A quatre bandes és aquest nou espai que estrenem al matí de Tarragona Ràdio
i que els acompanyarà cada dilluns.
A quatre bandes és un espai que pretén trobar els diferents perfils de diferents personatges
coneguts per la seva tasca professional a la nostra ciutat.
I de quina manera podem treure suc en el millor sentit de la paraula a cadascun d'aquells personatges
amb mirades diferents, això sí, totes elles en harmonia.
A quatre bandes és un espai que protagonitzen quatre dones conegudes de vostès
perquè han estat tertulianes anteriorment aquí al matí de Tarragona Ràdio
i a partir d'ara seran les conductores d'aquest espai.
Saludem ja Carme Padrol, bon dia.
Bon dia.
Benvinguda aquí a la ràdio, contenta, nerviosa també.
Ben trobades, una miqueta.
Una miqueta.
Recordem que la Carme Padrol, no farem currículums,
direm que està en qualitat d'entrevistadora i botiguera.
Laura Roman, bon dia.
Bon dia.
Laura Roman està en qualitat d'entrevistadora i professora de Dret Constitucional
de la Universitat Rovira i Virgili.
Laura Picó, bon dia.
El convidat ja se'ns esvaluta abans de començar.
Vostè s'espera un momentet.
Senyor convidat, que ara el presentarem com per toca.
Laura Picó, bon dia.
Hola, bon dia.
La Laura és entrevistadora ara i advocada.
Rosa Gairal, bon dia.
Bon dia, bon dia.
La Rosa Gairal és mestra jubilada, una mica vedet i artista també,
però en aquest cas ens arriba com a entrevistadora.
I la primera persona que s'ha sotmès, podríem dir a aquestes quatre bandes,
Albert Ballbé, bon dia.
Bon dia, guapa.
Benvingut.
M'ha encantat això de sotmès a les dones.
És que ja veurem, ja veurem què passarà.
Una de les meves fantasies és ser sotmès.
No sé què pensaràs després d'aquesta entrevista, d'aquest espai.
Jo imagino que no sortiràs decebut en aquest sentit o en altres.
Albert Ballbé l'hem convidat en qualitat de diverses coses.
de Magí de les Cimbales, perquè hem sortit de les festes de Santa Tecla
i pot ser un bon punt de partida per aquesta conversa.
En qualitat també d'advocat, amb una llarga experiència professional
i advocat de dret de família, que és un tema que afecta moltíssimes persones,
sobretot en la seva vessant de la vida quotidiana
i de la relació entre les persones
i, òbviament, també en la seva vessant de representant municipal.
Recordem que és el regidor responsable de l'àrea de cultura
de l'Ajuntament de Tarragona.
Servidora, actua una miqueta de mestre de cerimònies
perquè a partir d'ara la paraula l'aprenen aquestes quatre senyores
que ocupen les quatre bandes del matí de Tarragona Ràdio.
A veure, no sé si per edat, per color de cabell, per alçada,
per què aquí comença?
La Carme, la Carme, la Carme, perquè li toca.
La Carme, perquè...
Ah, jo estic apuntada a la primera de preguntar.
Sí, la primera del torn.
El que passa és que, esclar, elles tenen una miqueta més d'avantatge
perquè quan ja hi ha arribat, estaven totes tres assentadetes
i estaven fent ja una xuleta.
Confabulant.
Confabulant.
I llavors, clar, jo tenia alguna pregunteta apuntada
i tampoc no m'agradaria començar per la pregunta que tinc,
però és igual, la començaré.
Perquè venint cap aquí, bueno, ja fa dies que li deum bautes, no?
Que la regidoria de cultura és una regidoria important.
Sí, sense genero de dubte.
Vale.
I llavors jo trobo que aquí a Tarragona, no sé, té poc ganxo
o poc... o la gent la coneix poc o alguna cosa.
Jo m'agradaria saber o que es digués als rebuidors
quina és la missió de la regidoria de cultura
perquè, clar, hi ha una regidoria de festes,
hi ha una regidoria d'estudis, o sigui, de mestres, no?
I en canvi, bueno, aquesta regidoria de cultura
trobo que té poc sentit a Tarragona.
O sigui que no se sap prou el que fa la regidoria de cultura en si, no?
A veure, jo, mira, jo, Carme, et faré enviar a casa teva
una publicació que fa la regidoria que es diu Públics
on hi ha totes les activitats que fan de caire extern
la pròpia regidoria.
És a dir, nosaltres som una mica juntament amb Carles Salles
que són les que fan festes, però que no coincideixen les dues regidories.
Nosaltres el que donem és pa i circo al ciutadà,
una de les activitats de la regidoria.
I publiquem, bueno, es publica des d'aquesta casa,
un paper que es diu Públics, una revisteta,
on et diuen les activitats que promouen el Departament de Cultura.
I n'hi ha pràcticament una diària.
És a dir, el que tens que fer, Carme, és rebre públics i imposar-te.
En segon lloc, per evitar que es digui que la regidoria de cultura
està intervinuda políticament, el que fem és subvencionar
les activitats que fan altres entitats.
Per exemple, on tu no em fa la rosa gaire, el vestida de tutu,
que és el 45 RP.
És a dir, per exemple, és per posar un exemple,
Viscut, en pròpia carne que es diu.
Doncs quan hi ha una entitat que té un projecte cultural a portar a terme,
ve a la regidoria de cultura i ens demana diners,
aportació, ja sigui amb diners, amb producció, amb el local,
amb el que convingui, llavors nosaltres el que evitem
és ser dirigistes amb el tema de la cultura,
o quan ve el magatzem, o quan ve Torno a Villegas,
o quan ve qualsevol altra institució d'ordre cultural,
i l'Ajuntament el que fa és, evidentment,
valorar l'interès que té la seva proposta
i automàticament donar suport, ja dic,
la Rosa i la Ernest Estimoni.
I més coses.
La regidoria de cultura, ara estem, per exemple,
per posar un exemple, estem preparant el pla cultural.
El que no volem és que es digui mai, insisteixo,
en que hi ha un dirigisme polític,
perquè la cultura entenc que no té cap tipus de color.
La comissió d'informativa de cultura,
on hi ha un membre de cada grup polític,
sempre actuem per anonimitat.
Mai s'ha imposat el criteri del gui de govern.
Però això és un tema a banda.
Però per evitar aquest dirigisme,
ara estem preparant,
que aviat es donen a conèixer,
el pla cultural de Tarragona.
I on veureu que,
tots i cada un dels membres de les diferents comissions,
són gent de reconèixement prestigi
dins del món de la cultura,
que seran els que, d'alguna manera,
dirigiran el tema.
Però tu has dit una cosa
que admeto en part.
Jo crec que cultura fa moltíssimes, moltíssimes coses,
i el que potser no sabem fer
és difondre el que estem fent.
Però si el Metropol, per exemple,
per posar-te un exemple,
el Metropol,
cada dia del món té una activitat o dos.
I el mateix del Metropol,
a través d'Anima,
a través del magatzem,
o a través d'altres entitats,
cada dia del món de Tarragona
hi ha una activitat
on el Departament de Cultura
hi té posat el dit.
Sí, però jo voldria dir una cosa.
Això em sembla molt bé,
o sigui, t'has explicat molt bé,
però això es fa a través de la regidoria de Cultura.
Són coses que fan diferents entitats
i, evidentment,
han d'anar a apujar-se amb algú
i, en aquest cas,
hi ha la regidoria de Cultura.
Jo em refereixo a la regidoria de Cultura
com a ella mateixa,
que li surtin les coses
de la regidoria mateixa.
Vull dir,
el que fa la Rosa Gairal
o el que poden fer
a altres llocs,
no?
Però, Carme...
Llavors,
clar,
la gent van a buscar
allà on saben
que els hi poden donar alguna cosa.
Jo el que em refereixo
és a la regidoria de Cultura
ella mateixa,
de per si.
No que surtin altres,
perquè, clar,
això és el còmode,
això és el fàcil.
que els altres t'ho donin fet.
Home, clar.
Home, que t'ho donin fet,
no.
Escolta'm,
nosaltres,
la línia mestra
del Departament de Cultura,
per almenys ara,
és evitar ser dirigista.
És a dir,
jo dono canxa
a la gent
que són del meu color polític,
ni a Blas de Perluquín.
Llavors,
el que donem
és a tothom
que ho demana.
Ara,
si tu el que vols
és que la regidoria de Cultura
s'apunti
o faci la competència
al 45 euros per minut
i em posi...
Estan fent una propaganda.
Jo vull parlar.
Rosa,
tu jo el vius
si tu vols que ara ens organitzem
una...
Organitzem Carzuela
i el regidor canti
a Terra Baixa,
doncs ja ho farem.
Però la nostra obligació
és dinamitzar
la cultura de la ciutat.
Què fem nosaltres,
per exemple?
Perquè nosaltres
no podem organitzar,
com te dic,
una Carzuela.
Però, per exemple,
el Festival d'Estiu de Tarragona
el fa el Departament de Cultura.
La Temporada de Tardor
el fa el Departament de Cultura.
Lletres a taula
el fa el Departament de Cultura.
Els Premis de Tarragona
el fa el Departament de Cultura.
És a dir,
te prometo
que m'esperava
tot tipus de preguntes
menys aquesta.
Canviem...
Exacte.
Rosa.
Natural.
Per al·lusions.
A veure...
Que és l'artista del moment,
segons on vaig bé.
Exacte.
Si no hi ha un dubte,
l'únic que he vist amb tu
ha sigut amb ella.
A veure,
quan,
com a 45 RPM,
agafem el teatre,
quan és el juny,
paguem,
eh?
Més de 100.000 pessetes.
O sigui,
que dic clar, això.
Ara,
quan l'Ajuntament
fa el cicle mater,
llavors sí que
et deixen el teatre,
com si diguéssim.
Però les 100.000 pessetes
això has fet bé.
I com que jo he vingut aquí
també a flagellar-me,
amb això...
No, no.
Submes, flagellat.
No, ja ho sento.
Cadascú té la setmana.
Jo amb l'edat
d'aquelles coses ja m'han sortit.
Escolta'm, Rosa,
això tenen raó.
I aquestes 100.000 peles
no és que les pagueu l'Ajuntament,
sinó que encara no hem sigut
suficientment àgils,
i això em soc responsable
i me'n penedeixo públicament,
és que us fan pagar
una assegurança
que gairebé val les 100.000 peles
i llavors us fan pagar,
em sembla que és
la llimpiesa del...
I això...
100.000 peles.
No, estimada,
però això és llançar els diners
i inciteixo,
estic fent un mea culpa,
perquè jo crec
que amb una mica d'intel·ligència,
l'Ajuntament té una pòlissa,
estimades lletrades,
té una pòlissa de l'esquadre civil
que fent una petita modificació
i que es digui
que tot el que es faci aquí
està cobert per aquesta pòlissa,
ens estalviaríem.
Però jo, estimada meva,
des que vaig arribar a aquesta casa
ara fa sis anys,
m'estic barallant
amb persones físiques
que podien el nom,
però que no diria per cortesia,
que no hi ha manera
de fer entendre
que això no té que ser.
Ara tu imagina't
el dia que ve
els saharauis
o venen
les senyors...
Bueno,
qualsevol institució
d'aquestes que són
estrictament, diríem,
benèfiques
i que es diuen
miri,
escolti,
vostè per començar
posi 20.000 durets
que estem...
Amb això ho fem malament,
ho reconec.
Bé,
llavors ja que estàvem parlant
de tot això
ho podríem lligar amb Santa Ticle,
ja no?
Molt curiosa.
Jo diria de donar-li
un respira
el senyor Vallbé
i la cosa més amable
del Magí de les Timbales.
Senyor Vallbé,
ara volem parlar
amb el Magí de les Timbales.
Que serà un nom...
No, no, però
és un descans només,
ja tornarem amb el tema.
És la meva faceta
més important
de la meva vida.
Això és ser pare,
ser pare i ser Magí de les Timbales.
El de més no té...
Expliqui'ns aquestes festes
com les ha viscut,
des d'allà dalt.
Estimada meva,
jo al desembre faré 60 anys
i aquesta vegada
m'he adonat que em faig vell
perquè m'he llumat
de mala manera.
És que els nens
avui en dia pesen.
No patinen
que posar normes
perquè hi ha mares
que amb una cara encantadora
m'hi diuen
que pujaré la meva nena
i és una nena de 8 anys
que fa 160 quilos.
I a més,
i ara,
escoltem-me,
això va amb detriment vostro,
ho sento.
A més,
les mares
el que fan és dir-te
primer te posen
una cara angelical.
Jo que sóc sensible
amb aquestes coses
dic sí senyora,
jo li pujaré la nena.
Llavors la mare
t'aixeca a la nena
un pan de terra
però fins a arribar al caball
me queden 5 més de pans
i aquests 5 van darrere.
El Magira Estimada
és un home fort,
sapat.
Fort i sapat
però la meva ronyonada
ja no està per aquesta.
Llavors hem de posar,
demanarem a l'acustitió
que faci un reglament
de dir
sols apujen nens
fins a 3 anys.
Fins a 3 anys?
Això queda curt.
4.
4.
5.
5.
Jo diria 6.
Però per què no feu
com la seguretat
de les cadiretes
a partir d'un pes
o una alçada
i no tant l'edat?
Home,
per què no
que ja va venir
a les cipales?
Vés a fer punyetes.
Vés a fer punyetes.
Fent amics avui, eh, Carme?
Ja et veig ja.
Ja m'agradaria.
Té instruccions
de convergència, la Carme.
De fer-me quedar malament.
Carme,
t'hem vist el plomeno.
Jo el meu fill
té una curiositat
que és saber
com es diu
el cavall del Magí
de les Timbades.
Sí, senyora.
Es diu Whisky
i té 12 anys.
I suposo que es diu Whisky
perquè té aquest color
marronós
típic de la beguda
i llavors...
De totes maneres
aquest cavall
deu fer com a 6 anys que ve.
Abans n'hi havia un altre
que es deia Ringo.
Un sencadín
amb la bèstia.
I després jo també tinc
una altra curiositat
que és
què s'ha de tenir
per ser Magí
de les Timbades.
Estimada,
molta dedicació,
nocions de composició
i de ritme
i després
vèncer...
Vallès a innata.
Vèncer,
Vallès a innata.
Jo diria més que Vallès
a postura.
I llavors vèncer
la residència dels alcaldes.
Perquè jo vaig començar
a fer de Magí
de les Timbades
ara fa 27 anys.
I llavors jo vaig demanar
al senyor Requesens,
una persona que jo
respecto moltíssim,
que em fes el nomenament
de Magí de les Timbades
i em va contestar
una carta dient-me
que m'agraïa molt
la meva partitació
de les interessades
de les festes de la ciutat.
Vaig esperar pacientment
però no em va anomenar.
Vaig esperar pacientment
que hi hagués un canvi de govern.
I va sortir el senyor Nadal
i vaig tornar a reproduir
la meva petició
pel regista del rotllo
i llavors el senyor Nadal
me va ofendre
perquè em va dir
tens que pagar
una passeta
cada vegada que surti.
I clar,
mesclar les qüestions honorífiques
amb el diner
m'ha semblat molt malament.
Però per què volia
ser Magí de les Timbades?
A veure,
ui,
és una història llarga.
A veure,
primer perquè...
Si pot ser l'excursem una mica.
A veure,
perquè m'agrada molt.
Ho dir per la insistència.
M'agrada molt.
Podria ser alguna cosa
molt profunda.
És que m'agrada molt
aquest tema
i quan jo me trobo
un tio de Tarragona
que no em coneix
per l'apallido
i dic
això no sé com és
de les Timbades.
És una manera
d'identificar perfecte
i crec que és el càrrec
més important
que es pot dir
de Tarragona,
més inclús que ser alcalde.
Quantes vegades
surt Magí de les Timbades?
El Magí de les Timbades
surt per Corpus Christi,
surt per Sant Magí
i per Sant Ategla
i abans sortia per Sant Pena,
al teu barri.
I ho hi havia anat.
Sí, però pagant.
Oi que hi havia un conflicte
amb el vestuari del Magí?
Oi, tant que sí.
Perquè hi va haver
un mandà reintegral
que és el bon amic
Jordi Bertran
que un dia van decidir
canviar el vestit
de Magí de les Timbades
i el van canviar
a més d'una manera
que jo crec que
des del punt de vista administratiu
és absolutament il·legal.
I llavors,
perquè no hi ha cap acord
ni de la Comissió de Cultura
ni de la pròpia plenà
i que això ho fes.
I llavors,
jo em vaig dir
que ni parlar-ne,
a més,
la gent reclama
el vestit de sempre.
És un vestit
que té més de 100 anys,
això està documentat,
i hi ha un intent
de canviar
i no va regir.
Llavors jo crec
que no fa cap mal
el vestit d'aquell
i que la gent,
començant per la iconografia
del Magí de les Timbales,
canviar-la
és una cosa
que no tenia
cap tipus d'objecte.
Va ser més aviat
un organisme
intel·lectual
dels que els va corrir,
però que fortuitament
el tema ha quedat
sense efecte.
Anant aterrant
i parlant de festes,
què ha passat
amb les gralles?
A veure,
a veure,
sí,
et diré, Rosa,
que és un tema
que conec per la premsa
perquè la meva resposta
no són les festes.
Hi havia l'acostum
d'un ball de gralles
a la plaça dels Sedassos,
on actuaven normalment
les colles de la ciutat.
Aquesta vegada
es veu
que el departament
de festes,
els que programen
les festes,
van pensar
que es tenia
que fer aposta
per un altre tipus
d'activitat.
Llavors,
els gralles es van sentir
molestos
per aquesta posposició,
però, clar,
hi ha gent que diuen
que les festes de Tarragona
comencen a ser
massa reiteratives,
és a dir,
que cada any
fem el mateix.
Quan intentem canviar
ens renyen.
És a dir,
hi ha hagut part,
alguns tarragonins,
membres de les colles
del Serrallo
i de Sant Pereixen Pau,
que es van enfadar
perquè el dia 18
van fer una diada castellera
que és novedosa,
que no ha canviat
en res
la resta
d'actes actuacions,
ni la del dia de la Mercè
ni el dia de Sant Magí,
i bé,
el patronat de Castells,
que jo presideixo
per l'advocació de l'alcalde,
es va demanar parer,
van estar d'acord
amb que els tarragonins
tenien dret de tindre
una Santa Úrsula
o un Sant Fèlix,
però no podem evitar
que surtin dos senyors al dia
i diuen,
escolti,
això és un despreci
pels colles petites.
Miri,
a la vida
s'està en una colla grossa
o en una colla petita,
però els tarragonins,
que en definitiva
és a qui ens devem,
també tenen dret
de veure colles de nou,
encara que no hi ha cap a ser de nou,
però,
llavors,
això no és res més
que cada vegada
que hi ha un canvi,
sempre hi ha algú
que surt disgustat.
Senyor Ball.
Senyor Ball,
bé,
i amb respecte,
ha sentit,
aquest any ha sigut
el 25 aniversari
de Dames i Vells.
Sí, senyora.
Li ha agradat
els entremesos d'aquest any?
A veure,
m'han maltractat,
però jo demano...
Però en gràcia.
No, sí, carinyo.
A veure,
jo tinc tracte
amb Dames i Vells
perquè cultura,
Dames i Vells
depèn de cultura,
és a dir,
de fer l'espectacle
de l'espectacle del Metropol,
que és l'espectacle
que està per damunt
de l'actuació
de Dames i Vells.
Aquesta va a subvenció
en el Departament de Cultura.
Jo sempre els he demanat
que em traguessin
i que em diguessin
el que volguessin,
perquè jo crec
que un regidor
que no surti
vol dir que s'han de fer
el programa plano,
el que passa,
clar,
ja en m'han dit putero.
I clar,
jo els prometo
que no,
que no,
que no,
que no.
I llavors
li vaig anar a dir a l'Oriol,
home,
Oriol,
diga'm alguna cosa
que sigui més inversemblant.
Perquè, clar,
això és tan pròxim,
això és tan possible,
que la gent pensarà
que realment em dedico
que sóc el rei de la Riojana,
que no ho sóc,
que no ho sóc,
no?
Llavors,
un dia van canviar
però després vam dir
no,
que és caldo dos tazes
i a la segona m'ho deien
dos vegades.
Però fins a l'extrem
que la meva dona
em va sentar al sofà
i va dir,
escolta'm,
veig bé,
a nena,
de què n'entos?
Què passa,
què passa aquí?
Et prometo,
jo et prometo que no.
I els meus fills
no m'han dit res
perquè són molt respectuosos
però el meu fill
me mirava així una mica
al través últimament,
però vaja,
ja saben que no,
que no,
que no.
I als Diables
algun any també
hi ha hagut algun...
A mi els Diables
no s'han posat.
A veure,
l'any passat els Diables
es van posar
contra un regidor
pel tema
de la seva opció sexual
i això va originar
un debat important
dins del Departament de Cultura
més aviat festes
i els vam demanar
que no escriure
però que ens imposin tots
un limit ètic
senyora constitucionalista,
és a dir,
a mi,
dames i vells,
sigui qualsevol ball parlat,
no tenen el llibre d'absoluta
de dir el que vulguin.
El que potser
evidentment és un tema menor,
no?
Però hi ha coses
que sí que poden arribar
a ofendre una persona
i crec que
aquesta gent
ha de ser conscients
que a qui li deixen
un escarxofa
i li deixen l'opció
de parlar en públic
ha de tindre un autocontrol.
És a dir,
no s'ha de imposar
cap tipus de control
ni cap censura prèvia
que això ja tornava
a l'època de l'aïda
de Fraga i Barney.
Però, home,
que la gent tingui
una mica de consciència
i que sàpiguen
que el que estan dient
potser no es conseqüències legals.
Llavors, jo cada vegada
els hi dic.
El que passa és, mira,
després els tios arrenquen
per no convé i...
Però no només aquest aspecte,
sinó d'altres
que puguin adreçar
a l'Albert Vallès polític
ara o al Política en general
allò que diuen
escolta que s'aguanti
que va amb el sou.
Qualsevol crítica,
qualsevol cosa
que s'adrecia a un polític
és legítima.
No, no, tot té un límit.
Tot té un límit.
Recordeu que una vegada
a Santi Pallàs
li van dit a l'Ivan,
per l'audiència
van condemnar la persona
que li va dir a l'Ivan
i per dir a l'Ivan
que el talibán avui dia
ja és un tema
una mica col·loquial, no?
És a dir, a mi,
jo li vaig dir a l'Uriol
mira, a mi diguem fill de puta
que la meva mare era una santa
i llavors, per exemple,
per inversemblant
encara que m'ho diguin
és col·loquial.
A veure, trobem un dia
xec, fill de puta
fa temps que no et vegi.
Però l'altre és diferent.
I a mi, jo crec que tot el que sigui
un atac que tingui verosimilitud
jo crec que a la víctima
t'ha de dir,
l'inera més important.
Jo vaig anar a veure
a les dames i vells
perquè soc un aficionat, no?
Avui me deia,
un regidor important me deia
doncs no hi vagis
però no, a mi m'agrada
perquè m'ho passo molt bé.
I bueno,
m'ha divulgat el putero
i el bo de cara
és que quan acabava l'espectacle
jo tenia que pujar a l'escenari
i donar-li a l'Oriol Grau
el tema,
el seu de tecler.
Home, vaig pujar
i vaig contestar
en planta més i vells, no?
Sí, vergüences.
Exacte.
I això demà,
els home cristians
ens diu al llibre
que hi hagués a posar
l'altre galta.
Però nosaltres posem
la galta a la cara,
no la galta al cul
com us agrada a vosaltres
perquè un dels esquetxos
era que l'Oriol Grau
que fa d'avisba
li baixava les cartes
a l'escolar
i li tenia copets al culet, no?
Però bueno,
a veure,
jo crec que
que d'anar més i vells
és un luxe per a la ciutat
i que accepta
aquesta cosa
des que hi hagi
una certa automoderació
a l'altre més
em sembla molt bé.
Molt bé, vaig.
Però vostè com a polític
desprèn una imatge
diguem-ne
com a més informal,
més planera.
Una mica típic.
És una imatge construïda
conscientment
o vostè és així?
Sí, sí.
Qui em coneix
sap que sóc així.
Déu m'ho s'enreglar.
A mi,
jo he procurat
que la política
no m'afectés en res.
No els guenes.
Bueno,
gràcies, guapa.
No, però
que vull dir
que la política
és com qui va a França
a recollir el raïm.
Que avui hi és
i demano hi és
i el tio que s'ho creu
quan plega
té un síndrome brutal
de...
Escolta,
jo quan acabi
me tornaré a fer d'advocat.
dèiem aquella xica als tribunals
que és el que a mi realment m'agrada.
S'han trobat alguna vegada
vostès dos?
Barallat-ho, sí.
I tant, oi tant que sí.
Defensant la mateixa causa
cadascú per la seva banda.
I diferents,
i diferents.
Però, a veure,
ella sap que la relació
amb l'advocat
és una relació
absolutament cordial
amb un 98%
de les circumstàncies.
Jo crec que cada vegada menys,
però sí.
Sí, quan hi ha més competència
la cosa es radicalitza,
però ja sembla
molt bon rotllo.
I no creu vostè
que en el món de la política...
Jo a vegades ho he pensat,
quan algú entra a la política
i té càrrecs importants
és com si se'n passeix una escombra.
Van més rígids,
més...
La gent canvia.
Això és un problema genètic
com deia la Rosa.
És a dir,
el tio que és tan ruc
com per creure's
que per aquest regidor
de l'Ajuntament
canvia la seva vida
és que és molt tonto,
molt tonto,
molt tonto.
I a més hi ha una cosa pitjor
i és que el dia que plega
el tenen que portar
el psicòleg o el psiquiatre
per recomposar-lo, no?
És que a vegades això ve
una mica de forma natural, no?
Potser la limitació
dels mandats seria important.
Per saber que hi ha un final.
Però fixa't,
però fixa't,
jo crec que el millor limit
són les urnes.
El millor limit són les urnes.
És a dir,
home,
el tio que governa molts anys
s'engurroneix
i al final arriba a creure
que el que té entre mans
és d'ell
i més coses, no?
Però clar,
això de limitar els mandats
jo crec que
si fos per un tema de designació
et diria sí,
és lògic.
Però l'urna
és la que mana, no?
I llavors...
Les urnes i els pactes.
Bueno, dona,
però el pacte
també deriva de l'urna,
amiga meva,
i el tio que pacta malament
després li passa...
A la pròxima li passa
pel redreçador.
No ho sé.
Potser tingui raó, eh?
Com a l'Ajuntament de Barcelona
que han pactat...
Ara han fet una enquesta
i es veu que els avers
i tal han baixat
perquè una mica
han pagat la factura
de pactar amb el PSC.
Els partits més radicals
governar els perjudica.
I això passarà
amb Esquerra Republicana.
Per exemple,
perquè tinc la màxima simpatia, no?
Però clar,
és molt còmode
estar a l'oposició
i dir jo faré, jo faré, jo faré.
El dia que toca fer-ho
i passen el temps
i les coses no surten,
la gent comença a tindre
un certes encis de la política.
Però vaja.
A veure,
aquesta oficina,
Felims...
i no sé què més...
Molt bé, el Film Office.
Què és això?
Sí, carinyo,
t'ho explico rapidíssim, rapidíssim, rapidíssim.
Perquè tenim el teatre
molt arreconedet,
sobretot la mateixa.
I ara fem invents.
I ara fem invents.
Us ho explico tot
i a més us ho explico
amb dates que podeu compromar.
Va llegir el diari
i vaig quedar enlluernat.
El Film Office.
A veure,
el Film Office no és res més.
A veure,
últimament a Tarragona
el Departament de Cultura
que la Carme no fa res
ha obert...
No siguis tot tu
perquè no ha dit
que no facis res,
sinó que no coneix el que fa.
No, no,
que l'enfonsaré
i vas a la pesa ara.
No, escolta,
Carme,
aquest carinyós ja ho sap,
s'ho falta dir.
No, escolta,
el Film Office.
Tarragona va començar
a apostar pel tema del cinema.
Bueno,
bé,
fem cinema.
Fem el REC,
fem l'Incur,
que són dos festivals de curs
molt importants.
se fa cine en versió original
a l'antiga audiència.
Bé,
llavors vam pensar que...
I bé,
després tenim a Tarragona
una sèrie de directors de cinema,
de cinema en curt,
que són molt importants
i que els donen premi
de tot arreu allà on van,
no?
Finalistes del Goy,
etcètera.
Ens vam pensar que calia
apostar una mica pel cinema,
no?
Molt bé.
Llavors,
una de les coses
que creiem que seria bo
seria que Tarragona
pogués oferir
a tot productor,
ja sigui d'un llarg metratge,
d'un curt metratge
o d'un espat publicitari.
Tarragona té uns espais naturals
extraordinaris
per poder oferir.
Bé,
què passa?
Que si aquí ve un productor
i vol un dia fer
com fa poc temps
vam fer de la BMW
a la plaça de la Font,
si té a començar
a contactar
amb la policia municipal
amb els bombers,
té a fer retirar les cadires,
es tornen bojos.
Llavors,
què necessitem?
Que hi hagi
una oficina municipal
o un funcionari municipal
que pugui
amb dos cops de telèfon
organitzar
tota aquesta qüestió.
No sol això,
és a dir,
Tarragona es vol obrir
que aquí vinguin productores
a fer cine
i per l'altra banda,
Tarragona el que té a fer
és fer una sèrie
de localitzacions
i oferir-ho
a tots els productors
que sàpiguen
i això és,
diríem,
la primera intenció.
Després,
el filmòfim és
procurar
que tota la gent
que tenen afició
a la producció cinematogràfica
tinguin supermunicipal
a través d'aquí,
d'una oficina específica
amb el tema de cinema.
No és molta façana això?
No, no, carinyo.
No la marítima, vull dir.
No, no, no.
No, no, Rosa,
no, no, no, no,
a veure, ja dic,
procurar d'explicar-ho
de la manera,
de la manera,
no senzilla,
que a vegades sou
gent molt preparada
i totalment,
no, no,
sinó de dir,
no pertenem dir,
això és Hollywood,
no, no, no, no.
Nosaltres el que fem és,
en primer lloc,
com estirar més el braç
que la màniga, no?
No, no, no,
però a fi,
mira tu si és senzill,
amb un sol funcionari
que tingui,
i amb un protocol
que digui,
aquí ha de que vindre algú
a fer una pel·lícula,
doncs aquest funcionari
tingui una sèrie de claus
perquè amb tres telefonades
els altres departaments
de l'Ajuntament
quedin coordinats
per facilitar
aquesta qüestió.
Quan van fer
una pel·lícula
del Montlleó
que tenia que ploure
al carrer Major,
va ser un fullo
un pobre xic,
perquè clar,
perquè la gent,
els cotxes baixaven,
llavors el que s'ha de fer
és,
mira,
com quan fan la professora
de la Setmana Santa
o fan la professora de Sant Magí,
que la ciutat queda
una mica vinculada
o col·lapsada
ordenadament
per fer aquest tipus
d'activitats.
Però això no és l'únic,
això és per facilitar
que la gent a filmar
i que Tarragona sigui un lloc
que ofereixi espais.
És també perquè
aquella gent
que vulgui començar...
Falten d'espais,
eh,
si parlem d'espais...
No, no,
jo prefereixo espais cinematogràfics,
espais del l'altre...
En quant als espais,
els altres,
què tal allò del cinema a Tarragona?
Vale,
us ho explico rapidíssim,
amigues meves.
A veure,
jo estic a punt de fer
amb l'Araquiri
davant del solar,
no?
A més,
la Rambla,
la Rambla sembla un vell
que li falti una dent, eh?
Un mes,
esflagel·lat
i a Marraquiri.
Ho sento,
ja veus que tinc
propensió
a l'automàtic.
A veure,
no, a veure,
hem tingut problemes
molt greus
amb el Ministeri de Defensa
perquè,
a veure,
si nosaltres
haguéssim fet
un teatre
igual que el que hi havia,
una mica de pet i porró,
el teatre ja estaria funcionant,
però continua sent
un teatre insuficient
amb una caixa escènica
darrere,
amb incapacitat absoluta
per fer teatre
com Déu mana.
Quina va ser
la temeritat?
Temeritat
no m'ho sento la paraula.
doncs que van pensar
que el que teníem que feia
era que aquest teatre
pogués entrar un camión
entrant
pel carrer de Santa Clara,
que és el carrer
que hi ha entre
el govern militar
i l'imperial tàrrecó,
que pogués entrar un camión
al propi escenari,
o un cavall
o el que ho convingués.
Per això que teníem
dues peces miserables
de terreny,
que una era
dels militars,
de l'Invifes,
que són els vivents
dels militars,
i l'altra
era de l'imperial tàrrecó.
L'imperial tàrrecó
va costar quasi un any
fer-ho,
però al final,
com que pel que fos
ho vam poder aconseguir,
i amb els militars,
clar,
tractar amb l'Estat
és molt difícil,
és molt,
molt difícil.
I quan ja teníem
el tema mig consensual,
llavors,
i al final,
els militars
no ens donaran sol
els 10 per 10 metres
que necessitem,
sinó que ens donaran
tota la finca,
perquè,
si recordeu,
al carrer Girona
hi ha un sol arc,
el que no es veu
perquè hi ha un ruquisse terrible
i a dalt,
però hi ha una casa
que està retrenquejada
davant d'aquell pas soterrani,
o aquell pas...
doncs ens donaran
tota la finca,
i a canvi,
que els hem de donar
un tros de finca
amb qualsevol
dels plats parcials
que fa la ciutat.
Però per arribar
a un acord
amb la valoració
del que ens donaven
i la valoració
del que ens donaven
amb ells,
ha tardat dos anys llargs.
Ara,
i això ja ho tenim tot fet,
ara el senyor Climent,
que és l'arquitecte de l'obra,
ha hagut de fer
una actualització
del preu
de la construcció,
ja ho ha fet,
i ara el Departament
de Contestació
està licitant l'obra.
És a dir,
que a curtíssim termini
començarem a...
que a més jo he de demanar
disculpes
tant amb un comerciant
que hi ha un coset
com el que hi ha l'altre,
com els veïns
que tenen.
Però abans era pitjor,
perquè abans
la coberta del metropol
del metropol
de Tarragona
s'obturava
i allà hi havia gats,
rates,
un zoològic,
un zoològic.
Però creieu-me
que això està...
suposo que ho fan
per poder estrenar
el dia de les eleccions,
però bueno.
Vinga,
Carmeta,
dispara.
No, no,
a veure,
el dissabte
es va firmar
un conveni
de col·laboració
entre
la Generalitat
i l'Ajuntament.
Sí.
Aquell pot haver
de cert
amb aquest conveni,
perquè és un conveni
molt pobre,
i els convenis
ja sabem
que són
una firma
i ja està.
Paper mullat.
Que vagin
agafadets de la mà
ja em sembla bé,
però esclar,
jo veig un futur
una miqueta
llunyà
i una miqueta
espès
amb el tema
de la façana marítima.
Carme,
la façana marítima
seria el projecte
del segle.
Seria el projecte
del segle.
Però parlem
del conveni.
L'Ajuntament
de Tarragona
ha estat
intentant
parlar
amb la Generalitat
i amb l'Estat
amb els dos nivells
d'administració
per poder fer un conveni
perquè aquest és un tema
que afecta
no sol a l'Ajuntament,
també afecta a la Generalitat
i afecta a l'Estat
que és la propietat
dels terrenys
en última instància
Renfe.
Jo vaig acompanyar
personalment
a l'alcalde
a parlar
amb el secretari
d'Estat d'Infraestructures
que és un xiuot
que va estudiar
a mi la carrera de Saragossa
coses de la vida
i l'Estat
era com a mínim
una mica distant.
L'Estat
no hi vol posar un duro.
L'Estat
cedirà el terreny
i el que es tracta
és que amb el que val el terreny
i les cases que es puguin fer
el damunt
es pugui pagar aquest projecte.
Hi ha inconvenients tècnics
i tu com a Sarra Llenca
ho saps.
Incomendients tècnics
molt i molt greus
que es tenen que resoldre
perquè sembla ser
que algú diu
que sota del riu Francolí
passa un altre corrent
subàlvea
i que el tren
hauria d'anar molt avall
i per tornar a recuperar
un tren
no puja i baixa
com si fos un cotxe
en marxes.
Llavors aquest és
un altre inconvenient greu.
Però bueno,
anem al conveni.
Fins al moment
no havíem aconseguit
a passar de parlar
molt i molt i molt
no havíem aconseguit
que la Generalitat
es mullés.
Llavors jo,
a veure Carme,
sí que és cert
que el document
és un conveni
d'intencions.
Es crea
una comissió
paritària
entre la Generalitat
i l'Ajuntament de Tarragona
i llavors
pel que va dir
el conseller primer
el conseller en cap
m'agrada més
el senyor Bergalló
diable
i home de la cultura
va dir
escolta, miri
a mi això m'ho encarrega
del president de la Generalitat.
En conseqüència
crec que el tema
com a mínim és cert.
l'alcalde Nadal
volia un pacte
amb cinc regidories
amb cinc conselleries
de la Generalitat
de Catalunya
perquè eren
les cinc implicades
i això és molt difícil
i al final van optar
per el conseller en cap
que tècnicament
representa
a tota la Generalitat
doncs
es mullés una mica
es mullés una mica
llavors
sí que és cert
que aquest és un conveni
absolutament generalista
i que és un primer
un primer
un primer
un primer pas
però dona
jo crec que és important
que la Generalitat
vingui a Tarragona
amb feixa assenyalada
que ens digui
que el senyor conseller en cap
perquè clar
el tripartit és el tripartit
parla en nom
del president de la Generalitat
i això em sembla
una declaració important
i que la Generalitat
es vincula
amb aquest projecte
la Generalitat
que has pogut dir
escolta i miri
que és un tema de Tarragona
doncs espavilau
o és un tema de Tarragona
i de l'Estat
el fet que la Generalitat
es comprometi
amb aquest document
malgrat que
com tu bé dius
és un document
d'intencions
no es pacta res més
que la creació
d'una comissió
mixta
Ajuntament de Tarragona
i Generalitat de Catalunya
crec
que és un pas endavant
petit
però important
des del punt de vista
de les formes
anem avançant
en la conversa
Déu-n'hi-do
són tres quarts d'una
passa el temps
parlaré menys
ho prometo
jo sé que hem preparat
algunes preguntes
no sé si hi ha
les senyores
jo que estic jubiladeta
digue'm reina
potser no em diràs
que no saps res
però què passa
amb les germanetes
dels pobres
i després
una altra cosa
que també va lligada
no hi haurà cap
raconet
per poder fer cina
per la gent gran
dins de Tarragona
a veure
per torns
però això és seriós
cada dia
som molta més gent
i cada dia
quedem com a més
raconadets
i sobretot
a nivell de cultura
caldria rumiar
alguna planificació
d'efectivitat
i fer coses
per la gent gran
estimada Rosa
et donaré
ara ja tinc
dues revistes
que donar
una a la cama
i l'altra a tu
sortireu com si
en liaixeu a una fira
de mostres
aquesta ja la tinc
no, però t'ho dic
perquè
el Parlament de Cultura
fa dos activitats
de cine
una que el fa
l'Andrés d'Andrés
que fa
cine temàtic
és a dir
ara fa
i després tenim
els d'Anímet
el Nell Torrell
que fan
el cinema
en versió oficial
reconec
que el cinema
en versió oficial
és una mica
allò
arte i ensaio
i que segons
aquí pot ser
que no li agradi
encara que fan
pel·lícules molt bones
a veure
comencem pel final
després parlem
de les germanetes
a veure
quan van tancar
l'Òscar
el que hi havia
a Ramon i Cajal
l'Ajuntament
va pensar seriament
en fer alguna cosa
però ens van advertir
els assorts legals
que eren
el que no podien fer
era suplantar
amb cinema
comercial
a les empreses privades
sí que és això
que dius tu
escolta'm
hi ha gent
que no condueixen
que van a peu
i volen al cinema
i no hi poden anar
perquè està massa lluny
home
jo et diria ara
que els cinemes
de l'Oroski
estan més apropet
i allí hi ha
12 sales
crec
però si vius
al pla de la catedral
que hi ha abuelos
i n'hi ha punta de pala
que sí que sí
a veure
Rosa
el que podem fer
com dèiem
no podem fer competència
als cineres comercials
perquè no som
els que xerien aquests senyors
el que sí que podem implementar
i prenc bona nota
és aquest cinema
que no és competència
però bueno
les pel·lícules
el que ens agrada
la gent gran
perquè em qüestió
una mica gran
però els reballs aquells
que facin dues les pel·lícules
doncs no ho sé
no cal que facin pel·lícules actuals
però pel·lícules
Rosa
prenem bona nota
hi ha dos temes pendents
que fem més sarsuela
que és el que m'agrada
a la gent gran
i la segona
el del cinema
a veure
la sala d'actes
de l'antiga audiència
l'antiga jurídica
l'estem adequant
per poder fer cine
en sèrio
és a dir
tenim un projector
com Déu Mana
tenim una pantalla
com Déu Mana
i aquí és on
el que passa
és que és un lloc
que malgrat diguin
alguns
per exemple la Carme
aquella és una sala
que està ocupada
al 100%
allí
la URB
va deixar
l'herència magnífica
de les aules
de la gent gran
allí a Seija
el Consell de Tarragona
allí fan
el cinema
amb vers original
i també fan allí
ara
el desandrés
és a dir
ens fan falta
dies i hores
per poder fer
aquest tipus
però Rosa
prenem bona nota
les germanetes
les germanetes
senyores
un moment
queda poc temps
administreu el temps
perquè s'acaba
les germanetes
abans de fer
les germanetes
perquè va una miqueta
lligat amb el que diu la Rosa
que no
a veure
jo estic amb ella
amb moltes coses
s'han de fer guarderies
jo ho entenc perfectament
però
per cada una guarderia
que es fa
per canalla
que es fa per la gent gran
té raó
vull dir
a veure
cada vegada
hi ha menys canalles
de totes maneres
Albert Balló
en aquest sentit
pot donar una opinió
més personal
però no correspon
a la seva àrea
si ho preguntes
com a
dítol personal
jo estic
en nom de l'Ajuntament
estic
a la Junta
de la Fundació
Sant Poix
Sant de Decla
i Sant Poix
Sant de Decla
té feta una oferta
a les germanetes
per adquirir
les germanetes
i a més
jo crec
aquesta oferta
té el vistiplau
de l'Ajuntament
llavors les germanetes
els interessa
en primer lloc
a veure
si descobreixo
o no soc poc correcta
em perdoneu
però la veritat
sempre ha de anar
pel davant
l'Arcabisbat
ha fet gestió
respecte a les germanetes
seu a París
dient
escoltim
la ciutat no entendria
que les germanetes
es tanqués
i fos per un altre destí
no pot ser
perquè
té un concepte urbanístic
que diu
que és una zona de serveis
i en conseqüència
no hi pot haver
un pelotaz urbanístic
perquè això
i per altra banda
les germanetes
evidentment
com a bona institució religiosa
costa molt
que resolguin
però jo crec
que tenim a curt termini
l'asseguretat
que les germanetes
continuaran sent
una residència
a la tercera edat
en mans de la fundació
Santa Tecla
canviaria la titularitat
per no la seva funció
i després això
que diu la Carme
si guardaries
residències d'avis
a veure
les residències d'avis
és un negoci
tan extraordinari
que el comencen a fer
les companyies
les companyies mercantils
és a dir
Endesa
va obrir
té una residència d'avis
a Vilaseca
el que passa
que hem de demanar
a l'Estat
és que els avis
puguem tindre
una pensió
suficientment important
però puguem pagar
la residència
no faria falta
pagar gaire cosa més
perquè si fan residències
i són caríssimes
o bé
que la Generalitat de Catalunya
concerti llits
que siguin
assequibles
i un prènticis
en quant a les activitats
que dius que hi ha moltes activitats
per la gent gran
hem de pensar
hauríeu de pensar
amb els grans
de peu
amb la gent
que s'ha fet gran
i que van a l'aula
de la universitat
que són un tipus
de gent determinat
sinó amb la gent
de carrer
d'aquestes senyores
que s'han fet grans
i van a la plaça
que tenen un altre nivell
s'haurien de fer coses
a nivell d'aquesta gent
Estimada Rosa
se'n meten
sugeriments
Molt bé
Ja ho saps tu
Ja te'ls faré
A veure
jo tinc un parell
de preguntes
una curta
i una altra més llarga
Em consta
que és vicecònsul
honorari
de la República Federativa
del Brasil
Estàs
Sí senyora
Sí senyora
és veritat
Explica-m'ho
Doncs mira
quan a Tarragona
abans de la Cuidada Europea
i quan
a veure
al Brasil no hi ha suro
per exemple
i poc vi
Tarragona
era un port
que exportava
molt al Brasil
Llavors
abans
hi havia una sèrie
de tràmit
aduaner i consular
que
es tenia
que despatxar
llavors per evitar
que tinguessin
que anar a Barcelona
a fer aquest tràmit
a Tarragona
hi havia un cònsul
del Brasil
hi havia un cònsul
i un vicecònsul
esgarrifat
com
bueno
la història
la història
del cos consular
de Tarragona
seria llarguíssima
i seria per fer un llibre
que de fet
el notari Gramún
ja va fer alguna cosa
abans aquí
hi havien consulats
de tots els
de tot
de tot
d'Òstia
de Rússia
una cosa terrible
i després això
i bueno
i el cos consular
tenia una vidilla
eren normalment gent
gent que tenien
que a veure amb el port
eren consinataris
i això ha anat nimvant
perquè li dic
jo estic com a sort
que jo soc vicecònsul
del Brasil
perquè ells
no se n'en recorden
que aquí tenen
un vicecònsul
que si no
no no
sí que
però bueno
jo el que feia
quan que soc advocat
quan agafen una brasilenya
en un lloc
no adequat
o un brasilenya
o un brasilenya
perdona
bé
doncs ens crida
escolta'm
ocupeu-se d'aquesta ciutat
anem allí
li fem l'assistència
i ja està
per cert que ha estat
al Brasil vostè
sí sí sí
una vegada
però si ser cònsul
de Rússia no
ha de ser del Brasil
una cosa més
càlida
bé
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
però ja dic
això és una cosa
que el meu pare ja ho era
i el meu avi ja ho era
i llavors
i la família
de la meva mare
des de fa 5 o 6 anys
són cònsuls d'Inglaterra
eren dues preguntes
no Laura
sí
encara en tinc
encara en tinc dues més
però hi ha una
que m'interessa especialment
que també sé
que durant la cinquena legislatura
va ser senador
sí senyora
dos paraules
sobre la seva opinió personal
d'aquesta alta institució
de l'Estat
del Senat
home jo crec que el Senat
ha sigut una cambra
maltractada
i en canvi
els països civilitzats
el Senat
és un lloc
als Estats Units
és més important
ser senador
que ser
que ser
congressista
i Alemanya
lo mismo
és a dir
jo el que
a veure
el que passa
que aquí
ens hem fet
un garbuig
estimada
catedràtica
em té que ser
una càmera
de segure
catedràtica
ja m'agradaria
esclaro
no sé si
té que ser
una càmera
de segure
de lectura
que crec
que està bé
que ho sigui
perquè si val
de fer una mica
de repàs
veureu que
moltíssimes lleis
el codi penal
entre altres
es van acabar
de fer
el Senat
perquè
els diputats
porten
moltíssima marxa
van molt ràpids
i les coses
no es veuen
suficientment bé
llavors jo crec
que aquest doble
doble sedàs
és molt interessant
però això
es va complicar
amb el tema
de què ha de ser
la càmera
de representació
territorial
i llavors clar
ara ja no sabem
què fa
si realment
no hi ha que
estan representades
les autonomies
o és una càmera
de segure
de lectura
jo m'ho vaig passar
extraordinari
és a dir
jo recomano
a tothom
que tingui vocació
política
que pensi
amb el Senat
hi havia un fair play
entre la gent
extraordinari
un bon rotllo
envejable
no com acusar els diputats
que allí es maten
per tant
què fem
perdona
per tant què fem
el reformem
o el suprimim
no suprimim
jo crec que no
perquè
en tot cas
tindrà
una justificació
o la càmera
de segure
de lectura
que crec
insisteixo
des del punt de vista
parlamentari
crec que és essencial
perquè si no
les lleis
ja saps tu
com se fan
i d'aquesta manera
els diputats
aproven una cosa
passa
en un temps
molt curt
passa al Senat
el Senat
ho discuteix
i moltes vegades
s'arregla
i llavors ho torna
i llavors jo crec
que aquest és un pas necessari
i aprofitant aquest caràcter
de representació
autonòmic
no estaria bé
que es descentralitzés?
però com vols
descentralitzar
una càmera?
cada vegada
que han de portar
algun organisme
públic
o així
de Madrid
cap aquí
sembla que els aportin
més que
descentralitzar
hi ha una certa
últimament
tenim un exemple
bo
després de l'Undessa
a mi em va semblar
molt malament
que aquest senyor
d'Undessa
digués
que això era
una violació
i que si
que interrompre
la natalitat
me va semblar
tan bèstia
ja ets molt llet
un tio
un tio
que tècnicament
se li supone
com el valor
a l'Emili
que tingui
un coïncident
intel·lectual
aquest senyor
jo l'havia cessat
l'endemà
i així
cuida cabres
però en fi
cinc minuts senyores
ara sí que administren
el temps
jo sé que tenen
quantitat de preguntes
més
ja ha quedat
moltes coses
doncs vinga
aprofitin
i l'estatut
i l'estatut
com és un tamalleu
sí
per acabar
jo estic
a veure
ara
suposo que quan surti d'aquí
m'ha trucat
i m'ha fotut fora del partit
i de la coalició
vinga doncs
jo crec que l'estatut
es té que aprovar
perquè és que si no s'aprova
la gent no ho entendrà
és a dir
el públic
el públic no ho entendrà
i a més
últimament hi ha hagut
moltes aproximacions
tant d'un costat
com per l'altre
el que passa
és que s'enreda
quan ara ja posen
com a condició
que aquí tinguem
que assumir
el que diguin a Madrid
això a mi m'ofèn
com a català
bé
el que passa
és que aquí
això és una patata calenta
fan molt de teatre
fan bastant de teatre
bueno sí sí
fan bastant de teatre
però de totes maneres
jo crec que
jo crec que és bo
que aquest
bueno
i l'altre ja llegia
bueno
hi ha un diari
que reparteix uns llibres
sobre la guerra civil
i explicaven
que l'estatut basc
a l'any 30 no sé quants
el va rebutjar
a les Corts Generals
clar
per un país
per un país
com Catalunya
que et rebutgin
una cosa
però del teu Parlament
home
comença a fer pensar
moltíssimes coses
jo no és que sigui
no és que sigui
independentista
però me tocaria molt
a la vora viu
i me faria pensar
en coses molt rares
llavors jo crec
que hi ha que haver
que eren pocs dies
perquè crec que
el dia
bueno ara
comença
llavors jo
jo recomanaria
a tothom
que hi hagués
molt
que la gent
estigués molt
freds del cap
crec que hi havia
a veure
per exemple
una cosa
que en antros
als llibres democràfica
ens molestava molt
era el tema
de l'ensenyament
és a dir
que era una mica
passar una mica
pel tubo
jo crec que la gent
hi ha de llibertat
de portar els seus fills
allà on vulguin
i evidentment
concertar en tothom
perquè no hi hagi
el meu nen
va al col·legi
del no sé què
i en contra de ser
una educació elitista
que tothom tingui accés
a això
a l'ensenyament
però que jo pugui
escollir
on vull portar-me
i si vull portar-me
un col·legi de monges
pues el porto
a un col·legi de monges
i a mi l'estat
no em té que dir que no
però això crec
que és una cosa
que ha quedat
bastant solventada
i ara és un tema
estrictament de finançament
i de blindatge
de les competències
crec que es pot arribar
amb una solució
de compromís
i sense que sigui
l'acordat del Potemkin
que quedi suficientment
consistent
que no els puguin duplicar
com ha fet
durant molt de temps
4 paraules
sobre el G3
el G3
que és el licor
més bo del món
que no em convé
perquè sóc hipertens
i que això un dia
en parlarem amb calma
perquè jo crec
que la ciutat
es va comprometre
l'Ajuntament
es va comprometre
amb adquirir aquest edifici
i des que hem comprat
la tabacalera
sembla que el tema
va una mica enrere
i això és una trista gràcia
perquè amb el G3
hi ha un projecte
un projecte claríssim
on estem
en sintonia
amb el Departament
de Cultura General
de Catalunya
per fer un centre
de gestió contemporània
crec que és important
perquè Tarragona
seria un de les 4 potes
d'aquest tipus d'art
i crec que és un tema
que es té que tornar
i algun dia
potser us demanaré
pressió ciutadana
per apretar
l'alta jerarquia
municipal
ja ve
4 paraules
perdoneu
no, no
heu deixat els temes lleugers
pel final
l'estatut
la xarxa és fantàstic
molt ràpidament
queden 2 minuts
Rosa
4 preguntetes
que havíeu preparat
allò en plan de cirereta
pam pam
una cosa ràpida
senyor Valver
contesti amb brevetat
senyor Valver
sisplau
i tant i tant
blanqui negre
sí o no
sempre estan puntual
com avui?
a vegades ho sóc més
quina cançó sencera
se sap?
no cal que la canti
però la pot tatarejar
estimada meva
jo sóc educador
de guitarra
de tota la vida
i m'accede a memòria
totes les cançons
primeres del serrat
com per exemple
la guitarra
o paraules d'amor
amb el que inyentàvem
lligar les xiques
de la meva època universitària
i de memòria
home
jo vaig estar a la turna
250 anys
perquè vaig ser
un alumne
d'aquests
que va costar acabar
a la classe cada dia
a la classe cada dia
tatarejant-ne un
així curtet
curtet
paraules de molts
no es lligant
home
si ets una guitarra
s'està qui capaç de cantar
un minut cantant
és capaç d'estar un minut cantant
perquè així quadrem
amb les notícies
escolta
amiga meva
amb una guitarra
es cantaria
estar una jota aragonesa
una mica picant
la propera
vinga
Pito Cuixa
Pit
tota la vida
però és una miqueta estupend
no em referia
no em referia al Pit
que tu em deies Carme
que sabria canviar
la roda d'un cotxe
absolutament sí
molt bé
una ciutat
un menjar
i una actriu
una ciutat
Tarragona
Forever
un menjar
l'arròs caldós
i una actriu
hosti
una actriu
se m'agraden tantes
una actriu
una actriu
una actriu
un lucero
ara
la dona del Douglas
la
la dona del Douglas
la Caterina
la Caterina
la Caterina
la Caterina
Rosa
no
no
però no per virtut
jo sé
que si una cosa m'agrada
això és com el joc
no me'n sé estar
és la una
les notícies
ràpid
una pel·lícula porno
que no l'he vist mai
sí
un munt
un munt
ho deixem aquí
senyor Ballbé
moltíssimes gràcies
de debò
per la seva amabilitat
per acceptar aquesta invitació
a quatre bandes
Laura Román
Carme Padrol
Laura Picó
Rosa Gairal
moltíssimes gràcies
és la una
fins al proper dilluns
gràcies
a les escuelas
i a los amores
sonar
veredita
que se arrulla
con