.
És dimarts i com cada dimarts,
plou ni neva, anàvem a dir, però de fet ni plou ni neva,
més aviat està sortint el sol a la ciutat de Tarragona.
Dediquem uns minuts a parlar d'alguns aspectes relacionats
amb el món de les lleis, de l'administració de justícia,
en col·laboració amb el grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Ens acompanya avui Víctor Roca. Bon dia, Víctor.
Molt bon dia.
L'Urdes Guibernau, molt bon dia. Benvinguda.
Hola, bon dia a tots.
I avui parlem d'un aspecte...
Jo no sé si l'hem abordat alguna vegada, aquesta qüestió.
De forma monogràfica, jo diria que no,
però sí que ha sortit alguna vegada de forma esporàdica o anecdòtica.
Parlem de les proves, perquè, clar, quan s'inicia un procés
has d'aprovar allò que vols que es faci, allò que tu afirmes,
o allò que desmanteixes.
I s'han de portar tota una sèrie de proves per demostrar la culpabilitat.
Allò que a vegades, en principi, no s'ha de demostrar mai la innocència,
sinó la culpabilitat, demostrar uns fets,
si vols tirar endavant una denúncia amb una acusació perquè es mantingui,
doncs s'han de portar proves.
No és allò que moltes vegades diuen,
no, és la seva paraula contra la meva.
Quantes vegades no haurem sentit aquesta frase?
Bé, això de la seva paraula i la meva és molt elàstic,
podríem dir-ho així, no?
També són proves.
També són proves.
No, deixa de ser una manifestació d'un contra de l'altre.
Clar, però quina té més pes, eh?
Les dues, el 50%.
No, sempre pot generar més credibilitat una de les dues.
Els jutges moltes vegades ho aprecien així a les resolucions.
En funció de què? Del perfil d'aquella persona,
de la reputació, de la seva situació?
No, de la reiteració.
A veure, tenim en compte que quan un jutge ha de resoldre,
normalment s'han practicat ja una sèrie de proves
i es tenen totes en compte com a conjunt,
després parlarem de les mateixes.
Però si en un judici a vegades passa,
si en un plet acaba amb la vista,
imaginem que no s'ha practicat,
bueno, utilitzarem una redundància pràcticament més prova
que la declaració d'una i de l'altra.
No hi ha testimonis, no hi ha documents.
Els jutges a vegades atorguen més credibilitat
en una de les versions.
Doncs, per exemple, en base a el que aquelles persones
s'hagin manifestat si han comparegut davant d'aquell jutjat
una, dues o tres vegades.
Aquesta reiteració d'uns mateixos arguments,
a vegades poden trobar algun tipus de contradicció
en una de les manifestacions,
utilitzen la paraula coherència,
criteri unànime amb totes les seves intervencions.
Es pot tenir més en compte una paraula que la de l'altra.
I després també hi ha una altra qüestió molt important,
que és el tema, moltes vegades, en cas de contradiccions,
diguéssim, al 50%,
doncs, a qui correspon en general la càrrega de la prova,
és a dir, la facultat de provar o la necessitat de provar
el que està manifestant és a qui ho argumenta, a qui acusa.
Encara que als advocats ens agrada molt,
a l'ordre és utilitzar l'expressió
que s'inverteix la càrrega de la prova
per passar-li una miqueta la pilota amb el company.
Escolti, jo no ho puc provar,
però ho ha de provar ell, que no ho ha fet.
Utilitzem bastant aquesta expressió,
doncs, perquè moltes vegades...
Ja, però en principi, això,
provar que no has fet una cosa...
A veure, jo ja...
És com aprovar la teva innocència
quan del que es tracta és que aprovin la teva culpabilitat, no?
Ja.
Realment, jo crec...
Dic jo que deus ser així.
Jo crec que hem de partir, però, de dos vessants.
Primer, la vessant d'un procediment purament civil
i la vessant d'un procediment penal.
Ara estem en procediment penal.
Realment, a veure, la prova és una prova
i és una demostració d'una realitat
o de la raó, perquè la raó no la té.
Qui diu que la té, sinó qui demostra que la té.
Amb la qual cosa, moltes vegades,
ens hem trobat amb situacions
que hi ha gent que s'ha absolt per falta de prova,
en un judici penal, per exemple,
i que surts del jutjat,
i quan surt la sentència,
el teu client imagina't que vas d'acusació particular
i et diu, però com pot ser?
Però si aquest senyor, jo el vaig veure...
I vull dir que totes les proves indiquen que era ell,
però potser, per exemple, hi ha un registre domiciliari
fet de forma irregular,
és a dir, sense autorització judicial,
el qual s'anul·la
o queda l'anul·litat d'aquest registre domiciliari
i potser la prova determinant
o la prova de càrrec
que imputa aquella persona
s'ha obtingut de forma il·legítima
o...
Sense un ordre pertinent,
saltar una firma del no sé què...
Qualcosa implica que aquella persona se l'absolgui
perquè aquella prova és invàlida
D'aquí que han de ser molt apurats els agents
a l'hora d'anar a buscar i practicar aquestes proves, no?
Doncs sí, perquè realment...
Si no, és que et poden quedar invalidades després.
El que passa és el que deies tu ara,
que partim de la base,
no del principi de presumpció d'innocència,
partim de la base del principi de presumpció de culpabilitat.
I has de ser tu el que, en teoria,
en un procediment normal i corrent,
si se fes valer el principi de presumpció d'innocència,
tu hauries d'anar allà ben tranquil
perquè tu vas d'innocent.
Però realment és al revés.
Vull dir, tu arribes allà
i has de portar tota la prova normalment
per desacreditar les acusacions
que sobretot recauen per part del fiscal
de l'acusació particular o de qui sigui.
Perquè si no, vas perdut.
Si hi ha una vessant d'un procés judicial
que ha begut molt popularment
de les fonts del cinema i de la ficció,
precisament és tot l'àmbit de les proves.
D'això tenim tots una cultura cinematogràfica
i televisiva del que són les proves impressionant.
La Lourdes esmentava aquests casos que són reals,
és a dir, quan es fa un escorcoll domiciliari,
no s'ha practicat amb l'autorització pertinent.
Ara penso en gravacions en vídeo,
gravacions en àudio,
escoltes telefòniques
que en un moment determinat
també puguin servir de proves.
Poden quedar invalidades en un tribunal
per moltes raons, no?
Per moltes raons.
Els jutges tenen la facultat de dir-hi mi,
en cada moment,
el valor, la legalitat, la il·legalitat,
la pertinència o impertinència d'aquelles proves.
Moltes vegades s'utilitza a l'argot,
a l'argot de...
accepto aquesta prova per part del jutge,
com a pertinent, com a impertinent.
Els advocats entre nosaltres
també a vegades protestem
o impugnem aquella presentació
d'una prova amb contrari.
I, òbviament,
dintre de l'amalgama de tipus de proves
que després breument anomenaré
i analitzarem una miqueta per damunt,
òbviament,
doncs la manera d'haver obtingut aquesta prova,
el que tingui o no tingui a veure,
a vegades es pot considerar simplement,
per part del tribunal, del jutge,
que aquella prova no té res a veure,
que és una qüestió que no afecta.
que s'aporti algun testimoni
que digui d'escolta,
i miri, aquest senyor,
jo no l'he vist si ho ha fet,
però vaig veure que ho va fer un altre dia.
No té res a veure, eh?
És a dir, hi ha moltes coses.
Tipus de proves,
n'hi ha...
bueno, n'hi ha bàsicament tres,
a part d'aquestes declaracions
de les parts, no?,
en qualsevol tipus de procediment,
parlant en general,
en aspecte civil i penal, eh?
La prova testificada als testimonis,
les persones que han pogut veure, observar,
conèixer quelcom sobre aquell assumpte,
la prova pericial,
que ja és alguna cosa més que un testimoni,
és un personatge que,
en funció de la seva coneixença
o de la seva especialitat tècnica,
científica, artística, etc.,
pot valorar una sèrie d'aspectes
sobre aquell procediment.
El típic, doncs mira, un grafòleg.
Pèrit caligràfic, arquitecte tècnic,
el pèrit metge, infinits.
I, per últim, destacaria la prova documental.
documents, qualsevol tipus de document
que pugui tenir a veure amb tot allò.
O objecte, també entrarien aquí,
objectes que puguin, doncs, provar...
Bé, jo deia tres grans àmbits.
Després, també, òbviament,
hi ha les peces de convicció.
Bé, hi ha una sèrie de proves
també típiques del procediment penal,
doncs els reconeixements...
És a dir, hi ha una sèrie de proves
que es poden practicar,
però, bàsicament,
en l'ordre són els tres grans grups...
I te n'has deixat una,
que per mi és fonamental,
encara que el valor que tingui
depèn de les altres,
que és la confessió.
Bé, ja he dit les declaracions de les parts.
No, no he dit la testificació...
Bé, no, al principi he comentat
les declaracions de dos.
No, però, bueno...
No, no, no he dit tres.
Jo crec que aquesta és la fonamental...
Sí, bueno, aquesta, sí,
era la declaració d'en dues parts.
És la prova de la que parteixen
per poder aportar a les altres,
perquè amb una declaració,
amb una confessió,
en la part penal
i l'interrogatori de les parts,
en la part civil,
pots involucrar o vincular
a terceres persones,
que seran testimonis
que vindran a declarar.
O pots
involucrar documents
o citar o referir documents
que es poden demanar
que s'aportin a les actuacions
si cap de les dues parts
les ha portat,
o per voler-les ocultar,
o per oblir,
o perquè considerava
que no tenien la transcendència,
que es creu que es té
derivada d'una confessió
o una declaració
de l'imputat,
perquè la confessió
solament la persona
que pot confessar
és la persona
que va imputada
o acusada
o denunciada,
o bueno,
depèn de la part,
perquè la terminologia usada
és diferent
si ens trobem
a fase d'instrucció,
si ens trobem
a fase de...
en el judici oral
o si ens trobem
a fase de sentència.
Les proves
se'n resten,
diguem-ne,
en propietat
de cadascuna de les parts
fins al moment del procés,
prèviament
les han de presentar
a alguna instància,
han de tenir coneixement
o en el moment
diguem-ne
que s'està fent
el judici
poden fer
aquesta aportació
de proves?
Depèn de l'estratègia.
Depèn de l'estratègia
i, a veure,
en aquest cas
la llei ho determina.
Normalment
la llei penal
és una miqueta
més flexible
en qualsevol moment
s'accepten les proves.
A vegades
amb una vista,
amb un judici
s'ha sentit per part,
els advocats
hem d'estar molt alerta,
no?
D'un jutge
i tu durant un procediment
dius
vull aportar aquest document
i el jutge diu
escolti,
tindria que haver-lo portat
en tal moment,
no?
Doncs abans de començar.
Per això justament
jo us preguntava això.
Això acostuma a passar
al procediment civil
perquè als procediments civils
quan tu presentes
una demanda
has de portar les proves
i si tu en aquell moment
no tens les proves
has de referir
doncs, a veure,
imagina't
que pot ser una prova
que no la tens...
El jutge no l'admeti?
No, després no te l'admetran.
No admeto aquesta prova
i a l'admetre.
El jutge pot no admetre
en qualsevol moment, eh?
Sí, però civilment
si tu en primer moment
quan presentes la demanda
no portes les proves
de les que tu pots disposar
sempre hi ha proves
que dius
és que és l'altra part
el que té aquest document
jo sé que el té
però jo no el tinc
llavors tu anúncies
igual que la prova pericial
tu pots haver
no tingut temps material
de poder practicar
la prova pericial
però anúncies
actualment
s'ha d'anunciar
en la demanda
que la practicaràs
que la portaràs
posteriorment
però que donada
la premura del temps
o que no has tingut
informació
o documentació suficient
no l'has pogut fer
llavors totes
com a molt
s'han d'anunciar
i has de dir
de què és
de les proves
que et faràs valdre
per demostrar
la raó que tu tens
llavors evidentment
sempre
en aquestes situacions
la part demandada
moltes vegades té
com que ja sap
de què se l'acusa
i sap de quin mal
ha de morir
té més possibilitats
per buscar
potser alguna cosa
que es refereix
a el que ja
primer he fet referència
a la part actora
però realment
en el procediment civil
les proves
estan tessades
van acompanyades ja
diguem-ne
en l'inici del procediment
han d'anar-hi les proves
i hi ha casos excepcionals
com podrien ser temes
que a primera instància
s'haïn admès una prova
i la vols presentar
a segona instància
perquè tu creus
que injustament
s'haïn admès
a primera instància
o proves que han sorgit
perquè ja hi ha
la llei d'enjuïciment civil
te diu
els casos
en els quals
es podran proposar
proves fora de plaç
però són casos
molt tessats
però són casos
no són
molt habituals
és un tema
que realment
que realment
la llei d'enjuïciment civil
com diu la Lourdes
està molt
o bastant
tipificat
bastant ben recollit
depenent
del moment
del procediment
com deia
en primera instància
és a dir
durant el judici
o en apel·lació
segona instància
llavors
en definitiva
sempre es recomana
que independentment
de l'estratègia
que pugui
utilitzar cadascun
si es tenen
unes proves
en un moment puntual
s'aportin
perquè ens podem jugar
que després
no ens les acceptin
de totes maneres
tornant una miqueta
al tema penal
que a vegades
és el que crida
més l'atenció
normalment
cada tipus
de
judici
segons
sigui un delicte
o una falta
determinat
ja té
aquesta casuística
uns mitjans
de prova
que
els jutges
o tribunals
consideren
suficients
com per provar
una
situació
per exemple
quan existeix
la típica
falta
hem dit
sempre que falta
són delictes
light
en petit
falta
d'injúries
calúmnies
insults
normalment
els jutges
demanen
a part
perdó
de la declaració
d'en dues parts
és a dir
denunci
en aquest cas
de qui acusa
un suport
de prova
com a mínim
testifical
algú
que sentís
aquelles
molt bé
perquè
hi ha vegades
que si no portes
cap testimoni
és la paraula
d'un contra
l'altre
llavors el jutge
té que valorar
la prova
un altre breu
exemple
quan existeix
una agressió
per part d'algú
si jo dic
que algú
m'ha agredit
si jo ho dic
a seques
i no porto
cap tipus
de signe
de senyal
que pugui acreditar
que jo he rebut
una agressió
per part
de qui sigui
serà difícil
en canvi
s'acostuma
a considerar
i dic acostuma
perquè tot està
sotmès a interpretació
depenent del cas
que en un part
té lesions
d'urgències
d'un metge
coetani
al moment dels fets
si jo denuncio avui
que procuri ser
el més proper
amb el temps possible
que no ens en anem
a urgències
d'aquí 10 dies
en un part
té les lesions
la meva declaració
moltes vegades
pot ser suficient
com perquè
condemnin l'altra persona
compte
després
clar
l'altre
ja començaríem
l'ordessa
fer càbales
aquest tema
és que
has donat
a la llaga
per mi
personalment
perquè considero
que el tema
de les lesions
és el més injust
que hi ha al món
tu te'n vas
a urgències
jo tinc un client
que ho va fer
tenia
lo típic
relacions de parella
que si m'has insultat
però a veure
d'aquestes
que no arriben
amb els majors
tonteries
i durant molt de temps
vull dir que el jutjat
en aquest dia el coneixien
i amb ella també
havia caigut a tots els jutjats
i un dia
recordo que va fer una denúncia
que va dir que ell
l'havia espanyat
i que li havia donat
un cop al cap
doncs
va anar a l'urgències
aquesta xica
que damunt treballava
a Santa Tecla
va anar a l'urgències
i va dir que li feia mal
aquí
i que
perquè el seu marit
li havia donat un cop
amb la mà
amb el puny
bueno
li havia donat un cop
aquí al costat
i l'havia agredit
el metge d'urgències
apunta
refiere
haver sofrido
contusión
por parte de
bueno
contusión en la zona occipital
i segons manifesta
per part del seu company sentimental
o pel seu marit
o pel seu excompany
va posar per escrita allò que li va dir a aquella senyora
ni més ni menys
el metge només fa
que referenciar
una cosa que li diuen
no valora ni és ningú per decisió
no hi ha cap prou objectiva
un cop no hi surt
és la paraula d'aquella persona
bueno doncs aquest senyor el van condemnar
perquè aquesta senyora va anar a fer la denúncia
perquè tenia un partit de lesions
i així
és trist
ell va anar un dia
i va fer el mateix
i va anar a parlar amb el fiscal
en cap de l'audiència de Tarragona
i li va dir
miri
li vinc a dir
que he fet això
però he fet per demostrar-li
que realment qualsevol persona
que ve amb un partit de lesions
en aquests jutjats
li donen la raó
encara que la lesió
sigui fantasma
se l'hagi inventat
o no existeixi
perquè al cap i a la fi
un cop no es veu
de totes maneres
l'Urdes no hem de generalitzar
no no no
hi ha una cosa que has dit
que està molt bé
i és que ja els coneixien
doncs aquests senyors
al final que els processin
realment
per fer perdre el temps
a l'administració de justícia
amb la típica
pica baralla
que pot haver entre dues persones
pot ser que dos
hagin tingut lesions
un no li dona
la més mínima importància
perquè considera
que és una tonteria
que ens hem barallat
lo típic al port
una baralla per una copa
per un cigarro
o pel que sigui
i un pot ser que no hi vagi
i l'altre sí que hi vagi
a urgències
perquè vol maranya
resulta que els dos
potser han tingut lesions
i un té part de mèdic
i l'altre no
davant d'un jutjat
és tan trist
com que potser els dos
han sortit lesionats
però un hi va anar
i l'altre no hi va anar
doncs un el condenaran
i l'altre l'absoldaran
és injust però és així
aquesta picaresca
i aquesta forma d'actuar
com sempre perjudica
aquelles persones
que realment
pateixen una agressió important
i doncs desvirtuen
aquest tipus de proves
que hi ha casos
que són doncs evidents
però amb aquesta
aquests exemples
són els que
hi ha vegades
que no cal anar al jutjat
per arreglar segons quins problemes
i la gent
arribem a un extrem
que tendeix
a anar al jutjat per tot
per si m'ha dit
per si m'ha donat
per si m'ha fet un gesto
amb la mà
per unes coses
hi ha uns cincons
judicis de faltes
unes tonteries
perquè per mi són tonteries
perquè no val
se'n veuen els casos
de baixanades d'aquestes
en el jutjat
que si m'ha tirat
m'ha tirat aigua
a la vecina de Riba
i coses d'aquestes
que no són de jutjat
jo faria uns jutjats
així
com unes vistilles
estil
com de fireta
per les tonteries
com aquestes
de
buscar alguna mena
de reconciliació
que pogués arreglar
doncs aquest tipus
de conflictes
que a la llarga
poden esdevenir
en un problema greu
a vegades petites cosetes
quotidianes
comencen així
i si no s'atura temps
poden acabar
en autèntiques tragèdies
no seria la primera vegada
és molt difícil
discriminar
és que el criteri
és allò
cadascú li fa mal
allò que li toca
que per
dius home
és que jo mai
aniria a un jutjat
per això
intentaria arreglar-ho
però clar
no ets tu
és una altra persona
que sent les coses
o les percep
d'una manera diferent
el cas és que
objectivament parlant
hi ha casos
que no haurien d'arribar
els jutjats
i hi ha d'altres
que haurien d'arribar
realment
podria
podria
qualificar-se així
de tota manera
a vegades es produeix
una situació
molt curiosa
pels ciutadans
òbviament legal
i legítima
els hospitals
els serveis d'urgències
en moltes ocasions
no dic sempre
però en moltes ocasions
segons uns criteris
en consonància
amb el jutjat
en aquest cas
els jutjats de guàrdia
passen
els parters
de lesions
el jutjat
el jutjat
obre
pot obrir
o obre
normalment
diligències
obrir diligències
significa que
obre un procediment
hi ha moltes vegades
que la gent
se la crida
i se la cita
no perquè
hagi posat una denúncia
sinó perquè
un parter de lesions
que pot haver patit
aquella persona
està al jutjat
i des del jutjat
la citen
doncs
perquè pugui reclamar
per si considera
que té que reclamar
és a dir
que a vegades
ja no fa falta
una denúncia
d'un particular
per tirar endavant
un procediment
bueno
m'entenyo
sí que fa falta
la denúncia
sí que fa falta
la denúncia
a les lesions
que consta
per agressió
a veure
a les lesions
per agressió
i les lesions
a menors
per exemple
hi ha uns protocols
que se segueixen
ho han de seguir
un menor
va a un servei
d'urgències
Victor Projecai
per les escales
de casa meva
hi va a urgències
i el part aquell
no anirà normalment
a veure si
a no ser que ells vegin
que hi ha hagut
una possible agressió
que hi ha un conat
o de possible violència
però
hi ha uns protocols
que se segueixen
als serveis d'urgències
és uns mínims
exactament
no però
posava aquest exemple
perquè sàpiga
que un procediment
a vegades
no s'obre
només a instància
de part
el que passa
és que normalment
fa falta
la denúncia
d'aquell perjudicat
o greujat
per seguir endavant
ens trobem
una altra vegada
amb què realment
si aquella persona
considera convenient
denunciar
o
l'administració
per seguir
o seguir
un procediment
d'ofici
es segueix
casos així
trobaríem
com deia la Lourdes
sobretot en temes
de menors
fonamentalment
que no són autònoms
per obrir
cap procés
ni cap denúncia
i alguna vegada
en aquests casos
no són
és la
no la imaginació
és la percepció
que pugui tenir
el facultatiu
de pensar
que allòs
és
provocat
el tipus de lesió
provocat
a lo millor
per un maltracte
d'un menor
però jo recordo
una vegada
no sé qui eren
i jo vaig anar
amb un jutjat
per fer una gestió
i em vaig trobar
una senyora
plorant
que deia
m'estan acusant
de maltractar
la meva filla
i la meva filla
va moure's
damunt del llit
va caure a terra
i es va fer mal
diu
jo tinc tres fills
no he fet mal
a cap dels meus fills
no tinc
els meus antecedents
el meu historial
està
intetxable
i m'assento
molt malament
perquè
m'assento
com una maltractadora
quan realment
i al meu fill
no li he fet res
va caure
i a tothom
li pot caure
el criu
i també
s'han de tenir
aquests protocols
perquè si no
podrien colar
molts maltractaments
que disortadament
queden
sense el càstig
és que no arriben a urgències
normalment
els reals
no arriben a urgències
escolteu-me una cosa
això de les proves
que és tan important
és fonamental
perquè és perquè
doncs
continua el procés
torno a incidir
en el tema de la ficció
perdoneu-me
però és el referent
que tenim
la gent
que no ens dediquem
a aquesta feina vostra
un procés
un cas
que estigui
doncs
ja
doncs
sentenciat
etcètera
etcètera
si la persona
evidentment
troba que
la sentència
i al final
d'aquell procés
no es correspon
amb la realitat
continua cercant
apareixen noves proves
es pot tornar a obrir
un procediment
i que posteriorment
pugui rectificar
aquella sentència
sí
a veure
a veure
sempre quan no
se t'hagi passat
els períodes
en determinats casos
es pot fer
temes constitucionals
i recursos extraordinaris
i coses
si realment
hi ha una prova
contundent
que sigui contundent
i que es consideri
per part dels tribunals
contundent
perquè es té
que posar
en coneixement
dels tribunals
que realment
desvirtui
tot el que s'ha fet
es pot revisar
existeix aquesta possibilitat
ja no parlo
exclusivament
d'un recurs
d'apel·lació
amb el qual
es revisa
la sentència
apel·lació
segona instància
que dèiem abans
i aquesta sentència
en principi
tal com diu la llei
les proves
es tenen que portar
l'abans possible
en primera instància
excepcionalment
en segona instància
això es pot fer
però això ja no seria
estrictament parlant
una revisió
una revisió
seria
doncs que al cap
d'un temps
determinat
apareixi
un testimoni
un document
que desvirtui
aquella situació
fa poc parlàvem
no sé exactament
si es va donar
aquesta circumstància
però parlàvem
d'un
judici
bastant
mediatitzat
que era el d'aquella
noia
d'Andalusia
que van condemnar
amb una senyora
i resulta que una senyora
condemnada
al cap d'un temps
dona un gir
total i absolutament
perquè surten proves
que manifesten
que el culpable
és un altre
utilitzant l'argot
d'avui
la prova
de que es pot
aportar prova
i donar-li
el tomb
a la truita
en el moment
que sobre
aquells fets
ja enjuiciats
pugui
trobar-se
algun tipus
de qüestió
clar
és que si no
creuria
una persona
sobretot en temes penals
ha de ser molt contundent
aquesta prova
perquè te la puguin acceptar
perquè segons quines coses
és que conec
amb un que m'ha dit
que va sentir
hi ha proves
que les admeten
perquè no les consideren
rellevants
si una persona
a la presó
com podria anar
amb un tema civil
amb un tema penal
és habitual
si et jugues
uns quants anys
de presó
jo crec que això
s'ha d'admetre
si hi ha indicis
és que no pot haver-hi
ningú innocent
a la presó
i si realment
jo estic
engarjolat
i realment sé
que pot haver-hi
alguna prova
jo és que
faré el que sigui
per demostrar
Víctor
alguna vegada
jo m'haig trobat
fa molts anys
quan vaig començar a treballar
un dia un noi
que va sortir de la presó
després de
no sé si portava
4 o 5 anys
però com que el Suprem
tarda tant
aquell xic va estar
5 anys a la presó
i el Suprem
el van a soldre
i amb ell
li torna els 5 anys
que ha estat posat
dintre de la presó
per un tema
que no era culpà
tot aquestes qüestions
de responsabilitat
patrimonial
de l'administració
per aquests temes
reclama
és igual
a la ministra
és igual
aquí paguen justos
per pecadors
i aquest pagarà
tots els que estan
al carrer
que haurien d'estar
dintre
destruir proves
o obviar proves
o amagar proves
o restar indiferent
davant
que tu pots
aportar alguna prova
en un procés
o en un delicte
home
es podria tractar
d'obstrucció
a l'administració
de justícia
però s'ha de conèixer
l'existència
d'aquesta prova
normalment si la prova
ja no ha sortit enlloc
és perquè a algú
li interessava
que no sortís
a veure
tots els temes
de prevaricacions
tot aquests temes
tant a la flor
tant a flor de pell
i tant actuals
el problema
bàsicament és de prova
i les proves
desapareixen
desapareixen
perquè doncs
a algú li interessa
que no surtin
i no se'ls troben mai
evidentment
com que no se sap
si existien o no existien
en què has d'imputar
que ha desaparegut la prova
hi ha una màquina
que es comercialitza
hi ha una màquina
que es menja els papers
i fa confeti
i fa confeti
podria ser una màquina
inductora de delictes
que és la destructora
de documents
com aquelles ratlletes
i escolteu
ara que parleu de màquines
i no estic frivolitzant
però allò que
jo no anava a dir-ho
en aquests temes
molt americà
el polígraf és
aquella programa
això s'admet com a proves
home
és una miqueta
jo no l'he vist mai
de la vida
la veritat és que
insisteixo
això és una miqueta
americà
no, però americà
no del cinema
sinó americà
americà de la realitat
no estem parlant
de telefilms
home, realment
el tema del polígraf
aquí aquesta cosa
no la van servir
a veure, existeixen
una sèrie
de proves
que es poden tenir
en consideració
pel jutge
abans parlàveu
d'un tema
per exemple
bastant interessant
que dóna bastanta conversa
que és el tema
del suport
gravat
per exemple
la gravació
d'una cinta
a vegades
pot ser acceptat
òbviament
la gravació
d'una cinta
ja no diré de vídeo
que sí que s'accepta
i es demana
a vegades
amb robaments
amb centres comercials
i amb qualsevol tipus
d'establiment
sí, clar
però
la gravació sonora
que sempre ha portat
més discussió
si realment
però també es fan
i he sentit
sí, però s'utilitzen
he sentit
cintes
de gravacions
de cintes
domèstiques
allò que el god
calla que posarem
un caset per enxampar-lo
això tan cutre
serveix
o el del mòbil
els missatges del mòbil
per demostrar
que una persona
ha amenaçat
amb un altre
o l'ha insultat
o va fent un moment
determinat
una trucada
i jo
i actualment
les trucades
rebudes i fetes
al mòbil
el secretari
aixeca acte
se li entrega
el mòbil
el secretari
aixeca acte
del que hi ha
al mòbil
i aquella també
és una prova
no, hi ha
una amalgama de proves
totalment àmplia
allò del polígraf
i Holanda
realment és una miqueta
ja et dic peliculero
com deia la Lourdes
jo tampoc
per la meva experiència
directa
ni he viscut mai
i si realment
algun procediment
es pot acceptar
doncs realment
vamos
jo no ho he vist mai
jo ho poso molt en dubte
doncs és tranquil·litzador
saber-ho
perquè aquest tipus d'estris
la veritat és que poca confiança
dona
no se n'en fieu
posem aquí el punt i final
aquest espai
que no sabem ben bé
si la propera setmana
tindrem aquest temps
en funció de
probablement ja convocat
un plenari municipal
pel proper dimarts
la qual cosa modificarà
la nostra programació
si per aquelles coses
municipals
no ens veiéssim
la propera setmana
seria després
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
l'Urdes Guibernau
Víctor Roca
us anava a dir
que agafeu els esquís
però em penso
que la cosa de la neu
va de cap a caiguda
adeu-siau bon dia
molt bé
gràcies a vosaltres
Déu
gràcies a vosaltres