S'ha anat mirant una mica com s'anaven incorporant les coses
o com anàvem desapareixent, no?
Jo diria que el primer cop efectiu realment és l'any 79,
quan la festa, aquella primera festa democràtica,
tenia 3 dies i 31 actes.
3 dies?
3 dies i 31 actes.
I comptaven tot?
Els 31 actes entrava tot?
Tot, tot, tot.
I això més o menys, aquests 3 dies,
des del 1370 que havien existit, més o menys.
i que realment aquí hi ha un salt important, no?
És un any que és una mica traumàtic,
jo diria, perquè per una banda és el primer any democràtic,
però es deixa d'assistir a l'ofici de la processó
a la Corporació Municipal,
en la qual cosa no es té molt clar, no?
Doncs com avançarà tot això.
Aquí, jo crec que en aquell moment la gent que devia estar pensant
potser fins i tot rumiava de treure-hi el nom de Santa Tegla.
Això, la realitat, no sé quina devia ser, però...
Fins aquest punt, vols dir?
No ho sé.
No estàs exigerant?
No, no, home, ho faig del munt d'estets,
però, bueno, que potser sí que també anàvem per aquí.
Però jo crec que hi ha, d'entrada, un fet important,
que és aquest primer consistori democràtic,
i hi ha un fet casual, si vols,
però jo crec que marca molt el que s'albirava, no?
Aquell any, per primera vegada des de l'any 1965,
els xiquets de Tarragona tornen a portar el Pilar de Quatre
caminant fins a l'Ajuntament.
Una cosa que jo crec que molts dels tarragonins
que van avui a veure el Pilar,
tarragonins, tarragonins, deuen dir, bueno,
anem a veure com el Pilar arriba, no?
Perquè avui en dia el Pilar té més punts d'arribar
que de quedar-se a mig camí,
tot i que sempre no es fa, no?
Però realment aquell va ser el primer any,
va ser el 79,
amb el Quico Pino a segons,
dels xiquets de Tarragona, no?
Vull dir, un fet, jo crec,
no en programa el fet que hagués d'arribar,
però jo crec que, mira,
ves per on el primer any democràtic
és quan arriba el Pilar caminant, no?
És una cosa...
Simbòlica.
Simbòlica, no?
Llavors, bé, en aquells primers anys
s'estructuran una sèrie de coses,
però jo com a coses interessants,
doncs diria que l'any 80
neix la Colla Joves Xiquets de Tarragona,
el seu grup de grellers,
també, qui s'estableix,
se recupera aquesta dualitat històrica
entre les dues colles, diguéssim,
locals que sempre havien existit
i que des de l'any 70
havia desaparegut amb la fusió
dels Xiquets de Tarragona, no?
Entre la Vella i la Nova de Tarragona
s'havien fusionat només amb els xiquets, no?
Per altra banda,
es comença la recuperació de les danses,
el Vall de Patatuf,
que era una dansa de carnaval,
passa a la festa major,
l'any 81, l'any després,
les Dames i Vells,
que quan fa 25 anys,
es recuperen, també.
Va ser els primers, doncs.
Sí, i en aquells anys
passen una sèrie de coses,
com per exemple la creació
de la Revella a la plaça de la Font
amb dos orquestres,
la creació de l'Estracanada
al Camp de Mar amb el cinema,
posteriorment amb varietats,
posteriorment amb música,
però, bé, aquesta idea...
Hi ha hagut una pregunta
absolutament simple, si vols,
però que...
a què se li heu de dir
fem això de l'Estracanada,
fem una Revella aquí,
perquè, clar,
el tema de recuperar elements
de cultura popular,
ja s'entén que darrere
hi ha tota una sèrie de persones
interessades per aquest àmbit
de la cultura popular,
que fan un treball de recerca,
però després hi ha l'altre vessant
de la festa,
que també es va construint
de mica en mica.
Això qui decideix,
com es fa...
Bé, hi ha uns actes
que normalment sorgeixen
de les entitats,
hi ha altres actes
que sorgeixen del municipi,
jo crec que...
Jo no hi era aquell any aquí,
a l'organització.
A mi es fa el jove,
jo no hi era.
És veritat,
és jove,
però...
Vull creure que allò va ser
doncs,
precisament aquest impuls democràtic
dels ajuntaments democràtics,
que són els que van
reincorporar aquests temes,
vull dir,
és en aquella època.
Bé, en tot cas,
el que sí que es demostra
és que la Santa Tegla
en aquella època
tenia una importància,
perquè l'any 82,
la Mari Ángeles Sánchez,
que és una de les periodistes
més importants de festes
de tot l'Estat,
ja posa a la portada
de la Guia de Fiestes Populars
d'Espanya
el gegant vell
a la portada d'aquest llibre, no?
Tenia mèrit en aquella època,
que una periodista madrilenya
o plés per posar aquesta portada, eh?
Molt de mèrit,
i davant de la Catedral de Tarragona
quan hi havia 300.000 festes
més importants, no?
Però, bueno,
el que és cert
és que sí que es va fer una aposta aquí, no?
Vull dir,
crec que és interessant, no?
L'any 83
hi ha un altre fet important,
també per part de les xiques de Tarragona,
en aquest cas,
dins de Santa Tecla,
tot i que ja feia un parell d'anys
que feien el castell,
es retroba la Diada Castellera
amb castells de vuit,
amb un 4 de vuit carregat
pels xiques de Tarragona.
El mateix any, el 83,
es crea la mostra de folclore viu,
avui és un acte indispensable, no?
Doncs va ser en aquell moment
quan es va incorporar.
Jo crec que aquests primers anys
es van definint
algunes coses que avui
semblen gairebé impensables
que no existeixin, no?
El 84 recuperen els diables,
que és el primer grup de foc,
un altre element
que avui és molt clar dins de la festa,
però el 84,
doncs no hi havia res de foc.
I aquest és el primer element,
el vall de diables.
S'incorpora també a la seqüència ritual
al correfoc,
com el darrer acte de la festa.
I també per aquells anys,
aproximadament,
té un altre fet important,
que és el primer castell de focs
no disparat per una empresa catalana.
És a dir,
apareixen les pirotècnies valencianes
a la festa
que permeten recuperar també
el que seria la pirotènia de tronades
dins de Santa Tecla.
Aleshores,
s'anomenaven mascletades,
però podríem dir que,
en el fons,
estem dins del mateix tipus de manifestació
que inicialment es va començar fent
amb masclets valencians
i després es va passar
a la tronada, diguéssim,
autèntica d'aquí,
que és amb tubs,
amb canons.
L'any 85
hi ha un altre fet curiós,
també es substitueixen
les peces originals
dels gegants moros
per còpies amb fibra de vidre,
amb un acte molt petitet
davant de la plaça de la Font,
hi ha una ballada conjunt
dels quatre elements.
Jo molts nens,
no sé si devien d'entendre això,
per uns moments es dupliquessin,
però realment és aquell any.
Recuperen el ball de Cerculets,
el ball de Gitanes,
el drac.
També l'any 85
es deixa de baixar
fins al càrrec gasòmetre,
la cercavila,
tu en aquella època
devies estar al càrrec gasòmetre
fent ràdio,
a Ràdio Mar,
si no me'n equivoco.
L'any 85
deixa...
El que havia de veure passar.
No, el 85
ja no els devies de veure
passant pel 84,
sí, no?
Però...
M'ha vingut al cap, eh?
Sí, sí,
si trobo que portes
un control cronològic
d'aquestes èpoques.
Sí, sí,
i bueno,
aquestes són els més difícils,
però després,
no sé,
per exemple,
el diari de Tarragona
deixa de fer un monogràfic específic de...
O sigui,
hi havia fins aleshores
un extra conjunt
de Sant Magí i Santa Tegla,
no?
L'any 85
hi ha un extra de Sant Magí
i un de Santa Tegla separat,
la qual cosa vol dir
que va agafant força,
no?
Santa Tegla.
El 86
s'ha recuperat l'àliga
i apareix un altre element,
jo diria,
com a bastant màgic,
també,
que és la...
les bandes de música
dins del Seguici
acompanyant elements del Seguici,
fins aleshores
les bandes
només havien acompanyat
el que eren les autoritats.
A partir de l'any 86
s'incorpora amb l'àliga,
després vindrà,
per exemple,
el Lleó,
també,
però és un fet important.
També l'any 86,
fora de programa,
es baixa l'àliga
fins a la mitja lluna,
en aquell moment,
que és on tenia a la seu
el Ball de Diables,
off,
diguéssim,
i sense música,
aleshores.
Els nanos
deixen de ser portats
per professionals,
això és un altre fet importantíssim,
fins a aquella època
els nanos els portava
gent que cobrava
per fer-ho.
Els nanos fan una
mena de revolució
i apareixen
els portadors voluntaris,
això que fa dos anys
o fa tres anys
va haver-hi aquesta campanya massiva
per substituir els nanos
per les còpies
amb fibra de vidre
i que va ser impulsat
per tota aquesta agrupació,
en el fons,
l'any 86
va ser una revolució,
també.
El 86
també
s'intrudeix
la primera publicació
monogràfica
sobre la festa
en forma de col·lecció,
els quaders de la festa major
que duraran molts anys
i després seran substituïts,
però
és un
que és d'avassant pedagògic
que també ja s'incorporarà
en aquell moment.
El 87
s'introdueix
un altre element
que no havia aparegut
fins aleshores de la festa
que són les armes,
les armes de bancarga,
en aquest cas
el Vall de Serrallonga,
és l'element
que s'introdueix.
En aquest cas
no n'hi ha hagut més armes,
però sí que va ser aquest.
El mateix any 87
el pregost
es ja de dia
amb una mena
de lucidesa brutal,
és a dir,
el pregost feia el 22
al migdia
i passa
la vigília
a les 12
i la tornada
es feia a les 12
i es passa
a la tarda
el 21
No va ser traumàtic?
Home, jo suposo
que sempre aquestes coses
són traumàtiques,
però...
canviar coses de la festa
ja saps tu
millor que ningú
el que costa.
Això l'any 87
ho vam aconseguir fer
també, no?
El 88
es recupera la molassa,
surt la primera samarreta
de les festes,
el 89
és un any
de moltes coses,
suposo que motivat
també pel nou consistori,
no?
Hi ha el primer
macroconcert popular,
no?
Fins aleshores
els espectacles
en les festes...
Hi ha en el Marquès de Montolíu?
Sí,
en Ràdio Futura,
l'any 89.
És una mica
jo crec que és el sald
en el nivell
dels espectacles
a la festa,
no?
És el 89
això on
intenta equilibrar-se
més la part tradicional
amb la part d'espectacles,
no?
La Corporació Municipal
torna a anar a ofici,
torna a anar a processó
després de 10 anys
sense fer-ho.
La política
també té molt a veure
en la festa,
com veus.
Ah, sí?
Home,
després ja
recuperen els 3 tocs
dels trompeters
a les escales
de la catedral.
Aquí,
amb discrepàncies
diverses,
perquè hi havia gent
que deia que
els troms
aquests només es feien
a la tarda
i aquell any
es van,
bueno,
des d'aquell any
que es fan al matí,
s'incorporen els chiques
del Serrallo
a la festa,
amb la qual cosa
hi ha 3 colles,
és per la dualitat
tradicional,
o per exemple
és el primer any
que venen músics
de fora de Catalunya
al Seguissi,
i s'introdeix un cafè-concert
de la Mercè,
que avui també
és ja bastant habitual.
Aquell any
venen els cistularis
de Bilbao,
jo recordo una anècdota
d'aquestes
de los vascos,
que alguns reyes
de Tarragona
li preguntaban,
oiga,
i vostès quantes peces
lleven en repertorio?
I aquells vascos
eren de Bilbao.
Eren de Bilbao.
Diu,
bueno,
de memòria
unas 150,
pero en partitura
unas 300 y pico,
no?
I els músics aquí
se'n quedan
una mica estorats,
no?
De la situació.
Sí,
però Baladín
insistit
que eren de Bilbao.
Era de Bilbao,
els cistulares
de Bilbao,
vull dir que
aquell any
la festa
durava ja 10 dies,
hi havia 11 jornades
realment aquesta nit
de l'Empalmada
també funcionava
i 104 actes,
no?
Vull dir que realment
la cosa anava pujant ja,
no?
L'any 90...
Aquells 31 actes?
Sí,
sí,
del 31 actes
i que realment
l'any 79
hi havia 3 dies
però no hi havia
una nit de rebella
realment
perquè les rebelles
se van introduir
posteriorment,
no?
Vull dir que
l'any 90
això que tu deies
del perpetuador
és el primer any
que hi ha un perpetuador,
s'estableix la crida
i la primera tronada
amb aquests 11 morters,
no?
Els músics tradicionals
a la ciutat
la vigília al migdia,
cosa que no havia passat
com a mínim
des que venien
les colles
de les xiques de Valls
perquè
és un acte
que s'havia perdut.
Hi ha la primera idea
d'espectacle inaugural
de festes
o de nit inaugural
de festes
amb diferents espectacles
la primera nit.
Es fa el primer concert vermut
a la plaça de les Cols,
una cosa que avui en dia
la presència de Tarragona Ràdio
als concerts vermuts
és habitual,
doncs això
abans de l'any 90
no funcionava tampoc,
es recuperen els turs i cavallets
i els pastorets,
es recuperen els castells
forrats per Santa Tecla
perquè la colla jove
carrega el primer dos de vuit,
es crea la comissió
assessora del seguici popular,
es creen els diables
de la Mar del Serraio
que s'incorporan
al Correfoc
i per primer any,
l'any 90,
el guanyador del concurs
de Castell de Focs
és el primer any
que dispara també
les festes de Santa Tecla
i es produeix
per primera vegada
aquesta situació
arran de precisament
de la creació
del concurs de Focs,
Déu-n'hi-do
a l'any 90
van passar moltes coses.
Jo et trobo
això que estàs fent avui
d'aquesta cronologia
és interessant
perquè on pot pensar
persones més joves?
L'any Holanda
ha fet tota la vida
el concert vermut
des de la plaça de les Cols,
mentida, mentida.
No, no, no anava a dir això,
que les festes
sempre han estat així,
multitudinàries
durant 10 dies
amb tots aquests actes
i clar,
val la pena
dir no, no,
si de mica en mica
és una cosa
que s'ha anat construint,
no?
Sí, sí,
s'ha anat veient,
vull dir,
a l'any 91
per exemple
s'aprova el protocol
del seguici
inspirat amb uns protocols
que com a mínim
havien desaparegut
feia potser
100 anys
o més de 100 anys
es recupera la cocafera
i a la primera formació
de ministres
avui en dia
ens barallem
amb les comissions
perquè hi ha
molta despesa
en ministres
el primer any
va ser el 91
se separen els nanos
en dos grups
els nanos vells
que són les peces
del 1865
i els nous
que són del segle XX
arran d'un marrón
que va haver impressionant
amb els últims nanos
dels xiques de Tarragona
una moguda
d'aquestes
també es podria fer
la cronologia
de les mogudes
de les festes
no estaria malament
una mirada més crítica
o no crítica
senzillament
d'explicar
hi ha algunes impressionants
com que han prescrit
podríem dir
podem parlar
sense ira
que deia aquell
hi havia un any
no sé quin any
va ser
no tinc apuntat aquí
va haver una batussa
impressionada
a la plaça de la Font
però que en dius batussa
literalment
i va haver llenya
i no de la castellera
no no no
va haver llenya
de veritat
hi ha uns quants
d'aquestos
l'any 91
perdó
fes un programa
quan s'acabi
Santa Tegla
l'any 91
recupera el retaule
bueno
es crea el retaule
perdó
es crea
l'arrencada
de gegants
de tots els gegants
dels barris
que això abans
no funcionava
es fa una cosa
que avui
a tothom pensa
que s'ha fet
també tota la vida
que és els baix parlats
a la plaça del rei
conjunts
això s'ho van inventar
a la serrallonga
l'any 91
s'incorporen
els castellers
de Sant Pere i Sant Pau
i es crea
l'aleshores
canya en rol
que després
posteriorment
va ser denominat
D.O.
però és el primer
que els grups
que els grups de pop
i rock locals
s'incorporen
d'una manera
molt forta
a la festa
el 92
s'incorpora
el Bou
l'any 92
és el primer any
que hi ha programació
d'espectacles
al carrer
al matí
fins aleshores
la festa
començava a la tarda
no hi havia
i aquest any
l'any 92
és la primera recepta
d'espineta
en carregulós
el programa
una cosa
que també
es comença
a potenciar
també en els restaurants
aleshores
i comença
a tenir una certa gràcia
l'any 93
es fa un salt brutal
amb els castells
perquè s'incorporen
els castells
de nou
en folre
en aquest cas
amb el 4 de nou
carregat
per la colla jove
recupera el lleó
la víbria
es programen
les matinades
cada dia
en un barri diferent
ve una banda
del País Valencià
per primer any
l'any 93
avui en dia
en guany no
veia una banda
del País Valencià
una banda de Navarra
la d'Artajona
però les bandes
però que no ens és estrany
que vinguin bandes
de fora
és el que tu dius
són moltes d'aquestes coses
com si s'hagués fet
tota la vida
i pel que estàs explicant
veiem que no
no no
hi ha algunes
que en pocs anys
la Generalitat
ha dit
d'un doble compacte
de la festa
allò va ser tremendo
perquè realment
estava molt bé
aquest material
que encara s'usa
afortunadament
o per exemple
la Maria
aquest programa
l'utilitzem
quan posem música
enregistrada
de la festa popular
és a través
d'aquest material
que va dit
la Generalitat
i si l'any
82
la Maria
Ángeles Sánchez
feia aquella portà
la guia de fiestes populares
l'any 93
el diari 16
fa compartir programa
a l'enciclopèdia
de fiestes d'Espanya
al Sant Fermín
els molts cristians
i la setmana
Sant Andalusa
amb Santa Degla
Algun any
es va fer una exposició
d'aquesta fotògrafa
aquí a Tarragona
sí, però ara no ho sé
de memòria
no me'n recordo
va ser posteriorment
però que es va fer
alguna exposició
de fotografia
d'ella sobre el foc
el bien i el mal
el bien i el mal
Ángeles i demonios
es deia
i a Tanya no arribo
sí
a Tanya no arribo
però bueno
en aquest cas
el dia 16
tenia fotos de la Maria
Ángeles
però no era una exposició
seva
hi havia més gent
sembla
i l'any 94
hi ha el primer acte
que es fa referència
al licor xertrés
dins de les festes
de Santa Degla
ara parlàneu
amb la Mariana
ara em preguntes
Mariana
el 94
calla
que m'ho ha pogut
te'n recordes
quin any
va ser el primer
que el xertrés
es va vinculant
a les festes
de Santa Degla
i segurament
que ha anat a l'encerta
si no estàs
escoltant-nos
d'amagat per aquí
sí perquè per aquí
estava ja
fa una estoneta
que s'espera
digues
seguim?
sí sí
hem quedat aquí
el 95
és la primera
que ve una empresa
de fora de l'estat
ha disparat
la pirotècnia
de festa major
la pirotècnia
Francesco Pagano
d'Otaviano
que després guanyarien
el campió de campions
l'any 96
la Generalitat
declara Santa Degla
la festa tradicional
d'interès nacional
i el primer
macroconcert popular
al parc de la ciutat
i una altra cosa
que avui ja gairebé
sembla també indestriable
que és el cafè concert
del dia de la Mercè
es fa a la plaça dels Sedassos
amb aquella façana
dels nanos
allà i tal
doncs clar
això no estava abans
es feia a un altre lloc
que anava variant
i el primer any
que es fan representacions
del teatre
a la cooperativa obrera
10 funcions
de l'Àngel Paoloski
un crac també
l'any 97
recupera el ballo
a Valencians
el drac
que estava tan fet
pols
que s'ha de canviar
per un de fibra de vidre
per primer cop
des de l'any 97
en el programa
surt la nit del 21
davant de l'alegria d'en Posta
no s'esmenta què fa
però s'esmenta
i realment acompanyava
l'àliga
però es queda amb incògnita
a partir de l'any següent
sortirà ja
que és l'àliga
però l'any 97
que també això
ve motivat
per un incident
de l'any anterior
que és que l'any 96
no vam arribar a Batussa
però va haver
una altra Batussa
de...
bueno, un incident
entre una actuació
que es feia
a la plaça de la Font
i l'àliga
que baixava
ja fora de programa
i això
hi ha el primer barret
de les festes
el Pitu Pérez
penja el primer programa
al web municipal
l'any 97
l'any 98
es crea
el primer element
de la Santa Tegla Petita
amb el Vall de Diables Petit
es crea el cafè
Copa i Puru
per un Duro
per primera vegada
es presenta en societat
el barrilet
del xartrés
per barrejar-lo
amb el granissat de llimona
no es diu
encara
el nom oficial
i què es deia
xartrés amb granissat?
el barrilet
es presenta el barrilet
i res més
i llavors això va sonar
després veurem
quin any surt
ara la marian la farem
que segueix aquí al costat
estem parlant molt de la xartrés
ara li farem la pregunta
marian bon dia
si vols seure
hola bon dia
ara li farem la pregunta
com si fos un concurs
si l'encerta
si l'encerta
li regalem una ampolla
a la xartrés
TV3 ha dit
un vídeo de Santa Tegla
l'any 98
l'any 99
apareixen per primera vegada
les tecles d'honors
les persones que fa 27 anys
a la festa
es crea el Vall de Pastora
és petit
i la festa té 10 dies
11 jornades
251 actes
l'any 2000
els gegants vells
i del cos del bou
celebren els seus 175 anys
es recupera la Moixiranga
i s'introduca la seva representació
acabada a la Cercavila
es crea el Drac Petit
el Vall de Bastons Petit
el Vall del Patatofet
les Gitanetes
aquest any va
perquè els 9 mesos abans
van ser productífers
pel que veig
la Generalitat edita
un vídeo de les festes
i hi ha la primera ratolina
de les festes
l'any 2000
el D.O. Tarragona
substitueix el Canyenrol
i s'amplia
no només a Tarragona
sinó a totes les comarques
tarragonines
i atenció
l'any 2000
apareix per primera vegada
en programa
el nom de la Bebuda
de Santa Decla
com a medeta
amb un acte
no organitzat
per l'Ajuntament
sinó amb un acte
que
si no equivoco
organitzava el cocodrulo
és la primera vegada
que no vol dir
que no es digués abans
però jo dic
i qui va triar
el nom de la criatura?
afortunadament
no ho va fer l'Ajuntament
qui ho va fer?
ho sabeu?
ho recordeu?
o va sortir de la manera
jo com jo tenen aquestes coses?
jo sempre dic que hi ha gent d'Urbana
que algun noi tarragoní
o que estava per aquí
a la festa
devia dirigir-se
amb alguna cambrera
més o menys interessant
d'algun bar
més o menys interessant
i li diria
que devia alguna cosa
amb un doble sentit
i potser això
va materialitzar-se
té bastants punts
aquesta versió
o també la manera
d'anar ebri
hi ha moltes maneres
de dir-ho
els tècnics s'estan partint el cul
aquí
també es diu
també podria venir d'aquí
o no?
sí
també podria ser
de consumir un excés d'alcohol
en fi
no ens posarem filòlegs ara
no no no
però bueno
és aquest any
apareix per primera vegada
el 2001
els gegants moros
compleixen els seus 50 anys
es crea el ball
de bastons petit
de les bars Santa Tecla
per primera vegada
una empresa
pirotècnica
de fora de l'estat
dispara
la tronada
les entrades
de la processó
i la traca
és la pirotècnica
la Rosa Lorenzo
de Sicília
deixen de sortir els quaders
de festa major
que se substitueixen
pels titans
per la col·lecció titans
que és un llibre ja
l'any 2002
la secretaria general
de turisme
del govern de l'estat
doncs declara Santa Tecla
la fiesta d'interès turístico
nacional
sent una de les úniques
dues celebracions
de tot Catalunya
que gaudeix
d'aquesta doble distinció
l'estatal
i la nacional
de Catalunya
se substitueixen
els nanos
del 1865
per les còpies
en fiure de vidre
es crea
la molasseta
i la cuca fereta
es crea
el primer mocador
de les festes
i el primer pastís
del braç
de Santa Tecla
la passa a la font
amb gairebé
intervenció
de les forces
d'ordre públic
per aturar
les milers de persones
que es van llançant
voràsment
però en aquest cas
vull dir
l'endemà
tothom
i des de diferents sectors
es van mostrar
crítics
i amb raó
del comportament
que van tenir
determinades persones
en aquest acte
va ser
una miqueta vergonyós
això a partir del 2003
suposo que es va muntar
millor
televisió espanyola
edita un vídeo
de Santa Tecla
l'any 2002
el 2003
es recuperen
els set pacats
capitals
es crea
el lleonet
per primera vegada
l'entrada
del braç
de Santa Tecla
es fa
un efecte especial
per damunt
dels caps
dels assistents
ja té un nivell
més complex
l'entrada
hi ha el primer
a Tecla Tapa
aquí a la plaça
Verdaguer
per intentar
donar més
productes
nocturns
no a la festa
després de dos anys
sense macroconcerts
es torna
el macroconcert
popular
a la plaça
La Fora
en aquest cas
amb un jet
també diria
mític
d'emparanoia
Macaco
es crea
per primera vegada
un festival
dedicat
a músiques
avançàries
electròniques
es creen
la mostra
cíclops
dedicada
al món audiovisual
es fa
el primer
Domaso
Balconera
en aquest cas
a càrrega
del Vall de Pastorets
el 2004
es recupera
el Vall de Cosis
i
per primera vegada
l'any passat
hi ha
la jornada
castellera
de les colles
castelleres
de fer a la ciutat de Tarragona
en aquest cas
dins de Santa Tecla
i en els minyors de Terrassa
i les joves
dels xiquets
de Valls
i entra en funcionament
un burac propi
de Santa Tecla
el 2005
el deixem
per els molts dies
del programa
d'Aragona Ràdio
aquí a la Rambla
que també seran interessants
però vaja
Déu-n'hi-do
crec que una mica
m'ha pogut
ha estat bé
insisteixo
a mi m'ha cridat
l'atenció
de fer aquesta retrospectiva
a través de la cronologia
home
és òbviament
hi ha coses
que han entrat
i han sortit
canvis importants
i l'any 94
tu saps
Marian
què passava
l'any 94
pobra
l'estem posat
en una situació
que no se la mereix
és que té a veure
amb el Chartres
ara dirà
ara es quedarem
d'altres
doncs ara mateix
no me'n recordo
Jordi
digue-ho tu
doncs mira
ho hem dit
perquè t'hem vist
per aquí
que havies arribat
i dic
mira a la Marian
li comentarem
per primer cop
el licor Chartres
es vincula
amb les festes
recuperades
de Santa Tegla
l'any 94
amb una exposició
al carrer major
per tant que
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
el temps que
puguem
fer cada any
coses
juntament
i enguany
la cosa va
d'aniversari
i un aniversari
curiós
que està carregat
de llegenda
abans ho comentàvem
amb el Jordi
que si es vol quedar
amb nosaltres
una mica
li agrairem
també tens una mica
de temps
perquè això està relacionat
amb les tradicions
i la cultura popular
fa 400 anys
que els cartoixans
van rebre el manuscrit
que contenia
la fórmula
d'aquest elixir
que amb el temps
ha esdevingut
aquesta beguda
tan valorada
i tan preguada
a la ciutat de Tarragona
a la Marian
Cadent li preguntem
va explica'ns
aquella història
de com els mons
es van arribar
però això ho vam explicar
no?
algunes vegades
però enguany
doncs aquesta llegenda
adquireix un protagonisme especial
doncs sí
celebrem aquest 400 aniversari
per nosaltres
doncs
ha sigut
al llarg dels anys
tot un repte
no?
arribar
encara vius
i més que mai
amb el licor xartrés
a complir aquest aniversari
tan especial
i enguany
doncs
no podíem deixar
de celebrar-ho
a la ciutat de Tarragona
i de quina manera
ho voleu celebrar?
jo recordo
que fa un temps
vau fer per exemple
una iniciativa
que va tenir
un èxit increïble
que era allò
d'anar fent-se
doncs
amb les diferents targetes
que era com un carnet
anaves a anar
visitant els diferents punts
on hi havia
doncs l'element
de la xartrés
i un dels premis
era un viatge
el que és
el monestir
dels monjos cartoixans
sí
vam fer
per celebrar
el 100 aniversari
de l'arribada
dels cartoixans
a Tarragona
vam poder fer
una exposició
i enguany
doncs
tots els
col·leccionistes
la gent que li agrada
el xartrés
doncs
podrà
aprofitar-se
d'una altra exposició
una exposició nova
que parla
d'aquest 400 anys
parla
de l'entrega
del famós
manuscrit secret
que es va entregar
doncs
el 1605
els monjos cartoixans
de París
parla
d'aquestes plantes
que no coneixem
i que formen part
bueno
que són
la base
del xartrés
verd i groc
i també
doncs
com no
de la xartrés
de Tarragona
i de la seva relació
a la història
amb la xartrés
amb la ciutat
aquest document
va passar
d'una mà
a una altra
i escolta
va fer un periple
realment apassionant
i aquí hi ha
algunes dades
i dècades
sí
aquesta que podrem veure
ara
la connexió
que és la connexió
que s'anomena ja
connexió
Escaladei
tipus Codi Da Vinci
això
té molt de marro
jo
recomano a la gent
que se li deixi molt
és a dir
m'estàs parlant
de la cartuixa
d'Escaladei
els monjos cartoixans
que feien
ui això
sí
hi ha dos personatges
molt curioses
que són
Arnau de Vilanova
i Ramon Llull
això
el pare de la Marian
que és un especialista
en el tema
un dia el teniu
que segrestar aquí
que descobreixi
el secret
aquest de la possible
connexió
Escaladei
amb París
amb la cartoixa
de Boubert
via alguns personatges
curiosos
com Arnau de Vilanova
i Ramon Llull
això ens ho haurem
d'apuntar
aquesta famosa fórmula
existeix de debò
Marian encara?
i tant
el manuscrit existeix
perquè escolta
la Maria m'ha mirat
però què m'estàs preguntant
òbviament que existeix
doncs i tant
existeix
encara està
bueno
ara mateix
segueix
al monestir
de la Gran Chartres
als Alps
a prop de Boiron
i segueix
doncs en secret
encara
ningú ha pogut
saber
què forma part d'aquest licor
clar
perquè en principi
qui coneix el secret
és el prior
no?
en qüestió
hi ha tres monjos
tres monjos
però dius
que allò no ho vulgui
però que li passi alguna cosa
doncs que quedi algú
que conegui la fórmula
efectivament
per això són tres
que coneixen la fórmula
que saben interpretar-la
perquè
sempre es diu
que
un podria llegir
aquesta fórmula
però mai sabria fer
el Chartres
perquè s'ha de
tindre un savoir-faire
que menys ells
ningú té
tema de proporcions
també
perquè fins a quantes
varietats
arriba a portar
el Chartres
són 130 plantes
130
que es maceren
després es destilen
i hi ha realment
un procés
molt elaborat
i que només
se'ls coneixen
realment desperta
molt la curiositat
tot el tema
de la llegenda
i de la fórmula
entre els consumidors
i els que no són
consumidors de Chartres
d'aquest tipus de coses
es desperta molt
la curiositat
hi ha molta gent
que ve inclús a França
a veure
les bodegues
d'envelliment
a veure el museu
que hi ha
a prop del monestir
perquè
tant d'història
com són 400 anys
tot el que
li ha pogut passar
tant a l'ordre
com al licor
que van ser expulsats
a França
es van refugiar a Tarragona
hi ha moltíssima història
i tot això
suscita un gran interès
i bueno
per això
fem aquesta exposició
aquest any
i per això
sempre rebrem
moltes visitats
a França
també
per descobrir
una mica més
d'aquest secret
l'exposició
la ubicareu aquí
al mateix lloc
on està l'estand
de les festes
aquí al costat
seran tres carpes
just al costat
tres carpes
déu-n'hi-do
tres carpes
com aquesta
exactament
igual que l'estand
igual que l'estand
doncs
déu-n'hi-do
quin tipus de materials
quins elements
podrem contemplar
o ens mostrareu
relacionats
amb el xerterès
doncs
veureu
algunes
escenificacions
també hi haurà
una pel·lícula
sobre
l'entrega
d'aquest manuscrit
pel maniscal
d'estrès
i després
doncs
molt material
d'informació
d'explicació
fotografies
serà una exposició
molt completa
home jo recordo
una de les exposicions
de les més recents
que a més la teníem
aquí al costat
per tant
vam poder dedicar-nos
a conèixer-la
amb detall
que era d'elements
de la xerterès
de col·leccionistes
d'aquí de la ciutat
de Tarragona
hi havia coses
increïbles
singulars
relacionades amb el món
de la xerterès
però com és possible
que existeixin
aquests objectes
i sobretot
aquest culte
no d'ara
parlant de cronologia
abans com a Jordi
sinó d'aquest culte
al licor xerterès
de dècades enrere
la ciutat de Tarragona
que va ser una exposició
molt molt interessant
també
la que vau presentar
simultàniament
amb l'exposició
també heu fet
una edició limitada
d'ampolles de xerterès
no?
Sí
enguany
per celebrar
el 400 aniversari
els monsos cartoçans
van voler
fer reneixer
l'elixir
que va ser
el licor antecessor
al xerterès verd
va ser
el primer licor
que ells amb aquesta fórmula
van crear
era un elixir
de 71 graus
fet amb les mateixes plantes
que el xerterès verd actual
i doncs
enguany
l'han fet reneixer
però
amb un licor
de 56 graus
que es pot consumir
en copa
i és
també
una edició
per als connexionistes
bé
estutxada
i aquest és el licor
que es pot trobar
a tot el món
per celebrar
aquest aniversari
Clar
el xerterès
és una beguda
que utilitzem
per les celebracions
però no oblidem
que el seu origen
és medicinal
com tu deies
era un elixir
això era per guarir malalties
no era una cosa
allò de festa
ni res d'això
ara
amb el pretext
que estic malalt
tampoc no se'n posin
de xerterès
fins allà
on ens hem de posar
no no
tu el digues
digues
digues
Marian
perdona
comentar-te
que el xerterès verd
es denominava
licor de salut
era
com tota en aquesta vida
amb una certa moderació
no
i era
doncs
molta gent
suscita
que el pergamí
era una
un document
que
bueno
una recepta
d'un elixir
de llarga vida
i després
doncs
es va interpretar
per fer el xerterès
el groc ja
és una altra cosa
el groc és una altra cosa
perquè aquest any
els cartoixans
han volgut
doncs celebrar
un any més
la Santa Tegla
i amb més motiu
amb aquest 400 aniversari
i han volgut
dedicar
una sèrie limitada
un envelliment
excepcional
de xerterès groc
aquest sí
és xerterès groc
però han vellit
excepcionalment
per celebrar
aquest aniversari
amb la ciutat de Tarragona
per fer-se
amb aquestes ampolles
que són
de col·leccionistes
sabem que van molt buscades
hi ha diferents establiments
de la ciutat
que les posen a la venda
que es poden aconseguir
i ja estan
en els establiments
vull dir que qui vulgui dir
escolta
quasi que m'afanyo
a buscar l'ampolla
perquè no quedar-me sense
ja està a disposició
del públic
està a disposició
del públic
a totes les bodegues
als establiments
de prestigi
de Tarragona
als restaurants
als bars
es podran trobar
però afanyeu-vos
perquè les 4.000
l'ampolles
sembla que es faran contes
cada any
sembla que es fan
aquestes edicions
limitades
òbviament
tenen una gran sortida
a vegades amb el Jordi
hem parlat
que no totes
però algunes festes majors
tenen la seva beguda oficial
és el cas de Tarragona
i en això
abans parlaves
de la mamadeta
d'aquesta combinació
hi ha més combinacions
que faci la gent
de forma no oficial
que t'ho coneguis
Jordi
a Tarragona
perquè com que voltes molt
durant les festes
no no
aquí a Tarragona
a les festes
a Tarragona
bé jo
no ho sé
jo no
amb chartres
he vist
no dic barbaritats
que d'això
segur que
no
sempre és interessant
raonables
jo he vist
per Sant D'Ecle
un costum molt raonable
que és destapar
alguna ampolleta
de chartres
de les antigues
és una pràctica habitual
que
sobretot
més per compartir
jo hi ha dos moments
que sempre
un en programa
però bueno
en relació amb un acte
en programa
i l'altre
fora de programa
que un acte
és el Cafè Copa i Puru
per un duro
on sempre hi ha algun
que tu has de mirar bé
però ja veuràs
hi ha uns quants
tarragonins
que aquell dia
pum
apareix una botella
dels anys 70
de condonament groga
pum
allà
nosaltres no els hi facilitem
suposo que a la chartres
tampoc
però ells la porten
vull dir
i fan un Cafè Copa i Puru
especial
i després funciona un altre acte
que també apareix
aquesta botelleta
o botelletes també
que és un acte
fora de programa
que és quan s'hi fa
la imposició
del mocador
de Santa Tecla
a la Santa Tecla
que està
a la capella votiva
del carrer de Santa Tecla
on està el Consell Comarcal
l'antic hospital
de Santa Tecla
allà al carrer de les Coques
que això
normalment
està fora de programa
però normalment
es fa
el dia 18
que és un dia
que no hi ha altres actes
d'aquestos tradicionals
i es fa allà
i ho fa
la Moxiganga
però també és un acte
que normalment
pots veure
aquí
algú de la chartres
allà
fent el Consell
i a vegades
alguns altres
aficionats
també
molt clar
jo sempre hi ha
aquests dos moments
que així veig
que s'estapen
però combinacions
el que sí que s'ha de dir
és que hi ha
una mala pràctica
que és
l'adulteració
de la mamadeta
i clar
al final ja
jo crec que
alguns establiments
doncs
això d'aquí
deu de colar tot
i al final
doncs sí
hi ha chartres
però no
hi ha per exemple
granitzat de llimona
hem de ser exigents
hem de ser exigents
com a consumidors
també
en aquest aspecte
de fet
chartres
s'ha consumit
sempre a Tarragona
però jo tinc la sensació
que des de l'any
94
més o menys
jo no sé per què
el fet que a més a més
el chartres
s'hagi incorporat
d'aquesta manera
com a beguda oficial
de les festes
ja forma part
d'aquella copa
de sobre taula
en celebracions
en general
al llarg de tot l'any
sembla que va haver
un període de temps
que potser
no se'n consumia
tant
com a copa
però a Tarragona
la darrera dècada
ha tornat
el chartres
a les taules
de les cases
sobretot
quan fas
un dinar de celebració
després a banda
d'altres begudes espirituoses
també hi ha l'ampolla
de chartres
mira
és recuperat
aquest tret característic
de la ciutat de Tarragona
tu què malprens?
amb gel
sense gel
amb copa
amb got
depèn de l'ampolla
jo Albert
encara que sigui de Tarragona
i de l'any
que sigui
jo soc incapaç
de prendre-me'l
sense gel
m'alprenc amb gel
el groc
d'ara
francès
me'l prenc amb gel
i els antics grocs
doncs no
no me'ls prenc amb gel
perquè
no m'atreveixo
perquè sembla que sigui
fer un pecat
però
i després
la mamaleta
sempre hi ha un consum
jo crec important
recordar
consum moderat
i igual que en les copes
pensin que
la segona va bé
però la tercera
ja no
vull dir que pensin
consell gratis
que agraï molt
del Jordi Mariant
tu com el prens?
doncs a mi m'agrada
l'episcopal
la barreja del verd
i del groc
si els poden posar
les ampolles
en fred abans
i no us el gel
millor
això m'ho va dir
la Mariant
fa molt de temps
l'ampolla en fred abans
millor que gel
i realment funciona
aquí hi ha gent
que també diu
que això és un pecat
jo també
l'apunto
a la tesi
de la Mariant
jo també
l'ampolleta
allò
fresqueta
a la nevera
i directament
al got
o a la copa