Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estic indignada.
Parlem de diferents esdeveniments coneguts de tots.
També podem incloure, si parlem de comunicació de risc,
que aquest proper dissabte està previst fer un simulacre d'emergència
d'avís a la població.
I bé, són arguments prou importants
com perquè, si us sembla, encetin aquesta tertúlia d'avui.
Jo diria que el simulacre de dissabte ha sigut la gota
que m'ha fet calmar la paciència i s'acabó.
Oi, lo cuento i lo largo a la ràdio i ho explico.
I ho explico.
Perquè són tants casos.
A veure, el Carmel.
El Carmel ha sigut una crisi bàsicament de comunicació.
Jo no entenc per què no preveuen
que quan treuen a mil persones de casa seva,
el primer que han de fer és crear un canal
per comunicar-se amb aquelles mil persones.
No pot ser.
doni'm el telèfon mòbil i l'avisarem.
No, senyor, hi ha mitjans de comunicació de masses.
I mil persones és prou massa.
I més, si els han fotut fora de casa,
com perquè instal·len un canal fluït de comunicació amb aquella gent.
Jo què sé, una cosa tan senzilla i tan tonta
com una emisora municipal, per què serveixen les emisores municipals?
Gràcies per la part que ens toca.
És veritat, però jo sé que tu estàs d'acord amb mi
en què té un complement afegit de servei públic.
És una de les missions d'aquestes empreses de servei públic, evidentment.
Doncs cada hora les emisores municipals
haurien de ser el canal de comunicació d'aquestes mil persones
o d'aquestes mil famílies, perquè ja no ho sé, cada vegada són més.
És que jo penso que hi ha hagut un problema també de coordinació molt important.
És un problema de coordinació.
Que ve a ser el mateix, eh?
És un problema de comunicació, Laura.
Perquè explicaven que amb l'assumpte del Carmel
hi havia 900 persones dedicades entre els hotels, els detalls,
i 900 persones per mil o mil i pico.
Tu que quasi una persona per persona per cara.
Laura, que les pagues tu i les pago jo.
Quan seria tan fàcil com coordinar aquesta comunicació, eh?
un altre tema, la Constitució.
Vols dir que no és aposta?
Que han enviat aquella Constitució tan horrorosa a tothom?
Això d'aquí?
No, no, no, no.
A mi m'ha enviat això per correu, eh?
No, no, el que van enviar, que van enviar el llibret sencer.
Jo és aquesta revisteta que a més avui surt als diaris.
A mi això m'ho han enviat per correu.
No, no, no.
M'ho han enviat al govern de la Generalitat
amb una carta de Pasqual Maragall.
Doncs fa 15 dies a mi em va arribar a casa els dos models.
A mi no m'ha fet la carta, és una carta per tothom.
Estimada Yolanda.
Estimada Yolanda.
És d'aquelles amb tampons, eh?
Sóc un pasqui.
L'epotisme d'escarau, eh?
Tu creus?
Li fa el guinyo.
Ah, mira.
I ara li arriben d'ella.
Bueno, el cas de la Constitució.
Que jo diria que ho han fet.
M'ha estat avalant, eh?
M'ha estat avalant.
És que estic molt...
Digues, digues, digues.
Nani, la Constitució.
La Constitució.
Per què han enviat allò?
Perquè la gent no se n'enteri?
I es deixin emportar.
No us recorda molt el referèndum de la OTAN, tot això?
Que et posen a sobre una càrrega de responsabilitat de dir
si no votes que sí, abarra-te a la contra de les llars.
No votes a Europa.
Si no votes que sí, no votes a Europa.
Exacte.
Eres anti-europeista.
Em sembla que això...
O estàs amb mi o estàs en contra meu.
Exacte.
I per últim, ja per acabar-ho de domar, el tema...
Ara irem desenvolupant tots els temes a poc a poc.
Sí, sí, però jo me'n deixes que els deixi anar tots.
Perquè vaig sentir que s'instal·laven sirenes per espantar els estornells.
A partir del setembre, en nou punts de la ciutat.
I per què no instal·len sirenes?
És perquè sapiguem com està la indústria química.
O és que per no veure-la deixa d'existir?
Per fer veure que no hi ha risc, vivimos en el paraíso.
No, senyor, vivim aquí i si ho sabem, i si ho controlem, i si ho coneixem,
i si estem informats, serà la millor manera que no passem a res.
Jo és que al·lucino.
I ara a sobre fan un simulacre al Polígon Nord.
Instalen unes sirenes i faran trucades selectives per veure si la gent se n'entera o no.
Què passa?
És una qüestió de sort que te n'enteris de si la sirena la sents o no la sents.
A qui no li toqui la trucada no té per què enterar-se'n.
Perdonar, però em sembla que els polítics l'estan cagant.
Que els tècnics, en cas del Carmel, tenen molta culpa, sí,
però que els polítics han d'agafar el rava per les fulles i dir
que han de fer comunicació de risc.
Què és?
Explicar a la gent allò que la gent a vegades no vol sentir.
Però que és importantíssim pel seu desenvolupament social que ho senti.
Perdona, però ara respiro.
Ah, no podia més.
No, no, però mira, està molt bé perquè tenim molts elements damunt la taula.
Jo diria que...
Jo hi ha una cosa que no entenc de tot això que has dit
i del tema de la comunicació de risc.
Ells mateixos, els que prenen les decisions,
s'estalviarien molts problemes si ens diguessin la veritat
des del primer dia i molta claretat.
Perquè som una societat, tot i que hi hagi gent que no ho pensi prou madura,
perquè si ens expliquen les coses, assumir-les amb molta tranquil·litat.
Vull dir, a vegades et sents com a ciutadana menys tinguda
de pensar que no seràs capaç d'assumir
que vius en unes condicions determinades,
amb uns riscos determinats,
que el progrés, que el benestar material
implica tota una sèrie de riscos
que hem d'assumir com a persones que en gaudim d'aquest benestar.
Per tant, a vegades sí que tens raó.
Nani, que et sents menys tinguda i dir
escolti, jo puc entendre perfectament i assumir perfectament.
El que no puc entendre és que ningú em digui res.
Exacte. Tu entens que un metge et digui
mira, vostè té l'atenció alta però no sabem d'on ve.
I això ho entens i li agraeixes al metge.
I et diu, miri, fins que no ho averiguem
vostè no prengui sal, no prengui xuriço,
ho entens? I el metge et diu
no sé d'on ve. Tothom entendria
que els enginyers, els geòlegs, diguessin
perdoni, però és que això no sabem què ha passat.
Ho entens? El que no entens és que el metge
et digui, vostè no té res, surtis
per la porta i t'agafi una trombosi
cerebralec i l'espajarito.
Això és el que no entens. I el que no entens
en el cas dels geòlegs és el mateix, que et diguin
no passa res, tot és perfecte, tot és fantàstic
i la casa s'ha tan sorri pels ciments.
Això és el que indigna. El que indigna és l'engany.
El que indigna és la manca d'informació.
La manipulació. Això és el que indigna.
És que es pensa que si ens ho enten de tot això
no els votarem una cosa tan senzillida com aquesta.
Sí, però és que no...
Aviam, s'equivoquen en aquest sentit.
Perquè tenim el que tenim.
Això és com qui no vol dir que està prenyada.
A veure...
A la llarga surt.
Quina cosa tan assurda.
Perdoneu, però...
Estàs embarazada de ser un poquito.
Un poquito.
Doncs això és també igual.
I en el fons, mira, ara estem...
Jo he fet una ronda que m'he estat patejant
tot el sector químic
perquè tenim un màster...
Estem en plena fase de llançament d'un màster...
Doncs ja hi ha un àrea de comunicació de risc.
Perquè som molt conscients d'aquesta mancança.
Un màster en gestió del risc a la indústria.
I el primer que ens diuen és que no parlem de risc.
No passa res.
No, no en parlem.
Per què no ho dieu?
Seguretat.
Dic, però a veure...
Fins que no comencem a aclarir.
Això mateix que el conflicte forma part de la vida, no?
El risc hi és...
Doncs fem el favor de parlar-ne i de gestionar-lo.
És qüestió de...
Doncs hi ha autèntica por a parlar-ne.
Llavors tens tota la raó del món.
I, òbviament, dius, per què no parlem?
Clar, si vaig veure la canya que li va...
La Mònica Torriba, li va el responsable de comunicació de...
Però és que allò fa ser un cas ja també, molt exigenat.
Clar, que jo només m'havia adonat que van dir que quan els fets fons noticiables...
i dius, bueno, i per decret, no?
Això és noticiable.
És notícia o no és notícia?
O que va realment i dius, ostres, quina relliscada, no?
Quina relliscada.
Però sí que, en general, hi ha una actitud d'amagar el cap sota l'ala.
Per una por assurda, perquè l'únic que es fan és complicar la situació
i fer-la més grossa.
Llavors, el que fan és generar més intranquilitat a la gent, és evident.
És com quan...
I donar peu a l'especulació.
I donar peu a l'especulació.
Perquè no dius que canse, però dius, abans de la sida ja, imagina't, no?
Imagina't, sí.
Però, bueno, és com quan llegeixes allò que algú de les repúbliques
de l'òrbita de la ex-Unió Soviètica s'ha mort,
i dius, perquè també n'he enverinat, claríssimament.
O sigui, ja, segons quines coses, quan la informació...
Si se puso verde, les agirin un seràs i no t'ha rellat.
Doncs és veritat.
Jo crec que és cert que hi ha una...
I tot això són ja en una por i en una manca de confiança en la ciutadania,
que som aquí...
Sí, sí.
Però, bueno, els hi surt bastant malament, perquè cada vegada l'han fet més grossa.
Jo diria que...
Però és que seria fins i tot, com deia la Laura, perdoneu,
seria fins i tot, si parlem en temes de rendibilitat política,
que no sé si hem de parlar en aquests termes,
però hi ha una realitat que és aquesta,
seria més rentable políticament, dir la veritat,
perquè dona credibilitat,
i la gent doncs està com que se sent més segura
en mans d'aquells que han de prendre les decisions.
És una equivocació.
A mi dona la impressió que el que és important de la política
és la gent que fa els discursos,
els que juguen amb les paraules,
que els tècnics, els que realment fan la feina,
aquests són... la fan i punt.
Però els importants...
Perquè, per exemple, quan es parlava de la guerra d'Iraq,
a d'algú mai es deia guerra.
Conflict armat.
Mai, mai.
I si no és una guerra que baixes jo si l'ho vea.
Efectos colaterales.
Sí, sí.
A les víctimes, a les persones que monen,
se'ls diu efectos colaterales.
És una cosa...
I els americans els deia els herois que morten...
I els altres són els invasors, clar, és que...
Jo a vegada, a veure,
hi ha un dirigent polític de Tarragona
que diu que no es pot vincular,
o que és negatiu per la ciutat,
vincular la paraula risc amb la paraula Tarragona,
perquè llavors estem...
El turisme.
Sí.
Es veu que quan venen a Port Aventura
no passen per la refineria,
fan un salt, volen i aterren a Port Aventura.
Doncs el meu fill, quan vas a l'allà,
diu, mama, aquell foc d'allà què és?
Port Aventura o una fàbrica?
Sí, sí.
Però molt normal.
Sí, sí.
Doncs mira, una vegada més els nens
són els que tenen més assenyats,
perquè és molt normal mirar això
i dir-ho així amb aquest to de normalitat.
És el que hi ha.
Doncs jo em sentiria molt més orgullosa
si hi hagués un bon sistema de comunicació.
Jo què sé, una cosa tan tonta com els colors.
Tothom sap que el color verd vol dir que no passa res,
que el color groc vol dir alguna cosa passa,
i que el vermell vol dir apret a córrer.
perquè si no t'agafa el cotxe.
No paris, no paris.
És veritat.
Doncs per què no instal·len un sistema de llums a la ciutat?
Que tu t'aixeques, veus que està verd i no tens cap problema.
Que veus que està groc i poses la ràdio a veure què està passant.
Doncs mira, hi ha una antorxa que s'ha disparada
perquè hi ha hagut una parada en la planta tal,
que està vermell i llavors tu tanques a casa.
Per què això?
Jo em sentiria molt més orgullosa a la meva ciutat
i la gent quan passés per aquí dirien
hosti, xapó, eh?
Perquè allà els van posar un munt de fàbriques de molt de risc
i ho van saber controlar.
I viuen la mar de ve i no passa res.
Per què no?
No, hem d'esperar que passi un carmel aquí
i llavors tots ens clamarem i demanarem dimissions al...
Bueno, un petit carmel.
Jo hem reduït.
Ara calma, eh?
Perquè ha sigut realment...
Algú que li porti un cafè a l'anània
o una aigua, una camamilla, un algo, eh?
Una tila.
Diguem-ne, no ho he seguit de prop,
com tampoc no he seguit,
però veus, el que he pogut veure això als diaris
o escoltar a la ràdio de la part alta també,
la primera sortida va ser...
Com que hi ha la psicosi del carmel,
ara aquí doncs sembla que tot sigui s'enfonsi.
Doncs sembla que no...
S'aprèn de les experiències negatives dels altres
i de moment doncs allò amb molta, molta precaució
i mirant molt les coses.
Sí, sí.
Però després també coses...
A mi em sorprenen les coses.
No ho sé, fa 40 anys es feien les cates d'una manera
o els testimonis que els deixaven
i se segueix fent igual.
L'altre dia...
Això del model...
Aquelles coses que expliquen ara,
que dius que ara tots sabem de cosa de geologia,
ara tots som experts en el tema, eh?
Estem fent un màster.
L'altre dia vaig sentir com parlaves tu
amb el que estava allà a pied de...
Al carrer Compte, amb els veïns, sí.
I hi havia un veï que deia
però jo sé que hi ha unes coses
que m'ha deixat les vibracions.
Un sensor?
Un sensor?
Els vaig a comprar jo amb la de la meva butxaca
i a més m'imaginava anar a la botigua
a comprar un sensor
perquè no hi posava un sensor.
No ho sé, és com per exemple,
ja sé que no té res a veure,
però em segueix sorprenent
que quan tens un atac de pedra
t'estiguis morint allà
i no et puguin donar res
perquè l'atac de pedra ja es passarà, no?
Veu aigua?
No sé, segle XXI.
Que diuen, veu molta aigua?
Sí.
Perquè corri.
Això em sembla una mica igual,
que no evolucionem segons quines coses.
I les cues que es van fer ahir
a les entrades de l'U2
i ningú protestava?
Hi va haver gent aquí a Tarragona?
Jo he al·lucinat.
Aquest matí, al matí,
el Josep, quan venia cap a la ràdio,
molt aviat i ja el carregasòmetre hi havia
en el cas de Tarragona,
va ser extraordinari.
Però en el cas de Barcelona
es veu que ja hi havia gent
que estava 40 hores, 40 hores,
davant d'una porta per comprar una entrada.
Jo no sabia qui era.
Ui, ui, ui.
Nani, u2, que tens fills grans, eh?
Hauries de saber qui són els u2.
No, i per ella mateixa,
que jo tenen una edat també.
I per ella.
I per ella, que tenen una edat, eh?
Que tenen una edat, eh?
Que els u2, perdona.
No, no, però són de la nostra edat, eh?
Els 40 estan, eh?
Me van posar una cançó i la cançó i la cançó ens sona.
Passats.
Però ho va ser això.
Ho va ser i un noi que truca a la ràdio
i diu
em segueix meravellant la gent que fa cua
perquè jo m'he aixecat a tres quarts de nou,
he anat a la vau,
he anat a la cadira,
he connectat a internet
i m'he comprat una entrada.
Ai, que fots.
Hi funcionava, perquè a la venda...
Sí, es col·lapsa.
A partir que es va començar la venda,
es va col·lapsar
i és el que molta gent es preguntava.
Com és possible que se'ns col·lapsi
un sistema de venda d'entrades
en un país modern, civilitzat?
Sempre es col·lapsa.
És que són coses que no les acabes d'entendre.
Quan són aquests grups, sempre es col·lapsa.
A pesar que aquest noi va tenir sort, eh?
Ho he dit, com a tall de...
A mi em sorprèn molt.
I la veritat és que aquesta moral
d'estar-te a 40 hores davant d'una porta
per comprar l'entrada
per veure un grup de música,
clar, probablement és que...
No sé, jo...
Soc jo que em sembla estrany
o és normal?
No sé com ho heu vist vosaltres, això.
Jo m'he quedat...
M'ha cridat molt l'atenció,
però, clar, és que no he sigut mai fans de res.
Per tant, no ho puc entendre i sóc.
Ni de los pecos, en la seva època.
Perdona, però los pecos
li pillen ja un poquito passados, eh?
Sí, los pecos...
Sí, bueno, mira, què vols que et digui?
No, vull dir que ara...
No, jo tampoc entenc que et puguis passar
més d'una hora fent una cua
o més de dos.
No, jo he fet, escolta,
a l'espo, al fòrum vaig fer cua, eh?
Vaig fer tres hores de cua.
Jo no? Jo sí.
Xara, jo saps que tinc capaç
de fer tres hores de cua, per res.
Jo sí, perquè, bueno,
ja havia vingut família de fora,
vull dir allò que vas i dius...
Hi ha un quart d'hora...
Vaig arribar a fer quasi tres hores de cua.
Jo a l'expo de Sevilla
vi tots els pavellons que no tenien cua.
Però quins hores per completar-ne tant?
El que passa és que és...
Mira, no ho sé,
deu ser la majoria de viatges.
Haurà gent jove amb molt de temps lliure.
Gent jove, no.
Hi va haver gent que va demanar festa a la feina.
Gent contemporània dels U2, eh?
Gent de la nostra quinta, eh?
És que els U2 són 40 euros.
Ni U2 ni J4.
Aviam, si m'han de tocado i un dido.
Jo és que no.
Jo que vols que et digui.
Jo ho entenia, que s'hagi cua.
Quan tu t'agrada molt, molt, molt un grup
i tu no el veus
perquè no venen aquí cada any,
doncs mira, s'has de fer 40 hores de cua a la fa.
No te la joventut de la Laura.
No, però jo cua, per exemple, no he fet.
També m'espavilaria per tornar-me amb amics.
Però, per exemple...
També t'ho dic això.
No estaria allà per plantar d'aguantar amb el pipi.
Però no...
M'entens?
Això de les entrades,
de les entrades,
mira, tu,
jo m'he estalviat molt,
però m'he trobat, per exemple,
en el Cirque del Soleil,
de que cada vegada que hi ha allò...
Penses que potser que vingui,
ostres, corrent-se a veure si trobes una entrada,
perquè són aquests espectacles que...
Però, bueno, vas allà i mires,
ah, doncs no estan en venda,
bueno, doncs ja aniré, no?
Però, bueno,
on no hi ha problemes de cua
és aquí al Metropol
o a Segons Coma Albertina,
que hi ha un espectacle
i ja no hi ha a la venda,
no hi ha entrat,
és una cosa que no entenc mai.
Tu en puc a la venda tres.
Sí, sí, no ho he entès jo mai,
això, que deu estar regulat, això, no?
Vull dir, si no coneixis algú,
difícilment trobes entrada.
Però és un espectacle, eh?
Entre la comunicació de risc
i el problema per comprar-te,
és dir, calla, que em quedo a casa
i no em moc d'allà,
perquè quin panorama, no?
Una tortillita.
Quedes a casa i cruces els dents
perquè seas una de les cites seleccionades.
De la Camila i del Carles.
Doncs mira, per primera vegada,
jo que aquestes coses
me les miro bastant de lluny
allà per militància,
com aquell que et diu,
dic, queden bé.
És d'aquelles coses que dius,
nani, a tu aquest rotllo així
sí que et va una mica.
que ets una mica així de la corda,
em diràs que no fan bona parella,
per favor.
Qui?
El Carles i la Camila,
que es casen.
No ho has dit,
es casen a casa.
Aquest xic està bé.
Què fem, nani, què fem?
Amb aquest parell.
Avui he sentit que aquest senyor
té, no sé, por ahí, eh?
150 criats.
que li fan tot.
Que li fan tot.
Li posen la pasta de dins al raspall.
No, no m'ho crec.
Sí, sí.
Li proven que l'aigua estigui...
No, quina munt.
Quina munt.
Quina gòbia.
I quan no tienen necesidades
sociològicas sonores.
Què fan?
Los criados le aplauden.
És que si no, no aguanten.
Oh, oh, oh.
No, no, és que li posen el sabonet a la mà
i li frega les mans.
En cert.
Això diuen.
Això diuen, eh?
De gent d'Urbana.
No, no m'ho crec.
A veure, aquest senyor...
L'altre li fa la Camila.
Jo crec que és dels membres de la família
real britànica
més simpàtica
per la gent anglesa.
I li diuen de tot, eh?
Diuen de tot, que jo no sé...
S'ho han guanyat bastant a pols,
però no sé, fins m'he de creure
que li posen el sabonet a la mà.
Ves dient-li tonto, eh?
La gent li diu de tot,
la gent ho critica molt,
tothom diu que sí té els ajudes de cambra,
però mira, ell va fent.
Sí, per allò.
Això diuen, això diuen.
I per coses tan ínfimes
que fins i tot ens angoixaria
qualsevol persona mínimament normal
que ens la fessin, no?
Això com posar la pasta de dents al raspall.
No sé, també podria ser
d'aquelles coses sensacionalistes.
Em costa creure-hi això, eh?
Que algú que tinguis un algú
que te posa la pasta al...
Avui hi ha els diaris
al costat de les cues
per comprar les entrades d'U2,
al costat de la fotografia,
allò de foto de família
pràcticament del Carlos i la Camilla.
La mesa, la Camilla.
De la Camilla.
Ai, però si això era en portada del país.
En portada del país.
En portada del diari.
En portada de tot arreu.
Doncs, compartint aquesta portada
amb la notícia de les cues d'U2,
hi ha una notícia molt destacada també
que hem pogut sentir els mitjans
ja des d'aquest matí,
que és molt interessant.
És el problema de l'obesitat
a la població infantil al nostre país.
I aquestes mesures que diuen
que s'aplicaran,
tant de bo que s'apliquin,
que els fabricants de productes alimentaris
rebaixin,
com a mínim en un 18%
que en redueixin el greix i la sal,
perquè, clar, porten aquests greixos saturats.
El greix i la sal
perquè aquell pastel
i tot tingui el mateix gust meravellós
i empalagós que té.
Seria interessant que no hi posessin res.
El problema no és només...
Però, Nani,
és que el que s'està mirant
és que no és només el pastisset
i la rebosteria industrial
i afortunadament les famílies
cada cop van amb més compte
i estudis estan veient
que ha baixat el consum d'aquests productes
i els nens i les nenes
tornen a l'entrepàs,
això és una bona notícia,
sinó que són pràcticament
tots els productes alimentaris
que aprenem,
fins i tot d'aquells
que semblen tan inofensius,
porten aquests greixos saturats
i porten excessiva sal.
Es veu que el nostre país,
dins de la Unió Europea,
és dels que tenen més problemes
d'obesitat amb la canalla.
Parlen també dels menjadors escolars,
de tota una sèrie d'hàbits alimentaris
que no només depenen de les famílies
que sempre ens atribueixen la responsabilitat
que tenim,
però no sempre som els culpables de tot.
Doncs és un tema,
jo imagino,
que se'n parlarà molt en els propers dies
i que ens afecta a tots, no?
No sé si s'aconseguirà,
però seria bo que deixessin.
Ara, em fa una mica de por, eh?
Que substituïen la grassa
per colorantes i conservantes.
Jo que la indústria s'ha compromès a fer-ho, eh?
A mi em va cridar molt l'atenció,
perquè ja fa temps que vaig,
quan vaig veure que estàvem
en el rànquing dels 40 principals,
en tema d'obesitat infantil,
me vaig quedar...
Perquè després dius,
no veig tants nens grassos pel carrer,
a veure,
més que si me'n vaig a Anglaterra,
me'n vaig a França,
vaig a un altre lloc,
però si que hi ha uns hàbits,
que Déu-n'hi-do.
Ara,
el que entenc que
el que no pot ser
és que ens hagin deixat
a les famílies
la responsabilitat
dels menjadors
escolars.
És una cosa
que, a veure,
perquè la tenim,
som nosaltres els responsables
de tot,
absolutament.
O sigui,
l'administració
et deixa
l'espai
i organitza
en bastanta mesura,
els monitors,
els contractes tu...
Les ampes,
però no en tots els centres,
no tots els centres.
En molts casos,
però, per exemple,
el cas d'Itàlia,
que conec,
perquè tinc una amiga
que va fer dietista
i la seva feina
per l'Ajuntament de Chesena,
que és una ciutat petitona,
és organitzar,
vetllar
per l'equilibri
alimentari
i la salut
de l'alimentació
dels menjadors
escolars.
I és una responsabilitat
assumida
per les autoritats
locals educatives,
que són les autoritats,
els ajuntaments d'allà.
I en molts casos
hi ha un seguiment
i el mateix
que hi ha
un control sanitari
perquè fa les condicions
higièniques
de les instal·lacions,
es deixa de banda
el control
i llavors,
com que és més fàcil
que la canalla mengi
rebussats
i calamars
i croquetes
i jacobs
en Jacobo
si no mengen
de cullera,
no mengen
unes llagums
estranyes,
vull dir que són rars
les.
Trobo que és un tema
que té una incidència
molt important
i que hauríem de demanar
com a mínim
que ja que hi ha
control sobre
les condicions
bàsiques
d'higiene
també hi hagués
una associació
de responsabilitat
com a mínim
corresponsabilitat.
I això s'hauria de posar
en relació molt
amb el sedentarisme
dels nanos.
Si els nens
mengen
la majoria
mengen al col·legi
té molt menys
al col·legi
jo penso
que la dieta
que està
al col·legi
en termes
generals
jo ja presumeixo
que ha de ser
equilibrada
però posem
que no ho és
si aquest nen
que no pren
una dieta
equilibrada
fa esport
i la bolleria
i les patates
fregides
i totes aquestes coses
es deixen
per el dissabte
a l'hora
de l'aperitiu
ja tenim
molt de guanyar
molt de fregit
molta carn
ah és que no els agrada
doncs és igual
és espagli
si no els agrada
són dues coses
que van
molt relacionades
amb l'altra
sí sí
també
el sedentarisme
a mi
hi ha una notícia
a més
no és d'avui exactament
sinó que va ser
no sé si abans d'ahir
o avui
però tenint en compte
les característiques
d'aquesta tertúlia
trobo que és interessant
posar-la damunt la taula
que és l'augment
de la interrupció
d'embarassos
que hi ha hagut
al nostre país
és a dir
avui dia
que se suposa
que els
els anticonceptius
i les mesures
per evitar els embarassos
doncs
estan a l'abast
de tothom
doncs
han augmentat
les interrupcions
dels embarassos
a mi m'ha sobtat molt
aquesta notícia
és una estudia
més oficial
vull dir que no és allò
que l'educació sexual
a les escoles
dien les coses
però són dones adultes
curiosament
dones adultes
que potser
ningú els hi ha dit res
o que no ho tenen
a l'abast
o que els fa vergonya
preguntar
o que tenen una càrrega
i algunes
no és la primera vegada
vull dir que assumeixen
com una
la interrupció
de l'embaràs
com una contracepció
com una contracepció
que és el que crida
moltíssim l'atenció
jo m'heu admetre
que una dana
avorta per gust
no, no, per gust
això no ho diu ningú
com a opció contraceptiva
l'any l'altre dia
en un despatx meu
una senyora
i em diu
no venia per això
però parlant
de la seva vida
em diu
mira
em van
i diu
durant aquella època
em van tirar fora de la feina
perquè estava embarassada
dic què?
què dius?
dius sí
estava embarassada
i a més m'ho van posar en un paper
cosa que em va semblar
del gènere Lutonto
perquè evidentment
ella va anar corrents
a comissions obreres
però a l'escrit posava
i leig
la triànfola de la feina
por
aborto repetidos
i diu
com si jo
quina l'ombre
del senyor de la feina
si fa aquest paper
no?
com si jo
volgués
avortar repetidament
al·lucinant
encara hi ha gent així
pel món
perdona
però jo
sempre ho dic
vull dir
és mi bandera reivindicativa
otra
ya tengo tantas
que me pare con florero
pero bueno
tres vegades que he tingut fills
tres vegades que he perdut la feina
Laura
i tampoc
soy como un dos
según decís vosotras
yo me veo un poco más mayor
pero bueno
vull dir
i a mi ningú m'ho ha dit
pero casualmente
no vas amb el nen
mira que mono
oh t'ha anat tot bé
és preciós aquest nen
escolta t'has engreixat
no no és que estic embarassada
ah val
està bé
tres vegades
ja no n'he tingut més
home
el factor laboral
diuen que és el que
finalment
fa que
en un percentatge elevat
fa que algunes dones
moltes dones
prenguin la decisió
d'interrompre l'embaràs
el tema de la por
a la pèrdua de la feina
sí
és que a més
amb les hipoteques
que la gent està prenent ara
clar
amb els preus tan alt dels pisos
és que tot va lligat
amb els preus tan alt
les hipoteques estan baixes
però és igual
ens embarguem
el 90% dels dos sous
el preocupant és el que diu la nani
quan et quedis embarassada
comences a tremolar ja
però aviam
a banda d'aquesta consideració
d'analitzar les causes
per les quals
el que diu la nani
és a cap dona
és un plat de gust
això
per tant
és el que sobta més
que hi hagi hagut un augment
a 20 altres maneres
doncs de
jo no sé
clar
per tenir aquesta nòvia
és que no acabo d'entendre
no sé interpretar
no sé
això hauria d'estar contextualitzat
i veure una mica
la resta de
per exemple
d'Europa
no del Consell Superior
d'Investit
sí
jo vaig dir
així un titular
però no he tingut temps
perquè me va cridar l'atenció
sobretot la manera de dir-ho
perquè entenc
que l'empleo
tal com ho diuen
és el factor que més simple
és a l'hora de triar
quan tens fills
és evident
això és evident
perquè si no tens garantit
els mitjans
per mantenir'ls
és un tema important
jo crec que és pesa
i després
si això va acompanyant
la manca de política
de conciliació
que se'n diu ara
ni de serveis
ni de suport
a això
doncs òbviament
cada cop tenim menys fills
cada cop els tenim més grans
cada cop
però clar
jo li dono
a tothom
això
la decisió d'avortar
en principi
és una decisió
que ningú l'aprèn
de manera lluïosa
jo mira
mira
saps què
vaig a dir
dolorosa
és el teu propi cos
òbviament
s'ha de tenir present
perquè tot i tenir
molta cura
i ser molt responsable
i fins i tot
tothom pot tenir
una relliscada
o pot fallar
vull dir que hi ha
un marge sempre
de possibilitats
un risc
d'un embaràs
d'un embaràs
no desitjat
l'ho he comunicat
moltes vegades
d'un embaràs
no desitjat
evidentment
i no sé
que hi ha aquest increment
el que m'ha cridat
m'estava mirant ara
mentre ho deia
és que clar
que el perfil de gent
no és gent
adolescent
si jove
sinó són dones
actives
actives
en el mercat
de treball
però clar
d'on tenir
això
el que hi ha
la majoria
amb aquesta franja
que són per sota
d'entre els 25
i
si són
26,5
els accessos
els mètodes
anticonceptius
en principi
avui en dia
els té
una dona de 25 anys
no parlem d'una adolescència
però és curiós
això m'agradarà
m'ho miraré
si m'ho heu llegit més
probablement per això
els mitjans de comunicació
i des dels mateixos autors
d'aquest estudi
se li va posar èmfasi
perquè creava
una certa perplexitat
que aquest grup de dones
compresos en aquesta edat
i amb aquest perfil social
hi hagués hagut
un augment
en la pràctica
de la interrupció
dels embarassos
són aquelles coses
que mira
dius
Déu-n'hi-do
però vaja
que està clar
que el tema
de la reproducció
van d'esquenes
i que
la factura
la paguem nosaltres
si hem de pagar
el túnel
del Carmel
los criaditos
aquests no els paguem
aquí no paguem
els del Carlos
i la Camilla
mira
algun font
és que la Camilla
si posa Camilla
li dic Camilla
algun euro
es deu anar
des d'Europa
mira
els viatges
de tots els caminants
d'aquí
cap allà
lo pagues tu
Jolanda
però això
la cosa de la Constitució
Europea
no contempla
que hem de passar
de pagar
aquestes coses
el tema de la Constitució
no ho hem tocat
el tema de la Constitució
perquè no tenim temps
però Déu-n'hi-do
estic d'acord
amb la Nani
també
de com s'ha organitzat
aquesta campanya
i aquest plantejament
tan maniqueo
de si no diem que sí
és que estàs en contra d'Europa
per favor
aquestes alçades
no em tractis així
vull dir
jo vull ser
potser molt europeïsta
i puc tenir moltes ganes
de formar part
d'una comunitat
què tal
però vull una Europa
diferent
jo m'he mirat
per què no puc
tota no
la veritat
és que vaig pensar
me la llegiré
però he sigut incapaç
aquesta és la voluntat
que he tingut moltes persones
he buscat els capítols
que fan referència
a la indústria
i el capítol
que fa referència
a la salut pública
comunicación de riego
no existe
no existe
no, no, és bastant
i de la indústria
l'única cosa
que garantitzen
és l'intercanvio
de capitales
i la libre competencia
i nada más
la seguretat
de la indústria
se la passen
al forro de la camilla
sí, sí
la part
la lectura
o sigui
la pintura
matisca
que té
ultraliberal
en quant a
plantellament és
a veure de Giscard d'Esten
precisament
no era
el referèndum de l'OTAN
l'altre dia
que vaig veure el Borrell
jo diria que deia
les mateixes coses
és una qüestió
de responsabilitat
allò
fent-te sentir culpable
si deies que no
pensaves
és que s'ensorrarà el món
és que seré molt dolenta
si dius que no t'alineen
amb l'extrema dreta
super mega
extrema esquerra
ets un antisistema
sí, sí
en fi
parlarem de la Constitució
perquè jo espero
que vindreu un altre dia
repetireu
sí
us convidaré
moltíssimes gràcies
per compartir avui
aquest temps
de Tartulia
Txero Romano
Laura Picona
i Rodríguez
bon cap de setmana
són les 10
pràcticament les notícies
oi
paixó
i Rodríguez
qui
es
toca
parce
i Rodríguez
no
espere
a
era
i Rodríguez
attiva
la