Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Ens hem d'esforçar a trobar solucions, idees que procurin en certa mesura aminorar aquestes situacions.
Jo ho veig difícil, se n'estan donant molts, fins i tot jo diria que estadísticament va a més.
No sé, potser caldria un estudi a fons sociològic per veure bé què és el que es pot fer.
Però, independentment d'aquesta qüestió, sigui per la raó que sigui, com deia, lamentar-ho i que trobin qui ha estat el responsable i el pes de la llei.
Alguna cosa més?
No, no, jo crec que està tot dit.
Això és la frase de Doyle, no?
La frase de la mort de qualsevol esser humà en mimba perquè forma part de la humanitat.
En fi, girarem pàgina, mirarem al llarg del dia a veure si es pot esbrinar més circumstàncies que envolten aquest fet.
Recordant, això sí, una vegada més, sobretot per a aquelles persones que vulguin mostrar el seu condol a la família o als amics de la víctima,
que hi ha aquesta concentració prevista a les 12 del migdia a les portes de l'Ajuntament de Tarragona.
Digues tu.
Ricard, jo voldria afegir, i el pes de la llei.
I el pes de la llei vol dir que acabem d'una vegada per totes amb aquesta imposició de penes,
que al final quasi són simbòliques, mils d'anys d'empresonament que no s'acaben complint,
que fins i tot pot provocar situacions com les que estem visquent ara en aquest moment,
que autèntics assassins, càrrec dels que se'ls compten per desenes morts amb 18 anys, es puguin veure al carrer.
Per tant, el pes de la llei vol dir imposició de penes que realment es compleixin
i que realment la pena no hagi produït l'efecte de redimir precisament i de reconduir la persona,
doncs escoltem que esgoti el termini de compliment.
Molt bé, doncs girem pàgina, parlem d'altres qüestions.
En els últims anys hem parlat de diferents temes,
alguns amb un cert rarafons de polèmica.
Per exemple, hem tingut la moció dels Pallaressos,
amb unes conseqüències evidents a la política local.
Fins i tot alguns diuen que això és un rarafons.
El rarafons d'aquesta polèmica hi ha el tema de la dimissió del regidor d'Esquerra Republicana
i portaveu Javier Almagro.
Això sembla que ha dificultat les relacions entre els partits
que ara mateix estan a l'oposició a l'Ajuntament de Tarragona.
Com veuen aquest tema?
Com veuen aquest cas?
Consideren que sempre és bo barrejar casos locals,
en aquest cas Pallaressos, Tarragona,
que puguin dificultar les relacions polítiques?
Això té alguna cosa a veure amb la dimissió del regidor d'Esquerra a l'Ajuntament de Tarragona?
Amb el que el senyor Almagro ha dimitit,
ell i el seu partit sabran per què han dimitit,
i si senzillament una coincidència de calendari hi ha un rarafons.
El que està clar és que no ha quedat clar,
i jo, evidentment, com no estic en aquest món polític, ho ignoro.
El que està clar és que, penso jo,
és que estem en un moment de pas de l'equador de legislatura municipal,
i he donat la impressió que comencen a haver posicionaments el 2005
encara el que passarà, o pot passar el 2007,
d'un possible triomf socialista o no triomf socialista,
la creació del tripartit de Tarragona per concedir l'alcaldia,
o el tema que s'ha plantejat tots aquests mesos
és de la continuïtat o no de Joan Miguel Nadal com a candidat de Convergència.
Tot està al de l'aire,
i a mi el que em dono la impressió és que el 2005 serà un any,
en aquest punt de vista, molt interessant,
per saber aviam com acabarà tot això.
Jo penso que en part hi ha una miqueta de posicionament
i d'estirar i arronsa dels tres partits del tripartit,
valga la redundància, aviam com funciona.
I després, si hi ha problemes urbanístics,
escolta'm, que treballi la Fiscalia per si hi ha algun delicte.
Rafa?
Home, jo sí, la veritat és que...
El m'espaiar és un...
Jo soc amic de l'Enric Martínez, de l'exalcalde, no?
Tot i que adversari polític, evidentment.
Però jo el de l'Almagro és que no ho entenc.
A veure, no ho sé, potser haurà de començar a fer una llista
de tots els pobles que hi ha al voltant,
i a veure, potser podem estar en unes dimissions itinerants
de tots els regidors de l'Escola Republicana.
És a dir, no acabo d'entendre que el que passi
en un municipi autònom, independent de Tarragona...
Ell no ha dit que hagi dimitit pel cas dels Pallaresos, eh?
Això és l'especulació informativa en la coincidència en el temps.
Bé, si no ha sigut per això, en qualsevol cas,
les declaracions del Xavier Almagro en relació al tema dels Pallaresos,
han ficat sobre el camp de lei, les mitjans de comunicació,
en la mas mèdia, doncs aquest tema.
És a dir, si no ha sigut per això, ho ha fet molt malament,
perquè la inversió que ha durat ha sigut aquesta.
Si després hi ha qüestions internes de partit,
doncs que les aclareixin mentre s'ha aviat millor,
perquè no és bo que els partits tampoc estiguin.
Curiós i interessant és que l'Almagro fa unes declaracions
de trencament amb PSC i iniciativa,
li estiren les orelles, diuen, dimiteix,
i el partit seu continua fent el mateix,
parlant d'un trencament amb els altres dos.
Llavors, potser el plantejament que s'hauria de fer
és que no és un tema Pallaresos,
sinó és un tema intern de partit.
O personal d'ell.
Per això dic que si és un tema intern,
vull dir que el resolguin l'abans possible,
perquè el país no necessita divisions de partit,
que s'ho vence.
De cap.
Si no ens ho explica el propi Xavier,
només podem fer que especular.
Ell ha duït raons de caràcter personal,
però bé, presumptivament cal establir una relació
que us afecta, potser fins i tot de gota
que vés al bas amb el tema Pallaresos.
I si realment aquest ha estat tot el motiu,
home, jo ho trobo en certa manera bastant coherent.
Cert que no es pot extrapolar les qüestions
ideològiques polítiques en àmbits tan concrets
i a més reduïts en municipis petits,
com el cas dels Pallaresos, no?
Però hi ha una ideologia de fons, de base,
el que en definitiva marca tot el que és l'activitat política
en qualsevol àmbit,
també en aquests municipis petits.
I si Esquerra Republicana se sent incòmoda,
com ha dit, i com és lògic,
i com sabem amb qualsevol posicionament del PP,
jo trobo que si el general Magro això l'ha portat a dimitir,
trobo que ha estat una postura coherent.
Aquesta és la meva opinió.
Estic dient que especulo,
és a dir, si no ens ho explica, ell diu que no,
però, presumptivament, jo, fent especulació,
penso que pot anar per aquí el tema.
El Joan Menchó feia referència al posicionament dels partits,
ara que estem pràcticament en l'equador del mandat municipal.
De fet, és que repassant una mica el que ha passat els últims mesos a l'Ajuntament,
tenim alguns canvis significatius en tots els grups municipals,
menys el Partit Popular, n'hi ha hagut canvis.
Ha marxat els socialistes...
No, però no hem tingut soroll.
Josep Anton Burgacer ha marxat.
I per quedar-se definitivament com a president de l'autoritat portuària,
hi ha hagut un canvi al grup socialista.
A Convergència i Unió, arran de la Ferta Rescavades,
ha deixat l'Ajuntament, Àngel Fernández,
i ha tornat a sentir payas a iniciativa.
Recordem que va marxar la cap de llista, Dolors Comes,
ara fa un any, i va entrar Lluís Valerri.
Ara tenim el canvi, se'n va el portaveu d'Esquerra Republicana,
Javier Magro.
No sé si tot això forma part dels canvis normals
que pugui haver-hi en els partits preparant-se pel 2007.
Vostè que ara toca el PP.
Ara toca el PP, doncs.
Estic parlant de moviments interns dels partits
que acaben amb un canvi d'un regidor.
Però el PP també ha tingut problemes o històries
de moviments interns amb la candidatura del número 1
o les llistes del, no sé com se li diu, provincial.
I els socialistes no ho sé si hi ha hagut res.
Però, vulguis o no, suposo que estem en una situació
que s'ha passat d'un govern molt unitari
o molt absolut del PP a Madrid
a un govern de convergència a Barcelona.
Han hagut uns canvis en moments molt forts
i els partits també s'han de reestructurar
i adaptar-se una miqueta a les noves circumstàncies
i a la nova manera de fer política,
que penso jo que s'hauria d'imposar,
que és el treballar no majories absolutes
i no majories relatives.
I això, vulguem o no,
crear tensions o hauria de crear tensions internes
a fi de bé perquè els partits ens acostumin
a dialogar amb ells mateixos i amb els altres.
I sempre en pactes lògics,
per lo menys és de desitjar, no?
És a dir, que algú reboti
perquè consideri que un pacte del PSC
en qui s'està donant suport
amb altres àmbits de govern
no tingui cap reparo en pactar
per una moció de censura amb el PP,
jo penso que és lògic que algú es pugui rebotar
i si aquest és el cas, com explicava el Xavier,
fins i tot ho trobo coherent.
El que passa és que...
Potser desmesurat
des d'un punt de vista de responsabilitat política,
també, no?
Perquè les coses, penso que es poden fer d'una altra manera,
pots discrepar internament
i fins a dir, jo no continuo
amb aquesta situació de contrasentit ideològic
respecte a mi,
que es doni suport a determinat partit polític
i a damunt que serveixi per una moció de censura
i plegaré.
Bé, doncs tot té un calendari,
tot té unes formes de fer.
Aquí també potser valia la pena
que s'ho hagués pensat.
Sí, és que és perquè t'has raó, eh?
Volem dir que a vegades
quan faig una reflexió en termes generals
no perquè, com ha estat una miqueta d'immaduresa,
no podem acceptar, per exemple,
que un regidor dimiteixi
perquè té problemes personals.
Quan sentim la paraula problemes personals,
automàticament pensem...
La gent ho troba massa estranya, això.
Amb una malaltia molt grossa
o que amaga alguna cosa.
Tens raó.
Donem el vot de confiança.
Igual aquesta persona ens està cansada
o no s'entenem amb la seva gent.
No ho sé.
Si el tema no hagués vingut, suposo,
si les declaracions sobre l'espai
no s'haguessin produït.
Clar, que hagués vingut el calendari.
És una casualitat, eh?
I després hi ha un altre tema.
El tema dels pactes.
Què és un pacte contra natura?
Per dir-me una expressió que entenguem tots.
Que un partit de dretes pacti amb un d'esquerres,
que un nacionalista no pacti amb un nacionalista.
Això és un pacte contra natura per ser?
O potser el pacte contra natura és
els partits que pacten,
però que el seu interès
no és el funcionament de la cosa pública.
Perdonem, per Esquerra Republicana
és un pacte contra natura sempre i en tot cas.
Doncs llavors penso que hem de madurar tots.
Bé, però així s'ho han dit, no?
Que mai pactarien res amb el PP.
A mi m'agraden aquells alcaldes de pobles,
de pobles petits,
que diuen, no, no, no,
treballen pel poble i s'ajunta un d'esquerra republicana
amb un del PP, un de dretes amb un d'esquerres
i van a treballar pel poble.
I penso que si aquestes coses, això es aconsegueix
a petita escala s'hauria d'aconseguir a gran escala.
I per què no?
Si estem dient que hem de sentar-nos tots
per parlar de l'estatut, etcètera, etcètera,
i fer un estatut consensuat per tots,
per què no podem treballar totes les ideologies al mateix temps?
Que vagin d'independents.
Però si van amb una llista amb el recolzament
d'un partit polític que els atorga un cens electoral determinat,
i això és així,
jo crec que també s'ha de ser respectuós
amb aquesta confiança que li ha donat aquest cens electoral
del partit en el qual s'ha presentat, no?
Jo ho entendria molt millor
d'aquella persona de dretes que pacta amb el d'esquerres
per una política municipal que sempre ha dit
que és una política domèstica,
però que és una independent
i que damunt és una persona molt valuosa
perquè coneix el poble, etcètera, etcètera.
Però quan hi ha el suport del partit,
jo crec que s'ha de ser respectuós també amb el partit, eh?
I amb la gent que t'ha votat.
No, no, sí, és que estic bàsicament d'acord.
Jo et torno a repetir,
a mi em sembla molt...
La coherència ideològica,
a mi em sembla perfecta
quan es produeix en el teu àmbit.
És a dir, jo hagués entès
que el Partit Socialista d'Iniciativa
pacta amb el PP de Tarragona
i llavors Esquerra Republicana fot el crit en el cel.
Perfecte.
No acabo d'entendre
que una cosa que passa en un altre municipi
es pot dir el crit en el cel.
Per això ho dic,
sobretot perquè és una qüestió d'irresponsabilitat política.
Perquè si demà passat,
això passa a Cornuella
o passa a no sé on,
què passarà també?
També dimitir en el Tarragona?
Ah, és que...
Podem tenir l'Ajuntament
en permanent itinerància política,
però això s'ha de ser més responsable.
Llavors ho hem de dimitir sempre.
Clar, però és que...
Potser és que no estem acostumats
a que els polítics
limiteixin gaire fàcilment, no?
No, en aquest país no limiteixes,
com a moltes cesen.
Que és com a TSE, ademois.
Senyors, parlem d'altres qüestions.
Polèmiques en els últims dies,
n'hi ha hagut diverses,
o polèmiques,
o com a mínim temes s'han de debat.
Ara ha tornat a aparèixer,
després del període festiu
que hem tingut entre Nadal i Reis,
el tema de la llei de barris,
el tema de Camp Clar.
Ja saben que el govern de la Generalitat
va deixar fora el barri de Camp Clar,
va donar subvencions a 13 projectes
que estaven per damunt del barri de Camp Clar.
Aquesta setmana ha tornat a posar
el tema damunt la taula l'alcalde,
dient que si no hi ha una modificació
de la llei de barris de la Generalitat,
que prima més les qüestions urbanístiques
que les qüestions, entre cometes,
anomenades socials,
que potser l'Ajuntament es plantejarà
no presentar Camp Clar
i presentar una altra proposta.
Aquí podria venir, per exemple,
temes o plans integrals de reforma
que afectarien o bé a Sant Salvador
o bé a la Paralta.
Què els sembla aquesta postura?
Perquè alguns li han arribat a contestar a l'alcalde
que això pot crear una mena de guerra de barris.
Què els sembla?
Vostès mantindrien el projecte Camp Clar?
Optarien per presentar una alternativa?
Aquesta nova convocatòria que hi ha pel mes de febrer?
Jo no conec la llei de barris,
però s'hauria de buscar una proposta
que s'ha d'acui al màxim a les condicions d'aquesta llei
per aconseguir-la, no?
I jo entenc una llei de barris
que és per parlar del tema social,
no del tema urbanístic.
Ignoro el que diu, insisteixo, no?
Parlar de la part alta,
és interessant com parlar de Sant Salvador,
però estem parlant de temes molt complexes,
si més no a nivell urbanístic.
hi ha molt a parlar,
doncs tema de viabilitat,
de viabilitat, perdó,
tema d'accessos,
tema de degradació d'edificis,
hi ha molta tela.
Estic pensant en aquest moment a la part alta, per exemple.
Rafa.
Una introducció i tres comentaris.
Hi ha una frase que diu,
si no ets part de la solució,
ets part del problema.
Tres coses.
La llei de barris,
el projecte de Camp Clà
i la situació de Camp Clà.
La situació de Camp Clà
està deteriorada des de fa més de 20 anys.
Fa més de 20 anys està deteriorada.
És a dir, en el moment en què es produeix
el trasllat massiu
de la gent que viu en el barri de l'Esperança
i en Parcelestosset,
al costat de la Rebassada,
se'ls posen unes vivendes de protecció oficial,
tots junts, en el mig d'un barri.
se'ls passa de tenir condicions socioeconòmiques
mitjanament estables
o socioculturals mitjanament estables
a unes condicions en què no eren
les que havien sigut
i es comença a deteriorar el barri,
comencen els problemes de Camp Clà.
Comença l'abandó
de certes famílies dels blocs on vivien,
comença una polèmica
moltes vegades amb connotacions racistes
i a partir d'aquí es comença a deteriorar el barri.
Puc parlar clarament d'aquest tema.
Jo a l'any 79-80-81
era director del Col·legi de Camp Clà,
per tant, és del que estic parlant.
Bé, aquesta situació no ha millorat
en els 20 anys, ha anat a més.
Dos, la llei de barris.
La llei de barris és una llei que,
com totes les lleis,
té els seves avantatges,
els seus inconvenients
i les seves interpretacions.
Tres, el projecte.
El projecte de Camp Clà s'ha fet de pressa.
I això, cal que ho digui algú,
s'ha fet de pressa i corrents.
I s'ha fet sense les garanties mínimes
que aquest projecte tires endavant.
Nosaltres fa molts anys
que estem treballant en tota la zona de Ponent,
i Tarragona Ràdio ho sap,
perquè a més n'ha fet algunes coses d'aquestes,
vull dir, nosaltres fa molts anys
que estan treballant,
les entitats educatives,
culturals, sanitàries,
càritas,
vull dir, tothom que hi té alguna cosa a veure
en la zona de Ponent,
estem treballant plegants.
Fins a tal punt,
que vam encarregar inclús un estudi
socioeconòmic i cultural i històric
del barri,
a la Universitat Autònoma de Barcelona,
a la Facultat de Sociologia.
Això va portar un diagnòstic al pla comunitari,
i entre altres coses,
es veia la situació crítica de Camp Clà,
però també en relació
amb tota la situació de la zona de Ponent,
perquè no és un fet aïllat.
Bé, davant d'això,
hi havia dues opcions,
vull dir,
o l'Ajuntament prenia seriosament aquest estudi,
l'Ajuntament va generalitat,
ojo,
vull dir que no és una qüestió ara
de dir uns sí, uns altres no,
i cadascú ha de dir
què pensa fer,
com ho pot fer,
i què vol fer,
i després hi ha la llei de barris,
la llei de barris surt un moment determinat,
però tothom sabia que havia de sortir
a aquesta llei de barris.
Costa molt d'entendre per què,
sabiant que havia de sortir
a aquesta llei de barris,
no s'afronta el projecte municipal
sobre aquest barri,
fins a pràcticament un mes,
un mes i mig,
abans del termini
de presentació del projecte.
Dit això,
dues qüestions,
d'acord amb que la Generalitat
ha de clarificar
què és el que pensa fer
amb aquesta llei de barris,
és a dir,
si realment la llei
prima més aspectes urbanístics
que aspectes socials,
això s'ha de variar,
s'ha de canviar,
per tant algú ho ha de fer,
però també l'Ajuntament
s'ha de manifestar
què pensa fer en un barri que és seu,
que és la seva ciutat,
que s'ha deteriorat,
i que també l'esforç municipal
ha de ser el que sigui.
Ton.
Poc es pot afegir al comentari,
més que comentari a l'anàlisi
que ens acaba de fer en Rafa.
Desconec a fons
les previsions de la llei de barris
i desconec per descomptat
la tramitació
que ha seguit l'Ajuntament
per la proposta.
En qualsevol cas,
si la llei de barris
prima la qüestió urbanística
i front de la social,
mereix una revisió immediata.
Revisió immediata
i seria bo obrir precisament
aquest estat d'opinió
sobre quines han de ser
les qüestions principals
que ha de preveure la llei.
Si de ser cert
el que es comenta
que la proposta
ha estat una proposta precipitada
que ho desconec,
doncs bé,
òbviament toc d'atenció
a càrrec de qui correspongui,
inclosa la Generalitat
i en fi,
i quin sigui responsable.
I tercer,
que el lamentable és
que allò de tot o res,
que la proposta s'hagi quedat sense res
i no hi hagi la possibilitat
d'una proposta alternativa
o fins i tot
que l'escenari
i les regles de joc
en les que contempla la llei
tampoc siguin clares
com per saber exactament
que podria anar per aquí la qüestió.
de quin és el millor projecte
perquè en sorti
afavorit,
doncs bé,
una altra raó
per modificar la llei
de barris.
En qualsevol cas,
una llàstima
que Tarragona,
i el camp, clar,
que ho necessita,
com bé deia,
i com qualsevol tarragoní
ho sap,
és una llàstima
que no hagi
aconseguit
absolutament res.
I que és un problema,
òbviament,
i que és un barri de Tarragona,
òbviament,
però, clar,
els municipis compten
amb els ajuts
de
supra-municipals
i
per aquesta qüestió
és bo
que també
es pugui gaudir
d'aquestes subvencions
que ara,
en aquest cas,
s'han perdut
i, bueno,
s'haurà de buscar una fórmula
per aconseguir
aquesta millora del barri
d'una manera o d'altra.
En qualsevol cas,
pel que entenc,
doncs,
els tres estaríem d'acord
en mantenir el projecte
de camp clar
i no pensar
en altres possibilitats.
Hi ha una cosa
que ens ha de quedar clara,
que és el que diu el Rafa,
sabem que d'aquí uns setmanes,
dos mesos,
sortirà publicat al DOC
una altra convocatòria.
Si l'Ajuntament
no hi està treballant ara,
fer muntar
un expedient
d'aquesta categoria
en 15 o 20 dies
o en un mes,
els heroismes,
no sé,
les pel·lícules,
no?
S'ha d'anar a tiro fet,
a veure qui és
la millor possibilitat.
i per al barri
que sigui,
però no hi ha
entrant prioritats
de quin barri
ho necessita més o menys,
es tracta de no perdre
l'oportunitat, no?
La qualificació
meditada
per part de la institució
i hi ha
quins són els objectius
a recuperar
i això no és un tema
que es faci en 15 dies
i no és fruit
d'un plantejament seriós
de la ciutat.
També s'ha parlat molt
en els últims dies,
és una cosa
una mica pot estar relacionada
perquè geogràficament
ens ubicaríem
en la zona de Camp Clar,
s'ha parlat molt,
s'ha posat amunt
de la taula
a la debat ciutadà gairebé,
el tema de les instal·lacions
del nàstic,
del nou estadi,
si el mantenim
en aquella zona
de llevant actual
de la bodellera,
si el portem,
com diuen alguns regidors
de l'Ajuntament,
i apostem per la zona
de Porenç,
justament per la zona
de Camp Clar,
entre Camp Clar
i Bona Vista,
és un tema ciutadà,
no sé si són gaire partidaris
o seguidors del futbol,
però com que aquest
no és un tema
per socis,
únicament per socis
i seguidors del futbol,
sinó que també
és un tema urbanístic,
que és un tema de ciutat,
què els sembla?
On posarien el camp?
On posarien les instal·lacions
d'un futur nou estadi
municipal de Tarragona?
Allà on està ara?
En aquella zona?
O el transgredaríem a Ponent?
A veure què hem de comparar.
Per poder comparar
hem de conèixer a fons
els projectes a comparar.
I el projecte a comparar
no és només l'ubicació,
sinó és una qüestió
de funcionalitat,
d'estètica i de costos.
Per tant,
en aquest moment,
parlar de si s'ha de rehabilitar...
És parlar per parlar, vols dir?
Si s'ha de rehabilitar
o una ciutat de l'esport,
doncs home,
doncs mira,
tot és bonic.
La ciutat de l'esport
per Tarragona
aniria molt bé.
Rehabilitar,
doncs ens costaria menys diners
i la situació
d'ubicació del camp
encara en aquest moment
permet dotar
d'infraestructures
com perquè sigui
un estadi urbà,
sense problemàtica
d'infraestructura.
No ho sé,
caldria que ens explicitessin
una mica els projectes
de comprar, oi?
Això és on brindis el sol,
parlar que tinc
una terra levana,
etcètera, etcètera.
Ara, jo tinc una cosa
que a mi em fa molta gràcia,
després del xou
o del merder
que hem tingut
amb terres cavades
i tot el que s'ha parlat,
al cap d'uns mesos
que allò encara està calent,
començar a parlar
de trasllat o no trasllat
del camp d'Elnàstic,
a mi em sembla
fins i tot aventurat, no?
Que vols dir
que el posis de terres cavades?
El posis de terres cavades?
No ho sé,
és que a mi no m'agrada el futbol,
aquest és el problema que tinc, no?
Sí, a mi no ho sé,
a mi em sembla
que sigui un foc de distracció, no?
D'aquí que s'hagi de rehabilitar
o no el camp d'Elnàstic
o que se'n vagi del
el pric o no,
no passaran 15 dies
ni 20 dies, no?
I em sembla
que la ciutat
té altres prioritats
que no estan sols
el tema del target
del nàstic.
Jo el posició
he vingut a Catalunya,
quan jo era petit.
Ja veig que no som gaire
aficionats al futbol.
Com quan jo era petit,
que estava allà...
No els interessa el tema, no?
No,
és una corrida
que ha gestit el futbol.
Sí,
jo el pas que dic
amb el torn,
vull dir que
aquest és un tema
que s'han de veure
els projectes
i és de veure altres coses.
Parlarem.
Ara és parlar per parlar.
Però ningú descarta res,
tampoc.
No,
escolta'm...
Home,
es parla per parlar
i vostès donen a entendre
que això va a llarg termini,
però, en fi,
si el nàstic
es manté a segona divisió,
com sembla que es mantindrà,
obligar...
Haurà de complir
una sèrie d'obligacions,
eh,
perquè fa seguretat...
Això que va,
abans o després que...
L'aprovació d'un pla general,
d'aconseguir els diners,
d'aconseguir els terrenys,
de que s'aprovi...
Abans o després que la ciutat judicial...
Estem tots d'acord
o suposo que tothom està d'acord
en que els dos projectes
poden ser viables,
però cal veure els projectes,
no?
Cal veure'ls des del punt de vista,
ja dic,
el funcional,
l'estètic,
el de planejament urbanístic,
un futur no a curt termini,
sinó a llarg termini,
etcètera.
Què hem de comparar
en quin moment?
Una ciutat de l'esport?
Doncs fantàstic,
però aviam on
i és possible
i tal qual.
Al costat de la ciutat judicial.
Per exemple?
O és més important?
Que ell li diu expressament
a l'advocat.
O al costat
dels nous equipaments
de l'Ajuntament
o de la URB,
que els dos semblen
al poble d'Israel,
que estan sempre a la diàspora.
O dos clau
feix al d'idiomes.
Sembla, no?
A mi em sembla
que són coses
que ens preocupen més
als ciutadans
que no pas
agafar el cotxe
per anar a la budellera
o agafar el cotxe
per anar al pric.
Però el tema
de la ciutat judicial
és una responsabilitat
i competència
del govern
i el tema
del cant del nàstic
és una competència
estrictament municipal.
O parlant de mosso
perquè ara n'ha dit
avui tenim tres tertulians
que els tres tindrien
cadascú la seva reivindicació
a fer
el torn obert
a la ciutat judicial
per descomptat.
On la posaria, per cert?
On estava previst
posar-la.
Al costat del riu.
Efectivament, aquí a la cruïlla
de l'enllaç de Reus,
del pont...
I de moment no en sabem res, no?
Res de res de res.
Bueno, diu l'actual govern
que és un projecte
molt millorable
i que s'ho estan mirant.
Bueno, doncs ja veurem
quin projecte hi ha.
Tot és millorable
a la vida,
però hi ha coses
que per raons de necessitat
has de decidir
i tirar endavant.
I et dic...
No ho sé.
En fi, l'advocat
té la ciutat judicial,
el professor té
l'escola oficial d'idiomes.
Sí, sí.
Com a reivindicació.
on la posem?
Perquè el delegat
del govern Javier Sabater
va dir l'altre dia
que si en dos mesos
no li donen els terrenys
que torna el Martí Franqués.
A mi el que digui el Sabater
m'és igual.
Jo estic més amb el que diu
el Joan Ginec
que és el director del Martí Franqués.
Per tant, jo penso
que s'ha de posar
el Martí Franqués
i a canvi
remodelar el Martí Franqués
que falta-li fer.
És a dir, el Rafa
seria partida del Martí Franqués.
És a dir,
deixem el tema
de l'Avinguda Catalunya
a l'Avinguda Andorra.
Sí.
Molt bé.
Sempre i quan es remodelim
el Martí Franqués,
clar, evidentment.
Segona petició
que hem fet a la Tartulera,
la tercera,
la del Joan
és la del Museu Nacional Arqueològic.
On el possedies, Joan?
Perquè també tenim un debat
sobre la Tabacalera
o al costat
de l'actual ubicació.
Quan va començar
a sortir el tema
i es va per la Tabacalera
a mi no em convencia
el trasllat,
però cada dia em sembla
que jo tinc més clar
que hauria d'anar a Tabacalera.
A veure si convences
el Terrats,
doncs no,
que segueix
no tinguent clar...
El Francesc Terrats,
ho dic perquè
és el director general
de Patrimoni de la Generalitat.
Un molt bon amic
és un dels temes
que suposo que
és una persona
prou intel·ligent
i escolta,
també hauríem d'escoltar
per què vol que estigui allà
i també té els seus
rebraments museogràfics
i hem d'entendre
que en Francesc
és una persona que
si hi ha una cosa
que ja entenc
és de museus,
i entenc bastant més
que jo
que només dedico
a la museologia,
però penso que
l'espai de Tabacalera
com un espai
de molts metres quadrats
amb la necròpoli sota,
en part,
potser encara ens queda
bona part de la basílica
de Sant Fructuós
amb un espai
al costat
de tota la zona portuària
que la tenim
al sòtanus de les cases,
no oblidem,
em sembla que podíem
recuperar una part
molt important
de Tarragona
que l'allàsseríem
a la part d'altra.
Ara, això
és un tema ja
d'estratègia
de què hem de fer
amb el patrimoni
de Tarragona.
No és tan sols
parlar del museu
sinó de parlar
de tot el patrimoni
de la ciutat.
Estava pensant
mentrestant
que si es complissin
els desitjos
dels tres tertulians
ho tindríem
tot bastant a prop,
eh?
Tabacalera,
Museu Nacional Arqueològic,
l'Escola d'Idiomes
al Martí Franqués
i la Ciutat Judicial,
re,
després de passar al riu.
Hem de buscar un punt allà
per fer les tertulies.
Què veuen més difícil?
Quin projecte veuen més complicat?
O quin és el que veuen més fàcil?
Vostès que coneixen,
cadascú coneix
una mica més el seu,
però que evidentment
estan al cas dels altres.
Ho dic perquè són
tres temes, curiosament,
dels que s'està parlant
des de fa molt de temps.
La Ciutat de la Justícia
és absolutament necessari
i a immediat,
per tant,
s'ha de solventar
per necessitat
i s'ha de solventar
millor o pitjor,
però que serà una realitat
perquè no es pot enredar
gaire més.
Serà el més fàcil
de solucionar?
És que és allò
de dir aquell que no té
cas on viure,
per tant,
on sigui
i com sigui,
jo penso que
s'ha de solventar
per raons de necessitat.
Fàcil o difícil?
És que és necessari?
O sigui,
els quals fàcil de idiomes
no depèn només
depèn de molts factors polítics
i en aquests moments
doncs,
el factor polític
que no sigui coincident
entre la Xavier Sabaté,
la Carmedú,
la Conselleria,
no és...
Però abans
hi havia coincidència política
i tampoc es va resoldre.
Per això,
per això serà difícil
perquè deuen haver
altres qüestions de fons
que ignorem.
Però només és un tema
polític de partits?
Jo crec que en el fons
és un tema polític de partits,
estic convençut.
Com gairebé tot.
Joan,
i el teu museu què?
el teu entre cometes.
El museu de Tarragona,
hi ha una cosa important,
Madrid posa una quantitat
econòmica important,
o sigui que vol dir
que s'ha de començar
a treballar amb el tema,
si no es prenen aquests diners,
però un tema
determinis.
Això vol dir que
si Direcció General de Patrimoni,
si Generalitat,
té un projecte
que el pot aprovar,
després s'haurà de demanar
llicència d'obres
a l'Ajuntament.
I aquí hi haurà el debat
que s'haurà d'assentar
al conseller de Cultura,
la consellera de Cultura
i l'alcalde
o el diretor general
i l'alcalde
i la consellera de Patrimoni
posa les cartes
damunt de la taula
i d'una vegada
arriba una solució.
Suposo que s'haurà
de forçar
el tema.
La màquina.
En fi, senyors,
avui hem acabat
una mica una carta
als reis dels tres,
com que els tres
tenen interessos
evidents professionals
en les qüestions
que plantejàvem,
hem acabat parlant
d'aquestes qüestions
d'infraestructura
de futur
de la ciutat de Tarragona.
Una tertúlia
que avui hem convertit
amb el Joan Manchón,
amb el Rafael Muñoz
i amb el Ton Obert.
A tots tres,
moltes gràcies,
que vagi molt bé,
fins la propera tertúlia.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu-sia.