.
Obrim el temps de la tertúlia.
Tertúlia cada dia al matí de Tarragona Ràdio.
Tertúlia aquesta hora per comentar alguns aspectes de l'actualitat,
que el dilluns són aspectes esportius per comentar,
per repassar, per analitzar la jornada del cap de setmana,
la jornada de la Lliga de Futbol,
que ens ha deixat una altra decepció del nàstic
en aquesta jornada d'ahir diumenge,
amb la derrota al camp del Pontevedra,
que era el cué de la categoria,
gràcies a aquesta victòria davant del nàstic,
ara és el penúltim classificat.
En fi, avui una tertúlia que compartirem amb en Ricard López.
Ricard, bon dia.
Bon dia.
Josep Lluís Navarro, bon dia, Josep Lluís.
Bon dia.
I Fede Dan, també bon dia, Fede.
Hola, bon dia.
Doncs amb aquests tres tertúlis, socis, aficionats, seguidors del nàstic,
en fi, avui parlarem d'aquesta nova derrota,
que no sé com l'han rebut vostès,
si és, en fi, lògica
o tractant-se allà d'una derrota que ve
després d'una etapa negativa
pel que fa als resultats de l'equip,
doncs no sé si és motiu de preocupació o no.
Ricard, és per estar preocupat o no?
És per estar relativament preocupat.
Realment les derrotes ara no ens afecten
el que ens podrien afectar si estiguéssim en una situació delicada.
Preocupant perquè portem ja bastants partits,
no tan no obtenim resultats, sinó el joc del gimnàstic
ha tornat, sembla, al principi, no?
Un joc apagat, sense garra i tal.
No és preocupant perquè estem en una situació a la taula
que haguéssim signat tots, no?
Però, bueno, evidentment no anem bé.
No anem bé.
Josep Lluís, com anem?
Regular?
Bueno, anem regular.
A veure, ens passa una cosa,
que nosaltres, jo ho vaig dir l'altre dia,
hem fet els deures abans de temps...
I ara ens hem relaxat.
I ara hi ha una certa relaxació
perquè d'alguna manera ens hem quedat sense objectius.
I al quedar sense objectius
doncs hi ha una espècie de relaxació passiva, no activa,
vull dir que la gent no és que ho vulgui fer-ho,
si és que no, realment, és una situació passiva.
I davant dels equips amb els que ens toca jugar,
que cada dia ells estan jugant una final
i estan supermotivats,
perquè ahir al Pontevedra
era vital la consecució dels tres punts.
I altres dies ens han visitat equips
que també estan o bé per pujar o bé per baixar
i tenen aquesta motivació que crec que és especial
i que feia que abans el Nàstic,
quan ell la tenia,
també jugués molt esperonant, no?
Si amb això afegim que el Nàstic
potser ha baixat en la seva forma física
i no fa aquella pressió
que feia abans,
que anava a buscar l'equip contrari a la seva defensa
i que els angoixava i no els deixava pensar,
doncs ara el Nàstic ja no fa aquesta pressió,
possiblement per aquest excés de relaxació,
doncs hi ajuntem amb això.
I si a més a més veiem
que amb l'alineació titular
d'aquests darrers partits,
fonamentalment està estructurada
a base de l'equip de la segona B,
fonamentalment,
perquè si ara mirem les alineacions
o mirem la d'ahir,
el 80% era l'equip de segona B,
doncs possiblement trobarem una explicació
de totes aquestes situacions.
Jo quasi diria
que en aquest moment,
o en aquest recte final de Lliga,
o en quasi tota la Lliga,
l'equip de la segona B,
o l'estructura,
és la que està aguantant el pes
de tota la competició
i això passa a factura d'alguna manera.
Fede.
Jo me sembla que vaig vindre
fa dues o tres setmanes
i avui tindré que dir
el mateix que fa dues o tres setmanes,
que fa 10 partits,
que parlem,
que ens falten molt poquet,
però 10 punts
i que anem amb una marxa de cada col,
un punt,
un punt,
un punt,
i llavors a veure si el prossim dia
que em truqueu
per vindre a la ràdio,
al final ja puc dir
després de no sé quantes jornades
que ja tenim els 50 punts
que necessitàvem per salvar-se.
Evidentment el que deien
els nostres companys.
Gràcies a Déu
tenim ja els prous punts
per no passar-ho malament
i per salvar la categoria,
però Déu ni de la ratxa que portem.
I de mi el que més me'n preocupa
és el que també comentàvem fins ara,
que jo crec que
inclús ni l'entrenador
sap què fer
per canviar aquesta ratxa
o per canviar aquesta
sensació de tranquil·litat
que hi ha entre els jugadors,
canviar les alineacions,
ahir fan una alineació
molt estranya
perquè jo no entenc
per què fa jugar
dos pivots,
el Medina,
el Manolo
i posa de piló
més ofensiu
a la del Boadas
i treu un davanter,
deixen a la banqueta
del Pini i el Bolo
i després al minut 37
s'ha de donar compte
i fa els canvis.
Jo no sé si aquesta sensació
de què hem de fer
tampoc ho sap l'entrenador.
En fi,
portem una ratxa
prou negativa,
la veritat és que tenim
la salvació
a tocar dels dits,
però el joc de l'equip
a més la veritat és que
a part que els resultats
no han acompanyat,
a vegades sí que passa
que els resultats són dolents
però l'equip
i pel que hem vist
sobretot al nou estadi
és més difícil
veure's en els desplaçaments,
sobretot per exemple
el d'ahir
que estava molt lluny
de Terrona,
però el joc de l'equip
tampoc és per tirar coets.
Bueno, mirem en positiu,
segurament el nàstic
ni és el que va estar
9-10 jornades
guanyant
i empatant molt poquet,
ni aquest.
Potser el que mirem en positiu,
estem observant
les nostres mancances
i que a la temporada que ve
intentem amb la mesura
de lo possible econòmicament
descobrir aquestes mancances.
Mirem en positiu,
potser aquesta humilitat
ja ens anirà bé,
que ara la temporada que ve
i pensem que la temporada que ve
començarem de zero.
i aquesta temporada
és difícil,
però les segones temporades
en les categories
també ho són.
Que ens serveixi
d'alguna manera
per anar apuntant a l'equip.
Abans deia el Josep Lluís Navarro
que la base de l'equip
és el de segona B.
Això vol dir,
clar,
entre línies
està dient
que potser
algunes de les incorporacions
o una part de les incorporacions
i fitxatges aquest any
no han suposat
una millora clara
per l'equip.
Bueno,
jo no ho volia dir
això precisament.
Però clar,
la conseqüència
la traiem els que escoltem
aquestes paroles.
Això ho pensen tots,
d'alguna manera.
Sí?
El Ricard López
també comparteix aquesta idea
que la base de l'equip
continua sent molt...
Bueno,
és que no és un tema
que es veu,
vull dir,
que les alineacions
i tot això,
la base és la de l'equip
de l'any passat
i les noves incorporacions
no han aportat
el que pensaven.
En canvi,
els jugadors
de l'any passat
han donat un rendiment
més alt
del que pensàvem.
Però bueno,
això ja passa,
no han sortit
els fitxatges
com volíem,
en canvi,
els que teníem
han donat més
del que pensàvem.
Sí,
a veure,
el Ricard,
amb aquests darrers partits
tothom és conscient
que els homes fonamentals
d'aquest equip,
a mi no m'agrada destacar
individualment,
però jo crec
que els homes fonamentals
era una mica
aquest triangle
que formen
al mig del camp
el Pinilla,
el Manolo
i l'Abel Boades
i la resta
intentaven també
fer un paper,
diem,
meritori i destacable,
però jo crec
que aquests tres homes
que són precisament
l'estructura
de l'equip
de la segona B
són els que tiraven
més del carro
i estaven donant
una sensació
d'equip
al gimnàstic
i clar,
són jugadors
de l'equip
de la segona B
i sempre has pensat
que aquells jugadors
que han vingut
aquest any
i que són jugadors
provenents
d'alguns
de categories
superiors
que havien de donar
aquest toc
o aquest segell
de qualitat
indiscutible
i malauradament
els que destacaven
i han estat destacant
sobretot
són aquests tres
que jo citat
en primer ordre
sobretot
el fet
que el Pinilla
han vist un Pinilla
molt juvenil
molt actiu
molt present
molt dominador
i líder
del seu equip
demanant la pilota
en qualsevol ocasió
per jugar-la
amb un criteri
una sensació
que algun jugador
no t'ha donat
de dir
ostres
aquest jugador
és de primera divisió
i no demana
la pilota
per jugar-la
com l'ha d'estar
demanant
d'una manera
determinant
el Manolo
la ve
l'Alpinilla
i aquesta sensació
de regús
és la que
t'ha quedat
sobretot
amb aquests partits
vitals
del final de temporada
que t'agradaria
que aquests jugadors
determinants
fossin ells
que diguessin
ara
m'hi tiro jo
a l'equip
a l'esquena
i tiro endavant
amb ell
no?
La majoria que aquí
a partir d'ara
com sembla
que tenim
la tranquil·litat
suficient
per salvar la categoria
el que suposo
que fa l'equip directiu
i l'equip tècnic
és reestructurar
l'equip a l'any que ve
perquè clar
jo bàsicament
veig dues a unes
són la defensa
i la davantera
la defensa
perquè tenim el David García
que s'ha van de tots els partits
però clar
el Tortellero ha lesionat
amb el Lussarreta
no s'ha confiat
amb el Felipe Baqueriza
però en tota la temporada
també s'ha lesionat
i llavors recorrim
al remei del Serrano
hem de pensar
que per l'any que ve
ni el David García
ni el Tortellero
són nostres
s'haurien de fitxar
amb el qual
jo crec que
són un telèfon mòbil
aviso els oients
perquè no s'espantin
si sempre hem dit
que en la segona A
la defensa era bàsica
potser hauríem de començar
a pensar
si es renaven aquests jugadors
si hi ha possibilitat
de renovar-los
i començar a pensar
en noms
que realment
puguin cobrir
aquestes llagunes
i després la davantera
potser anàvem per aquí
els noms
que hem dit
de jugadors
que han vingut d'equips
de superior categoria
que inclús s'han jugat
també amb la divisió
però que després han donat
tot el resultat
que tots esperàvem
no és normal
si mirem
els golejadors
del Nàstic
determinar els noms
com estan
potser s'haurà
de reforçar també
la davantera
i jo crec que
deveu estar amb aquesta funció
de més tranquil·litat
que teniu ara
de començar a preparar
una mica l'equip
de l'any que ve
perquè no torni a passar això
perquè no torni a passar
que l'estructura de gent
de segona B
tingui d'aguantar
tota la temporada
de segona A
en fi
volem incorporar
durant uns instants
a través del telèfon
el nostre company
Quim Pons
un dels enviats especials
de Terraona Ràdio
a Pontevedra
que ja tornen
cap a casa
Quim Pons
bon dia
bon dia Ricard
bé el viatge de tornada
bé bé
que hem de
de Terraona Ràdio
per dalt prats
fa poc més de mitja hora
amb el vol
1612 d'Iberia
i aquest cop
la veritat
que força bé
escolta
quin regust de boca
us ha deixat
els periodistes
que vau estar
a Pontevedra
aquest partit
perquè vosaltres
el vau veure
nosaltres només
hem pogut escoltar-ho
a través de la ràdio
llegir la premsa
quin regust de boca
que us ha deixat
home suposo que el mateix
que hauríeu estar comentant
jo he sentit poc
però el poc que he sentit
a veure
les crítiques
estaven orientades
cap a aquest joc
de l'equip
que ja està desenvolupant
des de fa diverses jornades
fa set jornades
si ens equivoquem
que no aconseguim la victòria
ens hem anat desinflant
i ara
o enllaço amb el que deia
el Gius Navarro
crec que comentava
el dels jugadors
que són el mateix bloc
de l'any de segona B
però també recordaria
que són els mateixos jugadors
que van aconseguir
10 victòries
o 10 partits
sense perdre consecutius
i que van ficar aquest nàstic
a dos punts de l'ascens
quan ningú s'ho creia
quan ningú s'esperava
vull dir que aquests jugadors
tampoc han canviat
jo ho tiraria més
o ho decantaria més
cap a una manca d'actitud
o una manca d'orientació
que li està faltant a aquest equip
a les darreres jornades
que no passa a la qualitat
d'aquesta plantilla
o fins i tot
a la del tècnic
que potser sí que se li podria
criticar
que no està motivant
o sabem motivar
suficientment els jugadors
però no pas
una manca de professionalitat
del tècnic
que ja ho ha demostrat
durant tota la temporada
fent la temporada
que ha fet el nàstic
això si el partit va ser
horrorós
és d'aquells per agafar
per esforrar
i no tornar-lo a veure
mai més si pot ser
perquè
vaja
no vam sentir vergonya
però gairebé
perquè el Pontevedra
un equip desaussiat
un equip
en una situació molt crítica
com es diu vulgarment
amb quatre canyes
i va donar un repàs
d'això aquí
de futbol al nàstic
d'aquells que fan història
i no sé si ho puc veure
ja per televisió
el segon gol del Pontevedra
que és una autèntica obra d'art
i de passivitat
de la defensa del nàstic
pel que fa
al joc de l'equip
dient que és horrorós
aquí considereu
que hi ha un element
en fi
psicològic
de relaxació
com comentàvem
també abans
a la tertúlia
és un tema
en fi
de jugadors
d'alineació
de manera de jugar
de tàctica
què trobeu?
un ja no sap què pensar
però
també
quan un veu
que al minut 37
si no recordo malament
de la primera
Luis César
fa dos canvis de cop
vol dir que s'ha equivocat
en alguna cosa
i que ho intenta rectificar
que sempre es vol rectificar
i que
quan un veu
que el míster
com a mínim
rectifica des de la banqueta
doncs suposo que
li dóna una esperança
de dir
bueno
és que veiem
com hem fet malament
i ho intentem canviar
però és que els canvis
de la segona part
tampoc van bé
llavors penses
bueno
això ja no saps què és
jo crec que
vaja
que ens ho hem vist
tant tant fet
des de fa tantes
tantes jornades
que ja ens ho hem cregut
i l'equip s'ha relaxat
i a poc a poc
això es paga
encara que ells vulguin dir que no
jo crec que la relaxació
d'aquell nàstic
és evident en tots els partits
perquè no es mossega
no es fica a la cama
i no es va buscar el partit
com se n'anava a buscar anteriorment
caldria doncs
donar un toc d'alerta
potser per part de la directiva
o dels tècnics
clar
jo crec que sí
a veure
ells sabran més que nosaltres
que ho veiem simplement de fora
clar
la visió que tenim nosaltres
és veure com es juga aquell partit
ens estem veient tots
aquesta temporada
però clar
suposo que és a dintre
des del vestidor
es té una consigna clara
i ningú vol reconèixer
aquesta relaxació
fa moltes jornades que parlem d'això
i de moment no s'ha reconegut
ni des del vestidor
ni des de la directiva
ni des del lloc
però el cert és que veient
com jo el nàstic
sobretot fora de casa
home
se li veu que a aquest equip
li falta com a mínim
una marxa de velocitat
per rendir
com va rendir anteriorment
en aquesta lliga
Ahir de totes maneres
després del partit
un dels jugadors
que vau entrevistar
a Passarón
l'Alfonso Vera
sí que ho reconeixia implícitament
no?
una mica
que l'equip havia perdut xispa
Sí, sí, sí
bueno
és que Alfonso Vera
és un d'aquells jugadors també
que ahir va entrar després
a molts partits
un jugador que ha vist
tots els partits del nàstic
o des de la grada
o des de la banqueta
majoritàriament
i que ell
bueno, suposo que també des de fora
ho ha vist millor
que potser no el que està jugant
des de dins
que potser des de dins
et costa més adonar-te'ns
vaja, suposo jo
eh, tampoc ho tinc clar
Com vas veure l'expedició?
conformista amb la derrota
o realment enfadada
pel joc que s'havia fet?
Hi havia el de sempre
hi havia jugadors
que es conformen
amb el que hi ha
hi havia jugadors
que sortien amb cara
de més de resignació
llegeixis Lluís Codina
llegeixis altres jugadors
que potser senten més el nàstic
que fa més anys que estan aquí
i que ja començaven a parlar
dient
home, hem de guanyar el Terrassa
la setmana que ve
per ja assegurar-nos la salvació
i no patir més
perquè encara patirem
hi havia altres que com sempre
hem perdut
tampoc passa res
perquè tot i les set jornades
sense guanyar
recordem que el nàstic
encara està a 10 punts
del que marca el descens
i que són molts punts encara
i que vaja
amb una victòria més
la permanència està més que assegurada
tot i que ahir
algunes de les veus
parlaven
que encara es patiria
a final de lliga
heu pogut veure
què deia la premsa de Pontevedra
o no us ha donat temps?
sí, sí
ens ha donat temps
vaja
tinc els tres diaris aquí
perquè els heu guardat expressament
i mira
el diari de Pontevedra
titulava
que deia
victòria para soñar
el Faro de Vigo
deia que el Pontevedra
alimenta su sueño
i el Correo Gallego
parlava
que el Pontevedra
s'hace fuerte
i sigue vivo en la categoria
tot això
parlant de l'equip gallec
per una altra banda
el mateix Correo Gallego
titulava el joc d'anàstic
de gris
mediocre
i equipo
en horas bajas
molt bé
doncs Quim
bon retorn fins a Tarragona
i ens en retrobem
al llarg d'aquest dilluns
gràcies Parra
per estar durant uns minuts
a la tertúlia del matí
de Tarragona Ràdio
molt bé
moltes gràcies
gràcies a Quim Pons
un dels dos enviats especials
de Tarragona Ràdio
ahir a Passaron
en fi
ja ho ha dit clarament
un joc horrorós
i
i algunes veus
que sí que han alertat
doncs això
que a l'equip
doncs
hi ha una certa relaxació
jo li preguntava a ell
i els hi pregunten
els contartulis
creuen que
començant pel president
que com és el màxim responsable
del club
hauria d'haver-hi
una mena de toc d'alerta
de dir
escolteu
no més relaxament
perquè
en fi
sumant d'un en un
o no sumant
no sé si arribarem
als 50
Josep Lluís
a veure
el president i la directiva
estan preocupats
però tenen una
relativa preocupació
ja he dit abans
que l'equip
havia fet els deures
abans d'hora
i que això
comportava
una relaxació
passiva
no intencionada
ni activa
sinó que
és com a nosaltres
a la nostra feina
si no tenim uns objectius
immediats
doncs d'alguna manera
no tenim una referència clara
i ens relaxem
o sigui
això és el que crec
que està passant
a l'equip
l'entrenador
és conscient
i intenta
com ahir
fer canvis
provar
fer alternatives
provar alineacions
provar sistemes
de joc
i si veu
que aquella alternativa
que potser
ahir
podia semblar
que al principi
era molt atrevida
no li funciona
com no li va funcionar
al minut
30 i algo
37
fa els canvis
intentant reconduir
la situació
i tampoc
li surt
però jo continuo
dient que
el nàstic de Tarragona
està concebut
per ser un equip
molt treballador
dins el camp
per pressionar
molt l'equip
contrari
a dalt
a la seva defensa
per no deixar pensar
i en la vida
que l'equip
ha deixat
de fer
aquestes actuacions
l'equip
ha esdevingut
un equip
normal
regular
i amb aquests
resultats
que ve
jo crec que si
l'equip
no te recupera
aquella ambició
aquella actitud
diguem
de grapa
d'anar a buscar
la jugada a dalt
i deixar pensar
el contrari
mentre no sigui així
perquè aquest equip
està concebut
per això
el nàstic
no recuperarà
aquella qualitat
anterior
el Ricard
que ha estat directiu
vicepresident del nàstic
ell seria a partir d'aquí
de fer algun toc
d'alerta
d'aquests públics
alguna declaració
per part de la tria
de dir que
que no es pot seguir així
jo penso que les declaracions
públiques
ara tampoc estan enlloc
hi ha coses
que es tenen que parlar
internament
i vull dir que
segur que es parla
internament
jo no crec massa
en les declaracions
públiques
són més efectivistes
que efectives
jo de l'actual situació
del nàstic
més que preocupar-me
per la salvació
que penso que no
es tenen que preocupar
me'n preocupa
pel públic
aquest equip
que ara
ha perdut
aquesta il·lusió
i aquestes ganes
que no es transmeteix
al públic
jo crec que és el nostre
gran problema
s'ha començat a notar
creu?
potser sí
potser sí
perquè hi ha hagut
un descens
en les entrades
jo crec que és més preocupant
de cara a l'afició
perquè de fet
ja hem de començar
a treballar
a pensar l'any que ve
i hem de intentar
aconseguir més diners
aconseguir més diners
passa per
que en altres mateixos
la pròpia afició
siguem més
estiguem disposats
a fer un esforç
i externament
jo em preocupa més
que el que és
pròpiament
la salvació
que penso
que ja està fet
Fede
estaries d'acord
amb això
de l'afició?
ho veurem dissabte
dissabte és un partit
contra el Terrassa
que en principi
hauria d'estar ple
i ho fan per la televisió
i amb aquest condicionant
i el condicionant
que portem una sèrie de partits
en el qual
el joc del nàsting
no és bo
i la gent
diguem-ho clar
s'avorreix al camp
doncs veurem
si dissabte
prefereixen baixar
el nou estadi
i prefereixen quedar-se a casa
veient la televisió
no ho sé
ja t'ho diré dilluns que ve
tu donaries
algun toc d'alerta
a jugadors?
jo crec que sí
jo crec que
ja ben segur
que ho faran
la gent que li correspongui
però
jo crec que una ratxa
de dos, tres, quatre partits
és perfectament
es pot entendre perfectament
però una ratxa de deu partits
jo ja no l'entenc tant
i com no ho veig gens clar
que en deu partits
no es podria guanyar
cap dels partits
crec que sí que
la persona que li correspongui
sigui de l'estament tècnic
hauria de fer nota d'atenció als jugadors
és que ens queden
gairebé dos mesos de competició
el pitjor segurament
que ens pot passar
és en fi
acabar amb aquest
amb aquest avorriment generalitzat
i un cop aconseguit
els 50 punts matemàtics
però amb un joc discret
avorrit
o poc esplèndid
en fi
podem acabar com una mica
farsta
de la lliga
és que aquest és el problema
després de haver fet
una molt bona temporada
des del punt de vista
de les expectatives d'inici
podem acabar
amb un sabor de boca
tan dolent
que és una pena
perquè realment
la temporada que portem
els punts que portem
hagués ensignat tots
i hem passat moments
molt bons
aquest any
però
el de los gitanos
no els bons principis
sinó els bons finales
aquest final
és una mica trist
però bé
que ens ha de servir
per això
per reflexionar
i per veure
les nostres mancances
i a veure si aconseguim
que no li afecti
l'afició
jo també
estic en aquesta línia
el que passa
és que si aquest equip
ho hagués fet
una primera volta
més regular
i ho hagués
aconseguit
tots aquests punts
amb els darrers partits
doncs ara tindríem
una eufòria
i unes expectatives
importants
hauria d'estar al revés
començar malament
i acabar millor
i ens està passant
al contrari
la gent
se n'oblida
d'aquells bons partits
de la primera volta
i ara està pensant
en els últims
és que fa temps
de la primera volta
fa molt
per això
que ha sigut
una temporada bona
exactament
i llavors la gent
només està pensant
en les darreres actuacions
que han estat
una mica decebedores
i crec que
és molt difícil
sobretot en futbol
fer una consideració
global
perquè la gent
sempre es queda
amb l'últim
hauríem d'intentar acabar
com a mínim la temporada
amb una mica més de ganxo
és evident
per part de l'equip
que les intencions
de la directiva
les intencions
del cos tècnic
les intencions
de molta gent
no és aquesta
però bueno
malauradament
és la realitat
que tenim
i el que hem de buscar
és que el dissabte
l'equip se n'adongui
agafi una altra vegada
aquella actitud
agressiva
en termes futbolistes
s'entén
que tenia al principi
i torni a recuperar
aquell estatus
o aquell nivell
que tenien abans
i això és el que hem de desitjar
tots
com veuen el partit de dissabte
tenint en compte
que és un derbi
és el Terrassa
i a més el Terrassa
ve amb l'aigua al coll
sempre ens venen
equips ferits
aquest és el problema
i venen amb una motivació
especialíssima
aquest és el problema
que nosaltres tenim
i això no ens venen ferits
volen pujar
el que ens queda
quasi tot és dramàtic
el problema abans
cadascú fa la seva final
menys nosaltres
ja siguen uns per pujar
a primera divisió
ja siguen nosaltres
per mantenir la categoria
tothom s'està jugant
té l'aigua al coll
i nosaltres
estem en una zona tranquil·la
i el que dèiem
suposo que està en la salvació assegurada
però si tots són finals
no són finals
tothom va sumant punts
i nosaltres no sumem punts
evidentment que no baixarem
però potser ens trobarem
al final de la temporada
els cinquets o sisens
per la cua
si seguim
si seguim aquesta tendència
podria ser
sense passar
diguem
llavors quedaria molt llets
després de fer una temporada
molt mag
una temporada molt regular
que podríem estar
els vuitens
uns setens
perfectament
doncs quedar
els cinquets
a més al final
l'última classificació
és a dir
la que queda
en fi
això ajuda
a motivar
el que deia el Ricard
abans de cara a la pròxima temporada
motiva que pugui haver-hi més socis
que en fi
amb l'equip consolidat
un any a segona
hi ha perspectives
d'estar-ne
una segona temporada consecutiva
en fi
que no res
tingui a veure
amb lo de fa tres anys
d'estar-ne moltes
exacte
però clar
si s'acaba el cinquè
per la cua
o el sisè
aquesta imatge
jo crec que el projecte esportiu
és un projecte
a mig i llarg termini
i
sigui
quina sigui
la classificació
jo crec que el projecte
s'està consolidant
jo vull dir
que aquesta
aquesta actuació
de deu partits
no poden
intervolir
la marxa
d'un projecte esportiu
a mig i llarg termini
i crec que nosaltres
hem de tenir
aquest horitzó
i aquesta visió
de futur
no?
si no
si
deixem
condicionar
per dos
o tres
o quatre
o cinc
resultats
negatius
o no
massa positius
estem perduts
perquè crec que els projectes
han de ser
una cosa més consistent
i de més durada
estaries d'acord amb això Ricard?
que el projecte
està consolidat
més enllà dels resultats?
sí
el que passa
que el futbol
té un drama tremendo
que per arribar més enllà
tens que
el dia funcionar
vull dir
el futbol
desgraciadament
el dia a dia
mana molt
tu pots tenir
grans projectes
a mig pla
però és necessari
que el dia a dia
funcioni
no?
sí
a Tarragona
per exemple
una mica
amb aquesta línia
diríem
en aquest moment
després de la
efervescència del futbol
podríem dir que tenim
4.000
4.500 persones
molt fidels
i tenim una massa
més voluble
d'aquestos
2.000
o 3.000
que són a l'umbral
d'inmediat
d'alguna manera
no?
i hem de donar
un bon espectacle
i hem de consolidar
moltes actuacions
perquè aquesta massa
de 2.000 o 3.000 persones
es fidelitzi
i poder
seguir-ho tant
a aconseguir
unes noves perspectives
de cara
als 10.000 socis
i aquesta actuació
com diu Ricard
es aconsegueix
amb el dia rere dia
i aquest és el nostre repte
i al mateix temps
la nostra preocupació
també tenim que ser conscients
jo penso
i ara és una crida
el Nàstic actualment
no és només
un equip de futbol
és el més important
per aquesta ciutat
Tarragona té un repte
molt important de futur
que és la capitalitat
la capitalitat
no es té
es guanya
té que liderar el territori
i mirem per on mirem
el futbol
és un element
de lideratge enorme
vull dir
estic pensant
amb un futur de la ciutat
i que el Nàstic
té que col·laborar
moltíssim
però això és una aposta
que hem de fer tothom
si volem ser el líder
de les comarques
el Nàstic
és un element molt important
i el negreixement
del Nàstic
tant només
que amb la ciutat de Tarragona
està en aquests
50-60 quilòmetres
de rodollia
això és un problema
de tots
i els nàsticeros
primer que ningú
el fill d'això
que diuen últim
de lideratge
de capitalitat esportiva
veuen a l'equip
amb possibilitats
al club
de pujar realment
a primera
i ho dic bàsicament
perquè fins i tot
hi ha hagut una part
de l'afició
que quan l'equip
estava a dos i tres punts
després ha criticat
una certa falta d'ambició
dient que si s'hagués
jugat d'una altra manera
si hi hagués hagut més ambició
potser fins i tot
l'equip hauria pogut aspirar
i estar entre els tres primers
o això és
fer volar col·loms
qui vulgui
jo estic d'acord
que el projecte
no ha de ser immediat
ha de ser immediat
o sigui
nosaltres el que volíem
era consolidar
aquesta temporada
l'Nàstic de segona
i em sembla
que s'ha aconseguit
no quedarà molt bonic
que quedem així
quan hem fet una temporada
però estan molt millor
classificats
però amb això
estic d'acord amb vosaltres
escolta
jo crec que el Nàstic
hagués sigut molt prematur
en guany pujar a primera divisió
el meu per infraestructures
no teníem l'equip
o no tenim el club
tal com ha d'estar
per un equip de primera divisió
això potser
amb altres dos
que heu estat a la directiva
o que esteu a la directiva actualment
en sabeu més que jo
i crec que el fet
de pujar la categoria
amb aquest grau
ja implica moltes més coses
s'ha de mirar
s'ha d'analitzar
si realment el Nàstic té aquesta estructura
té aquest volum de socis
té aquest volum de diners
que s'han de moure
i si realment és així
doncs una vegada
ha consolidat l'equip
a segona A
fer el salt definitiu
jo crec
jo particularment crec
que la posició del Nàstic
no és la de la primera
sinó la de ser un equip
important de la segona A
i quan dic això
vull dir
un equip
molt estable
amb una gran estructura
diguem
massa social
professional
i d'altres coses
i ser un equip d'aquestos
que periòdicament
intenten aquesta aventura
i estan un any o dos
a primera
i baixen
i tornen a ser
un equip important
de segona A
però que donen
a la seva afició
diguem
aquest plaer de dir
mira aquest any
som equip de primera
com ara
podríem buscar
algun referent
com és el cas del Nomencia
que és un equip
que està ben estructurat
el cas del Villarreal
i altres equips
que darrere seu
tenen unes poblacions
semblants
i fins i tot
inferior a la nostra
però que se'ns permeten
aquest luxe
perquè han tingut
han consolidat
el projecte
però per arribar a aquest punt
calen encara
consolidar
el Nàstic
exactament
però tenen estructures
fiables
que els permet
fer de coixir
en el cas
que la cosa
no vagi tan bé
jo crec que el paper
del Nàstic
ha de ser aquest
i fins i tot
penso
que si ens han
desumflat una mica
a nivell esportiu
ara
és perquè
a mitjans de temporada
es van crear
una falsa expectativa
de dir
ara podem pujar
i quan vam veure
aquell objectiu
que s'allunyava
llavors
va venir
aquesta relaxació
de la que avui
estem patint
jo crec que una mica
aquest desumflat
que estem vivint ara
va venir
per aquesta expectativa
irreal
que es van formular
a pintar de temporada
sí
però tothom somia
ser el que t'ha fet
sí
està clar
tens tota la raó
tu Ricard
creus que el Nàstic
pot ser un equip
d'aquests
que en un moment
determinat
una temporada
concreta
segona
pugui ser l'equip
revelació
l'equip sorpresa
i pujar
ja vas de morir
m'ha viure el Nàstic
però més d'aquesta manera
d'una mica
d'efecte sorpresa
que no pas
la conciliació
durant moltes temporades
a segona
els efectes sorpreses
passen a vegades
i tothom somia
en sèrie
però vull dir
no és el normal
el normal
és que un equip
estigui almenys
tres anys
a segona
per anar fent
de mica en mica
un bon conjunt
i a partir d'aquí
encertar
en tres o quatre
fitxatges
vull dir
això és el normal
tothom somiaria
en ser l'altre
però l'altre
passa una vegada
que
el que t'ha fet
és un somi
però si això
a mi fa molta enveja
el Numancia
fa una enveja
tremenda
el Numancia està molt bé
perquè ha aconseguit
amb molt poca
jo coneixo
amb molt poca estructura
perquè en aquell moment
era un equip
amb molt poca estructura
s'ha aconseguit assentar
ha aconseguit una estructura
i bueno
segona
primera divisió
vull dir
això sí que
i Sòria
és una ciutat
que no té
ni mitjans econòmics
ni població
també amb el futbol
s'està adonant això
vull dir que
el que era clàssicament
no sé qui és més fort
i menys fort
estan produint moltes coses
que el Villarreal
per pena dels castellorenys
estigui on està
vull dir
no és normal
tampoc
vull dir
Villarreal
no té
com per això
però té una bona estructura
esportiva
i una directiva
que ha apostat
que s'ha pogut fer
també han agafat
un moment econòmic
molt bo
per la zona
però bueno
no és normal
que Villarreal
estigui on està
i no és que vingui res
contra Villarreal
és admirable
el que fa
jo d'acord
jo crec que
el de la primera divisió
era un somni
de l'afició
i d'una part
de l'afició
tothom creia
que pujaríem
a primera divisió
i crec que
inclús la directiva
sempre tocava
més de preus a terra
i dir
bueno
escolta
no és el nostre moment
la directiva
va alertar molt
sobre aquest possible
ho va dir bastant
aquesta possible situació
que es podria donar
però molts aficionats
una part de la
de la galeria
de seguida es van entusiasme
perquè somies gratis
és el que dèiem
escolta
tothom voldria ser el Getafe
però bueno
jo crec que
en aquest sentit
sí que s'ha tingut
molta serenitat
i ningú ha començat a dir
que l'objectiu
era pujar a primera
sinó que sempre s'ha dit
que l'objectiu era aquest
i a partir d'aquí
ja veuríem altres temporades
i jo també
quan pensava en algun equip
que feia aquesta estructura
de cap a l'au
jo crec que tothom li ve al cap
al camp d'anomància
que és una xuta
més petita que t'arraona
i que s'apriu fer això
el que dèiem
dos anys de segona divisió
un any a primera
baixem, pugem
jo crec que no n'estic
ha de fer
va saber fer un estadi nou
molt còmode
i molt funcional
per la seva gent
va fer una estructura esportiva
molt envejable
i ha pujat
en un termini
de cinc anys
ha pujat dues vegades
a primera
vull dir que
és un referent important
per nosaltres
com fa el poble jo
amb el playoff
de sense segona
sí, exacte
doncs parlant del nomància
amb records
de fa uns anys
acabem la tertúlia
recordem que el proper partit
serà el nou estadi
serà dissabte
dos quarts de set
derbi català
contra el Terrassa
amb les càmeres
de televisió
després jugarà
en contra un equip
també de la zona mitja
a la taula
al camp dels Herès
que potser serà
també una bona oportunitat
perquè un dels dos equips
aconsegueixi finalment
la victòria
en fi, a veure si aconseguim
aquests 50 punts
de manera ja definitiva
Ricard López
Josep Lluís Navarro
Fede Dan
gràcies per compartir
aquesta tertúlia
amb els oients
de Terraona Ràdio
i fins aviat
adeu
bon dia
bon dia