.
Aquesta és la sintonia de la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio.
Temps per comentar durant mitja hora aproximadament
algunes de les notícies més destacades
que ens deixa l'actualitat d'aquest dijous 21 d'abril.
Avui amb tres convidats que ja tenim al voltant de la taula del programa.
Avui ens acompanya un regidor de l'Ajuntament de Tarragona,
és el grup d'iniciativa per Catalunya vers la plataforma.
El seu portaveu, Lluís Balart. Lluís, bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya el president de la Casa d'Andalusia a Tarragona,
el Manel López Pasca. Bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
I l'advocat també tarragoní, Antoni Huberton, també bon dia.
Bon dia.
Amb aquests tres convidats comentarem algunes de les notícies de la jornada.
Avui tots els mitjans locals obrim l'incident,
la desgràcia que va haver-hi ahir a la tarda en un hotel de Salou,
amb una trentena de persones que van resultar intoxicades.
Afortunadament la cosa no ha anat a més.
avui ja tornarà la normalitat aquest establiment hoteler de Salou.
Més enllà d'aquesta notícia,
que de fet no ens ha de portar a debatre en el temps de la tertúlia,
en fi, encara tenim coses interessants per comentar,
i més enllà d'estrictament l'àmbit local,
encara tenim el nomenament del papa,
que es va produir dimarts a la tarda,
amb la fumata blanca al Vaticà.
Ahir en parlàvem, en el temps de la tertúlia,
avui també els demanarem els nostres contertulis,
encara que sigui una breu referència.
En fi, la impressió que els dona l'anomenament
del cardenal alemany Josep Ratzinger com a nou papa.
És Benet XVI allà, des d'ahir.
Alguns diuen que és molt continuista,
el guardià de l'ortodoxia,
altres diuen que cal esperar a veure com serà el seu pontificat.
En fi, què els sembla?
Quina impressió els tenen d'aquest anomenament?
Jo, des d'una visió molt externa,
constatar o recalcar algunes coses que m'han resultat curioses.
Primer, el procediment gairebé soviètic de anomenament,
una mica perquè no hi ha hagut sorpreses.
Ha estat una elecció dins de la nomenclatura,
diguem-ne, de la cúria papal,
i és papa qui ho havia de ser.
El gran inquisidor, en tot cas.
Segon, la sorpresa del nom,
tot i que és un nom bonic,
vull dir, nom allò de papa,
i que li dona una certa importància.
Per cert, que no sé per què es diu Benedictus,
i quan un senyor es diu d'aquesta manera
pel carrer en castellà se li diu Benito.
En tot cas, potser fa molt de més,
el de Benedictus.
I la sorpresa, per mi, del nom que ha triat,
perquè d'aquest senyor en teníem aquesta imatge,
continuïsta i molt de guardià de l'ortodoxia,
el seu antecessor, Benedict XV,
va ser el papa de la Primera Guerra Mundial.
Va ser una persona controvertida,
que una mica va trencar amb la inèrcia
d'inactivitat que tenia l'Església Catòlica en aquell moment.
Va ser el papa que, a la Primera Guerra Mundial,
va condemnar el fet violent,
va ser un home pacifista,
i que va atendre presoners d'una i altra bàndol per igual.
Per tant, va tenir una actitud molt proactiva
a favor de la pau,
que li va ocasionar en amistats amb uns i altres.
Resulta curiós que recuperi el nom d'aquesta persona
amb aquestes referències.
Dit això, com a notacions d'un espectador
que veu allò que passa, jo no tinc res més a dir.
Déu-n'hi-do de totes maneres el que ha dit.
Ton.
Una valoració francament extensa.
Es podrà compartir, no es podrà compartir,
però s'ha explicat.
Bé, jo penso que per qualsevol catòlic creient
ha de dir que l'anomenament ha de ser esperançador.
És a dir, s'ha de tenir esperança
que aquest anomenament,
inspirat com els creients creiem per l'Esperit Sant,
serà el millor anomenament que per l'Església catòlica
i pels creients, insisteixo una vegada més,
jo crec que en aquest discurs ho és per als creients,
podem dir que sigui un anomenament
basat sobre l'esperança.
Com amb qualsevol persona,
com amb qualsevol càrrec,
penso que s'ha de,
abans de valorar si realment la persona és idònia o no és idònia,
s'ha de deixar esperar que l'exerceixi el càrrec
per veure si certament és el que, en principi,
les presuncions poden crear.
En aquest cas,
penso que en aquest cas també s'ha de fer una,
o es podrà fer una distinció.
Ell fins i tot també em se l'ha coedit
que una cosa és ser el cardenal Ratzinger,
l'altra cosa és ser el papa Benet XVI.
Per tant, això dona a entendre
que els plantejaments en l'exercici del càrrec
seran diferents.
Que és una persona que se la té considerada conservadora.
Bé, el conservadurisme no té per què sempre ser negatiu.
Com que en algunes qüestions,
els plantejaments que ell mateix havia fet quan era cardenal,
a la meva manera de veure si havien de canviar,
per descomptat o subscric,
crec que l'Església en aquest aspecte
ha de modernitzar-se,
inclús en els plantejaments,
que no té per què contradir la doctrina de la fe
que, en definitiva, el papa n'està obligat
consustancialment a fer-ho.
Això no vol dir que se sigui un inquisidor.
L'inquisidor és aquell que,
en contra d'uns plantejaments acceptables
per unes majories en l'àmbit
del seu entorn,
actuir d'una forma
no respectant els altres.
Aquest no és el cas
de l'actual papa.
Per tant, insisteixo,
penso que és una persona que se li ha de donar
un pot de confiança
i veurem el desenvolupament de la seva activitat.
Manel.
Jo diria que és un nombrament previst,
perquè el Colegio Cardenalicio
va ser elegido,
diria que,
me parece que era en el 99%
por Juan Pablo II.
Previst, previst,
però sempre deien allò de qui entra papa
sur cardenal o cosa.
Allò de dir que aquí
se anomena tant,
al final no seria.
Este cardenal era la mano derecha
y, bien dicho,
la mano derecha
de Juan Pablo II.
Era el guardián de la fe, ¿no?
A ver,
yo a mí no me gusta meterme
con cuestiones de la Iglesia
puesto que yo tengo mis creencias
y son esas.
Pero tampoco me gusta
que la Iglesia se meta en las mías.
Por lo tanto,
tampoco me voy a meter en las de ellos
porque el día que se metan en las mías
yo les podré decir algo.
En cuanto a la opinión personal
que puedo tener de este señor,
bueno, pues por lo que he leído
por la prensa,
de que, bueno,
pues que si fue nazi,
que si no fue nazi,
que si fue progresista,
que si no fue progresista,
yo diría que hay que darle
un bote de confianza,
esperar una temporada,
a ver cómo reacciona,
qué hace
y a partir de aquí
empezamos a juzgarle.
Yo creo que, o sea,
que puede ser una persona conservadora,
que no puede ser.
De todas formas,
la Iglesia tenía que hacer
un gran replanteamiento, ¿eh?
O sea,
aquí tendrían que hacer
el Concilio Vaticano III,
creo yo.
Y ver qué pasa
con la mujer en la Iglesia,
ver qué pasa
con ciertos postulados
que hoy tienen
como dogmáticos de fe
que habría que mirarlos
porque yo creo
que Jesucristo
en ningún momento dijo
que las mujeres
no podían ser curas.
Una mica de revolución,
entre cometes,
sí que necessitaria,
creuen,
la Iglesia Católica.
El fil de Xultim
que deia ara el Manel,
una mena de
Concilio Vaticano III,
en fi,
o un replantejament...
Igual lo he dicho muy gordo,
pero bueno.
Sí, sí, sí,
pero s'entén una mica
l'expressió.
Una reinterpretació
dels plantejaments
o per una aplicació
més d'acord
en les necessitats socials
que ens planteja
avui la societat.
De la meva manera de veure-ho,
i penso que això
és coherent
amb el que he dit,
sí es necessita
que es facin
uns certs replantejaments
o unes certes
reinterpretacions
de la doctrina
de l'Església
que no per això
té que canviar.
Però sí,
a l'hora d'aplicar-les,
penso que es podrien
parlar
des d'altres plantejaments.
Lluís?
D'acord amb això?
Jo no sóc creient,
aleshores em costa molt opinar
d'allò que han de fer
les persones
que formen part
d'aquesta comunitat.
Són ells els que han de decidir
què han de fer
respecte
de la societat actual.
Molt bé,
doncs deixem aquesta qüestió.
Parlem d'altres temes
més estrictament locals
a propòsit,
doncs,
de coses que han passat
en les últimes hores.
per exemple,
unes declaracions
ahir a la tarda
del conseller de Treball
i Indústria
de la Generalitat,
Josep Maria Arranyà,
que va venir a Tarragona
per uns premis
que atorgava
l'empresa Taum,
però que va parlar,
per exemple,
de la situació del Tadis
i va dir clarament
que la Generalitat
no pensa intervenir econòmicament
en el conflicte laboral
del Tadis,
és a dir,
no pensa finançar
el tancament
d'aquesta factoria
a la ciutat de Tarragona,
entre altres coses,
perquè el Tadis,
va dir el conseller,
té beneficis econòmics.
D'alguna manera,
les paraules del conseller
s'han d'interpretar
com la confirmació
que l'administració
de la Generalitat
no pensa entrar
en aquest tema,
econòmicament parlant,
i que el tancament
de la factoria
del Tadis
es pot produir,
com ja s'ha previst
fa temps,
per part de la pròpia empresa,
es podria produir
aquest estiu.
Com veuen el tema?
És a dir,
i com entenen,
si és que entenen,
la postura
de la Generalitat?
Jo l'entenc perfectament,
l'assumpte em sembla
que és complicat,
és a dir,
per una estratègia
d'empresa respectable
decideix tancar
determinats centres,
és el de Sevilla,
és el d'aquí Tarragona.
És una decisió
que ha de ser el Tadis
qui desconflictivisi
el problema
de negociar amb els sindicats,
ha de negociar amb els treballadors,
intentar arribar d'acords,
tot i que d'endrada
em sembla una desgràcia
perdre una altra
de les empreses
que hi ha aquí a Tarragona
que diversifiquen
el panorama econòmic
de la ciutat,
que trenquen una mica
aquest monocultiu
químic turístic
que tenim aquí a Tarragona.
Dit això,
el que no es pot exigir
a la Generalitat
és que subvencioni
econòmicament
aquest tancament,
entre altres coses,
perquè estem en una
regió industrialitzada,
parlo de regió geogràfica,
industrialitzada,
on hi ha determinats problemes
de la dinàmica econòmica,
és a dir,
hi ha moltes empreses
que s'estan deslocalitzant,
estan tancant i no sé què,
i això produirà
un greuge econòmic
amb d'altres
que també estan patint
aquest problema
i evidentment
la Generalitat
no hi pot fer front.
Per tant,
jo crec que s'ha de parlar
a la responsabilitat
del Tadis
respecte de com
tracten els seus treballadors.
Ton.
Sí,
jo m'estic absolutament d'acord
en que a la Generalitat
no hi ha de posar
ni una passeta
per resoldre
una qüestió
que no surt
de l'àmbit
del que és
una relació
privada
i quan dic privada
és la relació
patró-treballador.
És lamentable
que es perdin
postos de treball,
és lamentable
per les persones
que ho pateixen,
però bé,
aquest és el joc,
aquest és el joc
amb totes aquestes ocasions
i que s'ha produït,
es produeix
i es seguirà produint
perquè els conflictes,
especialment en els supòsits
de tancament d'empresa,
són sempre
enfrontats.
És lògic
i és una obvietat,
però no per això
perquè afecti
també a moltes persones
i hagi d'intervenir
des d'un punt de vista
econòmic
els governs.
Penso que
la funció
aquí
per part del govern
de la Generalitat
podria estar
en una labor
d'intermediació,
podria estar
en vetllar
molt de prop
que el procediment
es porti
per les vies
legals
que correspon,
afinant
moltíssim
i també,
per què no dir-ho,
forçant una mica
les parts
que s'entenguin
i quan dic
forçant una mica
les parts que s'entenguin
és des de
la postura
de l'empresa
que sigui magnànim
front al problema
que generen
les persones
i les persones
afectades
que també
en el seu
nivell
reivindicatiu
potser també
afluixin
una mica
per fer possible
l'acord
però
en tot cas
estic absolutament
d'acord
amb el conseller
que la Generalitat
no hi ha d'entrar.
Manel.
Totalment d'acord
o sigui
que això
és lògic
o sigui
una empresa
que té beneficios
és lògic
però perdoni
en un moment
us recordo
els oients
recordem que Andalucía
amb el tema
de la factoria de Sevilla
la Junta d'Andalucía
sí que hi ha intervingut
i ha finançat
econòmicament
tota la problemàtica
entre
Altadis
i els treballadors
allà.
Però
era rentable
la empresa de Sevilla
perquè aquí en Tarragona
lo era.
És que ayer no lo sabemos
si era rentable.
És important
o sigui
discernir una cosa
i la altra.
I lo que estoy de acuerdo
és que
empreses que són rentables
o sigui
si quieren
hacer deslocalització
la Generalitat
té que intervenir
efectivamente
en que se cumplan
les leyes
com se tienen que cumplir
que els treballadors
hagan el menys
perjudicat possible
por supuesto
i que
sea una negociació
clara
i que no haia tapujos
perquè és que
ara no es estacolvint
amb la Altadis
però és que el altre dia
leia en el periódico
que l'ANCES
doscientos i pico
de treballadores
també em va parlar
i el conseller
d'aquesta
estava
el tema
encima de la mesa
de que
puede ser
en cualquier momento
i eso és una química
és la primera química
de Tarragona
que marcharia
o sea
que cerraria puertas
o sea
i cuidado
que és el grupo Bayer
no és cualquiera
o sea
que
vigilemos las cosas
porque
podemos entrar
en una dicotomía
aquí
si empezamos
a soltar dinero
para una empresa
para la otra
para localizar
que a lo mejor
los que estamos
en vez de solucionar
problemas
que sí
que se solucionarían
entriamos en algo
de presión
por parte
al gobierno
de la Generalitat
o al gobierno
del Estado
para no marcharse
oiga
ustedes están aquí
están ganando dinero
nosotros
nuestros trabajadores
hemos crecido
con ustedes
pero ustedes
han ganado
mucho dinero aquí
o sea
que vamos a poner
las cosas
los puntos
sobre las
sí
símptomes
de totes maneres
de moment
de crisi econòmica
poden ser símptomes
aquests
que comentàvem
ara també
amb aquesta empresa
que es va desgregar
del grup Bayer
fa tres mesos
no es desgregar
o no
es del grupo Bayer
jo penso que no
jo penso que
en aquell moment
no es pot parlar
que hi hagi
una crisi
no dic símptoma
d'alguna
jo no la veig
arrel del que comentàveu
si Andalusia
el govern d'Andalusia
hi va aportar
hi va aportar diners
a mi em sembla
molt malament
no perquè
una persona
faci una cosa
malament
això hagi
de ser un referent
com perquè el govern
de Catalunya
hagi de fer el mateix
de cap manera
i fins i tot
jo ho portaria
més enllà
inclús en el superat cas
que l'empresa
no fos rentable
on no tingués
els diners necessaris
com
per fer aquests
acomiadaments
bueno
per això hi ha
els mecanismes legals
previstos
i el Fondo de Garantia Salarial
que és el Fondo
precisament
per cobrir aquestes incidències
que se'n fa càrrec
si l'empresa
té
deficitària
o té pèrdues
a la SEAT
la Generalitat
li va donar
un de milions de pesadetes
per poder continuar
a marxar ell
li va donar
per què?
perquè estàvem pèrdues
i per poder continuar
si estem
posant
per part de les empreses
treballadors
sobre la taula
i estem dient
a l'administració
miri
pagui vostè
aquests treballadors
potser estem fomentant
el que se'n vagi
perquè
si financem
aquests assopcions
és molt complicat
de casos
i treure
conclusions genèriques
en el cas de la SEAT
hi havia unes connotacions
molt diferents
i convenia
que per l'economia catalana
es mantingués
la fàbrica
l'empresa
aquí
a part que
el problema social
de la SEAT
era molt diferent
el que es pugui generar
aquí
insisteixo
que és molt lamentable
per les persones afectades
però no podem treure
les coses del lloc
on estan
que per això tenim
un estat de dret
en què les coses
les tenim regulades
i en el suposat cas
fins i tot
que una empresa
en situació de crisi
que no tingui beneficis
en aquest cas
que té beneficis
ja és que ni parlar-ne
que no tingui beneficis
que per això
estan
les entitats
que venen a cobrir
aquestes situacions
és que si no
sentar uns precedents
que cada dia
estaríem de la mateixa manera
amb qualsevol
jo recordo que
en la SEAT
inclús el president
Pujol va sortir
perquè quan volien marxar
ells va dir
escolteu
així com parlava ell
escolteu
que nosaltres
hem pagat aquí també
o sigui
és perquè es podia tractar
Puigge
d'un cas emblemàtic
a vegades
s'ha de dir
igual es va actuar
d'aquella manera
perquè resultava
que la SEAT en aquell moment
era com una empresa emblemàtica
potser sí
potser sí
potser sí
potser a Andalusia
la tabacarera de Sevilla
és emblemàtica
és que no ho sé
però també podria ser
el cas aquest aquí a Tarragona
és que no ho sé
no ho sé
la veritat és que no ho sé
en tot cas
la creació d'una economia global
o això que en coneixem
com globalització
a vegades sembla
que és una cosa
que només se'n parla
a les aules universitàries
i que no ens afecta
a les nostres vides
i a mi em sembla
que molts d'aquests moviments
d'empreses que van
i algun altre que ve
aquestes coses
són producte
d'aquesta nova economia
globalitzada
i que les coses
estan canviant moltíssimes
ha de tenir
molt present
més que una
més que una crisi puntual
per aportar una dada
a França
quan hi ha deslocalitzacions
o culpen
les 35 hores
setmanals
que tenen a França
bé aquí no les tenim
i també n'hi ha
per tant
hi ha una cosa diferent
que no és ni això
ni el que hi ha aquí
que provoca
aquests moviments d'empreses
en fi
seguim avançant
amb altres qüestions
de l'actualitat
aquests dies també
n'estem parlant
i avui m'agradaria
treure-ho a la tertúlia
entre altres coses
perquè ens acompanya
en Lluís Valar
que com a portaveu
del grup d'iniciativa
per Catalunya
vers la plataforma
ha estat un dels
escassos grups polítics
podríem dir
que ja en el seu moment
es van manifestar
contra el fet
que es fes una prova
del mundial de trial
a l'amfiteatre
i ho dic
perquè és notícia
aquesta setmana
el trial es farà
aquest dissabte
i aquest diumenge
a la nostra ciutat
és una prova mundial
i una de les proves
específica
s'havia de fer
a l'amfiteatre
ningú havia dit
res en contra
menys el grup d'iniciativa
tot s'ha de dir
que ja es van manifestar
en el seu moment
fins i tot
la Reia de la Societat
Arqueològica
Tarragonense
havia dit
que no tenia cap inconvenient
perquè es prenien
totes les mesures
de protecció
i de seguretat
però al final
l'Ajuntament
ha fet marxa enrere
perquè la Generalitat
li va dir
fa pocs dies
que no
que no es fes
dins de l'amfiteatre
i es farà
doncs al costat
des del parc
de les granotes
aprofitant això
que el Lluís Valar
havia estat
una de les persones
que s'havia manifestat
sempre en contra
els altres contartulis
també consideren
que és bo que no es faci
dins de l'amfiteatre
tot i que tothom
havia dit
que es podia fer
jo crec que no tothom
havia dit que es podia fer
hi havia hagut un silenci
o em refereixo
als partits polítics
hi havia hagut un silenci
a mi em sembla
molt ben presa
aquesta decisió
però que molt ben presa
fins i tot
encara que pugui ser
impopular
per no sé
quins àmbits
i sectors
un monument
de la categoria
de l'amfiteatre
no es pot sometre
al més mínim risc
de res
que es diu
i que es diria
que la prova
aquesta era inòcua
per possibles danys
no ho sé
a mi em sembla
molt bé
que no s'hagi fet
allí
i en qualsevol cas
es fa al costat
el que pressuposa
que tota
la difusió
que es podria donar
a Tarragona
i del seu amfiteatre
serà exactament
la mateixa
però la prova
dins de l'amfiteatre
a mi em sembla
molt acertada
la decisió
de la Generalitat
Manel
a tu també
o no?
no, no
sí
o sigui
aviam
ja he pensat
que aquí hi hauria
polèmica
a la tertulia
veig que estaran
tots d'acord
és que quan
el director general
de cultura
de la Generalitat
diu que no es pot fer
jo crec que tindrà
els seus motius
jo personalment
no tinc una opinió
molt formada
perquè a més
també són una fita
en aquesta matèria
a dins del coliseu
ara
en quant a la
en quant a la
a la publicitat
jo crec que tindrà
la mateixa
se la fan a les granotes
perquè la televisió
agafarà l'amfiteatre
segur dirà
que és Tarragona
més o menys
l'objectiu
l'objectiu
s'el·laborarà igualment
amb les càmeres
i amb els fums
i un bon realitzador
segur que
li treuen
la mateixa rentabilitat
publicitària
que fer-ho a dins
no sé
teniu alguna referència
que dins del coliseu de Roma
s'hagi fet alguna prova
de motor
amb l'agressiva
és que acostumen a ser
aquestes proves
de motor
no només
per les pròpies màquines
sinó
fums
i l'allau
de persones
que arrosseguen
d'una forma
absolutament incontrolada
per tant
a mi em sembla
certat
i no sé
si n'hi ha tants
que estaven a favor
però almenys
no els he sentit
ni els he llegit
és que no hi ha hagut
molt debat polític
però és que tots els partits
menys iniciativa
van estar a favor
jo ho recordo
en el seu moment
tots els partits
van votar a favor
i la Real Societat Arqueològica
Tarragonense
continua dient
que no passa res
i per això
he tret el tema
perquè avui ens acompanyava
en Lluís Valar
com a portaveu
de l'únic grup
quan vegi
l'unanimitat
Lluís Valar
ha trobat l'unanimitat
de la tertúlia
quan vegi
quan em trobi
el president de l'arqueològica
del que sóc amic
i membre jo
de l'arqueològica
li diré
que no estic d'acord
amb ells
doncs
insistim
perquè el passat dimarts
vam parlar
amb el secretari
de la societat arqueològica
i ell continuava dient
i l'entitat
continua dient
que en fi
que no passava res
que no hi havia cap res
Lluís
nosaltres fa cosa donant
que vam expressar
la nostra disconformitat
en què es fes
aquesta prova
a l'amfiteatre
que és quan es va començar
a parlar
d'aquest mundial de trial
i a part
de les raons
de protecció física
del monument
que poden ser discutibles
perquè es poden prendre mesures
la nostra postura contrària
és bàsicament conceptual
em sembla
que un monument
d'aquella mena
i motos
no lliguen gens ni mica
que s'ha de dignificar
més el monument
i que a Tarragona
les restes arqueològiques
han estat massa temps
han estat
d'abandonament
tenim un cas
encara descraciat
que esperem que s'arregli
que és el teatre romà
i que
aquesta situació
d'abandonament
i aquesta imatge
que és un lloc
ple de pedres i runes
que s'hi pot anar
a passejar-s'hi
amb moto
per entendre'ns
no és bo donar-ho
ni que fos
el mundial
de trial
d'esport
el qual
respectem moltíssim
i crec que la solució
que s'ha donat
que apuntàvem
des d'un principi
és la idònea
per tant
sense voler
fer més sang
amb això
perquè em sembla
que és una qüestió
de sentit comú
i de respecte
els monuments que tenim
sí que volem estimular
l'Ajuntament
que no hagi de ser
la Generalitat
la que digui
què es fa amb els monuments
i que si hi ha un criteri
que serveixen
a una finalitat educadora
i de divulgació
del patrimoni
i del passat
i de posar en relació
allò que es fa
amb les societats
que ens han precedit
que ens prenguem seriosament
la tasca
de fer això
i que no hi barrigem
altres coses
molt bé
doncs miri
jo pensava que hi hauria
debat en aquest tema
i no n'hi ha
ara segur que n'hi haurà
en la recta final
de la tertúlia
imagino que pot haver-hi
una mica més de debat
avui els hi torno a plantejar
és un d'aquells temes
recurrents
des de fa mesos
i des de fa molt de temps
en els temps
de la tertúlia
de Tarragona Ràdio
és parlar de l'Escola d'Idiomes
i de la Xartrés
perquè en fi
ja saben que aquesta setmana
tornem a tenir
un nou capítol
d'aquest cul a brot
podríem dir
al voltant
de l'Escola Oficial d'Idiomes
i de la Xartrés
l'últim
és que ahir
la consellera d'Educació
Marta Cid
que estava a Reus
va tornar a instar
l'Ajuntament de Tarragona
a cedir ràpidament
els terrenys
de l'Escola d'Idiomes
previstos
a l'Avinguda Andorra
Avinguda Catalunya
a la zona dels quatre
Garrofers
recordem que allà
hi ha algun problema
sobre expropiacions
que fa que l'Ajuntament
encara no tingui
la propietat
d'aquells terrenys
i que això ha fet
que el Departament d'Educació
hagi
entre cometes
advertit
que si no
aquests terrenys
no estan disponibles
en poc temps
buscaran
i tornaran a recuperar
les alternatives anteriors
o bé la de la fàbrica
de la xar 3
o bé la de l'Institut Martí Franquès
en definitiva
nou capítol
com deia
de l'Escola d'Idiomes
a veure
el capítol
de l'Escola d'Idiomes
en Tarragona
és un cuento
de nunca acabar
yo he estado
en el Ayuntamiento
cuatro años
es como
a part de la ciutat
capítol
942
el cor de la ciutat
podríem fer
una
ara no t'entenia
tot
el cor de la ciutat
i diu que serà
nou còntic
jo estuve
cuatro años
en el Ayuntamiento
de Concejal
desde el 99
hasta el 2001
tres
desde el 99
bueno pues al 2002
a las últimas elecciones
recuerdo
que en esos cuatro años
por lo menos hubo
tres o cuatro mociones
de los grupos
de la oposición
instando al gobierno
del Ayuntamiento
de Tarragona
a ver si de una vez
ya se decidían
para instar
a la Generalitat
porque lo que tenemos
de Escuela
de Idiomas
en este momento
es penoso
o sea
no caben
o sea
eso no es una Escuela
de Idiomas
no hay calidad
para la enseñanza
y es que ahora
ya estamos
en unos momentos
que es que
ya la Generalitat
se ha tenido que cuadrar
con el Ayuntamiento
o sea
el Ayuntamiento
tenía que hacer unos terrenos
se comprometió a cederlos
y es que aún
no los ha cedido
entonces
a ver
señores
vamos a ponernos de acuerdo
de una vez
sino
yo lo pongo
donde tenía
el primer proyecto
yo he visto
el primer proyecto
Manel López Pasca
on posaría
a la Escuela
de Idiomas
yo
en la Chartres
muy bien
Anton
no lo sé
es que yo he visto
el proyecto
de la Chartres
me juego con ventaja
pero Manel
la Chartres
si justamente
ahora
dice que la Generalitat
hace la sesión
de 5 años
a la Ciudad
y a la Ciudad
para que sea
un espacio
cultural
quedaría espacio
en la Chartres
muy grande todavía
aparte de hacer
la Escuela de Idiomas
para hacer un espacio
polivalente
aún quedaría mucho espacio
yo he visto el proyecto
y aún quedaría espacio
para hacer un espacio
polivalente
el Tom no sap
on posarlo
podria opinar
i podria dir
moltes coses
però seria
el capítol
12.342
d'aquest Colabron
no
no val la pena
que facin la proposta
les parts interessades
entre una i l'altra
si només n'hi ha una
que sigui aquella
i endavant
i no parlem més
i si no
quan ens donin
les dues propostes
les tres o les quatre
que hi hagi
opinarem
si no
me n'abstinc
aquesta postura
és la que ve
o sigui
és que se ve mantenint
des de fa anys
que es posin sobre la taula
les propostes
que siguin
com la solució
ja
és que és necessària
que es posin sobre la taula
les propostes
que siguin
que es posin sobre la taula
les propostes
d'aquells que les poden fer
que siguin d'acord
amb les dues parts
i a partir d'aquí
o que puguin ser viables
i a partir d'aquí
opinarem els de més
perquè és que si no
estem introduint
encara més raons
de polèmica
de discussió
d'opinió
que el que faran
serà desbaratar
la qüestió
encara més
per això
que de veritat
a més no m'agraden
els colabrons
estic absolutament
en contra d'ells
perquè són alienants
i per tant
i per tant
aquí
ho dono per acabar
de la meva opinió
Jo crec que és molt dolent
que hi hagi aquests temes
que s'allarguen tantíssim
la solució de la xar 3
o la
l'escola d'idiomes
que no s'acaben de resoldre
Rosseguem i de l'Ajuntament
ha de
tancar-los definitivament
i donar-los una solució
vista les dificultats
que hi ha
jo el que proposaria
una mica en broma
és una solució vaticana
és a dir
una sessió
conclave
amb uns representants
qualificats
de la Generalitat
i de l'equip de govern
i que no surtin
de la clausura
fins que no hagin
assolit un acord ferm
fins que no hi hagi
fumata blanca
però no
no criticarem
després els electors
que m'has fet
quan has fet
amb la primera intervenció
no els he criticat
el tipus d'electors
no, no
el que passa és que
el problema
de l'escola d'idiomes
és que fa riure
o sigui
estic d'acord amb tot
fa plorar
més que riure
perquè des de nou
ja és de vergonya
o sigui
és que a Reus
ja s'han posat
a la cor
i ja tenen l'escola d'idiomes
exacte
l'escola d'idiomes
ha reiterat
que vol estar a Tarragona
i ha fet manifestacions
de que vol estar
en aquesta ciutat
jo crec que la ciutat
ha de correspondre
i el seu ajuntament
ha de correspondre
facilitant al màxim
un lloc
on es pugui fer una escola
però ni el Lluís
ni el Tor
m'han dit
quin lloc preferirien
és que jo coincideixo
amb el senyor Uber
és a dir
que no mereixem més
no la perdiu
no posem més coses
a sobre la taula
i amb les solucions possibles
que se n'adopti una
i que efectivament
es dugui a terme
és a dir
però jo crec que ha arribat
el moment de mullar-se
que ha arribat el moment
de mullar-se
o sigui
de dir això
perquè si no
estarem
entre Pinto i Val de Mora
això era un lema
de campanya electoral
sí
ens hem de mullar
el dels quatre garrofers
que hi havia acord
per les dues parts
perfecte
de què s'havia de fer
perquè efectivament
amb la xartresa
el que tenim
és una contradicció
un departament
de la Generalitat
està dient
qui pot anar
a l'escola de idiomes
i té un projecte
i un altre
està fent una oferta
de sessió d'ús
per cinc anys renovables
per tant
de la xartresa
estaríem d'acord
amb aquest terme
en què s'ha arribat
a aquest acord
de mínims
podríem dir
de cedir
durant cinc anys
renovables
l'ús de l'edifici
perquè l'Ajuntament
el pugui utilitzar
l'Ajuntament
i per tant
el conjunt de la ciutat
sí
és un mal menor
de totes maneres
perquè alguns consideren
que en fi
que la xartresa
hauria de ser de la ciutat
hauria de ser de l'Ajuntament
hauria de passar
al consistori
però la xartresa
té un problema econòmic
que està gravat
en un censal caríssim
i que és
aquesta la dificultat
de veure què es fa
amb aquell indret
i mentre no resolguem
aquest problema econòmic
doncs
la xartresa
continuarà així
i és que la Generalitat
li pot contestar
l'Ajuntament
el mateix que va contestar
l'altre dia
el senyor Herégio
a tants euros
al metro quadrat
per les cases dels mestres
doncs a tants
els de la...
o sigui
contestació per contestació
perquè això
va ser una contestació
del tren d'alcalde d'Higenda
si voleu la casa
dels mestres
pagueu a tant
ara parla de la ciutat judicial
esclar
perquè tenim un advocat
al ton obert també
jo si li pregunto
per la ciutat judicial
per acabar la tertúlia
et contestaré el mateix
que he dit
la mateixa història
a l'escola de diemes
no
aquí estic més posicionat
aquí estic bastant més posicionat
perquè és una qüestió
d'una necessitat
que afecta ja
tot
però cases dels mestres
o francolí?
francolí
sens cap dubte
però és que jo no entenc
què estan reconsiderant
i què s'estan replantejant
és que de veritat
que no ho entenc
per mi fins i tot
és tan sospitós
que hi hagi un replantejament
sobre aquesta qüestió
que em porta a pensar
que com que era
un acord
de la trior govern
el que s'està fent
és intentar el matxacar
a la meva manera de veure
hi podíem parlar
ara n'estan parlant
força rato
i són tants els arguments
que es poden donar
que no entenc
quina és la postura
en aquest moment
del govern de la Generalitat
de veritat
en fi
és que no hi ha temps per més
perquè ara obriríem
un altre tema
de tertúlia interessant
del que n'hem parlat
altres vegades
serà un altre
del parque jove primer
també
és que n'hem parlat
aquests dies
a les tertúlies
serà un error històric
si s'opta
per la casa dels mestres
serà un error històric
amb molt curt
perquè no podem
entre altres raons
perquè no hi ha possibilitat
de creixement
s'acaba
i avui s'acaba
convoco un monogràfic
els hi proposo
de fer un altre
tertúlia monogràfica
d'aquí uns dies
ton obert
Manel López Pasca
Lluís Valar
gràcies per compartir
aquesta estona amb nosaltres
i fins aviat
adeu-seu
bon dia
moltes gràcies
bon dia
moltes gràcies
Gràcies.