Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Quatre minuts, un quart d'una del migdia, referència a horària,
no vol dir que controlem el temps d'un quart de català.
Enric Garriga, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Tranquil, que no cal que sigui un quart, estrictament.
Si et passes algun minut, tampoc no te'l cobrarem, cap problema.
Perquè has portat moltes notícies, però primer que tot tu volies mostrar...
Notícies embriagadores.
Però tu volies mostrar la teva indignació, m'has dit,
perquè el dimecres vinent no hi ha programa.
Sí, i la pressió de l'espanyolisme li va fins al punt que el dimecres que ve
no podem fer un quart de català, no podem dedicar ni un quart de la nostra vida
a parlar per aquesta emissora de la cosa de l'idioma que ens afecta.
Sí, però no em negaràs que una festa s'agraeix al mig de la setmana, eh?
Sí, però no aquesta.
Podria ser dimarts o dijous.
No aquesta. Podria caure en un altre dia de la setmana.
Bé, fet aquest exercici, ja està més tranquil i relaxat,
ja podem començar a comentar algunes de les diferents informacions
que trobem aquests dies en el panorama de l'actualitat de la llengua.
Parlem primer que tot que millora l'etiquetatge en català
de vins i caves amb DO.
Millora en aquest sector i en aquests productes.
Sí, per això deia que tenim temes embriagadors,
perquè, esclar, els vins i caves embriaguen.
Una mica fàcil aquest acudit, eh?
Bé, però jo l'he dit abans d'explicar de què anava el tema.
A veure, això és molt senzill.
Hi ha una entitat que es diu Plataforma per la Llengua,
que ja és habitual que aparegui per aquí, en el quart de català.
L'adreça de la seva web és molt senzill,
les3be2.plataforma-allengua.org.
I aquests són els que fan estudis, per exemple,
de la presència del català als supermercats i pedromercats,
que vam parlar la temporada passada.
I ara, tant a finals com que era dijous de la setmana passada,
presentaven un nou estudi que es titula exactament
l'accompliment de l'article 34.3 de la llei 1 barra 1998
de política lingüística amb vins i caves.
Aquest article 34.3 de la llei fa referència justament
i explícitament el tema de l'etiquetatge en català
dels productes amb denominació d'origen,
que és el que vol dir DO, denominació d'origen.
Doncs bé, és una llei de fa ja set anys
i, per tant, hi havia unes coses que s'havien de fer
i ells, els de la plataforma,
una de les seves feines o de les coses que es dediquen
és a estudiar precisament això,
en sectors del món socioeconòmic,
com ara en un altre moment va ser els supermercats i pedromercats,
ara és el tema dels vins,
que ja l'havien estudiat des del principi.
Fa temps que el van estudiant i van fent estudis
i ara, una vegada, apareix un informe,
un balanç, un estudi de com està això ara en guany
amb senyals positius.
La cosa ha millorat bastant des de...
Ha millorat notablement.
Sí, des del 2003 que vam fer el primer estudi
de com estava això ells.
Per què vam fer el 2003?
Per la qüestió aquella que hi havia
una de les clàusules aquelles que hi ha al final
de la llei de política lingüística,
d'allò que estableixen terminis i tal.
Hi havia un termini de cinc anys
perquè les empreses s'adequessin, per exemple, a aquest tema.
Llavors, l'any 2003 s'accomplia aquest termini de cinc anys
i, per tant, se suposava que les empreses d'aquest sector
havien de ja estar al dia amb el compliment de la llei.
Per això, a partir d'aquell moment,
els del Badaforma comencen a fer els seus estudis
i també les seves campanyes d'enviada de correus
a les empreses que no etiqueten,
de conscienciació, de missatges a través de diferents webs,
com, evidentment, la seva pròpia,
però també és una entitat que pertany al col·lectiu
que està a Entitats Info.
També apareix al Recó Català
i tots aquests webs que sovint comentem
per qüestions de llengua.
Bé, per què millora?
Doncs per moltes coses.
Per exemple, dades concretes.
L'any 2003,
només un 25% dels productes venuts
en establiments de lliure servei
accomplien la legislació aquesta de l'eticatatge
per lo de caves i vins, en general.
Només un 25%.
En canvi, ara, a setembre de 2005,
ja hi ha un 58% de productes etiquetats en català
en aquest sector, en els supermercats.
Per tant, hi ha una millora,
ja passa de la meitat de productes.
Aleshores, detallant una miqueta més,
per exemple, entre les marques més venudes
l'estudi analitza els 30 productes
més presents als supermercats i per mercats.
Llavors, veiem que l'any 2001
només hi havia un producte d'aquests
etiquetat en català, només era el 3%.
En canvi, ara, l'any 2005,
d'aquests 30 productes més presents,
73% estan etiquetats en català.
Doncs és un moment, però molt notable.
Hem passat en dos anys...
Bé, perdona, en quatre del 2001.
Sabem quina era aquesta primera marca,
la pionera?
Ara no, ara mateix aquí no ho tinc.
Però hem passat d'un 3% a un 73%,
això és molt destacable,
però clar, és destacable perquè
per dintre el 3% és fàcil arribar, pujar.
Una altra cosa és que...
Però sigues optimista, home,
valorem-ho com una cosa molt positiva.
Siguem optimistes, doncs.
Siguem optimistes.
Desglossant entre vins i capes,
la cosa avança millor en el sector dels vins,
perquè l'any 2003 hi havia, com dèiem,
un 25% de vins etiquetats en català
i a la primera del 2005 ja estan al 65%.
El Cava no va tan bé,
que han passat d'un 25% el 2003 a un 50% el 2005.
Ha doblat.
Està bé, està bé.
Clar, llavors, la valoració de la plagafona,
home, això està bé, però hem de tenir en compte
que fa 7 anys que la llei és vigent
i només hi ha un 50% dels caves
i un 35% dels vins encara no estan prou legals.
Vull dir, hi ha la meitat de caves i un 35% de vins
que no compleixen la llei en matèria d'etiquetatge, per exemple.
Amb tot això, estableixen 4 grups de productors i de productes.
Aquí sí que tinc marques, eh?
Si vols les diem o si no, no.
Les diem?
Va.
Per exemple, marques normalitzades o pràcticament normalitzades
que tenen més del 80% de etiquetatge en català.
Marques com ara, aquí hi ha les marques com Bodegas Roquetes,
Castillo Paralada, Alella Vinícola, Can Jong,
Parxet, Reventós i Blanc, Joan Sardà, Montmarsal,
Josep Massacs, Torelló Llopart, etc.
Productes que estan normalitzats en procés de normalització
que tenen entre un 50 i un 80% de la cosa etiquetada
en català, de productes seus etiquetats.
Aquí tenim Codoniu, Freixenet, Jaume Serra, Covides.
Atenció a aquestes marques que he dit, Codoniu i Freixenet,
que aquí és on hi ha part de l'efecte dominó d'aquestes coses.
Un cop aquestes grans marques que tenen molta presència
es convencen i comencen a etiquetar en català,
moltes marques petites ho han començat a fer també.
Això ho destaquen en una altra part de l'informe,
les conclusions i tal.
després hi hauria un altre grup, que són els que tenen dèficits molt greus,
que no arriben al 50% de compliment de la llei,
i aquí hi hauria Torres, Jovell Camps, Montferrani,
que s'allés unió, i després hi ha els que estan absolutament fora de la llei
en terminologia per la forma de llengua,
perquè no tenen res etiquetat en català,
com són ara Arco Bodegas Unidas,
que això no sabem què és, però en canvi sí que el Marquès de Monistrol
en sona molt a tots.
Això de Monistrol, que està en català, no?
El Marquès de Monistrol, el peu de Montserrat,
no tenen absolutament cap etiqueta en català.
Bodegas Pinort tampoc i Solet Jove tampoc.
Això és com està el sector vitivinícola en matèria d'etiquetatge
i presència del català en els seus productes.
Mirem ara com està el sector judicial i la seva presència del català,
tot fent referència a una anul·lació
que ha fet el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
davant de l'exigència del, conegut popularment com a nivell C de català,
per als interins dels jutjats.
Ja dèiem l'altre dia que començàvem amb optimisme.
Que aniríem de caient de mica en mica.
Hem començat amb optimisme i ja comença la davallada.
Comença la davallada perquè ja tenim la primera ensopegada
i justament d'un d'aquells àmbits
on l'altre dia quan comentàvem allò de l'informe de la Comissió Europea
deien que aquest àmbit està molt malament.
Doncs per si no teníem prou clar
el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
no un altre, el de Catalunya,
i afegeix munició perquè els de la Unió Europea continuïn dient-ho.
Perquè què passa?
Resulta que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
ha anul·lat una part del decret del govern de la Generalitat
que exigia el nivell C en les oposicions interins als jutjats.
S'incloïa, per tant, a les oposicions,
en un decret del 2001,
s'incloïa el requisit de llengua
per als aspirants a ocupar places d'oficials,
auxiliars i agents dels jutjats, com també forenses.
Això ho convoca el Departament de Justícia i tal i qual.
Se'ls exigia als agents el nivell B
i a la resta el nivell C.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya diu
que la Conselleria de Justícia té competència
per a la selecció de personal,
però, atenció, té competència per a la selecció,
però no té plena llibertat per a dir
com han de ser, quins requisits...
Com a mínim ens deixen el B?
No, tampoc, tampoc.
Aquí la cosa és més greu.
És a dir, que no cal tenir cap coneixement de català.
No, la cosa és que no es pot exigir.
Per què?
Doncs perquè encara que la Generalitat té la competència
per a fer les proves no pot decidir quins requisits s'han de demanar
perquè resulta que això és un...
Els funcionaris de justícia estan integrats als cossos estatals.
Llavors diu, clar,
si els funcionaris que venen determinats per l'Estat
no se'ls exigeix i els que trien la Generalitat sí,
és un greuge comparatiu.
Per tant, per aquest motiu de greuge comparatiu
no pot ser això.
La qüestió, per tant, ara és aquesta.
Està anul·lat i el problema es presentarà
en els pocs mesos quan està prevista una nova convocatòria
d'interins per a les jutjats de part del Departament de Justícia
i el Departament de Justícia té la intenció
de tornar a incloure aquest requisit.
De moment, el tema està així.
Tornaran els tribunals al cas
i tornem a rebre una altra sentència i no ens ho acabarem.
Tornaran a apel·lar, tornaran a dictaminar
i tornaran a...
En fi, el català a les ampolles de vi i cava,
el català als tribunals de justícia
i ara parlem del català a les webs.
Una altra diapositiva?
Més o menys.
Anem una de freda i una de calenta.
De moment, dos a un.
Dos a un.
Guanyen els positius.
Més o menys, més o menys.
Perquè tot depèn del color del cristall
en què es miri, com deia allò.
Una altra qüestió.
El tema del català a internet, a les webs,
és una cosa que periòdicament ja anem entrant.
El baròmetre d'internet del WICAC,
que és els webmaster independents de cultura
i centres catalans, allò, WICAC, ja està.
No cal que prengui.
Nota que això del WICAC no és la pregunta d'avui,
perquè tenim la qüestió, la pregunta.
Però escoltin molt atentament tot el que dirà l'Enric,
perquè després de la publicitat farem la pregunta,
la qüestió del quart de català d'avui.
Recordin que com a premi tenen una queta
per donar corda al català.
Per tant, no cal prendre punts,
només que estiguin atents,
jo crec que podran treure la resposta
a la pregunta que farà l'Enric.
Quan vulguis.
La qüestió la farem senzilleta.
L'últim balanç de WICAC,
que és de finals de setembre,
presenta les següents dades, més o menys.
Hi ha un percentatge global d'ús del català,
és del 48,97%,
un 0,38 superior al més anterior.
Ja està bé, això està bé.
Diu, continuant en el 20,
19 dels 34 sectors analitzats a l'estudi
que tenen un percentatge d'ús del català
inferior al 50%.
N'hi ha 11 que tenen un percentatge
del 30 al 50 baix,
i 8 inferior al 30, molt baix.
Destaquen positivament
que han incorporat versió en català
a la seva web.
Atenció, les webs,
una multinacional que es diu Nestlé,
i ara en parlarem amb més detall.
També han incorporat el català
a les seves webs,
a Desles, Circuit,
Palau de la Música
i Congressos de València,
i Palau de Congressos de València.
Justament les webs
de les institucions d'aquest tipus valencià
han sortit per aquí sovint
com a l'apartat negatiu
del balanç que fan els del WICAC.
També destaquen en sentit negatiu,
si aquest és el que hem dit
ara les que l'han afegit,
en sentit negatiu,
que no tenen versió en català,
de les webs que aquest últim balanç
de WICAC ha tingut en gota
són el Grupo Bassat o Guilbi,
de publicitat,
Marina Portbell,
que em sembla que això és de Barcelona,
Barcelona,
sí, Marina Portbell,
Barcelona, atenció.
I no tenen la web en català?
No.
David Meca,
tampoc.
Filmax.
La web de David Meca
no està en català.
Filmax,
tampoc.
Filmax és catalana,
és una productora catalana.
Sí, és una productora
i a més moltes de les pel·lícules
de Filmax sí que estan dublades
a català,
però la web de Filmax no.
I Far Malepori,
un altre que té això.
Per exemple,
mirem una miqueta més
webs que estan
a la llista negra
del WICAC
perquè no tenen
la cosa en català,
el Corte Inglés.
No té la web en català,
el Corte Inglés?
Danone.
Grupo Roca,
el del lavabos.
Foment de treball nacional.
El defensor del pueblo.
De què pueblo?
Pregunto.
No sé, ho serà.
Seat.
Grupo Nutrexpa.
Puig Beauty
i Fashion Group.
D'aquí, clar,
Puig sí que em sona a català.
La resta ja no em sona a res
de català.
Telefònica.
Perdó, telefònica,
perquè si no té català
deu ser telefònica.
Correos.
Correos?
No té correus?
No, Iberia,
tampoc.
I Covega,
que és la de l'acord de Bola.
Iberia, tampoc.
Covega la tenim aquí al costat,
però aquí al polígon del Frencolí,
però tampoc té la web en català.
Crida l'atenció.
Hi ha marques que crida l'atenció,
que no tinguin web en català.
Ara tirem la llista blanca,
els que sí.
Web positius que ara
tenen les webs en català.
Però són nouvinguts
o ja feia temps?
Estan.
Estan aquí.
Són de les que estan
al davant del rànquing
i atenció,
perquè la majoria són estrangeres.
Tenim, començant per Visit Britain, Espanya,
Ryanair, companyia de vol,
EasyJet, companyia de vol,
Aisman, companyia de congelats menjar,
és alemanya aquesta,
i Ryanair i EasyJet són britàniques, diguem.
Ben munt de diplomàtica, francesa,
Llet Nostra.
Aquesta és Llet Nostra.
És catalana,
és aquella de la guerra de les llets.
Amb la llet pasqual i els atlàctics i tot allò.
La fageda,
que són els dels iogurts de la fageda d'en Jordà.
Ja ho diu el nom.
Estrany fora que no ho fos aquesta.
Capravo.
Capravo, també.
Atenció, Capravo és la que tenia problemes
l'any passat a València,
perquè ho tenien tot en castellà.
I van rebre signatures i protestes i de tot.
Mira, d'alguna cosa han servit.
Lletona,
que és els que tenen el cacaulat,
la cooperativa Trèvol,
Calveta Electrodomèstics,
Mas i Mas,
que són els de les sales de concerts
i de festes de Barcelona.
Aquest sí que la tenen.
Universal Mediterrània.
Atenció, que aquesta web va i bé,
amb els anys que porta a existir
en Port Aventura i...
En català, dius?
Hi ha hagut èpoques en què han tingut...
han millorat amb la qüestió del català
i en què han limbat.
Ara està a l'apartat de positiu
que es veu que han afegit alguna cosa nova en català.
I les instal·lacions físiques...
Aquí només parlem de les webs.
N'és parlem de la web.
Bé, una altra, SMRBB doble,
aquella dels transports,
i Welling Airlines.
Tres companyies de vols britàniques,
per exemple,
Aisman, Alemanya.
Aquests tenen més sensibilitat, per exemple,
que Telefónica, d'Espanya,
Correos, d'Espanya,
Iberia, d'Espanya,
Seat, d'Espanya,
però és que a més a més d'aquí del costat,
de Badalona i tot allò,
etcètera.
El Defensor del Pueblo, d'Espanya,
etcètera.
El cas de Nestlé és significatiu
perquè és una web
que havia estat moltes vegades
al rànquing de la llista negra.
Sí, sí, sí, a més sortia,
sortia molt.
Des de WCAC i des de RACO Català
i de totes les webs
ha sigut notícia destacada uns dies
que Nestlé per fi incorpora al català.
Encara hi ha problemes,
encara no està perfecte,
encara no està ben traduit,
però ja hi és, ja hi comença a ser.
Per tant que és una nova incorporació.
Sí, sí,
per tant a la web de Nestlé
ara començarem a trobar les coses en català
i és important
perquè aquesta multinacional
inclou una sèrie de marques
superconegudes d'aliments
i que s'espera que en els próxims temes
aquestes marques i les seves webs
també apareguin coses en català.
En un altre tema
és l'eticaratge dels productes,
que això és una altra qüestió
que també està en marxa,
però encara no està.
Marques conegudíssimes
com Alimentos Infantiles, Nestlé,
Helados Cami,
Nesquic, Esbeltès,
Maggi, Eco, La Letxera,
L-C-U, aquest no sé què és,
Solís, Bonca,
Xocolates, Nestlé,
Litoral, Nescafé,
Buitoni, Ideal,
Kit Kat, Flor des Gueva,
Nestlé Cereales des d'ayuno,
Nestlé Culinarios,
Aquarell, iogures i postres,
Nestlé, Yopko,
Nestlé Petker,
això ja deu ser per animals,
això pel que jo sé d'anglès
Petker és allò
menjar per animals,
Nestlé també,
ningú es confongui
amb els cereals dels nens.
Totes aquestes marques
són de Nestlé
i esperem que el prochain
ho era en català.
No seria el primer
que diu quina galeta més bona, eh?
Sí, sí, per això, per això.
Doncs bé,
diguem el cas positiu
i alegre de Nestlé
que ja comença a encarrelar-se
i que a un altre cas similar
Ikea
no apareix en aquest informe
però hi té relació
perquè
Ikea ja ha sortit
l'informe ubicat
perquè ja fa temps
que tenen la web.
Fa temps,
no com Nestlé que és nova.
Fa temps que tenen la web
dels dos estaliments
que hi ha a prop de Barcelona,
el de Montiglà
i no sé quin altre,
el de Barcelona,
aquells dos,
la web d'aquells llocs
sí que ja t'hi pots veure
el catàleg en català
i la web ja té una part en català.
Però
el catàleg en general
i concret,
el catàleg internacional
que fan en 24 idiomes
diferents,
moltes de les quals
en menys parlants que el català,
això encara no pot ser fet en català
malgrat que fa 7 anys
que hi ha una llei
que ho diu
que s'ha de fer
i diuen que encara tenen problemes.
Però bé,
si més no,
aquest catàleg
en versió web
sí que te'l pots baixar
a l'ordinador
sí que el pots tenir en català.
En paper no,
perquè és més car
i més complicat
i per això encara no està.
Però bé,
aquesta és la cosa d'IKEA,
per tant també
en certa manera positiva
que diuen que
en els pròxims anys
ja començaran a fer
també els fulletos
i els catàlegs en català
i atenció també a una altra cosa,
la retolació
dels centres de Badalona
i el de l'Hospital de L'Ibregat
també apareixerà aviat,
apareixerà la retolació interna
en català,
per tant ja està bé això.
En aquest sentit
van una miqueta pel davant
de Nestlé
que s'acaba d'incorporar
a les webs en català.
I no tenen res a veure
amb un altre cas estrany
que és el del Corte Inglés.
O que segons apuntan
totes les previsions
d'aquí no res
aterrarà a Tarragona?
Sí, doncs a veure.
Perquè diu
un altre cas estrany
i diferent
en el cas del tractament
de les llengües a internet
que fa en aquesta altra empresa,
el Corte Inglés,
el que fa és que
acaben de traduir
per fi la seva pàgina
a les diferents llengües
de l'estat espanyol.
Dius, oh, fins aquí, molt bé.
Però és que
quines són aquestes llengües?
Fins ara només estava en castellà.
Quines llengües
incorpora
el Corte Inglés?
Doncs el castellà,
el català,
l'eusquera,
el gallà,
qui al valencià?
Diu, oh,
però si és el mateix
idioma català,
si ja ho sabem.
Ja els hem dit
això del Corte Inglés
i del Corte Inglés,
hem dit senzillament
que ells ho tenen molt clar,
entenen
la qüestió acadèmica.
Però entenen
les sensibilitats
de tothom.
Però que ells
simplement s'assenyeixen
el que diu la legislació
i com que l'Estatut de València
diu que allà
és valencià,
doncs ells
s'atenen a l'Estatut
i això és simptomàtic
i m'agrada treure aquest tema
aquí i ho faig expressament
perquè això que fan
els del Corte Inglés
ho estan fent
a molts llocs.
Assumeixen la legalitat vigent,
com a norma.
I a partir d'aquí
es fan dobles versions.
Algunes coses de l'Estat
també ho estan fent així.
Per tant,
en molts àmbits
trobarem el català
i el valencià
de forma oficial,
entre cometes.
Els llibres de text
que estudien a Salamanca,
per exemple,
per dir un lloc
que no té gaire a veure
en Catalunya,
per exemple,
no té gaire cosa,
diuen Salamanca,
és un altre món.
Doncs, per exemple,
els nens de Salamanca
els seus llibres de text
quan estudien
les llengües legionals
d'Espanya
estudien que existeixi
el català
i que existeixi el valencià.
I quan aquests nens
vinguin aquí
a fer de vacances
i te trobin en tu
serà difícil
convèncer-los
que el català
i el valencià
són el mateix idioma
perquè ells des de petits
els han ensenyat
que no ho són.
El mateix passa
amb l'informe aquest
de la Unió Europea
sobre el col·laborament
de la Carta
de Llengües Minoritàries
i Minoritzades
en què distingien
el català
del valencià.
En el català
incluïen
les comunitats autònomes
de Catalunya,
Balears,
també la part de la Franja
i tot això
i el valencià
incluïen
la comunitat valenciana.
En fi,
perillós.
Perillós.
Perillós.
Perillós.
Perillós.
Ja està,
doncs donem-nos
una alegria,
fem una pausa
per la publicitat
i regalem una a aquesta.
El Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
convoca
el 14è Premi
a la Normalització
Lingüística de Tarragona.
Botigues,
entitats del món
socioeconòmic,
empreses i organitzacions
podeu optar
al nostre premi
presentant
les vostres candidatures
abans del 28 d'octubre
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona.
Demaneu-nos les bases
al telèfon
977-24-35-27
o per correu electrònic
a l'adreça
tarragona
arroba
cpnl
punt
org
Aquí seguim
a un quart de català
passa un minut
de dos quarts
en d'una
la qüestió
la qüestió
avui és la següent
tenim aquí les quedes
clac, clac, clac, clac
per la taula
moltes ens envaeixen
per donar corda
al català
les volem regalar
i compartir
amb els oients
home, podem imaginar
les tenim
no estan fent
estant que mosseguen
clar, les tenim aquí
i a més
a qui li toqui
la pot beneteix
si vol, eh?
Li tocarà
o li regalarem
a la persona
que encerti
la qüestió d'avui
és estretament relacionada
amb el tema
que hem tractat
anteriorment
a la Falca
Enric
fes els honors
Diré
quina multinacional
fa poc
que ha incorporat
el català
a la seva web
tenim tres ofertes
a sobre
dones propostes
sempre dono ofertes
i més parlant
del món socioeconòmic
hem de fer ofertes
parlant del món socioeconòmic
ja està en marxa
el Premi a la Normalització Lingüística
en l'àmbit socioeconòmic
de Tarragona 2005
dijous vam presentar
les bases
tot el mes d'octubre
és el moment de presentar-se
com s'acaba de sentir
la Falca
i qualsevol qüestió
relacionada aquesta
ens podeu trucar
al Centre de Normalització Lingüística
o em podeu enviar
un missatge
per correu electrònic
dit això
tornem a la pregunta
quina multinacional
fa poc
que ha incorporat
el català
a la seva web
ofertes
1. IKEA
2. Nestlé
3. Suchar
ho hem dit
i ho hem sorreljat
quan donàvem aquesta informació
torna a dir
multinacional
que ha incorporat
fa poc
el català
a la seva web
ofertes
1. IKEA
2. Nestlé
3. Suchar
si l'ha incorporat recentment
és que abans no ho tenia
òbviament
per tant
ho hem explicat
àmpliament
en la notícia anterior
deixem el telèfon obert
el 977 24 47 67
ens agrada aprofitar el temps
per tant no farem allò
que es fa generalment
als concursos
que has posat
una cortina musical
sinó que aprofitarem el temps
parlant de novetats
editorials i informàtiques
però pensin
que ens poden trucar
en qualsevol moment
interrompirem allò
que estiguem fent
i donarem pas
a aquesta trucada
que ens doni
la resposta
a la qüestió
d'avui
ens agradaria
que arribés
aquesta trucada
i pots regalar
la primera
aquesta de la temporada
que la temporada passada
em vam regalar
unes quantes
per donar corda
al català
novetats editorials
i informàtiques
no volums
de la col·lecció
llengua
immigració
i ensenyament
del català
sí
aquesta és una col·lecció
de la secretaria
per a la immigració
de la Generalitat de Catalunya
no és nova
la col·lecció
el que és nou
són els volums
que es presenten ara
que són quatre
en diferents idiomes
expliquem una mica
què és aquesta col·lecció
primer que res
és una col·lecció
de
com el seu nom indica
manuals
per ensenyar
català
immigrants
que tenen idiomes
molt diferents
del nostre
fins ara
d'aquests llibres
n'hi havia ja set
dedicats a set idiomes
que eren
àrab
xinès
mandinga
berber
soningué
fula
i wolof
els quatre
que apareixen ara
són els dedicats
al tagal
l'ucraïnès
el romanès
i el penjavi
el tagal
és el que parlen
els filipins
a Catalunya
n'hi ha
que es calcula
que n'hi ha uns 8.000
dels quals 7.000
estan a Barcelona
i aquests són els que parlen
el tagal
en la llengua filipina
d'ucraïnès
n'hi ha 12.000
la majoria de petits
entre Barcelona
i Rodalies
però també
a la comarca
de la Sagarra
de romanès
s'ha calculat
que n'hi ha 43.000
repartits
entre totes
les capitals catalanes
i
de paquistanès
que són els que parlen
el penjavi
n'hi ha uns 21.000
principalment
a Barcelona
encara que també
hi ha un nucli
important
de cosa de 1.000
més o menys
cap a les terres
de l'Ebre
aquests manuals
el que fan és
que van als centres
de normalització
generalment
bé
sí
o per exemple
això
hi ha un
centres de
normalització
però també
principalment
els centres
d'acollida
d'aules d'acollida
per a immigrants
que n'hi ha unes mil
a Catalunya
d'això
hem promès
que tallaríem la paraula
jo ja saps
que som molt educada
i no ho faig això
però tu ho has dit
i jo compleixo
bon dia
bon dia
amb qui parlem?
amb Rosa Santamaria
què tal Roser?
bé
deixa'm l'Enric
que no et passi res
digues
digues
fàcil la pregunta
home
un altre cop
te repeteixo la pregunta
quina multinacional
fa poc
que ha incorporat
el català
a la seva web
les ofertes
érem
la 1
Ikea
la 2
Nestlé
i la tercera
Suchan
la 2
Nestlé
molt bé
molt bé
doncs no res
Roser
que tens la
la queta
que la pots venir a buscar
aquí a la ràdio
quan tinguis una estoneta
per donar acord al català
gràcies a tu
per trucar-nos
i per participar
molt bon dia
i per ser la primera
i tant que sí
li hauríem de donar dues
pesquetes
per ser la primera
doncs mira
donem-li dues
per ser la primera
em autoritzes a regalar-li
dues pesquetes
a la Roser
atenció
i si diu que té
més de dos fills
doncs una per cada fill
que tingui
molt bé
per a demostrar
el llibre de família
no cal
no cal
home si diu que en té 15
no m'ho creuré
jo tampoc
però si en té
tira el quadre
sí
molt bé
doncs enhorabona
la Roser
i gràcies
per estrenar
aquesta qüestió
del quart de català
pionera
pionera
pionera
comentaves
que aquests textos
arriben als centres
d'acollida d'immigrants
sí que n'hi ha uns mil
són aules d'acollida
aquests llibres estan fets
pensats
perquè els mestres
puguin posar-se
en el seu idioma
perquè tenen moltes diferències
llavors
estan dividits
en sis parts
la primera part
identifica la llengua
explica com és aquesta llengua
com funciona
quina estructura gramatical té
la segona
explica les qüestions
d'estructura gramatical
per a especial atenció
en els que són més diferents
del català
les que es difereixen
perquè puguem entendre'ns
els uns als altres
el professor
els alumnes
i els alumnes
el professor
el tercer bloc
del llibre
està dedicat
a una llista
d'errors freqüents
dels parlants
d'aquell idioma
quan aprenen català
per exemple
els que parlen
panjavi
quan aprenen català
tenen una sèrie
d'errors
que probablement
induïts
per la seva base
lingüística
amb una fonètica
concreta
potser algun dels sons
del català
ells no el tenen
aquest tipus de coses
i després
hi ha uns vocabularis
del català
de la llengua estranger
i viceversa
i finalment
un apartat
de bibliografia
i diferents
i tot això
acabem parlant
de cinema?
ja aquesta setmana
el dia 7
que tu ja tens
les entrades
pràcticament
no però
les haurem de comprar
és una pel·lícula
d'animació
que es diu
senzillament
Wallace i Gromit
la maledicció
de les verdures
qui són Wallace i Gromit?
Wallace és un senyor
i Gromit és un gos
són de plastilina
i són els antecedents
del Chicken Run
ara que veig
el fotògama aquest
ja els identifico
el Chicken Run
és allò de la vessió
de l'aranja
la famosa pel·lícula
de gallines
que s'escapen
d'una granja
que és una versió
volant
avió
aquella pel·lícula
basada en la gran evasió
però realitzada
em sembla que
prestí fuma coïn
i tot allò
la versió en gallines
amb plastilina
va ser molt famosa
i per fi
els autors d'això
després d'uns quants anys
fent-ho
perquè com que ho fan
amb plastilina
i feien un fotograma
trigan anys a fer-ho
han agafat els seus personatges
inicials
que eren Wallace i Gromit
i ara per fi
es presenta per primera vegada
el primer llarg metratge
que és aquest
la maledicció de les verdures
a Tarragona
es podrà veure
això a Lauren Tarragona
en català vols dir?
en català sí, clar
amb altres idiomes
no em preocupa gaire
si ho trec aquí
és perquè surten català
efectivament
doncs aquesta és l'estrena
de la setmana
recomanable
per a tots els públics
trobo que t'ha quedat
un quart de català
i una mica més
força amb variadet
no t'esperarem
la propera setmana
perquè no hi serem
és festiu
i no és culpa meva
no és culpa teva
però l'altre sí que t'esperem
aquí al matí de Tarragona Ràdio
gràcies Enric
D'aquí dos dimecres més
Adéu-siau