Fins demà!
Al matí obrim el temps de la tertúlia
que compartim amb Nani Rodríguez.
Bon dia, Nani, benvinguda.
Anna, perdó, bon dia.
Hola, bon dia.
Montse Grisó, bon dia.
Molt bon dia.
Benvinguda.
Esperem que arribi als nostres estudis,
Pilar Sada, també,
per compartir aquesta tertúlia
que és la penúltima de la temporada
perquè l'última fora el 24,
que és Sant Joan, és festa,
per tant, avui la penúltima.
Avui us donaré les notes.
Ja veurem si ha passat el curs.
Progressamos adequadamente.
I la banda.
Ja veurem si progresseu adequadamente.
si us heu guanyat la bicicleta o no.
Ja veurem.
El que passa és que no sé si són bicicletes.
Bé, de fet, no sé si has regalat alguna cosa.
No haurem de viatge de fi d'estudis.
Viatge de fi d'estudis.
Ja no us conformeu amb anar de sopar
ni res d'això.
Un viatge de fi d'estudis.
Com allò, com allò, com Puerto Bávaro,
com és allò, callo largo, jo què sé.
Una d'aquestes coses que són exòtiques.
No, però jo sobretot, si fem un viatger,
aquest que s'ha posat de moda...
Ella ja diu, deixa'm l'actualitat i m'apunto al viatge.
Sí, el viatget.
Si fem un viatget, jo sobretot proposo
que no sigui...
No, és que he quedat al·lucinada
perquè a vegades parlem aquí del consumisme
i dels nens i de tot això.
I m'he quedat al·lucinada aquest últim any
perquè el regal per molts nens
era anar a l'Euro Disney.
Llavors, jo hi pensava.
A veure, si normalment ja les vestim de nòvies,
ja les fem un convite
que és com si anéssim vestides de nòvia.
Convidem 200 persones.
Doncs jo és per la comunió.
La comunió, és que era el regal de la comunió,
de molts nens de la comunió, no?
Ja és...
Només faltava el viatge.
Ara ja hem aconseguit el viatge.
Ara molts nens saben que quan fan la comunió
el regal de rebre per primera vegada a Jesucrist
és anar-se a fotografiar el malmà.
De totes maneres, Anna,
quan tu diies que els nois i els joves consumistes,
els nens i els joves,
l'únic que fan és reproduir els models dels adults
que tenen al costat.
Jo soc crítica amb els pares,
que són els que pagan i proposen.
Però mira, ara que ja has tret aquest tema,
la nana n'ha dit això de les notes i tot plegat.
Anem a fer un clàssic d'aquells.
Jo no sé, a vosaltres,
a mi mai m'han regalat res per treure bones notes.
Vosaltres creieu que s'ha de premiar?
No.
Treure bones notes?
És la seva obligació, no?
A mi no m'ho han fet,
però jo ho he fet amb els meus fills.
Jo no.
Jo no.
Ni m'ho han fet ni ho faig.
Quan treiem bones notes,
doncs va, que has tret bones notes,
farem això o farem allò.
Aleshores, si treuen males notes,
has de fer un càstig.
Per la mateixa regla de tres.
Sento, jo mea culpa,
no faig les coses bé,
no soy perfecta,
m'asfaltaria.
Gràcies a Déu,
que diria que ell.
Gràcies a Déu,
si no, seria ja una cosa impressionant.
Insuportable, si vol dir-ho.
Si no, seria mala política.
I reconec que no està bé,
però reconec que ho he fet.
Reconec que ho he fet.
De la mateixa manera
que quan he anat amb el metge amb els crios...
Confessions.
Vinga, més coses malament que hem fet totes,
fent teràpia o què?
Posar-li la vacuna,
o fer-li el metge,
a la sortida del metge,
a mi m'ho feien i ja ho he fet.
Per això és diferent.
Sempre anàvem a comprar...
Allò de la vacuna, la injecció...
Ara, el tema de les notes,
que és un tema de responsabilitat,
d'obligació, de tal,
ja és una altra cosa, no?
No, jo no ho he fet mai.
Jo vaig fer un regalet,
però va ser una cosa,
no per les notes,
sinó perquè s'acabava el batxillerat,
com si diguessin, no?
I començava a la universitat.
Llavors, sembrava que fos,
més que res,
com un pas amb més gran d'eta
i li van fer un regal de record.
Però no,
premiar les notes, no.
A veure,
i que les obligacions no es paguen.
Això no vol dir,
doncs, que si estàs més contenta,
doncs, si vas un dia a comprar
i les notes són totes molt bones,
doncs, potser és un pèl més generosa.
Però el concepte de regal per les notes
no estic gens d'acord i no he fet mai.
Però no és el mateix.
Treure un 5 i treure un 9.
Vull dir, la nostra obligació,
o la seva obligació,
és anar passant, evidentment,
i treure la millor nota que paguen.
Però si es podríem conformar amb un 5
i si esforcen i si esforcen
i treuen un 9,
aquest plus d'esforç
tampoc ho veu tan mal.
a comprar-les
los juegos reunidos hyper.
Ara seria un teléfono mòbil,
però bueno.
No, jo el que passa
és que el nivell d'esforç
jo crec que
sempre pot ser una mica més.
L'esforç d'entrada
no queda referent
que tan una qualificació,
en una nota.
L'esforç amb un 5
pot ser extraordinari
i l'esforç amb un 9
pot ser cap esforç.
Jo no crec que...
Però tu coneixes el teu fill
i tu saps
si a aquell 9 li ha costat esforç o no.
Tu saps que a la millor
un 5 val moltíssim.
Però l'esforç és una cosa
que no és una virtut
ni una cosa que s'ha de premiar.
Hi ha una sèrie de valors
que en principi
els han de tenir assumits
i ningú ens ha de donar un premi
per tenir-los, no?
Crec jo.
No ho sé.
En teoria sí,
però a la pràctica
jo reconec que això no...
Em deixeu que saludi la Pila Sada?
Pila, bon dia.
Benvinguda.
Perdoneu, eh?
Tranquil·la.
Estem posant notes
no suspens
en puntualitat
perquè a més tu ets molt puntual, eh?
Sabem que segur que ha estat
alguna cosa singular
perquè ets molt puntual sempre.
Benvinguda a la tertúlia.
Estem parlant de les notes,
si s'han de premiar,
si no s'han de premiar,
si s'ha de premiar l'esforç
amb un regal o no.
Aquí hi ha una miqueta
de discrepància, eh?
Entre la taula.
No, a veure,
no discrepo.
Jo estic totalment d'acord
en que l'esforç
no s'ha de premiar,
que ha de ser,
que has d'ensenyar
a ser responsable
perquè sí,
perquè sí,
sense cap gratificació,
però també reconec
que no ho faig
i que si hi ha un plus d'esforç
doncs jo faig un plus de mama.
Jo insisteixo en allò que deies,
no som perfectes,
només faltaria.
Jo estic en contra del premiar,
bueno, en contra,
jo és que porto una setmana
que...
De notes?
No.
De notes bastant.
No, no,
en contra de tot, bastant,
però bueno.
No, porto una setmana
amb el tema aquest
de la reflexió
sobre el tema de l'esforç
i el que significa
en la nostra societat actual.
però si has venit
al cito de qua
o en el momento de qua.
Sí,
no, i a més a més perquè...
És que és la mare dels ous,
em penso,
això de l'esforç.
Sí, jo penso que és una mica...
La disciplina i l'autoritat.
Aquesta setmana passada
en els diaris
algunes persones,
alguns columnistes,
concretament Rosa Montero,
n'ha fet dos o tres seguides
sobre aquest tema, no?
Ella parlava del tema del dolor,
però jo penso que es pot estendre
una mica també
el tema de l'esforç en general, no?
Estem en una societat
que estem...
que ho portem malament,
portem malament,
que les coses
no hagin de ser totes brillants,
magnífiques,
fantàstiques, estupendes,
i quan hi ha una petita dificultat,
sigui la que sigui,
aquesta, no?
De l'esforç de l'estudi,
simplement d'aguantar coses
que no t'agraden,
intentar modificar-les,
no dic que ens quedem
amb el dir, bueno,
com que són així,
ho hem d'acceptar,
no?
Pots modificar-les, no?
però això significa un esforç.
I el tema de l'estudi,
jo amb els meus fills
això ho he parlat molt
aquestes setmanes,
no?
Perquè és el tema que toca,
no?
Però és que és...
Nosaltres ho veiem
com la nostra obligació,
o una de les principals,
no?
La formació
i l'esforç en l'estudi.
I ara sembla
que sigui un premi
que la gent es formi.
o escolta'm,
el premi el tenen ells
que tenen l'oportunitat
de poder-se formar
i a més a més actualment...
El premi és poder formar-te,
d'entrada.
I llavors això
és que ho hem transversat tot,
vull dir,
ho hem col·locat
en una escala de valors
estranyíssima, no?
Llavors,
el que dius tu,
si no ho premies
és un desastre, no?
Perquè el normal
és que la gent
davant d'un set
o un vuit
o un sis
o simplement
digui
oh, quina meravella,
quan és l'obligació?
És a dir,
jo penso que és l'obligació.
Una altra cosa
és que tu puguis estar content
o puguis ajudar
i valoris les forces.
I valoris, no?
És això, no?
Però l'altra
és que això
tingui com a conseqüència
un premi, no?
I és una mica
en la nostra societat
és això, no?
I, bueno,
estic molt en contra.
Montse,
que abans també
sobre aquesta qüestió
també volies fer una reflexió.
No, la reflexió
és que yo también estoy de acuerdo
y lo he hecho siempre
pero no de una forma
así muy elaborada,
muy consciente,
sino simplemente
cuando han estudiado
y han aprobado
el premio
era el haber aprobado
y el premio final
era el ir a la universidad.
Otra cosa también
te quiero decir
y lo han conseguido los dos.
Otra cosa también
que el otro día
también de broma
mi hijo me decía
después de haber conseguido
mucho
hacer unas oposiciones
y estar colocado
que no tiene nada que ver
con la carrera que ha hecho
me dice
yo mamá
a mis hijos
no les sabe como tú
de que estudien
para ir a la universidad, eh?
Porque ha vist
que l'esforç
no s'ha vist compensat,
no?
En aquest sentit.
Pero bueno,
no, pero esto me lo dijo
pero me lo dijo
en la cuenta
de que le ha valido
mucho la pena.
pero me lo dijo
en el cachondeo
pero luego
en serio
él me dice
la formación
y lo que yo sé
me sirve
que yo les he dicho
siempre
estudiar
porque la formación
lo que vosotros aprendáis
eso
aunque luego trabajéis
de lo que sea
la visión de la vida
es completamente diferente.
el criterio
el criterio
el poso cultural
el valor
eso ya es bagaje
de vida
esos son valores
formas de vivir
de disfrutar
y de cuando veas una cosa
saber o pensar
el pensar mismo
que no lo valoramos mucho
pero el hecho de pensar solamente
ya es una distracción
o el poder pensar
y saber
y centrando en el esfuerzo
es que el esfuerzo
no es solo para un cuento estudiar
el esfuerzo es una característica
que la tienes que llevar contigo
a lo largo de la vida
y eso es lo más importante
es decir
yo creo que
una de las maneras
de las cosas
que los padres
han dimitit
moltes veces
es que nos situamos
en una certa por
davant dels fills
segons quins pares
y aquests días
que se habla tanto
que si de violencia juvenil
que si la falta d'autoridad
que si fills que pegan
els pares
que ha sortit
tota la prensa
i diferents estudios
al final va todo
amb lo mateix
nos situamos
de manera equivocada
davant dels fills
ens situem
o ha hagut una tendència
en la que jo estic
totalment en contra
i això jo li vaig deixar
molt clar
és pares col·legues
sí
jo estic totalment en contra
jo sóc la teva mare
no en sóc la teva amiga
és a dir
i això no vol dir
que no puguis recórrer a mi
sempre que vulguis
i que jo estaré
sempre aquí al teu costat
ara jo tinc l'obligació
d'educar-te
de formar-te
de guiar-te
i de marcar-te
uns principis de vida
i fins i tot
tinc l'obligació
de ser un exemple de vida
perquè jo em penso
que s'educa molt
amb l'exemple
i que a vegades
també estem carregant molt
en la família
en família, família
i l'escola
i potser hauríem de fer
escoles de pares
però per no anar-me del tema
l'esforç és un dels principis
que ens ha de dir
al llarg de la teva vida
i com molt bé ha dit la Pilar
no només és l'esforç
en el treball
a vegades és l'esforç
en aguantar situacions
que no t'acaben d'agradar
en acomodar-te
a circumstàncies de la vida
que no són les que tu havies previst
i jo crec que això
s'ha d'ensenyar
i s'ha de reconèixer
com un element elemental
en la teva vida
no com una cosa a premiar
sinó com una cosa
que l'has de portar sempre
Mira, jo crec que no hi ha
fórmules màgiques
que no hi ha sistemes
que diguis
apliques això
i el nen te surt bé
que és aplicar el seny
i en valors generals
però normes no
Exacte
jo penso
jo quan era petita
treia molt bones notes
i el meu pare
no em feia ni punyidero caso
vull dir
és la teva obligació
si treus tres sobresalientes
millor que no en treguis dos
però és la teva obligació
i com a mi allò
m'apicava
m'amolestava
doncs jo intento
que és el que sempre diem
no cometrem els errors
que han comès els nostres pares
amb nosaltres
però en cometrem de nous
doncs potser
jo admeto que potser
aquest és un error meu
però em costa deslligar
el valorar
el seu esforç
els que ells notin
que jo
ei, que ho has fet bé
ei, que t'has aixecat
a les set al dematí
i jo vull que tu sàpigues
que jo estic contenta
perquè ho has fet
això jo trobo molt bé
aquesta valoració
la valoració de paraula
és una mica el tema
de l'escala de valors
jo penso que
com deies ara
el tema de confondre les coses
jo penso que s'ha confós
per exemple
el respecte amb la confiança
és a dir
jo crec que està fantàstic
que hàgim avançat
amb el tema de la confiança
en relació
per exemple
amb la relació
que teníem
amb els nostres pares
o fins i tot
amb els nostres professors
trobo que està molt bé
que uns alumnes
puguin tenir confiança
amb els seus professors
o uns fills
puguin tenir confiança
amb els seus pares
jo trobo fantàstic això
el que passa
que això no vol dir
que no puguis tenir respecte
és a dir
situar les coses
en el seu lloc
jo penso que és fantàstic
i això s'ha confós
és com el tema
dels drets i dels deures
és a dir
és una responsabilitat
el que si tu estàs fent
una carrera
o estàs fent uns estudis
perquè
bueno
perquè són obligatoris
fins a un punt determinat
i penso que és molt important
que la gent es formi
fins a l'edat obligatòria
però després
si tu escolls
continuar estudiant
és la teva obligació
esmerçar uns recursos
i esmerçar uns esforços
per allò fer-ho bé
el que no vol dir
l'altre sistema de competitivitat
que potser era
el que ens passava
a la nostra època
si no treballes un excel·lent
eres fatal
horrorós
cadascú ha de treure
allò que ha de treure
allò que és capaç de treure
això mateix
i això sí que s'ha de valorar
és a dir
el que no pot ser
és que es columpiïn
amb aquesta història
és a dir
com que jo estic aquí
i la societat és permissiva
i els professors
em faciliten tot el que poden
perquè jo no m'ho passi malament
que no tingui traumes
que no tingui problemes
no repeteixo curs
perquè en total
no repeteixo
això em sembla molt malament
jo penso que és confondre les coses
i això és un
aquesta setmana
és que aquest ha sigut
una mica
el tema de discussió
o de parlar
perquè per una banda
trobo molt bé
uns nanos que estan estudiant
ESO, batxillerat
o que estan a la universitat
estan en una època
de formació
en tots els aspectes
el que tu deies
no només en l'aspecte
a través del lleure
també es formen
i surten i entran
però que és veritat
que ells han de tenir
la consciència
que jo crec que nosaltres
la teníem
perquè no hi havia més remei
que tu tens unes obligacions
i que tu aquelles obligacions
n'has de portar
fins al final
i que tens
i que tens uns deures
i que tens uns deures
a més a més
i això jo trobo
que per la ciutadania
en general
el fet que pensem
que tenim uns deures
és bàsic
tu pots exigir els drets
i em sembla fantàstic
també que amb això
hagin millorat
però tu has de tenir clar
que tens uns deures
i aquests deures
s'has de portar endavant
i això és el que em sembla
que la nostra societat
s'ha columpiat una mica
però la tendència
no només dels joves
sobretot
no en general
del món adult
no és la de sempre
exigir
exigir
en el món laboral
també
exigir deures constantment
jo crec que és això
també
és així drets
drets
drets
volia dir
no tenir deures
inhibir-te de les teves obligacions
com a ciutadana
en aquest cas
no les personals
que cadascú
a casa seva
faci el que vulgui
i fins i tot
és el que jo parlava abans
un moment
com a pares
ara que estàvem centrant
només en el tema dels fills
és a dir
jo crec que nosaltres
hem posat moltíssima
part de la responsabilitat
de la formació
a l'escola
i hem dimitit com a pares
és a dir
entre no tenir temps
al final resulta
que em devien pensar
que els nostres fills
els educaria a l'escola
i els formaria a l'escola
i el nen
amb valors
a l'escola
ja ha d'arribar
i amb unes normes
de comportament
i de conducta
i una manera
de plantejar-se la vida
no t'he dit
que ja ha d'arribar
als trens
però ha de portar de casa
i els pares
ens hem acostumat
a exigir
fins i tot
que ens eduquen
els nostres fills
és a dir
jo crec
amb això
soc totalment contrària
que la responsabilitat
és nostra
i que el primer
que hem de fer
és una meva culpa
en les parts
que nosaltres
no ho complim
davant de la societat
hem fet una societat
molt egoista
i
no en contra
jo estic d'acord
amb el plantejament
que feu
però clar
si no
no s'anima
això
no pot ser
jo estic una mica
tipa
que totes les culpes
de la societat
es descarreguin
amb la individualitat
amb la persona
perquè se calienta
l'atmosfera
però és que anem
amb cotxe
tot arreu
la culpa és meva
perquè el medi ambient
s'efecta
és que jo no reciclo
la brossa
és que usos
preix fa la laca
tot és culpa teva
em nego
i no vas matar
Kennedy
com deia l'acudit
de miracle
la culpa
que els pares
no duquin bé
els seus fills
és culpa dels pares
evidentment
però també és culpa
d'una societat
que premia
uns valors
que no són
els que hauria de premiar
que és el consumisme
que és el tenir
el cotxe
més bonic
que l'altre
encara que després
a casa
no llegeixis un diari
ni de casualitat
jo crec que aquí ha sortit
altres vegades
el fet que per exemple
educar els fills
educar
o complir
amb la funció
d'educar els fills
era molt més fàcil
i possiblement
podríem discutir molt
però era molt més fàcil
a l'època dels nostres pares
que la nostra
és a dir
socialment
era molt més fàcil
i tothom
es complia el decàleg
i tothom feia més o menys
el mateix
i tu arribaves a casa
amb una desiderata
i era un no
però és que el del costat
també era un no
i l'altre també era un no
i eren més o menys igual
ara no
i per això crec que socialment
hi ha una implicació brutal
el que sí que és veritat
és que
és una societat
que hem fet també entre tots
i tant
jo penso que hi ha
una responsabilitat
pública
hi ha unes
responsabilitats
globals
com a societat
i després hi ha
unes responsabilitats
també individuals
jo penso
i és la suma
de totes aquestes responsabilitats
que han de funcionar
però no teniu la sensació
que estem donant
tot el dia
a la mateixa cosa
els diaris
les tertulies
de la ràdio
de la tele
tot el dia estem parlant
de valors
tot el dia estem parlant
d'això
i escolteu
ningú m'ho fitxa
jo crec que és que
ningú sap ben bé
és que tanta anàlisi
ens porta a la paràlisi
és a dir
per què ens passem
tot el dia
anàlitzant
tot el dia ens mirem
al malic
i al final
si tu reuneixes
25 persones diferents
perquè te facin un diagnosi
que és el que fem
tot el dia
jo crec que tothom
em sabem
de què pequem
quines coses
s'han de corregir
el problema és que ningú
dona
ni des de dalt
que vulguis que no
tenim
una societat
una societat molt jerarquitzada
i n'hi ha un poder legislatiu
i n'hi ha un poder judicial
és a dir
tothom sabem
que segons quines lleis
s'han de canviar
que segons quines coses
a nivell parlamentari
s'haurien de canviar
que segons quines
normes de comportament
col·lectiu
s'haurien de parlar
però ningú mou fitxa
tothom analitza
ningú l'actua
jo diria que mou amb fitxa
i a més amb el sentit contrari
de que haurien de moure
em permeteu una cosa
sobre aquest tema
perquè a més està aquí la Montse
que d'aquest tema
hi enteni bastant
fa quatre dies
com aquell que diu
es va aplicar
la nova llei del menor
hi ha molts jutges
que diuen
que això no va
de cap manera
o bé per l'esperit
de la llei
o bé perquè no hi ha
prou recursos
ara s'estan plantejant
fer una reforma
amb la qual
és a dir
l'edat penal
a partir dels 18 anys
doncs ara es plantegen
que a partir dels 18 anys
es pugui complir
com demna
en un centre penitenciari
ordinari
sempre i quan el jutge
ho concedri
i ho porto
fer una reforma
és a dir
canviem una llei
no funciona
fem una altra reforma
clar
les lleis
són coses
que s'han de fer
molt meditades
perquè en principi
i fixem-nos
en la llei d'educació
ha de tenir
una data de caducitat
molt llarga
perquè funcioni
perquè s'ha de donar temps
si clar
a cada moment
fem reformes
de la reforma
tu aquest tema
coneixes molt Montse
però el problema
sempre
no és
però la hipòtesis
és sempre la misma
si aplicamos
leyes
punitivas
yo pienso
que hablaremos
siempre de lo mismo
yo pienso
que sí
que hay personas
que mueven
continuamente
ficha
en la actitud
diaria
y en el comportamiento
diaria
pero ahora es de personas
individualmente
sí
claro
pero sí que hay personas
que eso se tendría que notar
y se tendría que reflejar
de alguna manera
y yo en el tema del menor
y en el tema de las leyes
en la medida
en que sean punitivas
que no de preventivo
y ahí vamos
a modificar valores
a modificar
o a reestructurar
o a elevar
los valores
comportamiento
de educación
familia
relaciones
no consumo
pero eso es un amplio abanico
de todo lo que funciona
¿no?
pero si solamente vamos
a lo punitivo
cada vez iremos peor
no modificaremos nada
alguna vegada
en aquesta tertulia
alguna tertuliana
ha dit que
ni tot és educació
ni tot és sanció
però són necessàries
les dues coses
sí
pero si solamente
nos reflejamos
en el punitivo
y no en la prevención
a ver
en la part preventiva
jo estic totalment
d'acord
totalment d'acord
és a dir
no farem mai res
i menys
en gent jove
si ens dediquem
senzillament
a posar-los
avant
a la presó
que jo no dic
que no sigui
una mesura
que quan tu la defenses
públicament
la persona
que pateix
una agressió
o la violència
dels carrers
és que hem de parlar
amb la víctima
d'un menor
amb la família
de la víctima
tot això
tens raó
i tens raó
i és veritat
i és veritat
i és que és un tema
de mal parlar
ara
és que aquell menor
quan tu mires
la seva trajectòria
jo també estic
una miqueta
ficada en aquests temes
bé
d'una família
desestructurada
ha passat
jo no estic acord
precisament
aquest estudi
que deia la Pilar
sobre violència familiar
perdona Anna
escolta
amb els casos
amb la majoria
dels casos
de la gent
que està delinquint
en 14, 15, 17 anys
mirem
d'on provenen
que han anat
a la Disney World
però
no
Anna
aquest estudi
que deia la Pilar
de violència familiar
dels fills
cap als pares
no sé si era
un 54%
són de famílies
anomenades
normalitzades
és que
d'aquestes vegades
això també és un tòpic
d'aquestes coses
jo no estic gens d'acord
ho sento
discrepo totalment
jo crec que
moltes vegades
hem parlat
que d'aquests estudis
anem a veure
com s'elaboren
que a vegades
ho hem dit aquí
i anem a veure
qui els respon
perquè tu te vas
a segons quins barris
completament marginals
de Barcelona
on l'índex
de delinqüència
és altíssim
i aquesta gent
és que ja no te contesta
amb una enquesta
o ja no van
a denunciar una agressió
perquè es dona
és molt fàcil
de...
no, no, no
jo crec
però els estudis
estan hechos
en base de estadístiques
i la mostra de la població
és molt heterogènia
sempre
i no tot
el que llega
a les estadístiques
és el que vivim
tots
i això ho sabem
tu tens uns expedients
i els estudis
es fan sobre
aquests expedients
però en la vida
normal i cotidiana
es estan produint
moltes tipus
de agressions
que a lo mejor
segurament
no és solamente
la violència
agressiva
sinó que és
el chantajeo
perquè no ha habido
durant tota la etapa
d'educació
de els pares
un no
un no
i a més razonat
no un no
perquè jo vull
sinó un no
razonat
i dialogat
i això se aprende
i se comunica
i tot és una interacció
però no només
en les famílies
sinó que
jo crec que socialment
un poco
perquè, bueno
si tu, per exemple,
miras
jo tinc relació
per mi filló
que juega
que fa un deporte
que juega a fútbol
i veu un poco
com funcionen
les relacions
per exemple
en el deporte
i tu te quedas
perplejo
i el pare li diu
a l'entrenador
fill de no sé què
treu el meu fill
i els entrenadors
de alguns equipos
el que provoquen
en els jugadors
que ells tenen
bajo sus ordres
és esta violència
sí, mata'l
ves-li
carrega'l
no és només
el problema
de la família
desestructurada
sinó que aquests nanos
estan en altres ambients
que són educatius
que són de lleure
que són de tal
en el qual socialment
el que hem decidit
per molt que la família
sigui molt normalitzada
el que hem decidit
és que la competitivitat
el consum
el no sé què
són els valors
i guanyar
i guanyar
per sobre de tot
de canviar els valors
de col·locar
un cert dos valors
i dir-li a la societat
que possiblement
ens estem equivocant
cap a les línies
que estem agafant
però a veure
jo el que intentava dir
és que quan tu dius
no
o te qüestiones
les mesures
de punició
les mesures punitives
davant de la víctima
i davant de les famílies
de la víctima
quedes molt malament
és políticament incorrecte
és com a molt poc defensable
i estava totalment d'acord
amb ella
que és el que deia
amb les mesures
de prevenció
amb les mesures
que et diria jo
d'habitació
és a dir
n'hi ha famílies
per el que sigui
on l'estructura familiar
és molt estable
doncs aquests nens
que neixen
en aquestes famílies
són un privilegiat
i tenen moltes més oportunitats
d'en sortir-se bé
que en unes altres
llavors des del moment
en què tu vas a una escola
i envies una carta
al pare
i el pare et diu
a mi no m'he molestat
més que una carta
senyorita
aquest nen
no té les mateixes
possibilitats
d'en sortir-se
adequadament
amb la vida
que en unes altres famílies
i el que jo volia dir
sobretot
és que
molts focus de violència
moltes vegades
els tenim
completament localitzats
i sabem on estan
llavors
si no actuem primer
abans
si amb aquests focus
de violència
no actuem
si en una paraula
una bona mesura d'ara
els mediadors
a les escoles
i als instituts
jo hi crec
jo hi crec
com a mínim
és una mesura
per evitar
mals majors
i això és el que jo volia dir
perquè a vegades
els tenim localitzats
els focus de violència
i els tenim
sabem on estan
Ana
hi ha una pregunta
una reflexió
con respecto al tema
de lo
a mi me da mucho miedo
quan es habla
de focalitzar
perquè quan focalitzes
en ese punt
estás distrayendo
tu atenció
de otro sitio
¿me entiendes?
ahí está la consecuencia
que no la causa
en el foco
és que lo que yo estaba
intentando
de cambiar
las circunstancias
de aquella consecuencia
pero tú dices
pero tú dices
sabemos dónde están
los focos
ojo
los focos
están donde están
pero eso es
la consecuencia
y lo que tú
estabas diciendo
al principio
es la prevención
y la prevención
no es el foco
está en otro sitio
ojo donde ponemos
el ojo
que nos estamos equivocando
está por ejemplo
en partidos políticos
que utilicen
la movilización
de masas
para hacer
para manifestar
lo que a lo mejor
en el parlamento
no pueden manifestar
y eso me parece
súper súper peligroso
que es lo que hablábamos
antes
cada fin de semana
hay una manifestación
de 300, 400, 500 mil personas
o ninguna
perdón
pero ninguna
cuando se hace una manifestación
en contra de la violencia
y me da igual
que sea la violencia
de género
doméstica
cualquier tipo
de agresión
y mi falta
de educación
hacia ella
también es una agresión
puede ser
que no solamente
cuando se produce
este tipo de manifestaciones
¿cuánta gente va?
ninguna
¿es que algo convoca
alguna manifestación
para este tema?
sí
¿para la convivencia
en este sentido?
no
focaliza
en un tema
pero no en el general
porque mientras
yo focalice
tema de violencia
doméstica
me estoy olvidando
de que
mi actitud
y mi comportamiento
con respecto a ti
con respecto a ti
con respecto al otro
tiene que ser la adecuada
pero es lo que yo digo
no podemos culpar
al señor
que ha ido a tirar la piedra
a la puerta
de la
de la
manjón
no sé cómo se llama
el nombre
Pilar Manjón
que han ido
a pedrearle
la casa
y se ha tenido
que ir de Madrid
y entonces
es muy fácil
decir
es que hay unos energúmenos
que le tiran piedras
no
la consecuencia
es el energúmenos
la causa
está mucho más arriba
y es mucho más
complicada
de señalar
por eso que
diu la Montse
mireu
es que
per agafar
temes
d'actualitat
del día
es a dir
que no
no es caduc
aquesta conversa
que tenim
diu
el consum
d'alcohol
creix entre els
més grans
de 60 anys
llegeixes
aquesta informació
i resulta
que això passa
perquè
hi ha moltíssimes
persones
entre 55
i 60
anys
que es queden
sense feina
l'anar del bar
la tendència
a abusar
de l'alcohol
etcètera
una de les causes
que provoquen
en bona part
la violència
de gènere
allò que deies tu
que hem d'atacar
la violència
de gènere
la deslocalització
de les empreses
perquè persones
més grans
de 50 anys
es quedin
sense feina
i ningú
els hi dona
una altra oportunitat
és que és una roda
que no
no
quan algú
es un idiota
mira el dedo
de alguna manera
algú
se tendrà
que empezar
yo comprendo
que los políticos
lo tienen muy difícil
porque son
mandatos
o cortos
es el mandato
que tienen
pues ya de tot
ay si por Dios
tampoco el otro
no se me escape
pero
entonces
la actuación
és ya
y tiene que haber
una visión de futuro
no només
es
una mica
el que deies tu
si convoquen
una manifestació
no per atacar el problema
convoquen una manifestació
per guanyar vot
clar
convoquen una manifestació
per guanyar vot
com estem
per tant
el que interessa
no és tenir
que és el que comentaves tu
tenir gent amb criteri
gent formada
gent que pugui decidir
sinó que el que interessa
és tenir gent aborregada
que vagi
on t'interessa a tu
perquè donin
una imatge determinada
que a tu et faciliti
aconseguir una determinada cosa
que és molt
avui
avui hi ha una acudita
a l'avantguàrdia
l'oblid
transformar la gent
per al futur
i això
avui hi ha una acudita
a l'avantguàrdia
en el que dos senyores
que em sap greu
que sempre posen
a les senyores
així en plan
despreciatiu
se parlen
i només veus
a una per telèfon
i li diu
escolta
que no puede ir
a la manifestación
de la semana pasada
contra la violencia
pero puedo ir a esta
que me tengo que poner
aquesta es la dels papers
i le dice
pues un trajecito cómodo
dice bueno
y la mantilla
y la otra dice
no la mantilla
para la de no sé cuánto
és a dir
tenim
segons quina gent
que pràcticament
són uns vots
molt alts
de l'estat espanyol
que s'aixecan
cada matí
demanant
mirant
com estem
a les enquestes
anem bé
amb aquest batibarullo
i amb aquesta agressió
continuada
anem pujant
pues fota-li
que allà anem
i no van
ni a part la societat
ni a part la calma
ni a part la convivència
van senzillament
a part el vot
de cara als dos anys
estan en campanya electoral
des del 14 de marzo
això és una trampa
en la que hem caigut
tots
fins i tot
els mitjans de comunicació
i ara estem amunt d'ells
i estem parlant d'això
és a dir
els mitjans de comunicació
fan notícia
d'això constantment
o sigui
del que fem notícia
no és de coses de fons
o de coses
que jo estic d'acord amb tu
jo penso que hi ha molta gent
que m'ho fitxa
és a dir
jo estic convençuda
que en aquesta societat
hi ha molta gent
que està fent feina
i que està fent feina
que redunda
positivament
o almenys vull confiar-hi
en que això sigui així
si no ja és per pagar
vamonos
però el que reflecteix
a tot arreu
i el que és noticiable
és tot l'altre
i en canvi
jo penso que també
els mitjans de comunicació
fan el joc
en aquesta història
són ONGs
són empreses
i com a empresa
van a guanyar diners
és que és així
això està molt bé
Nani
però que no vagin
d'ONGs
aquesta és la diferència
que vagin d'empreses
per guanyar diners
o almenys que tinguem la capacitat
de poder dir
aquests mitjans de comunicació
no són com haurien de ser
aquests polítics
aquests partits
no ens interessen
i haurien de fer
alguna altra cosa
i podria haver vida
fora dels partits polítics
aquesta societat
no ens agrada
i hauríem de fer
algunes coses
i fer-les
jo penso
que una mica
hauríem de marcar coses
perquè és que si no
sembla que tot quedi diluït
amb una impossibilitat
de millorar
aquesta societat que tenim
i jo vull confiar
que els nostres fills
tinguin una societat
una miqueta millor
també és generacional
no tenim més temps
és a dir
la societat va fent
i també
queden 15 segons
ha passat volant
com sempre
preciós
molt bonic
sí senyora
la millor manera
de tancar tertúlia
amb vosaltres
esperem que torneu
l'any vinent
després de l'estiu
us podrem esperar
sí
no tenim que repetir
doncs vinga
gràcies
i bon estiu
són les 10
les notícies