Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Saludem, doncs, l'Enric Garriga, tècnic del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Enric, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Avui l'Enric, aviam, qui avisa no és traïdor, que diria aquell,
i l'Enric ja va avisar que aquesta setmana faria un especial Sant Jordi 2005
i que plantejaria aquest espai com una diada per reivindicar la llengua i la cultura catalanes.
Esclar.
Per tant, trenquem una miqueta, només una mica l'esquema.
No, no el trenquem, es pot normalitzar la cosa.
Avui no tindran aquesta bonica secció de les llengües en perill, per exemple, però bé.
I encara que sigui un especial Sant Jordi no parlaré de literatura.
No, perquè ja en parlem.
Ja se'n parla molt.
Jo parlaré de coses més de la cosa de la normalització de la llengua
i de coses, diguem, de lingüística, més que no pas de literatura.
De literatura n'hi ha moltíssima, però de lingüística i d'això, no tant.
Per exemple, el dia de Sant Jordi.
De ben segur que és un dia i que trobarem molts escenaris injustament per incidir en aquesta campanya
de Dona corda al català.
En aquest sentit, ara ho apuntarem, que trobaran molt de material promocional a la Rambla aquell dia, eh, Enric?
Sí, de fet, tothom està, suposo que tothom recorda la campanya de Dona corda al català,
que no s'ha acabat, sinó que va per fases.
Però descansa, està en repòs.
Estàvem amb una certa letargia, però aquesta setmana s'ha despertat tot,
perquè era el que estava previst, que de cara a Sant Jordi,
que és una nova embranzida potent i considerable de la campanya d'un acord del català.
I de manera que tenim una sèrie de coses noves, hi ha coses noves, materials nous de la campanya.
Tenim aquí un mostari que ens ha portat.
He portat un mostari.
Pensen que ho diem de broma.
Mira.
No, pesa molt, pesa molt.
Com pesa, mira quants paquets.
Tenim de tot.
Explica'm-hi.
Tenim uns globus...
Tenim uns globus amb la icona de la queta i la bafarada de Dona corda al català,
que es distribuiran a la Rambla en dos punts.
Per una banda, a l'estand de Tarragona Ràdio, tot el material que ara explicarem n'hi haurà i es podrà recollir.
I per l'altra banda, lògicament, com que hi ha un stand institucional...
Ho trec de la taula, eh?
Com que ja hem fet una mica el gest, allò, perquè vegin que és veritat que ho tenim.
Que no ens mossegui alguna boca d'aquestes.
Això mateix.
Com que hi ha un stand institucional, que és la jaima dels escriptors,
que l'organitzen, doncs l'organitza l'Ajuntament,
el col·lectiu d'escriptors del Camp de Tarragona,
el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Rubí i de Gili.
Ara en parlarem d'això, de la filologia catalana, eh?
Ui, i no bé, precisament.
I amb mals avaranys.
Escola de Lletres de Tarragona i Gremi de Llibreters de Tarragona.
Tot això, a la jaima dels escriptors,
hi haurà, entre altres coses de totes les que hi haurà dels escriptors,
el Centre de Normalització Lingüística hi aportarà tot aquest material,
que són els globus, que acabo de comentar, hi haurà uns quants milers,
però també hi ha una altra de les coses noves que hi ha,
és uns punts de llibre amb la icona de l'aqueta
i la bafarada de la dona corda al català.
I també encara hi ha dues coses més.
Bé, són punts de llibre d'aquells a Mimant,
de manera que no es mouen i no es perden,
i hi ha la icona de l'aqueta amb la dona corda al català,
l'ama principal davant,
però al darrere hi ha els altres tres lemes.
Si m'equivoco, tot on heu començat,
per començar a parlar en català i l'altre.
Això.
Hem dit els globus, hem dit els punts de llibre,
tot això parlem sempre de milers,
perquè en un dia com aquest hem d'anar per milers.
També hi haurà milers d'adhesius,
aquells d'adhesius que ja són més coneguts,
perquè ja fa temps que els repartim i continuem repartint,
que són uns adhesius quadradets amb la icona,
amb la queta salterina i el lema.
I què em deixo?
Els catells, n'hi ha quatre tipus de catells,
doncs també n'hi haurà a l'estant dels escriptors
i també el de Tarragona Ràdios,
podran recollir tot aquest material.
Evidentment, passat Sant Jordi,
d'aquest material tot el que ens quedi,
continuarem repartint-lo des del Centre de Normalització Lingüística,
a l'antiga audiència, al Passat Pallol,
i no he dit fins ara, no he parlat fins ara,
de la boca pròpiament,
la que salta, la que salta d'una corda d'aquesta,
ara, avui, per Sant Jordi, no n'hi haurà.
Però sí que, pròximament, les rebrem
i les podrem començar a repartir
des de l'oficina
i també des d'una cosa
que no sé si la podem anunciar encara o no.
Jo crec que podríem dir que
pròximament en aquesta cintonia,
en aquestes pantalles,
en aquest mateix espai,
farem alguna cosa
que requerirà la participació dels oients
i que farà que els farem alguns regals.
Per exemple?
No diem res més.
Fins aquí podem llegir.
El mes de maig, el mes de les flors?
Sí, i de la primavera plena.
Ja donarem més detalls,
però la veritat és que serà una experiència
que pot estar bé.
Ja en parlarem.
Doncs a la Haima,
poden anar a buscar tot aquest material
a l'estand de Tarragona Ràdio.
Nosaltres estarem,
si la Haima està ubicada més o menys
a l'alçada del Col·legi de les Teresines,
nosaltres estarem a l'alçada
del Teatre Metropol.
Com fem gairebé cada any?
Ja estarem allà,
farem program en directe,
regalarem moltes coses
i entre tots aquests regals
serà tot aquest material promocional
de la campanya
de donar corda al català.
Sí.
Això és molt bonic.
Ara ve la part negativa.
La cosa que no és tan bonica,
perquè, de fet,
ens hem quedat una mica esturats.
Quan hem vist aquest matí,
en un mitjà en el diari El Punt concretament,
llegíem que el Consell de Coordinació Universitària,
és un organisme estatal,
proposa suprimir les titulacions
de Filologia Catalana i d'Humanitats.
Ens hem quedat una mica parats
i hem dit,
calla, que ho llegirem més profundament,
que segur que això és el titular,
que és una mica enganyós.
No, no.
Realment s'ho planteja.
Això, la proposta està damunt la taula
i és aquesta.
Una altra cosa, a veure,
pel...
Una altra cosa és que s'arribi a fer,
perquè, clar...
Els diaris en paper ha sortit, avui,
però els diaris electrònics, digitals,
tipus notícies,
racó català i tot això,
ja fa dies que es remenava
i que ja s'intuïa tot això,
ja s'anunciava.
La cosa és aquesta.
Hi ha una subcomissió d'Humanitats,
d'aquest Consell de Coordinació Universitària,
del Ministeri d'Educació i no sé què més,
com es diu,
si és que es diu encara,
ha fet una proposta
que,
en vistes a l'elaboració del mapa d'ensenyaments
del futur espai europeu,
és a dir, allò del mapa a Bolònia,
allò que el món universitari coneix
com el mapa a Bolònia
o el projecte a Bolònia
de les futures universitats europees,
no és bé,
la subcomissió d'Humanitats
del Ministeri Espanyol d'Educació
o de no sé què,
una de les coses que proposen
és suprimir,
suprimir tal qual,
la filologia catalana
i també les carreres,
la carrera,
la llicenciatura com a tal d'Humanitats.
Llavors,
proposen,
el que ara són estudis de llengua,
literatures catalanes,
proposen que es difuminin
en una cosa
que seria un ensenyament
de graduat en llengües
i cultures modernes,
en què també s'inclouria...
Graduat en llengües en plural,
vull dir que no tindries
aquesta especialització
que és una filologia concreta
d'una llengua, no?
No, tindríem el graduat en llengües
i cultures modernes
en què hi hauria també
el gallec,
el basc,
l'italià i l'alemany.
En canvi, però,
atenció,
cosa curiosa,
aquesta subcomissió sí que
proposa que es mantingui
els estudis de llengua
espanyola,
és a dir,
que es mantingui
la filologia espanyola,
espanyola sí,
referida al castellà,
és clar.
En canvi,
les altres llengües aquestes
que són...
S'engloben dins
d'una única llicenciatura.
Sí, ens posen
al mateix nivell
que l'alemany i l'italià,
en aquest sentit.
És a dir,
que tu sortiries
amb una titulació
especialista filòleg
en alemà,
en esquerda...
No,
jo suposo que hi hauria
diferents especialitzacions.
Una branca inicial comuna,
com sempre hi és en filologia,
hi ha els primers cursos socials,
i hi ha l'especialització.
Després ja et passa
d'anar per una o altra,
suposo que aniria per aquí,
però vaja,
la cosa és que aquesta
hi ha una important diferència
entre filologia espanyola
i la resta,
que són modernes
i llengües
i cultures modernes.
L'altre,
el tema de les humanitats,
doncs igual,
com que es veu
que la subcomissió opina
que això és una cosa
que va en decadència,
doncs no cal.
I llavors...
I més que anirà...
Sí,
i unificarien història
i història de l'art
amb una sola carrera
com era fa 25 anys
o així aproximadament.
tot això
i en el cas que ens afecta,
per exemple,
el rector de la Universitat
de Rurió i Vigili,
que és el que ens toca aquí,
considera imprescindible
que a l'estat
hi hagi llicenciatures
de les quatre llengües oficials.
És una postura bastant diferent
la de les universitats catalanes
o el rector de la URB
del que es proposa a Madrid
aquesta subcomissió.
Bé,
som optimistes de mena
i subrellem
que això és una proposta.
És una proposta
i esperem que...
Ja veurem què passa.
Com ha passat altres vegades,
a lo millor només és un globus
on ha de veure
si aixeca masses ampolles
o no
i potser s'acabarà desfent.
Ja veurem.
Més notícies.
La Federació d'Organitzacions
per la Llengua Catalana,
coneguda com a FOL,
que s'ha constituït a Tortosa.
Sí, avui anem d'una de freda
a d'una de calenta.
Aquesta és bona.
És bona, doncs això.
El dissabte passat
es va constituir a Tortosa,
després direm per què,
la Federació d'Organitzacions
de la Llengua Catalana,
en la qual s'apleguen
una quarantena d'entitats
de tots els països catalans.
I aquesta és una de les diferències
importants amb, per exemple,
la coordinadora
per la Llengua
o la Plataforma per la Llengua,
entidades de les quals ara parlarem
perquè de cara a Sant Jordi
fan actes reivindicatius.
Però doncs,
aquesta, la novetat és que engloba
entitats de tot el llarg
dels països catalans.
De manera que a Tortosa,
dissabte passat,
hi van anar representants
d'Escola Valenciana
de la Federació d'Associacions
per la Llengua,
que dèiem ara,
Joves de Mallorca per la Llengua,
la Plataforma per la Llengua
d'Ibissa i Formentera,
Institució Cultural de la Franja de Ponent,
Associació Cultural del Matarranya
i els de veu pròpia.
Atenció, també.
Veu pròpia.
Intenció d'aquesta entitat
sumar esforços per guanyar efectivitat
en l'extensió de l'ús social del català
i en la defensa de la unitat de la llengua.
I per què Tortosa?
Doncs Tortosa,
entre altres coses,
ja fa temps que des d'aquí ho sabem,
en altres llocs potser no tant,
però des d'aquí de la bona
sí que està molt clar
i que sempre s'ha reivindicat
en el tema de la llengua,
que Tortosa justament està
a la cruïlla estratègica
dels tres grans territoris
de l'antiga corona d'Aragó
i també està a la cruïlla dialectal,
la cruïlla dialectal
de tots els grans dialectes
de l'occidental i l'oriental,
del nord, del sud i del més enllà.
Per tant,
és una situació
des del punt de vista lingüístic,
des del punt de vista dialectal,
des del punt de vista geolingüístic,
estratègic,
que és el lloc ideal
perquè això es fes allà
i evidentment la seu estarà a Tortosa.
Tenen una web
que de moment ja dic ara
que només està,
és incipient,
només hi funcionen els fòrums,
però és molt senzilla de trobar,
és www.folk,
F-O-L-C,
atenció, no amb K,
amb C,
de llengua catalana,
punt info.
Aquesta web,
de moment ja us dic només hi ha els fòrums,
però anirà creixent
i suposo que serà de les que consultarem sovint.
Molt bé,
obrim ja el capítol de reivindicacions,
aprofitant aquest Sant Jordi,
doncs, per exemple,
actes reivindicatius,
la plataforma per la llengua,
utilitza la llengua català pont de cultures,
és el lema que es posa en marxa
i en dansa aquests dies, no?
Sí, efectivament,
utilitza la llengua,
és el lema dels actes
que organitza la plataforma per la llengua,
ho diguem bé,
sí, la plataforma per la llengua,
evidentment,
la majoria d'actes es fan a Barcelona,
es fan a la plaça Catalunya,
etcètera,
una de les coses destacades que fan
és el català pont de cultures,
que és un espectacle,
és un espectacle musical,
que es farà a la plaça Catalunya
i que vindrà a ser una mica l'entremes
o el pròleg o els taloners
del després el macroconcert
que hi ha al Palau Sant Jordi
a la nit,
que comença a dos quarts de vuit
perquè hi ha cinc o sis grups,
després també en parlarem
i, evidentment,
la plataforma per la llengua
també és una de les entitats
organitzadores d'aquest concert.
Una altra de les entitats
que tenim
és la coordinadora
d'associacions per la llengua.
Aquests organitzen
una manifestació
que sortirà a dos quarts de sis
de la plaça Universitat de Barcelona,
naturalment,
tot això sempre passa allà,
i el lema de la manifestació
serà
el català única llengua oficial,
una altra de les coses
que es reivindiquen
en aquesta jornada.
I després allò de la comissió
el 23 d'abril
que ahir també van estar a Tarragona
per presentar aquest acte
sota l'ema genèric
de Vina al Sant Jordi
per la cultura en català.
Exacte,
i aquest és el famós concert
del Palau Sant Jordi
d'enguany
que s'organitza
des d'aquesta comissió
impulsada
per la Patafona per la Llengua,
Acció Cultural del País Valencià,
Coordinadora d'Associacions per la Llengua,
Òmnium Cultural
i Obre Cultural del Balear.
Tots aquests
són els que organitzen això.
Hi ha un manifest
que no sé si tindrem temps
de llegir-ho,
no el llegirem,
si algú el vol llegir
pot anar a la web.
Com és de llarguíssim?
Una miqueta.
És una mica,
no el llegiré.
No el llegiré
perquè és una mica llarg.
Té 10 o 12 punts,
està molt bé.
El podeu llegir a la web.
La web és la següent.
www.vilaweb.com
barra webs
B doble
B alta
S
barra 23 de Vil.
I aquí hi ha la pàgina
de tota l'organització aquesta
i evidentment a la pàgina
hi ha presentació,
manifest 23 de Vil,
actuacions,
informació,
com contactar.
Només diré per acabar
la llista de grups
que actuen.
Deb,
L'Àxem Busto,
Lluís Llach i Feliu Ventura,
que actuen junts,
Quimi Portet,
Mesclat,
Obrim Pass i La Carraua.
Molt bé,
doncs aquesta cita
a Barcelona.
Palau-se'n Cardi.
Més coses,
home,
en celebració
any de centenaris,
veurem molts quixots,
molt de tot,
no sé si veurem
reproduccions
de les homilies d'Urganyà,
per exemple.
Això em sembla que no.
No?
Com que hem dit
que faríem una cosa
reivindicativa,
reivindico
que molt d'any del llibre,
que es veu que comença avui,
encara que sigui
no sé quant d'abril,
l'any comença ara,
pels llibres comença ara,
abans no.
Any del llibre,
any del Quixot,
400 aniversari del Quixot,
però o resulta
que el Quixot
és un llibre en castellà
i o resulta
que en guany
també és el 800 aniversari,
el 8th centenari,
fa 800 anys
que es van escriure
les homilies d'Urganyà.
Segons els manuals,
aquell primer text
en català...
És el primer text literari
català,
que no és gran cosa,
segurament,
que al costat del Quixot
és poca cosa
en el sentit
de gran literatura,
sí,
però com a pedra fundacional
de la literatura catalana
s'hauria de tenir en compte
i en guany
és el 8th centenari.
Una pregunteta,
Enriqui,
perdona la meva ignorància,
és el que deia,
això és la cosa del manual,
les homilies d'Urganyà i això,
tots hem estudiat
del llibre de text
com si diguéssim,
però què venien a explicar
les homilies d'Urganyà?
Les homilies...
Em penso que mai s'ha dit,
o poquetes vegades
s'ha explicat fora de les aules.
Sí, però no,
aquests dies que estem imbuïts
de cultura vaticana,
diguem-ho així,
doncs tothom sap
què és una homilia.
És el discurs
que fa el mossèn
des de la poltrona
o des de la trona
o des d'on es facin avui dia.
Amb això de la trona
no sé què dir-te.
Potser tornaran les trones,
però deixem-ho estar.
El tema és aquest,
els discursos del mossèn
des de la trona
als feligresos.
Les homilies d'Urganyà
són 16 paginetes
que van trobar,
atenció,
les van trobar
a principis del segle XX.
Eren 16 pàgines
en què hi havia
aquests discursos
que feia el mossèn d'Urganyà
l'any fa 800 anys.
Per això se celebra.
El contingut em refereixo.
Sí, el contingut és això.
L'importància és la importància
del documental.
Els sermons.
I precisament Coromines,
atenció perquè ara et diré
què passa amb aquest senyor,
doncs Coromines
diu que és,
Coromines va ser el primer
que va veure
que això era el text
més vell,
amb ve baixa,
és a dir,
més antic
de la literatura catalana.
Bé,
a Urganyà,
a l'Alt Urgell,
se celebra,
des de l'any 2004
es va començar
la celebració del centenari,
però des del que seria
les institucions catalanes
no s'està celebrant gaire.
i justament des de l'Urgell
un col·lectiu que es diu
L'Obenyut,
que fan una publicació,
es queixen d'això,
reivindiquen
i a més havien demanat
suport a l'administració catalana,
però l'administració catalana
està més pel quixot
que per les homílies.
Això és el que es veu.
Home,
l'altra efemèride...
L'altra efemèride,
Coromines.
Ara mateix ho deia...
Aquesta s'ha parlat
una miqueta més.
S'ha parlat una miqueta.
No molt més, però una miqueta més.
Resulta que en guanyes
els cent anys del naixement
de Joan Coromines,
considerat un dels millors lingüistes
europeus del segle XX,
no només català,
sinó europeus,
és més...
Llengua castellana, també.
El diccionari etimològic
de la llengua catalana
té 10 volums
i l'onomàstic en Catalònia
en té 8.
L'onomàstic en Catalònia
va començar a treballar-lo
en 1931
i el va acabar en l'any 94,
1994.
El diccionari etimològic
i complementari
de la llengua catalana
es va produir
entre 1980 i 1991,
però és que des de 1954
a 1957
el senyor Joan Coromines
havia fet
el diccionari etimològic
de la llengua castellana
i el diccionari etimològic
del castellà
també el va fer aquest senyor,
però tampoc
a l'estat espanyol,
que jo sàpiga,
se celebra en absolut
aquest centenari
d'aquesta important
fita lingüística,
etcètera, etcètera, etcètera.
A Catalunya sí que se celebra,
però no amb els fastos
i l'embargadura
que es va celebrar
l'any Verdaguer,
per exemple.
Molt bé, agafem aire,
fem una pausa
i tot seguit
parlem de publicacions.
Parlo sense vergonya,
parlo amb llibertat
i per començar
parlo en català.
Parlo sense vergonya,
parlo amb llibertat
i per començar
parlo català.
Parlo sense vergonya,
parlo amb llibertat
i si m'equivoco
torno a començar.
Dona corda al català.
Generalitat de Catalunya
Parlem, doncs,
de publicacions,
novetats editorials
i informàtiques,
la primera,
el llibre de la llengua catalana.
Sí,
com he dit abans,
no parlaré de literatura
perquè no acabaríem mai,
n'hi ha centenars de dius,
però en canvi
de coses destacables,
potents,
de normalització,
de lingüística i això,
també n'hi ha,
però en destacaria
dues,
una, aquesta,
perquè és el llibre
de llengua catalana
conegut
per tots els del gremi,
el d'editorial castellós
és el que es diu,
és el llibre més complet
que hi ha,
que engloba
tota la normativa ortogràfica
gramatical i lèxica
establada
per l'Institut de Ciutats Catalans.
Va sortir fa uns quants anys,
però ara acaba de sortir
la tercera edició actualitzada,
bastant actualitzada
perquè la segona edició
ja té uns quants anys.
Per tant,
si algú es vol comprar
un llibre sobre coses,
un llibre per aprendre català,
per tenir tot el que s'ha de saber
del català,
aquí està,
és aquest.
Aquest.
I si algú no ho vol saber-ho tot,
però sí que té dubtes
entre català i castellà,
hi ha una altra peça històrica
que es reedita
completament actualitzada,
que és el Diccionari Castellà-Català
d'Enciclopèda Catalana.
Aquest és un clàssic,
però feia anys
que no s'actualitzava
i no s'havia posat a l'ia.
Ara, per fi,
surt una nova edició
totalment actualitzada
i ampliada
amb tots els neologismes
que s'han aprovat
en els últims quinquenis,
bé,
no m'atreveixo dir dècades,
però sí almenys des que existés
el TNCAT.
Jo diria que aquest Diccionari
no s'havia ereditat
des que existés el TNCAT.
Ara, suposo que tots els neologismes
i sòringos,
per exemple,
el buzone o la telebessura
i el cazatalentos
hi són.
Com es diu tot això?
No ho sé,
no l'he vist en el Diccionari.
Però mira,
molt bé,
perquè ens has creat ara
la curiositat
de mirar-ho.
Compreu-lo,
compreu-lo.
Aquest sí que sabem.
Pàgines,
1.360.
Mides,
14 per 21.
Edició en siluva catalana.
Edició 2005,
tapa dura.
Preu,
29,64 euros.
A part dels neologismes
com el buzoneo i tot això,
també hi ha expressions
col·loquials habituals.
Com xungo,
com xungo,
colocon,
muermo,
maromo,
yuyu,
tot això del castellari
sabrem com es diu en català.
58.000 entrades,
114.000 excepcions,
18.000 locucions,
frases fetes i refrans,
atenció.
Havrem de buscar algú
que ens el regali.
15.000 exemples d'ús
i 2.400 noms de lloc
i de persona
històrics i mitològics.
Quin llibre voleu per Sant Jordi?
Quin llibre vols per Sant Jordi?
Quan surts a la Rambla
i dius
no és res aquest.
Sí, clar,
vull un llibre
per saber coses del català,
no per literatura.
Com es diu xungo,
com es diu colocon.
Diccionari castellà-català.
Molt bé.
Més publicacions,
aquesta informàtica,
nou CD-ROM,
en programari en català.
No podia faltar
damunt la taula,
com deia Estellers,
no podia faltar
damunt la taula,
no el vi,
sinó la informàtica en català.
És el que ja havíem comentat
la setmana passada,
que és el nou disc,
jo el portava,
però l'he perdut per aquí,
perquè el disc aquest,
el que diríem
soft català 3,
de programari en català,
tant per a Windows
com per a Linux,
i recordaré només
en quins mitjans
de comunicació surt això.
A banda de que es pot baixar
des de la web,
si anem a soft català
des de la web
es pot baixar tot el contingut,
però si et fa gràcia
tenir el disc,
ho he de portar
l'amunt i avall
i ara te'l deixo
i no sé què.
Surt aquesta setmana,
ja ha sortit
i és el que tenim
a l'oficina,
el que surt amb la revista
el temps,
ja ha sortit aquest dilluns,
em sembla,
va sortir el temps
on ens va arribar
i surt amb el,
surt el disc,
també surt el dia 23 d'abril
amb el diari avui.
La revista
Descobrir Catalunya
surt el 26 d'abril
amb la revista Sapiens
i amb la revista Nat,
que és del mateix grup,
també surt el 28 d'abril
i amb la revista Enderroc
el 2 de maig.
Això és el disc de soft català.
Naturalment,
d'aquí pocs dies
en tindrem els,
igual que els anteriors discos
els hem anat distribuint,
en tindrem els centri
i els podrem regalar.
De moment no cal que vingui
ningú a demanar-los
perquè encara no els teniu.
Però insistim,
es pot baixar
des de soft català.
Sí,
i aquests dies
amb totes aquestes publicacions
surt encartat,
amb la revista
surt encartat
i amb el diari
del dia 23 d'abril
amb el diari Avui
surt d'allà.
Fem referència
a un altre disc,
aquest de música
i aquest no és gratis.
No.
Aquest s'ha de comprar.
També des de fa uns anys
el dia de Sant Jordi
també s'ha dit
en el dia de la música
en català
i és quan grups,
hi ha grups
que aprofiten per treure el disc
i recordo el primer disc
dels Mittels
va sortir un Sant Jordi
que ja fa uns quants anys
però el primer disc
dels Mittels
parlo de grups locals,
de cosa local,
doncs aquest.
I amb el temps
s'ha anat ja posant
com una moda
i surten discos
dels grups catalans
o de les discogràfiques
com és el cas d'ara.
Tenim tres recopilatoris
damunt la taula
de música en català
amb el denominador comú
que tot són de balades
o de cançons d'amor.
Cançons romàntiques.
La discogràfica
Música Global
treu
Deixa't Estimar
en català.
La discogràfica
Disc Up Music
és catalana
però el nom no.
Treu
El Burro Català
Enamorat en català
i la discogràfica
Dibuxa
treu
Cat
L'Amor en català.
Coincidència
curiós
en tots els tres discos
hi ha
Boig per tu
de Sau.
Altres coincidències
Que no s'ha cantat mai.
No.
Altres coincidències
que les busquin els compradors
perquè aquests discos
que jo sàpiga
no es regalen en cap revista
sinó que es venen
a les botigues de música.
I acabem fent referència
al butlletí número 3
del Cercle 21.
Un article
que ha cridat l'atenció.
Sí, no és un article
és un monogràfic
i justament moltes
que hi ha per aquests dies
de la reivindicació
de la llengua.
Es tracta
el cercle 21
l'adreça
www.cercle21
el 21 amb números
tot junt
.org
Això és a la web
i allí podeu baixar
de vos el butlletí sencer
encara que sigui un butlletí
no és que siguin
moltíssimes pàgines.
El tema monogràfic
és la negació
de la repressió
contra la llengua catalana.
Què vol dir això?
És un número
dedicat al negacionisme
és a dir
el discurs polític
i intel·lectual
que des del nacionès
espanyol nega
relativitza
minimitza
o silencia
la persecució política
de la llengua catalana.
En els darrers anys
el discurs s'ha reforçat
i per tant
val la pena
que hi parem esment.
Això és el que comença
l'editorial d'aquest número.
Hi ha un editorial
que explica
tot el general d'això
o sigui
què és aquest concepte
i les diferents
modalitats que hi ha.
Després hi ha una entrevista
amb Josep Benet
que és l'autor
de l'intent franquista
del Genocidi Cultural
de Catalunya.
Una obra de referència
en aquests temes.
Després també hi ha
un article
de Jodi Soleil
que m'adon
sobre
el discurs
que nega
la persecució
en el català
esdevingut
abans del 1978
des del segle XVIII
fins avui dia
passant pel rei
Joan Carles I
fa pocs anys.
Després hi ha
una segona part
que seria
del 78
al 2005
del mateix
no en aquest cas
de Joan Ramon Soler
continua la persecució
política
de la llengua catalana
i finalment
hi ha un recull
de perles
de la negació
una petita mostra
de citacions
textuals
de llibres
discursos parlamentaris
articles i declaracions
de caire negacionista
i bibliografia
relacionada
amb aquest tema.
Per exemple
aquell famós discurs
del rei
en què deia
que nunca
l'espanyol
nunca la nuestra
fue una lengua
d'imposición
i tot això
entra perfectament
en aquest corrent
del negacionisme
es veu
que estava inspirat
en un dels negacionistes
vigents
que era
Juan Ramon Lodaris
però que
lamentablement
per la filologia espanyola
aquesta persona
va morir
fa pocs setmanes
era una persona jove
de 40 i pocs anys
i és una pèrdua
per la filologia hispànica
però
doncs
aquí està
aquí surt
les seves idees
apareixen aquí
dintre del grup
dels negacionistes.
Molt bé
doncs
propostes
algunes d'elles
per enriquir-nos
d'altres
per reflexionar
totes una miqueta
reivindicant
aquesta diada
de Sant Jordi
per defensar
la llengua
i la cultura
catalanes.
Digues Enric
Un últim apunt
això de la Queta
a la web del Consorci
a la web del Consorci
de la normalització
hi ha una versió
Sant Jordi
de la Queta
que és
la Queta
fent de Sant Jordi
matant el drac
això ho podeu veure
és una cosa divertida
a la web del Consorci
les3b.cpnl.org
escriviu
barra corda
barra
s t jordi
sant jordi
punt htm
i aquí veureu
l'agenda dels llocs
on hi haurà activitats
relacionades amb la Queta
per Sant Jordi
i una cosa molt graciosa
és aquesta icona
que s'ha fet especialment
per aquesta diada
que és
la Queta
damunt del drac
fent de Sant Jordi
matant el drac
Molt bé
doncs farem una incursió
en aquesta web
Enric Garriga
tècnic del Centre
de Normalització Lingüística
gràcies per venir
i sospito
que ens retrobarem dissabte
potser sí
i si no
el proper dimecres
però dissabte també
adeu-siau
gràcies!