.
Faltant dos minuts per un quart de dotze,
la sintonia que ens acompanya cada dimarts en aquest espai setmanal
que realitzem en col·laboració amb el grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
També avui, malgrat ser jornades mig festives,
avui tenim l'equipa completa, podríem dir.
Tenim el Javier Terrés. Javier, bon dia.
Bon dia.
El Víctor Roca, també, bon dia.
Bon dia.
De l'Urdes Guibernau, també. Bon dia, l'Urdes.
Bon dia.
Bon dia i bon any a tots.
Moltes gràcies, igualment.
Com han anat aquests dies, senyors advocats?
Bé, suculentos.
Els advocats treballen o tenen més feina en dies com aquests?
O no fan res, o fan festa?
Treballen, treballen.
Sí que és veritat que algunes dates assenyalades,
els jutjats, que són els que ens marquen la pauta,
doncs paren i nosaltres també anem darrere.
Però molt, molt descansar no descansem, eh?
No? No.
Home, sí, algun dia es va mig gasp,
però realment segueix havent algun senyalament,
guàrdies, detinguts...
Normalment no els d'urgència, temes maltractaments i coses.
És el que anava a dir, no?
Normalment en caps de setmana d'aquests de Nadal o canvi d'any,
el tema de la violència domèstica torna a estar al primer pla de l'actualitat.
És quan es troba la gent durant més hores dels hores normals,
en el que es diu l'habitatge que tenen,
i s'aguanten menys, per dir-ho d'alguna manera, no?
I surten espurnes, els crios a casa, bé.
L'esperit nadaleng no es contagia.
L'esperit nadaleng es trenca al cap de poques hores.
En fi, abans de parlar del tema d'avui,
com a mínim el Víctor i el Xavier volen fer algunes puntualitzacions
respecte al programa de la setmana passada,
en el qual jo no hi era,
ho vam fer amb la Iolanda García, ni el vaig sentir.
En fi, però m'han explicat que calia fer alguna puntualització, no?
Bé, més que res, seguint amb el to de l'altre dia,
doncs que les reformes que en principi es van proposar
i es van posar damunt de la taula amb el programa de l'altre dia,
doncs en guany ens han dit que es desmenteixen total i absolutament
i que realment es deuen el dia puntual de 28 de desembre,
que aquests qui us parlen van aprofitar
per fer una petita inocentada
i agraïm a tothom que ens hagués escoltat
i que ens hagués aguantat,
perquè realment ens ho veiem que serà bastant bé aquí
i, bueno, gràcies a tots per aguantar-nos, no?
Ni el jutge Garzón vindrà de Tarragona,
ni la ciutat judicial es faran la canonja,
ni tampoc les reunions de la comunitat de veïns
es faran en el jutjat,
ni tampoc, i desgraciadament,
una partida de l'IRPF serà destinada a l'assistència jurídica gratuïta, no?
Ja estaria bé.
No hi ha cap possibilitat que alguna d'aquestes coses sigui certa?
A veure, d'innocent podria passar a ser realitat, no?
Mai se sap, a veure si després...
Gràcies i perdó.
Molt bé.
Doncs, acceptades les disculpes,
si és que s'han d'acceptar,
perquè, en fi, quan es parla del dia dels anys innocents,
qualsevol cosa diuen que s'envalida,
però com a mínim, fent-la clarament,
parlem avui d'un tema,
herències,
per què avui parlem d'herències?
Si és que hem de parlar avui per algun motiu en concret
o simplement perquè trobeu que és de prou interès
en aquesta estrena del 2005 parlant d'aquesta qüestió?
A veure, és un tema molt interessant,
en general,
perquè poden afectar qualsevol persona,
qualsevol família,
perquè les herències es comencen a tramitar
o es tramiten pel fet de la mort de qualsevol persona, no?
O torgui o no, o torgui testament,
després ja parlarem d'això.
Potser ajustar-ho amb el dia d'avui
no és cap motiu en especial.
Jo he de dir que ahir vaig llegir al diari
que sembla ser que aquest any
es reformarà la llei de successions
i tot el tema de l'impost de successions a Catalunya
i que hi ha un fet molt important.
Potser començaré la casa per la teulada,
però tothom sap que per heredar es tenen que liquidar
o es tenen que pagar una sèrie d'impostos,
a part d'uns altres passos que farem.
I és molt important el fet que sembla ser
que, així com fins ara,
els parents més propers,
fills, si no recordo almenys,
fins al segon o tercer grau, germans,
no sé si potser els nebots entren o no entren,
la base o la quantitat exenta de pagar impost
eren 3 milions de les antigues pessetes, 18.000 euros,
i ara es vol augmentar,
si no vaig llegir malament, fins a 80.000.
Això significa que qualsevol herència
que tributi per menys de 80.000 pessetes,
o que la quantitat tributable sigui menys de 80.000 euros,
estarà exenta d'impost.
I això és molt important.
Vaig veure fins i tot que la Generalitat
ja havia calculat que haurà de sofregar
39 milions d'euros,
que era una miqueta el desajustament de l'impost.
Això és molt important perquè, esclar,
actualment les herències estan bastant gravades,
per no dir molt gravades,
en relació a altres impostos,
IBEs, impost de transmissions,
actes jurídics documentats,
que són el 1%, el 7%, el 0,5%.
Pensem que les herències,
sempre a partir d'un impost progressiu,
d'aplicació progressiva en base,
o en funció de la base impunible,
bueno, clar, no ho sé,
es poden pagar, doncs, insisteixo,
sempre amb augment, no?,
amb increment,
però 15, 20, 25%, 30%
de la quantitat que es va agradar.
Clar, són impostos gravosos sempre
en funció de la base impunible, no?
A part de la base impunible, imposable,
diria jo que hi ha un altre factor
que encara és més important.
És el grau de parentiu que tingui
la persona que hereda respecte del difunt.
Per què no paga el mateix impost?
l'esposa que els nebots o que els fills.
Llavors, a veure, hem de tenir en compte
aquests factors a l'hora de fixar
el percentatge que s'ha de pagar
a l'administració en funció.
Perquè, a veure,
amb independència que vagi per trams
com podria ser el tema de les hipoteques
o qualsevol altre,
a veure, l'import de transvisions patrimonials
respecte de les hipoteques,
que va per quantitats,
aquí hi ha molt important
el tema del parentiu.
I, per exemple,
ja que hem tractat el tema,
per exemple,
una parella de fet
que no estigui reconeguda ni registrada,
és a dir,
això és el paradigma de parella de fet.
Un senyor jubilat
que s'ajunta amb una senyora jubilada
i que no es casen per no prendre la pensió.
Que això s'ho fan
la immensa majoria de gent gran.
Resulta que quan se mor un d'ells,
per molt que l'altre li hagi deixat un testament
la meitat dels seus béns
o l'ús de fruit dels seus béns
o qualsevol tipus de part
o llegat de la seva herència,
si no pot demostrar d'alguna manera
que era en parella de fet,
haurà de pagar com un estrany,
el qual vol dir un 30%,
una barbaritat.
Llavors,
jo m'he trobat alguna vegada
en aquests casos
que el que es fa
és el que es diria
com un acte de notorietat
o van dos testimonis,
potser el normal
és que vagin
un de la part de l'home
i l'altre de la part de la dona
per donar fe notarialment
en un document notarial
que sí,
que el seu pare,
per part d'un
i la mare de l'altre
per part de l'altre,
convivien,
eren parella de fet
des de feia més de 3 anys
i que com a parella de fet
tenien dret a beneficiar-se
dels mateixos beneficis
que tenen els matrimonis
en el cas de l'herència
i en aquest cas que us parlo
és una herència testamentària,
vull dir que
hi ha menys problema
que una herència intestada
que seria
quan no es fa testament.
Justament a partir d'això últim
que dius,
què passa quan no hi ha un testament,
quan no hi ha cap document?
A veure,
això està regulat
en les diferències lleis
que tenim
i concretament
en el Codic Civil
i en el Codi de la Compilació Catalana
sobre aquest dret
que tenim.
Efectivament,
d'entrada,
hi ha una prelació,
és a dir,
hi ha una preferència
per part de les persones
que estan cridades
a agradar
aquells caudals,
aquells patrimonis
que s'ha deixat per el difunt.
Quan succeix això?
Doncs succeix quan realment
no hi ha un altre document
testamentari,
és a dir,
quan no s'ha fet cap mena
de testament.
D'entrada,
tenim que preveure
que els primers cridats
a poder agradar això
seran els familiars
per línia recta
que diem,
que és una tècnica
una mica en concreta
per explicar-la per ràdio,
que serien els descendants
o bé els ascendents.
Però en aquest sentit
no hi ha més problema
perquè sempre,
doncs,
mitjançant un acte
que es podrà fer
en qualsevol noteria,
aquesta gent
podrà accedir
a través dels canals
que siguin
a ser hereus
d'aquest patrimoni.
el problema està
quan aquesta gent
no té descendència
o no té ascendència.
Llavors,
doncs,
els de cridats
a poder agradar
serien altres familiars
com cosins,
com tiets,
etcètera,
és una altra línia.
Aquesta gent
no és suficient
que hi vagin
a una noteria
a fer
una anomenada
declaració d'hereus,
sinó que
aquesta declaració d'hereus
es té a fer
mitjançant el jutjat
i és un procediment
un procediment
que nosaltres diem
no nosaltres
ho diu la llei
de jurisdicció voluntària
però que en tot moment
un jutge
ha de revisar
i ha de
finalment
doncs
resoldre
que aquella persona
aquella persona
en tot moment
és la que
pot adherar
mitjançant també
la intervenció de fiscals
i tots els que han de
vetllar
perquè aquella legalitat
es compleixi.
És aquesta la situació
una mica
diguéssim
peculiar
que pot succeir
quan no trobem
un testament
quan no trobem
un codi civil
quan no trobem
cap document
de les diferents maneres
que n'hi ha
perquè hi ha diferents
tipus de testaments
que ens indiquin
per qui han d'anar
doncs
els béns patrimonials
que aquella persona
ha deixat en herència.
Què més, Víctor?
Què més podem apuntar
sobre aquest tema?
Home, sobre les herències
moltes coses.
Una qüestió important
és que a Catalunya
les herències
tenen una llei
d'aplicació
la llei de successions
de la Generalitat
diferent
al codi civil
que en principi
és la llei d'aplicació
espanyola
i això es veu
en diverses qüestions
potser una de les més
visibles
és el tema
de la legítima
la legítima
és la part
de l'herència
que es reserva
es reserva
als fills
els descendants
directes
com deia abans
el Javi
parlant més puritat
aquesta legítima
l'estat espanyol
en general
jo desconec
altres comunitats
autònomes
en aquest moment
que puguin tenir
una aplicació
com a Catalunya
però en general
parlant en general
és la tercera part
de l'herència
a dividir entre
tants germans siguin
o tants fills siguin
en aquest cas
Catalunya és la quarta part
aquest és potser
el fet més
o un dels fets més remarcables
n'hi ha d'altres
però que sàpiga
que aquí a Catalunya
tenim una llei específica
un codi específic
formarà part
sembla ser
d'aquest codi civil català
que fa temps
que s'està lluitant
perquè s'aprovi definitivament
i perquè es porti
en pràctica definitivament
que afectaria
totes les matèries
relatives al dret civil
però en matèria
de successions
aquest és un tema
una qüestió
important
important a tractar
realment
quan parlem d'herències
podríem parlar
de moltes coses
de fet
abans
la Lourdes
parlava
d'impost de successions
aquest impost
també es paga
a la Generalitat
de Catalunya
és qui gestiona
aquest impost
per això abans
ja hem dit
que és la Generalitat
la que està tractant
de revisar aquesta llei
a veure si
la base imposable
com ha dit la Lourdes
es augmenta
o es puja
a 80.000 euros
és a dir
que parlant
plenerament
les competències
o la competència
realment
és de
la Generalitat
de Catalunya
en el cas
de liquidació
o de tràmit
de qualsevol
qüestió
relacionada
amb les herències
aquesta diferència
que comentàvem ara
per dona de Catalunya
i la resta d'Espanya
té alguna voluntat
el legislador
aquí a Catalunya
ha tingut alguna voluntat
en concret
que fos així
la diferència
de la legítima
que comentaves
no
jo crec que és una qüestió
és una qüestió
de tradició històrica
de tradició històrica
perquè pensem
que les lleis
es fan en base
a la reiteració
de situacions
d'aquest tipus
llavors Catalunya
té un tret
bueno
tret diferencial
entre altres
molt bé
més dubtes
què passa
l'Urdes
quan en una herència
hi ha deutes
és un gran problema
perquè la gent
es pensa
que quan seré
de sol seré
del patrimoni
i que els deutes
se'n van amb el difunt
a la tumba
i això realment
no és així
vull dir
quan hi ha una herència
el careda
s'emporta els deutes
i s'emporta
el que és el patrimoni
i si els deutes
són molts
molts
molts
a veure
jo
ara aquí
ja és la segona part
diferents solucions
vull dir
la llei preveu
formes
que el patrimoni
que si el patrimoni
del difunt
no cobreix
la totalitat
dels deutes
no repercuteixi
en el patrimoni
de la persona
que hereda
perquè imagina't
que tu
tan content
el teu pare
et deix
una casa
un xalet
bueno
et deix
40.000 coses
i de repent
comencen a sortir
a creedors
que et venen
a reclamar
la part
consell
abans d'acceptar
o de renunciar
amb una herència
que la persona
que l'ha d'acceptar
o renunciar
o repudiar
o el que vulgui fer
se n'assabenti
tant de lo positiu
com de lo negatiu
és a dir
dels deutes
com del patrimoni
i això
s'ho hauria de fer
en teoria
amb el termini
d'un any
des de la mort
del causant
per què?
doncs
perquè hi ha una possibilitat
que preveu
el codi de successions
que seria
l'acceptació
de l'herència
en benefici
d'inventari
què vol dir això?
doncs acceptes
l'herència
condicionada
és a dir
jo accepto l'herència
però si el patrimoni
del meu
en aquest cas
posem el meu pare
si el patrimoni
del meu pare
no cobreix
tots els deutes
que té el meu pare
en cap cas
el meu patrimoni
haurà de cobrir-los
si tu acceptes
l'herència
sense benefici
d'inventari
és a dir
l'acceptes
lliurement
et poden reclamar
perfectament
a tu com hereu
i tu
has de respondre
amb el teu patrimoni
el que el teu pare
ha deixat a deure
llavors
el normal
és
jo a veure
sobretot la gent
que és un consell
que dono més que res
perquè m'he trobat
amb algun problema
d'aquests
i després has de començar
a fer una mica
d'enginyeria jurídica
per aconseguir
que a la persona
que va l'hora d'ha
i en tot cas
si tu veus
que no t'interessa
renuncies a l'herència
repudies l'herència
i escolta
que s'espavilin
els acreedors
amb qui li vagi a tocar
perquè clar
si tu repudies
a l'herència
i tu tens fills
pots
l'herència
va a parar
els teus fills
perquè tu has renunciat
o els teus nebots
o a la persona
que estigui cridada
a la línia successòria
a succeir
un altre punt
pot ser que tu diguis
jo vull renunciar
a l'herència
i jo tinc fills
menors d'edat
com a menors d'edat
legalment
quan un menor d'edat
accepta una herència
sempre
sempre l'accepta
beneficis inventari
en la qual
el secret és
si tu no el vols agafar
perquè ha passat l'any
que has tingut
a veure
des de la mort del causant
tens un any
per acceptar l'herència
beneficis inventari
si passat aquest any
no ho has fet
perquè hi ha molta gent
que fins que no es posa
a mirar papers
i no està en condicions
a veure
és un problema
ja més que físic
és emocional
fins que no està
emocionalment preparat
per poder-se enfrontar
a una situació
de buscar papers
busca herències
te comencen a trucar
creadors
te comencen a trucar gent
t'envien cartes
i vull dir
perquè últimament
m'he trobat
una herència
que portem un any així
i llavors
estem liquidant
a poc a poc
el que podem
l'única forma de fer-ho
és el més ràpid
quan sàpigues
que hi ha deutes
és acceptar
la beneficis inventari
llavors ja
una vegada l'has acceptat
el que vingui
doncs que vingui
i si l'herència
el patrimoni
cobreixen 40 milions
i n'hi ha 60 de deute
n'hi haurà 20
que no cobraran
en tots els casos
l'URDES
hi ha un termini d'un any
per acceptar o renunciar
no
en el cas de
si tu la vols acceptar
amb beneficis inventari
tens un any
només en aquests casos
en els altres casos
pots estar 5 i 6 anys
a veure
la gent
el que fa normalment
perquè fins ara
és el que ha explicat el Víctor
que els impostos
de successions
eren molt elevats
hi ha gent
que es troba
amb el problema
que ha d'acceptar
una herència
i com que no té patrimoni
per poder afrontar
el pagament de l'impost
no la pot acceptar
i l'única forma
seria acceptar-la
i vendre el que heredes
per poder pagar
el que has de donar-li
a l'Estat
solució
la gent espera
que passin 5 anys
una vegada 5 anys
prescriu l'impost
no paga res d'impost
i llavors
passa el que passa
és a dir
amb el cap de 5 anys
els impostos
prescriuen
sí
sempre quan no t'hagin fet
el regidor
l'oficina liquidadora
hagi vist
que hi ha aquesta persona
que no ha liquidat
jo no m'he trobat
amb ningú
pot haver passat
però jo encara no m'he trobat
amb ningú
que li hagin reclamat
pot haver passat
i passa
perquè realment
si tens una persona
de l'oficina liquidadora
que se n'encarrega
de mirar els difunts
i mirar a veure
si les famílies
liquiden el que hi ha
sobretot
si és un tema
amb molt de patrimoni
que aquest és el que passa
moltes vegades
però hi ha vegades
que si s'ha de fer judicialment
hi ha el problema
que pot tardar
perfectament 5 anys
i clar
el temps ja ha passat
de totes maneres
perdó
passa
pot passar
jo no m'he trobat mai
però sé que passa
perquè hi ha moltes maneres
avui en dia
amb els mitjans que hi ha
de detectar
que una persona
per exemple
ha mort
per exemple
pensem que
persones de certa edat
hi ha una cosa
indiciària
com diem els advocats
en persones de certa edat
els bancs
demanen anualment
el que se'n diu
la fe de vida
és a dir
que aquella persona
vagi allí a signar
conforme està viva
què passa
escolti fa dos anys
que aquesta senyora no ve
no
ella és un indici
és un risc
a més a més
la llei
completant una mequeta
el que comentava
l'Urdesara
la llei
diu
que si t'esperes
a partir de la mort
del causant
més de sis mesos
és a dir
tens sis mesos
per liquidar
els impostos
des de la mort
del causant
i
que aquests impostos
es paguin
doncs amb la quantitat
que pertoca
a partir d'aquells sis mesos
poden haver-hi recàrrecs
possibles sancions
llavors clar
imaginem que han passat
l'otípic
l'Eide Murphy
4 anys i mig
són quasi
4 anys
de recàrrecs
de possible
senció
sí que n'hi ha
és a dir
que
és un risc
molta gent
agafa l'otípic
l'escriptura
i la posa al calaix
però clar
jo sé que passa
poc
però passa
pot passar
el que passa
és que depèn de com
sempre la situació
pot vindre
per elements
que potser no controlem
és normal
que normalment
o habitualment
les persones que morin
siguin persones grans
i
també habitualment
no vull dir que sigui
sempre així
béns patrimoni
que tenen
les persones grans
doncs són
el millor béns
que estan malbé
són cases
que potser cauen
són béns
que potser
tenen una situació
en tot moment
que des de fa temps
no es posen en marxa
que succeix
doncs que no és
i això potser més
és de l'ambient rural
no és molt difícil
trobar que
potser
una casa
està
dintre
la llista patrimonial
d'una herència
i aquella casa
potser no es fa res
no es cuida
no es manté
inevitablement
un ajuntament
o qualsevol
intenta saber
qui respon
d'aquella casa
veu que potser
està en herència
veu que no s'ha acceptat
i això implica
que es posin en marxa
diferents
registres
i comunicacions
i que aquests
cinc anys
doncs
es tinguin
requerits
i que després
si no apareguin
per allà
els hereus
que s'han
doncs guardat
l'escriptura
d'aquella casa
en la tauleta de nit
doncs tinguin
algun tipus de sanció
que ara així
també és veritat
el que deia
la Lourdes
no sé per quin motiu
però te'n trobes
que els morts
o bé
les adreces
o bé
les notificacions
doncs
han passat els anys
i segueixen
doncs enviant-se
a la mateixa gent
i els mateixos ciutadans
o persones
diuen
jo no canvio
ni tan sols
una coma
per molt que m'ho hagi canviat
l'Ajuntament
l'adreça
i aniré
cada dia a buscar aquí
doncs les cartes
que van dirigides
encara a mon pare
o sigui
és això
es dona aquesta situació
bé
doncs
que ho sàpiguen els oients
que és el que succeeix
que passa que hi ha una cosa
que no és indiciari de res
perquè
en el meu cas
el meu avi va morir
fa com a 30
30 anys
i encara
el rebut de contribució
d'un magatzem
que era del meu avi
va nom del meu avi
vull dir
això és una cosa
que a veure
és tenir sort
igual que el que compra una casa
i la meitat va en blanc
i la meitat en negre
que el poden enganxar
igual que tot en aquesta vida
passa
que el risc hi està
i que deu triar el que vol
i les necessitats
de cadascú són diferents
molt bé
doncs avui hem aclarit
a les herències
en aquest primer espai
del 2005
allò mig de vacances
com dèiem
amb en Jevi Terres
el Víctor Roca
i la Lourdes Guibernau
a tots tres
gràcies per venir també
aquesta setmana
malgrat allò
la mitja festa que comentàvem
que vagi molt bé
que aprovi el 2005
i ens retrobem ja
amb normalitat
els propers dimarts
d'acord?
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Adéu, bon dia
Adéu