Avui avancem una mica amb l'espai en què segueix en aquesta sintonia,
l'espai que m'atenca de dilluns en col·laboració amb la Biblioteca Pública a Tarragona.
Ja ho saben que normalment saludem els responsables de la biblioteca a partir de les 11,
però com que a les 11 nosaltres ens desplaçarem cap a l'Ajuntament de Tarragona
per seguir les evolucions del plenari municipal,
doncs vaja, hem avançat aquest espai que no ens volíem perdre
per poder saludar com cada setmana els responsables de la biblioteca.
Avui saludem l'Esteve Masalles. Esteve, què tal? Molt bon dia.
Que l'Esteve ens porta avui una altra de les propostes del cicle Llegim el Patrimoni,
un cicle del qual ja en vam parlar.
El prim consta de tres llibres...
Sí, a veure, el cicle és una col·laboració entre el Museu Nacional Arqueològic
i la Biblioteca Pública de Tarragona.
Es tracta de, seguint la metodologia dels clubs de lectura,
que ja n'hem parlat altres vegades,
fer una lectura de llibres que tractin sobre el patrimoni,
i en concret el patrimoni romà de la ciutat.
Es va començar amb la Pompeia de Robert Harris,
ara estem de ple en la lectura de les Memòries de Trià,
de Margarita Iusenar,
i quan acabi, em sembla que és a partir del dia 12,
començarem el Jo Claudi.
Tot un clàssic de Robert Grace.
Sí, sí, de Robert Grace.
Aleshores, bé, el que canvia una miqueta és que en els tres casos
hi haurà ja la participació d'un especialista,
en el cas de Pompeia va ser el Joaquín Ruiz de Arbulo,
en el cas de les Memòries d'Adrià,
fa just una setmana Olga Txirinacs ens va fer una introducció,
sobretot des del punt de vista literari, al llibre,
i el proper, que és el Jo Claudi,
anirà a càrrec de l'Oriol Grau.
Una sessió introductoria que aixeca en aquest cas de l'Oriol Grau,
que tindrà lloc més endavant, certa expectació per veure exactament què ens oferirà.
Aleshores, com deia, això, hi ha una sessió introductoria,
que és tipus conferència, o en el cas de l'Oriol Grau,
ja ho veurem,
i a la qual segueixen dues sessions en la qual les persones que prèviament s'han apuntat
i que, d'alguna manera, s'han compromès a llegir el llibre,
doncs el comentem en veu alta.
Això està coordinat per dues persones de la biblioteca,
i això es fa en el marc, doncs, del Museu Nacional Arqueològic.
A cada part, doncs, del museu,
es mira que hi hagi, sigui un decorat a dient el que parlarem.
En el cas de les Memòries d'Adrià, és bastant clar,
vull dir, tindrem, a darrere tindrem un bus de l'emperador Adrià,
i les restes, també un altre bus i el cos,
del seu amant, de l'Antinous.
Aleshores, les reunions, doncs, diguéssim, es faran en aquest marc,
al costat, doncs, d'aquestes dues obres que hi ha al museu.
Aquesta sessió, aquesta posada en comú,
han comptat amb un èxit de participació més que notable?
Sí, sí, és a dir, en principi nosaltres,
per part de la biblioteca ens comprometíem a les persones
que en un termini, doncs, abans que es fes el cicle,
doncs, nosaltres ens comprometíem que facilitaríem el llibre.
Nosaltres anem, anem, es van apuntar fins a 60 persones,
per tant, doncs, s'han hagut de fer les previsions
per poder abastir amb aquestes 60 persones, no?
Aquesta és una mica la raó per la qual, doncs,
t'havies d'apuntar abans.
Però, vaja, si t'interessa i, doncs, això,
doncs, te pots venir perfectament a l'activitat
i, doncs, bé, el que passa és que ja s'ha complert el termini
i no podrem deixar-te el llibre, no?
Les sessions són el dia 3 i el dia 10 de novembre,
la primera part de les dilluns del vespre.
Sí, sí.
Això sí, la gent que vingui amb la mesura possible
amb els deures fets.
Sí, sí, evidentment, perquè del que es tractarà
és de què, doncs, entre tots, doncs, comentarem,
doncs, tenim un petit guió del que es pot comentar
a partir també, sobretot, de la sessió introductoria
que va fer l'Olga Txirinax
i, doncs, bueno, comentarem, doncs, el que cadascú, doncs,
ha vist o ha llegit en les memòries d'Adrià.
Tenint en compte l'experiència d'altres clubs de lectura
o també l'experiència de l'anterior llibre
d'aquest cicle de Llegim el Patrimoni,
com funciona aquest cicle?
S'ha de dir, d'entrada, que 60 persones,
vaja, objectivament, semblen moltes persones
les que s'interessen per aquesta obra,
que potser havien llegit abans
o de la qual no havien llegit
o fins i tot no havien set i de parlar,
s'impliquen i, vaja, la intenten analitzar
amb la màxima rigorositat possible.
Bé, rigorositat, sí, evidentment,
però, doncs, hem de tenir en compte
que, bé, no pretenem pas que sigui això
unes sessions acadèmiques, no?
És a dir, és una obra,
ens plantegem aquestes activitats
com una divulgació de la lectura
i, per tant, cada lector,
cada persona que ve allà, doncs,
està en el seu perfecte dret
d'opinar diferent del que opina un altre.
El que nosaltres trobem enriquidor
en el club de lectura
és que això es pugui expressar
i que això, doncs, puguem dialogar
sobre, doncs, uns llibres,
unes obres literàries
que, doncs, que, bé,
que estan, doncs, reconegudes
i que han tingut força èxit, no?
Ara ens comentàvem,
abans de començar aquest espai,
que també cada gent
veu el llibre a la seva manera.
I, sobretot, perquè aquest Memòries d'Adrià
és un llibre que està molt ben trabat
i és un llibre, d'alguna manera,
que, a veure,
hi podem trobar pràcticament
tots els temes universals
i, vull dir,
i tots, d'alguna manera,
ens hi sentim,
ens hi tenim alguna cosa a dir, no?
La corrupció,
el poder,
el suïcidi,
l'eutanàsia,
les ganes, doncs,
de sobreviure a un mateix.
Vull dir,
i, sobretot,
i també és un tema,
és un tema important,
el nòdul de la novel·la,
és la passió
que sent l'emperador Adrià
per antinous.
Vull dir,
l'homosexualitat,
tots els temes que tu volguessis,
en aquest llibre,
doncs, hi estan,
hi estan, d'alguna manera, presents.
I, sobretot,
doncs, des d'un punt de vista
que, doncs,
que sembla que sigui molt,
que tothom, d'alguna manera,
s'hi ha trobat,
està fet
amb una gran mestratge,
amb una gran maestria
per part de l'escriptora
i sempre manté un to
de lleu melancolia
que, doncs,
que el fa realment atractiu.
Memòries d'Adrià
és una mica,
és una obra una mica
despista, una mica, no?
En primer lloc,
no són unes memòries.
Ell,
l'emperador Adrià,
comença fent una carta
el que vol que sigui
el seu successor,
el que després seria
emperador,
Marc Aureli.
Aleshores,
el que passa,
que, bé,
aquesta carta,
del gènere
en el qual sempre està present,
que està parlant amb algú,
doncs, no,
es converteix realment
en tota l'explicació
de la seva vida,
feta per Margarita Iusenar.
La qual cosa
també és una cosa
una mica,
arriba fins...
Hi ha tot un joc
de miralls, no?
perquè està documentat
que l'emperador Adrià
va escriure
una autobiografia.
El que passa
és que se n'han quedat
molt pocs fragments
i està citat
de segones
i coses d'aquestes.
És a dir,
l'autora
pren
una mica
com a motiu
això,
vull dir que
l'emperador
va escriure
una autobiografia
i ella
la vol tornar
a reescriure,
no?
És...
Ha arribat un moment
que per molts historiadors
realment
Memòries d'Adrià
dona una visió
molt real
del que
deuria ser
l'emperador aquest.
Val a dir
que hi ha també
altres historiadors
que això diuen
que no,
que vaja,
que ho ha falsificat,
no sé què,
això és una vitaula.
La mateixa
Margarita Iusenar
al final
amb unes notes
que té
ella diu,
ella doncs
manifesta també
les coses que
d'alguna manera
ha deixat,
ha falsificat.
diu, bueno,
hi ha algunes coses
que jo conscientment
he fet que això
vagi així
i baixi aixà.
Però d'alguna manera
és també el que diu
el,
com fa el
Pérez Reverte,
no?
Això és una novel·la
i els novel·listes
tenen el privilegi
de poder manipular
la història,
no?
És a dir,
els historiadors
fan una feina
i els literats
en fan una altra,
no?
Si Margarita Iusenar
hauria volgut fer
doncs el llibre d'història
doncs segurament
però en canvi
hi ha molts historiadors
que li donen
molta verícia,
que és molt verossímil
aquest d'això,
que és possible
que fos,
que hi ha tres
de caràcter
que coincideixen
i tal.
Doncs aquestes memòries
d'Adrià de Margarita Iusenar
són l'eix
d'aquestes segones jornades
de llegir amb el patrimoni
en el marc
de la Biblioteca Pública
de Tarragona
d'aquest cicle
en col·laboració
amb el Museu d'Història
que ens ha presentat avui
dilluns la seva Masallà.
Esteve,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I ens ens trobem
amb altres companys
de Biblioteca dilluns vinent.