Fins demà!
Fins demà!
En l'èxit de les darreres edicions agafarem i dividirem en dos grups, per tant repetirem les sessions de comentari en els lectors que vulguin venir.
Ara sí, et sembla, podem aprofundir en l'obra, en l'apeliferia d'aquest autèntic fenomen mediàtic, una obra d'un èxit extraordinari,
però podem repassar abans prèviament el funcionament d'aquests clubs?
Com a la gent que sigui interessada com ho ha de fer?
Els clubs de lectura han d'anar a la biblioteca pública, demanar una petita inscripció, una mica per fer ferm un cert compromís de venir.
En principi, fins ara, havíem funcionat en un grup que era aproximadament al voltant de les 25 persones
i atès que hi havia precisament l'èxit, per primer cop aquesta vegada agafarem i farem dos grups.
És a dir, intentaríem que fossin com a molt entre 10 i 12 persones, cada un d'aquests grups, i repetiríem les sessions.
En principi, la sessió és demà, a dos quarts de set de la tarda, el dijous es torna a repetir, a dos quarts de set de la tarda, el dia 20,
i després, el dia 29, comptarem amb la presència de l'Albert Sánchez Pinyol, que una mica farà la cluenda de les tres sessions que s'hauran fet,
en la qual les persones que hagin participat en el club li podran fer les preguntes o podran fer els comentaris que creguin que són adients.
Vull dir que una mica, com ja ho he dit, manera d'acabament, de cluenda, de les sessions del club.
Jornades per aprofundir en aquesta obra, és indispensable la lectura prèvia d'aquest llibre o altament recomanable?
No, home, en principi és, doncs, precisament la idea és que les persones que venen al club, prèviament aquesta novel·la s'hagi llegit.
Això no vol dir que, vaja, no fem pas cap examen de què, doncs, de que tu ho has llegit, tu pots venir, pots entrar...
Però qui no tingui fets els deures ho passarà malament, serà perdut de la classe.
Bé, vull dir, ell s'ho perdrà en el sentit que segurament no en traurà el profit d'estar allà, doncs, parlant amb persones que se l'han llegida.
Clar, això una mica cadascú és l'ús i l'utilitat que pugui trobar en aquestes reunions.
I, en principi, doncs, per tant, les persones han de venir amb els deures fets, amb la novel·la llegida, sí, sí.
Si et sembla, aprofundim sobre aquesta novel·la, sobre aquesta obra, la pell freda, abans ho comentàvem, un autèntic èxit,
tant a nivell de vendes pel que fa al cercle català, al reduït cercle català, però després un èxit, una obra que s'ha traduït, crec, en 25 llengües,
i, vaja, un fenomen que ha funcionat molt i molt bé.
Sí, bé, la pell freda, com dius, ha estat un èxit una mica sorpressiu.
Penso que l'èxit aquest dia ha funcionat molt al boca-orella, més que no pas a banda d'una, després en parlarem, d'una molt bona promoció per part de l'editorial.
Sí, però, si em permets, moltes vegades hi ha moltes obres que gairebé se t'imposen, que siguin un èxit,
ja sigui per l'aval d'un premi molt prestigiós i tot plegat, però sí que amb aquesta obra ha passat com moltes vegades,
amb moltes pel·lícules, comença més o menys fluix i fins al cap, no és fins al cap de molt temps,
quan se l'ha llegit molta gent, agrada, va funcionant, i fins i tot moltes vegades és l'editorial qui després s'apunta al carro
per acabar de promocionar-la i estirar l'èxit.
Però, d'alguna manera, vaja, pel menys, per la mateixa entrevista és el que diuen en Sánchez Pinyol i també d'altres persones,
darrere hi ha hagut una feina de promoció molt seriosa per part d'edicions La Campana.
És una editorial petita i aleshores també no s'ha de treure-li la seva feina
i també que hagi funcionat amb el boca-orella, vull dir que és una cosa que és cert, que hi ha anat.
Aleshores, en principi, aquesta obra és de l'any 2002, va ser editada el 2002,
se n'han fet, ara no recordo bé, em sembla que són 18 edicions en català, també s'ha traduït al castellà.
Perdona, Esteve, 18 edicions en català en 3 anys és una autèntica barbaritat.
Sí, sí, sí. Aleshores, precisament, ara s'han venut els drets, com deies tu també, que som a 25 llengües.
Ara sé, per exemple, que el mes de setembre el Sánchez Pinyol és a Alemanya,
promocionant la pell freda, la traducció en alemany.
I també coincideix en que ara, si algú, la reentrada un altre cop del curs,
si mirem els diaris o els suplements culturals de finals de setembre,
de la setmana passada, en tots surt la promoció de Pandora al Congo,
que és l'obra que ara ha sortit.
I una continuació també temàtica.
Sí, sí, sí. Ell ho planteja com una trilogia.
És a dir, després de Pandora al Congo i de la pell freda,
doncs es veu que hi haurà una tercera novel·la.
En principi, doncs, la pell freda, doncs, primer, potser,
abans de res de parlar de la novel·la, potser cal situar en l'autor.
L'autor, doncs, és un antropòleg,
que l'any 1988 va anar a fer la seva tesi doctoral als pigmeus, a l'Àfrica.
És membre del Centre d'Estudis Africans
i és una persona, doncs, que té editats prèviament un assaig,
entre un assaig i una sàtira,
que, doncs, que el títol és
Pallassos i monstres,
que està dedicat a vuit dictadors, doncs, africans.
Llavors, doncs, té publicats també dos llibres de relats,
que són les Edats d'Or, que es va fer l'any 2001,
i després un altre llibre de relats,
que va editar també Marcelo Foix,
que es diu Company y Difícil,
també de l'any 2000.
Aleshores, això, l'èxit de la pell freda
també li ha servit per rellançar aquests altres títols,
doncs, que havien passat sense massa,
sense massa, doncs, no,
molt menys rebombori que no pas la pell freda.
Una oportunitat, ara, per redescobrir les obres anteriors.
Les obres anteriors.
Aleshores, doncs, bé,
amb la pell freda seva,
el fred sense espinyol ens torna a transportar,
ens torna a transportar a l'Àfrica, exactament.
Sí, sí, bé, no.
Amb la pell freda és, precisament,
està situada, l'acció, doncs,
es desenvolupa en una illa,
en principi, bastant un lloc que no se sap ben bé,
ben bé entès.
Una illa, possiblement, situada a vora de l'Antàrtida,
un lloc bastant il·localitzat,
fora, doncs, dels, diguéssim,
de les línies comercials,
i, vull dir, és un espai així, doncs,
no, sense gaires connotacions, doncs,
de...
perquè no puguis reconèixer, doncs,
que és un lloc concret,
no és Àfrica,
tampoc és Europa,
vull dir, és senzillament un lloc,
una ucronia, quasi.
Digues, digues.
No, vull dir que una ucronia i una utopia,
una mica, un lloc, un no-lloc, no?,
en el qual, doncs, es desenvolupa l'acció.
En principi, doncs,
la pell freda
és...
s'ha debatut força, doncs,
exactament què és,
en aquest sentit,
quin tipus de novel·la
o quin tipus de narració és.
Se li ha dit que és una narració de gènere,
hi ha qui, inclús,
l'ha qualificat com a ciència-ficció,
la qual cosa és una mica així estranya,
perquè, vull dir,
la ciència-ficció normalment
hi intervenen
algun procediment,
algun invent,
alguna tècnica científica,
doncs,
i el llibre gira l'entorn d'això.
A la pell freda
no hi ha...
la ciència no hi interveni per a res,
però, en canvi,
si mireu algunes...
algunes ressenyes,
hi surt,
hi surt que és una novel·la ciència-ficció,
també té, doncs,
potser el que li podria,
doncs,
el que li funcionaria millor
seria una novel·la de fantasia,
en el qual, doncs,
l'element...
hi ha un cert element, doncs,
d'estranyesa davant de la realitat
i una mica, doncs,
de fantasia.
I també, doncs,
el que s'ha dit
forces vegades
és que és una novel·la
de què...
de què admet
una diversitat de lectures important.
És a dir,
algú se la pot llegir perfectament
com una novel·la, doncs,
per passar l'estona,
una novel·la, doncs,
de fantasia,
que en deia,
que a mi em sembla que no és de ciència-ficció,
però hi ha qui ho diu que ho és,
i una altra, doncs,
de què se li poden trobar, doncs,
uns significats de tipus
ideològic,
filosòfic, doncs,
i antropològic,
doncs,
de...
de realment,
de gruix,
amb molt de contingut.
Segons el nivell
o les inquietuds
del lector,
podrà trobar,
podrà anar aprofundint
en cadascuna de les capes
que m'ha de llibre.
I aquesta, precisament,
és una de les gràcies
de l'obra,
no?,
que permeti
aquestes diverses lectures
i potser aquí
és el seu èxit,
no?,
és una obra
que, doncs,
que
per molta gent,
doncs,
els pot servir
només una lectura,
doncs,
no diré que superficial,
perquè això és una mica,
en fi,
vull dir,
si a algú,
doncs,
el llibre li ha servit
per això,
doncs,
perfecte,
i si a algú,
doncs,
això li permet
aprofundir
o trobar,
diverses ressonàncies
d'un altre tipus,
doncs,
també,
perfecte,
vull dir,
no tenim per què
pensar que hi ha
lectures més bones
o més dolentes
que unes altres,
no?
Servidor ha de reconèixer
que encara no ha fet
els deures,
és d'aquests llibres
que, vaja,
que tens perquè
o te'l compres
o te l'han regalat
i el tens
amunt de la taula
de la tauleta de llit
amuntagat
en una muntanya
més o menys immensa
que va costant
de mica en mica
fer-la baixar,
però, vaja,
pel que estàs comentant,
és un llibre
que pot suscitar-hi molt.
Aquestes diferents
lectures
poden suscitar també
diferents tipus
d'interpretacions
i, per tant,
el contacte
entre diferents lectors
pot ser en aquest llibre
especialment profitós.
Sí, sí,
penso que sí,
no?
A més a més,
doncs,
també,
perdó,
bé,
el llibre
una mica
també
el baladí
d'aquest possible...
Jo,
quan el vaig llegir
per primera vegada
em va
recordar
immediatament
un altre llibre
que també
en català
ha tingut
molt d'èxit,
que és el
Mecanus Crit
del segon origen.
D'alguna manera
també
hi ha un element
de fantasia,
hi ha un element
doncs,
d'així,
i especialment
pel llenguatge.
El tipus
de llenguatge
que tant,
penso que
utilitzava
Pedro Ló
com el que
utilitza
l'Albert Sánchez
és un llenguatge
molt entenedor,
molt planer,
frases curtes
i que d'alguna manera
de seguida
agafes el ritme.
En aquest sentit
em va semblar
doncs que...
Després
he vist
que algun
altre,
algun critic
ha trobat
paral·lel
amb
Pedro Ló.
Després
doncs,
si mireu
també les contraportades
de les diverses edicions
que s'han fet
troben paral·lelismes
amb d'altres obres
de la literatura
mundial.
No hi entraré
perquè a la veritat
tampoc
ho sé
però doncs
hi troben paral·lelismes
amb Conrad,
en Josef Conrad,
hi troben paral·lelismes
amb Lóbet Kraf
i troben inclús
doncs paral·lelismes
amb L'Illa del Tresor
també hi ha
algú
que hi troba
paral·lelismes
amb el Robinson Crusoe
en el sentit
que doncs
l'acció
s'envolupa
en una illa
que també hi ha
el factor
doncs
de l'alteritat
vull dir
que
d'alguna manera
és un tornar
i es planteja
la identitat
i l'alteritat
del divendres
i en aquest cas
doncs
en la pell freda
doncs dels monstres
que allà hi apareixen
i
d'alguna manera
també planteja
la civilització
la cultura
la civilització
què és
en un teòric desert
en una illa deserta
allí
què és el que apareix
hi apareix cultura
hi apareix civilització
o no
o estats de barbària
d'alguna manera
això és una de les
de les lectures
que deia
que deia
abans
de què es pot fer
sobre aquest llibre
ja dic
les interpretacions
són variades
les lectures
són variades
i vaja
en aquest sentit
pot ser
realment
una cosa
ben enriquidora
per tots
doncs
es tracta
que cadascú
ja porti la seva
digui la seva versió
què li ha suggerit
aquesta obra
d'Albert Sánchez Pinyol
La pell freda
si un cas és teva
podem recordar
els dies
i els horaris
si és que encara
queden places
sí
penso que
i si no
hi ha places
és igual
ja buscarem
la manera
perquè si convé
fer 3 i 4 sessions
aleshores
és demà
dimarts
a 2.45 de la tarda
a la biblioteca pública
de Tarragona
doncs
la pell freda
s'ha de portar llegida
o si no
la següent sessió
doncs
és el dijous
dia 8
sí
dijous dia 8
també
a dos quarts
de 7
de la tarda
en principi
doncs
aquestes són
les dues
sessions
els dos grups
ja també
reservat
el dia 20
i també
el dia 29
el dia aquest
marcat
el calendari
s'ho rellet
en vermell
amb la visita
de l'autor
sí
doncs
Esteve
moltes gràcies
per explicar-nos
Esteve Masalles
moltes gràcies
per explicar-nos
també aquest retrobament
de la biblioteca pública
amb el club
de lectura
amb una obra
suggerent
interessant
que ha fascinat
a moltíssims
lectors catalans
també està fascinant
l'estranger
i que se funciona
tant i tan bé
Esteve
moltes gràcies
gràcies
per a altres
gràcies