.
És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Doncs efectivament és l'aventura de la vida aquest espai que realitzem conjuntament,
Tarragona Ràdio i les regidories de serveis socials de l'Ajuntament d'Ensenyament
i naturalment totes aquelles escoles, tots aquells mestres i alumnes
que s'han volgut apuntar en el sentit de la paraula, literal de la paraula
i en el millor sentit de la mateixa.
Avui ens acompanyen alumnes de sisè curs del Col·legi d'Ensenyament Primari Mediterrani de Camp Clar.
És un grup, una representació d'aquest sisè que estan en directe aquí a l'Avinguda Roma als Estudis
i també ens acompanya la seva tutora, Adelina Jarquea. Adelina, molt bon dia, benvinguda.
Molt bon dia.
Primer que tot, gràcies per venir avui a la ràdio, estar aquí amb nosaltres.
Estem molt contents.
I moltes gràcies als nois i noies que heu vingut,
perquè de veritat que ens encanta rebre visites com ara la vostra.
Jo els preguntava, esteu nerviosos?
I deien, no, perquè això ho tenen molt per la mà.
Ells no venen aquí a la ràdio que els fem una entrevista i vinga va, que sigui una anècdota.
Ells venen a mostrar un treball realment important que us ha ocupat a l'aula durant un temps
i que us continuarà ocupant, perquè això de l'aventura de la vida
no és una lliçó d'un llibre de test que passa i ja està.
Esteu treballant material sensible, podríem dir-ho així, no?
Exactament. Estem treballant a l'aventura de la vida
i ens estem trobant amb relacions, amb conflictes, amb solucions.
I ara aquí veureu una solució a una cosa que hauria pogut ser problemàtica,
que és arribar a gent nova, de costums diferents, llengües diferents i entendre's.
I crec que hem trobat la solució entre tots.
ells van buscar la seva manera, van buscar les seves normes de convivència
i amb aquestes normes anem a conèixer la ciutat
i tot el que ens ofereix la ciutat i el que es pugueu oferir vosaltres.
El Col·legi Mediterrani és un col·legi molt heterogènic.
Com bé deies, hi ha nens i nenes que han vingut de diferents parts.
La relació quotidiana, lògicament, és enriquidora,
però a vegades també és una font de conflictes.
Això ens passa al món dels adults.
No ha de passar en el món dels més petits i els més joves.
L'Aventura de la Vida té una sèrie de materials,
els vam presentar la passada setmana,
que va estar a diferents situacions i moments de la vida dels nens
i també de les seves famílies,
perquè poc o molt tot allò que aprenen a l'escola
també s'intenta que ho portin a casa seva.
Heu treballat el tema de la diversitat a partir d'aquests materials.
Com feu el dia a dia de treballar això de l'Aventura de la Vida?
Hores de tutoria al pati o intenteu que estigui una mica present en la quotidianitat de l'escola?
Cada cromo, o en aquest cas ara cada conte, és un projecte diferent.
I a partir d'aquí uns ens ofereixen temes de coneixements del medi,
temes ètics, temes socials...
Vull dir, té tot un ventall de possibilitats.
Aviam, jo crec que el millor que podem fer és escoltar com han treballat aquests alumnes,
nois i noies.
Aviam, ho han treballat tots, el que passa és que tots no poden parlar.
Hi ha una representació molt ben representada,
estaran tots els alumnes de la classe.
Per tant, la seqüència que marcarem és escoltar el conte,
una mà d'amics, que és el material sobre el qual han treballat.
I després, servidora, deixarà de parlar una estoneta
i cedirà la paraula i els micròfons a aquests joves del sei mediterrani de Camp Clar.
Escoltem el conte, una mà d'amics.
Aquí comença l'Aventura de la Vida.
Avui us presentem una mà d'amics.
Els meus amics i jo ens assemblem una mica,
però també som bastant diferents.
Com els dits d'una mà.
Un de gros, un altre de prim,
un que ho indica tot,
un de benitós i un de sentimental.
Posim, sisplau, un pastisset de xocolata,
un geladet de caramel i cinc galetes.
I per beure, una aigua.
Aquest és el Sergi.
El seu punt dèbil és el menjar.
I el seu punt fort és l'alegria.
Ens fa riure tota l'estona.
En canvi, el seu germà, l'Hèctor, és tot el contrari.
Professora, hi ha un nen a la pista de bàsquet que està pagant el Xavier.
L'Hèctor no suporta les injustícies.
És molt correcte amb les seves coses.
Sembla el pare del grup.
Sempre ens diu el que està bé i el que està malament.
On és el meu raspall rosa?
Jo l'havia deixat aquí.
I ara amb què em pentino?
Aquesta és la Marta.
És bastant despistada i força benitosa.
Li encanta mirar-se el mirall a tota hora.
Els del grup l'estimem molt,
perquè del que mai no s'oblida
és d'ajudar-te quan més ho necessites.
És molt bona, amiga.
Entres amb un doble salt.
No toques ningú i llances.
Si no en cistelles, jo estic preparat per al rebot.
Aquest jugador de bàsquet és el meu germà, Xavier.
No ens assemblem gens.
Només en el cognom.
Em sembla que ell s'agafa la vida molt esportivament.
Jo, en canvi, tinc les piles ben posades.
Em dic Yolanda i sóc cega.
Però una cega que veu moltes coses, no us sembla?
Sí.
Com has sabut que m'havia canviat el pentinat?
I que jo m'estic menjant una mandarina?
A la meva germana no se li escapa res.
Sembla una àrbitra.
De vegades no calen ulls per adonar-se de les coses.
Estic segura que aquestes sabates són del Xavier.
Sí! Com ho has sabut?
És molt fàcil.
Estan suades, són grosses i tenen la sola desenganxada.
Així som els meus amics i jo.
Com els cinc dits de la mà.
Tots diferents, però ben units.
Jo no he escollit el meu aniversari,
ni el meu color,
ni el meu nas, ni la meva alçada.
Però he escollit els amics inseparables.
Qui ens escolti no podrà quedar-se
sense viure l'aventura.
Una mà d'amics és un conte per xerrar de l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre.
Fins aviat!
Viu l'aventura de la vida.
Som els alumnes de segon de cicle superior del Culegi Mediterràni de Canclar.
Aquests són els nostres noms.
Jesús Dia Gavarri.
Samanta Escudero Ramírez.
Rocío Fernández Cortés.
Azara Garrote Gavarri.
Luis Pedro Larralde Jiménez.
Raquel González Cortés.
Janán Limiri.
Rocío Marco Vicente.
Saida Majar.
Azara Salaber Cano.
Nadia Sayurí.
Coraima Carmona Carmona.
Arantxa Hernández García.
José Carmona Amador.
Antonio Moreno Mendoza.
Cristian Amador Simón.
La nostra senyora es diu Adelina Jarque.
A la nostra classe, a aquests curs, han arribat unes companyes d'un altre país que parlen diferent i tenen uns costums diferents als nostres.
Sabíem de conèixer millor per fer-se amics i una bona manera vam pensar que seria sortir a fer coses junts.
Vam decidir formar un club per anar a conèixer el món.
Primer vam buscar un nom entre tots i vam triar excursionistes aventurers.
Vam fer un concurs d'insignis.
El que més es va tenir l'oportem sempre que sortim.
Vam elaborar una sèrie de normes de convivència que tenim en compte tots quan sortim.
Són aquestes.
Respectar els companys i companyes a ajudar-los sempre que es pugui.
Respectar els paisatges.
Procurar millorar el medi ambient i intentar-lo, deixar-lo una mica millor que l'hem trobat.
Donar exemple d'educació quan anem a transport o caminant.
Parlar sense cridar i caminar ordenadament.
Alimentar-nos de manera sana sense portar porqueries que perjudiquen la nostra salut.
Tornar a casa sabent alguna cosa més.
Va arribar el dia d'assignar el compromís.
Es va fer un acte molt solemne i van assistir la senyora directora, Montse Mercader, la senyora cap d'estudis, Remei Benreix, la senyora tutora de l'aula d'acollida, Gemma Pallès i la nostra tutora Adelna Llarques.
Un per un vam signar el compromís i ens van donar una gorra i una insínia.
Hem fet moltes sortides i ens ho passem molt bé.
Hem anat a visitar la part antiga de la ciutat, el pont del Diable, l'exposició d'un Passo Fets, el teatre, avui a la ràdio i de marxa al port i seguirem.
I ara hem decidit de convidar els nostres companys de l'aula d'acollida a formar part del nostre club dels excursionistes aventurers perquè coneguin aquesta ciutat que ara és la seva i puguin tenir una mà d'amics.
Déu-n'hi-do, sembla així llegir, dius, home, no és poca cosa, eh?
No res, en 5 minuts hem explicat tot el que hem fet, però això jo imagino que ho penseu, ho teniu a dins, ho podeu aplicar cada dia, Jesús?
Sí.
Explica'm una miqueta com has anat treballant això de l'aventura de la vida.
Ara ja, que per cert que llegiu molt bé, eh?
Jo crec que us podeu dedicar a la ràdio perquè llegiu molt bé tots i totes, eh?
De veritat, ens heu deixat impressionats.
Jesús, explica'm, va.
No sé...
De les excursions que heu fet, de les sortides, què t'ha agradat?
Molt.
Què t'ha cridat l'atenció?
El pont del diable.
Sí? Per què?
Perquè és camp i aire i t'agrada.
T'agrada molt sortir al camp i a la naturalesa?
Ah, però ara que teniu aquest grup excursionista, de tant en tant, no és fàcil perquè tenim tantes obligacions i tant que estudiar, no?
Però de tant en tant...
Sí.
Que per cert, Adelina, a mi m'agrada molt aquesta xapeta que heu fet dels excursionistes aventurers.
Vau fer el concurs una mica per decidir quina seria la insígnia, no?
Cada un d'ells en va fer un, que els tenim, som preciosos tots, llavors van votar i aquest va ser el que va sortir triat.
Fem molt bé dir l'Antonio, no? I la portem sempre que sortim.
Antonio, de les sortides que heu fet, a tu què és el que més t'ha agradat?
A mi? El pato fet.
El pato fet, l'exposició que hi havia aquí a la Caixa, Caixa Tarragona.
No coneixies aquest personatge?
Sí.
Sí que el coneixies ja.
T'agraden els TVOs, els còmics?
Sí.
Quins altres personatges t'agraden?
El Piedermans.
Ai, ai, ai. I el José?
Mi, mortade, li felem-ho.
Aquests són bons. Aquests són molt bons, eh?
I de les sortides que heu fet, què és el que t'ha agradat a tu?
El pato fet.
El pato fet, també.
Però jo aquí esteu molt calladets.
Són tan callats a classe 1?
Oh, sí.
Home, clar, això no és la classe.
Però això t'anava a dir que quan surten de classe es transformen.
És una part de la casa.
Lògicament.
Lluís, què m'expliques tu de les excursions i les sortides que heu fet?
Que la més bonica va ser la del Pont del Diable, perquè van anar al camp amb tot això, van anar junts, van compartir un moment i que va ser molt bonica anar al camp.
Quan està en el dia a dia, quan està a la classe, que s'han de fer els deures, s'ha de fer el treball, costa més això de compartir, conversar, no?
Sí.
Més a l'hora del pati si es fa una excursió.
És més fàcil conèixer el teu company així.
És veritat.
Sí?
Jugueu junts, sovint, tots?
Sí.
M'imagino que el vostre grupet també el teniu, no? Uns més que d'altres.
Sí.
Sí?
Raquel, tu què m'expliques? Els xics són una miqueta tímids. Les noies de la classe són també una mica tímides o no?
Depèn.
Tu, per exemple, aviam.
Jo no.
Tu no ets tímida. Doncs tu explica'm coses d'aquestes sortides que heu fet i de tot això. A veure.
Doncs que totes han estat molt boniques, totes molt bé, molt divertides, però a mi la que més m'ha agradat ha sigut la del Pont del Diable, perquè hem aprovechat, perquè hem sortit junts i hem estat bé.
Saida, què t'ha agradat a tu del que has vist?
El Pont del Diable.
El Pont del Diable també.
Sí.
Penso que hi ha unanimitat, eh? El tema de la natura els atreu moltíssim. És normal, ens passa a tots, eh?
Adelina, tu aquesta excursió també la recordes com una de les sortides potser més enriquidores?
Sí, va ser preciós i això és el que ens ha donat ànims per continuar. Llavors fem excursions a la muntanya per conèixer els entorns. La propera anirem al Llorito, caminarem, farem algun dinar junts i ens ajuda molt, ajuda moltíssim, molt.
Per aquí hi ha dues senyoretes que jo és que com que no arriba... Sabeu què passa? Que sóc una mica curta de vista i no us veia el nom i dic jo m'he d'acostar per llegir bé el nom. Rocío, has llegit molt bé, eh?
Què t'ha agradat de les excursions i de les sortides que has fet?
El Pont del Diable.
Totes, eh? Jo sí que crec que si haguéssim de votar un monument de Tarragona seria el Pont del Diable. I la Zahara què diu?
M'ha agradat el Pont del Diable.
Hi ha unanimitat absoluta del Pont del Diable. La resta que no esteu aquí asseguts... Com et dius?
Moja.
Moja. Tu què t'ha agradat de les sortides?
El Patufet.
El Patufet també. A tu la part dels còmics també t'ha agradat.
No coneixies aquest personatge?
Este personatge, este dibujo que viste, lo conocías ya? No.
Sí.
Sí? Ja lo conocías? Muy bien.
I tu nombre és?
Tufik.
Tufik. A ti també en el Pont del Diable.
El Patufet. Què t'ha agradat a tu?
El Pont del Diable.
El Pont del Diable.
Aquest monument haureu de fer una reproducció i posar-lo a l'escola, eh? Perquè Déu n'hi do.
Quin és el teu nom?
Rocío.
Rocío. Tu també no em diguis el Pont del Diable tan bé.
Sí.
Què va passar al Pont del Diable?
Què vau jugar? Què va passar que estan tots tan entusiasmats?
Si ets en amable, Dalina, d'acostar-te al micròfon així et sentirem.
Va passar de tot.
Vam jugar, vam mesurar el Pont del Diable, vam trobar restes de l'antiga casa, va ser tota una aventura.
Va fer un dia esplèndid, no va haver cap problema entre ells, no?
Vam haver de fer canvis d'autobusos perfectament i vam venir tots contentíssims.
i aquests dos nens que parlen del petofet és que per signar el compromís ha d'haver un comportament.
i fins ara ells han tingut algun problema, però ara estem més contents que mai perquè també formen part del club.
No és fàcil, eh? Perquè ja has vist que el compromís és important i s'ha de complir.
i fins ara, doncs, en comptes de tirar cap endavant, tiràvem cap endarrere, però ara ja formen part dels nostres.
Es va superant i és quan dèiem que quan estàveu llegint una mica els requisits que s'han de tenir per formar part d'aquest club.
Diu, sí, mira, una declaració de principi. Això que fem els grans, eh?
Que ho parlem molt però després no posem les coses en pràctica.
Això no només ho feu vosaltres, els adults ho fem cada dia i donem un exemple bastant lamentable sovint.
Clar, és el que deia, molt fàcil llegir-ho, però després portar-ho a la pràctica costa, eh?
Perquè a vegades el company del costat, escolta, és un pesat o una pesada i et venen ganes d'enxegar-ho,
però bé, d'això es tracta, no?, que hi posem una mica d'aquesta noia, com es diu?
A Sara. A Sara, tu també el pont del diable, imagino, no?
Que és una consigna que ho he fet abans de sortir de classe.
Hi ha algú que no hagi parlat? Per aquí hi ha algú que encara no ha intervingut i jo com a mínim vull preguntar-li el nom.
Com et dius?
El Méri.
El Méri, perdona?
El Méri.
I a tu també t'ha agradat molt el pont del diable?
Tenim una altra noieta, com et dius?
Samantha.
Samantha, tu què? Què m'expliques de tot això d'aquest club?
On t'agradaria anar?
La propera excursió, d'aquí de Tarragona, que estigui a prop.
Ho has pensat?
No.
No? Doncs ho pots pensar perquè jo m'imagino que heu de continuar fent activitat d'aquest tipus.
És la primera vegada que veniu a la ràdio?
Sí.
I què us ha semblat? Què us l'esperàveu així? Què us l'imaginàveu així?
No, no.
Què us ha agradat la música, a vosaltres?
Sí.
Sí, sí, molt.
Hi hauria possibilitat, no m'ho poseu difícil, però sobretot no li poseu difícil al Lluís Comas, que està al control tècnic.
Hi ha alguna cançó, i això no ha estat preparat, per això dic que no m'ho poseu difícil.
Hi ha alguna cançó que us agradi particularment?
a tots plegats una mica de posar-vos d'acord. Jo crec que si heu arribat a aquest punt, de la vostra convivència del dia a dia, podeu arribar al punt de posar-vos d'acord per triar una cançó.
A veure, sense timidesa podeu parlar amb absoluta llibertat. Aviam, quina cançó diries?
Carlos Baute.
Carlos Baute. Jo no sé si el Lluís tindrà alguna cançó del Carlos Baute. Donem-li més possibilitats, pobra.
Aviam, vire, podem posar una del Carlos Baute. Si no la trobem...
Bisbal segur que el trobem, eh? Perquè aquest, escoltes, és omnipresent. Està tot arreu. El Bisbal us agrada a tots i a totes?
Sí.
Jesús, has posat... A tu què t'agrada, Jesús?
El Corritchi.
Però és que jo no conozco el Corritchi, home, què canta el Corritchi?
Jo no conozco el Corritchi, ni tinc un disc del Corritchi, sinó que ja ho pondria.
I el Bisbal no te va a ti.
No sabe mal, és que és una cosa que us gusti a tots, no?
A veure, una altra proposta. Si no, de moment ens quedem a mal Bisbal, eh?
La niña Pastori.
La niña Pastori. Ah, claro, com actua esta noche en Tarragona,
ells dixen, mira, la niña Pastori.
Toda la mañana la estamos escuchando, però la escucharemos i us la dedicarem.
Otra propuesta.
La Chuches.
La Chuches.
És que me cogéis aquí, me cogéis, me estoy quedando fatal, eh?
Raquel.
Luis Miguel.
Luis Miguel. Uy, que romàntica que és Raquel, uy, que romàntica.
Ahora van saliendo, ahora van saliendo, ahora tendremos un problema para elegir.
Jesús.
Los Bunny.
Me quiere hacer quedar en evidencia Jesús, eh?
Porque me dice cantantes y grupos que no conozco.
Rocío.
Melody.
Melody también, también.
Esta ya ves, esta sí que la conozco, yo sé quién es.
Pues no sé, le dejaremos que Luis decida a Antonio.
Camarón.
Uy, ¿te gusta Camarón?
Sí.
Vaya.
Luis Fonti también, que canta muy bien.
Luis, ¿conoces a...?
Luis Fonti.
Luis Fonti.
Nos están dando un repaso, compañero, que nos están dejando temblando, eh?
Bueno, Camarón, Bisbal, Niña Pastori, vamos a elegir una.
Mientras nos ponemos un poco de acuerdo y elegís.
No le he dicho nada, no le he dit res a la Marisa.
Marisa, vine cap aquí, acosta't un micrófono.
El Jesús ens deixa el seu micrófono un moment.
Cal explicar als oients que, clar, aquí estem moltes persones dins de l'estudi, ens anem movent per compartir tot aquest material.
Bé, és la primera experiència, si ens hem equivocat en alguna cosa, els oients, i sobretot les persones que a les escoles treballen dia a dia aquest tema, ens permetran.
És la nostra falta d'experiència en activitats com aquesta, no?, d'intentar treballar a escola, a ràdio, tot plegat una mica.
La Marisa, més que res, és que sempre ens va aportant informació que pot ser d'utilitat.
I ara em comentava, home, des de les cases, les famílies, si volen tenir accés als contes, per exemple, avui n'hem escoltat aquest d'una mà d'amics, hi ha molts contes que tenen a veure en molts àmbits, no?
Els podíem recordar l'alimentació, la salut...
L'alimentació, l'autoestima, els habits saludables, vull dir que hi ha un ventall de temàtiques a escollir.
I el que volia avui aportar és que hi ha una web on estan els contes, de moment en castellà, perquè està pendent de traduir,
però que si penseu que és interessant la podem donar perquè a casa o a l'escola es puguin connectar i alguns dels contes que estan als CD's estan animats a la pàgina web.
Molt bé, doncs hi ha cosa sabuda que al llarg de tota aquesta temporada avui han estrenat aquest espai els alumnes de 6è del Col·legi Mediterrani de Camp Clar,
però vindran altres escoles, altres alumnes que ens mostraran el seu treball.
Hem arribat a un acord. Quina música has trobat, Lluís?
Posaràs la niña Pastori al final?
Lluís Fonsi, després la niña Pastori?
Escoltem-me, Lluís Fonsi, després la niña Pastori, va, vinga, dues pel preu.
I tu respiració sobre mi piel.
No hay quien me haga olvidar tu sonrisa.
Y sigo amándote hoy más que ayer, soñando con volverte a ver.
Cada día que pasa más me mata tu ausencia
Y pierdo la fe
Quisiera poder olvidarme de ti
Con otra sacarte por siempre de mí
Decirte a la cara que no me haces falta
Para poder vivir
Quisiera borrarte de mi corazón
Quitar de mi boca tu dulce sabor
No echarte de menos al llegar la noche
Y sin reproche
Resignarme a tu adiós
Cuando creo que ya te he olvidado
Descubro que aún te amo
Sé que soy culpable de mi suerte
Y que mi sufrimiento no te hará volver
Y en mí otra vez creer
Y sé llorar y me arrepiento
Amor, cuánto lo siento
Si no te vuelvo a ver
No sobreviviré
Cada día que pasa más me mata tu ausencia
Y pierdo la fe
Quisiera poder olvidarme de ti
Con otra sacarte por siempre de mí
Decirte a la cara que no me haces falta
Para poder vivir
Quisiera borrarte de mi corazón
Quitar de mi boca tu dulce sabor
Quisiera borrarte de menos al llegar la noche
Y sin reproche
Resignarme a tu adiós
Pero es que aún te amo
¡Ah!
¡Ah!
¡Ah!
¡Ah!
Doncs a veure, jo crec que qui més ha gaudit aquesta cançó és la Raquel, del Luis Fonsi, que és una romàntica, oi Raquel?
És molt romàntica, eh?
Escolteu, ara deixant això de l'aventura de la vida, a vosaltres us agrada el carnaval?
Sí.
Que us disfresseu o us poseu alguna cosa?
Per què no m'expliqueu que teniu intència de disfressar-vos?
Jo no em disfresso, per exemple,
però hi ha gent que no es disfressa i gent que sí.
Vinga.
O de zombi.
De zombi?
Antes con Raquel lo decíamos mientras escuchábamos a Luis Fonsi.
Sois un poco rarillos en esto los chicos, en general.
Las chicas van de otra cosa, de zombi.
¿Y cómo te lo vas a hacer esto del zombi?
Me cojo un patrón tejano, me lo corto y también la camiseta también la rompo, todo me rompo.
Te maquillas un poco, ¿no?
Sí, me pongo harina por la cabeza, me pongo sombra, me pongo...
Yo espero no verte, porque por la descripción que haces, madre mía.
Luis, ¿tú et disfressas?
Sí.
¿Y de qué?
De scrim.
De scrim.
Derivación del zombi, més o menys.
¿Y cómo fas això del scrim?
Pues compro la careta, compro el vestig que ja està fet.
Que és aquell que té aquella cara, així.
Sí, la estirada.
I ja està, m'ho compro i ha fet tot.
Ja està, i sense problemes, em poso la careta i fora.
Raquel, em diràs que de princesa, perquè jo et veig a tu molt...
No, no sé.
És que ja me...
Hem disfraçat...
Ja hem disfraçat de princesa.
Pues no sé, jo i la meva amiga Rocío...
De nen.
De nen, però de nen normal, del carrer, com qualsevol altre company teu.
Sí, de nen, es agrada també.
Que tens germans?
Sí.
Així aprofites la roba, no?
Clar.
Zaira, tu et disfraçaràs?
No et disfraças?
No t'agrada, no tens costum de disfraçar-te, però ho aniràs a mirar.
Molt bé, espero que t'agradi el carnaval.
Rocío, no me mires així, mujer.
De què te vas a disfraçar?
De bruixa.
Ui, de bruixa.
Però te'l fas a casa a la disfressa o te la compres fet?
No, ja la tinc comprat.
Barret, l'escombra, tot?
No, l'escombra no.
Sense escombra agafes-la de casa.
Ja està, la teva mare que no es combri ni el teu pare aquest cap de setmana i ja està.
Azara, tu et disfresses o no?
No.
No? No t'agrada? No tens costum?
Vull.
No vols?
Tu, tu de les meves.
Jo tampoc no em disfresso.
I aquest senyor que li agrada a tu, que t'agradava també Camarón i tot això, José.
De Torero et disfresses o de què?
A veure, explica'm-ho.
No, de moment que vam quedar jo i el Jesús, que...
Serà el Jesús i tu, no?
El Jesús i jo, que ens disfressaríem de...
De zombi.
De zombi.
Anireu junts?
Sí.
Ui, quina parella més explosiva!
Ui, ui, ui.
I l'Antonio, que es disfressarà?
De vampiro.
Van vosaltres?
No? No anireu junts al carnaval?
Bueno, però si us trobeu, Déu-n'hi-do, eh?
No.
Per tant, el José, el Lluís i el Jesús aneu junts disfressats de carnaval o tampoc?
El Lluís va...
Però us trobareu, segur, us trobareu, una trobada de monstres perquè entra el Dràcula a l'escrim.
I vosaltres, us disfresseu o no us disfresseu?
Aviam, dels que esteu de peu, algú o algú es disfressa?
Tu de què et disfresses?
Jo, de hippie.
Sí, perquè a més té el cabell així llar i ets molt guapa.
Ostres, estaràs... I ja tens la disfressa i tot?
No, agafo una i em poso un cullar si em pinto molt.
Molt bé. El cabell així molt suelto, eh?
Com us les portava, eh? Marissà, que nosaltres sí que us recordem, això de les hippies.
Déu-n'hi-do, aquests joves amb els quals també hem volgut parlar de coses que queden més allunyades de l'escola i d'aquest programa de l'aventura de la vida,
que ha precisat un esforç, no, Adalina?
Així ja ha posat en antena i amb els paperets escrits sembla molt fàcil,
però que els diguin a ells i a vosaltres mateixos com a mestres l'esforç que suposa tirar endavant iniciatives com aquesta, no?
Home, expliquen el que han fet i això és senzill.
És buscar les paraules i col·locar-les perquè l'experiència la tenen.
No parlen d'una cosa que no coneguin, sinó que parlen d'una cosa que coneixen molt bé.
Adalina Jarqué, gràcies per venir avui a la ràdio.
Moltes gràcies a vosaltres per donar-nos aquesta oportunitat.
Moltes gràcies a tots vosaltres, als companys.
Que no es quedi, esperem que no es quedi només en aquesta cosa testimonial,
que el grup aquest excursionistes aventurers continuï endavant,
que feu moltes sortides més enllà del pont del diable
i que tinguem oportunitat de trobar-nos un altre dia i parlar-ne.
Acabem amb la nina Pastori, que us agrada tant,
i que actua aquesta nit a més a més a la ciutat de Tarragona.
I Marissa, que abans t'he tret el micròfon i no ha donat temps que donguessis l'adreça de la web.
No passa res, sí, que se'ns oblidava.
És www.cuentosparaconversar.net
Doncs amb aquesta adreça electrònica i amb la nina Pastori
posem el punt i final a l'aventura de la vida
que tornarà el proper divendres aquí en el marc del matí de Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies a tots.
Igualment.
Gràcies per venir. Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
que el viento como la leña en el fuego me voy quemando por dentro.
A veces pienso que tu amor ya no es sincero, es un reloj que va marcando su tiempo.
Y solo busca una razón y no comprende en mí, no lo que sé que ya lamento.
Mira la puesta de sol, sigue el camino sin temor porque somos caminantes.
Hay que darle tiempo al tiempo, somos distintos pero iguales.
Solo pienso en ti, cada minuto pienso en ti.
Solo pienso en ti, a cada instante pienso en ti.
Solo pienso en ti, cada minuto pienso en ti.
Lo siento por ti, lo siento, me voy muy lejos, lejos de ti.
Donde me quieran llevar los vientos porque no puedo verte y sufrir por mí.
Lo siento por ti, lo siento, me voy muy lejos, lejos de ti.
Donde me quieran llevar los vientos porque no puedo verte y sufrir por mí.
Ya que se tea,过 po dalla高a africa.
Si quedó con poita,poplery, lejos de ti.
Nosp�� mascais ains de ti por la borda.
Si teo.
Así.
Y en fin.
Los últimos pasos.
Y en los últimos pasos.
Si teo, pues, por dos.
Si teo.
Vamos y .
Si teo.
Y dale a tu mano por bien.
Solo y simpleza, sim, siempre encontrar.
Solo ya habría que ir y.
Si teo.
Me impairedó.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!