Música
Música
Ara fa una estona en parlàvem amb el Josep Maria Ferrer Roig, autor d'un llibre que es presenta aquest vespre sobre els 60 anys d'història de la cavalcada de Reis de Tarragona
i després parlarem de la cavalcada pròpiament d'aquest any, de l'arribada demà de Melcio Gaspar i Baltasar a Tarragona.
Però més enllà de les qüestions estrictes de l'actualitat de demà i del que ha estat la recent història de Tarragona,
d'aquests 60 anys de cavalcades de Reis a Tarragona, avui volem que el Jordi ens il·lustri, per dir-ho d'alguna manera,
amb algunes d'aquells plantejaments, d'aquelles qüestions bàsiques per entendre el sentit d'aquesta tradició, d'aquesta festa de l'arribada dels reis mags de l'Orient.
Per on comencem, Jordi?
Home, per on vulguis, per això d'il·lustrar, precisament...
Com a mínim ens aportaràs alguna idea, no?
Oh, sí. De totes formes, els il·lustrats no sé si eren molt defensors de totes les tradicions populars.
Més aviat les intentaven depurar i segurament se'ns devia quedar alguna cosa pel camí, allà a finals del XVIII, però vaja.
Potser on era aquesta?
Segurament, segurament.
Bé, en tot cas, són uns personatges que potser per allò evidents i propers que tenim amb la nostra realitat immediata anual són tan, tan, tan coneguts que a vegades de tan evidents no hi penses que hi ha darrere d'aquests sentits.
Una mica en el programa intentem fer això, veure aquests segons sentits i tal.
Alguna vegada, recordo que ja hem fet alguns apunts i tal, però sempre hi ha interessants notícies.
Jo, com últimament amb la Yolanda, fem allò, algunes recomanacions, avui em permeto, tu deies ara un llibre, jo em permeto de recomanar un altre també que és molt, que no hem recomanat mai en aquest programa, però que és un llibre interessant d'un historiador de Florència, el Franco Cardini, que es diu precisament Los Reyes Magos, no?
I aquest Los Reyes Magos és un llibre editat per Península que ens explica algunes de les coses que avui comentarem aquí, però segurament moltes altres que no tocarem, no?
En tot cas, d'entrada, una de les obvietats que cada vegada s'estan fent més evidents és que parlem d'un número, que és el número 3, i aquí fins i tot a vegades jo sentim programes de ràdio que es parla del simbolisme del número 3 en els Reis Magos, no?
Però, realment, una de les preguntes que ens hem de fer d'entrada és si realment aquest número és real o no, no?
Fem preguntes bàsiques en un dia com avui, potser. Per què 3?
Per què 3? Doncs els 3 és una invenció que va començar en un moment determinat, perquè antigament, realment, no se sabia que fossin 3.
D'entrada, són uns personatges estranys. L'únic evangeli real, dels canònics que s'esmenten als Reis Magos, és l'Evangeli de Mateu, i no esmenta cap número, no?
D'entrada, només un dels 4 evangelistes ens diu que hi ha uns mags que van adorar el nen Jesús, però res més, no?
A més a més, hem de tenir present que si només un dels evangelis canònics va ser el que va difondre aquesta tradició, això ens pot una mica esguinçar, no?
No és molt coherent. Realment, el que va passar és que la tradició dels Reis Magos va ser difosa més a través dels evangelis apòcrips,
que es van recrear molt, els evangelis apòcrips són aquells evangelis que van ser inspirats en diferents moments, però que tenen molta part de llegenda i literatura popular.
En tot cas, són aquells que l'Església mai va acceptar com a oficials, tot i que moltes de les tradicions que coneixem avui en dia estan basades en aquests evangelis apòcrips o no considerats com a canònics.
D'entrada, no sabíem el número. A partir d'aquí, hi ha, en funció d'evangelis apòcrips i d'altres textos antics, trobem referències molt variades.
El 4 és un número que surt, el 10, el 12, hi ha d'altres, no?
Sembla que va ser a finals del segle XV quan, per primera vegada, algú va dir el número 3, que és el que finalment s'ha imposat,
i hi ha les més diverses interpretacions, no?, des de les més estrictament religioses, com pot ser l'alusió claríssima a la Trinitat, no?,
la vinculació religiosa, que és molt clara, els tres continents, una altra, les tres races, no?, que s'identificaven, jo diria, gairebé fins al segle XVI,
només es parla d'europeus, asiàtics i africans, no?, aquesta és una realitat molt clara, i com a mínim fins a finals del XV són les tres clares
que, races que apareixen, per tant, no sembla que sigui tampoc una fal·làcia parlar d'aquesta teoria.
També es parla de les tres edats de l'home, que podien existir, no?, aquí, els tres estats del món, els tres fills de Noé,
bé, hi ha diferents interpretacions que s'han anat trobant, no? El cert és que fins al XV, fins al segle V, perdó, no van aparèixer aquests tres,
aquests tres mags, i que realment encara va tardar deu segles més per tenir interpretacions molt clares, no?,
de per què, doncs, van ser identificats només amb aquests tres.
Molt bé, doncs, primera pregunta per dir-ho d'alguna manera contestada.
Segona, una mica bàsica. Per què reis i mags, a més?
Reis i mags. Bé, aquí hi ha una altra de les grans incògnites, no?
Realment, què vol dir la paraula mag en aquell moment, no?
O sigui, hi ha diferents opcions, no? Realment, moltes vegades se'ls ha identificat com uns astròlegs, no?,
en aquests personatges, i la paraula mag pot ser considerada un astròleg.
Hem de tenir present que a l'edat mitjana, per exemple, hi ha personatges que se'ls identifica amb la màgia,
que no tenen res a veure amb la màgia. Per exemple, un espècie, una persona que treballa amb les espècies,
moltes vegades té un significat de màgic, pràcticament, no?
O, per exemple, també, un espècie que combina diferents productes acaba fabricant, per exemple,
doncs, determinades composicions químiques que acaben produint petits efectes, entre cometes, pirotècnics, no?
D'encesa d'uns focs, d'unes flames, que també se'ls considera mags.
Per tant, el sentit de mag en aquella època té molt poc a veure amb la màgia borràs,
que també és un dels regals històrics que hi ha en aquesta època de l'any,
i té més a veure amb un sentit, podríem dir, astrològic, no?
Realment, no s'ha pogut certificar que aquests personatges fossin uns reis coneguts com a tal, no?
L'Evangeli de Mateu es limita a dir que el van anar a veure uns mags,
i aquí ens hauríem d'assenyir en aquest punt.
Hi ha una interpretació, potser de les més pejoratives,
que diu que en l'època que es va escriure l'Evangeli de Mateu,
els mags eren uns xarlatans, no?
És uns personatges que només es dedicaven, doncs, a enredar a la gent, no?
Bé, en tot cas és una de les possibles interpretacions que hem tingut, no?
Jo em quedaria amb aquesta idea dels reis com uns astròlegs, astrònoms,
vinculats amb un cert caràcter de sacerdot, no?
Que procedien d'una cultura que no era ben bé la que estava ubicada al rei,
i al nen Jesús, i per tant això li donava aquest sentit de llunyania, no?
Hem contestat, per dir-ho d'alguna manera, la segona de les preguntes,
una tercera, i seguint allò tota l'expressió de la festivitat que celebrem demà,
per què de l'Orient? Venen realment de l'Orient?
A veure, de l'Orient ve tot, sobretot quan estem al Mediterrani,
i nosaltres al Mediterrani occidental, tot el que es gesta en el moment
que Catalunya s'ha de configurar com a país, com a estat modern,
a l'ada mitjana, ha de vindre de l'Orient, perquè l'Orient no existeix pràcticament.
L'Orient només existeix, podem dir, fins als límits de Portugal,
i per tant era molt difícil que vinguessin moltes coses d'allà, no?
Tot i així, per exemple, en aquesta època coneixem el cas de l'antecedent,
que recordo que fa alguns anys vam parlar del Pare Noel, no?,
que és aquest Sant Nicolau que sabem que procedeix del nord,
per tant també hauríem pogut procedir del nord, no?
Però en tot cas, els mags realment a nosaltres ens arriben per tradició,
efectivament, de l'Orient, però realment ells també apareixen aquí,
en aquesta idea, jo diria amb una ubicació clara.
La història, sembla que els identificats,
aquest llibre que us parlava del Franco Cardini,
els identifica realment com uns personatges procedents de Pèrsia, no?,
i concretament dins de Pèrsia d'un culte específic, no?,
que és el culte mazdeista, no?,
que és una especificitat dins d'aquest macrorregne que era el Pèrsia.
Per tant, aquesta sembla que sí que era una de les històries a tenir en compte.
De totes formes, fixeu-vos que quan parlem que venen de l'Orient,
hi ha una cosa que a mi sempre m'ha intrigat, no?,
és a dir, venen de l'Orient, però venen sense una direcció molt clara, no?,
i segueixen un estel, no?
Aquest estel, que normalment, doncs,
amb les interpretacions més acurades dels pessebres catalans o italians, per exemple,
es veu realment que procedeix la direcció que aquest és,
que ve de l'Orient, en direcció a l'Occident, no?
Aquest estel no és un simple guarniment, sinó que té tot un sentit impressionant, no?,
darrere seu i que s'ha demostrat perfectament que va estar inspirat pel pas del cometa Halley per Itàlia, no?,
en un moment històric concret i que va fer que realment s'incorporés aquest estel
a la iconografia dels reis mags, no?
L'any exacte és difícil de dir-ho, però, en tot cas, va ser,
en un moment determinat sembla que va ser Giotto qui va ser el pintor que va configurar aquesta imatge, no?,
en la seva època, doncs, d'aquest món tan fascinant, no?, d'uns reis que van darrere d'un estel, no?
Realment va ser una incorporació, doncs, posterior, no?,
que es va fer Giotto, però realment per un moment màgic que va meravellar el món, no?,
que va ser el pas del cometa Halley, no?,
és a dir, clar, pensem que els cometes, doncs, aquests estels, no?,
aquest estel tan impressionant en una societat on les llums,
els llums de Nadal no existien enteses com avui en dia,
sinó que s'havien de configurar només mitjançant el foc,
doncs, alguna cosa que travessa pel cel, no?,
i que travessa molt de tant en tant,
doncs té un impacte mediàtic, mai més ben dit,
tan impressionant que configura l'alteració total d'una llegenda, no?,
és a dir, d'una història, és a dir, fins al punt del que succeeix realment
és que s'incorpora aquest element que segurament ni en l'Evangeli de Mateu
ni en altres textos va quedar tan definit i tan clar, no?
Ja hem contestat, doncs, aquesta tercera pregunta sobre l'Orient,
sobre la procedència dels reis mags de l'Orient.
Jordi, podríem dir que aquest sentit, aquest significat que té avui la festa
o la celebració es manté així des de fa molt de temps?
Sempre ha estat igual? Ha sofert profuns canvis?
Com podríem explicar el sentit dels reis ara i, no sé, fa tres segles, per exemple?
Sí, bé, jo crec que hi ha un sentit bàsic que no s'ha alterat, no?,
que és que els reis juguen, o els mags juguen un paper fonamental
en la configuració del cristianisme com a tal.
Jo penso que realment, com a mínim d'un cristianisme més primitiu,
aquí algú ara podria, doncs, dir que segurament el cristianisme d'avui
té poc a veure amb els esperits inicials,
però, en tot cas, sí que hi ha una idea d'apropament entre les persones, no?,
i, en tot cas, jo penso que sí que hi ha una voluntat de diàleg
darrere del discurs que... i de pau, no?, del discurs que fan els mags, no?
Realment, els mags són gent que prové de diferents àrees, no?,
hem dit de Pèrsia, sobretot, no?, sembla, no?,
però són uns territoris que no pertanyen al cristianisme, no?, en aquell moment,
a diferència, per exemple, d'uns altres personatges que trobem molt
dins d'aquesta època del Nadal, com són els pastors.
Els pastors sempre s'han identificat dins de l'iconografia nadalenca
amb el poble jueu, realment, no?, que és el poble immediat,
el lloc on està el nen Jesús, on està realment, doncs,
són personatges, són els veïns, no?, és a dir, hi ha uns moviments
entre els territoris aquells, però realment són els veïns, no?,
hi ha aquest apropament dels jueus cap al cristianisme, no?,
suposat apropament, no?, i, en canvi, el que representen els reis
són, doncs, aquestes religions més llunyanes, no?
Per tant, en aquest sentit, jo diria que hi ha un missatge,
una voluntat d'apropament, no?, de...
cap a les altres religions.
Realment, fixeu-vos que estan parlant de les tres grans religions
d'aquesta zona, no?, és a dir, estan parlant del món dels jueus,
estan parlant de l'Islam, perquè pèssia, estem parlant de l'Islam,
malgrat que estem parlant d'un cult específic, no?,
que és el matdeïsta, però estem parlant d'aquella zona
i estem parlant del cristianisme, per tant, jo diria que hi ha
fins i tot una curiosíssima introducció de personatges, no?,
d'altres religions dins de la iconografia nadalenca
que ens porta realment a reflexionar, no?,
o sigui, realment sobre el sentit d'això, no?
Jo crec que una mica els reis representen o acaben d'encerclar
la idea del cristianisme com punt de trobada
entre el judaïsme, no?, i aquelles tradicions
provenents del món, de l'Islam, el món pagà, no?
I moltes vegades la gent ha pensat que són realment
religions totalment oposades, però si llegir els tres,
els tres textos, podríem dir, la suma de textos
de les tres religions monoteïstes, no?, i tal,
doncs veurem que hi ha molts punts en contacte, no?,
que més enllà dels noms, a vegades, hi ha moltes coses
en contacte entre uns textos que suposadament
estan dient unes coses absolutament diferents de les altres,
perquè és el que s'ha volgut interpretar.
Realment hi ha molts punts de contacte.
De fet, també podem trobar alguna altra cosa curiosa, no?,
i hi ha alguna de les interpretacions que es diuen
ja més específiques d'aquests personatges.
Doncs, no sé, per exemple, el rei Melcior,
hi ha diferents noms, Melcon també, per exemple,
és realment, s'identifica concretament amb els perses,
el rei Gaspar s'identifica més aviat amb el rei dels indis,
el rei Baltasar s'identifica més aviat amb el rei dels àrabs, no?
Fins i tot hi ha una especificitat dins d'això.
També podem dir que, curiosament,
si venen d'Orient a l'Orient, negres no n'hi havia, no?
És una de les altres coses que també ha canviat, no?
És a dir, en un moment determinat també el món de la pintura,
el món de l'art li va semblar que s'havia d'identificar
també aquest missatge, jo diria, de concòrdia, no?
De tots els continents coneguts fins aleshores,
de les races, aquelles tres races que diem abans,
que comencen a, com a mínim, fins a principis del setge,
són molt clares, i hi ha un moment determinat
que un dels reis, hi ha una frase, em sembla que és Dicidor de Sevilla,
exacte, que parla del mag Fuscus, no?
El mag Fuscus és el mag fosc, no li dieu negre, no?
I realment sembla que no és fins al segle XV, XVI
que comencen a aparèixer aquestes idees una mica de rei negre, no?
Que en el fons venen a quadrar aquesta procedència de diàleg, no?
Es tractaríem com...
Estaríem davant d'una mena de festa, de cruïlla de religions i de races, no?
Sí, jo crec que sí.
Jo crec que més enllà que pugui semblar un tòpic,
i parlarà de multiculturalitat, pot semblar un tòpic, eh?
Però jo crec que darrere d'aquest...
Precisament perquè no està especificat així en cap moment
d'una manera clàssica en els evangelis,
en cap moment està interpretat d'una manera evident,
és una qüestió, potser si voleu, més críptica
que estem fent aquí a partir d'anàlisis de diferents llibres, no?
Jo he parlat d'aquest del Cardini,
hi ha un altre del Pepe Rodríguez que parla del Nadal també,
que dona pista sobre aquest sentit.
Jo crec que més enllà d'això, d'aquest tòpic,
sí que realment hi ha una qüestió curiosa, no?,
de trobada, no?, entre les races.
Evidentment, aquí cadascú després pot dir el que vulgui, no?
Però jo crec que hi ha hagut un...
i va bé en el seu, com a mínim, en el seu origen
una voluntat de quadrar, diguéssim,
un discurs molt de diàleg, no?
Que a més a més, si ho analitzeu amb calma,
home, no sé ben bé,
si no es busca un sentit d'aquest tipus, no?
És a dir, no té massa idea, no?,
de crear aquesta trama novel·lesca, pràcticament, no?
És a dir, això des d'un punt de vista té una càrrega literària
molt bonica, però vull dir que realment,
si no hi pensem que darrere es va intentar crear
o vestir una mica un discurs més profund,
doncs difícilment crec que puguem defensar, no sé, una altra cosa, no?
S'ha de tenir en compte també que hi ha molts detalls
que estan quadrats, eh?
Perquè, per exemple, els mateixos productes que porten,
que també ha sigut, doncs, molt variats, no?,
però que realment la gent diu,
els reis porten or, mirra i encens, no?
D'entrada, no sé, hi ha un document que,
entre els molts que estem utilitzant, no?,
però hi ha un que parla que el Sior li porta
muselina, púrpura, lli i or, no?,
que Gaspar porta espècies, en plural, no?,
nard, canela i encens, no?,
i que Baltasar, doncs, porta plata,
pedres precioses, perles, mirra, no?,
i que hi ha una sèrie de coses molt en pres,
però sembla que cada una de les coses que,
dels productes més estàndards que es van portar,
doncs, realment, també tenen un valor
en el cristianisme, no?,
sembla que l'or sempre se li ha identificat
amb el tema de, amb el personatge de Déu,
pròpiament, la mirra,
que era un engüent funerari en aquella època,
se li va identificar amb el personatge de Crist,
i l'encens,
que potser aquest és el que tenim més evident,
perquè encara et fa la funció purificadora
a les processons o als altars, no?,
simbolitzava l'esperitxat, o simbolitza l'esperitxat, no?,
per tant, jo crec que està,
si els productes que s'utilitzen estan pensats i quadrats,
crec que darrere dels personatges, dels mags,
hi ha tot un món de significats, no?,
una semiòtica pensada ja molt al darrere,
que fa, precisament,
que tot el món dels medievalistes més actuals, no?,
parlàvem del Cardini, però a mi m'equadra molt
quan parlem dels mags,
m'equadra molt les novel·les de l'Umberto Eco
amb la història dels mags,
o sigui, les novel·les de l'Umberto Eco,
les coses no passen perquè sí,
sinó que totes tenen un sentit, no?,
i una mica jo crec que passa el mateix en aquesta història,
és a dir, hi ha tota una sèrie de símbols
que intenten traslladar un discurs molt concret, no?,
i que són aprofitats descaradament, no?,
com a mínim per un dels personatges que va fer evangelis,
un dels evangelistes,
que no vol dir que tothom ho expliqués, no?,
però bé, això és una de les coses que també té més riquesa, no?,
és aquest poder absolutament d'atracció
que han tingut aquestes figures,
perquè sense ser l'evangeli, doncs,
diguéssim, un capítol, diguéssim, uniforme en tots els evangelis,
en canvi té una força absoluta, no?,
i fins i tot és, no ho sé,
iconogràficament és una passada
la quantitat d'imatges que han sortit dels mags, no?,
per tant, qualsevol visita, doncs,
a un museu d'art medieval, per exemple,
ens pot comportar,
o que hi hagi peces d'art medieval,
dona agradables sorpreses, no?,
de veure representacions.
Alguna vegada algun oient m'ha comentat,
diuen, ostres,
doncs, una cosa que m'he explicat,
no en relació amb els mags,
perquè potser no havíem tocat aquest tema,
però l'hem vist traslladada amb un quadre, no?,
doncs, una mica,
aquí també hi ha aquesta idea, no?,
és a dir, mirada de veure
algunes de les imatges que estan reflectides,
doncs, en un museu,
per exemple, la tradició dels mags,
segur que això que hem comentat,
que a partir,
posem el segle XVI, no?,
a finals del XVVI,
no trobem personatges foscos, no?,
segurament ens podria ser, no?
En fi, ja...
Avui li hem volgut buscar, com a mínim,
una mica de sentit a aquesta festa
dels Reis Mags de l'Orient,
en fi, sigui pel que sigui,
siguin perquè vinguin de l'Orient,
siguin perquè siguin mags,
siguin pel que siguin tres,
això no ho qüestionis ara, eh?
No ho qüestionarem,
i a més, t'anava a dir que, Jordi,
justament arribarà endemà,
i aquesta és la pura i dura realitat,
dura, no ho sé,
dura sobretot pels organitzadors
de la rebuda.
Jordi Bertran,
moltes gràcies per convertir
aquesta estona amb nosaltres,
per donar-nos,
per il·lustrar-nos una mica,
perquè sí que ens has il·lustrat
una mica sobre el sentit
de les festes dels Reis,
i això, que es portin bé,
que ens portin moltes coses, no?
Esperem, esperem.
Gràcies, sí,
fins la propera setmana.
Vinga.
Adeu, bon dia.