.
Dos quarts de 10 del matí obrim el temps de la tertúlia
aquí al matí de Tarragona Ràdio
que avui compartim amb en Nani Rodríguez.
Bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
Xero Romano, bon dia.
Hola, bon dia.
Teresa Valls, bon dia.
Bon dia.
Núria Gómez, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Gràcies.
Aviam, la llàstima és que donem pas a la tertúlia
tot just després de fer referència a un accident de trànsit
i és que quina setmana que portem amb accidents de trànsit,
amb accidents i accidents sangreus per la repercussió,
perquè parlem de víctimes mortals,
les que es van produir fruit d'un atropellament
de conductors que anaven beguts.
Ha estat un dels fets, sens dubte, dramàtics de la setmana
i que una vegada més ens fan reiterar,
no només en quant a campanya, sinó en pensament individual,
de la perillositat que hi ha.
Sense carnets, sense assegurança, sense res.
El problema és que li passarà a aquest senyor,
si realment tindrà un càstig, per dir-ho així,
una sentència penada.
Un va ingressar a la presó, l'altre,
l'últim cas va sortir sota fiança.
Però això, a veure, no sé què passarà.
És que és un perill.
És tan perill anar amb una arma pel carrer
com anar amb un cotxe amb aquestes circumstàncies.
Vull pensar una mica en aquesta notícia que ha sortit
que a València es aconseguien els permisos de conduir
a través d'acadèmies de conduir en les que es pagava 3.000 euros.
A Catalunya, 47, eh? 47 acadèmies.
I llavors, doncs, esclar, poden aconseguir permís de conduir
i fins i tot materials perillosos,
i gent que no sap ni llegir ni escriure.
Vull dir que jo no tinc res contra els que no saben llegir ni escriure,
però per aprovar un examen has de saber interpretar-lo, no?
De totes maneres, hi ha senyors que sí que tenen carnet d'aquests
que fan aquests accidents, saben llegir i escriure
i alguns fins i tot tenen estudis superiors.
Sí, sí, sí, sí.
No, vull dir que va tot el ventall, no?
Des del que no en sap, està alcançant molt,
perquè per no preparar-se l'examen,
a través del telèfon o mòbil,
amb vibracions, doncs, podien aconseguir el resultat de l'examen.
Això, clar, després aquesta gent la poses a la carretera,
que sigui amb una moto, pot matar qualsevol.
Passa, Núria, que això no passa cada dia,
és un cas excepcional, que per això és notícia.
Jo no crec que siguis més o menys perillós
per haver aprovat o no aprovat el teòric,
que em sembla un examen absolutament ridícul
i un puro formulisme, perquè et pregunten en sèrio.
No sé si ho recordeu, jo fa molts anys...
Ara el canviaran, eh?
Però los metros de los faros d'un camión...
Però tu no creus que s'ha de saber el codi de circulació per conduir?
No, s'ha de ser responsable, Núria.
No s'ha de veure...
Interpretar les lleis i les senyals...
Les senyals són quatre senyals, eh?
Oh, però si no t'examines, no ho saps.
Ara ho canviaran i posaran una part
en la qual hi havia una gran mancança,
que és educació viària,
a banda dels coneixements teòrics del que és la circulació.
Sí, diuen que el canviaran, aquest examen.
Però, de totes maneres, hi ha una cosa afegida.
Sembla que allà on va passar és un punt també d'aquests negres,
perquè, si no recordo malament,
és una mena de mitja curva
que per travessar és complicadíssim.
Parlava una senyora de la TEL l'altre dia
que s'han 40 minuts per travessar la carretera mig de matí.
És que, com no en passen més, no?
Però jo diria que tot això es resumeix en que el senyor n'ava begut.
Sí, clar.
Perquè et passen coses d'aquestes per la carretera.
Un gos que se't travessa,
un semàforo que no l'has vist,
i dius, al més a la carretera m'heu vas en un semàforo.
I sortia de putes.
Exacte.
Per a més.
Clar, però si n'has begut,
aquests reflexos no els tens
i te'n portes pel davant el que trobis.
Un senyor, un cotxe, un gos, un nen
o el bisbe de Girona, el que et trobis.
Si tens tota la raó,
el que passa és que si, a més,
un no té ni idea de com s'ha de conduir,
doncs, clar, encara se n'acafavoreixes.
Això suposo que...
Però, vaja, jo crec que, sobretot,
té a veure molt l'actitud amb la que agafes la màquina.
És evident...
Són actituds davant de la vida, ja d'entrada.
De la vida, exacte.
És evident que has de tenir un coneixement
de quines són les regles del joc
i pugui interpretar els senyals,
però la major part dels accidents
es produeixen per una actitud
absolutament contrària
a qualsevol respecte de l'espai comú.
I jo, aquestes setmanes,
que ha sigut particularment...
Molt penosa.
Tràgica.
Jo em pensava que seria una criatura.
Tres víctimes mortals, eh?
Tres víctimes mortals.
Quan vaig llegir la notícia,
vaig pensar que això és un criu
que li ha pres el cotxe al pare.
perquè, clar, sense carnet...
Sense res, és que res.
Clar, quan vaig llegir,
que era casat amb criatures i 38 anys,
dius, bueno, això ja té la marinera.
I en el segon cas també,
un senyor ja de 40 d'anys...
Amb antecedents de conduir begut,
que això és el que et preocupa,
perquè dius, a veure,
per què continua aquest senyor a la carretera?
Clar, però penseu que cada cop
que es parla d'aplicar mesures més dures
en contra determinades actituds davant el volant,
hi ha sectors que diuen,
home, què s'estan passant?
Jo no sé fins a quin punt s'està passant ningú
quan el que ens hi juguem és la vida, no?
No, no, jo, consellera a tu, eh?
Jo també.
Amb l'atura.
Amb l'atura totalment.
Amb l'atura totalment.
Perquè vas a Barcelona per l'autopista
i tu dius, jo no passaré de 120
perquè no vull passar de 120.
Perquè no en tens cap gana.
I et quedes sola a passar de 120.
No, no, no, no pots.
Fora, te'n fan fora.
Te'n fan fora.
Passat el peatge de Martorell,
o t'espaviles o et tiren al riu.
T'entra un estrès i unes gòbios.
que dius que no vull córrer més.
I arribes rebentada,
perquè fas forces amb les pestanyes
per no córrer o per córrer o...
És horrible.
I llavors això no m'agrada, no m'agrada.
Llavors totes les multes a mi em semblen bé.
Però això es producirà tota la vida,
l'estrès que portem i tota la història.
Però per què han d'anar corrents?
Tu vas tranquil·lament amb la ràdio posada.
Però si arribes al peatge de Martorell,
mira, entre que perds l'emissora,
allò que ja fa tonteries,
i que et fan córrer,
arribes a Barcelona que dius...
Però, escuteu, mai havíem parlat tant d'això
i mai havíem tingut tantes situacions com aquestes.
No?
És una sensació, una percepció.
Jo pensava, l'altre dia ho comentava,
a la feina,
no sé si és que n'hi ha més
o passa el mateix que amb les agressions
amb les dones.
Que se sap, n'hi ha més la més.
Que els donem...
O sigui, hi ha els ressorts més...
És més...
Clar, o sigui, hi ha més consciència del...
Perquè morts...
El que passa és que, clar,
hi ha més vehicles, més trànsit,
està tot més...
Els coches corren més i...
Exacte.
Però...
Hi ha més risc.
Ja fa temps que es diuen que els...
Però, escuteu, com que les estadístiques
són les estadístiques,
sempre tenim allò que és molt més domèstic,
que és la nostra observació de la realitat,
del nostre entorn més immediat,
que és la nostra ciutat.
I veus determinades actituds
que et sents una mica nyonya,
fins i tot que dius
però com pot ser que aquestes alçades
encara llancem els papers a terra,
coses tan tontes com aquesta,
però que després, clar, si ho fem tots...
Dius, com pot ser que aquestes alçades
encara anem així,
amb tantes campanyes,
com fem i tanta cosa?
Fuert de l'observació allò més immediata,
després estan els estudis,
les estadístiques
i aquella cosa com a més sofisticada.
Però també segur que quotidianament
totes ens trobem
amb determinades actituds,
que si volant,
que si no sé què,
que dius, home,
no sé què està passant.
És que l'incidisme
s'està generalitzant.
Però és que em va al volant, eh,
vull dir,
pel carrer caminant,
vull dir...
La gent amb una mena de mala...
Deixeu que us expliqui
una autèntica tonteria,
si em permeteu,
però, clar,
és que a mi em va cridar molt l'atenció.
El món no s'aturarà per això
que jo vaig observar,
i va ser ahir a la tarda,
justament,
i insisteixo,
el món no s'aturarà per això, eh,
ni crec que hi hagi cap d'altabaix.
Però em va cridar molt l'atenció.
A la platja de la Rebassada,
a l'aparcament,
ahir estava a la tarda a la platja,
hi havia molta gent,
hi havia molts cotxes aparcats,
un cotxe nou, de trinca,
d'una marca d'aquestes cares, eh,
perquè estem parlant d'unes persones
que amb un nivell de vida
se suposa benestant.
un noi i una noia joves,
molt bé,
el cotxe impecable,
el cotxe estava net com una patena,
ja m'agradaria a mi portar-lo d'aquesta manera.
Una de les noies portava una ampolla de cervesa,
hi havia una parelleta,
seu al cotxe,
jo estava darrere esperant per aparcar,
seu al cotxe,
amb l'ampolla a la mà que estava buida,
entra dins del cotxe,
tanca la porta,
i al moment torna a obrir la porta,
i deixa l'ampolla a terra,
enmig de l'aparcament,
tanca la porta i marxen.
Clar, direu,
quina poca feina que tens,
no, jo esperava per aparcar,
però dic, veus,
no s'atura el món,
no hi haurà cap d'altabaix,
però dius,
home...
Té el cotxe net aquesta, segur.
És una actitud que es revela moltes coses,
no?
Sí.
És molt revelador.
Sí, per exemple, el semàforo de la salle,
que pares el semàforo de la salle,
mira, el cruç aquell,
els parterres,
estan farcits de borilles,
d'haver buidat el cendrer.
Clar, perquè mentre paren,
mentre paren el semàforo,
obren la finestreta,
i allà va tot,
llaunes,
és penós.
Però escoltem,
les mares que portem fills al cotxe,
que està ple de molles,
dels bocates,
no portem bossetes per llançar els papers
i tot això dins de la bossa,
i són canalla.
Dins del cotxe,
així és com tinc el cotxe.
El mateix dia és.
És un container selectivo,
el meu cotxe.
Però seleccioneu la brossa,
jo també,
les ampolles del cotxe
les posem en un lloc,
els papers de l'altre,
un altre.
Un cotxe,
això seria,
un canalla és inevitable.
En fi,
després de fer aquesta teràpia constructiva,
esperem per tothom,
hi ha un tema que,
sens dubte,
ens ha ocupat tota la setmana.
Casem o no casem?
Hem de casar on hem de casar,
les parelles,
en funció del nostre carrer?
Quina poca feina que tenen.
És el que ell us anava a dir.
Però voleu dir que no és un tema de,
i ara veuràs tu,
dels mitjans?
Perquè que algú digui que no casa,
bueno, escolti,
no casi,
no passa res,
hi ha gent que sí que casarà,
no?
No sé,
com ho veieu vosaltres?
No, no,
és que és això el que us vull preguntar.
Bueno, totes,
dels mitjans,
perquè a veure el del papa
ja està passat,
però a veure els mitjans aquí,
deu-n'hi-do,
s'han lluit els mitjans,
amb aquest tema,
però jo trobo que
encara tenim molt de
garrulo per aquí.
Però el tema de la consciència,
com ho veieu vosaltres,
el tema de la consciència,
d'una certa objecció de consciència.
Però com l'objecció de consciència
se l'apliquin ells
si no es volen casar amb un senyor
que no s'hi casin?
Això és l'objecció de consciència.
Si jo no vull anar a la guerra,
no hi vaig,
no em vull casar,
no em caso,
però l'ú dels altres,
a veure qui és ell per ficar-s'hi.
No, no, no,
si fiquen senzillament,
diuen que ells no casen.
No, bueno,
però Tarado sí que ho va dir
el senyor que jo l'he dit.
Això és una altra tema.
Però aquest és un altre tema.
Això és una persona
que ha sortit una mica
a la seva...
No, i els altres
pensen exactament el mateix,
però estan en un nivell
suficientment superior
com per mossegar-se la llengua.
Però ja està bé,
perquè cada u és lliure
de pensar el que vulgui.
Em sembla hipòcrita,
perquè els raonaments que donen...
Però per què tothom
ha de globalitzar-se
i dir, posa-sí si els casarem
a tots,
cada u que faci el que vulgui.
Però la llei va per davant
del que tu vulguis fer.
Hi ha una llei
i penso que les donen
per complir-les.
Però l'avortament també
hi ha una llei d'avortament
i hi ha gent que té
objecció de consciència
i no practica avortaments.
No és el funcionari
que cadascú que fa
sempre i quan sigui
un funcionari públic
i cobri un sou públic
i allò sigui dins
de la seva feina,
si no li agrada
que se'n vagi
a les eleccions, Núria?
Jo he sigut jutge de pau
i com a jutgessa de pau
et puc dir
que no he cobrat mai
ni un duro.
Per tant,
no em poden obligar
a fer una cosa
que no vulgui
perquè no cobro.
Per tant,
la meva objecció de consciència
va per davant del sou
perquè no n'hi ha,
no existeix.
Això d'entrada.
I no penso que
el sou de l'alcalde
o del regidor
sigui per fer aquesta funció
que és delegada
del jutge de pau
perquè és el jutge
qui casa
i delega
en l'alcalde.
No, no estic d'acord amb això.
Jo sí.
Bueno, tu no,
però jo sí.
Llavors,
jo penso que,
aviam,
jo com a jutgessa
jo no em plantejava
si casava
perquè jo com a catòlica
penso que el casament
és un sacrament
però, bueno,
jo casava
perquè jo era
testimoni
d'un contracte
entre dues persones
m'ho plantejava així
no tenia cap problema.
Si ho faria
amb dues persones
del mateix sexe
com que en aquest moment
no soc jutgessa de pau
m'estalvio de pensar-ho.
D'entrada
no em faria gràcia
i com que no cobro
No, però Nani,
doncs no t'excitis
perquè això
la veritat
és que sí que
s'ha d'entendre
que hi ha una opció,
no?
Jo tinc llibertat
a fer-ho o no fer-ho.
Personal,
com a funcionari públic
ja és un altre tema.
No, jo no soc ni alcaldessa
però a veure,
jo com a jutgessa de pau
jo puc triar
fer-ho o no fer-ho.
Jo he triat fer-ho,
he fet
cinc matrimonis
però jo,
sexuals,
aviam,
en aquest moment
ho hauria de pensar més.
No tinc un cas davant
i no ho sé.
D'entrada
no em faria cap gràcia.
Ja està.
Jo no els hi negaria
ni el respecte
ni que tinguin dret
a totes les lleis
i tot el mateix
que tinc jo.
Exactament igual.
Han de tenir
tots els drets
però jo,
unir a dues persones
amb matrimoni
que matrimoni
és casar,
això no té sentit
amb dues persones
amb el mateix sexe.
Matrimoni és un contracte.
Exactament igual
que un contracte de lloguer.
La paraula matrimoni
és casar
i casar no pot ser
amb dues persones
amb el mateix sexe.
Entraríem a matrimologies
que no és moment
però un matrimoni
és un contracte.
Tot va junt
a dins de la llei.
Jo penso que les lleis
s'han de fer ben fetes
fins i tot etimològicament
parlant.
Llavors,
bé,
és un tema
que ja et dic
l'hauria d'estudiar més,
no ho sé,
d'entrada
no hi ha cap sou
que m'obligui a fer-ho
per tal
la meva consciència
va per davant.
Però hi ha moltes coses
que fan sense sou
i tenen una responsabilitat
individual.
No estem parlant
del que cadascú faria.
Primer,
aquestes alçades
ens sembla
que hem de tenir
molt clar
la separació
entre església i estat.
Llavors,
l'oció religiosa,
la creença religiosa
de cadascú
òbviament és un tema
que jo el que trobo
és que no hauria
d'intervenir
per a res
en els afers públics
que vivim
en un estat de dret
les lleis
es registran
per voluntat
del poble
o sigui,
tot això també està
molt clar
a nivell jurídic
i trobo
que a veure
que una persona
a mi,
si jo fos
si jo m'agradaria
que sà
i fos
lesbiana
òbviament no em faria
cap gràcia
que encara
és una persona
que pensa de mi
en funció
de la meva orientació sexual
aquestes coses
d'entrada
ja no tindria cap
ja et buscaries
algú que pensés com tu
per casar-te
perquè casar-te és una festa
i el que vols
és passar-t'ho bé
no que te marquin la vida
que te marquin la vida
o sigui,
jo d'entrada
vull dir que
ara
el tema de la dret
a l'objecció de consciència
que seria tema
d'un debat
perquè si parlem
de l'avortament
ja no vegis
trobo que
una persona
que actua
com a federatari públic
o en ús
de facultats delegades
per la càrrec públic
ha de complir la llei
el primer
el primer
o sigui,
això no és qüestionable
i si vostè
té unes creences
que li podran
dificultar
el compliment de la llei
doncs no s'hi posi
o almenys
deixi-ho clar
però aviam
jo apunto només
que la gent
ho digui la llei
al revés
que surti gent
dient
jo tants
quan no vulguin
que els casaré
tan a gust
per què no surt
al revés
no,
perquè se suposa
que no tenen
cap objecció
però també
és a dir
dius
no, no
és que només
hi ha una persona
per casar
però si n'hi ha moltes
doncs
ho proposes
a aquella persona
que saps
que no li...
però saps
que ets de la teva corda
són fases igual
però abans el matrimoni
havia de ser per l'església
i només era vàlid
i reconegut
que el que fos per l'església
en aquest país
fins fa
fins fa
després es van anul·lar
tots els civils
que s'havien fet
durant una època
i quan hi va haver
el nacionalcatolicisme
es va imposar
només era vàlid
l'unit matrimoni
era el de l'església
de les coses
que jo he sentit
aquest dia també
hi ha qui apunta
a dir
escolteu
no cal que ens hi vara llentat
el que hem d'anar
és evolucionant
cap a
però per ningú
per ningú
si és un dret
és un dret
que se'n fa uso
no
no és una obligació
és un dret
sí
però a més a més
penso que mentre
els mitjans
haguin aquest tractament
que s'hi ha donat
així com a molt de bo
i tal
demostra que no estem
normalitzats
que se'n parla
tant d'aquesta manera
com una cosa
ui
és una cosa especial
hi ha qui apunta
que és d'aquells casos
estranys
que no parla
deixem de parlar
segurament no serà
normal
això que dius Terès
està molt bé
perquè
aquests dies
s'han sentit
moltes coses
moltes bajanades
però també coses
molt intel·ligents
hi ha gent que ha parlat
d'una manera
molt encertada
i també s'ha sentit
a dir que
generalment
les lleis
sempre van
pel darrere
de la societat
i que en aquest cas
la llei
ha anat un pas
endavant de la societat
i que això
doncs
que es podria aplicar
en altres camps
moltes vegades
les lleis
van després
d'anys
i anys
i anys
en quant a que
encara no hi ha gent
que ho té molt assumit
això
diguem que no ha fet
el procés mental
d'assumir-ho
però Jolanda
jo diria que
hi ha gent
hi ha parelles
homosexuals
que fa anys
i anys
i anys
que esperen
tant davant
la llei
tampoc
però parlem
de tota la societat
quin tant per cent
parlem
fa dècades
que esperen
aquestes parelles
està molt estadístic
però em sembla
que si fa
no fa el mateix
que Esquerrans
és a dir
és la mateixa
sí
si és que
és bastant semblant
de naturalesa
doncs
si fa no fa
jo crec que estem
parlant
d'un percentatge
a més a més
és que
què té a veure
l'orientació sexual
amb com formalitzen
les persones
la seva convivència
jo dic perquè
no hi ha hagut
aquest
amb el dret
que aquella persona
coga
això sí
doncs és això
el matrimoni
és exactament això
és un contracte
l'altra matrimoni
espiritual
és l'eclesiàstic
el civil
és un contracte
el qual tu garantitzes
a l'altra persona
la que tu tries
sigui un senyor
sigui una senyora
sigui el que sigui
bueno
sigui un senyor
sigui una senyora
ja està
vols que aquella persona
tingui
bueno pues això
hi ha un contracte
d'altra manera
diguem-li contracte
no diguem-li matrimoni
perquè no és un matrimoni
perquè matrimoni
és casar
i no és casar
és que etimològicament
estem al fet
a més
penso que no hi ha hagut
aquest debat prèvi
a la societat
fem la demagògica
això de dir
no es pot dir matrimoni
diem-li una altra cosa
és un matrimoni
no no és
és una altra cosa
no és un matrimoni
la discussió ve per aquí
de totes maneres
jo trobo
el que a mi em preocupa
tot això
és que no se diferenciï
la part de l'església
de la part de l'estat
o sigui estem parlant
de matrimoni civils
i perquè no es diferenciï
a mi em sembla bé
des de l'àmbit civil
doncs
ningú
que ostenta un càrrec
s'ha de poder negar
a complir una llei
i de totes maneres
és una llei que està mal plantejada
per què?
per què està mal plantejada?
home és la meva opinió
clar que ho dic jo
perquè és la meva opinió
perquè si ja comencem
que la paraula està malament
està mal plantejat
el que si fa impensable
és que algú
algú reivindiqués
que l'església
casés parelles homosexuals
això seria un altre tema
perquè òbviament
només faltaria
que cada institució
té les seves normes
com a les comunions civiles
com a les comunions civiles
que això és patètic
o fas la comunió
o no la fas
i si vols que la canalla
faci una festa
que la faci
que la faci
que no diguis comunió
no diguis altra cosa
doncs mireu
jo anava a parlar
d'això de les adopcions
però ja quasi que ho deixem
perquè
si amb el matrimoni
no hem passat aquí
no són coses molt diferents
ha augmentat un 40%
les adopcions internacionals
a l'estat espanyol
en l'últim any
se situa com a tercer país
del món
després darrere dels Estats Units
i Canadà
i Catalunya
i el País Basc
en les comunitats
que més adapten
perquè cada vegada
volem tenir menys embaràs
o perquè no podem
o perquè acollim més nens
jo no sé
jo crec que són causes
múltiples
que moltes vegades
em fan avergonyir
per almenys a mi
en això de tants de rulos
com deia la Txaro
i som el primer país
del món
amb donació d'òrgans
en transplantaments
un dels primers
amb adopcions internacionals
som curiosos
sí
saps per què?
perquè estem molt barrejats
una mica de moros
una mica de fenicis
i això és el que dóna
aquesta cosa
aquesta cosa
la raza és pura
la endogàmia no va bé
ni entre los leopardos
jo no sé
no ho conec
quin és el perfil
de les famílies
o de les unitats
de convivència
que adopten
jo
en el meu
en el meu àmbit de relació
el que és evident
és que la presència
a l'escola
a la maternal
amb els amics
i conec de tot
des de gent
que ha tingut dificultats
per tenir criatures
i ara
per la dificultat
d'adoptar aquí
el problema és que aquí
no n'hi ha
perquè aquí és complicat
i llavors
se'n van vora
és biològic
aquí tens la fi
de l'acolliment
exacte
conec que si
famílies com ara
que han fills biològics
i fills adoptats
conec que mares
o sigui dones
soles
o sigui
una mica
no sé si
pot ser significatiu
perquè clar
òbviament cadascú té
un cercle de relació
una xarxa
però és molt variat
jo crec que
i és
però últimament
sembla que es dona més
i llavors
clar
la pregunta és
la gent té més consciència
de què
és només perquè hi ha més consciència
o perquè cada vegada
hi ha menys embarassos
jo és una qüestió
que
amb gent jove
que els 4 anys
no han tingut fills
es plantegen
l'adoptència
molt bé
jo tinc
són parelles
en el cas
que sigui parella
o si són dones
soles
coincideix que són
parelles
homes i dones
ja amb una certa
maduresa
és a dir
que passes allò
que s'anomena
l'edat biològica
que és molt relatiu
també
i aleshores
opten
per l'adopció
moltes vegades
en primera instància
em costa
que hi ha persones
que ho fan
que ho miren aquí
i si no poden
doncs
opten per l'internacional
d'altres que van directament
a l'adopció internacional
jo tinc un nebot adoptat
i un nebot adoptat aquí
i nens grans n'hi ha
i amb ell el van adoptar
amb 11 anys
i nens grans
ja són bebés
però això ja són bebés
llavors això també
et sap plantejar
segons qui no es pot
no però per exemple
n'hi ha nens adoptats
de fora
i aquí hi ha nens
també amb discapacitats
i amb problemes
és lògic
i costa més
que siguin adoptats
aquestes criatures
és que és evident
molt bé
això demostra
una qualitat
de societat
que no són bona gent
doncs també
hi ha hagut
estadístiques
aquesta setmana
per tots els gustos
d'un augment
doncs elevadíssim
de la població immigrant
també a l'estat espanyol
d'un 1,5
a un 8,5
i Catalunya
normalment
és de les comunitats
que presenta
imaginem
les generacions futures
com sortiran de guapes
tots tan barrejats
tot barrejadets
està bé
bé
ja hem acabat
el tema
de les parelles homosexuals
ha passat un àngel
que deia que
jo tinc un amic
el que passa
és que no viu aquí
que té un nen preciós
canadenc
que té la pare
i són
és gay
i té
aquesta criatura
jo la veig feliç
contenta
vull dir
és que
quina garantia
és que
tots els arguments
que es puguin donar
són tan
que un demà
és que amb això
estaríem tots d'acord
jo penso
amb això
estaríem tots d'acord
que on hi ha humor
és igual
el sexe de la persona
que tingui aquella criatura
llavors quan més emparat
tinguin els drets
tothom
doncs millor
sí sí
però és que amb això
també estem d'acord
jo a les lleis
penso que han de ser
per tothom igual
això està claríssim
els mateixos drets
doncs mira
com que estem en aquest moment dolç
parlem d'aquest premi
que han tornat a donar
un altre premi
com teniu la vitrina
ja a la cooperativa
no tenim vitrina
però un dia d'aquests
en tindrem
l'haureu de fer
perquè
potser sí
una vitrina
vam començar
que si creu de Sant Jordi
que si el premi
el Balcó
Tarragoni de l'any
d'entitats locals
com Ràdio Sant Pere i Sant Pau
i ara
el sindicat UGT
també us atorga un premi
que ara l'1 de maig
el dia del treball
sí
bueno la cooperativa obrera
va néixer
té un sentit
que l'UGT doni
doni un premi
la veritat és que no ens havien donat mai res
i ara de cop i volta
ens fa com molta il·lusió
això passa sempre
a les persones i a les entitats
són la cooperativa mediàtica
sí home
això estaríem una mica lluny
però bueno
fa il·lusió
perquè és una cosa
ens reconeixen una sèrie de
no a nosaltres
sinó a cent anys
a la gent que cent anys enrere
es va inventar aquesta cosa
que ha passat per diferents
sí
que ha passat per diferents èpoques
i diferents
utilitats també
de la cooperativa
com a tal
perquè va néixer
com una cooperativa de consum
l'any 4
i si
i si tinguessis de fer un titular
dient
què és exactament
el millor
que fa la cooperativa
què diries?
jo diria d'entrada
tenir sempre les portes obertes
perquè
això és veritat
està obert
ha sortit la periodista
directament
l'últim que tanca
ha sortit la persona
que passa per allà
sovint
i que sempre hi ha gent
entrant
però això és un titular
però això és una veritat
perquè l'últim que marxa
tanca la porta
demano disculpes
està genial aquest titular
l'has encertat de ple
és una cosa anàrquica
totalment
l'últim que marxa
tanca el llum i la porta
està
es governa sola
canalla petita
que canta
entitats socials
que fan l'assemblea ordinària
és un moment constant
home la primera planta
ja ho té el d'entitats
i per tant
això ja dona
tot un ritme a la casa
que les entitats
organitzen coses
i clar
hi ha entitats
de despatx
i n'hi ha que no
que fan activitat fora
i
molt barrejat
doncs el premi
el dona
el sindicat UGT
és que diumenge
és 1 de maig
la festa del treball
que ens passa desapercebuda
és que és diumenge
mira Dani
és que el 100 diumenge
és que era una mica lluny
sí però voleu dir
que altres anys
que aquell dissabte
o divendres
no quedava també
és que dissabte i divendres
ja
abans i lluny
abans
si cau en dimecres
direm com que és entre setmana
però abans
l'1 de maig jugava sempre
el Real Madrid-Barcelona
i hi havia
les grans manifestacions
no ho recordeu
les manifestacions
sí però les manifestacions
i pancartes
coincidia
casualment
coincidia
i llavors les manifestacions
doncs aquest 1 de maig
no juga ni el Nàstic
ni el Nàstic juga aquest 1 de maig
i després hi havia
aquelles manifestacions
a Madrid
de baies racionals
i tot allò
de les imatres
i la secció femenina
clar
era una cosa
molt vistosa
fiesta de trabajo
mucha bandera
però tu t'has anat molt lluny
eh
jo quan recordo l'1 de maig
és que després ja
passarà com un descafeina
però nani
sí que hi va anar a ver
i fa una dècada o dues
un parell de dècades
uns 1 de maig
allò potent
no em van impressionar
tant com aquells
ho sento
però no
perquè et falten
a mi memòria selectiva
no
però sí que és veritat
que veure tota aquella
gentada allà
fent gimnàs
ja estic allò
allà estables
tots iguals
no sé què
impressionava
semblava com ara
els de Corea
que quan fan
els de Cés
els coreans
van tots
que dius
hòstia
que xulo
i a més tots ben alineats
i tots a l'hora
clavats
és l'únic dia
que no treballen
l'1 de maig
l'1 de maig
ostres
fan gimnàs
sembla que és l'únic dia
que no treballen
perquè festius
o sigui
tot aquest tema
de la invasió
xinesa
doncs si parles
de les condicions
de treball
déu-n'hi-do
em sembla que és l'únic dia
deixa'm que dir una cosa
que no té res a veure
torno al començament
és que mentre parlàvem
del tema del trànsit
m'ha vingut al cap
uns comentaris
d'un llibre
del Santos Julià
que fa un recorregut
de la transició
de Piticuissa
es diu
és molt divertit
molt divertit
llavors parlava
dels comentaris
que hi havia
en els mitjans de comunicació
els anys 60
a finals d'any 50
perquè es tratava
plantejant
hi havia un debat social
sobre què passaria
si les dones conduïssin
i llavors
clar
deia
la Guàrdia Urbana
el cap de la Guàrdia Urbana
de Barcelona
deia
que a veure
que això
on anirem a parar
perquè les dones
clar
es pensarien
que tenien dret
a passar
que amb les normes
de galanteria
esperarien
que tothom
els hi sedís el pas
per exemple
perles com aquestes
perles com aquestes
però això era de l'època
trobo que està dintre
del context
d'aquella època
però escolta'm
del 58-60
imagineu-vos
quina
estava dient
mira
encara hi ha gent
que diu
quan no se queda el cotxe
d'on hauries de ser
i afregat
el que era majoritari
el que tenia més presència
en els mitjans
era que les dones
com que sempre pensen
entre 4 o 5 coses
alhora
que seria un d'alta-baixa
això
perquè no podien concentrar-se
en el que seria
o sigui que ja ens reconeixia
en una capacitat
molt bé
i més confiant
en la cortesia masculina
ja han deixat el passo ni stop
que soc una dona
puc passar
ja hauríem el mocador blanc
per la finestreta
allà ple de puntes
a la mostra de teatre jove
abans que agaféssim el volant
ja es començaven
però ahir
a la mostra de teatre jove
vam fer una obra
que es deia
quan les mujeres
no podien votar
em sembla que era d'Artura Miralles
sí
a Lluís Vives
sí
a Lluís Vives
i hi havia una
de les senyores
que sortia
de les noies
que com que no li agradaven
les paraules
eren unes feministes
que organitzaven un mítin
i falten una història
unes feministes
com ara jo
per exemple
com les d'abans
però de l'any 31
sufragistes
de l'any 31
tot just començàvem
a votar a Espanya
sí
la primera vegada
i la cosa era
que hi havia una
que com que hi havia paraules
que no li agradava
perquè era molt feminista
i trobava que acabaven
masculines
i les trobava bé
les canviava totes
els finals
tots els os
i les us
les feia més i a més
i les que no li agradaven
doncs al revés
total que organitzaven
un lío de paraules
molt considerable
i era
bueno
bastant això també
vull dir
era divertit
sí
bueno
està bé
no res
va bé la mostra
de teatre jove
sí
portem
quantes obres portes
perquè com que estàs al jurat
te les has de veure totes
sí que hi ha portat
quantes
quatre o cinc
n'hi ha tretze
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
sí
són
bueno
hi ha diferents tipus
de col·lectius
per no tenir equipaments teatrals
després
és una altra història
és una altra història
per això el teatre metropol
està com la cooperativa
sempre
doncs, quan s'acaba l'espectacle
fem un acte de valoració
de cada un dels punts
i al final hi ha una valoració general
de l'espectacle i unes recomanacions
és una mica, per sortir
una mica així, perquè tu fas recomanacions
i en un grup li recomanes no sé què
i tu veus l'any que ve
i dius, ostres, mira, doncs sí, això
ho han utilitzat o no, ho han fet
però en un centre educatiu que la majoria
de vegades, no totes, fan teatre
en un curs i després ja no en fan
mai més, les recomanacions
que fas cada any queden allí
escrites i penses, bueno, potser
sí que algú se les deu llegir, el director, potser
però clar, si fan teatre a quart d'ESO
o a primer de batxillerat i l'any que ve
aquestes canalla canvien de curs i tornen
a començar els que van allí, sempre comencen
de zero. Però si s'ho llegeix el director
el que podria fer és passar-li a la persona
que els dirigeix una mica
per anar fent aquesta, posant pràctica
això que recomanem. Però és que no, perquè canvien els actors sempre.
Però les recomanacions
deuen ser genèriques. Clar,
però a vegades vull dir
treball de tal cosa, això no s'ha fet aquí
faltaria això.
De segon cicle d'ESO
és que clar, cada escola o cada grup
cada centre us organitza de la seva manera
però al principi... No tenim més temps, em sap greu
de veritat, ara em sento fatal
d'haver tallat aquesta conversa
però és que són 15 segons que ens separen de les 10 del matí
Teresa, Nani, Núria, Txaró
gràcies, bon cap de setmana
bon 1 de maig i que guanya
el nàstic demà, eh Nani?
Molt bé, adeja!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona!
Bona nit!