.
Ara passen dos minuts de dos quarts a dotze del migdia
i aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Saben que tots els dilluns a aquesta hora aproximadament
dediquem uns minuts a parlar del món de la seguretat vial,
del món del motor, un espai que realitzem en col·laboració
amb l'autoescola Jordi de l'Avinguda Vidal i Barraquer de Tarragona.
Avui no ens acompanya el Jordi Llorenç,
però ens ha deixat amb molt bones mans.
Ens acompanya la Lourdes Sagarra. Bon dia, Lourdes, benvinguda.
Hola, bon dia.
Professora amb molta experiència a l'autoescola
i jo crec que coneix pràcticament tots els perfils
que es puguin presentar en una autoescola.
I és que avui volem parlar d'un tema
que aquells que estan en ell ho deuen tenir molt present,
però hi ha moltes persones que probablement ho tinguin oblidat
i a veure si ha canviat això de treure's el carnet de conduir.
Ha canviat moltíssim de quan, m'imagino,
bona part dels oients se'l van treure i ara,
la manera de donar les classes, el tracte,
però fa molt també al professor perquè això del carnet de conduir
a l'Urde sempre ha fet molt de respecte.
Sense cap dubte, sense cap dubte.
Hi ha un abans i un després.
Exactament.
Quan fas els 18 i dius, ara m'he de treure el carnet.
I amb la fama que té això del carnet de conduir,
que diu, doncs jo tinc un amic que, escolta,
s'ha presentat 15 vegades.
Dius, no pot ser, jo no me'l treuré mai.
Això s'obseix.
La llegenda urbana.
Sí, però mira, és molt important l'hora de rebre l'alumne,
del tractament d'aquell alumne.
Diguéssim, és molt important, en principi,
fer una bona presentació,
recordar sempre el nom de l'alumne,
dirigir-te a ell pel seu nom.
En principi, aquesta cosa tan bàsica ja és molt important.
Però tu quan comences, aviam,
tu intentem reproduir,
tu tens una classe de persones que es volen treure el carnet de conduir.
Més o menys, quin nombre de persones tens davant teu
en una classe teòrica?
Mira, potser en pots tindre set,
que en pots tenir quinze.
Llavors, en principi, el que hem de fer quan l'alumne és nou
és parlar amb ell.
Que ens doni a nosaltres unes dades,
un criteri per a poder ajudar-lo,
com són, per exemple, les ganes,
si ho ha fet per ganes,
si ho ha fet per obligació,
o simplement ho fa perquè s'ha de fer.
Llavors sí que a nosaltres ens dona això una referència,
una referència per a poder tractar aquell alumne.
Perquè cada alumne és completament diferent.
tens que pensar que nosaltres tenim una aula
que a nivell cultural no és homogeni.
És a dir, que potser podem tenir una persona que està fent un doctorat
com una persona que fa 15 anys que no llegeix un llibre.
Aleshores, evidentment, el tractament és diferent.
Llavors també tenen poc temps, molts, perquè estudien, treballen,
o mames que tenen nens, i tenen poc temps.
Llavors aquí és quan entrem nosaltres d'ajudar-los
i de personalitzar cada ensenyament,
a cadascun dels alumnes, segons les seves necessitats.
Això que dius és molt important.
Són aules molt heterogènies.
Et pots trobar una persona d'una certa edat,
allò que no té l'hàbit d'estudir,
al costat d'un jove que està estudiant quatre coses a l'hora,
molt actiu, a una persona més sedentària,
i les motivacions són diferents.
En general, i per la vostra experiència,
jo imagino que la majoria és per obligació o necessitat.
Antigament, jo recordo,
quan jo em vaig treure el permís, deixava fa uns quants anys,
que ho fèiem amb ganes,
em fèiem amb molta il·lusió.
Ara això no es dona tant.
No?
No tant.
A veure, muntant per cent, sí.
És que tal com estan les carreteres de cotxes...
Sí, però hi havia unes ganes,
assisties a classe, ganes de treure't el no.
Avui en dia, la veritat, la motivació és més baixa.
És l'obligació.
Es fa més per obligació.
Ho necessito per la feina, per moltes coses.
Exactament.
I jo convido a tothom que es tregui el permís
als 18 anys, 19, 20, que no esperi.
Si no, després fa mandra, eh?
Perquè després fa mandra,
es tenen moltes més activitats i responsabilitats,
costa més,
donen ja menys temps de fer-ho,
i això és important.
I digue'm una cosa, Lourdes,
perquè jo també fa uns quants anyets ja que me'l vaig treure,
el llenguatge, quan vas a les classes i als exàmens,
continua sent tan críptic, tan tancat com abans?
Absolutament.
Això no canvia.
Absolutament.
I llavors això representa un problema.
Que s'anar traduint a l'alumne, pràcticament, no?
Exacte, perquè és un vocabulari
que no fem servir la vida quotidiana.
Per exemple,
per què no podríem dir el vehicle que va al davant?
Doncs no, ells diuen el vehicle que li precedeix.
Molta gent sí ho entén,
molta gent no ho entén.
Clar, però si vas acumulant coses així,
arriba un moment que dius,
escolti, torni-me'ho a repetir tot,
perquè no me'hi assabentar.
Sí, el que passa és que això se'ls ajuda a classe.
se'ls ajuda.
Llavors, nosaltres mirem els alumnes, no?,
quan fem la classe,
i amb l'actitud dels alumnes,
amb la mirada de l'alumne,
percibeix si ho ha entès, si no ho ha entès,
i llavors, sense calguer preguntar-li,
perquè es podria molestar,
llavors ja tradueixes la paraula, no?,
d'alguna manera,
i estàs ajudant aquell alumne.
Hi ha coses impossibles, eh?,
en el que és tota la terminologia,
a l'hora de treure's el permís de conduir.
Abans parlàvem del color dels semàfors, també.
Mira, que és fàcil de dir color taronja.
Exacte, exacte.
No, és amarillo-auto.
Sí, amarillo-auto.
Jo els hi dic als alumnes,
és el taronja que a l'auto li diuen amarillo.
Algú els hi has de dir,
els hi has de donar pautes,
els hi has de donar exemples,
petits trucs nemotècnics, no?
A vegades em sembla una mica
que fem el pallasso classe,
i la veritat que no l'estem fent,
però és que recorden més aquella definició,
per aquell exemple,
per aquella anècdota,
o per aquell acudit inclús,
que per la definició en si.
Encara hi ha aquella cosa que és comentari
quan es troba el carrer de conduir,
no, no, es posen difícil perquè suspenguis.
El que es deia aleshores,
no dic que sigui així,
però es deia aleshores,
es posen difícil perquè suspenguin,
per liar-te.
Bueno, mira,
l'èxit de l'escola,
nosaltres treballem així,
està en fer un seguiment molt personalitzat de l'alumne,
un a un.
Nosaltres portem un expedient
del qual podem seguir
el rendiment de l'alumne
i quin nivell té l'alumne.
Llavors, l'èxit de l'escola
és que nosaltres tenim un nivell
d'un punt o dos
pel damunt del nivell de tràfic.
Llavors, això sí que assegura bastant l'èxit
i tenim molts bons resultats.
Tenim molts bons resultats.
Jo és el que t'anava a dir,
per la vostra experiència,
sempre parlem des de l'experiència
de la pràctica quotidiana a l'autoescola.
Jordi,
quin nivell, més o menys,
és allò de suspèn molta gent,
aprovar molta gent,
no et parlaré de percentatges,
però hi ha un nivell d'aprovats considerable?
Mira, nosaltres estem molt contents al respecte.
Jo només puc parlar per la nostra escola
perquè precisament el resultat
d'aquest seguiment tan personalitzat
és el que aporta aquests resultats
tan satisfactòries.
Llavors, nosaltres aconsellem l'alumne,
sempre que anem a l'alumne que ens diu
no, no, jo vull anar a examen
perquè jo després no podré i tal,
se l'aconsella que no ho faci.
Llavors, el resultat pot ser negatiu,
però en principi tenim uns resultats
molt alts per aquest seguiment,
per dir-li, esperem una setmana més.
Llavors, nosaltres, vigilant els seus tests,
treballem molt amb els tests...
Dius, ja estàs madur per anar-hi, no?
L'aconsellem molt els tests,
mira, per una raó,
perquè veiem quines són
les dificultats individuals de cada un.
A vegades llegeixen malament,
a vegades fan pel·lícules,
perquè es fan autèntiques pel·lícules
de les preguntes,
i no, no, clar,
s'han d'assenyar amb aquella pregunta
i amb aquelles tres opcions de resposta.
Aquí no calen interpretacions,
és o blanc o negre.
Exacte.
Ja està.
Tens que pensar una cosa,
que per molt bé que se sàpiga en el contingut,
ni que se sapiguessin tot el reglament de bé a bé,
si no s'acostumen a fer els tests,
no provarien.
Molts conductors que hi ha pel carrer,
que inclús pot ser que se sàpiga en la normativa,
que desgraciadament no deslaçaven...
Però ni que les sabéssim és el que tu dius.
Demà ens fan un examen teòric
d'aquests que fan a l'autoscola
i els suspendríem tots, eh?
No, no provarien el sistema de preguntes que...
Que això, he llegit alguna cosa
que està en vies d'arreglar-ho,
però de moment no hi ha res.
Per terme a mig,
i si parlem de la teòrica,
quant de temps pot estar una persona...
Per terme a mig,
ja sabem que cada persona és diferent, eh?
Sí, sí, sí.
Però hi ha una mitjana...
Clar, però hi ha molts factors que influeixen aquí,
que és la dedicació que se li doni,
la motivació que se tingui,
però, vaja,
una persona que es vulgui treure el permís
d'un nivell cultural mig,
doncs, venint, jo què sé,
un mes i mig a classe,
però amb continuïtat,
podria fer-ho.
Podria ja treure's el carnet.
Inclús, hi ha hagut que en quatre setmanes,
però t'agafa una mitja.
Una mitja més...
Ara ja que es passa sis mesos.
Clar, però si no és el que deia.
I venint, eh?
I venint.
Però, bueno, si ho necessita...
I aquí li costa més, clar.
Exactament, si ho necessita,
doncs se l'ajuda i...
Clar, cada professional,
triar la manera de treballar.
Vosaltres, generalment,
en quin moment decidiu
que aquella persona
ha de començar a iniciar-se ja
en la pràctica?
Quan ja ha acabat la teòrica d'autor
i l'ha aprovat-ho
una miqueta abans?
Sí, normalment,
esperem que aprovin la teòrica
perquè llavors,
si no es pot crear un conflicte,
és que s'enganxi,
és un terme així una miqueta casual,
que s'enganxi a teòrica
i la pràctica
sí que és una cosa
que deu ser continuada.
És a dir,
un alumne li facin classes pràctiques
i després el deixes dues setmanes
sense fer classes,
pràcticament aquell temps
no ha estat amb un 100% perdut,
però amb un percentatge al sí.
Llavors,
sí que seguim aquests criteris nosaltres,
intentar que primer aprovin la teòrica.
Sempre hi ha casos,
sempre hi ha casos,
és que marxo a estudiar a Barcelona,
tal i qual,
comencem una miqueta abans
i mirem-ho, no?
Però ja és la cosa
aquella personalitzada
que deies que apliqueu.
Sí, exacte,
perquè a vegades,
per molt preparats que vagin
per anar a examen teòric,
allà no sabem el que passarà.
En quant a la teòrica,
algun aspecte més
que creguis que hem de destacar
o passem ja a la pràctica,
a l'ordre,
què et sembla?
Doncs jo crec que sí,
que podríem...
Passar a la pràctica?
Podríem passar a la pràctica.
Només dir-te una cosa,
que quan nosaltres,
a l'alumne ens ha provat
i li mostrem la nostra satisfacció,
a més,
és cert que tenim
una satisfacció personal,
perquè allà hi ha hagut un treball
amb uns resultats palpables.
És que això del carnet,
moltes vegades,
és com una creu,
fins que no el tens a les mans,
diu, per fi,
ja és meu.
Sí, bueno,
hi ha un problema,
hi ha un problema que...
Per aquí veig caps que diuen
que sí, que sí,
que tenen també aquesta sensació.
Jo crec que hem passat tots
per aquest trauma.
Però hi ha un problema,
hi ha un problema
que m'agradaria comentar-lo,
que és que l'alumnat
ve a l'escola
i pren l'escola
com una pura tramitació administrativa,
en lloc de com una escola
que se'l formi.
D'aprenentatge.
Exactament.
I això sí que és un conflicte
que es crea,
però treballant les actituds
d'aquest alumne,
al final se'l fa saber
que el que ha de fer aquí
és aprendre,
si no,
no obtindrà el permís.
I que les dues coses
van lligades, generalment.
Si aprens,
el podràs aprendre.
A veure,
necessites l'escola
perquè és el mitjà
per poder obtenir el permís,
però també necessites
una bona formació,
perquè és que si no,
després tu fixes
les necessitats
que hi ha ara al carrer,
vull dir,
no és que en fa 20 anys,
no tenia res a veure anar-hi.
Abans ensenyava
pràcticament a provar.
Avui en dia no,
avui en dia
es té que ensenyar a conduir.
Amb antigament la pràctica
es feia pista,
allò que es feia pista.
Es feia pista, cert, cert.
Això és una mica juràssic ja,
eh,
el que estem dient.
Per aixem,
els meus joves
no deuen ni saber
què era fer pista.
No, no,
però ara es fa tot integral.
Mira,
fa poc vaig tenir un alumne
que el seu pare
el va ensenyar una mica.
Això també es feia,
d'anar a les urbanitzacions
a ensenyar als fills, eh?
Sí, sí, sí.
I el seu pare
li ensenyava al nen
arrencar en pujada
amb el fre de mà.
Imagina't.
Bueno,
avui en dia
i això amb els cotxes
d'avui dia.
Antigament,
antigament era molt diferent.
Se't calava,
allò que diuen,
se m'hi cala el cotxe.
Avui en dia
es fa amb els pedals
i se fa una conducció normal
i els cotxes d'autoescola
ja no van lents.
El que sí que van
a la velocitat reglamentària
i per això a vegades
se considera que van lents,
perquè nosaltres
per aquí anem a 50
i els altres van a 50
quan hi ha el radar.
Clar, però si no...
I si el veuen.
I si el veuen.
El favor que els hi fem
quan ens troben davant
i hi ha el radar.
Sí, sí, veus,
ja veuen, eh?
Que em marqui el ritme
al cotxe de l'autoescola.
La primera vegada
que puja en el cotxe
m'imagino que en aquesta vida
totes les persones
som diferents.
Hi haurà qui es mostra,
la persona que es mostra insegura,
la persona que té por,
la persona que va una mica
sobradeta
perquè jo ja sé,
a mi que m'han d'ensenyar
si ja fa temps
que sé com funciona un cotxe,
de tot dia.
Exacte, però mira,
tens que pensar en una cosa,
que el professor
fa molts anys que està fent això
i en seguida percibeix l'alumne
i sobretot si l'has tingut
a teòrica primer
i ja el coneix.
Llavors, també hi ha una...
Mai els hi deixo jo personalment
agafar el cotxe allà.
Primer els porto jo a un lloc
que m'ensenyin
què és el que saben
si em diuen que ja en saben.
Perquè hi ha molts
que diuen que ja en saben
i mare deus senyor.
Mare deus senyor,
de veritat.
I llavors, doncs, bueno,
vull que m'ensenyi
el que sàpiga
i depèn del que sàpiga
fem o no.
Pensa una cosa,
que la classe
a mi és la que em programa
la següent
i aquesta següent l'altra
segons les necessitats
de cadascú.
Aquí no hi ha una pauta fixa
per tothom.
Llavors, sí, és veritat,
ja el sobrat
que vas a classe
però nosaltres
som més llars que ells.
En aquell moment
li poses una situació de fracàs
i aquí s'ha acabat el tema.
M'entens?
S'ha acabat el tema
i llavors ja
s'han de treballar molt les actituds
davant de l'aprenentatge
sobretot a pràctica.
hi ha qui té por,
hi ha molta gent
que té por,
doncs primer,
pràcticament
no ensenyarem gran cosa,
treurem aquella por.
Treurem aquella por
perquè si no...
Allò que agafi confiança.
Exacte,
perquè si no
no podem treballar.
No podrem,
no podrà aprendre res
aquell alumne.
Hi ha un aspecte
que jo crec
que és interessant
que ho comentem
i sense faltar ningú
però moltes vegades
també fora recomanable
que els que ja saben
i tenen el carnet
fa temps
que si fossin
una miqueta pacients,
no?
Quan es troba endavant
al cotxe de l'autoescola,
ai, tira,
escolti,
que està aprenent
i vostè en el seu dia.
Mira,
m'agrada molt
que em facis aquesta pregunta
perquè molts alumnes
diuen...
És que es veu
a vegades gent
amb una actitud
molt beligerant,
no?
Sí,
pel que fan els demés
i jo sempre els dic
evidentment
no es fixeu-me
en el que fan els demés
perquè anem venuts
llavors per donar l'expressió
però és així.
Llavors jo sí que voldria
des d'aquí demanar
sisplau
exemple,
una mica d'exemple
sobretot,
sobretot els vehicles oficials.
Els vehicles oficials
que donessin exemple
moltes,
no dic alguna vegada,
dic moltes vegades
cotxes de la Guàrdia Civil,
Guàrdia Urbana,
no aturar-se en un stop.
Com?
Com he de dir-li jo
la importància
amb aquell alumne?
com li he de transmetre
la importància que té
d'aturar-se en un stop?
Si la Guàrdia Civil
no ho fa?
Si la Guàrdia Urbana
no ho fa?
Si els Mossos
d'Esquadra
no ho fan?
Com?
Ha de pensar,
doncs bueno,
tampoc.
Llavors,
mira,
depèn de com ens arribi
l'alumne,
les actituds que tingui
venen acondicionades
per com ha viscut ell
el món del cotxe.
Mira,
és molt important,
per exemple,
quan els nens
tenen 12 o 13 anys,
el pare
és,
tot ho fa bé,
és un ídol el pare.
És perfecte.
Si el pare
no se salta un stop
perquè diu
ja s'hi veu,
doncs és que no serà tan greu.
Si ho fa el pare,
que tot ho fa bé,
no serà tan greu,
no serà tan important.
Aleshores,
és des d'aquí.
Quan nosaltres
agafem els alumnes
ja amb 18 anys
ja tenen unes actituds
determinades
i sabeu que és molt difícil
treballar les actituds.
És molt difícil.
Aquella persona
que ha conduït
amb algú responsable,
respectuós,
són hàbits
que s'aprenen.
Això es transmet.
I és una cosa
que es produeix
amb un molt baix percentatge
el fet
que els pares
diguin
no,
això ho has de fer així
o això ho has de fer aixà.
Mira,
això ho feia així per això.
Se li donen unes actituds.
Perquè tu fixa't,
encara que canviem una miqueta,
els pares
intentem protégir els fills
que no es posin
al món de la droga
perquè no acabin malament,
que estudin,
que siguin algú,
que siguin feliços.
En canvi,
no treballem
les actituds adequades
des de petits
perquè de grans,
amb 18 anys,
amb 20 anys,
no es matin amb el cotxe.
Això no es treballa,
no es té en compte,
no se li dona importància
i la té
si no mirem les estadístiques.
Sobretot perquè pensem
que com que ells
no condueixen,
que som nosaltres
els que portem el cotxe
quan el que ve dius,
allò que veuen
i que potser no fan
cap comentari
però queda,
ho retenen a la memòria
aquestes actituds.
Sí, sí,
és molt important.
Per tant,
si ja venen de casa
una miqueta
amb els hàbits
correctament apresos
per vosaltres,
doncs és molt més senzill
dir endavant aquest aprenentatge
i d'un aprenentatge
integral,
doncs passeu a fer
allò un ensenyament
exclusivament tècnic
perquè tot l'altre
ja ho porten de casa
com aquell que diu.
Sí,
és que és molt més fàcil
l'aprenentatge llavors,
és molt més fàcil
perquè,
pensa,
molts alumnes me diuen
bueno,
l'examen ho he de fer així,
no?
L'examen,
dic no,
l'examen
i després,
i després
de l'examen.
Està aquí la qüestió.
Jo sempre he dit el mateix,
l'objectiu
de l'ensenyament
no és l'examen,
és el dia després.
L'examen
no pot passar res greu,
com molt greu
que suspenguin,
però pot anar
a la setmana següent,
però no li pot passar res més
perquè hi ha el professor
que en aquell moment
és el conductor
i el dia després
és l'important
i això és el que intento
fer-li s'entendre
que el que han de fer
és aprendre a conduir
i fer-ho bé
que després
ells agafaran
les seves postures
però ho trobo perfecte.
Ja cadascú va adaptant-se.
Per agafar gent una...
A veure,
això és un joc,
no?
Si volen jugar
han de seguir les normes,
això és com el parxís
de temàtica i cuento vente,
no?
Que hi ha aquestes normes.
Doncs aquí n'hi ha nosaltres
i si hem de jugar-hi,
juguem-hi però sense trampa.
Ja per acabar l'ordes,
tu que has parlat
de l'examen,
això de l'examen de conduir
que hem d'advocat
el pitjor examinador
o examinadora.
Exacte.
Sort que mira,
jo...
Ui...
Una miqueta fantasmets
som tots
amb això de l'examen, no?
No, una mica no.
Molt.
T'ho diré.
Resulta
que tots els aprovats
segona, tercera
i sucessives
han desaparegut del planeta
pràcticament.
Tots aprovem a la primera?
Quasi tots aproven a la primera
i en poquíssimes clars.
Quina sort, no?
A mi vindrem un alumne
i dir-me
escolta, si et pregunten...
A veure, si a mi un alumne
em pregunta respecte a un altre,
li he dit pregunta-li a ell,
vull dir, jo no dono
dades al respecte,
però un alumne
dir-me a mi
escolta, si et pregunten
diguem que he fet
tantes classes
i que només he aprovat
la segona
i a la millor ha sigut
la quarta.
Però no passa res
per aprovar la quarta
i no la cinquena.
Jo vaig aprovar la tercera
i vaig-me a darrere
amb un cotxe.
M'entens o no?
I no me n'avergonyeixo
els dic als meus alumnes.
Dic, mira,
és el suspès,
si aproves la setmana que ve
me guanyes.
Els he dit, clar,
vull dir, no té res a veure.
I no és millor conductor
el que prova la primera
que el que prova la tercera.
Això t'ho puc assegurar.
Però hi ha com una certa vergonya,
un cert pudor
de no aprovar el carnet de conduir.
Home, hi ha casos extrems
que tots coneixem.
Parlem d'una persona
que s'examina 20 vegades
i una mica massa, no?
Exacte.
Però entre dos i cinc vegades
estem dins de la normalitat.
20 vegades, jo...
No, però entre dos i cinc,
oi que sí, Lourdes?
Entre dos i cinc vegades...
Entre dos i cinc és possible.
Molts aptes a la primera també.
Però depèn molt
del temple de l'alumne.
És que la millor una
el sap portar molt bé,
però està tan nerviós
que li tremola tot
i que no hi ha manera de suciència.
Vosaltres això ho heu vist,
alumnes brillants
que ho han fet molt bé
però el dia de l'examen...
I que no han vist un semàfor.
Els traeixen els nervis, clar.
I si tu no el veus,
també te'l passes.
Per què no el veus?
Doncs si no el veus,
doncs això passa.
Però llavors se l'animes.
Bueno, ho saps fer perfectament,
no es tracta de classes.
Anem a la pròxima vegada
i no passa res.
Ja veuen, eh?
Com que aquells que ja tenen
el carnet de conduir
sembla que, mira,
que ja està,
però Déu-n'hi-do,
aquells que ho han d'afrontar
per primera vegada,
sobretot tranquil·litat,
aprendre,
el que diu la Lourdes,
no només aprendre-s'ho
com a un pur tràmit
perquè si no,
tampoc no aprovaran,
perquè si no aprenen
i no tenen els coneixements
a l'hora de l'examen
no ho sabran aplicar
i que tinguin,
doncs,
també aquesta visió
de trobar,
sobretot,
professor o professora,
doncs que el sàpiga ensenyar
i que...
Sí,
i té que haver una bona química,
diguéssim,
una bona química
que si veiem
que al moment no es produeix,
el professor té tots els mitjos
per a que es produeixi.
Molt bé,
Lourdes Segarra,
professora de l'Autoescola Jordi
de Tarragona
de l'Avinguda Vidal i Barraquer,
ha estat un plaer
conversar amb tu.
Igualment,
moltes gràcies.
Gràcies per venir
i fins la propera.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.