Enric Garriga, molt bon dia.
Bon dia a tothom.
Benvingut. Avui és el darrer capítol
de la sisena temporada d'un quart de català.
A partir de la propera setmana obrirem un parèntesi
perquè, a més, el matí de Tarragona Ràdio
no canvia excessivament el seu format,
però sí que afegeix altres seccions
com a més a diens per l'estiu.
A més, aquest senyor, com gairebé tothom,
té dret a les seves vacances.
Després de Santa Tecla esperem que tornarem
a parlar de l'actualitat de la llengua
perquè notícies segur que n'hi haurà després de l'estiu també.
Tant de bo que les meves vacances d'estiu
coincidissin amb les vacances d'un quart de català,
però no.
Jo només faré un mes com la majoria de mortals.
Jo no sé si s'ha interpretat així ni de bon tros.
Què més voldria l'Enric?
Tant de bo, però jo només faré un mes com la majoria de mortals.
Què més voldria començar demà les vacances
i tornar després de Santa Tecla?
Com els meus fills.
Veus? Tenies que ser...
Anava a dir-te a mestra que els mestres treballen més
que les vacances. Hauries de ser nen.
Sí, però clar, tot té un límit.
Tot té un límit d'edat, sobretot.
T'afeixes, t'afeites i ja no ets un nen.
I dius, ja està, ja no tinc vacances tot l'estiu.
Informacions diverses.
Avui la proposta és fer una mena de panoràmica
de final de temporada.
Sí, una escombrada general per deixar el rafal net.
Deixem el rafal net de brosses i estorns.
I ja el tornarem a omplir.
I durant l'estiu s'anirà omplint.
Molt rebé.
Comencem parlant d'Europa,
que ha estat un dels eixos fonamentals d'aquest espai.
Europa i el català, o el català i Europa.
Sí, com l'altre dia vam dir capítol final amb punts suspensius,
perquè m'imaginava que passarien coses.
I com que avui és l'últim dia del programa,
de la temporada,
i acabo de dir que volem escombrar,
doncs hem de fer un parell d'apostils
a dues coses que vam donar l'altre dia
per quasi definitives,
però que havíem deixat amb punts suspensius.
Una era aquesta, el tema del català a Europa,
que vam parlar que el Consell de Ministres de la Unió Europea
havia acordat l'acceptació d'un ús del català
d'aquella manera que en segons en quins articles
he vist que això ens posa el català
en un nivell de quart o cinquè ordre lingüístic.
Tal com està ara la Unió Europea,
des de les llengües oficials fins a la nostra,
hi ha com a quatre o cinc nivells,
el català es troba al quart o cinquè nivell.
Per davant hi ha les llengües de primera categoria,
les de segona,
les de la serra, la nostra,
que és la quarta o quinta.
Perquè no és ni llengua de treball,
no és ni llengua oficial,
tindrà uns usos limitadets.
Bé, el mateix Consell de Ministres
que va decidir això,
que va atorgar el...
que va concedir aquest estatus
de quarta o cinquena fila al català,
el mateix,
és el que sí,
en aquella mateixa reunió,
o l'endemà mateix,
es van reunir per parlar d'altres oficialitats,
i sí que van reconèixer
l'oficialitat del gàl·lic irlandès,
gàl·lic irlandès,
a la Unió Europea,
que fins ara tenia un estatus de llengua de treball
i ara ha accedit a llengua de primera fila.
Gàl·lic irlandès,
un idioma que parla en uns 700.000 parlants,
en un estat de 3 o 4 milions,
però que té una gran diferència
en l'estatus que té d'oficialitat en el seu país,
que és que a Irlanda,
el gàl·lic irlandès,
és cooficial a tot l'estat.
Encara que només s'utilitzi en algunes zones,
encara que només el parli un terç de la població,
encara que això siguin només 700.000 persones,
però com que té un estat que el reconeix com a oficial,
a Europa també l'ha reconegut com a oficial.
I això també significa,
l'altre dia parlàvem d'allò de les traduccions
i dels intèrprets,
doncs bé, així com el català,
els intèrprets, els traductors i la despesa...
Els pagarem des d'aquí.
Els pagarem nosaltres,
els pagarà Espanya,
i suposo que els pagarà Espanya
amb allò que ens prenen aquí,
i ja parlem d'allò de les polifiscals...
Ui, ui, ui, com a mi...
Ruïna, ruïna.
Doncs bé, els irlandesos no.
Els irlandesos ho pagarà tot l'Unió Europea,
perquè com que és un nivell oficial,
aquests 3 milions i mig d'euros a l'any
els paga l'Unió Europea,
que és el normal.
Però és normal també que el gàl·lic
tingui aquesta categoria tenint en compte
l'estatus jurídic que té el seu propi país.
És el que implica.
No és que els europeus diguin
m'agraden més els gàl·lics que els catalans.
Jurídicament té aquest estatus,
doncs tenen la línia oberta,
el camí obert per fer-ho, no?
Imagino que va partir la cosa.
I si això es paga amb pressuposta a l'Unió Europea,
en el fons els catalans també estarem pagant
els traductors del gàl·lic.
Del gàl·lic.
Oi, creant bon rotllo, eh?
Entre els oients, Enric,
deixant-nos contents per l'estiu.
No, no, clar.
Avui tenim una tàctica ascendent.
Comencem molt malament
i anirem pujant fins a l'arribar a la línia final.
Un altre dels temes d'aquest any
era l'anomenat nivell C a les Balears.
Finalment hi haurà aprovat general per tothom.
S'han desdit d'allò que havíem de fer.
Com ha quedat la cosa?
Bé, aquesta, diguem, va en sentit contrari.
L'anunci del govern de Balears
de rebaixar el nivell d'exigència
per atorgar el nivell C de català
als alumnes que acabessin la quarta d'ESO
havia topat amb el rebuig frontal
del món acadèmic i d'ensenyament.
Els instituts estaven proposant
i hi havia bastantes desenes
ja que s'havien afegit a la proposta
de donar un aprovat general
i vista la situació, el govern de Balears decideix
que de moment això no es farà
i no s'equiparà al nivell segredal amb el quart d'ESO.
El tema no està tancat, però de moment està així.
Però de moment està aturat.
Durant l'estiu el diguem així.
Molt bé.
Un altre titular.
L'Observatori de la Llengua constata
que l'acció de govern al País Valencià,
Catalunya Nord i Balears perjudica la llengua.
Sí.
Per?
Ara ho explico.
Molt bé.
Ara anem fent una de dolenta o una de bona.
Ara aquestes de les de signen negativa.
Després en vindrà una de positiva i una altra
i dues més.
Fixa't.
L'Observatori de la Llengua
és un observatori de la llengua catalana
de la Universitat de Barcelona.
No s'ha de confondre amb un altre observatori de la llengua
que existeix a la Universitat de La Cana,
encara que tots dos organismes tenen una entitat.
No només coincideixen en el nom,
sinó també en els objectius.
I probablement haurien de coincidir
en els resultats dels seus estudis,
segons què estudien, si estudien les mateixes coses.
Bé, més o menys,
aquest, el primer informe de l'Observatori de la Llengua catalana
que presenten els de la Universitat de Barcelona,
els autors del qual són Xavier Vila
i Eva Pons, tots dos professors d'aquesta universitat,
doncs destaquen això.
Evidentment, jo no m'he llegit tot l'informe,
sinó que he llegit resums amb alguns mitjans,
i el resum ve a ser aquest,
que la situació al País Valencià,
la Catalunya Nord i les Balears,
està malament,
i no només això,
sinó que l'acció dels governs respectius d'aquests territoris,
el govern autònom balear,
el govern autònom valencià
i el govern francès,
que és el que afecta a la Catalunya Nord,
doncs no només no són favorables,
sinó que a més a més perjudiquen l'idioma,
perjudiquen el català.
Aquesta és la cosa.
Per què?
Doncs diferents activitats
i diferents actituds dels governs.
El principal problema de la llengua,
diu aquest informe,
és que els governs,
en lloc d'unificar esforços
per aconseguir la plena normalització,
el que fan és que cada un escombra cap a casa,
es preocupa només del seu pati,
del seu jardí,
sense tenir en compte
que es cultiven les mateixes varietats d'hortalisses.
Valgui la metàfora,
a la metàfora,
perquè estem en fa sol,
les plantes creixen,
tot allò.
Sí, sí, és temps de natura.
En lloc d'anar tots a una
per millorar el cultiu,
el que fan és que cada un fa la seva
i així ens va.
Per exemple,
a les comarques del sud de França,
del sud de França,
que és la Catalunya Nord,
l'estat francesa ja sabem
que no reconeix cap estatus oficial a la catalana
ni res que s'hi assembli.
Però en aquesta zona
ha anat cada cop a pitjor, eh?
Si algun espai de parla catalana
ha anat a pitjor en els últims temps,
jo diria que,
bé, jo no soc ningú,
però a mi em dóna la sensació,
pel que véns explicant,
què és aquesta dona?
Bé,
diferenciem dues coses.
Per una banda,
una cosa és la política lingüística
de l'estat francesa.
De l'estat francesa.
Per una altra banda,
les polítiques lingüístiques
d'ajuntaments com el de Perpinyà,
per exemple,
amb el seu regió de cultura,
que han posat plaques bilingües,
coses d'aquestes.
I una altra encara és,
diguem,
l'actitud social.
En l'actitud social,
diguem,
el moviment de la Bressola,
que és l'escola independent
que funciona en català,
i una sèrie de coses.
Diguem,
la iniciativa cívica,
cultural i social
a la Catalunya de l'Ord
ha progressat
aquests últims anys.
Hi ha més gent que sap català
ara que fa 30 anys,
per exemple,
aquest tipus de coses.
Sí,
però per aquesta tasca civil,
podríem dir.
Sí,
per la tasca civil,
per la tasca d'alguns ajuntaments,
aquí entrem la política,
però la local,
la proximitat,
perquè la política general francesa
sempre ha sigut
la del genocidi lingüístic
i continua sent.
i encara perquè acceptessin
allò del català
que es pugui utilitzar
hi ha hagut grans negociacions
difícils i tot això.
Aquesta és la cosa
de l'estat francès
que ja ho sabem com està.
Més o menys això no és oficial
i a més a més
el govern francès
ha sigut sempre el genocidi lingüístic
i ho continua sent
amb tots els idiomes
que no siguin el francès
dins dels seus territoris.
Un altre,
el linfóndum diu
en la mateixa línia destructiva
es viu al País Valencià.
La mateixa línia destructiva
del govern francès
la que practica
la Generalitat Valenciana
més o menys
que ha desenvolupat
un projecte de secessionisme
calculat i progressiu
que inclou el conflicte
del nom de la llengua
i l'elaboració divergent
de la normativa.
D'això,
pot hem sis anys parlant-ne.
Aquí,
sis temporades,
sis anys o sis temporades,
no cal que digui més.
I per l'infóndum diu
tampoc és encoratjadora
la situació de les Illes Balears
on el retorn a les institucions
del Partit Popular
ha comportat la posada en marxa
d'iniciatives
que debiliten la posició del català
com la rebaixa de l'exigència
del nivell C
de català
als funcionaris.
Això que aquest tema
del nivell C de l'ESO
també va per aquest mateix camí,
etcètera, etcètera.
En fi,
un dels autors Vila
diu l'esquessíssima coordinació
en les autoritats
de cada territori
pel que fa a la política lingüística
ha greusat des de fa un parell d'anys
per un veritable retrocés
en les iniciatives de cobració.
Recordem,
a tall d'exemple,
Institut Ramon Llull
que era un institut
que en principi
fos com a mínim
dues comunitats autònomes
ara hi ha només una
i amb prou feines.
Donem una bona notícia.
Passem a una bona notícia.
Un nom propi,
Miquel Àngel Pradilla
de la Universitat Rovira i Virgili
i de la nostra universitat
és nou membre
de la secció filològica
de l'Institut d'Estudis Catalans.
Jo encara diria més.
Miquel Àngel Pradilla
acaba de ser anomenat membre...
A més a més.
Titular oficial
de la secció filològica
de l'Institut d'Estudis Catalans.
Pai de Dupont, Dupont.
Que hi havia.
Dupont, Dupont.
No, però no és ell l'únic,
n'hi ha tres més, atenció.
No, però aquest,
diguem-ne que per proximitat geogràfica, no?
Sí, evidentment,
encapçalo el tema per aquí
perquè jo ho he trobat en un altre lloc
i quan he vist...
Jo tenia una notícia que deia
nous membres de la secció filològica
i dic, a veure qui són.
I dic, ostres,
si hi ha un que és d'aquí,
obrim el tema per aquí.
Miquel Àngel Pradilla,
professor del Departament de Filògica de l'Universitat Rovira i Virgili,
és un dels 38 membres
que actualment constitueixen
aquesta secció filològica.
Els altres que l'acompanyen,
diguem, com a nous titulars
són Moders Prats,
és professor emèrit de la Universitat de Girona,
aquest senyor té 69 anys
i l'any que ve, al fer-ne 70,
deixarà de ser titular de la secció,
diguem-ne,
i passarà a ser emèrit.
Però, bueno, això de moment hi és.
Després, Josep Martínez,
de la Universitat de Alacant,
i Maria Josep Cuenca,
de la Universitat de València.
I l'altre, doncs,
el Miquel Àngel Pradilla,
de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Parlem de campanyes,
que són iniciatives habituals també
a un quart de català.
En tenim de diferència de colors,
la Generalitat Valenciana
engega la campanya
amb valencià naturalment.
Bé,
fins ara acabem de parlar
de que a València la cosa està malament,
segons l'Observatori per la Llengua,
i segons altres coses
que han anat dient durant aquest any.
Però,
sembla que hi ha una...
Aquesta campanya no ha començat.
És una campanya de...
Jo diria,
perquè ens entenguem
tots els que ens estan sentint,
que és una campanya similar
i paral·lela
en objectius
i en característiques
lúdiques i festives
i tot això
a la nostra campanya
del Dona Corda al Català.
La idea és la mateixa.
El funcionament és similar
a base d'espots televisius
i en sales de cine
i atenció,
en cunys radiofònics,
que és el que aquí en diem falques.
Cunys radiofònics,
això...
Cunys és en valencià.
Sí,
és com ho diuen els valencians,
en l'argot periodista i valencià
diuen cunys,
el que aquí en diem falques.
radiofònics.
Lluís,
tira-me unes cunys.
Tira-me unes cunys.
Tira-me unes cunys.
Xec.
Doncs bé,
172 sales,
cunys radiofònics,
tot això per impulsar
l'ús social de la llengua.
La campanya es diu
en valencià naturalment,
si gastaran 120.000 euros,
que això traduït
a les velles pessetes
són 20 milions,
aproximadament.
No està mal.
La campanya
de Dona Corda al Català
en pessetes
em sembla que són 500 milions,
aproximadament.
Aquí se n'estan parlant
de 20.
Bé,
aquí parlem de 500 milions,
no només s'han fet
les falques i tot això,
sinó que s'ha fet
material gràfic,
etcètera.
Aquí estem parlant
només d'una campanya,
diguem,
visual,
en televisions,
cinemes i ràdios.
Molt bé.
Tampoc hem d'anar a comprar
a veure qui s'hi gasta més,
és igual això.
La idea és aquesta campanya...
És una mica de fanfarrons,
tu gastes més que jo,
tot això ja ets,
no?
No és el cas.
No ho deia jo
perquè he dit
que és una campanya
que s'assembla
al Dona Corda al Català
fins a cert punt,
és això,
és per conscienciar
la gent que utilitza el català,
són unes falques
i uns anuncis televisors
en què la gent
ensenya la llengua
i es juga
amb la dualitat
d'ensenyar la llengua
i la docència
de l'ús
i tot això.
I la campanya durarà
fins al 31 de juliol.
Això arriba en un moment
en què hi havia
l'escola valenciana
que plega
associacions cíviques
amb sindicats,
partits polítics,
etcètera,
i tot això del món
de l'ensenyament.
Havien fet
una campanya simbòlica
els últims mesos
a la campanya
que es deia 5 cèntims
per valenciar
i amb aquests 5 cèntims
han recollit monedes
de 5 cèntims
de donacions diverses
perquè la crítica
que fan aquestes entitats
és que la gent
que la gent
valenciana
no es gasta prou
en promoure
l'idioma
al sector de l'ensenyament
ni en cap altre.
Llavors,
havien fet
aquesta campanya
els últims mesos
i han recollit
en total
1.220 euros
de moneda
en moneda
de 5 cèntims
perquè
i han fet
una entrega simbòlica
d'un xec enorme
però també
l'entrega real
a la gent
valenciana
en aquests diners.
És curiós
que han coincidit
en el temps
una cosa
i l'altra.
Dues noves campanyes
de l'organització
pel multilingüisme
monarquia plural
i demanar
la Royal Mail britànica
que treballi
al mercat espanyol.
Sí,
aquest de l'organització
pel multilingüisme
ja sabem
que són una mica
estranys.
Bé, sí.
Són una mica exòtics,
són exòtics.
Sí,
singulars,
singulars.
Són singulars
i un poc curiosis
però enfoquen les coses
d'una manera
que sovint ens sorprenen
com ara
per això he podrat
aquests dos temes
que són curiosos.
Un,
monarquia plural.
La idea és la següent.
Diu,
la concepte de la campanya
de monarquia plural
és que la primera institució
de l'Estat,
la Corona,
assumeixi com a propis
i usi plenament
el castellà,
el català,
el valencià,
el gallec i el basc.
Les demandes
obligats necessàriament
a aquest estat
i que aquest estat
és monàrquic
i que té un monarca
doncs bé,
si es plau per força
ja que hi som
doncs
hi ha una obligació
recíproca.
Nosaltres estem obligats
a patir aquest estat
però volem que la monarquia
respecti les nostres identitats
i tot això
per tant
que la monarquia
sigui plural.
Els de l'Organització
per el Multilingüisme
tenen una cosa
que no ens agrada gaire
als normalitzadors
lingüístics
de per aquí
que és això
que ells han optat
per la denominació
català valencià.
Però bé,
al marge d'això
i d'altres tècnics
que conec
però al marge d'això
el plantejament
plurilingües
ja que no hi ha més remei
que pati la monarquia.
La web de la Sarzuela
en català
o va la cosa per aquí?
No, no,
amb tots els idiomes oficials.
Si la monarquia
si en teoria
és el rei de tots els espanyols
i tots som espanyols
vulguem o no
doncs si és el nostre rei
que ens respecti
i que ens parli
en la nostra llengua.
La idea és aquesta.
I l'excusa
de plantejar això
ara de l'Organització
Multilingüisme
és que com que el govern espanyol
s'està plantejant
que ha de retocar
una mica la Constitució
per igualar
els drets de dones i homes
en el dret a la successió
a la corona
és a dir
allò de la lei sàliga
ja que hem de retocar
retoquem una miqueta més
i que s'aprofita aquest canvi
per regular
per llei
en un marc de plurilingüisme
igualitari
l'ús del castellà
el català
el gallec
i el basc
per part dels membres
de la formació general
i pel que fa a la Royal Mail
de què va exactament el tema
perquè jo m'estic perdent ara
això ja dic que és exòtic
és exòtic
perquè pinten els britànics aquí
clar
que ens han d'enviar
les cartes
amb un mat de segells
que hem d'enviar
les cartes a Londres
perquè ens arribin
no
la idea és molt simple
l'organització
pel multilingüisme
fa sis anys
que va engegar
una campanya
o dues
ja no sé si és una o dues
respecte al tema
de correus i telegrafs
a l'estat espanyol
una era els segells plurals
perquè els segells
que s'editen en aquest país
la fàbrica nacional
de moneda i timbre
i alguna cosa més
que aquests segells
han colponin el català
el castellà
el gallec
i el basc
els quatre idiomes
una altra campanya
que es diu
correus plurals
que el que demana
és la denominació
de l'empresa
i tots els seus serveis
i productes
siguin en català
castellà
ballec i basc
és a dir
l'any 2003
el correus
va iniciar una reforma
d'imatge
en la qual va suprimir
la denominació bilingüe
que utilitzaven
els últims anys
i tal
bé això va ser una campanya
aquestes dues campanyes
no han tingut èxit encara
i per això
els del multilingüisme
com que ara
hi ha una oportunitat
amb allò
de l'alliberament
de fronteres
o no sé com és
que les empreses
poden treballar
en diferents països
conviden a la Royal Mail
britànica
a que vingui
a treballar
a fer ses ells
a Espanya
perquè la Royal Mail
ha demostrat sempre
una gran sensibilitat
envers el galès
per exemple
i té nom oficial
en galès
edita ses ells
en galès
les factors
amb el plurilingüisme
etcètera
i per tant
ja que els correus
espanyols
no ens fan cas
doncs
demanem
veniu baltos
a fer ses ells
aquí
que almenys
un 40%
de la població
del país
se'ls comprarà
perquè són
tots
aquest 40%
que parlem
català i castellà
o castellà i basc
etcètera
havíem anunciat
una breu panoràmica
però la llengua
ens perd
literalment
i se'ns està tirant
el temps a sobre
i encara ens has d'explicar
per exemple
i molt ràpidament
les estrenes cinematogràfiques
en català
de l'estiu
de l'estiu
estrenes
ja mateix
la guerra dels mons
el dia 29
de persones
és un remake
de la famosa
de l'Orson Well
de persones
que no és de dibuixos
vols dir
sí no perquè
és que la meitat
de les cadires
són d'animació
dibuixos
i aquestes
de persones
és que jo també
faig aquesta distència
quan parlo de pel·lis
de persones
o de dibuixos
els que tenim fills
ho hem de fer així
el somni d'una nit
de Sant Joan
aquesta
s'estrenen
l'1 de juliol
i aquesta és d'animació
no sé si és de
no sé en quin tipus
d'animació
si de titelles
de pastellina
de dues dimensions
tres dimensions
de tot això
de paper maixer
però és animació
no són de carn i ossos
no és de persona
els 4 fantàstics
aquestes de carn i ossos
entre cometes
perquè són superherois
doncs això
15 de juliol
Rolo i el secret del pèsol
una altra d'aquestes
d'animació
22 de juliol
anem al mes d'agost
Charlie i la fàbrica
de xocolata
un clàssic
ja surt aquest histió
el 12 d'agost
aquesta és del Tim Burton
era una clàssica
que el Tim Burton
l'ha agafat
i l'ha passat
pels seus filtres
i ara veurem com serà
un altre del Doraemon
el 2 de setembre
Doraemon i els déus del vent
i a partir del setembre
ja de l'últim trimestre
octubre, novembre, desembre
ja haurem estat
tornant per aquí
hi haurà Wallace i Gromit
dels mateixos creadors
d'evasió de l'aranja
aquella de la famosa
les gallines
dels xicanos
aquells
per fi
Wallace i Gromit
que són personatges anteriors
passen a pel·lícula
la llegenda del zorro
segona part
de la famosa
del Banderas
a l'octubre
a final d'estubre
aquest és de carn i ossos
Chicken Little
aquesta no és de carn i ossos
aquest és de pollastre
com el seu nom indica
pollastre animat
un picantó
que diu
un pollastre petit
es veu que el Chicken Little
aquest és una icona
de la cosa infantil americana
ja veus
entre les esponges
és un mite infantil dels Estats Units
i per ells és una pel·lícula
animació
Chicken Little
Harry Potter i el calça de foc
quarta del Harry Potter
el 2 de desembre
i King Kong
Peter Jackson
després de les
de les
de les
hores i hores i hores
d'allò
com es deia allò?
ah
allò dels anells
la trilogia
ah sí
sí
doncs el senyor aquest
de Nova Zelanda
ara fa King Kong
ara
en una només
sí
després de fer
una trilogia
amb no sé quants anys
i no sé quantes hores
ara faré només una pel·lícula
però la farem
però llarga
que sigui gran
King Kong
molt bé
què podem fer gros?
King Kong
molt bé
tercer aniversari del WICAC
miscelània de petits desastres
al món de l'esport
no l'explicarem
no la reflectirem
en tot cas
recordarem l'adreça
i una miqueta
molt ràpidament el contingut
el resum dels 3 anys
és un balanç negatiu
perquè no s'ha avançat
ni s'ha fet res
del que hauria calgut fer
no s'han fet els deures
bàsicament
l'adreça
la 3B dobles
no, per 200
has de veure-les directament
WICAC
WICAC
.org
i aquí
ja trobarem l'informe
el que passa
amb les webs dels esports
doncs per exemple
amb els últims premis
internacionals
com el tenis
per exemple
el tema del Godó
doncs que a les webs
dels tenistes
no n'hi ha ni una
que estigui en català
o amb prou feines
i apareix alguna coseta
en català
els tenistes catalans
Alex Correja
Albert Costa
Joan Carles Ferrero
Carles Mollà
i Rafael Nadal
no tenen ni web
aquests dos
els altres
la tenen però en anglès
en alemany
en frances
però en català no
les webs
com ara
la del
OpenSeat Godó
eh
tampoc
la web oficial
del premi Godó
que es fa a Barcelona
tampoc estava en català
que estava en anglès
o en castellà
i altres esports
per exemple
motor
si el pit de Catalunya
té la web
en català
en castellà
francès
en anglès
però no hi ha ni un pilot
català
que tingui la web
en català
parlo de CETE
Guibernau
Carles Checa
Toni Elías
Rubén Chaus
Jorge Lorenzo
Héctor Deberà
Alex Deberà
tots aquests són catalans
o valencians
o mallorquins
etc
i tots tenen la web
en castellà
i amb altres idemes
en alguns casos
com anglès
però cap la té en català
per anar a buscar
una web
d'un motorista
en català
hem d'anar
al trial
Adam Raga
i Albert Cabestany
tenen la web
en català
Albert Cabestany
en construcció
i per exemple
marques importants
com Derbi
no té versió en català
i SEAT
Espanya
que està allà
a Catalunya
tampoc té versió en català
i per això
els de WICAC
diuen a veure
si els senyors
de la SEAT
que són
una empresa
nostrada
i catalana
de tota la vida
ho fan
algú en català
fem una pausa
per plorar
i després
parlem de novetats
Has oblidat el títol
del llibre comentat?
No has pogut apuntar
a la web
on trobar
aquell programa informàtic
en català?
T'has perdut el telèfon
o l'adreça electrònica
que t'interessa?
No pateixis
Envia un missatge
a eGarriga
arroba
cpnl
punt
o rg
o truca
a l'Enric Garriga
al 977 24
35 27
i t'ho tornarà
a repetir
per correu
o per telèfon
No t'ho perdis
Un quart de català
et respon
Dos quarts d'una
tres minuts
ara dèiem
que moltes d'aquestes notícies
com que no tenen data
de caducitat
haurem d'abundar
després de l'estiu
però ja per acabar
parlem de novetats
editorials
informàtiques
algunes quantes
ens has fet
com una mica de selecció
He fet un menú
per passar l'estiu
sense mi
i tots qui em van llorer
si ho dran l'estiu
Home, per passar l'estiu
els documents notarials
en català
No, aquest no
són les altres coses
El document notarials
en català
és una cosa interessant
i útil
de la plataforma
per la llengua
que és un recull
de documents notarials
en català
que han fet
perquè qualsevol persona
els pugui baixar
i utilitzar
Aquest recull
està fet per un advocat
i un notari
que treballem junts
i per tant
la cosa
des del punt de vista legal
és impecable
i impepinable
I com que ja hem dit
que tots aquests papers
els podem presentar en català
si tenim algun dubte
a l'hora de fer un formulari
doncs aquí tenim
l'occió de trobar-se
Aquí hi ha els models
que qualsevol persona
pot baixar i utilitzar
i que cap notari
us digui que no s'adveixen
és mentida
aquests documents
són vàlids
i són legals
i es poden utilitzar
totalment
Hi ha models d'actes
de poders
de testaments
d'obres noves
de comprevendes
de societats limitades
d'herències
de testimonis
de préstecs
i deutes personals
de capitals patrimonials
perdó, capítols
matrimonials
i dissolucions de comunitats
d'un d'aquests tipus
de documents
n'hi ha uns quants models
o un
i es preveu
que es vagin ampliant
per a qualsevol informació
www.plataforma-llengua.org
Aquí ho trobareu tot
I parlant d'adreces
l'Institut Interuniversitari
Joan Lluís Vives
obre un portal
de recursos lingüístics
Sí
Útil per l'estiu
Aquí ve el menú
que dic
ara que durant l'estiu
jo no parlaré per aquí
si algú té problemes
i necessita suport lingüístic
donaré ara tres temes
molt útils
Un és aquest
Recursos
necessito corrector
traductor
tinc dubtes
necessita un lèxic
un vocabulari
no sé què
Pum
Anem a la web
de l'Institut Interuniversitari
Joan Lluís Vives
que es diu
Llengua Info
Així de fàcil
www.llengua.info
I això
és una web
nova
que aplega
el producte
i treballs
i els resultats
del servei lingüístic
de les 20 universitats
que integren aquest institut
interuniversitari
Per tant no cal que digués més
qualsevol cosa
d'assessorament
correccions, traduccions
consultes, personalitzades
terminologia
redacció de textos manuals
i llibres de text
o coses relatives a
cursos certificats
d'autoprenentatge
o campanyes i voluntariat
en termes de dinamització
ajuts, beques
programes informàtics
qualsevol cosa d'aquestes
de català
aquí ho trobarem
Un cercadeu de notícies
en català
també ens deixes
Sí
perquè si a més a més
de necessitar coses d'aquestes
teniu una mica
de nyonya
que no us expliquen coses
de què passa amb la llengua
a Europa i tot això
i no sabeu com està el tema
i voleu notícies
hi ha una cosa
diré acollonant
ho dic així
com que és l'últim dia
pots dir-ho
perquè és que ho és
és la solució
de la nostra vida
la pròxima temporada
d'un quart de català
serà la temporada
Hoops
Hoops
què és?
és un cercador
de notícies en català
això què vol dir?
que obrim la web
que és molt senzilleta
www.h-u-u-b-s.com
h-u-u-b-s.com
i ens apareix
una finestreta
de recerca
molt simple
posem allà
per exemple
llengua
i això ens busca
en 80 mitjans
de comunicació
notícies relacionades
amb la llengua
si posem llengua catalana
seran notícies
sobre la llengua catalana
així de fàcil
hi ha
80 fonts
per a la llengua catalana
i unes 1.200
en la versió espanyola
a més a més
permet sindicar
les notícies
que surtin
d'una recerca
per posar-les
en qualsevol web
això
de sindicar les notícies
ve a voler dir
que tu pots fer
d'aquí
pots fer un extracte
un enllaç
per posar-la a la teva web
suposant que tu tens
un weblog d'aquests
que tothom
cada vegada més
i tu vols posar notícies
de la llengua catalana
allí
pots treure-les d'aquí
i posar-les allà
i això és molt útil
perquè
hi ha 80 fonts
de la llengua
tu et poses allà
diccionaris de llengua
tindràs allà
notícies sobre diccionaris de llengua
precisament
diccionaris de llengua
per completar l'estiu lingüístic
un diccionari online
molt interessant
que és el traductor
aquell que es diu Salt
ha sortit ja a la versió 3
que el fan
a la Universitat d'Alacant
però a més a més
que ha sortit a la versió 3
ara han fet una adaptació
de les bases de dades
de manera que pots consultar
en línia
tots els diccionaris
bases de dades
i això
és una adreça
també una mica més complicada
www.trobat
trobat
t-r-o-b-a-t
punt
com
barra
servicis
que estem al País Valencià
barra
d-b-o-g-b-a
això
bàsicament
www.trobat.com
barra servicis
i aquí trobarem
tots els diccionaris
del Sal a Línia
que és com tots els diccionaris
tu hi ha una finestra
que poses la paraula
per exemple
i guardent
i em surten
les definicions
i les traduccions
doncs
deixem aquí
un quart de català
una mica més
som generosos
en aquestes coses
i Enric Garriga
havíem de dir-te
que tinguis bon estiu
i que
ens agrada molt
tornar
després de Santa Tecla
sí
ara no diré dimecres més
diré el setembre
més
doncs al setembre
més