.
Ara són en dos quarts de 10 del matí, un minut i mitja.
Seguim en directe amb tots vostès des del temps de la tertúlia aquí al matí de Tarragona Ràdio,
que avui compartim amb el periodista Carles Gossalvet.
Bon dia, Carles.
Hola, bon dia.
Benvingut. Saludem en Josep Andreu, atjunt a la direcció de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Josep, bon dia.
Bon dia.
Benvingut, s'incorpora.
Seguirà en nosaltres també, Josep Maria Sabatevos, historiador, professor de la URB.
Josep Maria, bon dia.
He vingut de pressa i gairebé no puc ni respirar.
Respira.
Bon dia, bona hora a tothom.
Gràcies, que ets aquí puntual i et deixem respirar una miqueta per iniciar aquest temps de comentari de l'actualitat,
que jo imagino que aquestes alçades del matí no aporta cap sorpresa ni als oients ni als tertulians.
Evidentment, ens remet el tema del Tadis, el tema de Tabacalera i una vegada més,
el tema de les nostres estimades infraestructures a la ciutat de Tarragona, no?
Podem fer un màster tots plegats, ja.
Una mica més i es produeix un silenci, no?
Jo crec que degut a que estem tan acostumats ja de parlar d'aquests temes que ja són de la família, no?
Per quin comencem?
Altadis, potser.
Altadis, potser, perquè avui podem aportar alguna cosa nova, no?
Home, nova, nova.
Com a mínim, doncs sembla que un principi d'acord, de solució...
Home, jo ho veig des de fora, ho veig més complicat del que aparentment pot semblar per molts motius, no?
Entre altres coses, aviam, si la Generalitat vol aglutinar amb un mateix espai tots els seus serveis,
primer, per què no ho ha fet fins ara?
I després, per què no ho fa en bones condicions?
Vull dir, cada any a Tarragona inverteix més de 500.000 euros en lloguers d'edificis, de pisos.
Amb aquests calers es podia haver construït un edifici que ja el tindríem pagat.
Dir que el tindríem perquè, a fi de comptes, el diner és de tots, no?
Ara surt aquesta possibilitat del Tadis.
Reconvertir aquell espai en oficines pot ser costosíssim.
Costosíssim. En fi, no sé, una carretada de milions, no?
Què s'ha de fer allà? Aviam, per altra banda, tema d'espai, sí.
Allà hi cap un museu, caben dos museus, si convé, i també hi caben els serveis territorials de la Generalitat.
L'edifici és enorme, enorme.
A partir d'aquí, ja entrem, em sembla, com el terreny de la política i de les altes finances.
De moment, el que es dona com a més positiu és que se'ls dona, se'ls planteja una solució als treballadors.
Això sembla que és el que tothom destaca.
Després, l'ús que se'n farà de tot aquest espai ja és un altre tema i sembla que obrim...
Anava a dir un nou capítol, però probablement un capítol, també perquè és un espai que sempre s'havia dit,
que tard o d'hora, quanta bacalera no hi fos, etcètera, etcètera, que se'n faria d'aquest espai.
Com tu deies, no és un tema senzill de solucionar, eh?
Ja en tenim experiència.
Aquí a Tarragona sembla que tinguéssim un gafe, no?
Per què el Tadis ha solucionat el problema a la fàbrica de Sevilla?
I per què a Tarragona s'encaparra en Canó?
És una mena de misteri.
En tot cas, pensem també que el conseller de treball de la Generalitat, el senyor Josep Maria Reñé,
ja va dir fa temps que la Generalitat no estava disposada a facilitar el tancament d'empreses
que eren beneficiàries, com és el cas que ens pertoca, no?
El secretari general de l'UGT, Josep Maria Álvarez, ahir va estar a Tarragona,
es va referir al conflicte i va apuntar que no es pot traslladar tota aquesta responsabilitat
de salvar el futur de la factoria a les administracions,
perquè recorda que es tracta d'una empresa amb molts beneficis
i que el diner públic no s'ha d'utilitzar per subvencionar acomiadaments.
Aquest és un altre element que posem damunt la taula.
I ja, doncs, anem cap a la part patrimonial o cap a la part més empresarial i laboral,
per a què no ens agradi més.
Jo volia destacar just aquest fet.
Primer, això que has dit jo crec que és important,
que es veu que la possible solució que es planteja amunt de la taula
en primer, sembla que pot ser una possible solució
que en primer lloc pot beneficiar, si la paraula beneficiar és correcta en aquest cas.
Els treballadors, aquesta paraula de dos anys, que pot representar l'operació
i llavors amb els dos anys poden entrar molts més treballadors,
el que és el plec d'indemïsacions i s'acullen molt més
i la resta que quedarien poden ser, sembla ser,
de manera fàcil, segur que no serà fàcil,
però recol·locats en altres punts de la companyia.
Primer de tot, sembla que pot ser una solució que,
bueno, la gent per la premsa i tot, els mateixos treballadors
i el sindicat dels treballadors, sembla que celebraven que puguis donar.
Ara, com bé m'ho diria, jo no,
des de punt de vista d'empresa, no la veig fàcil.
No la veig fàcil perquè ara només tenim el titular.
I ara s'ha de negociar tots els punts, els serrells, les administracions
i suposant que es posi d'acord la Generalitat, l'Ajuntament, etcètera,
segur que hi ha molts serrells que desconeixem amb aquesta taula
que a vegades el serrell més tonto és el que dificulta el tancament d'una gran operació.
Però també això que has dit, jo crec que també és cert.
Ja hi sentia les declaracions del Renyer i també ho deia.
Diu, escolta, un moment, aquí podem fer un esforç tots,
l'Ajuntament de Tarragona, la Generalitat, tots,
per un moment, però l'empresa, que com molt ben dius,
té molts beneficis al Tadis,
potser també ha de moure fitxa, també ha de dir ella,
perquè ella, que jo quieto parao,
i que els altres me'n solucionin el problema,
tampoc sembla que sigui la millor solució possible.
I per tant, esperem, jo crec que és bona notícia,
que les administracions, cadascú,
i evidentment també entenc que cau d'una defensa la seva part,
ell també veia el tema de l'Ajuntament,
i l'Ajuntament diu, home, l'Ajuntament està disposat a requalificar,
d'acord, però per als tarragonins,
què trobarem, no?, d'aquesta requalificació,
un espai únic per a oficines de la Generalitat.
Home, si a més a més es pogués combinar amb un museu,
i a més a més, avui m'ha semblat elegir,
que també deien, home, però és una part un museu,
una altra part, però pel mateix Ajuntament,
una altra, bueno, vull dir que segur que totes les parts
han de negociar, però bueno, jo crec que el Tadis ha de moure fitxa, eh.
De fet, aquí a Tarragona estem molt mancats d'espai,
espai cèntric, urbà,
i el lloc, allò és una pometa molt dolça,
vull dir que és una situació ideal,
tenint en compte com s'ha desplaçat la ciutat cap al Francolí,
cap a aquesta zona d'aquí de l'Oest, no?
Aleshores, allà hi ha diferents edificis,
i tots els edificis tenen possibilitats d'utilització molt bona.
Avui en dia convertim oficines, oficines de l'administració,
un d'aquests edificis, no crec que sigui massa difícil,
tot i que s'ha de tenir en compte que no hi ha d'haver barreres
pels minusvàlids, no hi ha d'haver tot un seguit de coses,
però ascensors se'n poden posar a tot arreu, fàcilment,
i jo crec que amb tots els edificis que hi ha a l'antiga tabacalera,
allí podem socar tots.
La llàstima és que, d'alguna forma, nosaltres,
i quan dic nosaltres, estic parlant amb la Universitat Rubí i Virgili,
hem arribat tard, perquè allò hagués sigut un camp,
un campus meravellós.
Amb el riu al costat.
Amb el riu al costat, amb la gespa.
Allò hagués sigut fabulós.
Oxford.
Què passa que...
Oxford.
L'Oxford de la Mediterrània, no?
Més més que Oxford, Cambridge.
Cambridge.
Que és el pont sota el riu.
Jo us veig amb la pirau allí.
Cambridge.
Cambridge.
D'alguna manera hagués sigut un lloc ideal.
Ara ens hem decantat ja cap a la zona de les antigues casernes,
els quartels, no?
I allí, doncs, esperem que un dia o altre,
doncs, també sigui un campus urbà bastant maquet.
Has dit una frase molt interessant,
encara ja no hi som a temps.
El tema del temps en aquestes qüestions a Tarragona va molt lent.
Tot va molt lent.
Mira si valent que la facultat de lletres encara no s'ha posat la primera pedra
i esperàvem que en 18 mesos tinguéssim la facultat construïda.
Per això no et desesperis, que potser encara podria ubicar alguna cosa.
No ho sé, ho dubto.
Ho dubto ara ja perquè la planificació ja està feta
i les possibilitats d'expansió són relativament reduïdes.
El tema aquest, doncs, jo m'imagino que anirà sortint,
no a les tertúlies, sinó que centrarà l'interès de la ciutadania,
omplirà molts... donarà molts titulars, no?
Carles, segurament.
Hi ha altres titulars del dia que tenen a veure justament
amb l'àmbit empresarial, perquè des de la CEPTA a Tarragona
hi ha hagut una queixa pública en boca del seu president
una miqueta referint-se al pla director de la indústria i el turisme
a través, arrel, una miqueta de tot el problema de Méser a Vilaseca,
tema de llicències, que aquest pla director no acaba d'acabar-se de perfilar.
Des de la Generalitat s'han enfadat molt, he dit,
i prudència, i anem amb compte.
Tenim una altra polèmica servida, o una altra o la mateixa que es torna a reavifar, no?
Tornem a parlar del mateix.
Vull dir, ara hem parlat de sol urbà,
parlem de turisme i indústria,
i acabarem parlant de terra excavada, suposo, no?
Perquè vull dir que...
Aquí tens la carta com si fos un restaurant, pots triar.
Pons, sempre, gairebé sempre parlem del mateix.
Tinc un altre tema, tinc un altre tema,
que a més aportant que està el Josep estarà bé.
Escolta'm, si voleu parlem del Papa i del Barça,
perquè ja només faltaria parlar d'això,
perquè són els temes...
No se n'ha parlat mai, del Papa i del Barça.
Vull dir que...
Temes cíclics, totalment.
I del Barça poc tenim que parlar.
Home, parlem de Tor, parlem de Madrid,
i parlem de tot el que vulgueu, no?
I de demanar perdó, o de que ens en demanin.
Té un tema interessant, però que m'imagino...
El tema dels metges, eh?
Sí, ja m'ho imaginava jo.
Ahir, des del Col·legi de Metges de Tarragona...
Home, dic perquè està aquí el Josep,
però, de fet, és un tema que ens afecta a tots.
El Col·legi de Metges ha fet una crida
als professionals sanitaris
perquè denunciïn els casos de maltractament
i coaccions de les que en són víctimes.
Han fet una enquesta que revela
que cada dos dies es produeix una agressió
a professionals de la salut de la demarcació.
fins al punt que sembla que han contractat
una assegurança jurídica
i la posen a disposició dels professionals
que en un moment determinat se sentin agredits
i que vulguin tirar endavant alguna denúncia
per la via penal.
Fins i tot sembla ser que hi haurà
una campanya informativa, de cartells,
no sé si també adreçats a reeducar-nos
a la població per no tenir aquestes...
Jo quan he vist això
que cada dos dies es produeix una agressió
a professionals de la salut,
Josep, de quina mena d'agressió?
Estam d'una persona nerviosa
que en un moment determinat
i escolti i aixeca la veu?
De què estem parlant?
Primer, fer, que suposo que ja s'entén,
però voldria deixar-ho clar
que quan parlem de...
el president del col·legi de Metges
ho fa des de la seva representació
del col·lectiu Metge,
però jo volia fer esmena
que aquestes agressions
es produeix a tot el col·lectiu,
ja ho diu, tots els professionals de la salut,
vull dir, tant els metges, les infermeres,
el personal d'enfermeria,
auxiliars d'enfermeria, administratius
que estan també als taulells,
tot el col·lectiu és el que pateix, no?
Normalment, a vegades de l'agressió verbal,
verbal i a més amb una hostilitat alta,
fins i tot a vegades a l'agressió física, no?
Aquí ens trobem de tot.
Jo parlo més per experiència, més de...
Bé, nosaltres gestionem hospital,
l'Hospital de Sant Pau i Santa Tegla,
ara obrirem l'Hospital del Vendrell
i també gestionem centres d'atenció primària, no?
Sobretot, tenim casos a tot arreu,
potser on hi ha més i més incidències a hospital
i sobretot el punt d'urgències,
que és el punt potser de més conflicte,
i llavors tens un ventall molt obert de perfils, no?
Des de gent que, bueno,
dins d'una certa lògica,
però d'un estat de nerviosisme,
d'ansietat, no?
Hi ha una pressió molt forta,
pot haver en aquest moment una certa cua
deguda al sistema, etcètera,
i això te pot generar,
a vegades, unes reaccions
que segur que moltes vegades són impròpies
d'aquella persona en condicions normals,
i també hi ha, bueno,
perfils que són perfils conflictius,
però dins l'hospital,
amb un cap, fora del cap,
vagis a una cafeteria,
vagis on sigui, no?
Vull dir que aquests perfils els tenim a tot arreu, no?
Gent que a vegades està sota el síndrome de l'extinència,
gent que està en un estat etílic molt important,
vull dir, tot això és el que atenem
i s'atenen en els llocs,
i tot això, doncs, bueno,
nosaltres ja intentem posar els mitjans,
nosaltres, per exemple,
a l'hospital ja tenim guàrdies de seguretat i tot,
però així, malgrat tot,
s'aprodeixen moltíssim, no?
Però sí que és cert que es detecta, bueno,
una sensació que jo diria així,
que com si la societat,
perquè se m'entengui bé i sense...
no voldria ofendre ningú,
però considera un cert estat de...
com de nerviosisme, de crispació, no?
Vull dir, escolta'm,
segur que les coses són el que són,
segur que es podrien fer millor,
tots intentem cada dia treballar millor per oferir millor servei,
però sí que es veu això,
aquest estat general de crispació,
d'ansietat, de reclamació,
la més mínima, no?
Jo segur que tots els professionals de qualsevol,
per descomptat els de la tecla,
però els de qualsevol lloc,
segur que fan el millor que poden,
atenen el millor que poden,
amb els recursos i les condicions que poden,
d'això, no?
Però la gent sempre està,
té com el llistó molt baix, no?
Vull dir, de seguida,
en el punt d'urgències,
a les admissions,
en una habitació de l'hospital,
en un d'això,
tot és reclamació,
denúncia,
tothom té molts drets,
tothom té molts drets,
i poquíssimes obligacions,
no?
Perquè això també...
I jo crec que aquesta sensació,
perdona,
això no ha passat sempre,
això de les agressions,
i això no ha passat sempre.
No, no, no,
d'un temps ençà...
Aquí hi ha hagut una llei del pèndol
en el que fa uns anys
els metges eren gairebé deus,
gairebé deus,
i el que deia...
El senyor metge.
Era el senyor metge.
I el que deia el metge,
hi havia un respecte,
hi havia una situació de la societat
de cara als metges
que admetia qualsevol cosa
i el metge era intocable.
Aleshores,
d'aquesta situació que no era ideal,
ni de bon tros,
per què?
Perquè hi ha d'haver un terme mig,
s'ha passat a la situació
completament contrària.
I ara l'usuari dels serveis sanitaris
es creu en tot un seguit de drets,
perquè paga,
perquè li descompta la seguretat social,
li paga el que sigui,
i aleshores exigeix moltes vegades
més del que deuria.
També hi ha una qüestió de cultura.
També hi ha una qüestió de cultura.
Hi ha gent que demaniria a l'hospital
el que no té casa.
El que no té casa,
vull dir,
el menú a la carta,
però la carta,
carta,
no allò d'escollir entre tres o quatre plats
una dieta tova o el que sigui,
no, no,
un menú a la carta,
perquè ell paga
i ell vol estar
com un hotel de cinc estrelles
i a vegades són aquests extrems que es donen.
Un terme mig seria la situació més correcta
i és el problema que es dona en els últims dies.
Tot i que l'atenció a l'usuari ha millorat bastant,
moltíssim,
moltíssim,
però és allò que dones una miqueta així,
dones la punta del dit i se t'agafa tot el braç.
El tema és delicat,
és molt delicat.
Perdona,
un incís.
Fins i tot,
ahir,
em sembla que era ahir,
va sortir un petit d'això al diari
que a vegades des de l'avaluació de salut
sé que es publica,
de l'enquesta de satisfacció dels usuaris de la salut,
d'això.
I d'Arragona,
si no recordo malament,
estàvem al voltant d'un set i mig.
Vull dir que quan tu preguntes
i fas l'enquesta
i la valoració de la satisfacció del servei de salut
a les nostres comarques,
la gent,
home,
un set i mig és una nota bastant bona i alta
com a valoració d'un usuari
respecte a un servei,
no?
Vull dir,
és el contrapunt,
no?
Sí,
però deixem apuntar una cosa
que també tenim molta tendència
a alarmar-nos molt.
No hi ha dubte
que qualsevol iniciativa
que estigui adreçada
a millorar la qualitat
del servei a l'usuari,
però també la qualitat dels professionals,
és benvinguda,
però clar,
jo aquí la dada que tinc
és que a tota la demarcació
una agressió cada dos dies
no se n'hauria de produir cap,
d'acord.
Pensem la quantitat de persones
que passen diàriament
per cadascun dels centres sanitaris,
caps hospitals
a la demarcació de Tarragona.
Milers de persones,
que passen constantment,
són probablement els espais
on hi va més gent cada dia.
D'acord que es produeixen,
però jo vull ser optimista
i pensar que les persones
ens comportem en general
quan anem als llocs,
no?
jo tinc esperances
de que és així.
Seria bo també dir
la relació de casos,
és a dir, dels motius,
perdó,
els motius per què
es produeix aquesta violència,
perquè,
com comentaves tu abans,
toxicòmens,
gent que ve
amb més alcohol
al cos
del que convé,
etcètera,
etcètera,
gent que es posa nerviosa
perquè davant d'una situació...
Davant de la impotència,
els nervis...
Sí,
no,
i d'una situació...
Exacte,
banca d'informació
davant d'això,
però bueno...
Després també el fet
que estàs allà
i al cap de mitja hora
encara no t'han dit res,
que també passa,
no?
En fi,
hi ha una sèrie de...
en les circumstàncies
que també convidria saber
aquests casos
què els ocasiona.
I després,
jo sempre,
Mateu,
també volia dir
abans que,
aviam,
tenim una administració
des de fa molts anys
absolutament paternalista,
que ens està venent
allò de l'estat del benestar,
que per mi és
una autèntica fal·làcia,
és a dir,
vivim millor,
però d'aquí a l'estat del benestar
és una història
totalment diferent
i que ens està acostumant
molt malament,
ens està acostumant
molt malament.
Això només cal veure
a qualsevol lloc
que has de fer
tres minuts de cua,
la gent ja s'ha posat nerviosa.
En fi,
també potser
s'hauria de revisar
una mica aquest fet,
no?
I, per exemple,
si has d'anar al metge,
doncs també has d'entendre
que potser
t'has d'estar a mitja hora
i esperant
i tampoc és tan greu,
no?
Ara,
si has d'anar al metge
i has d'estar pendent
del negoci que és
no sé què
o de l'altre,
bueno,
doncs escolta,
s'ha d'escollir.
Dues coses al mateix temps
no es poden fer.
Una certa autocrítica.
Tots, poc o molt,
alguna vegada
han passat per urgències
i tots, poc o molt,
hem vist aquest episodi
d'aquella persona
que realment,
i t'ho comenten
els mateixos professionals,
hi ha persones
que podien esperar-se l'endemà,
però bé,
se'ls atén,
exactament igual.
Però, clar,
potser hi ha una persona
que porta una hora esperant
i comença a desesperar-se
i, mai millor dit,
entra una persona
en un estat greu,
realment d'urgència,
i s'enfada
perquè aquella persona
ha passat al davant.
Clar,
això no té cap lògica
i també actuem d'aquesta manera.
Per tant,
molt bé,
d'acord,
exigim,
però també intentem,
doncs...
Hi ha unes prioritats,
tu ho saps millor
que ningú,
perquè sembla,
tinc entès
que sempre que hi ha urgències
en funció dels casos de gravetat,
però si hi ha un criu,
doncs normalment té preferència
al nen, no?
Una persona de molta edat.
És que l'atenció pediàtrica,
fins i tot,
jo puc parlar per la Tegla,
i sé que generalment
ja està més així,
nosaltres ja estem treballant,
avui en dia ja està,
però encara estem en un projecte
de millorable,
tot el que és l'atenció pediàtrica
d'urgències,
és, diguem,
és un circuit independent
del que és l'atenció d'adult.
Primer,
perquè l'espera
no pot ser la mateixa,
ni l'espera,
ni el lloc,
ni el temps d'espera d'un nen,
no?
En el lloc no pots posar
un nen a espel·lar-lo
amb un adult que està allí,
que està marejat,
com jo està vomitant,
i això,
vull dir,
el nen ha de tenir els seus llocs,
els seus espais,
dibuixos,
colors,
vull dir,
és molt diferent,
no?
Nosaltres el tenim diferent,
en un altre lloc,
un circuit,
i té un circuit diferent.
Jo no,
només una reflexió
amb la línia que deia el Josep Maria,
sí que s'ha notat,
això que deia el paper del metge,
i paper,
ja dic,
de tots els professionals en general,
avui la gent també,
bueno,
són avantatges
d'abans de la societat,
està molt més informada.
Abans,
és el que deies,
quan la gent anava al metge,
el metge era l'autoritat,
la gent deia,
doncs miri,
jo tinc mal de cap,
i li surten tres diagnòstics
o dos diagnòstics
i diu,
s'autodiagnòstica.
Sí,
no,
no,
doncs va al metge i diu,
no,
però se'm ha de fer un TAC.
I el metge diu,
home,
però jo no,
jo crec que pels símptomes,
però no sé,
per els indicis,
tot el que jo vegi,
tota l'exploració i diagnòstic
que hagi pogut fer,
no,
bueno,
doncs l'usuari t'exigeix el TAC,
perquè en algun lloc,
o algú li ha dit,
o ha regit,
que se li ha de fer un TAC
per descartar que tingui,
millor un tumor,
no?
Perquè és el més car,
hi ha la mentalitat
que la cosa més cara
és més bona.
Home,
qui paga mana,
no?
No,
i a vegades perquè fa il·lusió,
vull dir,
a mi no m'han fet mai
una ressonància magnètica,
però m'agradaria.
T'agradaria que t'agradessin
mana?
Perquè veig que els futbolistes
els hi fan de tant en tant
i dic,
oi,
jo també en vull una.
I si no me fas fer un TAC
de denúncio,
vull dir,
que la gent va així,
i si no em fas fer un TAC
de denúncio,
bueno,
jo al TAC de la tecla
t'asseguro que està funcionant
a tota pastilla,
tot el dia.
Bueno,
per l'altre costat,
també tenim el pressupost
del depredent de salut
que limita els recursos.
Nosaltres no podem fer TAC
tots els dies
i cada dia TACs,
només els TACs,
en aquest cas,
en què el metge,
d'acord amb els criteris,
els indicis,
l'historial,
no ho sé,
el d'això,
creu convenient
que el TAC pot ser una prova
que pot ser,
doncs,
bueno,
indicadora d'un tipus d'informació
i tal,
però no tothom que tingui un mal de cap
que s'hi pot fer un TAC, no?
Tu,
ara ens has dit
que la gent cada cop
ha estat millor informada,
jo tinc els meus dubtes
al respecte.
Jo crec que...
Millor informada,
té més informació,
millor no ho sé.
Perdó,
corregeixo,
corregeixo.
El dia arriba més informació
però no vol dir
que sàpiga
fer ús d'aquesta informació
ni que la retingui convenientment
perquè penseu que
la quantitat d'informació
que ens arriba actualment
és que és dificilíssim
que al final
te'n recordis
de tot correctament
i el més normal
i jo amb la meva professió
em trobo constantment
és que
la gent
li comentes una cosa,
li dius una cosa
o et legeix una cosa
i al dia següent
t'explica la cosa al revés.
Per tant,
informació,
sí.
Interiorització
d'aquesta informació
és una altra cosa
molt diferent, eh?
I després
no parlem de la informació
que ens pot arribar
per la tele.
Un exemple
un exemple
d'ahir mateix
un grup de
professionals
de ramaders
que s'han queixat
perquè la sèrie
de TV3
ven del pla
i hi ha un episodi
d'una fuita
de purins
i tal
i és un escàndol
perquè això
ens ensorrarà
al mercat
escolta
al final
no podrem
parlar de res
perquè qualsevol cosa
que diguem
sempre afecta
amb una persona
llavors
on anirem
a parlar?
No podrem
fer ni sèries
ni novel·les
a la tele
i al final
no dir res
perquè tot serà ofensiu
per alguna persona
sempre
El mateix
part meteorològic
sabeu
que crea
controvèrsies
que crea
dubtes
i de vegades
en cert
de vegades
les coses
són més complexes
Carles
jo recordo
que el diari
espanyol
avui
diari de Tarragona
i molt abans
també
de Tarragona
en temps
de Franco
censuraven
el part meteorològic
i el censuraven
amb raó
vull dir
no es podien
donar
notícies
de gelades
i no es podien
donar notícies
de gelades
per una raó
molt senzilla
perquè en aquell temps
l'economia nacional
depenia
de l'exportació
de cítrics
i està clar
si se sabia
que a les comarques
de València
o de Tarragona
que hi ha
plantacions
de llimoners
i de Tarongers
hi havia hagut gelades
automàticament
el preu
d'aquells cítrics
o la venda
d'aquells cítrics
patia un crac enorme
a vegades
hi ha coses
que no te les expliques
però tenen els seus sentits
ja no diguem
tota aquesta gent
de la neu
quan diuen
que no nevarà
o el que sigui
estan esperant
el cap de setmana
per omplir els hotels
per omplir els restaurants
etc.
no teniu la sensació
amb això que deia el Carles
en l'exemple aquest
dels porins
tota la vida
hem parlat dels porins
als mitjans de comunicació
fa uns anys
tu te'n recordaràs
Carles
que hi havia
ambassaments
i això ha passat
tota la vida
evidentment
la societat ha evolucionat
i hi ha més control
des del punt de vista
del delicte ecològic
està reconegut com a tal
abans no
etc.
però moltes vegades
tens la sensació
que vivim tots
una mica instal·lats
en la queixa
i en allò tan políticament
correcte
és a dir
ara en una sèrie
una sèrie de ficció
d'entreteniment
a la televisió
de què poden parlar
perquè és clar
si parlen d'un senyor
que hi ha un bar
que resulta que adultera el vi
resulta que tots els productors
de vins
es queixaran
i diran
que fem una sèrie
no sé fins a quin punt
no ens estem una mica
passant de voltes
va passar amb el boicot
del Cava
o sigui
tampoc es pot dir res
perquè clar
llavors el negoci
del Cava
després resulta
que vam fer números
i no va passar
pràcticament res
pràcticament res
o sigui
no hi va haver cap pèrdua
ni res
però bueno
l'escàndol ja mediàtic
al carrer
ja estava instal·lat
jo
ara estava pensant
ja queda poc temps
vull dir
a tall d'això
de l'introdució
que has fet
de tot aquest tema
de les agressions
i tal
a veure
tampoc volia
que quedés la imatge
de cara a l'usuari
és l'únic
vull dir
jo crec que
o que són
els proveïdors
de salut
com en aquest cas
com jo
que treballo a la Tegla
i la resta
tenim l'obligació
de cada dia
millorar els circuits
jo puc dir
parlo per casa meva
que així ho fem
ara hem obert
el nou centre de Llevant
que és un centre
que ja hem aplicat
doncs
nous criteris
circuits
el número
el no sé què
nous
per facilitar-li
a l'usuari
l'accés
al circuit
l'espera
és a dir
facilitar-li comoditat
màxim
que tingui aquell entorn
on l'usuari
se senti còmode
i
bueno
i dins de les possibilitats
i els recursos
que té
el pressupost de salut
i això
crec que tothom és conscient
que el pressupost
és limitant
i seguir treballant
i seguir treballant
amb aquesta línia
i llavors
treballar
i acabada
també intentem
fer-ho
i que això
doncs bueno
que aquells
aquelles
aquell grup
reduït
gràcies a Déu
perquè abans deies un número
jo te puc dir
que la Tegla
a l'hospital de Tegla
a Rambla Vella
tenim debutant
de 50-56.000 urgències
a l'any
ho dic un any
clar
d'aquests que puguis tenir
no sé el número
xifra no ha
però
20
incidents
o 30
doncs home
algun de
de greu i tot
doncs bueno
s'ha d'evitar
millor que no ho és passat
però dins d'un context
general
doncs clar
vull dir
que a vegades
aquell el que sort
és el més evident
també és cert
que algun
que altre professional
de la sanitat
sòria
ha de fer mirar
perquè en fi
hi ha de tot
evidentment
hi ha de tot
i hi ha algú
que el tracte
que té
cap al
malalt
doncs no
no és
no és el més adequat
i llavors
en una situació
Carles
jo
llàstima que els oients
no ho escoltin
però mentre estàveu xerrant
jo he fet l'experiment
de sempre
i he agafat
un full de paper blanc
i al mig
hi he posat
un puntet
si ara els oients
poguessin veure-ho
jo els hi faria
els hi qüestionaria
una pregunta
diria
vosaltres
què veieu aquí
i la immensa majoria
dels oients
m'adirien
el puntet negre
i ningú se n'adonaria
de la resta blanca
immaculada
que hi ha
al Fòlia
de sempre
de sempre
una coseta
que surt
en un moment determinat
és la que destaca
i és la que
la deformació
de determinats
mitjans informatius
deformació
que no és informació
aprofita'm
perquè
allò són titulars
i allò ven
allò ven
vull dir
el fet que avui faci sol
que hi hagi un dia radiant
que vegem els arbres
que ja tenen fulles
i que la primavera està esclatant
i que fa quatre dies
va ploure
que feia 60 anys
que no plovia
com dieu avui
al diari
d'aquesta manera
o que no hi havia la sequera
que tenia ara
això no és notícia
amb aquest esperit optimista
que cal
posem el punt final
a la tertúria
hem de ser feliços
que encara que no tenim
una societat d'absolut benestar
vull dir
no estem malament
moltes gràcies
molt bon dia
són les 10
gràcies