Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Benvingut en el que és, podríem dir,
la temporada d'estiu del matí de Tarragona Ràdio
i que excepcionalment durant aquests mesos de l'estiu
representa un canvi de dia, de la setmana.
A partir d'aquesta setmana,
de pont entre juny i juliol,
el Jordi Bertran continuarà venint a la ràdio
a parlar de tradicions i cultura popular,
però serà cada dilluns a partir de les 12 del migdia.
Avui parlem de Reus.
Sí, no sé si pel canvi de dia.
No sé si el canvi de dia.
Doncs, no, no, parlem de Reus i de forma justificada,
perquè estan a punt de celebrar,
ja estan celebrando, de fet, la festa grossa de Sant Pere.
Sí, sí, ja fa uns dies que comença la festa major
de la veïna població de Reus.
Algú ja anava a pensar, anava a dir al barri de Reus?
No, no.
Tu barri en barri, eh?
No estem de Carnaval.
Tu ets molt amic de la gent de Reus, també, com ha de ser.
Sí, sí, tenim bona sintonia amb els reurrencs, també.
Bé, i hem pensat que potser sí que estava bé
dedicar un programa, tot i que n'hem fet alguns altres de tradició,
al voltant de la figura del Sant, no?
Doncs també estava bé dedicar un a la festa major de Reus,
sobretot aquells elements més diferents, no?
Que potser, tot i que la festa major de Reus està dins del model aquest ampli,
que moltes vegades hem comentat,
que va entre el massís del Garraf, pràcticament,
i el camp de Tarragona, no?
Doncs, que abasta el conjunt del camp de Tarragona,
entra cap a dins per les terres de la Conca Barberà i fins i tot del Priorat
i s'estén fins al Penedès, fins a l'antic Gran Penedès,
doncs també hi ha a cada població una sèrie d'elements concrets.
En aquest cas de Reus, potser ens hem dedicat aquestes singularitats,
no a aquest programa, no?
Pensant, doncs, allò que pagant Sant Pere canta, no?
I, com bé, podem dir que Sant Pere, doncs, cantarà avui, no?
Perquè algú...
Cantarà, cantarà aquí al matí de Tarragona a ràdio.
Doncs, bé, dediquem una mica aquestes singularitats del tram final
de la festa major de Reus, que en el fons són els dies centrals d'aquesta festa, no?
I per encetar, doncs, una mica un repàs d'aquest vocabulari,
d'aquests costums de Reus,
doncs ens ha corregut començar per un terme curiós,
que són les completes, no?
Les completes...
Anar completes.
Anar completes.
Mai més ben dit, anar a completes, no?
Les completes, de fet, és un moment litúrgic, un ofici religiós,
que té lloc la vigília de Sant Pere.
A la prioral.
A la prioral de Reus.
De Sant Pere.
A la prioral de Sant Pere.
I consta d'una sèrie de pregàries, no?
Que van acompanyades, doncs, acompanyades per uns camps litúrgics,
entre altres, els gojos a Sant Pere.
Els gojos és, una vegada hem dedicat, també, a un programa,
a aquesta composició popular, no?
D'arrel popular, que es diu que té el seu origen
aproximadament al segle XVI, no?
No a Reus, sinó al conjunt de països catalans,
i que serveixen, doncs, per explicar la vida d'un sant,
en aquest cas, el de Sant Pere, i per lluar-lo, no?
Normalment tenen totes unes estrofes que van explicant la vida
i cada seqüència, diguéssim, està contestada
per una tornada que, en principi, tothom hauria de cantar, no?
En el cas de les completes de Reus,
doncs, m'ha semblat interessant destacar-ho,
perquè aquests oficis de visília,
tot i que eren molt habituals i comuns
en moltes poblacions,
s'han extingit bastant, en general.
És a dir, hi ha una tendència,
o hi ha hagut una tendència a eliminar-los,
no d'ara, sinó històricament, no?
Les completes era el moment en què la corporació municipal,
per això tu dius anar a completes, no?,
va a l'ofici religiós, no?
I, diguéssim, amb un procés de laicització de la societat,
això pràcticament només ha quedat establert,
l'anada amb un oficial religiós
per al dia propi del sant, o santa en qüestió.
En canvi, a Reus també s'hi va a la vigília, no?
Hi ha altres poblacions, no vull dir que sigui l'única.
La majoria de poblacions, les completes,
les van reconvertir en una cercavila, no?
Podríem dir, cas de Tarraona,
cas d'altres poblacions,
que, en el fons, és la resta,
que podríem dir d'una cosa prèvia que també ha desaparegut a Reus,
que era el moment en què tots els elements
recollien casa per casa els regidors del consistori
i els portaven, diguéssim, a l'edifici municipal,
i d'aquí s'organitzava l'anada completa.
O sigui, l'estructura seria una recollida...
Però anaven a la casa particular de cadascun dels regidors,
a casa seva?
Sí, sí, el recollien, el regidor,
llavors el portava a l'Ajuntament.
I de l'Ajuntament anaven a completes.
En el cas, per exemple, de la Patum de Berga,
aquesta recollida d'autoritats encara es fa,
però no per anar a completes,
sinó senzillament el recullen,
els porten a l'Ajuntament i allí s'acaba la festa.
En canvi, en la qüestió de Reus...
Ah, però és curiós aquest fet, no?,
que els passin a buscar per casa.
Hi ha hagut una evolució d'aquesta...
En canvi, a Reus, ja només es manté la part, diguéssim,
de l'anada completa que deies tu,
que és el trajecte ben curt, per cert,
entre l'Ajuntament i la prioral de Sant Pere.
Seria una de les qüestions a tenir en compte, no?
Al voltant d'aquest moment,
doncs hi ha algunes qüestions curioses, no?
Per exemple,
la imatge de Sant Pere de Reus, no?, diguéssim,
està guardada durant tot l'any en una arca
que hi ha dipositada a l'Altar Major,
just a sota de la mateixa imatge,
podríem dir que és més evident, no?
i només surt aquesta imatge concreta de Sant Pere a venerar-se
als dies de Festa Major, no?
Durant la resta de l'any està, doncs,
tancada amb tres panys que diuen
que les claus d'aquests tres panys
les tenen el prió, l'alcalde i el síndic de la comunitat.
És a dir, si aquestes tres persones no es posen d'acord,
difícilment ningú podria robar...
Imagina't que un any un s'enfada i diu
ara no us deixo la clau per obrir un dels panys, no?
Bé, això també pot passar, això és una de les característiques.
En el fons, aquestes tres panys
també representen una mica els tres elements
que formen part de la festa en general.
L'Església, la part civil, el poder civil, l'Ajuntament
i el síndic de la comunitat
vindria a ser, doncs, una mena d'element simòric.
La ciutadania.
Sí, que en altres llocs són els gremits,
diferents elements, no?
Però vaja, en tot cas, seria una qüestió curiosa.
Només surt per Sant Pere, aquesta imatge,
com aquí la relíquia de Santa Tecla.
Sí, de fet, és la relíquia, aquí, en aquest cas,
del crani de l'apòstol, no?
Que, diguéssim, és l'element que es col·loca...
Aquí la relíquia del crani?
Sí.
Hem de parlar de relíquies un dia, Jordi,
perquè és un món realment...
Sí, sí, hi ha coses molt curioses, eh?
Una vegada vam fer allò de l'Ignum Crucis,
l'Ignum Crucis, les creus, no?
Les restes de la creu de Jesús.
Que hi ha estelles per tot el món, no?
Sí, sí, de crani de Sant Pere,
suposo que també hi hauríem uns quants.
No vull ser irrespectuosa,
però devia ser tricefal o alguna cosa així,
perquè, escolta, tothom s'atribueix
que té un fragment de...
Aquesta diuen que és de la 1628,
la que va arribar Reus.
Abans no se sap què hi havia,
però, vaja, en tot cas, és curiós, no?
Bé, en tot cas, aquest és un dels elements simbòlics
de la Festa Major de Reus,
que és bo que la gent ho negui, no?
Bé, l'anada completa, no?
Un tema, doncs, així més no, curiós, no?
Seguint amb la tònica,
hi ha altres elements que tenen la seva singularitat
dins de la festa, no?
Jo, per posar-ne alguns,
se m'ha ocorregut, per exemple,
doncs, recollir la idea d'alguns elements
que surten a desfilar pel carrer,
però que, en canvi, no els tenim aquí, no?
És a dir, a la Tarragona,
i que jo diria que són bastant singulars
de la Festa Major de Reus, no?
N'he trobat dos,
que se m'ha ocorregut que no estaven
en cap altra població,
com a mínim d'aquesta àrea,
i no vol dir que no existíssim,
però, de moment,
no han estat recuperats ni mantinguts
en cap altra població, no?
Per una banda, hi ha la dansa
de mossèn Joan de Vic, no?
Una dansa curiós...
De Vic.
De Vic, sí, sí, mossèn Joan de Vic, no?
Realment, malgrat que la gent senti això
del mossèn,
es veu que aquest personatge, doncs,
no té res a veure...
Ni era de capellà ni era de Vic?
No, és el mossèn, realment,
és un títol que corresponia
antigament als nobles, no?
I, per tant, en aquest cas,
sembla que és un senyor noble
que va lluitar contra els moros, no?
I va morir, en aquest cas, eh?
Vull dir que, bueno,
és una mica com allò de mísser, no?
A vegades també existeix.
Doncs, bueno, aquestes terminologies
són uns nomenclatos
que es van utilitzar
per un tipus de personatge
que avui en dia, doncs,
potser ha deixat de tenir sentit,
perquè tot això dels càrrecs nobiliaris
doncs ha passat una mica
al passat, no?
I, en tot cas, doncs,
es manté residualment.
Aquest personatge, en el fons,
és una dansa de, per tant,
podríem dir, camuflada
de moros i cristians, no?
on hi ha una lluita
d'uns balladors,
entre ells, podríem dir,
una mena de ball de bastons
amb uns escuts, no?
Amb una...
Això és curiós
perquè els escuts,
aquests, a vegades,
no són molt habituals.
Però és de recent incorporació?
No, no, això és una dansa
molt antiga, també.
Té constància, aproximadament,
a finals del segle XVIII
i, tot i que, evidentment,
es va perdre una bona època,
però va ser reincorporada
des de l'any 83.
Per tant, és una dansa
que, doncs, important, diguéssim...
De les primeres
en la recuperació de la festa, no?
Sí, jo diria que sí, en aquest cas, no?
En aquesta dansa, realment,
malgrat que el títol, insisteixo,
no és religiós,
el personatge que fa del mossèn Joan de Vic,
però, òbviament,
porta una mena de mitra de bisbe, no?
I un bàcul,
amb la qual cosa vol dir
que, al final,
la tradició el va deformar
i, realment,
el va acabar identificant
amb un personatge religiós.
El va fer clergat, eh?
Sí, però no ho és, eh?
Vull dir, això és important
tenir-ho present, no?
Vull dir, realment,
difícilment es pot identificar, eh?
Vull dir, no té massa sentit, tampoc.
Jo crec que aquí hi ha hagut
una transformació, no?
De fet, antigament,
també hi havia
un àngel i un diable
que ballava al costat
d'aquests balladors
i que devia acabar
de representar
aquesta lluita
entre el bé i el mal.
Potser,
de les coses més destacades
d'aquesta dansa,
que algú podria dir,
doncs, bueno,
és una mena de ballar bastons,
si esteixo amb aquests escuts
o cobertores, no?,
que es diuen,
que és una cosa prou curiosa
i no està massa vista
en el territori català.
És un element pràcticament perdut, no?
Després hi ha un altre element curiós,
una altra cosa curiosa,
que és que en aquesta dansa
hi havia una cançó
de la qual s'ha mantingut
un fragment, no?,
que diu
d'on veniu vos ara,
mossèn Joan de Vic,
d'on veniu vos ara,
tan trist i afligit?
A la guerra.
Què hi fèieu a la guerra,
mossèn Joan de Vic?
Què hi fèieu a la guerra,
tan trist i afligit?
Palaiaba.
Amb qui palaiaba?
Palaiaba.
Amb els moros.
Mireu que us mataran.
Que m'enterrin.
On us enterraran?
A la teulada.
A la teulada no hi ha terra.
Que n'hi portin.
D'on la portaran?
De l'hort.
Els fills com ho faran?
Que treballin.
Si no els donen feina.
Que captin.
Si no els fan caritat.
Que robin.
Els que robin els pengen.
Així s'estiren.
És una qüestió d'aquestes curioses,
d'aquesta dansa
que s'ha mantingut, no?
Curiosa.
És una dansa curiosa.
També és singular el color.
Colors que són el blau i el blanc.
Colors, doncs,
podríem dir habituals a la festa,
però en aquest cas van amb una mena de dominors,
que a vegades recorden un cert aire carnavalesc,
però vull dir que en tot cas
també marquen aquesta singularitat d'aquesta dansa.
Preusenca, no?
I després hi ha una altra,
a mi fa moltíssima gràcia aquesta,
que és el Ball de Galeres, no?
El Ball de Galeres,
Galeres, en aquest cas,
no es tracta de l'animal.
No és el Crustaci,
el Crustaci o el Marís, no?
No, no.
Són les Galeres dels Galeots.
Exacte.
Molt bé, molt bé.
Llavors,
en aquest cas és una dansa curiosíssima,
també,
perquè hi ha quatre naus cristianes
que lluiten contra quatre naus turques
i que realment estan penjades
del cos dels balladors,
com si fossin una mena de cavallets, no?
Hi ha un ange...
Dius l'estructura, no?,
de com la mateixa aquí que tenim al...
Sí, hi ha una...
Com si aquí hi ha els turcs i cavallets
i els cavallets porten...
Doncs allà porten una nau.
Una nau, amb veles i tot.
Està bé.
És curiós.
No sé si és per allò del canal de Reus,
però, vaja,
en tot cas,
s'hi representa
una batalla entre monos i cristians
que sembla que el seu origen
és el moment
en què es va succeir
la famosa batalla de Lepanto, no?,
que va enfrontar, doncs,
tropes cristianes i tropes turques, no?
Hi ha uns pistolots
que es disparen al final de la dansa
que ens recorden una mica
la trajectòria
de les danses d'armes de bancarga,
d'arcabussos i tal,
per tant,
ben connectades amb el País Valencià
amb tot el tema de monos i cristians
i amb el ball de Serrallonga,
per exemple,
de la Catalunya, doncs, nova, no?
Per exemple, en aquest cas, doncs,
és una de les danses
que tindria alguns elements característics
compartits amb altres coses, no?
i està documentada perfectament
entre el tombant del segle XVIII i XIX
en què va sortir, diguéssim, al carrer, no?
Una descripció del 1792
recollida a la web del col·lectiu
Rosen Carrucha
descriu aquesta dansa, no?
I destaca
lo costoso y opulento
de lo que adornava los danzantes,
especialmente en los bailes de galera
y caballuelos
que hubo hombre
cuyos atavillos llegaban
al valor de 10.000 pesos, no?
i destaca precisament
d'aquesta riquesa, no?
Que no és pròpia només d'aquesta dansa
sinó que en el conjunt
de les danses de països catalans
sempre hi havia alguna dansa
que es caracteritzava
per els rics aguarniments
que portava.
Fins i tot, en alguns casos,
algunes danses,
no és aquesta,
però sí d'altres poblacions,
anaven protegides
per una mena de la verdés,
com la Guàrdia Vaticana,
és allò que vam explicar de la Guàrdia Vaticana.
Com per protegir la riquesa
i la riquesa dels gremis
o dels elements que sortien.
Ara no.
Ara no.
Ara no cal.
Ara no cal.
I a tothom va sobrat ara.
En aquest cas de les galeres,
malgrat que
o sigui,
que pogués algú pensar
que hi havia aquests a la verdés,
jo crec que aquí
la feina la feien els trabucs,
és a dir,
si algú s'hi apropava
l'encadonaven i...
Aquests trabucs eren disuasoris, eh?
Només la seva presència,
jo crec que sí, jo crec que sí, no?
I per acabar
potser una mica aquests elements,
ja fora d'aquest seguici festiu pròpiament,
doncs jo destacaria ràpidament
dos tipus d'elements
que surten en la festa de Reus, no?
Per una banda,
un element recuperat recentment,
que són els canons de festa, no?
Els canons de festa
són una mena de...
de canons d'artilleria en petit,
en la qual s'hi posen trons a l'interior.
Això en la ciutat de Tarragona
hi ha el canó del cos del Bou,
del barri del cos del Bou,
que és molt característic, no?
I és curiós perquè,
en el cas de Reus,
s'ha fet una dinamització important
amb una sèrie d'actes itinerants
en què participen
aquestes peces d'artilleria, no?
Estan fetes a imitació d'un canó real,
per tant, les dimensions
poden ser semblants,
però amb fusta, no?
I, històricament,
han servit per anunciar les festes, no?
Antigament els tenien, doncs,
pirotècnies
que els cedien
a les diferents comissions,
bé, els cedien...
Anaven a la comissió
i al costat, doncs,
de les tronades,
dels castells de focs,
doncs,
feien aquests trets
i aquestes canonades, no?
Per diferents espais festius, no?
Hi ha de molts tipus,
a Reus, fins i tot,
n'hi ha un conservat
al Museu d'Art i Història de Reus, no?
Que té una trajectòria, doncs,
important, vull dir que
això és una cosa curiosa.
Entre els diferents canos que hi ha,
hi ha una a Poboleda,
el Priorat,
que hi ha la inscripció,
concretament,
que posa
Canó de l'Espinós, Reus,
és a dir,
que a Poboleda es van quedar
en propietat
un canó reus.
Ara iran a demanar-ho.
Sí, sí, sí.
Això sembla,
en el cas aquest,
sembla que
els pirotècnics,
doncs,
a canvi d'una compra,
no?,
de material,
els cedien, no?
I és possible
que en algun moment,
doncs,
no sé,
quedés aquest canó
abandonat allà.
Això és normal, eh?
Vull dir,
hi ha hagut casos,
fins i tot,
de gegants.
quan va esclatar la guerra civil del 36,
que hi havia una gran festa popular
organitzada,
una mena d'olimpiada popular
que es va organitzar
a Barcelona
i hi havia un munt d'elements
dels seguissis
que estaven,
quan va esclatar la revolta del 36,
estaven ubicats a Barcelona
i es van quedar allà
i es van perdre
molt, molt,
a part d'aquests elements.
Per exemple,
els gegants de Vilanova
i el drac de Vilanova
van bé al cap,
no?
Doncs això és habitual
haver trobat peces
que per una raó o altra
en algun moment determinat
doncs van quedar
aïllades
en una població
o en una altra, no?
Això seria un dels elements curiosos.
Si consulten el programa,
per exemple,
a la web de l'Ajuntament de Reus,
que és una web d'aquestes,
doncs, fàcils,
que és les3doblesbreus.net,
veuran en quins moments
surt aquest canó
perquè és molt variat
i tampoc podria aquí fer un detall.
I per acabar,
una peça que surt
al carrer
tot i que no surt
dins del Seguici Festiu
però que a mi m'ha semblat curiós
perquè tot i que
pot semblar molt nova
doncs ja té una certa trajectòria
és d'aquestes primers elements
que es van incorporar
a la Festa Democràtica
i que és la cabra de foc, no?
I la cabra de foc
em sembla interessant
perquè no té cap mena
de tradició històrica
en els anals
així com hem parlat
del Museu Joan de Vic
o del Vall de Galeres.
La cabra
és una peça que
es va incorporar,
es va inventar
l'any 1979
un any doncs molt emblemàtic
perquè va ser
el primer any
podríem dir
de recuperació
amb ajuntaments
favorables
a la festa
tot i que des del 75
hi havia hagut
el procés de transició democràtica
i el 79
són les primeres eleccions democràtiques
i
curiosament
això neix en aquell moment
no és l'únic cas
perquè per exemple
a Mataró
no sé si ben bé
sembla que tampoc
hi havia notícies històriques
anteriors
tot i que al final
se'n van trobar
es recupera
es crea
el bou
o mumarota
en aquest cas
va ser la cabra
de foc
la cabra
de foc
és un ariete
és un ariete
d'aquestos
que utilitzaven
els romans
per tirar una porta
exacte
que utilitzaven
per entrar
una fortalesa
exacte
és curiós
a mi això
sempre m'ha fet gràcia
perquè clar
arreus
que de romans
no tenien molt
doncs
que em recopressin
un ariete
d'aquestos romans
una mica viking
també
per allò de les galeres
tota aquella cosa
potser no sé
si hi ha alguna relació
no però és curiós
perquè realment
és una peça singular
que li ha donat
una mobilitat
molt especial
és una peça
que tiança foc
i que jo crec que
explica diverses coses
per una banda
la intensitat festiva
que va existir
en els primers moments
de la transició democràtica
fins al punt
que allà
on no es tenien
les notícies
se s'inventava
el que calia
això
és un tipus d'espontaneïtat
que jo penso
que potser estaria bé
reivindicar-la
de quan en quan
perquè a vegades
se sacralitzen coses
que no convenen massa
i després
per altra banda
aquesta singularitat
morfològica
perquè és l'única peça
del bestiari
que jo conec
així a nivell
de països catalans
que té aquesta forma
després s'han fet
altres imitacions
d'aquesta
però la cabra
ha volgut tenir
aquesta diferència
respecte als altres
una barra
amb un cap de cabra
i té una mobilitat
molt fàcil
la qual cosa
ens fa pensar
en una eina
de dinamització
interessant
també per altres
poblacions
que no puguin tenir
tampoc
una rica història
al seu darrere
sens dubte
és una de les festes
més importants
d'aquestes comarques
la festa major
de Sant Pere de Reus
per cert que demà
l'embalat
que fa cada dia
en Joan ha sapat
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
on parlarem
de l'activitat
de tot el que hi ha previst
avui des de l'espai
de Tradicions
i Cultura Popular
el Jordi Bertran
ha volgut fer
aquesta reflexió
al voltant
de tres elements
probablement
poc coneguts
per a aquells
que no s'ho vintegen
la festa major
de Reus
Jordi Bertran
gràcies
suposo que algú
es queixerà
perquè no han parlat
si surten
o no surten
els gegants
però
mira
ara podem dir
aquí en primícia
de Tarragona Ràdio
que suposo que avui
encara no ho he vist
en grans llocs
però em sembla
que ja haurà anunciat
o està a punt
d'anunciar
el senyor Lluís Pérez
que els gegants
que sortiran
demà
i demà passat a Reus
seran els antics
i no els nous
primícia del programa
que a Tarragona Ràdio
Jordi Bertran
gràcies
gràcies
fins la propera setmana
adeu-siau