Bona nit
4 minuts i seran 3 quarts de 12 del migdia.
Cada dilluns ens reservem una estona aquí al matí de Tarragona Ràdio
per parlar de diferents qüestions relacionades amb el món del trànsit,
de la seguretat vial i del món del motor en la seva vessant esportiva.
És un espai que realitzem en col·laboració amb l'autoescola Jordi
de l'Avinguda Vidal i Barraquera de Tarragona i en companyia de Jordi Llorenç.
Bon dia, Jordi, benvingut.
Bon dia, els lliurets, bon dia, Iolanda.
Estàs platòric perquè hi ha hagut un cap de setmana des del punt de vista esportiu magnífic
i tu que ets un gran aficionat, tu has passat allò més bé.
Sí, sí, hi ha hagut un cap de setmana del motor,
doncs, pels que són amants del motor, doncs, que hauran estat, doncs,
diverses hores mirant les proves i el dematí de motociclisme,
seguint les proves dels nostres tarragonins,
que començant, doncs, fent una menció especial en el ram del trial,
que s'està disputant, doncs, la prova del campionat estatal d'Espanya,
en el seu àmbit ja no de circuit tancat, de lloc tancat, sinó en obert,
en la segona prova que es va disputar aquí a la província de Barcelona,
a la població de les Gonyoles,
diguem que Dam Raga es va aixecar amb el triomf
i que l'Albert, que bastant, només va poder ser quart,
el nostre tarragoní Albert només va poder ser quart,
i que, doncs, amb les dues proves disputades,
doncs, ja estan destacant tant l'un com l'altre dintre del marcador,
ja que l'Albert, que bastant, està en segon lloc,
només a un punt de l'Adam, que l'Adam té 46 punts
i l'Albert n'a té 45.
També destaquem, Iolanda, doncs, aquest noi de Perefort,
aquest noi que es diu Joan Oliver,
i que ahir, en la primera carrera del Mundial de Jerez,
de la frontera, a Baix Andalusia,
es va classificar en l'octava posició,
doncs, prometent, doncs, també molts triomfs de cara al futur,
de molt bona competició, la que va fer.
Destaquem el Dani Pedrosa, el noi Colacau, que n'hi diuen ja,
que va ser primer en la seva competició, en 250,
i la disputadíssima prova de 500,
en la que Setegi Bernau, en quan anava a dominar i entrar a primer lloc,
doncs, va ser escombrat de la pista pel seu enemic,
diguem, esportiu, entre cometes,
el d'Otore, l'italià Rossi, el Valentino Rossi,
que li va prendre, diguéssim, amb un cop d'empenta al primer lloc.
Va ser una cursa molt bonica.
Diguem que...
Sí, una cursa, deies, realment apassionant,
les persones aficionades al motor s'ho van passar molt bé,
els que ho van haver de veure a través de la televisió,
i els que van tenir la sort de poder anar-hi fins a Xerès.
Em comentaves que fins a 124.000 persones es van donar cita...
Va ser rècord absolut...
En aquest circuit?
Sí, va ser rècord absolut en quant a participació.
L'any passat, a Xerès ja ho va seguir.
Aquest any ho ha tornat a batre per 4.000 persones.
Van haver-hi, en l'assistència, en el dematí,
127.089 espectadors,
durant les xifres oficials,
el qual us pot imaginar molta gent, no?
I entre tanta gent sempre...
N'hi ha d'haver algú que doni la nota, no?
En els 3 dies que es va disfrutar la prova,
la gent hi ha la seva part negativa, no?
Persones que van amb moto a disfrutar d'aquest esport,
però persones que el fan molt bé, aquest esport.
A les nits, nits d'alcohol, nits de droga,
nits de voler demostrar de fer cavallets amb la moto,
aixecar la moto amb una roda,
de fer derrapades,
i clar, això té el seu saldo negatiu.
Podem parlar d'un mort,
podem parlar de gent que està greument a l'UBI,
podem parlar d'atropellaments de 5-6 persones amb una moto...
Però és impensable que vas a un campionat del món,
que es fan les proves en un circuit,
que els circuits estan per córrer,
i que haguem de parlar d'un mort i 8 ferits,
perquè hi hagi 4 brètols,
que amb la seva màquina es pensin que poden llevar la vida a algú.
I llavors, davant de la multitud aquesta,
i Holanda, com que hi ha tantes mil persones
que s'apropen a veure aquestes proves,
diguem, entre cometes,
que no estan permeses,
perquè volen demostrar les seves habilitats,
en quant perden l'habilitat,
perden la seva deixos,
doncs s'han de lamentar aquestes víctimes.
Fóra un èxit que poguéssim treure aquests brètols
de les curses i de les notícies que hem de donar.
Quantes denúncies es van arribar a posar?
Per a actuacions incíviques
i d'anar amb la màquina on no tocava i coses d'allista.
Més de 100 denúncies,
el qual ja dona una significació
de què passa en aquestes nits de curses.
Bé, això és el cantó negatiu.
El cantó positiu és que l'esport espanyol,
i en aquest cas català,
apunta molt amunt en aquest esport.
Diguem també que hi va haver una prova
a Holanda de campionat del món de ral·lis,
a Nova Zelanda,
que la casa Citroën està comandant els primers llocs,
que el Sebastián Loeb va fer primer,
i que s'augura que tornarà a apuntar molt amunt
en aquest campionat actual de ral·lis de cotxes.
Deixem de banda l'esport del motor
per parlar d'aspectes més quotidians,
d'allò que anomenem seguretat vial,
de reciclar-nos en l'aprenentatge de la conducció,
perquè ja fa molts anys que tenim el carnet
i hi ha coses que potser encara no les acabem de recordar.
Per exemple, límits de velocitat
a l'hora de fer un avançament,
ja sigui en una nacional, en una comarcal,
en una autopista, en una autovia.
Potser que refresquem una mica la memòria, no, Jordi?
Sí, he vingut a refrejar aquesta norma
sobre la velocitat màxima a l'hora d'avançar, Iolanda,
perquè avui en el diari Tarragona
ens ve una carta d'un lector
en què es queixa que ha sigut sancionat
per un excés de velocitat.
I ell posa damunt de la carta,
doncs, recorda la normativa.
Sapiguem que, per exemple,
amb autopista i autovia i en vies urbanes,
les seves velocitats màximes
no es poden rebessar ni per avançar.
O sigui, quan anem per autopista o autovia,
la velocitat màxima,
si n'hi ha senyal que indiqui el contrari,
seria 120 km per hora.
Ni per avançar ni per res.
O sigui, la màxima,
si avances, Iolanda haurien de fer-ho a aquesta velocitat, 120.
Igual que en via urbana,
si n'hi ha senyal que indiqui el contrari,
seria 50.
Però sí que el reglament permet
que amb carreteres convencionals,
que no són ni autopistes ni autovies ni vies urbanes,
carreteres que tenen arsent o no el tenen,
o tenen un carril per tràfic lent,
o tenen més d'un carril en el sentit de la marxa,
el còdic permet poder anar en el límit de velocitat,
que és 190 respectivament,
la 90 serien les carreteres només tenint un carril per cada sentit,
que es pugui incrementar en 20 km per hora la velocitat màxima.
O sigui, si nosaltres agafem la carretera nacional 240
que va de Tarragona-Valls,
i està considerada en una carretera que té un arsent de metro 50,
i en alguns punts té un carril per tràfic lent,
Vallmoll, per exemple,
si un vehicle, en cas que poguéssim avançar-lo amb discontinu,
amb visibilitat i a les circumstàncies ho permetessin,
podríem posar-nos a 120 per fer l'avançament,
per un cop avançat el vehicle tornar-nos a posar a 100,
que seria la màxima.
O sigui que el còdic permet aquest increment de 20 km per hora.
Si una via, de les denominades també convencionals,
que no té arsent,
per tant, també hem de reduir la velocitat,
la màxima ja no és 100, sinó que és 90,
el reglament diu el mateix.
Si un vehicle que vagi per aquesta via no va a la màxima permesa,
no va a 90, va a menys de 90,
el que fos però a menys,
es permet que un vehicle que anés a la màxima
ha d'avançar-lo incrementant a la màxima 20 km,
90 més 20, en aquest cas fora 110.
Però només per avançar.
Un cop el vehicle ha avançat,
el vehicle que ha fet aquest avançament
s'ha de tornar a col·locar a 90.
El que sí que és val la pena subratllar
és que en cap cas, independentment de la via que sigui,
podem posar el cotxe en més de 120.
Que a vegades anem per l'autopista a 120,
i dius, si estic aturada perquè et passen cotxes
a una velocitat per avançar-te,
que dius, home, no sé quina velocitat deuen portar,
però moltíssima.
Jo crec que les vostres màximes amb l'autopista a la tuya,
a mesura que anem fent normatives
que siguin les europees,
siguin totes més igualitàries,
jo crec que si aquí anem amb aquestes cotes
que parlàvem en l'últim programa,
en què des de l'últim trimestre de l'any 2000,
aquest últim trimestre del 2005,
hem reduït a Catalunya quasi un 50% la mortalitat,
i Holanda, em sembla que també hi haurà normativa europea,
perquè en tots els països europeus
la velocitat màxima de l'autopista sigui la mateixa.
El que passa que ara vas a França o vas a Itàlia
i veus que la velocitat màxima és 130, per exemple,
a l'autopista,
aquí a Espanya és 120,
a Ústria i a alguns altres països també és 120.
Hi hauria d'haver una manera que tots ens poséssim d'acord
i que tenim caracteres amb itinerari europeu,
aquestes que veiem que hi ha el requadratet verd,
que és una cartera que va a França o va a Portugal o va a Itàlia,
que és un itinerari que és per tot Europa.
S'hauria d'unificar el criteri, no?
El criteri de velocitat també hauria de ser el mateix.
El que passa és que no deu ser fàcil,
perquè cada país s'obrirà a aplicar la seva normativa de trànsit en aquest sentit.
I, clar, per exemple, tu mateix ens ho expliques,
des dels Mossos de Trànsit,
s'ha vist que una de les causes principals de l'accidentalitat mortal a la carretera
és l'accés de velocitat
i que justament amb el control de velocitat
sembla que s'han reduït d'alguna manera
i en determinades zones de Catalunya
el que són els accidents de trànsit.
Per tant, no és un tema fàcil de resoldre
en quant a unificar criteris, no?
Pensa que també, clar, amb la tecnologia dels cotxes que tenim avui en dia,
anar 120 per l'autopista,
hi ha alguns vehicles que tenen molta més seguritat
per anar a més velocitat.
I, clar, aquí hi ha alguns fabricants,
alguns conductors que a vegades se queixen d'aquest tema, no?
Que tenen cotxes amb una potència, amb una estabilitat, amb una seguretat,
amb una eficàcia de frenada i de direcció constatable
i que 120, doncs, clar, a vegades potser paguen justos per pagadors
perquè ni 180 ni 200 ni 120, no?
Però jo crec que això arribarà més aviat que no pas més lluny, no?
D'unificar una mica la normativa en aquest sentit, no?
I amb el tema de velocitat, passem, Iolanda, si et sembla,
a comentar, doncs, els accidents que hi ha hagut.
Doncs sí, perquè, disurtadament, avui no hem començat l'espai parlant d'accidentalitat
i no perquè no haguem tingut aquest cap de setmana.
Disurtadament n'hem tingut i alguna força dramàtic, no?
Sí. Us heu de dir que, doncs, aquest cap de setmana hi ha hagut 20 morts
amb 14 ferits greus.
Recordem quan donem les dades de morts i ferits, Iolanda,
es considera que un ferit és greu quan aquesta persona representa
que la seva hospitalització són més de 24 hores
i que aquelles persones que necessiten hospitalització
però amb 24 hores són donades d'alta, allò són ferits lleus.
i aquesta setmana se n'han donat 14 d'aquests ferits greus
amb 20 morts.
Hi ha un accident particularment dramàtic, no?
Sí, i volem fer esment d'aquest, no?
I també per les seves característiques.
Per les seves característiques.
Parlem d'un noi de Barbastro, un noi casat amb dues filles
que en el seu àmbit professional i en el seu àmbit de lleure
es dedicava a... era ornitòleg, estudiar la natura
i en el seu vessant, doncs, de les aus.
Aquest noi tenia inclús un premi de la comunitat aragonesa,
d'Aragó, d'ornitologia,
va descobrir una varietat d'unes oranetes
que en deien l'avión zapador.
O sigui, era una persona, un ornitòleg entregat.
Jo m'imagino una espècie de Rodríguez de la Fuente.
I aquest noi aquest cap de setmana va anar a fer una xerrada
a Múrcia, sobre una serra, la serra de la Guara,
que ell era un fanàtic d'estudiar.
És magnífica.
I aquest noi va tindre un accident al Nacional 240,
que és la que surt d'aquí a Tarragona i se'n va cap a Lleida
i cap a Òsca.
A l'altura de Barbastro, quan estava molt a prop de casa seva,
aquest noi va tindre un accident a les 4 del matí,
en tal fatal desenllaç que va morir la seva família i ell mateix.
Què li va passar a aquest noi?
Aquest noi va tindre l'accident a les 4 del matí.
Aquest noi segurament que va fer un sobresforç
en voler arribar a casa.
I quan les persones conduïm
i potser canviem els nostres hàbits o costums
de descans i de treball,
pot sobrevindre en un moment determinat
un punt de relaxació en què perds el control del vehicle.
O pots quedar adormit.
No seria la primera vegada, no?
És que perds la tensió, et sobrecau el son,
a vegades et dones un cop de cap i et despertes,
però a vegades aquest cop de cap,
quan el dones ja estàs perdent la trajectòria del vehicle,
impactant amb el que sigui.
Doncs una persona tan amant de la seva fenya
i tan brillant amb la seva fenya
va tindre aquest desenllaç
que crec que si aquest noi hagués tingut,
jo crec personalment,
per les dades que he llegit de trànsit,
que si hagués tingut cura de plantejar
aquesta retornada, no a altes hores de la nit,
perquè segurament que era una persona que
matinava, segurament, però si una persona descansa a les nits,
quan canvies aquest hàbit de conducció
per ja arribo, ja arribo, ja arribo,
un moment que ja arribo i ets prop de casa,
és quan baixa la guàrdia
i probablement és quan et fa perdre el control del vehicle.
Això em comentaves que passa sovint,
vull dir que en un viatge,
un llarg trajecte,
vas molt pendent,
però quan et queda allò 8-10 quilòmetres
que ja et veus a casa,
tenim tots, eh?
Tots tendències a relaxar una miqueta
aquella tensió de la seguretat, no?
Aquell tram de carretera el coneixes tant perquè el fas tan sovint
que dius, ja hi soc,
això és el passillo de casa, ja, no?
I aquell ja això et donen a tal falsa confiança
que et vens el cansament d'última hora, no?
En fi, és lamentable que la carretera
es cobri aquestes envides,
el que sí que és cert és que
hem d'extremar les precaucions
i és el missatge que modestament
intentem fer arribar als conductors
des d'aquest espai cada dilluns.
Que ens serveixi tots de lliçó.
Jordi Llorenç, de l'Autoescola.
Jordi, de l'Avinguda Vidal i Barraquer de Tarragona.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Ens retrobem el proper dilluns.
A vosaltres i els radioigents, molt bon dia.
Adéu-siau.