.
És un quart d'una del migdia i un minut com cada divendres saludem en David Serra.
Avui no ens pot acompanyar als estudis, però això no és impediment perquè ens faci una mirada.
La seva particular de les pel·lícules que s'estrenen avui a les sales tarragonines.
I vostès podrien dir, home, les pel·lícules que s'estrenen no cal dir a les sales tarragonines.
Doncs sí, sí cal dir, perquè algunes de les estrenes que es van a altres ciutats aquí no arriben.
David Serra, bon dia.
Bon dia.
Correcte aquesta apreciació, no? Pel que m'has explicat, perquè hi ha pel·lis que s'estrenen a moltes sales i aquí no.
Aquí no, exactament.
Doncs parlem de les que s'estrenen.
Tenim ja aquesta costum a Tarragona que, malauradament, ens evita poder disfrutar de pel·lícules que estan força bé.
Sens dubte, anava a dir la novetat, però és que hi ha moltes novetats i molt interessants en funció del tipus de cinema que t'agradi.
Pels amants del Fantàstic s'estrena la Casa de Cera, que em penso que ja l'has vista.
Sí, sí. Mira, a més és una pel·lícula que tenia moltes ganes perquè s'havia parlat molt d'ella.
I és com un emul meu, el Jaume Colet Serra.
I dic, ostres, un desconegut, realment, perquè jo no havia sentit parlar mai d'aquest director.
I quan vam comentar, doncs, una mica la seva trajectòria als Estats Units,
doncs em va sorprendre perquè és una miqueta com les històries que agraden a Hollywood, no?
Una persona que arriba a Los Ángels sense un duro a la butxaca
i, de cop i volta, treballant molt, evidentment, acaba convertint-se en director d'un dels espots més importants.
De totes maneres, David, en el cas del Jaume Colet Serra, com d'altres, com dius,
hi ha moltíssima gent que està pel món fent feines molt importants,
que són molt reconegudes en la seva professió, però que no entren en aquesta fira de les vanitats,
de la cosa mediàtica, de sortir, de ser famosos.
Són gent important dins del seu terreny, però no volen ser famosos.
Exacte.
I és el cas d'aquest realitzador, no?
Correcte, perquè, a més, el seu arc està currant.
O sigui, el tenia un somni que era fer cinema, però s'ha après el seu temps.
I s'ha après el seu temps treballant dignament amb el territori de la publicitat, dels videoclips,
i ha arribat la seva oportunitat i no l'ha desaprofitat.
O sigui, el que ha fet ha sigut agafar un film que, en mans de qualsevol altre director,
es convertiria en un producte rutinari i que potser no hagués arribat en joc,
però pensa que fins i tot va arribar a posar-se darrere de la pel·lícula de Reino de los cielos,
o sigui, en un segon joc dins de la cartera nord-americana, el qual té molt, molt de mèrit.
I és una pel·lícula que, a veure, tot i que jo soc un amant del cinema clàssic, del cinema fantàstic,
i estaríem parlant de les pel·lícules del Michael Curti, la dels Crímenes del Museu,
o de l'André de Tot, amb l'inefable Vicenç Price, els Crímenes del Museu de Cera,
una pel·lícula rodada en 3D,
jo he de dir que és una pel·lícula que, seguint fi per randa,
tots els trets del cinema clàssic contemporani d'adolescents,
el qual no és gaire bo,
cap al final de la pel·lícula, quan comencen a passar les coses que veritablement importen,
és a dir, quan el terror es comença a destapar,
la pel·lícula agafa una força que per si vol diran molts dels directors nord-americans.
Fa molta por, David?
A veure, fa una por una mica com la matança de Texas.
Ja, fa molta por, doncs.
Perquè m'entenguis.
Té un toc gore bastant acusat,
és una pel·lícula amb un ritme molt ben aconseguit,
però ja et dic, és cap a la meitat de la pel·lícula,
quan comença a destapar-se tot l'horror,
que amaga aquesta casa de cera,
i a partir d'aquest moment la pel·lícula va cap amunt, cap amunt, cap amunt,
i mai torna enrere, el qual està molt bé.
I és una pel·lícula artesana, eh?
Jo penso que aquí el Jaume Oculet ha fet la seva fenya,
l'ha fet ben feta,
aportant potser el seu toc com a director
amb un guió que tampoc és gaire, com t'ho diria,
no és gaire cosa, és un guió normalet,
la història no té trets excessivament originals,
al contrari, va cap al joc comú,
però és una pel·lícula que no defraudarà als amants del cinema fantàstic.
Per anar-hi, jo no.
No, tu no.
Jo no, d'acord.
Tu vés a veure una pel·lícula...
Home, jo m'aniria a veure Los Dalton contra Lucky Luke.
Per exemple.
Aquesta està bé.
Aquesta és que no ens l'hem de perdre.
Lucky Luke, per favor, què di de Lucky Luke?
Jo no l'he vista,
però la veritat és que després de haver vist el tràiler,
doncs en tinc ganes.
Què vols que et digui?
Jo també sóc un fan del Lucky Luke i dels Dalton.
El pistolero más rápido que su propia sombra.
Exacte.
A l'autre lado del río Pecos.
Jo penso que serà una pel·lícula divertida,
i la veritat és que és una llàstima,
perquè les prestrenes tampoc no em va coincidir
per poder anar a veure-la,
perquè es va fer fa relativament poc,
però és una pel·lícula francesa
amb un homenatge al René Gosciní,
i és una pel·lícula que, home,
utilitzant els efectes especials d'avui en dia,
doncs pot ser una paròdia
i un còmic visual molt interessant.
Home, han fet una mica...
Jo no l'he vista tampoc,
però m'imagino que per fer sortir
els personatges més emblemàtics del còmic,
doncs han fet sortir els Dalton,
la mare dels Dalton,
que és imprescindible,
i probablement hagin fet allò
com un refregit de diferents còmics,
com van fer en el seu dia,
amb Astérix i Obélix, no?
Correcte.
I aquí el que hem de dir
és que el veritable protagonisme
recau als Dalton.
Als Dalton.
Directament.
I que ho teníem molt clar.
En el moment que van començar,
confeccionar el guió de la pel·lícula,
doncs el look i look passava a ser
com un coprotagonista,
però els Dalton tenien
tot el pes específic de la història.
Doncs jo ja he fet la tria,
perquè aquesta altra,
tot i que també és de cinema
aquell infantil i familiar,
ja em quedo de moment amb els Dalton,
però l'altra estrena és amb Valian,
ja està bé que tinguem
tres opcions de cinema infantil i familiar,
no?
la cartellera.
Sí, perquè, a veure,
tenim...
A l'estiu ha de ser així, eh?
No, no, no.
I jo penso que sí,
perquè a més l'equilibri,
doncs ara sí que queda compensat.
Pensa que ara mateix
les pel·lícules que estaven funcionant...
Jo he dit tres i són quatre.
M'has fet ben rectificar-me,
perquè també fan que no és
estrenar el sueño
d'una noche de San Juan.
Tenim el Madagascar,
tendríem el Valian,
tendríem els Dalton...
I el sueño d'una noche de San Juan.
Exactament.
I el Valian té un...
És un producte que,
d'entrada,
tinc que dir que el trailer
semblant molt simpàtic.
Aquesta història
que directament
està vinculada
a les eus missatgeres.
I que el Valian
és un eus missatger
i, bueno,
és una aventura,
és una història...
Suposo una miqueta
amb la línia
dels productes d'estiu, no?
O sigui,
el protagonista
que ha de superar
totes les dificultats
per convertir-se
en un autèntic heroi.
Quan és una mica petós,
perquè amb el...
destralé,
perquè amb el trailer
li passen els milions.
I la veritat
és que són productes
que els que són pares de família
agraïm molt,
perquè, clar,
no portaràs els nens
a veure la Guerra dels Mundos.
Quasi que no, eh?
O el Batman Begins.
Tampoc.
No, no,
aquestes que hem dit
estan força bé.
De totes maneres,
és el que deies,
passa a vegades,
però en aquest cas
és d'aquelles cartelleres
típiques estigüenques
equilibrades.
Pel·lícules entretingudes,
pel·lícules,
algunes d'elles,
molt espectaculars,
ara que has esmentat
la Guerra dels Mundos,
Batman...
En fi,
hi ha una cartellera,
el que dèiem,
molt d'estiu.
Molt d'estiu.
Encara dura
la de Star Wars,
l'episodio 3,
que està fent
un taquillatge notable.
Però quant de temps
porta?
Si ja sembla que...
Doncs a veure,
sembla molt de temps,
però et diré
que són set setmanes
en cartellera, eh?
Tu pensa
que es va estrenar
una pel·lícula
que també està fent
una recaudació notable,
és
No s'es bo,
sóc jo.
Ah, sí?
Una pel·lícula
que encara està funcionant
i encara està entrant caler
i que aquesta pel·lícula argentina,
que ho parlàvem
i feien una miqueta la gràcia,
no?,
de dir,
és com una mena
de budial en argentí.
Sí.
Doncs, bueno,
la pel·lícula funciona molt bé,
encara es pot veure
i, bueno,
encara es manté
en cartellera.
Encara,
o sigui,
el que s'hagi deixat
aquesta pel·lícula de banda
jo la recomano
perquè és potser
el producte alternatiu
de la temporada.
Molt bé.
Doncs,
el que dèiem,
avui estem contents,
tenen una cartellera
molt arregladeta,
típica de l'estil.
Sí, sí,
podrem sortir amb la vida.
Són d'aquelles pel·lícules
que dius,
calla,
que em ve de gust
d'anar al cinema.
I, David,
moltes gràcies
per acompanyar-nos.
Esperem retrobar-te
el proper divendres.
Bon dia.
La setmana que ve,
segur que sí, eh?
Molt rebé.
Ja sabem
que quan no pot ser aquí
és perquè són causes majors.
Moltíssimes gràcies, David.
Vinga, doncs.
Adéu-siau,
igualment.