí puc llegir.
Bé, en parlarem més endavant.
Ara comencem amb les informacions diverses
i explicant a grans trets les mesures de la Conselleria d'Educació
per augmentar la presència del català a l'ensenyament.
Quines són aquestes mesures?
Bé, la cosa és molt senzilla.
Primer hem de fer una mica de repàs a la història de la cosa,
però un repàs molt senzill.
Des de l'any 1983, el català és la llengua oficial
i vehicular de l'ensenyament a Catalunya.
Hi va haver en el seu moment
en aquella llei de normalització lingüística
que es va dir en el 83
i després en la llei de política lingüística del 98
en cada un dels dos moments que s'han provat a aquestes
hi ha hagut impugnació d'articles
que feien referència justament a això de l'ensenyament en català.
Els tribunals constitucionals ja han donat verdicts.
A més sentència.
Ja s'han fet les ratals.
Total, que des de l'any 83
i malgrat les sentències posteriors
que donaven la raó a la llei catalana
i per tant van fer alguna petita esmena
però en el fons el contingut, la idea era
que el català és la llengua vehicular de l'ensenyament
i això és així des de fa més de 25 anys
no, més de 20, ja no ho sé.
Del 83, doncs 22 anys.
Doncs 22, sí.
Doncs des de fa 22 anys això ja és així.
22 no, més, home.
Del 83, estem al 2005.
23.
23 tens.
No, 22, no.
1983, 2005, 22 anys.
22, 22.
22, sí senyor, 22.
S'ha acabat.
S'ha acabat.
La cosa és, des de fa 22 anys el català és la llengua oficial
vehicular de l'ensenyament públic...
No, l'ensenyament.
De l'ensenyament en general.
En general.
Public o privat de Catalunya.
En la part d'ensenyament obligatori,
per tant la primària i la secundària.
Antigament, ara és la primària i l'ESO.
I a les universitats, per exemple,
no és obligatori que sigui la llengua pròpia,
però totes les universitats han fet els seus reglaments
i totes les universitats de Catalunya tenen com a llengua pròpia el català.
Per tant, això ja el va així.
I què passa?
Doncs que resulta que quan se suposava i se pensava
que les classes en els centres educatius d'aquest país,
Catalunya, es feien en català,
tant a les escoles com als instituts,
resulta que els últims estudis i les últimes inspeccions
que ha fet la Conselleria d'Educació
diuen que entre un 10 i un 20% de les classes a primària,
és a dir, el que abans en dèiem l'EGB,
el que vam fer nosaltres era l'EGB,
doncs allò, entre un 10 i un 20% de les classes es fan en castellà.
I el que preocupa més...
En genera-la tot Catalunya, no?
Sí, és la mitjana el resultat.
Això vol dir, evidentment,
fora de les classes de llengua i literatura castellana
i d'alguna altra que estigui previst que sigui en castellà,
totes les altres s'haurien de fer en català.
Però un 10 i un 20% d'aquestes que s'haurien de fer en català
es fan en castellà.
Per això els instituts encara és més preocupant
perquè el percentatge de classes que s'haurien de fer en català
i es fan en castellà és entre el 30 i el 40%.
Per l'EMDESO i batxillerat.
Sí.
Per tant, a partir d'aquests resultats
de les inspeccions d'educació,
la conselleria decideix emprendre una sèrie de mesures
per corregir això.
Clar, no estem dient que la llengua d'ús social
als centres educatius siguin un 20% en català,
sinó que és l'ensenyament de les assignatures
que determina la llei que s'han de fer en català.
És a dir, perquè ningú es confonga.
Has posat el dit amb una llaga molt...
No era la meva intenció.
Amb una llaga molt oberta.
Ara estem parlant només de la llengua oficial de les classes,
que si parlem de la llengua d'ús,
la llengua social dels instituts,
em sembla que el percentatge
encara seria més elevat a favor del castellà.
I en els últims anys la tendència és aquesta,
com després veurem que també passen altres contrades
on el català és oficial.
Aviat en parlarem.
Però bé, com que la cosa esteix als instituts
i a l'ensenyament,
la conselleria ha decidit emprendre una sèrie de mesures
per potenciar i corregir l'ús de les aules del català.
Aquesta és la cosa.
En els estudis recentment fets
per la Conselleria d'Educació
i per la Secretaria de Política Lingüística,
s'ha constatat que entre els joves d'entre 15 i 19 anys,
els últims 4 anys,
és a dir, s'havia fet un estudi el 2000
i s'han fet una al 2004,
en aquests 4 anys,
la cosa ha baixat.
És a dir, si l'any 2001,
un 59,5% de joves
aprendien català com a primera llengua,
ara només, el 2004,
només un 54,1% l'utilitzen.
Per tant, han baixat 5 punts,
en els últims 4 anys,
han baixat 5 punts,
la nombre de gent jove
d'entre 15 i 19 anys
que sabent català
perquè l'han après al col·legi des de petit,
no l'utilitzen.
Aquesta és la cosa.
Per tant, això preocupa el govern
i per tant s'agafen un pla de mesures
com, per exemple,
mesures dirigides a professors i alumnes,
però també els familiars,
els monitors i personal no-docent
que estan al voltant
del que en diuen la comunitat educativa.
Mesures com canvis curriculars
en l'educació no universitària,
és a dir,
veremació diferent,
plantejaments diferents
de què es valora, etcètera,
què es fa en català,
què no s'ha de fer, etcètera.
Reforç de la inspecció educativa
de l'ús que el professorat realitza del català.
És allò que,
segons els resultats són uns,
però si després preguntes
a la gent que va a l'institut
t'ajuden uns altres resultats.
Quan preguntes a gent de 15 anys
quantes classes tens en català
i quantes en castellà,
el percentatge no acostuma a coincidir,
no quadra amb aquest 20 o 30 o 40%.
Una altra,
que tot el professorat de nova contractació
acrediti la titulació suficient
per impartir la docència en català.
Cosa que, en principi,
se suposa que es fa.
És que, en principi,
ja ho preveia.
Sí, però, i tot i preveient-ho,
resulta que hi ha un 30 o un 90% de classes
que no s'hi fan,
per alguna raó deu ser.
Que les proves d'oposicions
impliquin l'ús de la llengua
o que el nivell C de català
s'obtingui amb finalitzat el batxillerat
i no l'educació secundària obligatòria,
com està establert en l'actualitat.
Aquí, em sembla que això,
amb el tema d'aquesta homologació
dels estudis que una persona fa,
l'ensenyament,
sigui primari, secundari,
tot això equivalents a nivell B o nivell C,
com que des que es va fer
aquell primer ordenament de tot això,
de quin nivell s'obté
a l'acabar 8è de bàsica,
a l'acabar 3è de BUP,
a l'acabar...
A veure, abans això de ser
era Macou, no?
No, no, no,
tu mateixa ja vas perduda.
Això, quan es va fer,
l'educació era EGB fins a 8è,
batxillerat fins a 3è de BUP,
FPU, FP2.
Com que avui en dia això no existeix,
ha canviat tot.
Els cicles formatius després de l'ESO, etcètera.
que s'ha dislocat a aquesta classificació,
ja no correspon.
Per tant, el nivell C,
a partir de quins estudis es donaria,
o fins a quins estudis es diria
aquesta persona de l'equivalent al nivell?
Allò que dèiem abans, nivell C,
que ja no és.
Quan existia el BUP,
era tercer de BUP.
Tercer de BUP.
I FB2.
I ara?
Ara això s'està donant a l'ESO,
que l'ESO no equival al tercer de BUP.
No, en absolut.
Per tant, aquí hi ha una cosa que s'ha d'arreglar
i és això el que s'ha d'arreglar,
ja està, senzillament.
Total,
aquesta és la cosa
de com està l'educació pública
i com està el català
i per això hi ha una sèrie de mesures
que estan en marxa
i que s'aplicaran als pròxims cursos.
Pública, privada i concertada,
perquè com que digues això
afecta tots els centres d'ensenyament.
És clar,
vull dir que les escoles siguin públiques
és una cosa,
però la legislació afecta a tothom.
Doncs si no t'agrada això
més tant a Andorra,
que et podrien dir.
Aquí anem a parar.
A Andorra, la cosa també pinta en bastos.
que el castellà supera el català
com a llengua més usada socialment, no?
Just a la fusta.
I estan alarmats, no?
Sí, hi ha una gran alarma
perquè, de fet,
l'única novetat
és confirmar el que se sospitava,
el que apuntaven les tendències
dels estudis anteriors.
A Andorra cada cinc anys
fan un estudi,
més o menys com aquí, no?
Fan estudis d'aquest tipus
d'ús social,
de coneixements i tot això.
I en els últims tres estudis
han anat constatant
i confirmant la tendència aquesta
que el català,
tot i ser l'única llengua oficial
a l'estat andorra,
resulta que socialment
no és la llengua preeminent.
Que és el castellà i el francès.
No, el francès no, el castellà.
El francès es manté en un 18%.
Llavors hi ha diferents estudis,
diferents indicadors.
Diguem que l'estudi
que s'acaba de fer ara,
que s'han presentat,
la principal conclusió és aquesta.
L'ús de la llengua oficial baixa
i, a més, ho fa de pressa,
en benefici del castellà.
Això és la conclusió general de tot això.
Com s'ha fet aquest estudi?
S'ha fet a partir d'una mostra representativa
de persones majors de 14 anys,
per tant, persones que ja saben
o haurien de saber llegir i escriure perfectament.
És la llengua oficial del país?
No, no, sigui en l'idioma que sigui.
M'ha de fer això que,
quan fem estudis sociolingüístics
i agafem a partir de dos anys,
és evident que la gent de dos,
tres, quatre, cinc, sis, set,
no sé quants anys,
no sap llegir
o no sap llegir gaire,
en cap idioma.
La gent de cinc anys
no sap llegir gaire en cap idioma
i molt menys escriure en cap idioma.
Ara, a partir dels 14 anys,
tothom sap llegir i escriure perfectament.
És igual si fan faltes,
però saben escriure.
I saben llegir.
I l'idioma també.
Ho dic en el sentit aquest
que per fer un estudi sociolingüístic
i tenir en compte...
Que utilitzen la llengua oral
i escrita i ja està.
Si volem saber
si una persona sap escriure en català,
perquè ser una persona
que tingui edat per saber escriure,
un de cinc anys
no li pots preguntar
si sap escriure en català.
Dirà, si jo sé escriure
mama i papa,
ja està, sap escriure.
Llavors, a partir d'aquí
se'ls fan una sèrie de preguntes
i això dona uns verems
que es poden donar uns percentatges
entre el 0 i el 100.
Per tant,
es calcula també
sobre conèixements de llengua,
com es parla,
com es llegeix,
com s'entén i com s'escriu.
També l'ús amb la família,
l'ús interpersonal,
que se'n diu,
en quina llengua parles
amb els pares,
amb els germans,
amb els cousins,
amb els nets,
amb els avis, etcètera,
amb els companys del col·legi,
amb els professors,
aquest tipus de preguntes
i tot això
es tradueix en xifres,
de manera que
els resultats són els següents.
El català,
l'any 99,
estava amb un 53,9%
i ara,
amb les dades del 2004,
està a un 48%.
Això vol dir
que hem baixat 5 punts,
aproximadament,
5,4 punts.
En canvi,
el castellà,
ha sofert una pujada
important de 2,6 punts
i se situa al 60,8%.
Per tant,
hi ha 60,8%
de gent que parla socialment
en castellà,
53,9% en català.
Després,
això,
hi ha un augment significatiu
del portugués,
que se situa
a l'11,4%
i el francès,
que es manté
més o menys igual,
ni puja ni baixa d'allà.
Un 11,4%
al portugués?
Sí.
Això és l'indicador
d'ús social.
Sí, sí.
Si subem,
aquests 4 indicadors
donen més de 100.
Però,
és una mica complicat
d'explicar,
però, diguem,
fixem-nos en el valor absolut.
El català
se situa en un índex,
diguem-ne,
índex de coneixement
i d'ús
del 53,9.
El castellà,
60,8%.
El portugués,
11,4%.
I el francès,
que no és molt gaire,
18,5%.
Per tant,
les dues llengües
predominants són
el castellà i el català
i en aquesta,
precisament,
aquesta és la cosa alarmant
quan justament
l'única llengua oficial
és el català.
Aquesta és la cosa
que té preocupats
els...
Que coneixen les causes,
que s'han analitzat...
S'analitzen les causes
i les situacions.
Evidentment,
la forta immigració dels anys
amb persones
que no coneixen el català
és un d'això.
I si, a més a més,
aquesta gent que arriba allà
la percepció que té
és que no li cal
aprendre català,
sinó que sabent castellà
o aprenent castellà
ja en tenen prou,
doncs aquest és un dels casos.
A més a més,
com que una altra
de les qüestions
és la mobilitat laboral,
que Andorra és un país
que viu molt de turisme,
de serveis,
i per tant
hi ha molta mobilitat laboral
d'aquesta gent
que hi va a fer temporada
i per tant una persona
que va treballar
tres mesos a l'any
en un altre país...
Sí, on es posen a estudiar
una llengua.
Rarament es posen a estudiar
la llengua.
De fet, vull dir,
aquí tenim
àmplia tradició turística
i àmplia tradició
de gent que ve
als estius
a treballar a Salou
i hi ha gent
que pot tenir 20 anys
venint a treballar
a l'estiu a Salou
del punt que sigui
d'on vingui,
però encara no n'ha après català.
Això ho hem vist
sempre a Salou, no?
Ho tenim aquí a costat
a Andorra,
passa el mateix.
Els portuguesos
parlen en portuguès,
els francesos en francès,
els espanyols en espanyol
i els catalans en espanyol.
Però escolta,
els andorrans
sempre els quedarà a Eurovisió.
Sí.
Aquesta és la cosa
que mentre el país
la llengua va cap avall...
Ells vinguen
a fer d'aparador.
I de fet,
aquesta és la cosa.
Bé,
qui vulgui informació
sobre tot això
de l'Andorra,
es pot trobar
al Recocatalà,
per exemple,
a les3vedoles.recocatalà.com
Aquí hi ha uns quants articles
recents sobre el tema
i a més a més
el més recent
és del dijous passat,
el 5 de maig.
Es diu
El català també
es mor a Andorra
i si aneu a aquest article
trobareu també
els enllaços relacionats
amb articles precedents
sobre el mateix tema.
I el tema d'Eurovisió?
El tema d'Eurovisió
és d'actualitat
perquè és aquesta setmana.
És aquesta setmana.
I hi anirà?
Sí.
A veure,
aquesta setmana,
19 de maig,
dijous,
semifinals,
igual que l'hem passat.
És a dir,
que ha de passar a les semifinals?
Sí,
de moment anem a les semifinals,
diria.
la cosa és que van a les semifinals
que són el dia 19
i en aquestes semifinals
sortiran 10
que passaran a la final.
L'any passat a Andorra
va quedar el 12.
De 10 no.
No, no.
No va quedar 12.
No, l'any passat
a les semifinals aquestes
a Andorra
va quedar classificada
el número 12.
Per tant,
ja no hi va entrar.
Enguany intenten tornar,
però va ser.
La cançó es diu
La mirada interior,
la interpreta una xica
que es diu Marianne van der Waal,
que com el seu nom indica
és de procedència holandesa.
No, no,
és holandesa.
Fa sis anys que viu a Andorra,
però ja està casada
amb un andorrat,
té un hotel
i es dedica al turisme
i a més a més a cantar.
Et veig molt posat,
Enric,
molt bé.
Així m'agrada
que ens informis
perquè no ho sabem.
M'he documentat.
No cal dir que enguany
el país que probablement
votarà a favor d'Andorra
per tant serà Holanda
que en els últims mesos
li han dedicat molts reportatges
a la participació d'Andorra
a Eurovisió,
no tant per l'idioma
com pel fet
que la persona
que la defensa d'Andorra
és d'origen holandès,
encara que ara
ja ha fet un curset intensiu
perquè la fonètica catalana
li sigui molt andorrana
i no tingui aquell lleix
que tenia uns mesos enrere
holandesitzant.
Doncs ja ho saben,
el dijous a la 2?
A les 9 del vespre.
A les 9 del vespre
a les semifinals.
I si guanya a la semifinal
dissabte tornarà a sortir
a la final
i llavors sí que serà
a la final mundial
i llavors sí que
hi haurà uns quants milions
més de persones
que veuran que hi ha un país
que canta amb un idioma estrany
en extinció.
El país dels Pirineus,
no ens el padrà.
En vies d'extinció,
encara que no tant
com les llengües
orelianes finourgiques.
És de veritat.
I tal.
Parlem d'un aniversari
molt ràpidament
i després ja passem
a les novetats
editorials informàtiques.
un aniversari positiu
després de dues notícies
una mica així...
Negatives, negatives, negatives.
Més aviat tirant el got mig vuit
ara en tenim un de got ple
i és que el Tremcat,
el centre de Terminologia Grana
ha complert 20 anys.
20 anys es diu aviat
però amb una cosa com aquesta
són bastants.
I vol dir milers de paraules
i de neologismes.
Exactament va ser el dia 13 de maig.
A la web del Tremcat
que és les3bdobles.termcat.net
trobareu una icona
de l'aniversari
el lema de l'aniversari
és 20 anys en primer terme
sent una empresa
de terminologia
és un organisme
us oficial
això
creat per la Generalitat
a l'Institut d'Estudis Catalans
fa 20 anys
el lema d'aquest aniversari
és 20 anys en primer terme.
Terminologia, primer terme,
tot allò.
I hi ha una sèrie
d'actes commemoratius
per exemple
una jornada
per les obetes
el 15 i 16 de juny
no només per als del meu gremi
sinó per a qualsevol ciutadà
que li interessi
si pot apuntar
i anar a veure
què fan allà
i com ho fan
els hi explicaran.
Després també
al noembre
hi haurà una jornada científica
en què s'aprofundirà
i debatrà sobre el paper
de la normalització
terminològica
en la nostra llengua
això diguem
de les coses
més acadèmiques
o més científiques
però després
també a la web
hi ha un apartat
més lúdic
d'aquest aniversari
com ara
tres concursos
del TermCat
que són
vols ajudar-nos
a triar
la millor definició
un altre concurs
és vols inventar-te
un nou terme
i un altre concurs
és vols demostrar
les teves habilitats
terminològicoliteràries
i proposen
una sèrie de jocs
evidentment terminològics
vull dir
que els fans
i amics
de Verbàlia
la web aquella
de Jocs de Llengua
de Mario Serra
i de l'Enigmística
els amics de l'Enigmística
vagin a la web
del TermCat
perquè ara hi ha
tres concursos
són difícils
són reptes lingüístics
perquè jo he mirat
per exemple
el de
vols demostrar
les teves habilitats
terminològicoliteràries
es tracta de fer
un conte impossible
amb cinc termes
recentment aprovats
d'aquells complicadets
de terminologia
molt específic
has de fer un conte
de màxim
de 200 paraules
en què preguin
aquells cinc termes
i no són fàcils
perquè ho he mirat
són termes d'aquells
de zoologia un
de botànica un altre
de bioquímica un altre
i fes-ho lligar
però bé
això és el TermCat
20è aniversari
per a tots els gustos
enhorabona
per molts anys
fem una petita pausa
i tot seguit
parlem de novetats
editorials i informàtiques
has oblidat el títol
del llibre comentat
no has pogut apuntar
a la web
on trobar
aquell programa informàtic
en català
t'has perdut el telèfon
o l'adreça electrònica
que t'interessa
no pateixis
envia un missatge
a eGarriga
arroba
cpnl
punt
org
o truca
a l'Enric Garriga
al 977
24
35
27
i t'ho tornarà
a repetir
per correu
o per telèfon
no t'ho perdis
un quart de català
et respon
collectible
l'Enric Garriga
Parlem, doncs, de novetats editorials i informàtiques.
Novetats de cinema en català.
Demà s'estrena La Guerra de les Galàxies,
al cinemes Òscar de les Gavarres.
La Guerra de les Galàxies, és a dir, s'estrena en català.
Sí, per això ho diem.
A veure...
La Guerra de les Galàxies.
De fet, ahir, abans d'ahir, vaig trobar al cinema 3 el Jaume Figueres
i parlava precisament d'això i de cants i tal,
i va demanar que una cosa important i em va fer pensar una mica.
I va dir Star Wars.
I diu, ja ningú diu La Guerra de les Galàxies.
Ara tothom ja diu Star Wars.
Jo no dic Star Wars.
Els antics encara diem La Guerra de les Galàxies.
Els que vam anar l'any 77 al cine a veure la primera,
encara diem La Guerra de les Galàxies.
I encara diem els títols en castellà,
perquè tenim molt costum d'haver-los vist en castellà
moltes vegades abans que els veiessin per fi en grà.
Bé, total, tota aquesta cosa és que, com tothom sap,
demà s'estrena mundialment l'episodi 3
de La Guerra de les Galàxies
que es titula La venjança dels Sith.
La venjança dels Sith.
Sí, això dels Sith és allò S-I-T-H.
Dieu com vulgueu, Sith o Sith, o com vulgueu, és igual.
La venjança dels Sith és l'episodi 3.
La notícia, diguem, que ens afecta a nosaltres al Quart de Català
és que, finalment, això es farà en català.
A Catalunya hi haurà 12 còpies de la pel·lícula,
d'entre els milers de còpies que hi haurà per tot el món,
12, com els 12 apòstols seran les missioneres
les que apuntaran el missatge del Sith
a les pantalles en català.
En el cas de Tarragona, en quin cine ho podem veure?
Lògicament, en aquell que li vam donar el Premi
de Normalització Lingüística.
Clar, clar.
Fa un honor el premi, doncs, no?
No, és que clar, li vam donar perquè precisament es preocupa d'això,
de quan hi ha una pel·lícula en català,
i si és una pel·lícula com aquesta, que es preveu molt d'allò de taquillera,
doncs, si existeix còpia en català,
un dels llocs on es pot veure
només sortir en estrena ja és aquí a Tarragona
i, efectivament, demà s'estrenarà
el Cinemax Oscar Las Gavarra
i suposo que també més sales en castellà
s'estrenen en català, tot no dir, l'episodí 3
de La Guerra de les Galàxies.
Que es titula La venjança dels Sith
i no ho diem perquè Sith.
No, no ho diem perquè Sith
ni perquè no.
Fatal.
Existeix cartell oficial
en català de la pel·lícula, es pot veure
a la web de la Generalitat dedicada
al cine català o podeu anar a la web del
Consorci i enllaços de cinema en català
i allà ho trobareu.
Hi ha el cartell,
hi ha també un es pot de la pel·lícula
en català
i, a part d'això, què més dir?
Sí, pel·lícules, breument,
unes quantes pel·lícules que s'anuncien
ja que es fan en català pròximament,
que s'estrenen en català a Catalunya.
El 17 de juny, Madagascar.
Fa molts mesos que l'anuncien
i encara no s'estrenen.
17 de juny.
La guerra dels mons, 29 de juny.
El somni d'una nit de Sant Joan, 1 de juliol.
Els 4 fantàstics, 15 de juliol.
I Charlie, la fàbrica de xocolata, 12 de gos.
Aquestes són les dates confirmades ara com ara
de pel·lícules que s'estrenen els pocs mesos en català.
Molt bé.
I una altra.
Deixa'm un moment fer un breu parèntesi, Enric,
per a aquells oients que ens puguin escoltar
per a aquesta zona de l'Avinguda Roma
i de la plaça Imperial Tarraco.
Jo no sé si estan sentint moltes sirenes constantment
i així com molt de moviment,
que no passa res en greu.
Al contrari, és que és la prova ciclista de la volta
que en aquests moments es veu què passa
per a aquesta zona de la ciutat
i d'aquí tantes sirenes, tanta guàrdia urbana,
tanta prevenció, tant d'automòbil, tant d'enrenou.
No és per cap cosa negativa,
sinó per aquesta prova.
Ho diem perquè tothom es tranquil·litzi,
perquè a vegades hi estàs una miqueta, no estàs al cas
i se senten aquestes sirenes com estem sentint ara.
estan entrant ara tots els automòbils
amb les seves bicicletes, els cotxes,
en fi, que és aquesta prova de la volta
i que no és cap desgràcia, afortunadament,
si senten tanta sirene.
Si treuen el cap pel balcó a la finestra,
doncs ja ho podran veure.
I disculpa aquesta interrupció necessària d'altra banda
per tranquil·litzar-nos.
Tirant-te el blanco, me n'abas a dir
que sí que el podrem veure en català,
perquè Vicente Aranda va dir que feia tirant-te el blanco,
no tirant-lo blanc, no, en principi?
Sí, veig que ja estàs una mica al cas del tema,
jo no sé els oients si ho estan o no,
però resulta que hi ha una novel·la famosa
de cavalleries que es diu Tirant-te el blanco,
que és del segle XV,
que és la primera novel·la moderna de cavalleries,
la gran novel·la europea de cavalleries del segle XV,
que el Quixot, del qual, en guanyes,
tot allò que se celebra la recomana
i és una de les úniques que salva de la crema
quan el Quixot es posa a cremar novel·les de la crema,
perquè són dolentes,
l'única que salva és el Tirant-te el Blanco.
Doncs bé, d'aquesta,
que és una de les obres monumentals de la literatura catalana...
Universal.
Universal, que és coneguda en molts llocs
i s'atrevita a molts idiomes,
doncs bé, finalment hi ha algú
que s'ha decidit a apuntar-la al cinema
i és el Vicente Aranda,
que és un senyor que és valencià,
que és director de cine.
La polèmica va sortir
quan aquest senyor va a principi
en les primeres rodes de premsa
sobre la pel·lícula i tot i això
expliquen que la pel·lícula la rodaran en anglès
i que s'estrenarà només en anglès
a la resta del món mundial
i només en espanyol o l'estat espanyol.
Òbviament,
no han trigat gens a córrer pel racó català
i webs similars,
missatges i crides al buicot
o crides a enviar missatges a la productora
per demanar que com s'atreveixen
a fer aquesta ofensa
amb una cosa que originalment és en català
que ens la facin menjar en un altre idioma
que no és el que toca.
Ara pensava jo,
com seria en anglès?
No, no, no m'ho diguis,
és igual, deixa-ho conè.
Si l'hem d'estrenar en anglès.
És igual.
No, però la cosa és que finalment
la productora,
un dels productors de la pel·lícula,
un tal Enrique Viziano,
ja ha revelat que sí,
que a part que hi hagi una versió
que s'estigui rodant a Anglaterra
en anglès
i que s'estreni després doblada també,
al castellà també hi haurà versió en català.
No sé en quin català,
no sé si serà igual
per al País Valencià,
que per aquí...
Tinguem en compte que l'autor,
el Joan Montorella,
és un senyor valencià
i que això està escrit
en el català del segle XV,
en la qual època
la diferència entre dialectes
no era com la que és avui dia.
Però tenim boniques actualitzacions
com va dir Jordi Tinyena,
per tant no hi ha cap problema.
Sí, exacte,
no sé quina versió era en català.
I també hem de dir una altra cosa,
aquest Tirant lo Blanc en anglès
també es dirà Tirant lo Blanc,
no es traduirà a l'anglès,
per tant no ens cal saber-ho,
serà Tirant lo Blanc.
No em temptis.
L'altra cosa,
en castellà,
sí serà Tirant el Blanco.
Tirant el Blanco.
I una altra cosa
és que malgrat tot
no és tota la novel·la
perquè això seria més bèstia
que el do del Senyor dels Anells.
Per tant,
el Vicent Rana el que fa
és centrar-se en un episodi
més o menys famós
i de fet el més conegut
que és el del Tirant a Constantinobla,
que és l'època més coneguda
i que justament casualment
és un llibret d'edicions 62
que tots els estudiants d'institut
d'aquest país han llegit
i suposo que el país valencià també.
Diguem-ne,
la versió resumida
per a tots els públics.
Ara hi ha qui no té manies
i com ara la discogràfica
de Bruce Springsteen
que reconeix el català
com a llengua comercial
tots de peu.
Ràpidament.
I això com ha estat
i què significa exactament?
Significa que la Colúmbia,
que és una multinacional
de la discogràfica,
ha tingut més vista comercial
que d'altres
i veient que Bruce Springsteen,
parlem de Bruce Springsteen...
No em torno a posar de peu.
No, no cal.
Ja ho hem fet una vegada
i ja està bé.
Com que Bruce Springsteen
té la tirada que té pel català
quan es va editar
el doble DVD
de Liv in Barcelona
fa un any i mig o així.
No li agrairem prou mai.
I amb aquell DVD
que s'ha vist a tot el món,
el Bruce Springsteen
parla en català,
el públic que té al davant,
perquè com que és un públic català
li parla en català
i sempre que ve de Barcelona
i parla en català
i els seus concerts i tot això
i li tira,
potser la cosa li tira.
Total,
que la campanya de promoció
del disco
Dèbils en Dast
que acaba de sortir
a finals d'abril,
a la web oficial de Colúmbia
la campanya
es fa en català.
Si tu vas
a la web de Colúmbia,
jo ho he estat intentant
i no m'he trobat,
però el missatge
de RACO català
hi ha un enllaç.
Aviam,
bromes a banda,
sobte, no?
Sobte que una discogràfica,
una multinacional,
doncs tinc aquesta sensibilitat.
A la web,
no és la web oficial
del Bruce Springsteen.com
sinó Bruce Springsteen.net,
que és una altra web
paraoficial.
En aquesta web
és on apareix això.
A l'apareixia
la llista
també de la gira,
el calendari de la gira
i constava
a les ciutats
de l'estat espanyol
on ha de tocar
constava
Spain,
Gijón,
amb la bandereta al costat,
bandera espanyola,
Spain,
Gijón.
Després,
Catalònia,
amb la bandera catalana,
al costat,
Barcelona.
I Spain,
Barcelona,
espanyola,
al costat,
Madrid.
Això va durar
unes quantes setmanes
fins que algú
va per catar-se'n,
adonar-se'n o el que fos,
va pressionar com fos
i al final,
ara actualment,
hi ha tres banderes espanyoles,
tres llocs que posa Spain
i posa Gijón,
Barcelona,
Madrid,
tot cas,
Spain.
És curiós.
A mi em sap greu,
Enric,
però podríem guardar
les llengües orelianes
finorúrgiques
per la propera setmana?
Sí.
T'ho dic perquè avui
és el Dia Internacional
dels Museus
i la nostra manera
en particular
de celebrar-ho
és anar-hi a un dels museus
de Tarragona,
al Museu del Port,
perquè avui fan
una inauguració.
Si et sembla,
ens reservem
aquest capítol
perquè a més a més
ens agradaria
que fossis tu
qui formulés
les dues preguntes
que plantejarem avui
després de la una
el concurs
Qui té boca
s'equivoca.
Ho fas ara
i a la una recordem
i ja saben
que si l'encert
en guanyen una queta
per donar corda al català.
Avui,
com que hi havia temes populars
n'hem fet dues de preguntes.
Molt bé.
De les que acabo de dir,
fàcils.
Com es diu
la nova pel·lícula
de la Guerra de les Galaxies,
episodi 3,
que s'estrena demà
també en català,
12 còpies per a tot el món,
i que a Tarragona
es podrà veure en català
els cinemas
Òscar les llavades.
Tres opcions,
la perversió d'Skywalker,
la vengança del Sith,
la beatificació de Darth Vader.
Una altra pregunta
també per avui seria
quin artista
o grup anglosaxó
ha fet en català
la campanya publicitària
del seu nou disc?
Bruce Springsteen,
Ricky Martin
o Rolling Stones?
Doncs això després de la una
el qui té boca s'equivoca.
Gràcies, Enric.
Fins la propera setmana.