Estem en Quaresma i vam fer una reflexió sobre el que eren els àpats de la Quaresma
i una altra sobre els sentits de la Quaresma.
Aquesta setmana estem en una de les celebracions importants del calendari
que alguna vegada hem fet algun esment.
Jo recordo un any fer un programa dedicat a la població de Besalú
on es fa aquesta setmana, el divendres,
té lloc la processó per excel·lència d'aquesta població
que és la processó dels dolors.
Recordo fer un programa referit a això.
Aquest divendres és la celebració dins del cicle de primavera,
gairebé ja podríem dir,
i dins de les portes de la Setmana Santa,
el divendres anterior, el diumenge de Rams,
és precisament la festivitat de la Maria dels Olors.
Algú any coincideix tot el calendari.
És un caos, això.
És allò, Sant Josep, amb la vigília del diumenge de Rams,
amb l'entrada de la primavera, tot a l'hora.
Sí, sí.
Fantàstic.
És una cosa curiosa, no?
I aquí encara, però a València.
Les falles, tot, tot, tot.
Però vaja, és bastant curios.
Bé, en tot cas, en aquesta festivitat,
potser una mica poc coneguda a la nostra ciutat,
en el sentit que aquí les celebracions més importants,
podríem dir, se concentren en l'altre cap de setmana,
en la processó del Sant Enterrament del divendres,
tot i que durant tota la setmana,
evidentment, hi ha altres tipus de celebracions,
més modestes, però també importants.
En tot cas, el que sí que queda sempre una mica,
aquesta diada, en comparació d'altres poblacions,
ha quedat en un segon terme, no?
Si més no, amb els seus aspectes més exteriors, no?
I, bé, en tot cas, hem fet un d'aquests recorreguts així
de diferents poblacions,
deixant ja la que vam fer dedicada al programa de Basalú,
doncs d'altres poblacions on hi ha algunes o altres curiositats, no?
Al voltant d'aquesta celebració.
I tot i que el divendres és un dia feiner,
com la majoria de processons aquestes tenen lloc al capvespre,
doncs sempre és allò, si a algú, doncs,
li pot interessar, doncs aquí està.
I a més a més, si no, doncs mira,
com a mínim toquem nosaltres aquest recorregut i ens situem, no?
I, escolta, sempre és cultura general, això, eh?
Si anem o no anem, però ja són coneixements que anem guanyant.
Sí, a més a més,
tot i que avui no farem un recorregut sobre,
podem dir, sobre l'evolució històrica d'aquesta festa,
perquè ja hem tocat en alguna altra oportunitat,
el que sí que és cert és que caldria recordar
que la celebració de la Mara de dos de Dolors
serveix precisament per enfatitzar aquells passos o misteris,
això coincideix també amb la denomenclatura
que tindrem amb les possessors de la setmana següent,
que són del Sant Enterrament,
que serveixen per subratllar els Dolors
que pateix la figura de la Mare de Déu, no?,
al conèixer, doncs, el destí del seu fill, no?,
seria aquesta la línia argumental, no?,
i que adquireix una gran importància,
doncs, jo diria aquells moments iconogràfics
en què la Mare de Déu, doncs, apareix, sobretot,
doncs, o bé, sola, amb aquest cor travessat,
doncs, per les sagetes, no?,
és a dir, pels mateixos dolors,
o fins i tot també en moltes poblacions,
doncs, apareix aquest cor amb,
perdó, la Mare de Déu amb el cor,
però també amb Jesús, doncs, a la seva falda, no?,
amb la imatge que aquí ens coneixem tradicionament
com l'apitat, no?,
que és un dels passatges, doncs, d'aquests dolors, no?,
en tot cas, fer un apunt, no?,
que possiblement la difusió màxima d'aquesta celebració,
tot i que és bastant més anterior,
és bastant més anterior,
la devoció en la seva advocació dels dolors,
pròpiament, de la Mare de Déu,
va ser difosa, en el cas de Catalunya,
per una ordre concreta religiosa,
que és l'ordre dels servents de Maries o servites,
que va ser fundada a la diòcesi de Girona
en el segle XVII, no?,
això, diguéssim, és l'anàlisi que podríem dir més recent,
tot i que insisteixo que la festa
té uns orígens molt més anteriors.
Potser per aquesta orientació
del seu origen,
quan repassem una mica el calendari
de les festes de les comarques de Tarragona,
doncs, potser no trobem
el divendres de dolors
amb una gran preponderància
de processons d'aquest tipus.
Jo sempre recomano
que en el cicle aquest
de la Setmana Santa,
la primera cita gairebé ineludible
seria, a nivell de comarques de Tarragona,
per la seva trajectòria històrica,
pel seu valor com a passos i tal,
seria la processó de la passió de Tortosa
el diumenge de Rams a la tarda,
amb una visió de país...
Aquest proper diumenge, no?
Aquest diumenge, no?
Això alguna vegada ho hem apuntat, no?
I després, evidentment,
a partir del cap de setmana
en tenim moltes altres,
sobretot dijous, divendres, dissabte,
diumenge, la setmana que ve.
Però, en canvi,
a les comarques gironines,
curiosament,
es dona una concentració
de festivitats dels dolors
important,
amb alguna escletxa
que també se'n va
fins a la zona lleidatana.
En tot cas,
com Besalu ja ho hem comentat,
jo tampoc ara aquí faré la referència,
però sí que,
per exemple,
podríem recomanar,
ja que quan fem alguna recomanació
de textos,
sobre la processó dels dolors,
un treball
d'un professor de la Universitat
de Rovira Virgili,
que és el Francesc Massip,
amb altres col·laboradors,
que ens explica
la processó
d'aquest petit municipi
ubicat,
doncs,
el petit municipi de Mieres,
ubicat a la Garrotxa.
És una publicació
que ens explica
com s'organitza
des del segle XVIII
a Mieres
aquesta processó.
És un exemple,
un llibre editat
per l'Ajuntament de Mieres,
d'aquesta petita població
i d'una edició recent,
crec que és de l'any passat.
Bé,
en tot cas,
curiosament,
en aquesta població,
l'acte més important
és aquest.
És a dir,
no són...
A Mieres.
A Mieres.
No les processons ja després
dels dijous i divendres sant.
No, no, no,
és aquest.
I, a més a més,
curiosament,
en aquesta població
es combina
allò que algunes vegades
hem explicat aquí
que són les passions
amb
les processons,
no?
És a dir,
hi ha una festa
que s'inicia
a l'interior del temple
que
podria,
d'una manera o altra,
representar
una pervivència
del que eren
aquestes representacions
originàriament.
Si agafem
les consuetes
o obres
escrites
per diferents personatges
a la catedral de Tarragona,
per exemple,
podríem veure
que
durant la Setmana Santa
s'hi feien representacions
teatrals.
Això era una
cosa genèrica
en els països catalans
i arreu d'Europa.
Podríem dir
que a l'edat mitjana
es produeixen
els primers antecedents
de les passions
que estem veient
avui en dia
en els teatres
per entendre'ns
a la italiana
d'Ull de Cona,
Esparreguera,
Olesa,
per posar-les més conegudes.
En canvi,
en aquesta població
encara es manté
una petita part,
molt petita,
dos escenes
d'aquesta passió
que serveix
per començar
la
processó
després ja
pels carrers
del poble.
És un dels casos
més singulars
perquè
jo no conec
cap
que combini
cap altra
que combini
aquesta doble
cosa.
Hi ha d'altres,
evidentment,
altres poblacions,
però aquesta és
l'única
que combina
aquesta doble
representació
interior i exterior,
perquè en el fons
la representació
del carrer
també està acompanyada
per una sèrie
de personatges.
Parlarem,
per exemple,
d'algun personatge
que la gent dirà
ostres,
això em sobta,
perquè curiosament
aquí en aquesta processó,
també en l'interior,
però sobretot
en la processó
exterior,
participen
els butxins
o dimonis,
que són,
per entendre's,
els personatges
que fan patir
Jesucrist
i que porten
com unes banyes
de dimoni,
perquè ja se'ls identifica
molt clarament
amb aquest element
diabòlic,
amb aquest element demoníac,
que això és una vora
molt singular,
perquè normalment
no ho relaciones
amb la setmana 70,
qualsevol altra festa
fins de caràcter
així com a més
alegre,
més...
Doncs en aquest cas,
curiosament apareixen
aquests dos personatges
que m'ha semblat
interessant
de comentar-ho
i que evidentment
acompanyen,
que això és una
de les altres característiques
i els personatges
que representen
la passió a l'interior,
després surten al carrer
i a diferència
del que podem veure,
per exemple,
a Tarragona,
que tots són passos
escultòrics,
en aquesta població
encara es mantenen
alguns personatges
vius,
un d'ells és Jesucrist
amb la creu
i acompanyat
d'aquests butxins.
Que són persones
que representen...
Exacte.
Això no és un cas únic
al món,
perquè ara no voldria
fer tampoc
una geografia europea,
però...
Hi ha moltes representacions
de carrer.
Me ve el cas,
fora de les passions,
me ve el cas
una població
molt petita
de Còrdoba,
bastant petita
de Còrdoba,
que és Puente Genil,
que es caracteritza
no per portar
aquesta escena
amb personatges
de carriosos,
sinó per portar
pràcticament
tota la passió
amb personatges
de carriosos.
Si van mai
a Còrdoba,
jo els recomano
que consultin els programes
i vayan a veure això
perquè és una cosa
extraordinària.
Extraordinària,
a més a més,
mantenen fins i tot
les màscares
d'origen medieval
cada personatge.
Aquí,
en el cas d'aquest
de Mieres,
és una cosa
ja bastant més evolucionada,
sense màscares i tal.
Però són aquests personatges
curiosos que mantenen
aquest misteri,
aquest pas,
però que ens recorden
els orígens
de les processons
en les quals
les talles
van ser incorporades
posteriorment
als personatges
de carn i osos.
És a dir,
quan avui vegin,
enguany vegin
la processó
del Sant Aterrament
de Tarragona
o qualsevol altra
processó
d'aquestes comarques,
veuran que amb alguna excepció,
recordo quan parlem
de la samaritana
de Flix,
per exemple,
amb els armats,
els armats
són uns personatges
que ens queden,
però difícilment
la gent podrà dir,
home,
doncs jo veig
Jesucrist
amb la creu i tal,
no,
això,
a no ser que sigui
una passió pròpiament,
que evidentment
hi ha algunes...
Però en processó no.
No és molt habitual,
això,
jo diria que
aquesta és una de les singularitats
d'aquesta,
com a mínim
a les nostres comarques.
Si van a Bèrges,
un altre processó
que hem explicat aquí
algunes vegades,
doncs també
no hi ha una passió
dins de la església,
hi ha una passió al carrer
i en la processó
també participen
alguns quadres d'aquests,
però bueno,
és que...
A més,
amb persones,
amb gent del poble,
que representa
determinats papers
de l'història.
En tot cas,
que els de Bèrges
o Bézalú,
com ja són bastant
més importants
que a nivell de mediàtic
els que estem comentant avui,
doncs ja no els tocarem tant
perquè ja n'hem parlat
en alguna altra ocasió.
Bé,
això serien
de les característiques
d'aquesta processó.
Per altra banda,
hi ha un altre personatge
que manté una cosa
que és singular
també avui en dia
que és el cant
de la sentència
de Jesucrist.
És a dir,
a la mesura que avancen
pels carrers
hi ha una mena
de pregoner
que canta,
com publica,
diguéssim,
fa pública
la sentència
amb una cantarella
molt especial.
Això també és un cas
molt singular
perquè malgrat
que hi ha tocs
de trompeta
de pifres
i altres instruments
de vent o metall
amb diferents processons,
per exemple,
els tocs de trompeta
dels armats
d'aquí de Tarragona
seria un exemple,
però és molt difícil
trobar aquest cant
de la sentència
que és un cant històric
també
de les processons
i de les passions
medievals catalanes
viu.
I això és una altra
de les característiques
que es pot trobar
en aquesta població.
Aquest cant singularíssim
dins d'aquest això.
Bé,
en tot cas,
la festa avui en dia
comença dins
de l'església
de Sant Pere de Mieres,
representa aquest petit fragment
o petits fragments
de la passió,
sobretot
en l'escena
en què
van
fer la presa
de Jesús,
apareixen
els jueus,
apareixen
els soldats
i després
tot això
es desenvolupa
fins al moment
que
es canta
o s'anuncia
la sentència
de pena
de mort.
I ha de ser
com una
petita representació
d'una part
de la història
de la passió.
És una part
que correspon
precisament
amb una altra
representació
que quan vam parlar
del cas
de Berges,
vam explicar-ho
de la dansa,
la mort i tot això,
vaig fer alguna referència,
que és una passió
molt antiga
del segle XVIII,
Fran Antoni i Sant Geroni,
que algú,
alguna institució,
l'any passat vaig tenir
la disort
d'escoltar
amb un mitjà
de comunicació
que pretenia
reformar
el text
d'aquesta passió
perquè era un text
molt antic,
dic,
vaja favor
que li faran
els de Berges,
que alguna institució
em pari una reforma
modernitzadora
del text aquest,
perquè,
especialment,
una de les gràcies
és que pràcticament
des del 1773,
que se suposa
que va ser escrita,
com a mínim
hi ha una còpia
d'aquell any,
fins a l'actualitat
a Berges
i en el cas
d'aquestos fragments
interiors
del temple
de Mieres
s'ha mantingut
pràcticament
inalterable,
evidentment,
amb un llenguatge
contagiat
de girs populars,
però vull que té
una gran importància,
vull dir que,
en aquest sentit,
doncs,
jo crec que
és interessant
no tocar-ho massa.
Doncs són alguns
dels aspectes,
ens agafa una miqueta
lluny en el temps,
de totes maneres.
Jo crec que,
perquè m'ha semblat
interessant explicar-ho
perquè la gent vegi
que a vegades
coses que han existit
històricament
ara no existeixen aquí,
però que ens permeten
retrocedir,
diguéssim,
amb una pel·lícula
en directe
cap a una altra època,
és a dir,
en aquest cas
em sembla que és interessant
veure aquests fragments,
que avui en dia
la majoria de persones
el veurem
doncs ja passats
amb una talla
i que en canvi
tenen un alt valor
etnogràfic
com a elements
d'això.
Evidentment,
si algú
d'aquestes comarques
m'ha escoltat
o algú ha assistit
dirà,
el Jordi ha explicat
només dues coses,
s'ha deixat
que hi ha uns manalles
importantíssims
que surten
els apòstols
amb cars i ossos,
que surten
els tres maries
amb cars i ossos,
que hi ha personatges
com la Verònica,
la Maria Magdalena,
hi ha uns estandards
preciosos
que només existeixen
en aquesta població,
bé,
es canta
una salve
específica
al final,
hi ha moltes coses,
vull dir,
que evidentment
no em faig referència,
però vaja,
jo crec que era important
comentar-ho.
si voleu,
el nuncio pregoner
em va deixar...
Tens la sentència aquesta
que es fa en Cantareta.
Una de les sentències
recollides en un any
en aquesta població,
perquè hi ha més,
però vaja,
el text bàsic diria,
jo no ho cantaré,
dirà,
ara,
mons oients,
ateneu-me a veu
que aquest és Jesús,
fill de Nazaret,
el qual digué
que era únic fill de Déu,
contra el César digué
que era rei
i que espatllaria el temple
i dintre de tres dies
l'ho tornaria a fer
i per altres cims
que estan en procés
manar la justícia
que clavat en creu
mori sense remei
i que sigui càstig per ell
i per tots els altres
un gran escarment.
Toc de trompeta.
I això,
amb aquesta solemnitat
que caracteritza la celebració.
Tu,
com a part fonamental
d'aquest programa,
ja saps que
no fem peticions.
Jo et faria una avui,
si es pot complir bé
i si no,
doncs escolta,
hi ha confiança
en absolut mai
i et posaria
en aquesta situació.
Jo el que et demanaria,
ja sé que no t'agrada gaire
repetir temes
dins de l'espai,
però jo et demanaria
que en el proper programa,
en la mesura del possible,
ens apuntessis allò
quatre dades
una mica de l'itinerari.
És que cada any
ens has anat parlant
i hi ha cites ineludibles
quan arriba la celebració
de la Setmana Santa,
més enllà de les creences.
No expliquem mai
les ineludibles.
No, però per exemple,
recordar aquella
viacrucis de la selva,
de Saura del Camp,
s'entén,
tot aquest tipus de...
Farem aquells que després...
Que estan propers aquí,
que podem bellugar-nos
i que dius,
home,
doncs són cites
que valen la pena.
Jo crec que te'ls grava
algú el programa després
i els hi passen
a alguna revista d'aquestes,
perquè l'any següent
surten publicats.
L'any següent surten publicats,
és veritat.
Doncs vinga,
sigues generós
i dóna pistes
a aquestes revistes especialitzades.
Avui hem dit
aquesta possessor
bastant desconeguda
de Mieres,
molt bé.
de Mieres,
però també aquesta
de Tortosa,
que em sembla
interessant de comentar.
En tot cas,
la setmana que ve
fem una repassada
d'aquestes.
Jo,
ara,
i sempre ho dic
perquè de quan en quan va bé,
si la gent vol una...
Existeix una guia gratuïta
que poden aconseguir-la
amb una web,
avui no n'hem dit mai,
no n'hem dit
la web del dia,
diguéssim,
però em sembla que aquesta...
Podria ser aquesta,
per exemple.
Sí,
que és la web
de la Costa Daurada,
jo la dic de memòria,
em sembla que és
costadaurada.org,
no,
el costadaurada.info,
si entren allà,
hi ha un capítol
de publicacions
de diferents tipus
i hi ha
un fulletó
de la Costa Daurada
que es diu
Festes i Tradicions,
que és gratuït
i el enviaran a casa
i a més a més
poden tenir
una part
de les recomanacions
aquestes que fem
en aquest programa,
no totes,
però les que afecten
a les comarques de Tarragona
i estan en bona part recollides
i, bueno,
és de recent actualitat,
vull dir que poden
seguir-ho perfectament,
doncs en parlem
la propera setmana,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
Anem amb música també,
avui, no?
Sí, no?
Has triat una peça
també règia,
solenda,
com tot el tema
que tractem.
S'acorda que l'últim programa
en Setmana Santa
vam posar aquell compact
dels amics de la catedral
amb un tema
pròpiament de Quaresma
referent al dimecres de senda,
si no m'equivoco.
Avui anem
amb una formació de carrer,
que són administres
del Camp de Tarragona
amb un compact
que es diu
Toca Perón
en relació
amb un crit
de Santa Tecla,
diguéssim,
de dames i vells,
però que té
dues marxes
processionals
molt interessants
i que ens recorden
com sonaven
les processions també,
com, per exemple,
aquesta de mires
que parlàvem
fa 100 o 200 anys.
Doncs amb aquest sou
els deixem,
Jordi,
ens retrobem
la propera setmana.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.