Com cada dimecres aquí al Matí de Tarragona Ràdio,
ens curem en salut a través d'aquest espai
que realitzem amb la col·laboració de la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Una setmana més saludem el seu director gerent,
el doctor Joan Marí Atserà. Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut. Avui ens acompanya també el director mèdic de la xarxa,
el doctor Francesc Pujol. Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. I el tema que avui tractarem potser el sobtarà una mica,
perquè de tant en tant ja ho fem,
de parlar de temes com a més domèstics,
però no per això menys importants.
ara s'acosta a una època en la que fem més vida a l'aire lliure,
sembla que tots sortim més de casa,
i quan diem tots també parlem dels animals de companyia,
els animals domèstics,
i la proposta d'avui és parlar d'aquelles malalties
que poden transmetre determinats animals,
sean domèstics, sean de companyia,
evidentment si no tenim la cura necessària.
Jo m'imagino que parlarem fonamentalment de paràsits
i altres bestioles similars, no?,
que ens poden transmetre determinats animals.
Sí, bé, de fet els animals són éssers vius,
que igual que nosaltres els humans,
són possibles portadors de malalties infeccioses.
Algunes d'aquestes malalties infeccioses
no travessen la cadena de l'animal a la persona,
fins i tot és conegut, per exemple,
que la malaltia de Creus i Jacobs,
la malaltia de les vaques boges,
era una malaltia coneguda amb els animals,
però no hi havia identificat amb les persones,
però no s'identificava amb una transmissió de l'animal,
i en canvi en algun moment determinat
fa el salt del passa de l'animal a l'home.
O sigui, l'home que estava immune a aquestes malalties,
en un moment determinat,
doncs hi ha una probable variació
de la capacitat infecciosa d'aquest virus o d'aquest perió,
i pot aconseguir fer mal a la persona humana.
De fet, se suposa que el virus de la sida,
un dels orígens probables és que esteva en els monos,
i per algun moment determinat,
doncs amb una mutació d'aquestes,
passa dels monos a les persones.
Conegudes són moltes d'aquestes malalties,
i ho són conegudes sobretot per la cadena alimentària, no?
La possibilitat número 1 d'infecció
que puguin transmetre els animals a les persones
està a la cadena alimentària.
D'aquí ve que la necessitat
que tota la cadena alimentària estigui regulada,
i la matança estigui així com fa anys,
tothom i a cada cantonada matava els seus animals,
doncs això està prohibit,
que aquesta prohibició vol dir que els escurcadors
han de ser escurcadors oficials,
i en aquests escurcadors oficials,
en la matança,
hi ha d'haver-hi necessàriament un veterinari
que vigila que realment els animals,
quan arriben i quan se sacrificen,
i després del sacrifici,
hi ha tota una sèrie de protocols que han de seguir
per dictaminar que aquella carn
no pot fer mal a les persones.
I en funció de cada un dels animals,
doncs es fa un tipus de proves amb una altra,
en funció del que es coneix,
que són les possibles malalties de transmissió.
Fins aquí, diríem-ne,
tenim la regulació molt, molt, molt estricta,
i tot i amb això, de tant en tant,
és molt mediàtic que hi hagi algun problema,
de la transmissió dels animals a les persones,
bàsicament en la cadena alimentària.
Però avui volíem fer, posar l'accent,
d'alguna manera,
en possibles malalties que es poden transmetre,
també dels animals a les persones,
dels animals de companyia, bàsicament.
I la, així en genèric,
la necessitat del rigor
dels propietaris d'aquests animals
de seguir també les pautes
que fixen els veterinaris
perquè realment en cas d'accident
o fins i tot sense accident
no pugui passar problemes d'aquest estil.
D'entrada per ells mateixos
i el seu entorn més immediat,
la seva família,
però també per la resta de la humanitat.
Cal tenir molta cura.
Ara entrarem a elaborar una miqueta
aquesta llista o a fer comentari.
Esmentava dues malalties
que són conegudes
per l'opinió pública més contemporàniament,
però tota la vida havíem sentit parlar
de malalties com la mixomatosi,
em penso que es deia així, no?
que sí, era dels conills,
la triquinosi dels porcs,
tot això, clar,
ja deu formar part de la història, no?
Bé, la mixomatosi
no travessava la cadena en principi,
no passaven els humans
i el que va fer va ser,
o quan s'afecta,
perquè encara n'hi ha,
en poc o molt,
el que fa és que fa una mortandat
de tot un munt de conills.
Però no afecta a la persona.
No, no és conegut que faci,
però bé, tornem a estar en aquest grup,
hi ha molts animals que tenen malalties
que no passen a l'home,
però no...
això pot variar en qualsevol moment, no?
Hi ha una mutació
i aquesta mutació pot provocar un canvi.
En el cas de la triquinosi, sí.
En el cas de la triquinosi,
justament el que estava comentant abans,
una de les obligacions dels escurcadors
és que abans d'un seguit
i de la matança
i de fer la prova aquesta
que encara es fa avui en dia
i es detecta
i si es detecta
doncs s'elimina
aquell animal que pugui ser
o que és contaminat.
Això, ara,
el gran avantatge que tenim
és aquesta,
totes aquestes malalties conegudes
o bé com feia anys
hi havia les febres de malta,
la brussel·la,
per la llet
i això, doncs,
gràcies al descobriment
de la pasteurització
que va ser
un dels grans invents,
encara se'n parla poc,
és un dels grans invents
de la química
que aconsegueix
fent un salt molt ràpid
de temperatura,
un punt d'ebullició
molt ràpid de temperatura,
no desnaturalitza
les proteïnes
i no desnaturalitza
els aliments
que aporten la llet
en aquest cas,
però la pasteurització
ara s'ha fet servir
per moltes coses.
Però va néixer amb això,
va néixer per intentar matar
els bacteris
i, en canvi,
no desnaturalitzar
el debò que té
sobretot les proteïnes.
Gràcies a la pasteurització
que avui és universal
i a ningú se li ha hagut
no beure llet
directament de la vaca
sense haver fet prèviament
bullir-la
o pasteuritzar-la,
gràcies a això
doncs és una malaltia
que pràcticament
no es troba, no?
les febres de malta
eren unes febres
realment,
no dic
quotidianes
però cada any
se'n veien, no?
Eren unes febres
altíssimes
amb uns glors musculars
i amb uns pics
febrils
i tremendo, no?
Tot això
se segueix fent,
o sigui,
no es deixa
de pasteuritzar la llet.
Vull dir que
totes aquestes mesures
el que passa
és que s'han incorporat
a la rutina
i no hi parem compte
però se segueixen fent
o sigui,
el control dels escurcadors
i la pasteurització
de la llet,
per exemple,
és una cosa
que està impedint això.
Què passaria
si ho deixéssim de fer?
Doncs,
probablement
en el procés del temps
tornaria a haver
un altre brot
d'aquest estil.
Ja en parlàvem
un altre dia
perquè va dir
allò d'enyorar
tant determinats
productes naturals
no cal que enyorem
tanta naturalitat
en l'alimentació
en determinats camps.
Sí, aquestes són
d'aquelles coses
que a vegades
quan hi ha
una propaganda mediàtica
de determinat
jo crec que una mica
frívola
a vegades
en segons quines coses
una cosa és dir
que determinats
insecticides
etcètera,
etcètera
tenen el seu risc
i això
doncs pot estar
dins la susceptibilitat
de cadascú
i bueno
un ho pot creure
i l'altre no
però d'aquí a dir
que el tractament
i la vigilància
dels aliments
en tota aquesta sèrie
de mesures
això
tant
el natural
és el millor
doncs tornem a posar
la carn
no a la nevera
i veurem
què és el que ens passa
deixem
de despasteuritzar
la llet
i probablement
tornaríem a tindre
totes aquestes malalties
en fi
com bé deia el doctor
el tema de la transmissió
de determinades malalties
a través de l'alimentació
ens ocuparia
en un altre capítol
avui centrem la nostra
atenció
en aquests animals
encantadors
i que els hem de tractar
com a reis
des del punt de vista
sanitari
primer que tot
no doctor Pujol
per no tenir problemes
sí
i tant
i tant
bé
probablement
el que ara
pot interessar més
a la gent
una mica
sense necessitat
d'esbarar
perquè
tot realment
vull dir
si es controlen
els animals domèstics
doncs no
no ha d'haver-hi cap problema
és una mica incidir
o dir
3 o 4
recomanacions
i explicar
una mica
quines són
les malalties
aquestes
que es poden portar
doncs
al gos i al gat
per entendre's
bàsicament
sí
que són els animals
més comuns
a les cases
a part del que ha comentat
fins ara el doctor
Gerà
que serien
temes ja coneguts
de quan menges
cara d'algun animal
del tocino
de les vaques
etcètera
potencialment infectats
per alguna malaltia
aleshores la transmissió
és clara
en el cas dels animals
domèstics
i també
per tenir-ne un coneixement
de quines serien
les mesures de prevenció
bàsicament
hi hauria
dos possibles
maneres
de contagiar
en els humans
no
hi hauria
per una banda
el que seria
la contaminació
d'algun aliment
dels que mengem
fruita
verdura
etcètera
que estigui contaminat
per la fenta
d'algun animal
no controlat
en aquest sentit
els animals
es comporten
com a
reservoris
és a dir
tenen
el microbi
per entendre'ns
desenvolupen
en alguns casos
malaltia
i en d'altres
no en tenen
els animals
de malaltia
sinó que
són portadors
d'aquest microbi
els ous
en algun cas
els eliminen
a través de la femte
i aleshores
pot contaminar
qualsevol
dels aliments
que després
mengem
i si no han fet
les mesures
sanitàries
normals
com és rentar bé
etcètera
això seria probablement
l'objecte
d'un altre capítol
doncs aleshores
aquest ou
el pot ingerir
la persona
i desenvolupar
una malaltia
en aquest sentit
tothom coneix
el que en diuen
el quista de gos
que tothom diu
el quista de gos
que és el quista
tídic
que és una tènia
i aleshores
doncs
quan els gossos
no controlats
doncs
són portadors
d'aquest cuc
i a l'eliminar ous
doncs
nosaltres els podem ingerir
i després
desenvolupar la malaltia
perquè l'home
desenvolupa la malaltia
i els animals
doncs
una mica
són els portadors
i aquesta malaltia
com es manifesta?
aquesta
bàsicament
a l'home
el que fa
és un gran quista
en el fetge
un gran quista
en el fetge
cada vegada
se'n veuen menys casos
precisament
perquè una de les coses
que es fa
amb els gossos
és
fer un tractament periòdic
que ja te'l recomana
el veterinari
en el qual
mates
aquest i d'altres cucs
que poden tenir
per tant
si bé abans
se'n veien bastants
doncs ara
cada vegada
se'n veuen menys
de qui estés i de tílics
que en diuen
la proximitat dels aliments
i aquest tipus de coses
més caldria pensar-ho
en un lloc on es viola el llibre
tipus una granja
una casa de pagès
que no passa en un pis
no?
aquelles persones que tenen
els gossos del pis
sí, sí
les persones que tenen
els gossos habitualment
és a dir
la consigna fonamental
probablement de la sessió d'avui
serà dir que
tothom tranquil
i que simplement
que continuen
anant-hi al veterinari
es tenen els gossets
que hi ha molta tendència
a comprar
o buscar el gosset
o el gat
per tenir-lo
i aleshores
doncs all'hi es té
i ja
quan un s'encança
doncs probablement
no té excessiva
no té la cura
que hauria de tenir
i un goss és
doncs en aquest sentit
també té les seves mesures
i per tant
doncs un
ha de anar al veterinari
i ha de fer els controls
que toquen
etcètera
etcètera
és precisament
per aquest motiu
que malalties
doncs com la ràbia
per exemple
pràcticament
no es veuen
precisament
doncs perquè
això que fem
de portar el gos
al veterinari
i es va vacunant
doncs una de les coses
que se li fa
això antigament
feia molta por
i ara que hi ha
tants gossos abandonats
de vegades
també te fa
una certa recança
això de la ràbia
tot i que no se sent parlar
i antigament
era típic i clàssic
a determinats diaris
fa molts anys
parlem
un home
va ser mossegat
per un gos
que duia la ràbia
no ràpidament
la vacuna
una malaltia mortal
hi havia un autèntic pànic
per aquest aspecte
sí
per això ja ha passat
una mica la història
també
més o menys
estaríem amb el mateix
jo crec que ha passat
la història
perquè realment
se fa el tractament
el que vostè ha dit
jo crec que té tota la raó
del món
vull dir que
en funció de la quantitat
de bèsties incontrolades
això és un
o sigui
en germen
n'hi ha menys
per el que estàvem dient
perquè quan
quan se va
se van eliminant
aquests reservoris
i cada cop en menys
clar
no ve del cel
algú li ha de transmetre
en aquest altre animal
la malaltia
perquè aquest en sigui
per tot el pugui passar
però en funció
de quan més contingent
no controlat
hi hagi
el risc
el risc puja
clar
això de la ràbia
és terrible no?
o era?
jo recordo que hi havia
sí era terrible
el virus de la ràbia
és un virus
amb afectació
neurològica
bàsicament
i certament
en el moment
en què no es disposava
del cèrum antirràbia
doncs
la major part
de gent
que es contagiava
a la ràbia
era mortal
es moria
precisament perquè
per això
tot i que
no es pot baixar
mai la guàrdia
en aquest sentit
doncs
una mica
les consignes
que existeixen
des del punt de vista sanitari
doncs
quan t'emossega
un gos
doncs
el que s'ha de fer
és vigilant el gos
més que la persona
mossegada
per veure si en uns dies
si en uns dies
doncs
un període d'observació
que en diem
desenvolupa
algun signe sugestiu
perquè disposem
del cèrum
i la persona també
després d'una mossegada
de gos
accidental
fins i tot
vull dir que qualsevol gos
perfectament controlat
el teu propi gos
enjugant
te pot mossegar
doncs home
has d'anar
al metge
perquè
doncs
els microbis
que tenen a la boca
el gos
et pot produir
alguna mena d'infecció
i bàsicament
el que fem
és donar antibiòtic
per mossegar
el gos
antibiòtic
i el suero antitetànic
per la transmissió
del tètanos
hi hauria aquest grup
de malalties
i l'altre
que probablement
com vostè feia
en la introducció
doncs és interessant
pel període estival
en què estem
hi ha l'altre grup
de malalties
que es transmeten
no tant perquè
tinguis contacte
amb l'animal
sinó a través
del que en diem
un vector
un vector
és a dir
que és un segon animal
que hi ha per aquí al mig
i que sol ser
o un mosquit
o una garrapata
el que passa
en aquest cas
és que
doncs el gos
té un microbi determinat
el tell
que no li ocasiona
habitualment malaltia
i el que fan ara
les garrapates
és que com que piquen
amb el gos
doncs són capaços
de xuclar el microbi
i aleshores
quan piquen
amb el ser humà
li inyecten el microbi
i el ser humà
desenvolupa malaltia
Quin tipus de malaltia
desenvolupa?
La més freqüent
nosaltres
jo destacaria aquí
dos
que la gent coneix
la primera
que és una malaltia
que tenen molts gossos
que se'n diu
la lesmània
que en l'home
en l'home
dona una malaltia
que se'n diu
el calazar
se'n veuen
ocasionalment
es veuen casos
i és perquè
doncs els gossos
sobretot els de raça
n'hi ha molts
que estan afectats
per la lesmània
i aleshores
quan se detecta
els hi cau el pel
etc.
doncs el veterinari
ja els fa el tractament
que sol ser el mateix
tractament que es fa
amb els humans
i amb això
es controla la malaltia
si no és així
i es té
la lesmània activa
amb una picada
de mosquit
que pot fer
un mosquit amb el gos
el mosquit xuca
la lesmània
i
quan pica
amb un ser humà
doncs
li inyecta la lesmània
que et pot desenvolupar
la malaltia
és una malaltia
que es controla
amb els gossos
tot i que
difícilment
s'acaba de curar
però sí la controla
els veterinaris
amb medicació
i l'altre
seria la garrapata
les d'ara
és una malaltia
que sol venir
es veu
ara
a l'estiu
i aquesta sí
fins i tot
de la zona
mediterrània
és típic
en diem
la febre
botonosa
mediterrània
i és per això
el gos
té un microbi
la garrapata
el pical
en el gos
doncs xucla
aquest microbi
i si
en algun moment
determinat
doncs
acaba
depositant-se
sobre la pell
d'algun home
aquesta esmentada
garrapata
i li pica
doncs
li desenvolupen
una determinada
malaltia
que es caracteritza
per febre
i apareixen taques
a la pell
etcètera
és d'aquelles converses
que comença
a picar-te tot
no
no
no
aviam
per tant
per les seves paraules
el que està claríssim
és que la prevenció
s'ha de fer
amb l'animal
amb el gos
perquè evidentment
no pots evitar
que et piqui un mosquit
no pots evitar
que se t'enganxi
un paràssit
d'aquestes característiques
importantíssim
fer la prevenció
del gos
i ara
mentre vostè ho explicava
en el cas del mosquit
clar
jo no sé si
després
en el desafortunat cas
doncs
que es transmeti
aquesta bacteri
o aquest microbi
si és fàcil
el diagnòstic
en les persones
si la simptomatologia
que presenta
una persona
que estigui
contagiada
d'aquestes dues malalties
es pot diagnosticar
amb un primer cop de vista
i aplicar un tractament
la primera
el que en diem
el calazar
amb l'humà
que és un paràssit
és la leishmania
aquesta que comentàvem
del mosquit
que aquesta és
bastant menys freqüent
aquesta en el moment
en què es manifesta
és una malaltia més
des del punt de vista
de la medicina
que probablement
per la seva
relativa infracció
freqüència
doncs a vegades
d'entrada no hi penses
però tota la seva
simptomatologia
és molt característica
bàsicament
és un emelça
el metge
hi troba
en el malalt
una emelça
molt gran
els glòbuls ròjos
i els glòbuls blancs
i les plaquetes
ho tens baixos
i tot això va amb febre
i ganglis
hi ha uns síndomes
espectaculars
entre cometes
en el seu moment
doncs
acabes
tenint la sospita
el que és la febre
botonosa mediterrània
la de la repata
és molt senzill
perquè
és maldecar febre
i a més t'apareixen
unes taques en la pell
és més freqüent
aquesta?
característiques
aquesta se'n veu
se'n veu
a l'estiu
se'n veu
perquè a garrapates
n'hi ha moltes
i home
vulguis o no
doncs
acaben picant
no sempre
òbviament
no sempre
que una garrapata
ens pica
doncs porta el microbi
ella dins
però
hi ha casos
hi ha casos
en l'àrea mediterrània
que és on està
la riquetsia
que és el microbi
que produeix
això
hi ha casos
de febre botonosa
mediterrània
i es tracten
fàcilment
el ser humà
es tracten
entre tres cicles
i escur
dels gats
podem parlar
alguna cosa
en quant a transmissió
de determinades malalties
o en aquest sentit
diguem-ne
som més inofensius
bé
els gats
ja
es descriu
la típica
la malaltia
que se'n diu
la malaltia
per l'esgarrapada
de gat
que és
transmet
una determinada
bactèria
però aquesta
no
jo incidiria
sobretot
en una
que no és que sigui
una malaltia
extraordinàment
transcendent
però sí que
és una
és una
és un paràcid
que
solen portar
els gats
no controlats
és el toxoplasma
que en diem
no?
això sí que se'n veu més
no?
de toxoplasma
no
no és que se'n vegi més
on s'ha sentit
parlar més
és més popular
bé
avui en dia
se'n parla molt
perquè
pels malalts
que tenen
el virus del SIDA
els malalts
que tenen
el virus del SIDA
estan més predisposats
a tenir determinades
malalties
i aleshores
quan s'infecten
per aquest paràcid
desenvolupen
una malaltia
important
i vistosa
que els genera
molts problemes
les persones
sanes
no immunodeprimides
per entendre'ns
que tenen
les defenses normals
se solen infectar
pel toxoplasma
de fet
molta gent
quan fem anàlisis
tenim anticosos
contra aquest paràcid
però
només un 10 o un 12%
desenvolupa malaltia
ni trenteres
per entendre'ns
fas uns quants ganglis
et sembla
que és una altra cosa
i ja passa
jo comentava
el toxoplasma
perquè és un paràcid
que tenen els gats
no controlats
o poden tenir
i eliminen ous
i allò que comentàvem
doncs que
o tocant alguna cosa
i després
abans
no rentar-te les mans
o bé menjant alguna cosa
que pugui estar infectada
per aquests ous
doncs
se pot ingerir
i el toxoplasma
és important
perquè fins i tot
les dones
quan estan
embarassades
recordaran
moltes
que els fan
molts anàlisis
i els fan
el de la
rubeola
el de la sífilis
determinades
analítiques
que sempre se fan
i una d'elles
que sempre es fa
és la del toxoplasma
per veure
bàsicament
si
en algun moment
s'ha estat en contacte
amb aquest germen
i es tenen anticosos
perquè això dona
unes certes defenses
perquè en el cas
de no ser
no
no
no haver tingut
anticosos
contra aquesta malaltia
una de les malalties
congènites
que en el seu moment
se veien
una toxoplasmossa
que et quidin l'embaràs
podia generar
avortaments
o podia generar
doncs
defectes congènits
malaltia congènita
en el fetus
toxoplasma
és probablement
la del gat
la més
la més freqüent
se'n veu molt poc
comento
perquè les persones
que tenen bones defenses
pràcticament
no manifesten malaltia
el que sí
manifesta en malaltia
són els pacients
que tenen
símptomes de SIDA
per entendre's
o que tenen
la infecció
del virus del SIDA
els ocells
aquests que tenim
en una gàbia
per i dos canaris
això també transmet
algun tipus de
també
a través de la femta
hi ha un d'això
i fan
aquests van per via
tu inhales
l'inhalar
el d'això
el que és el pols
de la femta
dels ocells
i fas
determinades
pneumonies atípiques
que en diem
sí
sí
pràcticament
tothom
com el ser humà
com comentava
el doctor Zara
el ser humà
té malalties
doncs els animals
també
i ens les contagien
altres persones
que conviuen
amb nosaltres
òbviament
si els animals
conviuen
amb nosaltres
si no tenim
la precaució
és lògic
que ens les puguin
transmetre
o sigui
aquesta infestació
brutal
de coloms
i d'això
de bo
no en té res
perquè
la femta
d'aquests animals
i a més a més
els paràsits
que aporten
amb el seu plomatge
i que realment
quan aixequen el vol
i quan baixen
això
s'escampa
per l'aire
i això
es talla al costat
i l'aire
circula
i la gent respira
tot això
és possible
portador
de malalties
en plural
sí
malalties respiratòries
que en general
Eriksen
i diuen
psitacocis
però
que
depèn
de cada un
d'aquests microorganismes
quin sigui
sigui un fong
o sigui un altre
doncs
et desenvoluparà
un tipus
concret
o diferent
d'aquesta malaltia respiratòria
jo
quan abans
comentàvem
això
dels animals
i dels gossos
són aquests
amb algunes
d'aquestes malalties
com la rica
ciòsis
que dèiem
i en altres entorns
més muntanyencs
per exemple
també
es donen
i es donen
en algunes
de noms
molt curiosos
perquè en el llac del món
n'hi ha diferents
com per exemple
la de les muntanyes rocoses
americana
que el porten
els portadors
no són els gossos
són
una altra
bàsicament
com una mena
d'animals
tipus quirols
però
tipus animals
d'aquest estil
llavors
estem parlant
parlant
jo crec
amb més concentració
dels gossos
i dels gats
perquè
en un àmbit urbà
urbanita
com el que som
doncs és el que hi ha
si ens traslladeixim
en un àmbit més rural
doncs hi ha tota una sèrie
de malalties
que són portadors
animals
en llibertat
diem-ne
i animals
i animals
de companyia
però que clar
els situants
en l'entorn
urbanita
de la ciutat
doncs
el percentatge
més important
està
prové
d'aquest tipus
d'animals
jo no sé si
a tall d'anècdota
des d'aquest punt de vista
ara que comentava
aquest ambient
més urbà
tot i que està
molt protegit
molt controlat
d'un temps cap aquí
ja sabem que
tot i que són espècies
protegides
hi ha una tendència
a adoptar com a animals
de companyia
animals exòtics
tall d'anècdota
jo no sé si s'ha detectat
alguna vegada
alguna malaltia
que pugui
perquè són animals
que més
venen sense cap mena
de control
perquè arriben
d'una forma
poc rigorosa
des del punt de vista legal
no sé si podrien ser
també en un moment
determinat
portadors
a tall d'anècdota
perquè clar
no s'ensenyen
ni s'exhibeixen
jo el coneixement
no en tinc
però a mi
la majoria
deuen ser
patologies
molt semblants
el problema
amb l'animal
o ell té la malaltia
o és un portador
d'una malaltia
que coneixem
que coneixem
de les persones
aquest és el
el problema
més important
és que són malalties
que pateixen
les persones
i per tant
les coneixem
i que
li arriba
a la persona
a través
d'un
o un altre
tipus d'animal
que ell és el portador
i ell és el que
t'infecta
jo amb tot això
el que volia
en tot cas
és fer
insistència
un altre cop
amb la higiene
jo
voldria fer
un encant
d'alguna manera
l'optimisme
perquè
el que sí que és cert
és que si un
tira guaita
una mica enrere
segurament
i jo no diria
més enllà de cinc anys
a la mateixa Tarragona
era absolutament habitual
veure
que la gent
deixava
les
les
les
les
agrades
dient-ho malament
dels gossos
pel carrer
sense que
ningú tingués
el més mínim
neguit
que allò
no podia quedar-se
allà al mig
hi havia
segons quins carrers
de Tarragona
que quan hi passaves
ja sabies
que era
com una mena
de
tenies que anar
vigilant
per on trepitjaves
permanentment
perquè si no
te'n portaves a casa
aquestes afecacions
això
avui encara es dona
en algun cas
però
em dono la sensació
que a través
de les mesures
que ha fet
el propi ajuntament
però jo crec que també
de la consciència col·lectiva
dels ciutadans
això ha canviat radicalment
és que no és només
que faci lleig
és que estem parlant
d'un tema
de salut pública
exactament
no de més bonic
o més net
o més polit
al carrer
sinó
la insistència
perquè després
per allí juguen
crios
i després
que clar
embruta
qualsevol cosa
que paten
en un altre
lloc
la insistència
en totes aquestes
mesures higièniques
és que realment
són mesures
de salut pública
i que allò
que tots
pensàvem
en la cadena alimentar
i els escorcedors
i tal
que evidentment
s'ha de fer
i la cacera
perdoni doctor
el tema de la cacera
ja és més complicat
les peces de caça
que després es consumeixen
sí
en teoria
en teoria
aquestes peces de caça
no poden ser
no es poden entrar
dins la cadena alimentària
sense el control
del veterinari
per tant avui
un jabalí
quan un senglar
en una cacera
de senglars
després de la matança
sense que hagi passat
el veterinari
vigilar
igual que un altre animal
com un tocino
quan s'ha matat
l'escorsador
allò no està autoritzat
a entrar a la cadena alimentària
la perdiu
o qualsevol
au de caça
tampoc està
autoritzada
a passar
la cadena alimentària
sense el control
del veterinari
altra cosa
és que després
les persones
fan
i desfan
però
la carta de caça
no és legal
que
després de la cacera
sense el control
higiénico-sanitari
entri a la cadena alimentària
vagi
a un
restaurant
o que vagi
en una
d'allò
quan algú
en un restaurant
llegeix
que és
javelí
o que ha sigut
no sé
o cervol
o qualsevol altre
necessàriament
després de la caça
ha tingut que passar
un procés
similar
que un animal
amb un escorçador
i doctor Pujol
és que a mi m'ha quedat
un animaló
d'aquests
que jo diria
que és el més popular
que són les pusses
les pusses
que pot tenir un animal
això és la picor
la pussa en si
o pot provocar
algun tipus
de molèstia
o afecció
més important
no
en el cas nostre
les pusses
dels animals
que també tractem
no
no solen
vehiculitzar
cap d'aquestes malalties
que comentàvem
les pusses
en algun cas
sí que
en altres casos
i picant
a altres animals
sí que havien estat
vehicle
de determinades malalties
per exemple
el cas de la peste
era
les pusses
de les rates
que picaven
a les rates
llavors
agafaven el microbi
quan picaven
al ser humà
doncs el transmetien
les pusses
que tenen els gossos
són molestes
i et piquen
però no
transmeten
cap mena
de malaltia
mai entès
per què es diu
allò de males pusses
no entenc
que hi hagi
una pussa bona
però en fi
són aquelles maneres
de parlar
que tenim
tots plegats
un programa
absolutament útil
com intentem
que sigui
aquest espai
curar-se en salut
que realitzem
cada setmana
en col·laboració
amb la xarxa
social i sanitària
de l'Hospital
de Sant Pau
i Santa Tecla
doctor Atzerán
director gerent
doctor Pujol
director mèdic
gràcies per acompanyar-nos
fins la propera setmana
moltes gràcies a vosaltres
a vosaltres