Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
tan esperant. Però, de fet, avui ens ocupen
temes diferents.
Parlem del flamant Club de Lectors
de la Biblioteca i ha fet
el primer llibre, aquest club.
Fins i tot van tenint l'oportunitat de fer una
trobada amb l'autor.
És un club que es va proposar
i, home, no sé jo si diem
sorpresa o sense sorpresa, però el cas és que es va
formar molt ràpidament
amb un gran entusiasme, amb moltíssimes
ganes de continuar. Abans em deies, Cristina,
mira, aquestes coses mai saps com aniran.
Jo pensava que algú, doncs, començaria,
però sempre hi ha algú que es dona de baixa.
No, no, al contrari, allà està el club,
només començar tothom a entusiasmar i
amb ganes de continuar. Sí, vam agafar potser
una mica més de
gent de la
que potser seria convenient, perquè
un club, doncs, pensava màxim 12 persones.
12 persones s'hi venen
sempre, però vam pensar, bé, un dia un estarà
malalt, l'altre no podrà venir. Si hi ha
baixes, doncs ens assegurem i que hi hagi
més gent. Al voltant de les 20, i ara
ja en tenim, jo crec que 24
de puntades, que ja estem al límit, és a dir,
que potser faríem un desdoblament
si és necessari. Fer-ne dos grups.
Fer-ne dos grups. O sigui, com si diguéssim
dues sessions de cada
lectura que es faci. Ara ja podem
parlar amb propietat de com ha anat aquest
primer grup, aquesta
primera experiència. Es va
triar l'Ombra del Coronel, de Jordi
Tinyanà, una gran novel·la i que
a més donava l'oportunitat per la proximitat
de que l'escriptor,
l'autor, també hi participés, en una trobada
que vau tenir. La passada setmana va fer,
va ser? Sí. De fet, la lectura
la va triar el mateix Jordi Tinyana.
Jo preferia
aquesta, perquè em semblava que
era més fàcil per començar, potser, que d'altres
ambientades amb altres èpoques.
Potser no és així, eh?
però és una lectura que
finalment els ha agradat força
a tothom i potser és perquè
era la primera vegada que es feia
aquesta experiència, però jo
agraeixo molt a tothom qui ha participat,
les ganes que he posat i
l'entusiasme. I fins i tot
el dia que va venir el mateix
Tinyana, el mateix Jordi Tinyana,
doncs també, no? Però vaig pensar, potser avui no diran
res, potser avui no comentaran res.
I no, no. Com que si
aplega gent que els agrada molt
llegir i després poder-ho comentar,
doncs,
mira, jo crec que això, més o menys,
l'èxit està assegurat, eh?
No es pot
traçar un perfil uniforme, no?,
dels integrants del club de lectura?
No. Hi ha gent gran, com era previsible,
previsible
per l'experiència que tenen
comparativament
amb altres ciutats, no? Però també
hi ha una bona part de gent d'uns 40 anys
que, de moment, no els hem volgut
separar.
Potser per ells els hauria
resultat més còmode, no ho sé.
Però crec que, de moment,
ja està bé així. I més en la lectura
aquesta que fèiem, una lectura
sobre un passat recent
que potser
alguns dels integrants
del club
ho havien viscut
al temps de la postguerra
de quan eren joves.
és a dir, que han sigut
potser els que han pogut
aportar més
amb les seves vivències
en aquest cas concret, no?
És a dir, que és un grup
de dues edats
clarament diferenciades,
però que, de moment,
ja ens va bé.
Jo tinc entès que, fins i tot,
algun dels lectors o lectores,
no ho recordo,
doncs, fins i tot
em va suggerir
a l'autor d'Escolti,
jo conec aquesta persona
perquè identificava escenaris, no?
Tot i que són ficció,
però, clar,
hi ha determinats
perfils i situacions
que, tenint en compte
d'aquella època,
doncs, es repeteixen.
La realitat ja els repetia, no?
Bé, és que la...
Sí, la gràcia d'aquesta novel·la
és que, a veure,
no era...
no ens situava
en cap poble concret
perquè, segurament,
que podien ser molts pobles.
Aquella situació
podia ser una situació
més o menys universal
a la Catalunya
i a Espanya
en aquella època, no?
I, clar, tothom...
Com que sí que podia ser
un poble concret,
tothom hi buscava...
Per les dades que donava
a l'autor,
doncs, tothom hi buscava
aquell referent que coneixia.
Després,
te n'adones de seguida,
doncs,
que la població
tan gran
amb indústria tèxtil,
com es diu en el llibre,
doncs, aquí,
en les nostres terres,
no n'hi havia cap a Tarragona,
que aquí ho situava a Tarragona.
A veure,
l'escriptor
és un...
Si ho fa bé,
és un gran mentider.
Ha d'enganyar, no?
Jo crec que ens hem cregut
tots una miqueta massa, no?
I, a veure,
la lectura va cop on va
i la novel·la és la que és.
que és una novel·la.
La verosimilitud,
justament,
del relat és que diguis
no, no,
si aquest és un cas real
que jo conec, no?
Que m'hi sento familiar
i és pura inventiva.
amb el qual, doncs,
és un relat força
versemblant, no?
El segon títol
que proposeu
per aquest grup
cada cop més nourrit
de lectors
continua una mica
en la línia
de memòria històrica recent, no?
Perquè he optat
per el que,
sens dubte,
ha estat un dels grans
llibres més venuts
aquí a Catalunya
és el Panegre
de l'Emili Teixidor,
un llibre que ha assolit
l'èxit de crítica
de públic
i de vendes, també,
no?
En l'últim any.
Sí, crec que van
per la onzena edició.
Imaginat.
És un Panegre,
ha estat
Premi Joan Creixells
de l'any 2003,
Premi Lletrador
del 2004
i Premi Nacional
de Literatura
el 2004,
l'Emili Teixidor.
Hem volgut fer
aquesta lectura
perquè ara
volíem fer un autor
doncs força comú,
també força conegut,
un autor català
força conegut,
que no fos ben bé
de Tarragona
perquè,
tot i que volem fomentar
molts autors
també molt lligats
a nosaltres,
però no és només
aquest el nostre objectiu,
no ho dic per llargament
perquè no considereu
que sigui
només un autor local,
no?
Però
volíem trencar una mica
també
i fer una aposta diferent,
però aquest llibre
té
una ambientació
similar
a la...
Sobretot perquè heu vist
que el lector,
aquest tema,
els lectors del club,
aquest tema
els hi atreu,
no?
Aquesta temàtica.
No, no, no.
No necessàriament.
No, no, no.
O sigui,
ja va bé potser fer
aquestes dues lectures
seguides,
però pensàvem...
Però la tercera
podeu optar
per un altre argument
i un altre tipus de lectura.
La tercera segurament
serà força diferent, eh?
L'aposta
per Emilie Teixidor,
vaja,
jo la tenia bastant clara,
que havia de ser
ara i aquest any,
independentment
que l'autor pugui
o no pugui venir.
Tant és.
Clar,
ja en parlarem
nosaltres.
Ja quan arribi el moment
ja serà...
Ja se sabrà.
Quina seqüència?
Perquè, clar,
s'està una mica
al mateix ritme
el marquen
els integrants
del club.
Ara,
la propera cita,
una mica tan careu
el que era
el llibre anterior,
no?
Sí.
El darrer dia
vam parlar
amb l'escriptor
i entre...
Com que
va ser dinàmic
a la sessió,
doncs no vam poder...
Se'ns va acabar
el temps, eh?
Se'ns va acabar
el temps, sí.
I a mi m'agradaria
l'últim dia
tancar
i que tothom
parlés
de què li ha semblat
al llibre.
O sigui,
que cada un dels membres
del club
digui si li ha agradat,
si no li ha agradat
i què en destacaria.
Per tant,
que tothom
vingui preparat
perquè tothom
haurà de parlar.
Han de fer deures,
en aquest cas.
Sí, sí.
I ha per cloure
aquest tema.
I després,
doncs,
aprofitaria per fer-los una fitxa
sobre el proper llibre
que llegirem.
Igual que vaig fer
amb el Jordi Tinyena,
vam fer una fitxa informativa
de l'escriptor
i de les seves obres.
Doncs ara farem
una mica de presentació
sobre la propera lectura.
Que aquests dies
ja estem convidant
que...
que si algú...
Que vinguin a recollir
els ejemplars, no?
Sí, si algú pot passar
per la biblioteca,
doncs més temps
tindrà per començar-s'ho a llegir.
Però el dia 29 de març
encara no comentarem,
eh,
pa negre,
simplement
farem la presentació
i si algú
s'incorpora tard,
doncs li donarem el llibre
el mateix dia 29.
Els propers dies 12
i 26 d'abril
seran els dies
que comentarem
aquesta lectura.
Com bé deies,
el grup, doncs,
ha cobert amb escrells
les expectatives
que hi havia,
però, clar,
això és el risc
que corríeu
en el bon sentit,
que en qualsevol moment
poden haver-hi
persones interessades.
No sé si poseu un límit
en un moment
determinat de idioma
fins que no creem
un altre grup.
Ho dic perquè, clar,
un cop ha començat
aquesta dinàmica
és més atractiu encara.
Ara ja no ho podem
incrementar gaire.
De moment no, no?
El que passa
que sí que ens va bé
saber si hi ha interès
per part de més usuaris.
Perquè es crearia
un altre grup.
Exacte.
O sigui,
a la millor
els hi diem ara
que no s'hi poden afegir,
ara immediatament,
però sí
quan hi hagi
un altre grup.
És a dir que
de moment
ja estem plens,
però si hi ha algú
que tingui interès
que ens ho comuniqui.
Mirarem a veure
què podem fer.
Doncs una iniciativa
que va sorgir
en el seu moment
que ha tingut
una resposta
molt positiva.
Em sembla que tens
bastant a veure
amb aquesta iniciativa.
Bé, imagino que tothom...
El tema del Club de Lectors, no?
I el tema
del Club de Lectors
que no hem d'oblidar
que els pioners
a la biblioteca van ser
els més joves.
Que això també
és un gran valor, no?
Sí, sí, perquè ara
la novetat està
amb la creació
del Club d'Adults,
però en tenim
ja dos de joves
i tres d'infantils.
És a dir,
que ja estan
en funcionament.
Déu-n'hi-do.
Parlem d'altres
temes que esteu preparant
a la biblioteca
a banda de preparar
Sant Jordi,
que també
Déu-n'hi-do
com a biblioteca pública
el dia de Sant Jordi
diguem-ne que
tanqueu les portes
com aquell qui diu,
però prèviament
feu moltíssimes activitats
des de la sala infantil,
però també
el tema
de tenir les novetats
a punt
i de treballar
en temes
alguns relacionats
amb celebracions.
N'hi ha dues celebracions
molt marcades,
una ens agafa
molt propera
en el temps,
que és
el centenari
del naixement
de Joan Coromines
i després,
evidentment,
esteu preparant
una guia
del Quixota
molt completa.
Parlem d'aquests dos fets?
Sí,
mira,
crec que és justament
avui
que fa 100 anys
del naixement
del lingüista
Joan Coromines.
A la biblioteca
ens procurem
fer ressò
de sempre
que hi ha
una comemoració,
encara que sigui
els anys de naixement
o els anys de la mort,
d'algun personatge
que ha estat important
pel seu treball.
Joan Coromines
potser avui
el públic en general
potser
no saben massa
qui és
però
nosaltres
aportem una miqueta
la nostra aportació
és donar a conèixer
què hem fet
aquesta gent
que jo consideria
una mica genis
o una mica savis.
Joan Coromines
va ser un lingüista
que es va dedicar
tant a la llengua catalana
i també
a la llengua castellana.
el nostre personatge
va escriure
tres obres immenses
en va escriure més
però
en va escriure
tres d'immenses
que són
el Diccionari Etimològic
i Complementari
de la Llengua Catalana
en 8 o 10 volums
el Diccionario Crítico
Etimológico
Castellano
e Hispánico
i
l'obra de toponímia
L'Onomàstico
en Cataloniae
també
en 8 volums.
Llavors
aquestes
les obres
dedicades
al català
són un intent
de recollir
tota la llengua catalana
des de la més remota
antiguitat
fins avui
i això
a base
de buidar
documents inèdits
i obres impreses
de tots els temps
i després
de resseguir a peu
amb llibreta
i llapis
2.000 municipis.
És a dir
la gràcia d'això
és fer-ho
en una època
en què no existien
ordinadors.
Si ara això avui
és complex
però tens
l'habilitat
de saber
controlar
una base
de dades
és relativament
simple
però fer tota
aquesta tasca
el treball de camp
no te'l treu ningú.
De tant
de treball de camp
encara que
potser amb alguna invenció
hi ha alguns articles
també que parlen d'això
però a veure
una tasca
de recuperació
del passat
tan ingent.
Però això són pecats venials
aquesta alguna invenció
que també es diu
són pecats venials
tenint en compte
exacte
el que s'ha volgut fer
és un treball
de recuperació
històrica important
i és el que ha de quedar.
Aquestes obres
nosaltres no les tenim
perquè
duplicades
perquè algú
se les emporti a casa
és un altre
de tractament
això ho posarem
ho tenim als prestatges
de la biblioteca
però per consultar-los allà
li farem un expositor
a la vitrina
ho ressaltarem
tant com puguem
doncs
perquè es pugui
conèixer
doncs
la magnitud
d'aquests treballs
no?
en paraules
d'una altra
lingüista
joan solà
que els va dedicar
ahir
el diari avui
després de fer
una ressenya
del treball
que ha fet
aquest lingüista
diu
agafeu qualsevol
article
del diccionari
català
no li tingueu por
llegiu
sense preocupar-vos
d'entendre-ho
i tot
i d'entendre-ho
tot
perdó
i deixeu-vos
transportar
al segle XI
al segle XVIII
a mitjanç
segle XX
a les terres
dels llauradors
valencians
o dels pescadors
de Blanes
als cims nevats
a les valls tranquil·les
i verdes del Pirineu
a la vostra pròpia ànima
perquè la paraula
en mans d'un escriptor
excepcional
com Coromines
és una autèntica
meravella
del nostre esperit
és a dir que
mira
són les paraules
que glosen una mica
aquest ventall
tan ampli
de paraules
que hi trobarem
de tots els camps
de tot l'univers
que ell va conèixer
avui per exemple
això s'ha enriquit
moltíssim
el llenguatge
segurament que n'hi haurà
moltes
que ell no les va poder recollir
perquè no eren
pròpies del seu temps
però sí que són
tot un ventall
de tot el que existia
fins que ell va
fins que ell va plegar
fins que ell va plegar
cloure la seva obra
per cert que
en el punt de lectura
parlarem de diccionaris
també
des d'aquesta perspectiva
i d'altres
com a més àmplies
d'aquest paper
que té el diccionari
entre l'escriptor
però també entre el lector
i el paper
que juga
una miqueta
en el que és
el món de les paraules
que utilitzem
el dia a dia
si parlem de patrimoni
jo no sé si se'n recorden
vostès
si fan una mica
de memòria
vam fer un programa especial
des de la biblioteca pública
i vam entrar
en una mena
de càmeres secretes
a la càmera
del tresor
allà hi ha tota
una sèrie de llibres
de documents
que és una meravella
i és que la nostra biblioteca
té un patrimoni
important
i a vegades
doncs
en dona gust
i se sent orgullosa
de lluir-ho
quan arriben esdeveniments
com ara per exemple
tot el tema
del Quixot
que sigui la Cristina
qui ens expliqui
el que han trobat
a la biblioteca
relacionat amb el Quixot
bé
doncs relacionat
amb el quart centenari
del Quixot
també estem preparant
alguna mena
de
no tant d'activitats
que hi ha
més aviat
nosaltres fem
el que ens pertoca
que és fer
aplegar tot el material
que tenim
treure'l dels dipòsits
allò de les catacules
vinga anar carregant
llibres amunt i avall
donar-los a conèixer
publicar
a veure
catalogar
tot allò
que no estés fet
i donar a conèixer
totes les versions
del Quixot
que tenim
des de les més antigues
fins a les més noves
i anant a les més antigues
doncs ara sí
hem entrat a la cambra
aquesta que tu vas descobrir
aquell dia
que vam fer
aquell programa especial
vam entrar a la cambra
dels llibres més antics
on hi tenim
guardat
una de les edicions
més antigues
del Quixot
concretament
és una còpia
un facsímil
de la segona edició
imagina't
il·lustrada
i a més a més
amb el pa
aquell d'or
que porten els llibres
així més valuosos
saps
aquell
el nollom
tot cobert de pa d'or
que se'n diu
doncs són dos volums
i un documentaris
són tres volums
en total
d'aquesta segona edició
facsímil
del Quixot
que el mes d'abril
la posarem a l'exposada
a les vitrines
de la biblioteca
i està bé
el seu estat
està perfecte
està en molt bon estat
sí
doncs a la guia
que estem treballant
ja plegarem
doncs
una reproducció
per exemple
de la portada
i l'explicació
d'aquesta edició
que seria
la que tenim
més antiga
a la biblioteca
i fins a arribar
doncs al Quixot
amb suports
digitals
sí
exacte
amb suports digitals
còmics
també tenim
a la sala infantil
algun DVD
revistes especialitzades
és a dir
que es vegi
tot el ventall
de publicacions
que al voltant
del Quixot
podeu consultar
a la biblioteca
l'altre dia
comentàvem
amb la Imma
quan parlàvem
del Quixot
i aquestes versions
que s'han fet
per als més petits
a banda de versions
allò com a
molt acurades
i fent uns resums
i una síntesi
per als més nens
parlàvem del còmic
i hi havia
el Quixot
de les Tres Bessones
ja conegut
i fins i tot
també l'altre
ja vam veure
algun aparador
que també ho vam comentar
aquí
d'Ibanya
de Mortadoli
Filemon
aquest còmic
també molt popular
vull dir
que el Quixot
en guany
ja ho sabíem
arriba a tot arreu
i en diferents formats
però aquesta proposta
estarà
allò que ho posareu
al vestíbul
perquè clar
perquè deu ser
una mostra
molt més voluminosa
que d'altres
sí
i tenim una
ja hi tenim
de fet
una mica d'aparador
però que no
potser no ressalta molt
perquè hi ha diferents edicions
noves del Quixot
això es tracta
de treballar-ho
en diferents sales
i això ho posarem
a dalt
a la vitrina
on tenim
una mica de mostra
del fons patrimonial
després també
el que jo ressaltaria
és que
hem comprat
i continuarem
amb edicions
d'aquestes
una mica
versionades
del Quixot
que potser són les que
avui en dia
es demanen més
en concret
n'hi ha una
en què Martí de Riquer
en fa una
en fa la versió
al castellà actual
i ja no són
edicions
infantilitzades
sinó que són
és una selecció
per això
que no les catalogacions
ja ho posem ara
si és el Quixot
íntegra
o és una selecció
però són seleccions
és una adaptació
més actual
és una adaptació
on hi ha
una reproducció
i una
adaptada
al llenguatge actual
dels capítols
més importants
del Quixot
per seguir
el fil argumental
una mica
el que ha fet
el Jordi Tinyana
justament
amb els clàssics
medievals catalans
amb el Tirant l'Oblan
per exemple
o amb el Corià la Huelfa
o amb d'altres
és a dir
que actualitzen
el llenguatge
i a més a més
i fan una tria
una selecció
dels capítols
rellevants
perquè
sigui més fàcil
la lectura
és la manera
de trencar
aquella barrera
que a vegades tenim
amb les obres
més clàssiques
fan com de pont
i això jo crec
que de gent
que fan aquest tipus
d'adaptacions
doncs ens fan
un favor molt gran
perquè
si no d'altra manera
molt de públic
no s'hi aproparia
no res Cristina
que us espera
també com sempre
uns dies
de molta feina
la seguirem atentament
i recordin
fins dijous
a les 6
de la tarda
la biblioteca pública
romandrà
oberta
fins dimecres
des de les 10 del matí
fins a les 8 del vespre
i amb les novetats
que
bé
que puguin agafar
perquè clar
lògicament
estan allà
i estan a l'abast
de tots els socis
sí que tanquem
sí que tanquem
fins dimarts
fins al dimarts
és el mínim
els dies de festa
tancant
s'han de renovar energies
que ara
Sant Jordi
i que l'activitat
es torna més frenètica
encara
Cristina
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
que tinguis
unes bones
petites vacances
fins la propera
Adéu-siau