Sintonia de Tertúlia, temps per comentar les notícies d'aquest dijous 17 de febrer.
Avui amb l'advocat en Javi Soler Poblet.
Javi, bon dia.
Hola, molt bon dia.
També ens acompanya l'informàtic Jordi Roca. Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
Tenim pendent l'arribada d'un tercer convidat a la Tertúlia,
el vicepresident de la Societat d'Estudis Econòmics, Joan Besora.
Amb ell també ens agradaria poder comentar algunes de les notícies més destacades de la jornada.
Avui tornem a tenir en el temps de la Tertúlia en primer pla
i com una de les primeres notícies, el cas del carrer Comte,
perquè, en fi, una història que va començar avui fa justament 15 dies
sembla que s'allarga molt més del previst.
Ahir l'Ajuntament i els veïns van consensuar un sistema anomenat micropilotatge
que vol dir la construcció d'uns pilons de formigós soterranis
que connectin els fonaments dels immobles amb la pedra que hi ha al subsol.
És a dir, van consensuar tirant davant aquest sistema
per reforçar aquests edificis afectats al carrer Comte.
També es va donar a entendre que això podria afectar més immobles
i que, per tant, podria haver-hi més allotjaments
i també que això es podria allargar durant unes quantes setmanes
i que, per tant, aquests veïns hauran d'estar fora de casa
durant uns quants dies més.
En fi, tot això, sense poder oblidar que tenim la psicosi,
encara, jo crec que pel tema del Carmel a Barcelona, molt més greu,
però, en fi, dona a entendre que el cas del carrer Comte,
de la part alta de Tarragona, s'allarga molt més del previst.
Com ho veuen tot plegat?
Jordi?
Home, estar quasi que se'nsorri segur que ha de ser...
Jo crec que primer el que hem de fer és tenir cura de les persones,
dels afectats, i mirar que no torni a passar
i després prendre solucions, que es torni a la normalitat
el més aviat possible,
sobretot perquè hi ha gent que té el negoci, la vivenda,
i a veure què passa i que es faci alguna cosa definitiva, no?
Perquè això que se'nsorrin barris sencers o edificis, sobte, no?
Javier.
A mi em sembla que és molt lamentable que s'hagi arribat en aquesta situació,
perquè, si no, jo crec que ho vaig llegir al diari,
que ho portava, que inclús un dels propietaris,
o el propietari de l'immoble afectat i tal,
feia sis mesos que ell ja havia demanat la licència d'obres
per actuar sobre aquest immoble.
Home, jo crec que l'Ajuntament el que hauria de fer
és, aprofitant aquesta situació que s'ha creat,
malauradament s'ha creat,
però potser es pot fer com a conseqüència
que el que hauríem de fer,
i si no és l'únic immoble
o els únics immobles afectats,
jo crec que l'Ajuntament tindria
que crear un organisme de tècnics
que facin un estudi profund
de la situació d'aquestes cases de la part alta,
perquè sembla ser que aquesta en concret
o aquestes en concret van ser cases
que estan aixecades sense fer fonaments.
Per tant, és un perill.
Per tant, un pla, no allò,
el pla integral de la part alta per fer-la bonica.
Escolta, abans de tot això,
assegurem immobles,
assegurem béns i assegurem persones,
i crec que es tindria que fer un estudi molt profund
sobre aquests immobles
que la majoria deuen ser centenaris
que estan allí,
i es tindria que estudiar
que no repetissin aquestes coses,
sinó que abans preveure un pla de previsió,
preveure que,
poguent-se donar aquestes coses,
doncs es puguin evitar
amb un estudi previ
i buscar les solucions
entre l'administració local,
entre els propietaris dels immobles,
els inquilinos que hi pugui haver,
els llogaters que hi pugui haver
en aquests pisos, etcètera,
i llavors hi ha poc a poc,
i no solucionant,
i evitar aquestes alarmes
que no deixen de ser coses
que crec que estic dient,
que es podrien haver evitat
si hi hagués hagut aquesta prevenció
sobre aquests immobles
que es veu des de fora,
que no estan gaire bé.
Saludem el Joan Besorac,
hi ha arribat, Joan, bon dia.
Bon dia.
Hem començat parlant del carrer Comte,
d'aquestes cases,
sembla que els desallotjaments
encara van per llarg.
Què en penses?
Com ho veus?
En principi,
el que he sentit dels contretolians,
estic d'acord amb el que ells han comentat,
evidentment aquí hi ha dues coses a fer,
una, evidentment,
primer que tot apagar el foc,
amb el bon sentit de la paraula,
perquè és un problema greu
que s'ha produït,
a conseqüència d'una sèrie de coses,
unes errades tècniques en el temps,
diguéssim,
que han provocat aquest esfundrament,
però que, evidentment,
com diu el Xavier,
després,
val la pena pensar
a veure què és el que s'ha de fer.
Clar,
el que s'ha de fer
passa des d'una revisió
complerta
de la infraestructura
subterrània
de la part d'alta,
però també passaria
per afectar
la remodelació,
si s'escau,
dels mateixos edificis.
I aquí entrarem a parlar
d'un altre tema ja important,
la implicació, diguéssim,
dels propietaris,
també,
com tenen en altres parts
de la ciutat.
Home, aquí s'ha de parlar
dels diners.
Dels diners,
del que costa, no?
Exacte.
És a dir,
qui se'n fa càrrec d'això?
Que, de fet,
és una de les qüestions,
perdoneu,
que ahir ja va sorgir,
és a dir,
l'Ajuntament parla
amb els veïns,
arriben a l'acord
d'aquest sistema,
això anomenat
micropilotatge,
es calcula,
segons les informacions
que tenim,
que això pot costar
uns 180.000 euros,
però, clar,
encara no està clar
qui assumirà
aquestes despeses.
I, aleshores,
jo els plantejo
qui creuen
que ho hauria de pagar,
si l'administració pública,
l'Ajuntament o...
Aquí jo crec que...
o també els propietaris.
Tornem,
i no és el moment
perquè quan passen coses
parlar de temes
no és a dient
perquè no...
sempre és millor
fer-ho en fred,
però hi ha el tema
que els ajuntaments
no tenen competències
sobre un munt de coses,
ni recursos
sobre un munt de coses
sobre les que
normalment es fa responsable
perquè és l'administració
més propera.
Llavors,
el que no pot ser
és que des d'expropiacions,
anàlisis de terreny,
etcètera,
es faci des de la Generalitat,
però la responsabilitat
sigui en l'Ajuntament.
És a dir,
o tens les competències
o es fa la transferència
de competències
des de la Generalitat
cap als ajuntaments,
el de Reus,
el de Tarragona
o els que estiguin
amb consells comarcals
perquè siguin molt petits
els municipis,
o el que s'ha de fer
és a veure
qui realment
té la responsabilitat.
En aquest cas
sembla clar
que és l'Ajuntament.
Sí,
però hi ha moltes competències
que no les té l'Ajuntament.
Jo crec que l'Ajuntament
la competència
i la facultat
d'expropiatòria
jo crec que la té.
No,
en molts casos no.
en molts casos
ve determinats
per juntes generals
d'habitatge
i coses d'aquesta
i organismes d'aquests.
Jo en aquest moment
recordo la famosa casa
aquella de la pujada
dels bomberos
i tot això
la casa
de la Cala Garça
que també
i aquí també l'Ajuntament.
Jo crec que aquesta facultat
la té.
Però hi ha moltes competències
i sobretot
en l'àmbit de la seguretat
això és segur
que cal fer un urbanisme.
Estic d'acord amb tu.
De totes maneres
jo això que ara
a veure,
no ens podem menjar
el pollastre
abans d'haver el matat,
no?
Jo crec que
ara ja parlem de diners
escolti,
a veure,
jo crec que abans
de parlar de diners
primer
solucionem el tema.
Solucionat el tema
llavors seria
el moment de dir
vinga va,
a veure,
anem a buscar
solucions
al pagament aquest.
Vinga,
propietaris.
Sens dubte
si aquesta casa
queda millorada
jo entenc
que aquest propietari
també se'n beneficia
d'aquesta millora
doncs,
que tampoc
li té
que
impulsar
i dir,
bueno,
doncs vinga,
entre tots
fem-ho tot
i arreglem el tema,
no?
Vull dir,
que jo crec que
abans del tema monetari,
escolta,
primer solucionem el tema
d'aquesta pobra gent
que estan fora de casa
etcètera,
etcètera,
que es quedarà
durant un temps
que no sabrà,
no sé com
se'ls tindrà
que allotjar
i tot això.
Jo crec que
les persones
són prioritàries.
Solucionat el tema
de les persones
parlem del que vulguem.
I el tema
de la competencial
evidentment
fa perdre
molt de temps,
a vegades
estudiant
de qui és la competència,
evidentment el més fàcil
és dir,
bueno,
és culpa de l'Ajuntament
com s'acarrega
la majoria de coses,
però que l'Ajuntament
en principi també,
escolta,
si hi ha un subsol,
diguéssim,
per una conducció
d'aigua
i en aquest cas
i jo desconec
com està la llei
en aquest sentit,
si les conduccions d'aigües
en aquest cas
és competència
de l'empresa de Matxa,
llavors...
Es deia que sí.
És possible,
llavors també,
l'empresa de Matxa
també té certa responsabilitat
en el sentit
que potser no ha fet
una correcta
revisió
de les conduccions d'aigües,
de les fuites
que puguin haver
i tot això
i et dic,
no sóc cap tècnic,
ho parlo des dels coneixements
a nivell periodístic
i estàs sentint,
i reflexions que pots fer
tot això.
Exacte,
jo crec que ara...
Això són coses
de sentit comú,
has de pensar en tot.
No,
jo me n'alegro avui
quan hi visc...
Quan hi visc a la premsa
que s'havia trobat
una solució tècnica
i avui en dia
els enginyers,
escolta,
vull dir,
això ho tenen apamat
i saben perfectament
el que han d'aplicar,
no?
Doncs jo d'aquí me n'alegro.
A partir d'aquí,
qui ho pagarà tot això?
Evidentment,
doncs bueno,
jo crec,
com tu dius,
s'han d'assentar tots
i a veure,
evidentment,
de què disposa l'Ajuntament,
de quins fondos pot,
com tu has dit abans,
de què pot disposar,
doncs,
per fer front en tot això
i, bueno,
i implicar les pàgines interessades.
En principi també,
sí que el veí,
de moment,
està patint,
està patint considerablement,
doncs una desfeta
i, caramba,
ningú ens agradaria
que la nostra casa
s'esfondrés,
no?
Però,
que, bueno,
de cara a una millora
en un futur,
i tot això,
doncs també té alguna cosa
a dir i, escolta,
posem-nos tots
a arreglar el tema,
i penso una cosa
que això ha començat
per una casa
però, segons jo tinc entès,
per el que he llegit
aquest dematí,
s'està dient aquests dies
i ja n'hi ha dos o tres
que també estan allà
mitja figa,
molt petit i molt estret.
És que no és una cosa
d'una sola casa.
Els veïns d'aquí de Tarragona
reprenen el mateix
que els del barri del Carmel?
Jo,
a mi m'agradaria
fer aquesta pregunta.
Aquí no s'ha esfontrat
cap casa, no?
Bueno,
ni s'han enderrocat
cases.
Però hi ha gent afectada
i allà em sembla
que han fet un
per tothom.
Però potser a Jordi Roca
que és comparable
a la situació
del Carmel?
Home, si et quedes sense casa
o si tens perill
que casa teva
s'esfonsi,
jo crec que la situació
és la mateixa.
És a dir,
aquesta gent...
A veure...
Vaja,
per mi sí.
Tu hi aniries a viure,
a dormir,
en aquella casa...
Home,
aquest sistema acordat ahir
justament per tècnics
i sentíem justament
el portaveu de l'equip de govern,
Joan Aregio,
que deia que
amb aquest sistema
del micropilotatge,
que és allò
ficar formigó,
pilons de formigó
soterranis als immobles.
En fi,
les cases,
per dir-ho d'alguna manera,
estaran més segures que mai.
Però tenen dret
a aquesta gent
que se'ls digui
escolta'm,
que si us passa res,
això ho tindreu?
Jo crec que sí,
que se'ls hauria de dir.
Escolta'm,
tranquils,
que rebreu el mateix
que qualsevol.
O és que
no hi compten?
Que si s'arregla millor,
evidentment,
però que
s'ho tingui en compte,
no?
Jo entenc que si
tenen que marxar
d'aquells pisos
perquè ja no s'hi pot viure,
etcètera,
jo crec que alguna indemnització
o ajudes importants
tindran que rebre.
Això ho tinc clar.
Perquè aquestes gent
ara mateix estan patint.
El que passa
és que,
a veure,
jo crec que no és el mateix
el que va passar al Carmel.
Tant de bo que no,
evidentment.
No és el mateix
que aquest moment,
doncs,
a veure,
ningú ha hagut de sortir
a cuiter i corrent
i deixar la casa lliure,
tots els béns allà dintre
i tindrà que anar
a dormir,
però no crec que ha sigut.
És més,
l'alarma...
Sembla que això sigui
un problema només
de l'Ajuntament de Tarragona
quan l'altre sigui
un problema universal
de la pau mundial
i de tot,
no?
Llavors crec que és
una mica injust
el tractament
que està rebent
l'Ajuntament de Tarragona
per ser d'un determinat color
i un altre ajuntament
per ser d'un altre
determinat color.
Home,
jo amb això no he pensat.
A més,
hi ha dos coses diferents,
que una cosa és una negligència
i l'altra és un accident.
Partint d'aquí,
sí que l'afecte és el mateix,
hi ha uns veïns
que estan fora de casa seva,
llavors,
exacte com tu dius,
s'ha d'agafar la cosa
per davant,
solucionar els problemes
d'aquests senyors
i tot això,
però clar,
és un tema diferent.
Primer,
el Carmel,
doncs,
s'ha de demostrar
que és una negligència
i segona,
aquí,
doncs,
bueno,
ha sigut un accident.
Perdona,
no és una negligència d'ara,
eh?
Des de la construcció
del barri
que existeixen
aquests problemes,
eh?
Tanto és,
estem parlant
de l'any 79,
eh?
Sí, però posar-se
a fer metres,
perdona,
però és que el projecte...
10.000 tonelades
de formigó
per tapar les proves,
aquí hi ha coses que...
A veure,
no som desvint
el tema del Carmel, eh?
Sí, exacte.
Ho dir perquè estàvem
centrat-ho en el que no compta.
No, no, perdoneu,
jo només perquè quedi
la constància
que sembla que
el que no és
de determinat color
és culpa dels mateixos
i jo sempre
i l'especulació
i quan no,
no,
llavors és la terra,
el canvi climàtic
o...
I em sembla que no.
Em sembla que no.
Escolta,
a veure,
les oves del metro
i tot això
no és competència
de l'Ajuntament
de Barcelona, eh?
No, no, exacte,
però és del mateix color.
I tots els planells
de tot això
del Carmel
no és de fa un any, eh?
Sí,
el canvi del metro, sí.
És de molt més enrere.
I a més no estava ni aprovat.
És a dir que...
No, si a més
no em refereixo
a aquest cas del Carmel,
em refereixo que
perquè sempre
es prenen els temes
depenent del color polític
de qui és responsable.
És a dir,
però el Jordi Roca
estàs posant aquí clarament
que per...
pel color polític
de les institucions
s'està fent
un tractament diferent.
I tant, i tant.
Joan,
tu hi coincideixes?
Encara que jo,
insisteixo,
a mi no ens semblen
situacions comparables,
però la del Carmel
amb la del Carrecomte,
però...
He fet la comparació
amb el cas aquest,
parlant de negligència.
Jo en cap moment,
quan dic negligència,
no he parlat
de cap qüestió política
en aquest sentit.
I entenc
que no és moment
de parlar de qüestió política.
Ja no ens trobem els greus
i a vegades
ens oblidem
de veure,
evidentment,
si això ho ha fet
un partit
o ho ha fet un altre.
És molt fàcil
tirar les culpes enrere
i que això ja estava fet
i que tot això...
El problema és aquest.
qui hi ha ara
solucions.
Solucions.
I escolta,
doncs...
Dependentment
de quin color
sigui el seu ajuntament.
Ara bé,
ara bé.
I així el Jordi
l'entenc
en el sentit
que, bueno,
si ha sigut tan fàcil
que allà a Barcelona
s'adongués,
diguéssim,
aquesta ajuda
tan ràpida
i tant d'allò,
doncs,
en canvi,
aquí a Tarragona
i a Tarragona,
doncs,
encara que no s'hagi dit res,
no?
Aquí no hem vist ningú,
ni de la Generalitat,
ni del Govern Central,
ningú, no?
És que Barcelona pesa molt.
és que, clar,
llavors estan...
Sí que és veritat
que amb mil afectats
és una magnitud diferent,
però no sé,
això sembla...
Bueno,
és un problema de Tarragona
i ja s'ho faran ells.
I jo crec que no és així,
no van així les coses.
Aquest problema
del carrer Comte
ens obliga de totes maneres
a totes les institucions
i a tots els ciutadans
a plantejar-nos,
en fi,
el conjunt de la part alta,
com a casc antic,
on s'haurien de,
potser,
fer,
doncs,
més revisions,
o, en fi...
Això és el que t'he dit
ja a la primera pregunta,
que s'ha de fer
un equip
de tècnics
que estudiïn la situació
i que casa per casa
que vagin mirant com està
i buscant les solucions.
Sembla que
a la part alta
no s'hagi fet mai res.
A la part alta,
pensem
com estava fa 15 o 20 anys.
Jo crec que la part alta
ha millorat moltíssim.
Fa 15 o 20 anys
estava molt, molt pitjor,
o sigui,
ja hi ha hagut
aquest pla d'acció
a la part alta.
Que ara, evidentment,
doncs, bueno,
evidentment,
passat una època
s'ha de revisar
i s'han de fer una segona cosa,
estic d'acord,
però no oblidem com era.
I el que estava,
diguéssim,
d'empobrida
i oblidada
la part alta
ha tingut una falla
últimament impressionant.
El preu de la vivenda
ha pujat moltíssim,
es pot circular
per tots els carrers
de la part alta,
es pot circular,
cosa que abans
no hi havia ni llum
per poder circular,
per tant,
jo vull dir,
crec que la part alta
ha millorat moltíssim.
que ara cal
fer, doncs,
una revisió
i possiblement
on no s'havia arribat
abans que l'arribar
i estic totalment d'acord
i, bueno,
com qualsevol part
de la ciutat,
no li posaré una diferència.
Jordi,
amb això,
hi estàs d'acord?
Evidentment,
evidentment,
i fer una mica
de cas als tècnics
de tant en tant.
Què vols dir,
que no se'ls hi fa?
No,
perquè a vegades
es prenen decisions polítiques
per quedar bé
o per no quedar bé
i a vegades,
doncs,
s'ha de tenir una mica
de cura
en aquest sentit
i no ho dic
ni per la part alta
ni per enlloc,
no?
Deixem aquesta qüestió.
Perdona,
a veure,
el que deia el Joan
de la part alta i tal,
home,
el primer que es va canviar
ja a la part alta
va ser tot el que veiem
i jo
quan va ser peatonal
i això és de fa molts anys,
això ja va ser
el començament
que es tenia que mirar
i que es tenia que estudiar
la problemàtica
de la part alta.
Deixem aquesta qüestió
d'ella,
parlem d'altres temes,
també aquesta setmana
és notícia
que ha tornat a ser notícia,
ho parlàvem ahir a la tertúlia
i avui els hi torno a plantejar
els nostres convidats,
el tema del Consorci del Camp
perquè va haver-hi reunió
dels òrgans de direcció,
perquè era una reunió
en què es van prendre
diferents acords
on semblava que,
o on sembla,
que, en fi,
hi ha la voluntat
de tirar endavant
el Consorci
malgrat que pugui haver-hi
discrepàncies internes
entre els molts representants
polítics i socials
i econòmics
que hi ha
en aquest organisme.
En fi,
considerant que després
de la reunió
dels òrgans de direcció
de la setmana passada
es pot girar pàgina,
es pot dir
que s'obre una nova etapa,
es pot dir
que hi ha més unitat
o que no,
o com diuen
alguns mitjans de comunicació,
en fi,
hi ha moltes discrepàncies
encara internes
sobre les funcions
i els objectius
i el paper
que ha de jugar
el Consorci
en aquest territori
de l'àrea del Camp.
Com ho veuen?
Joan?
De fet,
quan el Consorci
va néixer
ja va néixer
amb discrepàncies,
el mateix dia
de la fotografia
ja semblava
que ningú
li augurava un futur,
però qui realment
no li augurava un futur
eren gairebé
els propis components,
i llavors,
clar,
ha començat malament
el tema aquest,
però jo crec
que,
i estic segur
de la necessitat
que tens,
perquè jo crec
que qualsevol
lents creat
per portar
uns temes
que potser
d'altres
no han pogut
arribar a fons
o no
els han pogut
portar
com Déu manen,
jo crec
que afegir esforços,
afegir idees
i iniciatives
jo crec
que és important.
El paper
del Consorci
del Camp
en temes
com pot ser
el tema
d'infraestructures
jo crec
que és vital,
és vital,
i així
s'està demostrant
amb el tema
de l'aeroport
de Reus,
a veure si d'una vegada
doncs
en sortim del tema,
a veure si d'una vegada
els
contactes
o convenis
dir-li com vulguis
que es facin
en companyies
aèries
i de baix còs
o sigui
regulars
es puguin portar a terme
i a veure si
el tema
ditjós
de l'aeroport
de Reus
s'acaba ja de parlar
perquè quan s'acabarà
de parlar
serà de senyal
que funcionarà
i tot això.
Per cert,
per incorporar
aquest debat
una nota,
avui el Diari de Tarragona
publica,
és una notícia
que hem vist
al Diari de Tarragona
que la companyia
Ryanair
suprimeix
de manera unilateral
tres vols
matinals
entre setmana
i un dels aeroports
de Londres,
l'aeroport d'Stanted.
Afecta això
dimarts, dimecres
i dijous,
és a dir,
vols intersetmanals
i és una decisió
que pel que es veu
els òrgans del Consorci
la desconeixien.
Per tant,
aquí hi hauria també
una actitud unilateral
per part de la companyia
que estaria incomplint
els acords, no?
Jo crec exacte
que això és el que s'ha de revisar
són els acords
del pacte de la boella
que va haver-hi
i fins i tot
denunciar-ho, no?
És un tema
que la companyia Ryanair
s'està beneficiant
d'aquests acords
en el qual
tots paguem
i quan dic tots
és perquè tots
més o menys
estem vinculats
a les institucions
que formaven
el pacte de la boella
i que...
Té gana.
Estària pensant
en dinar allà.
És possible.
I tot això
i que evidentment
s'ha de revisar, no?
El ressò,
diguéssim,
ciutadà
que té
els vols
de la companyia Ryanair
jo crec que són
molt positius
i crec que és una cosa
que s'ha d'apropitar.
Ara,
jo oferia extensiu
aquestes ajudes
de les companyies
de Baix Gols
a altres tipus
de comunicació també.
A veure,
més opinions
sobre el tema
del consorci
i també
lligat una mica
amb aquesta decisió
de Ryanair.
Home,
a part de l'aeroport
que tot el teixit
empresarial
diu que és increïble
que el camp de Tarragona
no tingui un aeroport
potent,
el tema
del transport públic.
Jo crec que seria
vital
estendre,
per exemple,
l'experiència
que es té aquí a Tarragona
amb el transport públic
i que arribés a Valls,
a Reus,
a Cambrils,
a Torra d'Embarra
i que es fes una xarxa
de debò
i això
aquí tothom
s'ha de mullar.
És a dir,
aquí no val dir
a veure què fem
o esperem que plogui.
No, no,
o ens mullem tots
o així
i jo crec que seria
un bon començament
per consolidar el consorci.
És a dir,
una xarxa
de transport públic.
Perquè a més els ciutadans
ho veurien
com una cosa útil,
com una cosa pràctica.
Si no saps què sembla?
Sembla que sigui,
mira,
ja han quedat per sopar.
Sembla,
perquè si no es fan coses
i aeroport i transport públic
o coses tangibles,
al final no sembla
que sigui alguna cosa útil.
A veure,
jo crec que el consorci
del camp
és una eina de treball
molt important
i necessària
que agrupa
els municipis
importants
del que és
el camp de Tarragona,
les entitats
més importants
que hi ha
al camp de Tarragona,
però
la imatge
que està donant
el consorci
entenc,
entenc,
crec.
És una contínua
picabaralla
si aquest diu blanc
jo tinc de di negre,
si aquest diu gris
jo tinc de di verd
i
si parles amb la gent
del camp
de...
Escolta,
què és el consorci?
Només et diran
i et parlaran
de l'aeroport.
És un tema
que està...
El consorci
és l'aeroport
i jo crec
que el consorci...
Fa més coses, eh?
Bueno,
però a veure,
de cara a la gent,
el consorci
només parla
de l'aeroport
i contínuament
sortim amb l'aeroport.
Ara el Ryanair tal,
ara l'aeroport
no sé quantos.
Jo crec que el consorci
hauria d'explicar
el que té que ser
en realitat
el consorci,
que és una agrupació
de municipis
per donar
millors serveis
i
a millor preu,
per dir-ho d'alguna manera,
a la gent del camp.
I al mateix temps
aquest consorci
també té que servir
perquè la gent
i les persones
que viuen al camp
es beneficin
no solament
d'uns bons serveis,
de tenir un bon transport,
que deies tu,
uns,
no ho sé,
posats a inventar
trens
que passen
pels normals,
de rodalies,
que vagin
que vagin
tal,
diguem,
tramblaus no,
sisplau.
No,
no això,
però que hi hagi,
que les comunicacions
siguin fàcils.
I parlant del tema
de Ryanair,
jo el que em pregunto
és que aquesta companyia
és que
en fa de verdes
i de madures,
fa el que li dóna la gana.
Jo em pregunto,
escolti,
en tot el món
no hi ha una altra
companyia més sèria
que aquesta.
L'altre dia vaig llegir
que fins i tot
Iberia
està ja
plantejant-se
la possibilitat
de crear
una línia
de baix cost.
Escolti,
doncs potser
se van més sèrius
que no podem canviar,
que no hi ha ningú més.
Clar,
perquè escolti,
si aquests senyors,
escolti,
nosaltres
sospenem
amb aquestes d'això,
escolti,
nosaltres tanquem
l'avióport per vostè
i en busquem un altre.
Què en pensen
del tema
Ryanair?
Ryanair,
que ojalà
el tema d'Iberia
fes una línia
de baix cost.
Potser
n'haurà pres
d'aquestes companyies.
És bo que ens aboquem tant
com l'aeroport d'Arreus,
ja ara parlo,
evidentment,
des del punt de vista
de territori,
és bo que ens aboquem tant
amb una única companyia
com Ryanair?
No,
evidentment,
s'hauria d'obrir,
diguéssim,
el ventall,
però evidentment
hi ha el que hi ha,
l'aeroport d'Arreus
actualment
no pot aspirar
a molta més cosa,
o sigui,
per aspirar
a línia regular
evidentment
ha d'haver
un pla director
que s'apliqui ja,
primer que es defineixi,
segona que s'apliqui
i a partir d'aquí
després poder tindre
altres opcions
diguéssim
de tràfic aèri.
Ara bé,
fins ara,
doncs,
bueno,
Ryanair funciona,
sembla ser que funciona,
sembla ser que,
bueno,
amb la imatge corporativa
del senyor
que us representa
a vegades
et fa dubtar,
però bueno,
els resultats
són els que són
i tot això
i jo crec que
les grans línies
tindríem
que aprendre
com se fan
aquestes coses,
si algú pot fer-ho
doncs també,
doncs les altres
també poden fer-ho,
que això
doncs va en detriment
de reduir
alguns costos
del viatge,
bueno,
jo que utilitzo bastant
el pont aèri
de Barcelona a Madrid,
sí,
se m'ha reduït
el suc de taronja
que donaven
d'allò,
però el bitllet
m'ha costat el mateix,
vull dir...
però el bitllet
em costa el mateix,
eh?
i bueno,
sense tot
exacte,
no,
no,
i sí,
vull dir,
i les persones,
les hosteses,
hostesos que estan allí
servint,
doncs sí,
fan moltes viatges
amunt i avall
a vendre coses,
eh?
res més,
o sigui,
també,
bueno,
si per mi
no hi ha cap servei,
però això et costarà més barat,
que és el que s'està fent aquí,
perquè no el necessito,
i he anat amb companyies
com l'I67,
doncs bueno,
no et donen ni target d'embarc,
perquè bueno,
si s'estalguien el cartonet aquell,
doncs mira,
tot això va en redundància
de què?
Del preu.
Ara hi ha altres companyies
com Iberia
que això no ho fa.
Jordi,
què faries tu amb Rallaner,
amb el tema aquest?
Jo,
madura o no?
Jo particularment,
si prenem per exemple
el model americà,
els 60 només volaven els rics,
quan van liberalitzar,
ara vola tothom,
als Estats Units,
jo crec que Europa,
fins que no liberalitzi
el tema aeroports,
i que qui prefereixi la gent,
si la gent vol volar car,
que pagui car,
i si la gent vol volar barat,
que voli barat,
a mi,
jo crec que no tindrà solució,
perquè qualsevol solució
sempre tindrà els inconvenients
i si la gent vol una altra cosa,
perquè clar,
si aquí estem parlant
de posar port de llots
i la gent ha de venir amb Rallaner,
potser no,
potser ens estem equivocant,
i amb temes d'aquests,
jo està bé,
està molt bé
que decideixi el Consorci
del Camp de Tarragona,
i tornant una mica
al tema del transport públic,
que ja sé que
semblava un monogràfic
de l'aeroport,
però per canviar,
ara...
És que desgraciadament
és el que jo em queixava abans,
sembla que el Consorci
sigui l'aeroport i punto.
És un monogràfic Rallaner.
Exacte,
i s'ha acabat.
Però jo crec que té més coses.
Sembla que el Consorci
i Rallaner
siguin una parella de fet,
no?
Exacte.
Jo,
per diversificar
i que es vegi
que el Consorci
és més important,
ara quan hi ha
tota la renovació
del tema
de les línies interurbanes,
a mi m'agradaria personalment
que es decidís
el Consorci
i no la Generalitat,
que es decidís aquí
i no a Barcelona,
perquè Barcelona
tindrà les seves coses,
els seus criteris
i aquí
que puguem decidir nosaltres.
Ja que estem parlant avui tant
de viatges
o de transports com a mínim,
deixi'm acabar també
la tertúlia
parlant d'un altre mitjà
de transport,
el del vaixell,
perquè d'aquí uns minuts
parlarem amb alguns tarragonins
que van patir
l'aventura,
per dir-ho d'alguna manera,
d'aquest creuer
que suposo que
l'hauran vist
per la televisió.
El nom del creuer
ho fem.
Gran guaiager.
El gran viajero,
ja has dit això.
Sí que els va fotre
un gran viatge.
Sí, sí,
a l'autre mundo,
una miqueta més.
Parlarem d'aquí uns minuts
amb alguns dels passatgers
que van viure
aquesta aventura.
Vostès,
si haguéssim patit això,
presentarien clarament
reclamació,
alguna denúncia?
No ho sé,
què farien?
Permeten que doni
la meva opinió
amb el tema,
el transport marítim
és el més econòmic,
el més ecològic
i el que menys perill
comporta, diguéssim.
Per tant,
jo crec que,
evidentment,
és un accident que ha passat,
però no té que tindre
un tracte diferent
diguéssim
els altres,
no?
Si tu tens
un accident
amb el teu vehicle,
deixaràs de tocar
el vehicle
l'altra vegada,
doncs jo crec que no.
Això ha sigut un accident
i el transport marítim
avui dia
ja et dic
que és el més econòmic,
el més segur.
Però la culpa d'aquí és, Joan,
creus tu,
per les informacions que tenim.
És a dir,
aquí hi ha una responsabilitat
del capità de la nau
per haver sortit
del port de Tunísia
tal com estava el mar?
Sí, clar,
la responsabilitat
és de qui el porta.
Evidentment,
està clar que la responsabilitat
és d'aquest senyor.
És possible de totes maneres
que aquest capità
sortís per pressions
de la companyia
perquè han de complir
uns horaris i...
Sí, sí, sí, sí.
Entraríem a parlar,
però entén-me,
no vull diferenciar
els temes de comunicació
o de transport,
més ben dit, no?
O sigui, això passa igualment.
Vull dir,
quan se van posar
els tacògrafors
als camions
és perquè,
d'una certa manera,
hi havia un abús
de circulació
i perquè les mateixes
companyies
o els mateixos interessats
doncs els interessava
fer més hores, no?
No, això és el mateix,
aquestes imprudències
es paguen.
Però la pregunta
que et feies inicialment
de dir
tornaríem agafant
un altre vegell,
sí,
cap problema.
Xavier,
i presentaria denúncia
al Xavier o no?
Ell que és tu,
que ets advocat?
I tant,
jo no presentaria denúncia.
No segur, no?
Jo no presentaria denúncia.
Jo presentaria
una cabella criminal
per una imprudència
com un piano
d'aquest senyor.
I encara que li hagin ordenat
i encara que li hagin...
Escolti,
això de l'obediència de vida
només passava
amb els militars argentins
perquè els absolvessin
a tots, no?
I la gran absolució general.
Jo crec que aquest senyor
va cometre una imprudència
tant en quant
que ell era coneixedor
i estava
en ple coneixement
que li havien anunciat
que s'acostava
un molt mal temps,
un temporal
i malgrat això
aquest senyor
va decidir sortir
i llavors, clar,
les conseqüències
són allò de
les proves
em remeto
de tot el que va passar
i el susto
que devien portar
aquestes persones, no?
I està bé
que diguin
que els accidents marítims
no són culpa
dels presidents del govern
sinó que són culpa
del capità.
Ja m'agradaria
haver sentit això
fa un parell d'anys,
però bé.
Perquè ho deia?
Ah, pel prestig.
Pel prestig, evidentment.
Ah.
Evidentment.
Jordi, presentaries tu
reclamació o denúncia
pel tema...
Jo, personalment,
potser sí que hi aniria
als tribunals
a veure què diuen.
Perquè jo, com a persona,
no puc dir res, no?
Però els tribunals,
a veure què diuen.
Per què surt?
Però sembla ser també
que es va espatllar el barco,
o sigui, que ha sigut, no?
Sí, es van espatllar els motors,
se suposa que pel temporal,
pel propi temporal,
estem parlant d'ones...
No vam poder patir,
o vam patir, diguéssim,
les inclemències del temporal
i no vam poder fer front,
no sé com a començar
a petar les coses, no?
Les imatges han estat
tan espectaculars
que, en fi, es veia
ballar el vaixell
d'una manera
que feia por, eh?
En les pel·lícules de Tormentes
no surten imatges tan salvatges, eh?
Jo crec que s'ha d'anunciar tot.
S'ha de denunciar tot.
S'ha de reclamar, no?
Sí, sí.
Mira,
ja no et dic reclamar,
o sigui,
en el sentit
que aquestes persones
siguin compensades
o recompensades econòmicament
o amb un altre viatge
suplementari.
No, però això,
evidentment,
ha de constar,
ha de constar,
no s'ha d'acabar, doncs,
aquí, no?
De totes maneres,
fent simils allò
de pel·lícules i tot això,
vull dir,
aquesta setmana,
Déu-n'hi-do, no?
Sí, sí.
Entre el color son llames,
el titànic i tot això,
estem portant...
Devíem saber
què passaria això.
Anem-los propagant.
Sí, sí, sí.
Sí, la veritat
és que tenim uns quants dies
amb moltes notícies
en general negatives.
En fi, senyors,
acabem així la tertúlia.
D'aquí uns minuts
continuarem parlant
d'aquest tema,
del vaixell,
del creuer de luxe
que anava pel Mediterrani,
parlarem amb alguns
dels terranins
que van patir
aquesta experiència.
Acabem la tertúlia avui
amb el Joan Besora,
el Jordi Roca
i el Gévi Soler Poblet.
A tots tres,
moltes gràcies
i fins la propera.
Bon dia.
Gràcies.
A alla prossima.
Molt bé.
Fins demà!
Fins demà!