Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Avui la Cristina ve una miqueta en representació, no sé si és correcta així, quasi que sí, del Club de Lectura de la Biblioteca.
Sí.
Podríem dir que sí.
Com a coordinadora del grup.
Coordinadora del grup del Club de Lectura dels Adults de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Sí.
Els grups més joves i infantils ja fa un quant temps que funcionen, tenen un cert rodatge, però el grup de lectura de la Biblioteca d'Adults s'ha estrenat enguany i ho ha fet recentment, que porteu un parell o tres de lectures, no? Aneu pel tercer llibre?
Anem pel tercer llibre, sí.
Anem pel tercer llibre, sí.
Per tant, és relativament recent.
Fa tres mesos.
Però les ganes i l'empenta i la quantitat d'activitats que envolta, i això només al començament, per tant, tot fa pensar que la cosa va més enllà i que anirà més enllà. Parlem, entre altres coses, perquè ara esteu fent l'obra més recent de l'Olga Xirinax i demà fareu la reunió que portarà, més a més, a l'autora a la Biblioteca i aquesta reunió que els integrants del club esperen, doncs, amb moltes ganes.
Sí, de l'Olga Xirinax hem comentat la seva darrera obra, que es titula El viatge, que és un dietari que plega els darrers anys de la seva vida i on ens explica trossos de la seva vida personal i trossos de la seva vida professional
i el que la va portar a ser escollida com una de les escriptores del mes, que es va fer, que era una iniciativa del Departament de Cultura, per donar a conèixer escriptors entre els més joves i els portava a les escoles.
I això va ser una tasca, doncs, bastant... per la qual l'Olga, en el dietari, ens diu, doncs, que es va preparar molt a consciència, no?
Perquè no és senzill cada dia que et portin a escoles diferents i tot això.
I allí jo diria que és una obra de balanç, aquest dietari, no?
La vam llegir i demà ens reunirem amb ella.
El dia 10 vam fer una trobada entre nosaltres per dir el que ens havia semblat l'obra.
Cadascú opina segons el seu registre de lectura, no?
Hi ha gent que pot percebre més coses en una lectura, d'altres potser no tantes.
I el dia 31 fem una trobada amb ella on li exposarem algunes preguntes
i on ella mateixa ens pot explicar el que vulgui d'aquest obra.
Vau començar amb l'ombra del coronel Jordi Tinyena, després el pa negre de la Milita i Xidor, i ara l'Olga Xirinax.
Fins ara heu tingut l'oportunitat de tenir l'autor i en aquest cas demà l'autora de l'obra.
Això és molt important per als integrants del grup, no?
És un dels nostres objectius, aconseguir, de fet en les bases del club ja ho vam posar,
aconseguir sempre contactar amb l'autor, sempre que sigui possible contactar amb els autors de les obres.
Sí, perquè si això de limitar, triar determinades obres, doncs tampoc no s'ha de sacrificar.
Home, no podrà venir sempre que una persona estigui malalta,
o si llegim un autor que ja és mort, no?
Però l'idea és aquesta, poder treballar, sovintejar les trobades amb els autors.
De l'Olga també us he de dir que el dia 24, és a dir, no, perdó, el dia 26, dijous passat,
vam fer també una lectura d'una part dels poemes de Grills de Mandarina.
Grills de Mandarina és el seu darrer llibre de poemes
que el va treure pràcticament a l'hora que el diatari.
I Grills de Mandarines, l'Olga el presenta en un espectacle,
juntament amb el Javi Pier, i és un espectacle on hi ha poesia i música.
I aquest espectacle ens els vindrà a oferir a la tardor.
Però hi ha una part del llibre que no és ben bé la part que és música,
sinó que és la part de poemes que sí que tenen molt a veure amb la seva percepció del món, no?
i de la seva vida.
I lliguen, o nosaltres hi hem vist un lligam amb el diatari,
ja l'hi explicarem amb ella fins a quin punt lliga o no,
o ella ja ens ho explicarà, no?
I això ho vam fer el dia 26.
És a dir, que també hi hem llegit una part d'obra poètica de l'Olga.
L'Olga que es prepari,
perquè és un grup de lectura molt crític en el bon sentit de la paraula.
Vull dir, no és un grup de lectura compleent.
No, no, no, de dir m'agrada o no m'agrada,
som valents a l'hora d'expressar les seves idees,
a l'hora de valorar una obra, no?
És molt important.
Sí, home, el grup, quan estem nosaltres,
doncs clar, la gent opina si això m'ha agradat més o si això m'ha agradat menys,
però sempre hi ha la persona que,
la que no li ha agradat,
hi ha la persona al costat que sí que li ha agradat i explica per què.
I fins i tot hi ha hagut actes de reconciliació, eh?
Que allí s'han trobat.
Perquè hi ha discussions, no, Cristina?
La gent discuteix.
La gent discuteix.
Ja et dic, els registres de lectura no són iguals, no?
Perquè el grup també és molt heterogèni i això és un valor afegit.
Sí, sí, sí, jo crec que sí.
Perquè això és...
Si no fóssim un club, seríem un club universitari, per exemple,
on el nivell de preparació és el mateix.
Aquí no, el nivell de preparació no és el mateix,
però et puc dir que és bastant alt, eh?
Però hi ha una sensibilitat cap a la lectura.
entre els nostres lectors,
en menys que jo sàpiga,
n'hi ha tres que ja han escrit obres, també.
És a dir, que al final potser serà un club de lectors i escriptors, alhora.
Però compte que ningú s'acomplexi, eh?
Que no cal tenir ni un títol universitari,
ni ser autor per entrar en el club de lectura.
Només el pla de la lectura,
el gust per la lectura i les ganes de participar-hi.
Ara estan contactant amb mi persones d'aquestes que són molt, molt lectores, no?
I amb aquestes tan, tan lectores també els he de dir que el ritme és una lectura al mes,
perquè hi ha persona que llegeix més, no?
Però hem de seguir un ritme que pugui seguir la majoria.
És una lectura al mes amb dues trobades durant aquest mes,
que crec que és suficient.
El que no s'ha acabat de llegir la novel·la a la primera trobada,
a la segona pràctica, sí.
Quants sou ara, Cristina, aproximadament?
A veure, apuntades són 27 persones.
El que passa que sempre tots junts no ens trobem, no?
Perquè si no seria difícil de portar.
El dia que vegi que ens trobem tots,
llavors desdoblaríem el grup.
Perquè es tracta de fer un grup una mica menys reduït.
Segons com caldria fer-ne un altre grup, no?
Un altre grup, això ja s'estudiaria.
També es pot fer una divisió per afinitats lectores, no?
Però per començar s'ha de començar d'alguna manera.
I hem començat llegint novel·la d'autors catalans
i també, doncs, hem començat a llegir també una mica de poesia,
que era una mica de risc.
I va anar molt bé la lectura de poesia, eh?
Va anar molt bé.
La vam fer entre tots.
Vam...
Un company nostre de la biblioteca,
que és el Rapsada Oficial, diem-ne,
ens va ajudar a fer les lectures
i així nosaltres els podíem comentar.
L'Esteve Masalles,
que és el company que va presentar l'Olga,
és qui va fer els comentaris.
És a dir, que jo vaig anar agafant un paper més de coordinar.
Algunes d'aquestes trobades, com deia, són molt apassionades,
com és la lectura en si mateixa.
On raó una miqueta la discrepància entre els integrants,
el contingut dels llibres,
la ideologia que pot transpuar en un moment determinat,
els temes que tracten?
Llibres de contingut ideològic,
pròpiament dits, encara no n'hem llegit.
Encara que de qualsevol lectura
es pot desprendre,
a veure, es desprèn el que es desprèn l'autor, no?
Sense tant de la novel·la del Jordi Tinyena,
com la del Pa Negre.
De la Milita i Xido.
De la Milita i Xido.
Clar, perquè tots dos ha bastant un període històric
que sempre porta controvèrsia.
El meu interès és documentar-me
perquè surtin
i perquè expliquem entre tots
tots els registres de la novel·la.
O sigui, que no ens quedi alguna cosa
que no s'hagi ni tocat, no?
Si això va anant sortint per si sol,
és l'objectiu, ja trobo.
Si no, doncs jo intento
trobar allò que encara no s'ha dit
per a veure com surt, no?
L'interès de la gent,
doncs jo m'imagino que és aquest, també, no?
És que tenim persones molt preparades
dins el club, et sorprendries, eh?
I llavors hi ha la persona
que potser més...
A la millor busca on falla la novel·la, no?
Per on falla, això també.
Però veig que és una cosa bastant general, no?
De trobar...
El comentari va, a la millor, per dir...
Això va una mica tan ennada a les persones, eh?
Hi ha un temps que no està ben descrit, no?
Què passa d'aquest interval de temps?
I en una altra novel·la serà també el mateix, no?
O...
A la mili teixida potser li retreien
potser en alguns episodis una repetició.
La novel·la del Tinyeni
jo sé que l'interval de temps va sortir
i en el dietari també ha sortit algun aspecte, no?
Que si alguns trossos no eren...
No estaven prou ben explicats.
Però llavors va sortir aquesta part,
doncs mira una mica la funció de la coordinadora.
Llegiu-se el prefaci.
L'autora explica que ella diu aquí el que ella vol.
Que ella ha tret trossos del dietari.
I ha tret els trossos més personals
i publica el que vol que vulguin publicar, no?
És que tu estàs parlant de 27 persones.
Parlàvem d'un grup heterogeni.
Això és altament positiu perquè, en definitiva,
el que mostra també és un tarannà
que tenim les persones en la nostra vida de cada dia.
Que és allò de trobar sempre les coses negatives
o ser més benevolents amb les coses negatives
i valorar o preguar les positives que també en tenen.
Evidentment, d'aquí ve la gràcia, no?
Que alguns diuen, no, però escolta, això, aquest tempo...
Doncs escolta, doncs no, perquè allò està molt bé.
D'aquí la gràcia.
El proper llibre també ens acosta a un autor local.
Ui, el proper llibre.
El proper llibre, aquest pot ser...
Jo quasi que posaria cadires i vendria entrades...
És que em sembla que ja n'estem posant,
perquè ja m'estan demanant gent de venir
que no són del club.
Clar, és que fins ixar.
Així has donat un cúmul de circumstàncies.
Resulta que hi ha un senyor que es diu Emili Rosales
que va venir el matí de Tarragona Ràdio,
se'n recorden, que ha fet el llibre
La ciutat invisible, Premi Sant Jordi de Novel·la,
un llibre que ha estat èxit de vendes,
també aquest passat Sant Jordi,
com normalment passa també amb aquest premi.
l'Emili Rosales, doncs és de les Terres Sant de l'Ebre,
i justament era el convidat
en un programa de la Televisió de Catalunya,
molt recent, era el programa número dos
del programa titulat de llibres
que presenta Vicenç Envillatoro.
Doncs bé, aquest programa
hi va anar al Club de Lectura
de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Amb tres mesos de vida.
Amb tres mesos de vida, i ja els conviden a anar...
Apa, vinga, anem a un programa de la tele.
I els van convidar al Club de Lectura
de la Biblioteca Pública de Tarragona
a aquest programa.
Entre altres coses, i això ens explicarà la Cristina,
i aquí fem una estirada d'orelles
a la capital catalana,
que es pensen que tot allò que no es fa a Barcelona,
doncs ens hi posen un segell,
escolta, ens marquen d'una manera,
i clar, van dir de Tarragona, Terres de l'Ebre,
tot el mateix sac, eh?
I es pensaven que anàveu, doncs,
com una colla de suport a l'Emili Rosales,
incondicional...
Quan en realitat a l'Emili, personalment bé,
ni el coneixia, ni res.
L'hem convidat a venir al Club
el mes de juny,
que és quan fem la lectura de la seva novel·la.
Per anar al programa, realment, vam haver d'avançar,
com que ja el diatari ja el teníem llegit,
doncs els que ja el teníem llegit,
vam avançar una mica la lectura de la novel·la
per si és allò, si ens preguntaven alguna cosa, no?
Si havíeu d'actuar al programa, també, no?
Sí, havíeu d'actuar, perquè anàvem així,
diguem-ne, que sense saber el què, no?
Us van trucar i es van convidar, com a grup de lectura?
Exacte, com a grup de lectura,
perquè, clar, és un programa
que vol tenir en compte molt l'opinió del lector.
No és el típic programa de llibres,
típic no, perquè no n'hi ha tants,
de programes de llibres,
però no és el programa...
Que va l'autor i la crítica, ja està.
Hi va l'autor, hi va una crítica una mica directa,
que aquí hi ha la novetat del programa,
i també hi va l'opinió dels lectors.
Aquesta és la idea.
I, com que el tema dels clubs de lectura
és una cosa que està agafant força acceptació arreu,
doncs, quan van saber que teníem aquesta lectura preparada,
doncs, ens ho van demanar.
Tot i que després el paper ha estat bastant més de públic,
però un públic, diguem-ne, motivat,
un públic que no fos de postís,
sinó que fos un públic, això, actiu, no?
No hi ha trec o quatre extras que vinguin aquí, no, no.
Gent que estigui per la cosa.
Allí, tots els que érem allí,
tots teníem la novel·la llegida, no?
Lectors militants.
Exacte, lectors militants.
I llavors també vam tenir companys de les Terres de l'Ebre en general,
perquè no sortien només d'un punt, sinó que n'hi havia d'altres.
I el Rafael Vallbona també hi era,
en aquest programa, com a crític,
també convidat d'una manera més o menys fixa,
junts amb el Vicenç Villatora.
Heu de tornar?
Bé, ells ens van fer extensiva la invitació,
quan volguéssim, amb altres d'això,
però hauria de ser que coincidís també amb la nostra lectura,
que ja mirarem de coincidir-ho,
però ara per ara, doncs no, tornar per tornar,
no, vull dir, la nostra feina és aquí a Tarragona...
Però vau tenir una mica aquesta sensació, no?
que us portaven una miqueta com a col·lectiu, homogènica...
Si no saps on va, ja poden passar aquesta cosa.
Home, sí, pel que va dir la presentadora al començament,
vam dir, això, Terres de l'Ebre,
quan tu saps que la novel·la no és per...
A veure, això és una novel·la bastant...
L'Escenària Sant Carles, però vaja.
L'Escenària Sant Carles,
una novel·la ambientada amb les runes,
que hi ha Sant Carles sobre la ciutat
que va voler fer allí Carles III.
I la idea del Rosales parteix del misteri d'aquelles runes,
que ningú li ha explicat res,
que se les troba,
i que un bon dia pensa,
però tot això què és, no?
O tot això què va ser?
I una de les trames va per aquí,
i l'altra és la trama, més o menys,
pelatina de la Corte de Nàpols,
i que la volen llançar
amb la vida dels constructors...
I d'una persona dedicada al món de l'art contemporània.
Sí, però en tot cas no és una novel·la
molt indicativa i d'allò de...
Què és el que teníeu la sensació
quan us van presentar
com a que vosaltres anàveu
amb una bandera de les Terres del Libre?
Però també m'han dit que des de fora
aquesta visió no es va veure tant, això.
Aquests defectes que nosaltres des de dimens
vam veure, potser per la nostra falta d'hàbit,
vam veure el que jo criticaria el programa.
I des de fora em van dir que no,
que la crítica no va ser tan dura
com a mi em va semblar.
A mi em va semblar, em va saber una mica de greu,
perquè em va semblar que reduïen la crítica
a retreure-li coses de l'obra.
De dir, escolta, jo he fet aquesta obra,
me la crideu perquè us la vinc a presentar.
Doncs quasi que no torno a venir.
S'ha de dir que es va saber defensar, i molt, eh?
Molt bé.
És una persona, no només com a autor,
sinó que és una persona lligat professionalment
al món editorial, i la deu saber llarga.
Lligat professionalment,
va ser l'editor crític
de l'obra catalana de Sebastià Joan Arbó,
ha escrit anteriorment quatre novel·les.
Té tables, que dirien aquells, no?
Té tables, i junt amb l'autor que hi hem citat,
Sebastià Joan Arbó,
i junt amb la dea de Zumbila,
i junt potser també amb Jesús Moncada,
jo diria que són els autors
que han fet de l'Ebre un referent cultural.
Sigui com sigui.
Sigui d'una manera més o menys reivindicativa, no?
Però en aquests moments això els va força bé.
Cristina, el grup de lectura,
després d'aquesta experiència,
ja es podria latejar com a mediàtic,
perquè heu sortit a la tele.
No, no, no, no exageris,
i el que sí que és cert és que...
I el que sí que és cert és que...
I el que sí que és cert és que...
I el que sí que és cert és que...
I el que sí que és cert és que...
Però escolta, Cristina, el que és interessant...
I etusiasmar a tothom sempre
és una cosa que també costa.
Però el que és interessant és que també us ha donat
l'oportunitat, que d'altra manera també,
o haguéssiu pogut fer,
de continuar amb aquesta línia de poder portar l'autor
d'aquella lectura que esteu fent.
I ara fareu la lectura de La ciutat invisible
i pugueu poder conversar posteriorment amb l'Emili Rosales.
Això és important.
Sí.
Perquè si m'enteniu aquesta línia...
I aquí ja diu d'anar a fer una paella a Sant Carles,
però ja els dic, aquesta cosa social,
això ja se la deixo vosaltres, eh?
A mi no ho comptem.
No, no, doncs escolta, tot són idees, no?
Sí.
Molt bé.
Què més, doncs?
Doncs en principi que el teniu molt en marxa,
que si algú se sent atreta per aquesta experiència,
dic que segons com vagi la cosa,
us podeu plantejar obrir un segon grup
que ara el curs vinent, podria ser?
Ens ho hem d'estudiar.
Un segon grup amb el mateix tema no costa gaire.
Seria reunir-nos, per comptes de dimarts,
doncs dimarts i dijous.
Això ja s'està parlant.
Una altra cosa,
s'hi convindria obrir un segon grup
amb una altra línia, saps?
Amb línies diferents.
Una mica en funció del perfil de les persones del grup.
Sí.
Això és el que es podria fer més endavant.
Ara, de moment, com que el juny acabarem,
que la intenció és el juliol i l'agost,
els mesos de juliol i agost, descansar,
doncs ja ho acabaríem d'estudiar
de cap al mes de setembre.
Però seria ara un bon moment,
si estan interessats,
han d'anar com a oients,
com si es tractés d'una aula,
per exemple, demà a l'acte amb l'Olga Xirinax.
Estan convidats,
tot i que no siguin integrants del grup.
No hi ha problema en que una persona
que li agradi l'Olga i tot això
vingui demà com a oient per veure-ho.
El que passa és que a la biblioteca
això es fa a l'espai de la secció de Tarragona,
de la biblioteca,
i és un espai força reduït,
no és una sala d'actes,
és un espai on es reuni molts del club.
Simplement que, a veure,
si tanta gent vingués,
doncs se'ls hauria de dir que no hi caben.
Però sí,
si una persona hi té interès,
pot venir,
tot i que l'acte,
en principi,
és per la gent del club.
És a dos quarts de set de la tarda.
A dos quarts de set de la tarda,
demà dimarts a 31 de maig.
Una oportunitat per acostar-se
a aquest grup de lectura jove.
Si vols,
diem les properes trobades.
Sí.
El dia 14 de juny
seria la trobada...
No, la trobada no.
Ens reunim els membres del club
per parlar de la ciutat invisible.
El dia 14 de juny,
també a dos quarts de set.
I el dia 28 de juny,
és a dir,
que encara falten dies,
és el dia que vindrà la Mila Rosales
a trobar-se amb nosaltres.
I ja a tancar temporada,
podríem dir.
En principi, sí.
Em sap molt de greu,
però jo crec que a l'estiu
també la gent s'escampa una mica.
Canvien els horaris.
Canvien els horaris de tothom
i potser seria una feina
una mica infructuosa.
Per agafar forces
per la propera temporada.
En setembre,
segur que ens retrobem una altra vegada.
Cristina Barber,
enhorabona a tu com a coordinadora
a la Biblioteca Naturalment
i a totes les persones
que aposten per fer
aquestes lectures
que tenen la seva part
individual,
plaent de la lectura,
però després també
aquesta segona part col·lectiva
que també enriqueix moltíssim.
Gràcies per venir avui a la ràdio.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.