Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
I tant!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
En això estem treballant!
I en això és en el que hem d'anar!
Això no val fer un dia un curset i ja està!
No!
Això és una cosa que s'ha d'anar!
S'ha d'interioritzar!
S'ha d'interioritzar!
S'ha d'anar treballant!
I és una cosa que una mica hi havia la idea!
El dia 18 hem inaugurat i ja està!
No!
El dia 18 hem inaugurat i comença tota una feina!
Però el que deies és com deixar de fumar!
L'anunci!
El que deixo de fumar ara comença la feina!
Ara comença la feina!
Un cop he fet l'anunci!
La persona que ens escolta i ha deixat de fumar sap que hi ha tot un procés fins que tu no prens la decisió de deixar de fumar!
I tot això és una feina!
Anar-te mentalitzant!
A veure!
Tal dia deixo de fumar!
Però una vegada comença el dia D!
Saben els fumadors que llavors ve el complicat!
Ve el complicat al principi!
I després anar consolidant aquest nou hàbit que és no fumar!
Per tant!
D'alguna manera!
De la mateixa manera que per a un fumador individual el deixar de fumar és un procés que té diferents fases!
que en algun moment se pot recaure!
Esperem que com a institució no recaurem!
Per a una organització o per a una institució el fet de dir que som lliures de fum també és un procés!
Que té les seves fases i que té la seva complexitat!
Imagineu que estem parlant no d'una persona sinó d'un col·lectiu de 600 treballadors
on hi passen cada any aproximadament 10.000 pacients i tots els seus familiars!
Enteneu que tot això és complex i que requereix molts esforços!
Que moltes vegades no es veuen!
Continuo dient quins altres punts considera un hospital lliure de fum!
Organitzar activitats de sensibilització i formació del personal!
Garantir el seguiment i avaluació de les agressions engegades!
És a dir, hem d'estar avaluant constantment allò que estem fent!
No val a dir, m'he inaugurat i ja està!
No! Cal estar-hi sempre a sobre!
Cal establir programes per deixar de fumar sobretot en un principi per als treballadors!
Però més endavant, evidentment, s'ha de començar a tractar el pacient fumador ingressat!
Com si tracta un hipertens, un diabètic o una persona que té qualsevol altra malaltia!
Cosa que ja us comentaré que no és fàcil!
I com a lema general és primer convèncer i informar i només si és necessari obligar!
Però sempre anar per la via de la negociació, del diàleg i de tot això!
Quan dius que no és fàcil una persona que arriba amb diabetis o hipertensió,
el metge li fa el diagnòstic, li posa el tractament, tothom content i el pacient encantat de la vida
perquè aquell professional li guarirà de la seva malaltia!
Una persona que fuma, d'entrada, probablement no consideri que el seu sigui una malaltia ni un problema!
És un tema de llibertat personal, etcètera!
La primera barrera ja és el mateix pacient, que entén perfectament que el metge li digui
com que és hipertens, mentre estic aquí haurà de fer una dieta sense sal i haurà de prendre aquests fàrmacs
i així, evidentment, el pacient no ho entendrà com una ingerència en la seva llibertat!
Molt bé!
Però, clar, imagina que ingressa un pacient per un altre tema, perquè per qualsevol altre tema,
i a part se li detecta a la història clínica que aquest pacient és fumador,
doncs aprofitarem que vostè està ingressat i començarem a fer el tractament.
En primer lloc, se li ha de preguntar al pacient,
vol aprofitar vostè el seu ingrés per deixar de fumar?
Perquè, clar, si el pacient et diu que no...
Doncs tampoc no pots ni en això ni en cap altre tipus de tractament!
Imaginem que el pacient diu que sí!
Diu que sí, vull aprofitar el meu ingrés per deixar de fumar!
Clar, ens trobem en la paradoxa, vull dir que de la mateixa manera que els metges de capçalera...
A veure, penseu que fa només 7 o 8 anys era impensable que un metge de capçalera tractés el tabaquisme!
Ara és una cosa que ja es considera, no només els metges sinó les infermeres de les àrees bàsiques,
estan perfectament formats i capacitats per tractar els pacients fumadors!
I se n'estan sortint molt bé!
Perquè a més és que està...
A veure, a vegades sentim parlar d'unitats de tabaquisme, hospitals i tot això,
avui en dia tothom té molt clar que un dels millors llocs per abordar el problema del tabaquisme
són els centres d'atenció primària!
Però imaginem que el pacient vol deixar de fumar!
Bé, dins del món hospitalari, diríem que els nostres companys metges d'hospital
estan molt ben formats per abordar la majoria de patologies agudes i greus,
però amb el tema del tabaquisme encara queda molt de camí per a fer!
Després també entenem que el problema del tabaquisme de deixar de fumar és un procés!
Molt sovint, cada vegada ens trobem que els ingressos als hospitals cada vegada són més curts!
Vull dir, moltes persones estan 3 o 4 dies ingressats i cap a casa!
Entre que està començant a pensar si realment se vol deixar de fumar i tot això,
i després avui en dia es dona la paradoxa, que esperem que és una cosa que la llei contemplarà,
que els tractaments per deixar de fumar siguen tractaments substitutius,
els pegats, el que seria donar nicotina per qualsevol altra via,
com el bupropion, com tot això,
encara no estan finançats per la salutat social.
Això és una cosa que s'ha de pagar al propi pacient.
Sí, hi ha qui diu que com que es paguen el tabac en lloc del tabac que es paguin els 3 tabacos.
De tots modos, sembla que hi ha bones perspectives en aquest aspecte,
perquè realment al sistema sanitari li costa més barato tractar un fumador,
que un tractament com a molt se pot allargar com a molt 6 mesos,
que no tractar un diabètic que l'ha de tractar per a tota la vida,
perquè això sí que no té o un hipertens o un dislipèmic.
En fi, més punts, ja els tenim tots.
Tot això són els punts, no?
Llavors, quines altres coses han fet?
Han fet una enquesta de prevalença a tot el personal,
a una mostra de l'hospital, de personal de l'hospital,
per dir, bueno, a veure, com estem, eh?
I després han fet una evaluació observacional per detectar els punts negres,
aquelles àrees que les hi ha a tot arreu,
on d'alguna manera, per comoditat o per rutina,
bueno, la gent s'ha anat acostumbrada a que en aquest racó,
al puesto, en podem anar a fumar, eh?
I han fet com una mena de mapa de l'hospital,
i diuen, bueno, aquí és el puesto,
en tant d'incidir ja ens han de fer,
clar, és el lloc en tas de pensar accions específiques, no?
I el de l'enquesta al personal,
que direm que és una enquesta estandaritzada,
vol dir que tots els hospitals que estan a la xarxa passen la mateixa enquesta,
el qual ens permet anar-nos comparant, no?
A veure, què hem trobat?
Hem trobat que no estem, bueno,
que estem més o menys en la mateixa posició
que tots els hospitals quan comencen un procés d'aquesta manera, no?
Respecte al global de l'hospital, eh?
Doncs hem trobat que a l'hospital, entre tot el personal,
hi ha aproximadament un 36% de fumadors.
36%.
Que no és ni més ni menys del que hi ha al global de la població catalana, eh?
Fora de l'àmbit sanitari.
Fora de l'àmbit sanitari.
Quan fuma la població catalana més gran de 15 anys, eh?
Pronto ja hauríem de dir, no, més gran de 13 anys.
Sí.
En general, després ja veurem que això canvia molt
quan agafem per determinades franges d'edat i sèxi.
Però en conjunt, globalment, un 36%.
Doncs globalment la població catalana fuma sobre un 36%.
Per tant, allò que diuen abans de què?
Oh, és que els metges i les infermeres fumen més.
No.
Igual.
Generalment fumem igual, eh?
Què passa quan mirem això per categoria professional, eh?
Però sobretot hi ha dues coses que criden molt l'atenció.
Mireu, quan mirem què passa amb el personal mèdic,
vull dir, amb els metges,
resulta que de metges hi ha un 26% de fumadors.
És a dir, 10 punts menys que el que és la població general.
general.
General.
Vull dir, que ara ja no val allò que els metges són els que fumen més.
No.
Els metges...
S'ha invertit, eh?
S'ha invertit, eh?
S'ha invertit.
Però què ens trobem?
Doncs què ens trobem?
Un 44% d'ex fumadors.
Un 44% d'ex fumadors.
És a dir, que realment els metges ja han anat fent, com a professió, ja han anat fent aquest pas de dir,
bueno, val la pena anar deixant de fumar, eh?
Vull dir, això ja va quedant enrere.
Què ens trobem amb les infermeres?
Doncs amb el personal d'infermeria ens trobem que fuma un 33% de les infermeres
i que aquí, en canvi, hi ha un 23% d'ex fumadores.
Encara hi ha poques ex fumadores, eh?
Com és que fumen més les infermeres, no?
Sembla que fumen més les infermeres que els metges.
De fet, fumen més ara les dones que els homes, en general.
Clar.
Què passa? Que el personal d'infermeria reuneix dos dels principals factors de risc que hi ha avui en dia per ser fumador.
Que és ser dona jove i tenir una professió amb una important càrrega d'estrès
i el que se'n diuen les professions de cura als altres, no?
Vull dir que les professions de cuidado.
Això és una cosa que també s'ha vist que passa amb les mestres, amb les professors.
Que també fumen més que altres professions.
Sí, perquè són dones joves, la majoria...
Joves, joves, joves.
Jovenasses.
I tenir una professió de cuidado, de cura als altres.
també passa això amb les ames de casa.
Clar.
No és que el fet de ser infermera, de per si,
porti a que s'hagi de fumar més que pel fet de ser metge.
de ser metge, eh?
Perquè probablement, si miréssim el que són només les dones metgesses,
potser trobaríem també aquesta cosa, sinó que realment el personal d'infermeria
reuneix aquesta doble condició, no?
Tot i que ja hem vist que tampoc estan,
vull dir que estan, no és que fumen més que la resta de la població, eh?
Sinó que estem una miqueta amb aquests paràmetres.
Com que podríem dir que aquell tòpic de que, oh,
és que els sanitaris són els que fumen més,
bé, doncs això ja, amb les dades a la mà.
Excusa de malpagador que deia aquell.
Ja hauríem de dir que no, eh?
Què més ens hem trobat amb les enquestes?
Doncs bé, ens hem trobat que realment dels fumadors,
del personal fumador,
resulta que aproximadament la meitat
en algun moment han intentat deixar de fumar.
És a dir, que és gent que no està massa contenta
amb la seva condició de fumador.
Vull dir, que tenen ganes...
Són conscients de la seva situació, no?
I que realment voldrien deixar de fumar, no?
I quan se'ls pregunta als fumadors
si en els propers sis mesos estarien disposats
a posar una data per deixar de fumar,
més de la tercera part diuen que sí.
És a dir, que realment són fumadors
que estan desitjant deixar de fumar.
Aquí també hi ha una feina important a fer
des del grup promotor del projecte
que és a veure com anem facilitant
als treballadors
que dins del que és el seu àmbit de treball
puguen deixar de fumar.
I en això, bueno, ja tenim...
ja saben tots els fumadors de l'hospital
saben que totes...
Ja hem parlat aquí algunes vegades
que dins de les àrees bàsiques de la xarxa
tenim en moltes la consulta específica de tabaquisme, no?
Vull dir, que allí se ho poden adreçar.
Queda el tema del tractament, eh?
Bueno, i el tractament per als treballadors...
És molt personal després, no?
És a dir...
En quant al finançament, vols dir.
per al fet d'estar adherits a la xarxa catalana
d'hospitals lliures de fum
podem accedir a unes beques
que contemplen el finançament del tractament.
I en tot això estem treballant ara
per presentar un projecte.
Presentarem un projecte a l'ICO
i, bueno, si veuen que realment
mos ho hem treballat,
els treballadors dels hospitals
de la xarxa catalana d'hospitals lliures de fum
de moment tenen accés a tractament gratuït.
En quant allò dels punts negres,
heu detectat exactament on els trobeu?
Sí.
Hem detectat punts negres per als usuaris
i punts negres per als propis treballadors.
I que no són els lavabos com abans.
No, no, no.
No, no.
Punts negres, no sé si algú ha estat
a l'Hospital de Santa Tecla
i té present punt negre fonamental
per al personal,
per als usuaris,
per als que visiten,
l'escala.
Sí, l'escala és un clàssic
a tots els hospitals.
És un clàssic per què?
Perquè normalment ara
a cada replà de l'escala
hi ha una màquina de cafè
i una màquina d'aigua i això, no?
I clar, la gent,
la gent lliga molt el que és, bueno,
descansa un ratet,
m'aprenc un cafè
i la cigarreta.
I això,
que s'han tret tots els cendres.
Vol dir, si la gent mira,
a les escales no hi ha ni un cendre,
només hi ha papereres.
Però bueno,
et trobes les papereres
amb el perill que això comporta,
les papereres plenes de gots de plàstic,
de papers i de tot això
i de borilles, no?
Llavors és el lloc
també incidit especialment en la senyalització,
vol dir, aquí sí que la senyalització serà bastant clara,
i han t'han demanat al personal
que, en molt bons modos,
en molta educació,
en molta empatia,
en moltes habilitats comunicatives,
han d'intentar dissuadir,
en principi,
dissuadir el personal,
els usuaris que deixen de, bueno,
de que sisplau que sortin al carrer.
i on heu detectat que fuma el personal de l'hospital?
El personal hem detectat un lloc,
que era una sala,
que no és una sala que sigui accessible als visitants,
però era una sala que, a veure,
d'alguna manera molt informal,
és d'aquests llocs que, bueno,
que tothom diu, bueno,
doncs aquí fumarem, no?
És una sala...
I que ningú ho defineix,
però que un dia entra un, fuma,
després entra un altre,
al final...
Això passa en molts llocs de treball.
Passa en molts llocs de treball,
que ningú ha decidit formalment
que allò és l'àrea de fumadors,
però els uns pels altres allò s'havia convertit
en la sala de fumadors informal de l'hospital, no?
I allà també és un lloc, bueno,
ho hem treballat de manera interna,
dir, escolteu,
hem anat informant que tothom se lleve del cap
que allò de cap manera és la sala de fumadors.
El personal també només pot fumar al carrer.
Dins de l'hospital no hi ha cap zona
habilitada per a fumadors,
amb el recinte de l'hospital,
i amb això ens hem adelantat a la llei.
Vol dir, hi ha el que és un pati interior de l'hospital,
però que està fora del recinte de l'hospital,
que és que ara han d'anar a fumar
els treballadors que vulguin fumar.
Hauran d'aprofitar les seves estones que tenen
per esmorzar?
Doncs ja ho han sentit des del passat dia 18,
la xarxa social i sanitària de Santa Tecla
va anunciar públicament que deixava de fumar.
Ara ja ha començat, eh?
Aquest difícil camí d'abandonar l'habilitat.
De consolidar-ho, d'abandonar,
d'anar revisant, d'anar...
A veure, i ara,
potser algú s'està sentint i diu,
jo vaig estar ahir a l'hospital i al passadís hi havia un...
Però és que estem en procés.
Clar, és que estem en procés.
Què més voldríem que tenir una vareta màgica
i tocar a l'hospital i dir a partir del 18,
però no és tan fàcil.
Per ser, Cinta, és una llàstima perquè tenim poc temps,
però es va reunir al Comitè Nacional de Prevenció del Tabaquisme.
És una qüestió prou important.
Ens fas cinc cèntims i quedem un altre dia
i ens expliques, juntament amb tot allò que engloba
l'aspecte de la llei del dia 1 de gener,
que tots hem de saber com ha de funcionar.
Bé, ja a nivell de l'Estat espanyol
funciona el Comitè Nacional de Prevenció del Tabaquisme,
que fa un congrés anual.
Aquest any el congrés va ser a Salamanca,
va durar tres dies,
i el més interessant és que són uns congressos molt multidisciplinaris,
vol dir que allí ens trobem metges, infermeres, farmacèutics,
psicòlegs, sociòlegs, periodistes,
treballadors socials,
tothom que té tècnics en marketing i en publicitat,
vol dir que et dona una visió molt ampla,
juristes pel tema de la llei,
et dona una visió molt ampla de tot el que és,
de la complexitat del tema del tabaquisme,
perquè evidentment, ja ho hem dit moltes vegades,
no és un tema exclusivament mèdic.
Llavors, se va parlar molt del que suposarà la nova llei,
jo per a mi,
perquè clar, va bé les novetats terapèutiques,
vull dir les noves,
adelantar el que s'esperava que seria el boom,
que seria la vacuna,
la vacuna contra el tabac,
bueno...
Ui, està molt verda, molt verda,
sembla que no hi ha res de nou en aquest sentit,
sembla que sí que hi ha un nou producte,
segur que ara comptàvem com a tractament no substitutiu el bupropion,
el fintabac,
Sí.
Doncs, bueno, sembla que...
Però aquest ja fa temps que funciona.
Ja fa temps que funciona,
doncs ara ha sortit una molècula semblant, no?,
que es diu Barilix, m'hi sembla,
però que potser pront es comercialitzarà,
bueno, és una...
que sembla que dona una més bona taxa d'abandonament,
caldrà estar atents a tot això,
i després va ser,
per a mi particularment,
per a mi va ser molt important
les aportacions que es va fer
amb el camp de...
el que era la comunicació, eh?
I en quant a les polítiques,
és a dir, bueno,
avui en dia què és el que sabem?
Perquè ja sabeu que hi ha molts països
que fa temps que apliquem polítiques
de control del tabaquisme, eh?
En aquest sentit hem de dir una vegada més
que nosaltres hem una miqueta remolc.
I ja se sap què és el que funciona
i què és el que no funciona,
a nivell de legislació,
a nivell d'espais lliures de fum
i a nivell de preus, no?
I el que hem de dir és que està demostradíssim
que per a que la gent jove deixi de fumar
o no s'incorpora el tabac,
ni xerrades als instituts,
ni...
El que s'està comprovadíssim que funciona
és l'augment del preu del tabac.
Ara, quan dius això de xerrades a l'institut,
sempre ens passa igual
que anem fora de temps en aquest espai.
Jo recordo que un dia
el doctor Joan Mariat Zerà comentava
que et plantes davant d'un auditori
de joves adolescents
quan la vida és ara
i en aquest moment no els pots dir
si fumes,
quan tinguis 40 anys tindràs un càncer.
Què va, què va?
Perquè aquell jove diu
quan tingui 40 anys a mi no m'interessa.
Jo m'hi tindré 40 anys.
Exacte.
Jo visc al moment,
soc jove,
jo no tindré mai res.
Clar,
ja sabem que això que s'ha aplicat fins ara
doncs molt de resultat no ha donat.
Perquè probablement
hi ha un abandonament del tabac
per part de la població adulta
en la nostra societat benestant,
però els joves s'estan incorporant
a un ritme i a una velocitat extraordinària, no?
Sí.
Sí.
És una cosa que realment
fa posar una miqueta a les mans.
I quan diem joves,
parlem de joves molt joves.
Parlem a partir de 12 anys, eh?
Cosa que es fa plantejar també
a molts pediatres
que han de començar
a posar-se les piles
amb el tema del tabaquisme,
perquè sabeu que
els pediatres veuen
els xavals fins als 15 anys.
Si als 12 anys
ja hi ha xavals
que han començat a fumar, no?
Que és l'edat en què...
L'edat mitjana
d'inici de l'hàbit
al nostre país
està al voltant dels 13 anys.
És una cosa que ha anat baixant, no?
Clar, esperem, esperem
que les noves polítiques
per una banda de preus
i per altra banda
d'espais lliures de fum
frenaran una miqueta aquest...
Ah, i també el tema de la publicitat.
Que hi haurà restriccions
tan reclamades, no?
Hi haurà restriccions
de la publicitat
que realment
és de les millors coses
que es poden fer
per impedir
que la gent jove comenci a fumar.
Perquè ja sabem que una vegada
enganxats és complicat.
Com diu la Cinta,
des del bon rotllo,
utilitzant les seves pròpies paraules,
des de la informació,
des de l'empatia,
però mai des de la prohibició
ni des del mal ambient
ni des de la crispació.
El tabac...
Aviam, l'opció és personal,
òbviament,
però el que no pot negar ningú
és que el tabac realment
fa molt de mal
a la nostra salut.
Després, l'opció,
absolutament, tothom està d'acord.
No és que pueda matar.
És personal.
No, no, és que mata, de fet.
No és allò que...
El tabaco puede matar.
No, el tabaco mata.
Bastante.
Per tant, des d'aquesta perspectiva
i tenint en compte
que encara hi ha moltes coses
per explicar d'aquest comitè nacional,
però sobretot que ara
a l'aplicació de la llei de l'1 de gener,
segur que amb la Cinta Daufí,
epidemióloga de la xarxa,
podrem tornar a parlar.
Com sempre, Cinta,
ha estat un plaer.
Gràcies per venir
i fins la propera ocasió.
Fins la propera.
Adéu-siau.