És l'aventura de la vida.
Efectivament comença una nova aventura de la vida aquí al matí de Tarragona Ràdio
i molt ben acompanyats en aquesta ocasió des d'un espai que està adreçat a crear hàbits saludables
entre la població més jove de la ciutat.
És en aquest espai que realitzem en col·laboració amb les àrees de serveis socials i d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona
i pel qual passen molts nois i noies escolars a diferents centres educatius de la ciutat de Tarragona
que una mica traslladen a la ràdio perquè a vostès, des de casa, des d'allà on estiguen,
sàpiguen també com es treballen aquests temes a l'escola.
Com dèiem, ho porten aquí a la ràdio una feina que prèviament han fet a les aules
i no un dia excepcionalment sinó d'una forma sistemàtica.
I immediatament saludarem els nois i noies que ens acompanyen avui.
Són una representació de la classe de 6è D del Col·legi La Salle de Tarragona.
Avui ens acompanya la seva tutora, Imma Fernández.
Imma, bon dia.
Hola, bon dia.
Que ja comença a ser una veterana també de l'aventura de la vida.
Això jo crec que ens prendrà el lloc.
Què en penseu?
Vosaltres creieu que la vostra tutora podria treballar a la ràdio?
Sí.
La veieu treballant a la ràdio.
Jo també, perquè ja comencem a tenir una certa familiaritat.
Benvinguda, Imma.
Moltes gràcies.
Per cert que porteu una setmana molt moguda a la classe perquè heu estat de colònies,
tinc entès, no?
Sí, hem tingut les colònies, després quatre dies perquè hem fet un pont llarg
i hem arribat i quasi, quasi ja, corre cuita, acaba de preparar el tema de la ràdio.
Per això esteu tan relaxats i tan somríens, no?
Perquè quan arriba aquestes alçades del curs, tots esteu molt cansats,
però sembla que aquests dies us ha anat molt bé, no?
Per relaxar-nos una miqueta.
Sí.
Molt bé, doncs heu treballat el tema en aquesta ocasió a través d'un conte,
a través d'un dels cromos, també, i es tracta de donar la cara, Imma, i millor dit avui, no, Imma?
Doncs sí, i a més a més, bueno, últimament hem tingut a colònies, ha sortit algun conflicte,
alguna cosa a la classe, i penso que és un tema que se li pot treure molt de suc i que pot ser profitós.
Doncs vinga, comencem, i el primer, i fonamental, és que us presenteu,
i com a targeta de presentació, doncs heu preparat un escrit que ens llegirà el Ramon, quan vulguis, Ramon.
Som un grup d'alumnes de la Salle Tarragona, de la classe de sisè de primària,
que venim a la ràdio, acompanyes de la senyoreta Imma, en representació de tots els nostres companys,
per parlar de l'aventura de la vida, del fet de donar la cara, dir la veritat,
i afrontar les conseqüències que ens toquen assumir quan diem la veritat.
I sobre que aquestes conseqüències són més greus si després de fer alguna cosa malament
no reconeixem que l'hem feta i diem mentides.
També parlarem que a vegades hi ha coses que es podrien solucionar fàcilment
i que si amaguem la veritat un problema amb una solució molt fàcil
es pot transformar en un problema impossible de solucionar.
Els alumnes de sisè són...
La Irene ens dirà quins són els companys que esteu aquí
i els que no han pogut venir i us escolten segur des de l'aula.
Quan vulguis, Irene.
Alba Basora, Marina Budesca, Estefanía Corrares, Marc Cortés,
Ramon Domènech, Marina Domènech, Marta Español,
Silvia Espejo, Jaume Figueroa, Javier González,
Ana Guinoval, Oriol Lampreave, Lorena Lanchares,
Gerard Latorre, Jaume Ayurba, Iván Medina,
Irene Montserrat, Gerard Porto, Carlos Quezada,
Sara Rosado, David Rubio, Sheila Rubio, Lluís Sabaté i Joel Vilar.
Gràcies, Irene.
I ens agrada molt puntualitzar que per raons òbvies ho diem cada divendres,
però pensem que és interessant i important dir-ho,
que evidentment tots els alumnes de sisèdè del Col·legi La Salle de Tarragona
tots són mereixedors d'estar aquí a la ràdio,
però òbviament per una raó d'espai és impossible
i n'ha de venir una bona representació.
Per tant, els fem un aplaudiment ben gros
als vostres companys que estan a la classe?
Què us sembla? Vinga, va!
I ara, ells a la classe, vosaltres des d'aquí,
expliqueu-nos la vostra aventura de la vida.
Millor, primer escoltem un conte
que ens guiarà una miqueta i ens posarà al corrent,
sobretot als oients que no coneixen el tema,
vosaltres sí que l'heu treballat a classe.
Què significa i en quines circumstàncies
és necessari donar la cara?
Avui a L'Aventura de la Vida
escoltareu un altre conte dels meus.
Sóc la Marta. Benvinguts.
Diu L'Aventura de la Vida
Un pal amb un punt
Jo reconec que els ratolins em fan pànic,
però que un pal amb un punt tan petit al damunt
em fes tanta por, era desconcertant.
Sabeu de quin pal i de quin punt us parlo?
Ho sento, Marta. Has de venir a la classe de recuperació.
Tens una I en matemàtiques.
Una I d'insuficient.
No m'ho podia creure.
El primer que vaig pensar va ser en la cara
que farien el meu pare i la meva mare
quan els ensenyés les notes.
Estava tan espantada
que quan vaig arribar a casa no ho vaig poder dissimular.
Què et passa alguna cosa, filla?
Jo no vaig dir res.
Marta, que m'escoltes?
Que et passa res?
Els vaig fer creure que no passava res
i no els ho vaig explicar.
Però cada dia que passava
em semblava una eternitat.
Al final, no m'ho vaig poder aguantar més
i al cap de tres dies vaig deixar-ho anar.
Pare, la setmana passada
em van donar les notes
i vaig treure una I en matemàtiques.
Insuficient?
Sí, pare.
Espero que ho entenguis.
És el primer insuficient que trec.
Reconec que no havia estudiat prou.
A més, ho diu els polinomis.
Els què?
Els polinomis.
Oh, em pensava que mai més en ma vida
no tornaria a sentir aquest nom.
Tampoc no t'agraden els polinomis, pare?
A ells mai no els vaig agradar, jo.
Espero que el temps hagi curat les ferides.
Què vols dir, pare?
Porta el llibre de matemàtiques.
El tinc aquí.
Molt bé.
Els polinomis no podran amb la família Martínez.
Som-hi, doncs.
Prepara't perquè estudiarem junts.
Em sembla que va valer la pena
haver tret una I en matemàtiques.
M'ho vaig passar molt bé estudiant amb el meu pare.
I, sobretot, vaig aprendre que la I d'insuficient
és la mateixa I d'intel·ligent.
I puc ser molt intel·ligent quan m'ho proposo
i demano ajuda.
Oh, oh no.
Intel·ligent s'escriu en VAC.
Pare, tu saps d'ortografia?
Orto què?
Un pal amb un punt
és un conte per xerrar
de l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre.
Fins aviat.
Un conte que és un bon punt de partida.
Ara, deia, tornarem amb un altre.
Doncs un altre el podem sentir ara
per acabar d'il·lustrar el tema
que ens ocupa avui.
Donar la cara, ser valent, dir la veritat
perquè, de fet, després ens adonarem
i això ens ho explicareu vosaltres
que va tot millor després.
Però, en tot cas, afegim un altre element
que ens serveixi després per parlar sobre aquest tema.
És un conte que pertany al Cromo
que també han treballat a classe
i que ens llegeix la Marina Domènech.
Quan vulguis, Marina.
Donar la cara, afrontar els problemes.
El Xavier tenia un problema.
Acabava d'espatllar la càmera de fotografia
que li havia deixat la seva germana.
Es va plantejar què havia de fer.
Ell no és dels que defugen de les dificultats,
sinó dels que saben com afrontar-les.
Quin era el problema?
Quines eren les solucions possibles?
Què passaria si les provés totes?
Quina seria la millor?
Com que abtingués la resposta a les preguntes,
sabria com hauria d'actuar.
A diferència de l'estruç
que amaga el cap dins el forat,
el Xavier estava disposat a donar la cara
i trobar una solució ell tot sol.
Déu-n'hi-do.
I m'heu treballat aquest tema importantíssim,
sobretot per la convivència i les relacions
a través del compte,
a través del cromo.
Cada centre, cada tutora,
es planteja en funció de la fesomia del seu grup,
com treballa el tema,
si a les tutories,
si aprofita alguna assignatura concreta que estigui lligada.
En aquest cas, com l'heu treballat a l'aula?
Bé, nosaltres a la Salli,
el tema de valors el lliguem,
tenim un material ja propi de la Salli
i el que hem aprofitat és també,
en l'aventura de la vida,
buscar moments,
tenim més o menys,
tenim una àrea,
una hora dedicada a fer valors
i el que fem és alternar una cosa amb l'altra.
Depèn del moment,
li dediquem més temps a l'aventura de la vida
i depèn del moment,
potser fem l'altra matèria,
que és el sisplau.
I el que hem fet en aquest cas,
vam preparar uns guions als nens
i en aquest cas les preguntes
i una mica les qüestions que hem treballat
són les que va elaborar
un alumne de classe,
que és l'Oriol.
Doncs comencem, en tot cas,
i aviam,
primer que tot,
ens podríeu explicar,
després d'haver treballat aquest tema
que penseu vosaltres,
que vol dir donar la cara.
Donar la cara,
què és exactament?
Sabeu quin és el significat?
Oriol, per exemple?
Jo crec que és afrontar les conseqüències
que et pertoquen
un cop has fet una cosa
que no ho tindrà que estar bé.
Dona la cara,
és a dir,
digues realment que has estat tu
i per què ho has fet i tot això, no?
Marta?
Doncs no ens hauríem d'amagar
i hauríem de dir la veritat
perquè és el que s'ha de fer
i no ens hem d'amagar.
Però vosaltres creieu que és el mateix
ser sincer que donar la cara?
És la mateixa cosa?
Jaume?
Doncs ser sincer vol dir
sempre dir la veritat,
però donar la cara
significa que quan estàs
davant d'un problema
tens que afrontar les conseqüències.
Oriol?
Doncs que també
el mateix que ha dit el Jaume
el que passa
que per donar la cara
s'ha de ser sincer
però a més s'ha de ser valent.
Sí, perquè sempre es parla
d'alguna cosa
que saps que té conseqüències.
Per dir,
s'afrontar les conseqüències
sí, sí, de paraula molt fàcil
però aviam quines poden ser
les conseqüències, eh?
Després és difícil.
Clar, Ivan?
Que el mateix
a part del que han dit els meus companys
que si ser sincer
si tu ho dius tot
sincerament
n'hi ha coses que no s'han de dir
llavors no ho has de dir tot, tot, tot.
Clar, ser sincer fins a quin punt
perquè si el teu amic
porta un jersei
que no t'agrada
i que el trobes horrible
li vols dir
hola, bon dia, Oriol
és horrible el teu jersei
això ser sincer?
No, que és molt xulo
el que portes, eh?
Que és un exemple
perquè estàs al costat de l'Ivan
pobra
Això ser sincer, no?
Sí, això ser sincer
Però hi ha necessitat de dir-ho?
Clar, no hi ha necessitat
perquè també li pots
el teu companys
pot pensar una cosa
de tu
que no t'agradaria
Digues, Oriol
No, que...
M'encanta el teu jersei
que quedi claríssim
Gràcies
Perquè el que ha dit l'Ivan
que sí, però
és un intermig
no has ni
has de dir-ho una mica
diguéssim, en tacte
perquè tampoc has de ser hipòcrita
i dir que és superbonic
perquè no és veritat
l'estàs mentint
però tampoc has de dir
que és bonic
perquè no és veritat
ho has de dir una mica en tacte
com dient
no m'agrada gaire aquest jersei
Hi ha coses importants
perquè com que això tampoc no té importància
doncs no cal ni que ens ho plantegem
Marina, digues
Domènec
Jo crec que en part sí
perquè a les dues ocasions
es diu la veritat
però donar la cara
vol dir no amagar-se
i afrontar les conseqüències
i ser sincer
vol dir el que penses
clar, el que penses directament
però tampoc no cal
dient tot el que pensem constantment
com si fóssim transparents
segons què
digues Ramon
que ser sincer
vol dir
només dir el que penses
i
i donar la cara
vol dir
dir la veritat
i a més estar disposat
a afrontar les conseqüències
clar
i algú ha apuntat per aquí
penso que era
no sé si l'Ivan
o l'Oriol
no ho sé exactament
que vol dir
donar la cara
implica
ser valent
i ser valent
què és exactament
què enteneu vosaltres
per ser valent
doncs que
si saps que
una cosa
s'enfadaran amb tu
perquè has fet una cosa grossa
has de ser valent
i pensar
mira això
jo ho faig bé
per molt que tingui
perquè tingui
conseqüències negatives
llavors ets valent
perquè
dones la cara
per molt que tingui
conseqüències negatives
Irene
se t'ha passat així una miqueta
ja intervindrem
després
no pateixis
digues Ivan
que ser valent
també vol dir
que tu no t'amagues
i que tens confiança
en els amers
i que
ets valent
tenir
perquè
no no
però mira Ivan
una cosa
hem de ser valents
hem de donar la cara
assumir les conseqüències
però perquè no posem
algun exemple pràctic
allò perquè
qui en pot posar
algun exemple
a veure
Irene per exemple
o Irene i després l'Anna
vale
doncs per exemple
si
algun amic
que l'amiga teva
et deixa
alguna cosa
que té molt valor
per ell
i sense voler
el trencas
jo
li tindries
que dir
però
clar
clar
dius
aviam
s'enfadarà amb mi
i perder la seva amistat
però si no li dius
s'enfadaria molt
amb tu
i seria pitjor
a vegades
aquest gest
de sinceritat
digues Anna
un exemple
que si una amiga
et deixa un llapis
per fer un problema
de matemàtiques
i sense donar-te'l
te'l quedes
i li perds
el dia següent
li dius que l'has perdut
i la teva companya
es queda
sense durant el dia
si et demanés un llapis
li tindries de portar
perquè
és just
portar aquell
que has perdut
però si et diu
per exemple
llapis
no no
si no em vas deixar res
ui
aquí ja ens estem equivocant
però molt i molt
em penso que el David
també ens volia
posar algun exemple
ara ja no
perquè
és paregut
el que diria
és semblant
però si el vols explicar
si has trencat
un objecte important
d'un amic
o amiga
no ho tens
que amagar
ho tens
que donar la cara
com fa tothom
i després
doncs mira
si has de trencar
la guardiola
i comprar-ne un d'igual
doncs mala sort
si ja està
digues Oriol
jo vull dir un exemple
que m'ha passat a mi
de veritat
aquest és de veritat
aquest és de veritat
que estava jo sola a casa
i em van dir
que estudiés
però jo no en tenia ganes
és de veritat
doncs l'exemple
i me'n vaig anar a l'ordinador
però vaig tocar
me'n vaig anar a jugar a internet
i vaig tocar
un botó que no era
no m'ho vull ni imaginar
el que va passar
i resulta que se'n va borrar
uns quants documents
i clar
quan va arribar el meu pare
i va veure
que no hi havia els documents
clar
me va preguntar
què li havia passat
algú ha tocat l'ordinador
exacte
i tots miren el terra
a les sabates
mirant cap a una altra banda
no?
clar
jo vaig donar la cara
en aquell moment
vaig dir que ho he sigut jo
però tu vas pensar Oriol
o vas reaccionar
tu vas pensar
clar
vaig pensar
què passaria si mentís
i què passaria
si digués la veritat
i al final
vaig decidir
que era millor
donar la cara
perquè si no
al final
tindria remordiments
dius
tard o d'anar
m'enxamparan
sí
i llavors
és millor
passar-ho més aviat
i que
es pot explicar
com va anar la cosa després
o ho deixem aquí?
no, sí
m'enxampar
van dir que no ho tornes a fer
simplement
i ja està
i vas entendre
per què no ho havies de tornar a fer
si m'han dit
que ho fes una cosa
i van
que a mi també
em va passar
algú
semblant a l'Oriol
que
em vaig
em vaig ficar
a internet
i vaig omplir unes dades
i
al cap de dos o tres dies
van trucar a casa
i us van enviar uns regals
i uns paquets
no
era
que
una plaça
a un lloc
de
que t'anaves de viatge
o que hi van
sí
més o menys
i
em va dir a ma mare
que
sabia d'aquest tema
i jo li vaig dir
que no
que
jo no sabia res
és a dir
arriba algú a casa
truquen a casa teva
dient
escolta
i d'aquell viatge
o aquella cosa
que ens van comanar
què
i la teva mare
es devia quedar
a quadros
no?
clar
i
i bueno
em va
i jo li vaig dir
que no
que jo no sabia res
que no havia fet res
que
a mi no se m'ocorriria
mai fer allò
i em va dir
que llavors
què havia pogut ser
perquè
havia ampliat el número
de telèfon
i tot això
i no sé
igual els meus companys
tenen el número
de telèfon
i bueno
em vaig anar a dormir
vas començar a fer una bola
tan grossa?
sí
i bueno
després
pel matí
ja li vaig dir
bueno
mama
ja com que
sé que no cola
i això
clar
ja he sigut jo
ho vaig omplir
però clar
no sabia jo
què omplia
i tot això
ho vaig sense
sevolguer
no tenies intenció
de fer res dolent
clar
i bueno
i ma mare
em va castigar
i això
però
no vaig pagar
tan dolentament
les conseqüències
d'haver passat
3 o 4 dies
però ho vas passar fatal
aquella nit segur
sí
molt malament
no vaig dormir res
i és que
jo crec que
no només
diguem-ne per un concepte ètic
per dir-ho així
d'una manera
una mica
sinó per la tranquil·litat
d'un mateix
d'anar-te'n a dormir
mira ja ho he dit
el càstig
el que sí
la somira
però me'n vaig a dormir
tranquil
quina mala nit
quina mala estona
devies passar
Iván
Marina
doncs que jo
tenia
que estudiar
per un control
i no vaig voler estudiar
i em vaig dir
que a llegir
una altra cosa
i quan vam fer
el control
no em sabia
gaire cosa
i vaig arribar a casa
amb el control
i mon pare
em va dir
què t'ha passat Marina
però si tu
se suposa
que estaves estudiant
i dic
no
com et coneix
el teu pare
se suposa
i
i
i
no és que
en el control
no sé què em va passar
que em vaig quedar en blanc
i bueno
llavors que el dia
següent
li dic
doncs bueno
papa
és que no vaig estudiar
gaire
i vaig estar
llegint
amb qui costa més
ser sincer
donar la cara
i amb qui és més fàcil
donar la cara
Iván
home és una mica de tot
amb els companys
sí que tens
molta més confiança
perquè home
estàs
tot el dia
amb ells
després amb els pares
ja
ells te van ajudant
que tu tinguis confiança
en ells
i els mestres
també
el que passa
que si és una cosa greu
tens
tens més facilitat
per tenir confiança
en els teus companys
perquè saps que no
les conseqüències
seran diferents
no
els teus companys
no et posaran un càstig
ni els pares
o no et renyaran
o no et rectificaran
segons què
la cosa és diferent
David
ai perdona
Oriol i David
així seguim un ordre
doncs que
els companys
tal com ha dit l'Ivan
et poden entendre
si és un amic teu
de veritat
et pot entendre
i et pot ajudar
i els pares
també van
van guanyant
entre cometes
punts
perquè els hi vagis
perquè tinguis
confiança en ells
però clar
tal com ha dit l'Ivan
si és una cosa
molt greu
molt greu
aquests punts
a vegades
ja pots tenir molts punts
que el regalet
no el tens
per molts punts
que tinguis
la confiança
no hi és
exacte
i els mestres
i algunes coses
algunes coses relacionades
amb els estudis
potser sí
no tant com
els pares i els companys
jo crec que
amb cada
cada persona
té la seva cosa
vosaltres creieu
que us enxampen
tant els mestres
com els pares
en alguna vegada
que dius
a veure
ui quantes mans
aquí
ui hem obert
un debat fantàstic
fem aquesta
vinga
la Marina
que està molt desesperada
la Marina Buders
que diga
doncs
hi ha cops
que per exemple
estem a casa
vale
i sempre
que
clar
com que
sempre
m'enxar
jo
sempre
és que
sempre
tu com la Marina
ens barallem
vale
hi ha cops
que estem jugant
i mon germà
fa molt de soroll
perquè es comença
a inventar
moltes històries
i comença
i clar
com que
ell diguéssim
quan té a plorar
fa veure
de veritat
que té a plorar
però està jugant
amb els ninos
i diu mon pare
què passa aquí
dic
papa papa
que no passa res
i sempre
d'aquí
i allò
diu
ja saben
d'acabar
d'acabar
una mica
la cosa
Jaume
jo crec
que
normalment
és molt difícil
que no
t'enxampen
algun dia
o altre
o quan sigui
sempre t'enxampen
tard o d'hora
t'enxampen
Irene
doncs que
quasi sempre
quan venim
de l'autobús
mon germà
i jo
ens barallem
no
i per exemple
jo no li faig res
i ell
em comença
d'una patada
sempre és ell
no però és veritat
són els petits
els petits
que són terribles
doncs
arribem a casa
i li dic a ma mare
mama
que el Carlos
m'està pagant
tota el rato
i diu
el Carlos
que va
si has començat tu
si però
la teva mare
segur que ja us té
la mida presa
eh que sí
segurament
Marta
jo crec
que ens acaben
enxampen
perquè és que
no dissimulem
gaire
bé
això és que
sou bona gent
perquè
si fóseu mentides
professionals
no us enxamparien
i d'aquesta manera
us enxampen
perquè afortunadament
no sabeu mentir
gaire bé
Anna
doncs
jo crec que
si no donem la cara
davant als nostres
i als pares
doncs que sempre
tenen fons d'informació
i doncs que ens pillen
tenen la seva agència
particular
per assalentar-se
de les coses
Marina
doncs que sempre
hi ha la riscita
traïdora
allò de que dius
jo no he sigut
i en el fons
t'estaràs rient
i llavors
clar
els professors
i els pares
i tothom
diu
això és que has sigut tu
tot i que estem a la ràdio
on es veu
posa'm cara
de jo no he sigut
quan sí que he sigut
a veure Marina
jo?
uuuh si se li nota
uuuh si se li nota
aquest moviment
de perpelles
així d'innocència
Déu-n'hi-do
Ramon
que a vegades
no ens enxampen
però la majoria
de vegades sí
Oriol?
que tal com ha dit el Ramon
no ens enxampen
potser un dia cola
un altre també
llavors és
com l'exemple
que ens va ficar
la senyoreta
de la bola de neu
que va caient
i cada vegada
es va fent més gran
més gran
més gran
i al final
hi ha un dia
que a mi em va passar
que m'havia comprat xutxos
sense que ho sabigués
i em vaig entrar a casa
i em va veure
tu
ma mare em va dir
tu ja n'has fet alguna
i així
directament
i clar
llavors
quan has començat
allà ja no pots parar
i clar
vas soltant
fas una mentida
tan grossa
que no se la creu ningú
no
perquè clar
un dia
aquella mentida
una altra
una altra
llavors clar
tot s'ajunta
és una bola tan gegant
que no saps com escupir-la
jo el que passa
que abans
ho comentava
l'Ivan
va ser
quan allò
va decidir
que viatgerien
pel seu compte
ho va decidir un dia
doncs
aquella mala nit
que va passar
vosaltres heu tingut
a vegades
alguna sensació
com la de l'Ivan
de trobar-vos
en una situació
però no per mala voluntat
ni per mala intenció
sinó senzillament
de no veure-us capaços
de dir el que era
i que es va allargant
en el temps
recordeu com ho sentíeu
en aquelles circumstàncies
Marta?
sí
perquè
per exemple
si m'enfado
amb la meva millor amiga
doncs
em sento malament
perquè si li he fet alguna cosa
doncs
clar
me queda
a dintre
doncs
i passen els dies
i els dies
i uf
que malament
tard o d'hora
sempre li dic
tu Marina
recordes
algun moment
que hagis tingut
aquesta sensació?
sí
perquè jo tinc
molt mal caràcter
ningú ho diria
jo tinc
molt mal caràcter
si li van té mal caràcter
ell és el meu guai de dalt
fins a quin punt
ah doncs aleshores et coneix bé
per això mateix
i clar
com que tinc molt mal caràcter
hi ha cops
que m'enfado
per no res
i quan
me'n vaig a dormir
diguéssim
perquè
quan m'enfado
no parlo
diguéssim
amb el que m'he enfadat
al dormir-me
doncs
tinc un remordiment
aquí
i el dia següent
demano perdó
Irene
em passa més o menys
igual que la Marina
és que a vegades
m'enfado
per una tonteria
i després
tothom va dir
què et passava
no sé què
i jo
res
és que
et passa allò que dius
no acabes
Anna
si m'enfado
amb alguna amiga
doncs
sempre
bueno
després que penso
doncs
penso que tot és culpa meva
que he començat jo
encara que no
passes a l'altre extrem
no?
això al final
hi ha aquestes coses
que si és veïna
que si és amiga
que si és el meu germà
comença a semblar un programa
d'aquells de la tele
abans de treure'n més draps bruts
aquí la cosa es posarà molt seriosa
escolteu
ja pràcticament
hem acabat el temps
jo m'imagino
que abans de treballar aquest tema
amb la vostra tutora
amb la Imma Classe
de treballar l'aventura de la vida
evidentment
vosaltres sabíeu
què era donar la cara
vosaltres sabíeu
les conseqüències
que pot tenir
no dir la veritat
però
així en general
quina conclusió
treuríeu
d'haver-ho parlat
a classe
amb els vostres companys
amb la mestra
vosaltres creieu
que això us ha donat
com unes eines
o una guia
o més confiança
sobretot en la vostra relació
a la classe
perquè en un moment determinat
si hi ha un conflicte
d'aquest tipus
la senyoreta us digui
ei
recordeu allò
que vam dir
de donar la cara
vosaltres creieu
que us serveix
en el dia a dia
pràcticament
no només per treballar-ho a classe
venir a la ràdio
sinó
després
en la vostra relació
de cada dia
Ivan
Sí, a mi m'ha servit molt
perquè jo abans
abans
feia un any o dos
jo m'ho amagava
tot no
però m'ho amagava
una part
t'amagaves
una miqueta
és el més dolent
i jo des que
hem fet aquest tema
i tot
a mi m'ha servit
sobretot
tenir confiança
sobretot
en uns pares
perquè
un dia vaig venir
amb un examen
i vaig passar
tot el
dos dies
de
com es diu
del cap de setmana
fatal
fatal
ets molt patidor
Ivan
vaig anar al nàstic
fatal
i tu com si no passis res
exteriorment
però per dins
sí, però per dins
no, i estava molt quiet
i no
per exemple
el nàstic ni animava
ni res
doncs per no animar al nàstic
havies d'estar fatal
molt
i al final
li vaig donar
a mon pare
i em va dir
veus
jo ja notava
que estava
molt mal
i llavors
ja li dono
els exàmens
que siguin dolents
que siguin bons
i ja et quedes tranquil
el que cal
és estudiar
per recuperar
l'assignatura
i ja
tranquil·litat
Oriol
jo d'aquest tema
he tret
la conclusió
que encara
a vegades
sigui difícil
assumir-ho
doncs tal com hem dit
al principi
has de ser valent
i
afrontar les conseqüències
perquè si no
l'afronten
al final
algun dia o altre
se t'acaba descobrint
i
malament
perquè
Ramon
t'ha servit
aquest treball
que heu fet
a classe
de l'aventura
de la vida
sí
i he tret
la conclusió
que si
tardes molt
a dir les coses
els problemes
es fan més grossos
i les conseqüències
també
Marina
Budesca
és el mateix
que ha dit ell
que he après
i que
la conclusió
que he tret
és que
tranquil·la
pensa tu
i mentre ens ho explica
la Irene
quan tinguis la paraula
això sí m'ho dius
i et passem
el micròfon
ràpidament
Irene
és que normalment
abans
no deia quasi res
m'ho tenia tot callat
i ara
des que hem parlat
sobre aquest tema
doncs
quasi tot
li dic a mons pares
tens més confiança
no?
molta més
molt bé
Anna
sobre aquest tema
sobre aquest tema
crec que és molt important
donar la cara
i a més a més necessari
perquè ho pots arruïnar tot
només per no donar-la
i tu Marina
Domenet?
doncs
que jo crec que és important
donar la cara
també
perquè si no la dones
pots perdre
confiança
amb les persones
i doncs
que
així és millor
i no donar la cara
doncs
pots tenir unes conseqüències
molt
hem trobat la paraula
Marina
sí?
que
que donar la cara
sempre és important
i que tenim
de millorar
en confiar
en nosaltres mateixos
i ma
tu has notat també
que després de treballar
aquesta cosa
com que no els costava tant
en certa manera
home
això no és una cosa
d'un dia
en part de riure
sí
sí però
a veure
jo el que més noto
és que a alguns
encara els hi costa
però la resta
se n'adonen
que realment
allò està mal
perquè hi ha ocasions
en què
qui no dona la cara
fa que la resta
tinguin conseqüències negatives
clar
si no saps què ha passat
i qui ho ha fet
de vegades
doncs d'alguna manera
has de
fer veure
que jo no és correcte
però sí
molt bé
doncs
ja no tenim més temps
jo continuaria aquí
donant la cara
entre tots
no hem donat la cara
no ha calgut
però ens hem vist les cares
que això també és sempre
i tenim molta cara
no
la justeta
la justeta
per anar per la vida
Oriol
la justeta
una miqueta
ja va bé
ja va bé
sobretot en aquestes circumstàncies
us asseguro que ha estat un plaer
la vostra companyia
Ivan
Oriol
David
Jaume
Ramon
Marina
Budesca
Irene
Anna Marta
Marina
Domènec
moltíssimes gràcies
per venir
moltíssimes gràcies
als vostres companys
que també han treballat
i força
en aquest tema
de l'aventura
de la vida
i gràcies
a la Imma Fernández
que és la vostra tutora
i que avui també
ens ha acompanyat
recordem que és una representació
dels alumnes
de 6ED
del col·legi
la Salle
de Tarragona
de l'aventura
de l'aventura
de l'aventura