.
És un quart d'una i un minut.
Obrim aquesta secció dedicada al cinema
de cada divendres al matí de Tarragona Ràdio Sot
la mirada sempre subjectiva.
I ens agradaria dir-ho de David Serra.
Bon dia, David.
Bon dia.
Subjectiva, però mirin, que volen que els digui
pel que fa a nosaltres, generalment,
aquell pronòstic que fa l'encerta.
Jo he estat una mica atrevida avui, David.
Abans que arribessis a editar, ara farem una pausa
i el David ens comentarà les bones pel·lícules
que s'estrenen aquesta setmana.
Després he dit, potser m'he passat?
Crec que no m'he passat.
Aquesta setmana, com a mínim, com a mínim,
hi ha dos títols que són bons.
Molt bons, a més.
És que és una setmana estranya.
Jo ara estava mirant, però no acabo de creure,
totes les estrenes que s'han fet,
que són moltes,
perquè, Déu-n'hi-do,
jo em feia un plantejament
abans d'arribar a l'emissora
que deia, la gent ho té molt complicat
per anar al cinema
i disfrutar del cinema.
Però hi ha molta cosa.
Perquè costa fer una elecció
i poder veure-les totes,
perquè, clar, hi ha un ritme de sortida
que és que...
Tens que fer una planificació.
El problema és que també hi ha un ritme de retirada.
Molt ràpid, molt ràpid.
I aquí pot anar al cinema
només un cop a la setmana.
Clar, mira, jo estava pensant ara mateix,
abans de parlar de cinema,
per exemple,
La casa de les dagues voladores,
que jo vaig comentar que era una pel·lícula
interessant i bonica.
La dels saltets.
Sí, sí, la dels saltets, que deia,
bueno, potser se passen,
però que, bueno,
jo penso que és d'aquelles pel·lícules
que el Tigre de la Combate
té molt d'èxit
i perquè va aportar aquest punt de diferència,
doncs La casa de les dagues voladores
està punxant directament.
Sí.
I és molt possible
que se'n vagi fora en una setmana.
Los chicos del coro aguantan.
Però els chicos del coro...
És molt bona.
No sé quantes setmanes porta ja.
Bueno, moltíssimes.
Però moltes.
Jo ja he perdut la conta directament.
D'abans de les festes de Nadal i tot.
Sí, sí.
No, no, no,
em vull arriscar a recordar-ho
perquè no ho sé.
Però, clar,
arriban aquestes pel·lícules...
Comencem per aquesta primera,
la de més acció,
l'has vista ja,
la que protagonitza
a New Reeves.
Quin és?
El Constantine?
El Constantine.
Que, a més,
els amants del còmic,
doncs, bueno,
és de visió obligada
perquè, bueno,
el Hellblazer
és un còmic mític.
secundari dins del món del còmic, no?
I de mica en mica
van anar guanyant
autonomia i protagonisme.
I protagonisme
i, precisament,
han agafat aquest secundari
i l'han convertit
en l'eix d'aquesta pel·lícula
que, a més,
és una versió
força honesta,
molt efectista,
amb el millor dels sentits.
Vull dir,
està ben feta.
És una pel·lícula
que jo la posaria
directament al costat
del Hellboy.
És molt diferent,
però des del punt de vista
estètic,
fotogràfic,
llum,
una mica màtrics, no?
Una mica màtrics,
però des del punt de vista màtrics
del bo.
Vull dir,
treu el millor del màtrics
i presenteixen del pitjor.
I, bueno,
a part d'alguna seqüència
menys o menys discutible
que no comentarem aquí,
la pel·lícula
Quino Rips està...
Però és que aquests papers
els fa molt bé.
És que li van, li van.
I és una història
d'aquelles del cinema comercial,
ben entès,
en el sentit
de passar una distracció
molt dinàmica,
molt fantàstica
de penetrar
en aquest món
dels dimonis,
que, per cert,
em va al·lucinar
l'altre dia
a la notícia
a TV3, no?,
de la Universitat
dels Resorcistes.
Sí, sí, sí, sí.
Avui també surt
el diferent diari
de tirada nacional.
Sí, sí.
Ho tinc que llegir,
ho tinc que llegir,
però ho tinc retallat
fins i tot,
perquè, clar,
jo no sé si ha sigut
una campanya
pagada
per les multinacionals.
Home, les persones
que són abasades
en teologia
entenen perfectament
que si hi ha una cosa
hi ha el seu contrari,
si no, no tindria sentit.
Però ara aquí
no estem per parlar
de teologia,
ni som les persones indicades,
ni de bon tros,
però crida l'atenció, sí.
Pel·lícula
per disfrutar
en els amants del gènere
i per disfrutar-la.
Pregunta interessada
i perdonin,
són de les que jo sí puc veure,
malgrat que és així
com una mica de dimonis,
una mica de terror, no?
Sí, exactament.
Puc anar a veure-la?
Pots anar a veure perfectament.
Doncs vostès també
perquè això vol dir
que no fa por.
Sí, sí.
No fa ni mica.
Que és entretinguda,
no fa por.
És el territori mític
de l'infern,
un personatge torturat
que és aquest Quino Rips,
torturat
però amb una parafernàlia
per combatre el mal
que és al·lucinant.
Molt bona pel·lícula,
doncs molt recomanable.
Molt recomanable.
A les Antípodes,
però també molt bona
i molt recomanable
Entre Copes.
D'acord.
Gran pel·lícula.
Ja hem anat directament
a la pel·lícula,
jo diria
que hem tingut
amb el tema dels Oscars
una sèrie de pel·lícules
per veure entre elles
la de Clint Eastwood.
Vaig dir que El Rai
era una bona pel·lícula,
vaig dir que la de Clint Eastwood
era estupenda,
però aquesta ja
els objectius
se'n disparen.
Tu l'has vist aquesta?
Sí senyor.
És una pel·lícula
per abans de la vida.
O sigui,
aquest recorregut
que fan aquests soltets
que se van coneixent
de mica en mica.
Per Bodegues, no?
I és el voltant
del món del vi.
Exactament.
Han agafat l'excusa
evidentment
d'una persona
que, bueno,
epicúria.
O sigui,
directament
és disfrutar
dels plaers
que es donen a la vida,
els plaers
de la relació
i és una pel·lícula
de coneixement
de personatges.
Em deies abans
i és que surts del cinema
amb unes ganes de viure,
amb una alegria,
que ja cal, eh?
David, ja cal.
Tot està,
jo he mesurat
en aquesta pel·lícula,
mesurat com el...
Està feta
com si fos una cata.
Com si fos
un exercici de cata.
I amb el tema
del guionó,
que jo sempre
he de dir la meva,
del guionatge,
doncs he de dir
que és de les pel·lícules
amb els millors diàlegs
que he sentit molt a la vida,
precisament
per aquesta dosificació
de rèpliques
i contrarèpliques
que, bueno,
jo vaig parlar
molt bé del Closer
perquè era un exercici
teatral,
dramàtic,
dramatúrgic,
amb el tema
de relacions
de parelles.
Jo he de dir
que jo la posaria
directament
per davant del Closer,
que a mi em va agradar
força
perquè considero
que aquesta pel·lícula
fa un error
a tot movie
diferent
a totes les que he vist
en molt de temps.
Aquesta pel·lícula
entre copes
hi ha unanimitat,
tothom diu
que és una pel·lícula
rodona.
Mira,
no parlarem del sector,
no parlarem de la direcció,
parlarem del context global.
És americana,
és una pel·lícula
nord-americana
i el seu director
diu
amb intenció
de fal·legar-me
diuen que sembla
una pel·lícula europea.
Sí, sí, sí.
Diu, no, no,
és una pel·lícula americana
perquè els Estats Units
també saben fer bon cinema.
Jo també dic
i a veure,
això pot ser més criticat
és la meva visió
que moltes vegades
aquestes pel·lícules
donen el sentit
que als Estats Units
broden moltes vegades
els temes.
O sigui,
moltes vegades
als europeus
ens quedem
una mica tevis.
Ells ho broden.
Quan s'ho tenen que ficar,
s'hi fiquen.
Fins les catxes,
aquella de dir,
vinga, va,
porto totes.
Està molt bé,
totes aquí endavant.
Hi ha una altra pel·lícula
també d'allò
de relacions
però que és detall
molt diferent
5x2
em penso que es titula
és una pel·lícula francesa
que parla allò
de relacions de parella
però aquesta ja veus
5x2
Bé, a veure,
jo aquesta no l'he vist
tenia que escollir
Ah, no l'has vist?
No, tenia que escollir
i a més és bo
La deixem que la vegis
perquè ens ho escoltis
La del François Son
no, però puc dir
una sèrie de coses.
El François Son
és un director al límit.
És d'aquests directors
que tot el que fa
és diferent.
És de la Vanguardia.
Per lo tanto,
aquesta pel·lícula 5x2
és una aposta
evidentment per cinèfils
i una pel·lícula
que pot sorprendre
els neòfits
que van al cinema
a veure
un cinema diferent
també al límit.
A més tenim molts perjudits.
Una pel·li americana
ja pensem una cosa
una pel·li francesa
pensem una altra
que ja sabem
que també tenen
la seva fama.
És un jove
és dels directors modernos
al François Son
li agrada molt el cinema
però fer cinema diferent.
Ara, ho fa bé
o sigui,
jo tot el que he vist
del François Son
sempre ha sigut recomanable.
No sol ser avorrit.
Bé, doncs ja és molt
anar al cinema
i que no t'avorreixis
però no l'he vist
és una mental.
és parlar de coneixements.
La que també has vist
és El hundimiento.
El hundimiento.
Què tal?
Què t'ha semblat?
És d'aquelles
que portaran cua?
Te diré la veritat,
jo tot el que he vist
parlant del Hitler
d'aquests últims dies
perquè el que ens està
narrant
és precisament
els últims moments
de l'Adolf Hitler
en el búnker
i el seu entorn, no?
I el seu entorn.
Jo penso que aquesta pel·lícula
fa una aportació necessària.
És una pel·lícula,
el que dèiem,
no és avorrida,
és densa.
Home,
és que el tema és densa.
I el punt de vista
és el que enriqueix
la trama,
que és una de les secretàries
del Führer
i és una visió
gens complement,
evidentment.
És una visió
que penso que
fins i tot fa mal.
O sigui...
Que no era un objectiu fàcil,
poder donar una visió
al màxim exacte
de tots els fets,
sense caure
d'una banda,
d'una altra,
de passar-se
o quedar-se curt.
La interpretació
d'una vegada
és extraordinària,
però més enllà,
jo sempre intento
anar més enllà
del sentit
que et dona la pel·lícula.
Penso que
pel·lícula necessària,
pel·lícula
que realment
no perdrà mai
la seva actualitat
i una bona reflexió
per tot el que envolta
el món dels prejudicis,
el món del nazisme,
una pel·lícula estupenda.
Per tant,
la recomanes
i de moment
el que ens ha recomanat
el David
no podem donar preferències
perquè són els estils
i gèneres
completament
en diferent cinema històric,
amb l'undimiento,
acció
amb una mica
de ciència ficció
amb la de Constantine
entre copes
el que et canna la vida.
La nevillosa,
extraordinària.
I també s'estrena
una altra pel·lícula americana
però molt diferent
entre copes,
Spanglish.
A veure,
Spanglish,
jo penso que
hem de trobar
el mèrit
d'aquesta pel·lícula
és precisament
l'entrada
per la Porta Gran
de la Paz Vega
i amb una pel·lícula.
I amb una pel·lícula
que es l'han fet
una miqueta de mida.
O sigui,
el James L.
Brooks,
que és un director
notable,
és un director
dins del món
de la comèdia,
sempre ha sigut respectat
i sol treballar
amb bons guionistes,
ha fet una pel·lícula
en la qual
ha introduït
el personatge
aquest
de la Paz Vega,
precisament
una família
nord-americana
i ha jugat
amb el que és
una persona
que no té ni idea
de l'idioma,
d'ahir va el títol
precisament,
i com
crea un terrabastall
al penetrar
aquesta persona
amb tots
aquests costums
dins d'un entorn
de família americana
prototípica.
L'únic que puc dir
és que
a nivell de crítiques
han dit que
el James L. Brooks
hagués pogut
posar més el dit
a la llaga
on fa mal
i s'ha quedat
a mig camí
del que podia haver sigut
una comèdia
necessària
d'aquestes comèdies
que realment
parlen i critiquen
la societat nord-americana.
Aquí hi ha una crítica,
hi ha una crítica
a tot aquest establiment
de la família Feliz,
però que es queda
amb un punt
intermig.
Ara bé,
celebrat
la interpretació
de Paz Vega
la seva entrada
perquè
a tothom
l'ha semblat magnífica
i entretinguda.
Res més que això.
Més estrenes?
Una de la Patrícia Ferreira
que és una directora
jo la tinc
en certa estimació
que és el que
protagonitza
Fernando Fernández
i Amé Bílars Sal.
Exactament,
que a més
m'ha vingut
amb el tema aquest
del Fernando Fernández
però no parlarem
perquè precisament
Jo és un gran actor
i en aquesta pel·lícula
Patrícia Ferreira
ha fet
una història
mira,
jo et diré
que per mi
és la millor pel·lícula
de la Patrícia Ferreira.
Fernando Fernández
està gran
ja té 82-83 anys.
I se li nota
vull dir
ho fa bé
ho fa molt bé
però
és una pel·lícula
que jo no destaca
allà
el Fernando Fernández
Gómez
per damunt
per exemple
de l'Emma Virarassau
i de cap dels intermetres.
És una gran actriu, eh?
Cuidado
perquè
aquesta pot ser
una pel·lícula
que li permeti
arribar molt més junts
del que ha arribat
fins ara.
Pel·lícula sorprenent
sorprenent
perquè
és d'aquestes pel·lícules
que no pots parlar
hi ha elements
que no pots dir
perquè desveles
és com
el sexto sentido
però en versió dramàtica.
Aquests dies
que soltem els comentaristes
d'ahir
vam fer una roda de premsa
a Barcelona
i tots diuen
és que no es pot dir
és que ens han demanat
implícitament
que no diem
segons què de la pel·lícula.
No, no, és una pel·lícula...
Jo no ho diré
però jo l'altre dia
vaig llegir
en un diari
de tirada nacional
les claus de la pel·lícula
i així pim pam, pim pam, pim pam
jo també l'he llegit.
No ho direm
perquè mira
però aviam
qualsevol persona
que tingués un diari
fa un parell de dies
s'explicava tot.
Quan tu entres
en aquest personatge
en aquest...
Això forma part
de la campanya d'expectació.
Sí, també
però bueno
de totes maneres
jo sé que quan estàs veient
la pel·lícula
i no...
Jo anava sense cap tipus
d'informació.
Potser és de les poques vegades
que he anat al cinema
sense saber què anava a veure.
I en el moment
de disfrutar
de la història
te tomes
amb un Fernando Fernández
que borda també
que grans actors
tenim aquesta setmana
el seu paper
rememora
tot aquest món
que tu i jo
hem parlat moltes vegades
de la guerra civil
que a vegades
es fa una mica pesadet
i dius
ja està l'àvia
comptant les batalletes
necessàries també
però darrere d'aquest
un món de records
d'aquesta evocació
dels mons
i hi ha un salt
hi ha un moment
molt aviat a més
que és d'on comença
realment
la història dolguda
la història
que realment
de lo que va a la pel·lícula.
Per tant
si volen saber més
doncs han d'anar-hi
amb això
del sexto sentido
és veritat
que es feia
que molta gent ho deia
a la cua del cinema
o això és una llegenda urbana?
És una llegenda urbana
perquè mira que jo vaig trigar
a veure el sexto sentido
i ningú em va
potser és que tinc bons amics
ningú em va dir mai
al final.
a tu t'estimen
i quan va dir el tema
jo amb la pel·lícula
mira que no ho diem ara
després de tants anys
cap al cinema
deien ningú
i no em va reventar
bé
jo l'he vist
diverses vegades al cine
i no ningú va
jo anava també
la curiositat aquesta
de veure si hi ha algú
que va
no no ningú
no s'atrevien
David
del que van estrenar
la setmana passada
que tenies pendent
has anat a veure alguna cosa
a veure
deixa'm mirar
mira
el guai nois
la van parlar
el guai nois
que no l'havia vista
aquesta pel·lícula
és correcta
no va més en ja
del que narra
i a veure
deixa'm mirar
els pares del van parlar
el volum del fénix
és una pel·lícula d'acció
que està bé
però bueno
que no aporta res més
no
mira
me sembla que
de lo que
de lo que hem parlat
ja ho vaig dir tot
molt bé
doncs aquesta setmana
tenim prou pel·lis
cuidado eh
torno a recomanar-la
que no fa falta
perquè està molt amunt
una persona
per sota
de los padres
de él
la de
Descluyendo Nunca Jamás
aquesta pel·lícula
era magnífica
ho vaig comentar
la gent
està anant al cinema
surten plorant
els agrada
jo estic molt content
que sigui així
perquè és una pel·lícula
emocional
és una pel·lícula
que no tinguin por
o sigui que això
que no digui
no és una pel·lícula
per bledes
no no
és una pel·lícula
que parla de l'emoció
de ser nen
quan ets adult
i de deixar
que aquests mons
flueixin
a mi em va agradar molt
jo ho diré
vaig sortir de Sitges
dient
aquesta és la meva pel·lícula
i ja està
o sigui
a mi em crida molt l'atenció
aquesta de
entre copes
ves a veure
la que no et plenirà
és una bona pel·lícula
i és una recomanació
que difícil
és seleccionar
aquesta setmana
feia unes quantes setmanes
que estaves molt desanimat
David
amb la cartellera
però avui et veig content
satisfet
saps què passa
que no tenim el boi
aquesta és una reivindicació
que ja sabem que
això us passa
per anar a Sitges
als festivals
ensenyen coses
després no les posen
a les sales
i us enfadeu
si us quedéssiu a casa
doncs no tindríeu
aquesta frustració
és un problema
jo el boi
no està a los Oscars
però podria estar perfectament
jo ho dic
pot arribar algun dia
pot arribar
qui sap
ja m'ha passat alguna vegada
per això ho dic
perquè si m'he sentit
que la busquin
David Serra
ha estat un plaer
com sempre
gràcies per venir
i ens retrobem el proper divendres
adeu-siau
i ens retrobem el proper divendres
i ens retrobem el proper divendres