Jordi Bertran, molt bon dia, benvingut.
Bon dia, bona hora.
Davant de tothom, i no l'havia avisat prèviament,
jo no sé si s'ha apuntat aquella proposta,
que jo estic segura que segueixen molts oients
de fer un dia especial dedicat a interpretar els noms.
Apuntada queda?
L'he fet aquí una... L'he parat un parany.
Pel que em deies, també pel que he vist,
algú s'ha apuntat a alguna proposta que fem de passejar
els carrers venint els termes.
Sí, el mossèn de Cabra del Camp.
I escolta, poca broma, eh?
Que portava un munt de dies de sequera i poqueta cosa,
però una mica d'aigua he caigut, eh?
Jo aquesta matinada, quan he sentit quatre trons,
he pensat en el mossèn de Cabra del Camp,
dic, tothom reia, tothom reia,
però escolta, en una sequera que tenim realment extraordinària,
tenen en compte que ja sabem el refrenyer
que és molt ric en refrenys
que tenen a veure amb el mes d'abril i maig i l'aigua,
dic, Déu-n'hi-do a aquest mossèn,
li ha sortit bé la cosa, ja ho veurem, ja ho veurem.
Mira, com que mal no fa
que continuï fent prerrogatives,
que potser aconseguim un bon xàfag,
que ara els propers ja es podria ser...
El prendran a les diferents capitals de comarca.
O als homes del temps.
Els homes del temps també seria
una bona cosa perquè es complissin...
No, no, els homes del temps
ens agafaran mania en aquest espai.
Avui parlem de l'agenda de maig.
És tradicionalment
el més considerat
com a més agradable i més florit.
Això de florit no ho sé, perquè només cal
observar que sí que està florit,
però no com a altres anys per la manca de pluja, evidentment.
El maig no és tan majo com habitualment.
No és tan majo.
No?
Però això ho dius tu o és una cosa...
El majo diuen a la Ribera i a les Terres de l'Ebre, no?
Això, però bueno.
Quin mal que està fent la meteorologia,
el refrenyer i el calendari
i les previsions que fa la cultura popular i la tradició.
haurem de procurar que els diferents centets
que tenim el mes de maig
i començant ja mateix, doncs...
Que el que diu, del maig a la meitat, l'hivern s'ha acabat.
Ja fa temps que hem acabat l'hivern.
No?
Ja ho veurem.
Més bé.
Vinga, et deixo amb l'agenda,
jo ja aniré il·lustrant.
Avui hem portat una tria
d'algunes de les celebracions
que hi ha aquesta setmana, sobretot,
i les hem intentat agrupar una mica per temes, no?
Per una banda,
la majoria d'elles tenen una vinculació
amb festivitats patronals
o popularment conegudes com a centets aquí.
Entre altres, no ho sé, per exemple,
Sant Anastasi, no?
Patro de Lleida, patro de Badalona.
Per exemple, també el Sant Pons.
Tenim quants escau, Anastasi?
Sí, és el dia 5.
El 5.
Sí, no?
Ho dic a memòria, però vaja.
Aquesta mateixa setmana.
Les festes comencen tota aquesta setmana,
vull dir que, per tant,
del dia patronal,
jo m'equivoco exactament,
però són aquests dies, no?, de maig.
Comencen realment el dijous,
2, 3, 4, exacte,
no, 5, ja t'ho diré bé,
el dijous 5, no és en Anastasi, per tant,
comencen el dia 5,
que és el que volia dir,
i es perllonguen, doncs, fins l'altra setmana,
que és el...
se celebren diferents d'això,
tant a Lleida com a Badalona.
És festa potent, aquesta?
Sí, però hi ha altres centets, també.
Tenim Sant Pons,
que és un altre dels anys habituals d'aquests principis d'això.
Una mica, el que hem intentat és
veure algunes vinculacions, no?
Precisament, curiosament,
les festes de Lleida,
potser alguna vegada hem parlat de la plec del cargol,
però hi ha un altre aspecte, també prou desconegut,
del qual ara els lleidatans
se senten molt orgullosos,
que és el diumenge,
concretament aquest diumenge vinent,
doncs, hi ha una celebració
al voltant d'un fet històric,
que és la realitat
que el 24 d'octubre de 1149,
Lleida va ser alliberada
del poder dels serraïns,
dels moros,
per part de les tropes catalanes
de Ramon Brené IV de Barcelona
i Hermann Gol, sisè d'Urgell, no?
Això és una festa que...
Perquè és a l'octubre.
Sí, sí, es rememora aquesta festa,
però ells la celebra
amb motiu de la diada
de les festes de Sant Anastàs
i del mes de maig,
festes de maig popularment a Lleida.
Però realment els fets històrics
van tenir lloc a l'octubre.
És una festa que ja està documentada
l'any 1458, en el segle XV,
quan sembla que es va organitzar
amb motiu de la visita
del rei Alfonso el Magnanim,
es va organitzar ja una simulació
d'aquesta lluita de moros i cristians
que havia succeït realment al segle XII.
Els lleidatans diuen i escriuen
que aquesta és la festa més antiga
de totes les de l'Estat
en quant a moros i cristians,
però no s'ho creguin
perquè no és veritat.
Per prendre bona nota,
per exemple, la ciutat de Tarragona
té festes de moros i cristians
de bastants anys,
abans del 1458,
ben documentades
i amb moltes batalles
entre turs moros,
serraïns i cristians i cavallers.
Tampoc no val la pena
obrir un debat entre les dues ciutats,
oi que no?
En tot cas, els hi dic
perquè prenguin bona nota.
Si els diu algú de Lleida
que tenen la festa de moros i cristians
més antiga de tot l'Estat,
no s'ho creguin.
Nosaltres no en tenim
en aquest moment.
Però en vam tenir.
Sí, sí, sí.
Igual que altres poblacions
que també podríem documentar.
En tot cas,
aquesta festa es va reemprendre
l'any 1996,
després de 97 anys
sense que existís
cap mena de comparsa
ni element vinculat
a la festa de moros i cristians
i des d'aleshores
ocupa el diumenge
de festa major
a l'Eida,
aquesta festa de Sant Amnestasi,
que té molts altres actes
però entre altres té aquest aspecte.
Alguna vegada havíem parlat
sobretot de la Pleia del Cargol,
que és una festa
que va començar
a dins de la setmana
de la festa major.
Ara a Lleida
està organitzat,
diguéssim que primer
hi ha la setmana de festa major
i després hi ha la Pleia del Cargol,
que jo diria
que és tan o més important
que la festa major
en un context general
del Cargol de País,
però vaja.
En tot cas,
la festa aquesta
té una vinculació
estructural
una mica semblant
a les festes
dels moros i cristians
del País València.
Ara fa pocs dies
s'acabava
una important
que és la dels moros i cristians
del Coi
que potser alguna vegada
li haurem de donar més canxa
perquè les mantem sovint
però no hi aprofundim.
Però aquell dia
que parlem
d'aquesta festa
és de portar música.
Sí,
perquè podem disfrutar molt.
Per això t'ho dic.
Tens una bona aportació aquí.
Haurem de portar
alguns còmpacs
i fins i tot
algun vinil
que rememora
algun moment històric
de les festes
de moros i cristians.
En tot cas,
té una estructura similar
tot i que
mentre que al País Valencià
les festes
de moros i cristians
estan organitzades
en diferents jornades,
a Lleida està concentrada
és una festa
lògicament inferior
en quant a volum
i en quant a dies
en només una jornada.
Concretament,
al matí
hi ha la presentació
de bandes
que es diu
i això
en si
al País Valencià
ja és
tota una jornada.
És l'entrada
a bandes
a la població
i totes aquelles bandes
que acompanyen
les diferents
comparses
o filaes
ja ocupen
tota una jornada.
Això es fa
el diumenge
al matí
a Lleida.
Després a la tarda
hi ha l'entrada
en què les tropes
moros i cristianes
desfilen
per la ciutat.
Aquí s'ha de tenir present
que això
que s'agrupa
també
en un únic
moment de la tarda
a les festes
originàriament
del País Valencià
d'aquestes festes
el que es fa
és
fer
un dia a l'entrada
de Mora
un altre dia a l'entrada
cristiana.
Però l'estètica
i la manera de desfilar
és diferent
a la del País Valencià.
És exactament
la mateixa
és igual.
Sí, perquè bàsicament
el que hem fet
els de Lleida
és
i això és una petita crítica
semblant que els critiquem
però per això en parlem
perquè és una festa
recomanable
però els vestits
bàsicament
són de lloguer
no són de compra
o de creació
com passa
amb el País Valencià
sinó que realment
doncs
són
en aquest sentit
són elements
bàsicament
que es lloguen
amb tot el que té
d'espectacular
perquè evidentment
són vestits
d'alta qualitat
i per tant
jo entenc
que és una manera
diferent
d'organitzar-ho
sènticament.
Després més que avui
al vespre
hi ha en els parlaments
en què es debat
qui guanya
o sigui
uns als altres
en què
qui entrega el castell
uns als altres
això té lloc
en la zona
més alta de Lleida
la seu vella
tota la fortificació militar
que va persistir
fins ben entrat
al segle XX
i que avui en dia
està convertit
en un recinte monumental
aquí
al Caït Moro
i s'enfronten
al Comte
o Comtesa Cristians
i hi ha un
enfrontament verbal
en què tots dos
exigeixen
la retirada
uns als altres
la realitat
acaba
amb una batalla
entre els diferents
bàndols
que això
en les festes valencianes
té un altre dia
en si mateix
que és l'Alardo
que és el dia
de l'Alardo
que és una gran batalla
d'arcabussos
que en aquest sentit
resta a veure
amb el que s'està fent
a Lleida
i finalment
una característica
concreta
de Lleida
seria
l'alternança
del triomf
entre moros
i cristians
és a dir
a diferència
del País Valencià
en què sempre guanyen
els moros
i els cristians
diuen
ara guanyes tu
ara guanyo jo
aquí
sí
aquí un any guanyen
els moros
d'any en any
van canviar
està bé
mira
una adaptació
entre els noms
de les comparses
les cristianes
hi ha
els comparses
dels Pallaresos
que són
un grup
representen
un grup de gent
que ja
a mitjans
del segle
IX
ja
estaven
en la zona
pirinenca
els urgellencs
que precisament
estaven en aquest
comitat
d'Urgell
una zona
menys
muntanyosa
podríem dir
la comparsa
dels Anglesola
que és una
llinatge
d'antiga
noblesa
catalana
tenien
diferents castells
i piles
en els territoris
de Lleida
i la comparsa
dels moros
doncs
alguns dels noms
que coneixem
són els
Aleridí
que és
una nissaga
molt vinculada
al que aleshores
es deia
Madina
l'Àrida
que és una època
històrica
d'aquesta població
després hi ha
la comparsa
dels Musa
que és una mica
més
la zona
magrebina
provenient
d'aquesta zona
magrebina
bé
la comparsa
dels Banu
Ut
que són
una fundació
bueno
representa la fundació
d'una dinastia
pròpia
del caït
de Lleida
en els segles
XI o XII
hi ha diferents
aspectes
que vinculen
aquestes
compasses
lògicament
si veieu
un esmentat
sis
realment
les festes
de Lleida
són
bastant
més inferiors
que les altres
correm
quilòmetres
hi ha una festa
que té
molt més
té una vinculació
amb el món
dels moros
i dels cristians
perquè la fem
molt més
a prop
de casa nostra
que a vegades
ens pot
passar
desapercebuda
que l'he esmentat
en algun altre
cas
bé
hem de dir
que d'algun
monogràfic
però
m'ha fet gràcia
comentar-la avui
en aquesta agenda
perquè
realment
partint
d'aquest nucli central
de la festa
dels moros
i cristians
de Lleida
resulta que
hi ha altres visions
de la festa
dels moros i cristians
una d'elles
és la que cada diumenge
del mes de maig
té lloc
a Salomó
a Tarragonès mateix
amb el vall
del Sant Cris
de Salomó
on en el fons
que ja estan fent-se
les representacions
comencen ara
és el primer dia
que es van fer
el 8, el 15, el 22
és curiosament
l'enfrontament
entre els moros i cristians
però d'una altra manera
aquí hi ha un mercader
de Salomó
que es deia Josep Nin
que s'embarca
cap al Ger
a la recerca de Blat
i al final
acaba trobant
aquest Sant Cris
aquest Sant Cris
que és el motiu
de la controvèrsia
exacte
que és una mica
el que provoca
la negativa inicial
del moro
de Turma
li donava tant d'or
com pesava la imatge
exacte
si van fer un programa
molt greu
però bé
que és una altra manera
d'interpretar
la visió
dels moros i cristians
no tant en clau
de desfilada
sinó de peça teatral
exacte
potser menys militar
un debat més dialèctic
però bueno
m'ha semblat interessant
i després
les altres festes
d'agenda
que tenim
són
per una banda
una sèrie
de
celebracions
vinculades
a la gastronomia
això és una cosa
que no perdem
al llarg
del calendari
llavors aquest
cap de setmana
tenim dues
celebracions
importants
una
en la zona
del Vallès Oriental
on hi ha
una fira
molt important
que en el seu origen
està molt documentada
a Barcelona
en aquest cas parlem
d'una població
de Vallès Oriental
que és Cànoves
que és la fira
de Sant Pons
Sant Pons
és el sant
remeier per excel·lència
de les herbes
doncs mira
pensa una cosa
i ara me la vas atacar
espera
bateria
no no no
vuit dies
davant
vuit dies
darrere
Sant Pons
guanya la
quarta
referint-se al tema
de la quarta
de blat
i totes aquestes coses
no?
sí
està molt vinculat
amb el tema
de la fira
és l'advocat
per excel·lència
històricament
de les herbes
i les plantes
remelleres
i altres productes
naturals
aquesta fira
de Sant Pons
és molt popular
hi ha moltes fires
de Sant Pons
realment
jo dic que el seu origen
és a Barcelona
hi ha una fira
de Sant Pons
avui hem tret
aquesta del Vallès
de Cànovas
que és
una variant
realment Cànovas
i Samalús
però una
per la seva importància
doncs actualment
és una de les que
travessa un bon nivell
aquí pensin
que poden trobar
tot tipus d'herbes
pel mal de cap
pel mal de panxa
per als cops
per les inflamacions
per al fetge
per al ronyó
per
fer país
per ajudar a dormir
per estar ben desperts
per l'estofat
per el conill
per la vella
per les olives
si s'ha de parar herbes
és una
és una fira
on
es troba
la farigola
el romaní
el jurel
la tila
la camavinya
el té
la fàbre
però d'una manera
brutalment
doncs
amb una presència
molt més gran
que la típica
paralleta
que podríem trobar
el dimarts
o el dijous
a les mercades
de Tarragona
per exemple
al costat d'això
sempre ha estat
molt característic
i jo diria
que és una fira
de productes artesans
abans la letra
i abans que s'inventés
el concepte de fira artesana
on s'hi poden trobar
històricament
hi ha unes fotos
de fa molts anys
que sempre me'n recordo
en aquest cas de Barcelona
de la fruita confitada
és a dir
una imatge d'aquelles
que sempre se't queda
que la veies
a la Mona
o la veies
en les fotografies
de la fira
de Sant Pons
a Barcelona
i al costat d'això
tot això
s'ambienta
amb tota una sèrie
d'actes
que es fan
aquí
en aquest cas
en aquesta població
del Vallès Oriental
el cap de setmana
vinent
no cal anar tan lluny
no tot el cap de setmana
sinó el diumenge
doncs
es pluga
de Francolí
tenim una festa
amb un producte
també molt mediterrani
que és
el carquinyoli
els carquinyolis
són denominació d'origen
pràcticament
podríem dir
tot i que em sembla
que no estan reconeguts
com a marca
específica
per part de la
de la Generalitat
però sí que és cert
que des de l'any passat
es va començar a organitzar
una diada gastronòmica
específica
destinada a aquest producte
i fan tallers
al carrer
perquè la gent aprengui
i vegi com es fan
fan molta activitat
sí
jo els carquinyolis
m'agran especialment
perquè
una vegada
que és un producte històric
a l'espluga
diuen que daten
del 1888
has de tenir bona dentadura
depèn de com te'l mengis
ara farem aquí
un tast de carquinyolis
si els deixes a l'aire
que s'estovin molt
el sistema tradicional
sempre l'acompanyava
d'un gotet
de vi dolç
o ranci
en el qual
sucaves
o suques
el carquinyol
i en la qual cosa
s'estova
això també és veritat
però ja entrem
en un tema tílic
que no és apte
per tothom
res
Jordi
és el qual
estàs molt dur avui
bé
això és un postre
o ratafia també
no?
tot i que no és d'aquí
però
el tipus
de vi dolç
acompanyant postres
jo diria
és una d'aquelles licències
històricament permeses
pels remeis
casolans
ja que parlàvem
de sanfons
doncs aquest és un
és un sistema
malgrat que
l'esplugadiu
han quedat
en el 1888
és important recordar
que possiblement
aquests
productes
els van introduir
tota l'orda
del cister
ja
perquè curiosament
a l'Europa
mediterrània
poblacions
on el cister
va tenir un pes
important
et poso un cas
des de Florència
fins a
aquest marc
molt àmpli
des de Florència
fins a
la Conca Barberà
es veuen
seguint la ruta
de monestirs
que en aquelles poblacions
on el cister
tenia un pes important
apareixen
amb diferents denominacions
en italià
per exemple
són els Cantucci
si vostès van a Florència
i demanen uns Cantucci
doncs
els donaran uns Carquinyolis
o si es veuen
amb una carta
no pateixin
perquè és exactament
Cantucci
vol dir exactament
el mateix
Carquinyoli
és a dir
aquesta pasta
d'aparença dura
normalment
amb ametlla
amb ballana
depèn
aquí hi ha 25.000 varietats
no sé si he portat
cap recept
estan caient mites
entre la festa
de moros i cristians
de Lleida
i que el Carquinyoli
també té
doncs un parent
o l'origen
a Itàlia
Déu-n'hi-do
bé
no m'he trobat a dir
l'origen
o té un parent
el cister
va generar
tota una sèrie
com es diu
el cosí germà
aquest del Carquinyoli
Cantucci
va generar
tota una sèrie
d'extensió
a banda d'això
m'imagino
que en la fira
aquesta de l'Espluga
podran tastar
altres delicadesen
com les neules
les coques
o els panos
o altres tipus
de pastes
d'aquestes
característiques
això és com
altres coses
a vegades
que passen
dèiem
no no
hi ha un període
de descans
hi ha un període
d'esclat
de la festa
jo tinc la sensació
no sé si és perquè
fem aquest espai
cada setmana
que la festa
sempre continua
que una cosa
o una altra
sempre se celebra
arreu dels països catalans
però el que sí
és cert
és que cara a la primavera
i sobretot a l'estiu
la festa
adquireix un to diferent
un gaire diferent
els àpats comunitaris
també són molt presents
també ho són a l'hivern
que també ens ho has explicat
el que és cert
és que en Guai
no hem fet cap programa
de plecs
però el que és cert
és que quan comença
aquest segon trimestre
de l'any
podríem dir
és quan s'ha multiplicat
moltíssim
tot i que
evidentment
i del que no hi ha dubte
que el que sí
està trencant
la tradició
és la meteorologia
i allò clàssic
de cada any
pel maig
cada gota
com un raig
i aigua de maig
tot l'any
dura el raig
això en Guai
no és res
cal engrescar
el mossèn de Cabra
el camp
que continuï
el segon diumenge de maig
que és el dia 8
aquest cap de setmana proper
és la festa del Roser
en el qual
per exemple
a Vallfogona
de Repollers
se celebren
totes unes danses
rodones
en què els pavordes
i pavordeses
que són una mena
d'antics càrrecs
vinculats a les confreries
organitzadores
que suposo que
entre altres coses
feien la festa del Roser
perquè els hi plogués
dansant una mena
de ball rodó
que no parlem de sardanes
parlem d'una altra cosa
no
però a veure
que mira
avui ara penso
que hauríem pogut
portar alguna peça
d'aquestes
per evitar
la confusió
però són danses
que ja es ballaven
a finals del segle XVII
i que en aquest cas
a Vallfogona de Ripollers
amb motiu
de la celebració
del Roser
de maig
doncs
encara ho fan
com s'havia fet
és a dir
amb els pobles de muntanya
sobretot en el segle XVIII-XIX
amb Barret de Copa
amb capa
amb una capa
que se diu Gambeto
que fins i tot
en alguna població
com Ridaura
a la zona nord
té
té
dóna un nom
pròpi
en un ball
en tot cas
les noies
van amb caputxa blanca
així molt boniques
i tal
és una festa
d'aquestes
que jo crec
que tot i que és
petita
té
l'especial importància
de la trajectòria
al llarg
dels segles
i
doncs
en aquesta població
igual que amb d'altres
s'han dit
algunes dites populars
amb vinculació
amb aquesta festa
no te l'estrapetjaré
fes fes
amb tota llibertat
la serena de la nit
i minyona
que molt dansa
són de poca confiança
mira ja està
doncs
amb el tema
que ens parlarà avui
el Jordi Tinyena
lliga molt això
i aburàsia
la dansa
surt de la panxa
el joc a la taula
i a la dansa
es coneix
la bona criança
a la terra
que vagis
dansa
que ballis
quin suspens
i
hi hagi un altre
jo diria un altre
també
però amb la inventaria
beva la dansa
senyora Esperança
doncs ja està
una frase
gairebé l'epidària
avui
per tant que aquest espai
en el que hem repassat
algunes festes
que es donen
justament
aquests primers dies
del mes de maig
a Lleida
a la plec del Caragol
amb oros i cristians
a Fires de Sant Pons
i la Fira del Carquinyoli
a l'Espluga
al Vall de Sant Cris
de Salomó
Déu-n'hi-do
repassarem
tota aquesta activitat
a l'agenda
del divendres
de moment
Jordi Bertran
gràcies per acompanyar-nos
ho hem fet un viatget
per algunes localitats
d'arreu de Catalunya
i ens retrobem
la propera setmana
adeu-sia
a l'esplaudir-nos-hi-do-màig
a l'esplaudir-nos-hi-do-màig
a l'esplaudir-nos-hi-do-màig