Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Realment la gent es deu preguntar què és això del Servei Biblioteques del Front de Guerra.
Era un servei que havia estat creat per la Generalitat Republicana el 1937,
que recollia ja una iniciativa anterior de l'Associació d'Escriptors
que començaven enviant llibres als fronts,
ells ho recullen i estaven connectades a la xarxa de biblioteques populars
i enviaven lots de llibres a la gent que estava en trinxeres
o que estava als hospitals en convalescència.
El que haguessin fet amb internet en aquella època.
I amb mòbils, jo no sé, jo imagino.
Però realment, no sé, és com atendre, pensar realment en aquells soldats...
Que hi havia temps per la lectura.
Que hi havia temps, o que intentaven d'alguna manera el temps de lleure, no?
En plena guerra, en plena crisi, amb gana, malaltia, amb mort.
Perquè no estem dient de portar la lectura als poblets,
no estem dient que portaven la lectura a les trinxeres, al front.
Al front, eh? O sigui, al front mateix i en descans entre...
Anaven els seus llots, els de llibre, arrossegant els llibres...
Però això tots són petitets, realment, tots els llibres que són d'aquest servei de la front de guerra,
tots són llibres realment menuts i molt primets, no n'hi ha totxos.
Vull dir que tenen tots ells una manera de ser molt pensats per a aquest servei de transport fàcil,
tots són llibres més o menys d'aventures, hi ha llibres també polítics...
Bé, la veritat és que a la Biblioteca de Tarragona hi havia dos seus,
una en Cervera, perquè era el front nord, i l'altra justament a Tarragona, per tot el front sud.
I des d'aquí eren les dues centrals que repartien a la resta de Catalunya.
Aleshores, quan va acabar la guerra, i això és una mica la història que a mi m'agrada explicar,
quan va acabar la guerra va haver-hi una ordre, evidentment, de depuració de tots aquests fons.
O sigui, es tenien d'haver cremat, cremat o llançat...
Bé, però tots tenim la imatge aquella de la crema de llibres que s'ha donat en diferents períodes,
en aquesta també es va fer físicament o d'altra manera?
Va haver-hi una ordre de depuració, per tant són uns fons que en principi s'havien d'haver donat com a desapareguts.
La nostra sorpresa va ser quan van començar a ordenar tot un magatzem
que hi havia completament desordenat a la biblioteca,
que van començar a aparèixer tots aquests volums.
Són aquelles coses, aquestes biblioteques, com el nombre de la rosa, allò que arriba...
Sí, comença a remenar paters i pols, i es trenquen de primers que són alguns d'ells.
Sí, sí, sí, molt ben conservats, molt ben conservats, i vam trobar a prop de 600 ejemplars.
D'aquests que anaven al front.
D'aquests que anaven al front, sí.
És la col·lecció més important que es conserva a Catalunya.
Però com es va... Aquesta pregunta és de guió, eh?
Com es va conservar, gràcies a un nom d'aquells anònims, no?
Sí.
Que tu tens, i em sembla molt bé, i a més està més que justificat,
com a molt d'interès que es reconegui aquest home, no?
Jesús Domínguez Bordón.
Sí, sí, va ser el director que va estar després de la Guerra Civil.
Ell té la seva pròpia història personal, ell va ser un depurat també.
Aquest senyor era un professional, doncs, d'alt nivell.
Estava a Madrid, no?
Estava a Madrid, va ser director de la Biblioteca Nacional de Madrid.
Imagina't.
Va ser després director de la Biblioteca del Palau Real.
Era un republicà convençut, d'idees republicanes,
i això ho hi sé després amb els contactes que he tingut amb la seva família.
Aleshores, quan va acabar la guerra,
sembla ser que es va salvar de la presó
per pressions de la seva família,
que era molt important.
Una família molt important, no?
De casa bona, com sí.
De casa bona.
Però llavors el van depurar a lo que era la perifèria,
anar a províncies.
El van desterrar a Tarragona?
Sí.
Amb la mentalitat de l'època, no?
Correctament.
O sigui, el van treure dels llocs de poder,
li van dir, bueno, doncs, vés-te'n a Tarragona.
Llavors, quan va arribar aquí,
ell es va trobar a una biblioteca
amb uns fons antics impressionants, no?
Perquè ell era especialista en fons antics.
Llavors es va trobar a tots els fons de Santes Creus,
de Poblet, tots els fons de les desamortitzacions.
Aquells llibres que ens agrada tant mirar
i que de vegades obriu la càmera, allò del tresor, no?
Sí, sí, sí.
Tots els fons, realment la Biblioteca de Tarragona
és de les més importants en quant a patrimoni bibliogràfic
de tot l'estat, no de biblioteques públiques, eh?
No, no, no.
De tot l'estat.
Pensem que conservem allà els escriptorius
de Santes Creus, de Poblet,
de part d'Escornalbó,
de tots els molestirs que hi havia aquí a la província, no?
I llavors, aleshores, ell va refer tots aquests fons,
va fer l'inventari,
i es va dir que a la seva vida, una mica,
doncs, bueno, va trobar el seu foradet a Tarragona, no?
I, entre les coses que va fer,
va ser la d'incomplir l'ordre de depuració
de tots aquests fons.
És a dir, que si aquí hagués arribat
un altre director addicte al règim...
O sense ser addicte, que no hagués volgut tenir problemes.
Senzillament, hagués agafat aquests exemplars
i els hagués fet desaparèixer,
i aquest home, d'una manera, doncs, discreta,
per no dissimir clandestina,
els va catalogar i els va guardar.
Sí, sense catalogar.
Sense catalogar, perquè no hi hagués cap sospita.
Podien estar, exacte.
Els va guardar al final d'un dipòsit
completament oblidats,
no només aquests fons,
sinó tots els de l'època de la República.
És a dir, llavors, és que tenim una quantitat de fons
que, quan ho vam veure,
dèiem, ostres, si fons aquests no podia haver
després d'una època franquista de 40 anys, no?,
amb una biblioteca, realment, no?
No, ja, a veure, és que hagués estat un delicte, realment.
Exacte, exacte.
Era un actiu de processament polític, i tant.
És que ja no ens en recordem d'aquesta època, no?,
però és com increïble.
I quan hem trobat tot allò,
jo penso que, com a mínim, dir-ho també, no?
Per això, en aquesta exposició,
en què es diu una mica la història d'aquest fons,
nosaltres també aportem el nom de la persona,
però jo penso que les institucions,
sí, la Biblioteca Pública de Tarragona,
però, a fi de contes,
la Biblioteca Pública de Tarragona la fa la gent, no?
Perquè, clar, Roser, jo era clar,
en aquest programa jo ho reconec,
que ens agraden molt els herois anònims,
les persones que no tenen un gran nom,
però que realment han fet coses importants,
i Jesús Dominguez Bordona probablement entra
dins d'aquesta línia d'aquelles persones
que mai buscaven la notorietat,
sinó que sentien una obligació moral
i ética de conservar aquest patrimoni literari, bibliogràfic,
i que va passar desapercebut
i que després va fer la seva vida,
va morir, ningú li ha reconegut mai.
D'aquí l'interès de dir que aquí hi ha un personatge
que no coneix ningú i que l'hem de destacar.
Fins i tot tu vas conèixer la seva família,
van venir aquí, no?
Doncs va ser una anècdota molt curiosa,
perquè venien de vacances, em sembla,
de l'espluga de Francolí,
i la neta es va aproximar a la Biblioteca de Tarragona,
però en plan molt anònim,
perquè ella no sabia que per mi el seu avi
havia sigut una figura així d'important
i que jo el reconec molt, no?
I es va aproximar a la sala infantil
en què estava la Inma, que clar, és joveneta
i tampoc sap una mica de tota aquesta història,
i llavors li va dir
sí, és que el meu avi era director
de la Biblioteca de Tarragona,
i llavors la Inma, com si tal, me diu
ai, aquí ha vingut una noia
que diu que el seu avi era director
de la Biblioteca de Tarragona,
i com es deia, també vinga, però dona,
buf, ràpidament, dic, s'ha fet l'actor,
s'ha fet l'actor, sí, dona'm el telèfon
immediatament, posa'm en contacte amb aquesta gent
que els vull veure, vull que vegin la Biblioteca.
Ah, per això, una satisfacció, no?
Sí, llavors van venir l'avi, la neta
i la filla, la filla ja era bastant gran,
i bueno, per ells va ser emocionant, no?,
perquè jo els hi vaig explicar
tot el que havíem recuperat gràcies a ell,
tot el que el pare i l'avi
va fer, i llavors ells
estaven emocionadíssimes que tinguéssim
aquest record i aquesta memòria d'ell, no?
I s'ho imaginaven.
De pensar que... quantes persones
se'ls ha fet en un país que ens agrada molt
fer reconeixements i homenatges a tothom,
moltes vegades hi ha molta gent que se'ls mereix
i com a mínim que quedi, doncs, Palès,
a través d'aquesta exposició,
de la memòria de la gent que treballa a la biblioteca
i del fons que està allà,
perquè de quina mena de fons estem parlant?
Del que va conservar Jesús Dominguez?
Bé, per exemple,
és tota la biblioteca del servei de front de guerra,
o sigui, tot allò que tenia que estar...
Aquells llibrets que deiem, que anava al front, eh?
El llibret, tot el fons aquest,
i després tot el fons procedent de l'època republicana.
Pensem que d'ahir trobem llibres
que avui dia tenen un valor increïble,
perquè són llibres o d'anarquisme o de comunisme.
Ara imagina't, en l'època franquista,
en la més dura època franquista,
què hagués passat si li fan una inspecció
i entren als dipòsits aquells i veuen tot allò?
Home, hagués fet una mala fissa, segur.
És que ja no recordem què és, no?
És que sembla que ja és una cosa que no passa res.
No, no, sí que passava, eh?
És el que moltes vegades diem,
algú més jove pot pensar,
sí, home, per tenir llibres es portaran a la presó, sí.
Per tenir llibres i per menys.
I per menys, eh?
Vol dir que el que va fer...
Home, es jugava fins i tot al seu futur professional, no?
Fins i tot.
O sigui, a un funcionari li podien realment
treure de la carrera funcionarial, no?
No era qualsevol cosa, no?
Justament perquè no s'oblidi,
has volgut que quedi reflectit tan bé
en aquesta exposició la figura de Jesús Domínguez Bordona,
com aquell director de la Biblioteca Pública.
Sí, jo penso que va ser realment gràcies a ell
que avui en dia la gent podrà veure
una mostra d'aquests llibres a l'antiga diència, no?
Sí, perquè la resta forma part d'aquell material
que només poden consultar experts
i que s'ha de fer a través de tot un procés
de demanar autorització, lògicament.
La Biblioteca de Tarragona, ja tothom sap
que hi ha una part de la Biblioteca Pública
que és d'accés gratuït,
que tothom entra, tothom remena,
tothom s'emporta a casa,
i després hi ha, tot d'una part,
que és la Biblioteca Pública
més pròpiament d'investigació,
que són un total aproximadament d'uns 65.000 volums,
que són de consulta molt restringida
per a persones que estan fent investigacions,
que s'ha d'alguna manera de demostrar
que estan fent investigacions
o amb el carnet d'investigador
i que són llibres en què entra més
la importància de la conservació
per sobre del que és la difusió, no?
Perquè són llibres que hem de donar pas al futur,
també, no?
Déu-n'hi-do.
Aquesta exposició s'inaugura el proper dia
sense l'antiga audiència de Tarragona.
Una mirada molt interessant,
altres maneres d'afrontar el fet de la lectura
en temps de pau i en temps de guerra.
Es dona aquesta dicotomia.
Però ja que tenim aquí la Roser,
no fa gaire s'han celebrat aquí a Tarragona
unes jornades estatals de biblioteques.
Com es va donar la circumstància?
Perquè, si no estic equivocada,
les organitzava el Ministeri de Cultura.
Sí.
Bé, és que Tarragona,
jo sempre dic,
de vegades sembla que vaig ahir
com que venent molt la biblioteca.
Mira, com que ven l'oceu, no?
Sí, sí, és veritat.
Però Tarragona és un referent
molt important al món de les biblioteques.
Bé, hem aconseguit
que la Biblioteca Pública de Tarragona
sigui un referent.
Llavors, hi ha unes jornades
de cooperació bibliotecària
que es fan cada any,
rotativament en cada comunitat autònoma,
en què hi ha una sèrie de grups de treball
i es posen d'acord el Ministeri
amb els representants
de cada comunitat autònoma.
És una mica per intentar portar
projectes coordinats, no?
És la tasca una mica que fa el Ministeri.
I aleshores, aquest any era Catalunya,
la primera vegada que a Catalunya
s'organitzaven,
i aleshores van des de Tarragona
perquè la Biblioteca de Tarragona
crida molt i era un entorn,
a part de la ciutat,
un entorn preciós, la veritat, no?
I que jo sempre, doncs,
com he viatjat tant
i amb tots els meus companys
he venut tant a la ciutat també,
doncs que una mica tots tenien ganes, no?
I llavors l'Ajuntament de Tarragona
va col·laborar.
La veritat és que els hi tinc
que agraïm moltíssim, moltíssim,
la seva dedicació.
Amb aquestes jornades
tot va sortir perfecte,
també gràcies a ells.
Es va donar una visita guiada
a l'Ajuntament,
doncs gràcies a ells
es van fer una visita guiada
a tots els participants
i tothom va quedar molt content
i tots em deien,
ah, Roser, tenies raó,
la teva ciutat mereix la pena, no?
Hem fet bé de fer-ho aquí, no?
Sí, no?
Perquè jo estava com una mica nerviosa
i dius, bueno,
els agradarà tant la ciutat
com m'agrada a mi, no?
Perquè no saps massa
quan ho expliques tant,
s'idealitzes una mica, no?
Això és com quan parles dels fills, no?
Sí, sí.
No soc objectiva, probablement, però...
Doncs és així.
Jo la veritat és que
sempre parlo de Tarragona
amb molt de carinyo
i a part no parlo únicament
de la biblioteca,
sempre parlo molt de la ciutat, no?
De fet que a través
de la biblioteca pública
continuït tu mateixa
fent escoles d'estiu,
cursos a l'exterior,
continua aquesta activitat?
Sí, sí, no paro.
La veritat,
bueno, ara estic també,
t'ho he dit abans,
estic a punt de presentar un llibre
sobre organització,
gestió de biblioteca,
també,
també un curs virtual
en col·laboració
amb la Carlos III
i amb una fundació
de Madrid,
de Salamanca,
vull dir,
en aquest sentit
estem una mica...
Jo penso que ens han anat
les coses bé,
hem tingut les idees clares,
jo he tingut un molt bon equip
de persones,
tu els coneixes,
vull dir que m'han seguit molt
amb el que és el projecte
de la biblioteca
i després la resposta
dels ciutadans d'aquí
ha estat fabulosa,
fabulosa.
L'èxit, a fi de compte,
sempre és de la gent,
que te consulta.
És la biblioteca que té més usuaris,
més usuaris.
De tota Catalunya.
De tota Catalunya,
que ja és molt...
Només cal passar
una estoneta,
vagi a l'hora del dia
que vagi,
sempre hi ha moviment.
Per cert,
parlant de moviment,
es fa petita la casa
i no hi ha manera
d'en sortir-te
amb el tema de l'ampliació.
Aquí és un tema
que jo no sé què fer
i estic com a desesperada
perquè realment
necessitem l'espai,
l'Ajuntament
sembla que té interès
però no s'acaba
de materialitzar
i jo no sé
el temps que tardarem.
Nosaltres necessitem espai
i les biblioteques
dels barris
necessiten recursos.
Les biblioteques
del barri
no hem d'oblidar-nos...
Una cosa va lligada
amb l'altra,
perquè més espai
per bar vostre
permet reorganitzar
tot el món.
Sí, és a dir,
no ens hem d'oblidar
quan parlem
de la Biblioteca
de Tarragona
que nosaltres
hem assolit
un nivell de serveis,
un nivell d'oferta
cultural molt bona
que realment
és una biblioteca
que treballa en qualitat,
que tenim el certificat ISO,
que estem molt bé,
però després
quan jo miro
els barris
i veig les biblioteques
com estan,
la veritat
és que
em fa com
una mica de vergonya.
Jo crec que és el moment
en què a Tarragona
es plantegi
una xarxa urbana
amb recursos,
una xarxa urbana
coordinada
amb la Biblioteca Central
que podria ser la nostra.
Nosaltres
tots els projectes
que en diguem
amb molt poc esforç
podria realment
estirar
de les altres biblioteques,
ho podríem fer
amb col·laboració,
perquè una vegada
que es fa l'esforç
tot l'altre ja va seguir.
És a dir,
que no estic parlant jo
d'uns grans recursos
en principi,
sinó d'iniciar
una mica aquesta tasca
de coordinar
ja una mica
aquesta xarxa urbana
com té qualsevol ciutat
mitjanetes
que per mirar una mica
Reus
és el que tenen ja.
I aquí encara
estem molt embrionàries
i això s'està fent
ja pràcticament
en totes les ciutats
de Catalunya
i aquí
amb una biblioteca
amb la prestigi
que té la Biblioteca
de Tarragona
amb el que realment
podríem tirar...
El tema infraestructura
no acompanya.
El tema infraestructura
no acompanya per res.
Aquesta és una mica
penso l'assignatura pendent
en quant a biblioteques
a la ciutat.
Sí, perquè a l'horitzó
no es veu
una solució immediata
tot l'hora.
Doncs és que
tinc esperances
que anem treballant.
Jo sé que l'Ajuntament
té interès
i com a mínim
confio
que en aquest interès
se tradueixi
en el moment
que ells pensin
que és l'oportú
en coses tangibles
perquè
sé que ells
estan interessats
i que sé
que se n'adonen
realment
de la situació
que hi ha aquí
i de l'interès
que hi ha als ciutadans
de l'èxit
que tenen les biblioteques.
Les biblioteques públiques
ben portades
és un èxit
impressionant
pels polítics.
A Barcelona
s'han donat compte
d'això
ja fa temps
que és el Pla
de Biblioteques
de Barcelona
i els polítics
els encanta
invertir en biblioteques
perquè s'han donat
compte
que a part
de fomentar
l'hàbit de la lectura
a part
de fer una obra social
etcètera
els està rendint
políticament.
Jo crec
que això
és bo
que també
se n'adonin
que realment...
És que a més
no és esmerçar recursos
per una activitat
cultural minoritària
estem parlant
d'una activitat
cultural majoritària
de tota la població
i que genera
un servei molt ampli
que va més enllà
del prestat de llibres
ho hem comentat
moltes vegades.
Estem parlant
d'accés a internet
estem parlant
de guies virtuals
de llibres
d'informació
de serveis
de tota mena
de préstec
de revistes
de DVDs
de compacts
és que les biblioteques
avui en dia
són mediateques
són un lloc
de trobada
d'acollida
un altre tema
que he tingut
molt molt d'èxit
són els clubs
de lectura
Déu-n'hi-do
tot el tema
de la socialització
que estem fent
a través dels clubs
de lectura
és increïble
que també necessiteu espai
perquè hi ha demandes
per obrir nous clubs
de lectura
i no tenim espai
Dins de la biblioteca
no hi ha espai
per reunir tothom
Realment en aquest moment
a mi l'espai
és una cosa
que m'està condicionant
a no poder créixer més
tot el que es podria créixer
a nivell de projectes
de la biblioteca
m'està condicionant molt
però és la situació que tinc
Roser, no és el camí
però si cal plorar
plorarem, no?
Home, plorem una miqueta
plorem una mica
jo estic il·lusionada
perquè jo sé
que interès hi ha
així com hi ha ajuntaments
que quan se'ls planteja
això
no, no n'hi ha interès
i diuen no
doncs aquí sé
quin interès hi ha
i això és molt
és a dir
que un ajuntament
demostri interès
i bona voluntat
doncs ja és molt
per mi
és un bon punt de partida
ara falta tot l'altre
ara falta
doncs posar-se en marxa
treballant
Roser Lozano
gràcies
per venir avui
per anunciar-nos
aquesta exposició
que s'inaugurarà
el proper dia
16 a les biblioteques
populars
en la pau i en la guerra
per recordar
no només
el motiu de l'exposició
sinó dins del que és
la biblioteca
la figura de Jesús Domínguez
en Bordona
i que t'esperem
quan tornis
un dels molts viatges
que has de fer
aquest estiu
d'acord
moltes gràcies
bon estiu
gràcies a tu
Gràcies