.
Obrim ja el temps dedicat a parlar de les tradicions i la cultura popular.
Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Fa fresqueta?
Jo he baixat molt ràpid i...
Ah, aleshores no, si has baixat corrents.
Jo que m'he preparat aquí un refrany sobre la neu,
perquè tothom diu que ha de nevar.
No sé, el gorrito no el porto.
Jo crec que no, i les raquetes tampoc, ni res d'això.
Bé, no fem broma, no fem broma, eh?
O sigui que després...
Jo, de totes maneres, m'he preparat uns refranys,
que sé que t'agrada, que fas col·lecció.
I dic, calla, que li deixarem caure algun sobre el temps i sobre la neu.
Allò que diu, neu de febrer, aigua en un paner.
Mira, aquí diu, a l'hivern, buirina i neu per veïna.
Avui els has escrit i tots, eh?
Home, clar, perquè de memòria no me'n recordo.
Hi ha un que és raríssim.
Mira, diu, any de neu senyorials, a l'estiu pastures frescals.
Bé.
Pillat aquest, eh?
Molt agrícola, podríem dir.
Molt rural, molt rural.
I diu, si cau neu a la muntanya, la plana serà ventada.
Bé, bonica, aquesta.
T'agraden?
Molt bé, doncs te'ls he preparat expressament per tu.
Però tu has preparat una altra cosa.
Així com molt més elaborada i molt bonica, com són les caramelles.
Perquè ara ja entrem en l'època de les caramelles, no?
Sí, bé, doncs explicarem una mica això de les cançonetes i tal.
Tot el primer que sentirem, les caramelles les cantaré jo avui.
Les cançons?
El Jordi Bertran cantarà caramelles.
Però les recitarem més aviat.
i en tot cas el que farem és escoltar alguna tonada d'aquestes populars
que, concretament, aquesta ens ha semblat oportú començar
amb una tonada, diguéssim, de tipus polític, cívico-polític, podríem dir.
Doncs bé, que escoltem-la.
La jornada de vuit hores és una cosa legal.
La jornada de vuit hores és una cosa legal.
Els burgesos ens volien fer la por
i els obrers d'un llobregat no en tenim, no.
Doncs no es cregui que siguem colons
que per menys de cinc cèmims ens en fèiem fer els gegants.
Els obrers trempats com sempre, com si res hagués passat.
Tots estarem a la una per complir amb el sindicat.
Els burgesos ens volien fer la por
però els obrers d'un llobregat no en tenim, no.
Doncs no es cregui que siguem com abans
que per menys de cinc cèmims ens en fèiem fer els gegants.
Primera sorpresa, fruit de la meva ignorància, que confeso,
aquesta és una caramella absolutament reivindicativa
i jo tenia entès que les caramelles venien a ser
cançons de ronda, d'amor cap a les xiquetes,
més o menys pujadetes de to.
Bé, això d'entrada és una cançó cívico-política reivindicativa
i no és una caramella.
No és una caramella, m'havia espantat.
No, el que passa és que sí que té el mateix sistema,
com tu has dit, per exemple, la ronda,
aquest tipus de cançó popular que històricament s'ha interpretat
per part de les classes normalment populars.
En aquest cas, fixem-se que estan parlant
d'un tema reivindicatiu...
Dels obests del Llobregat.
Sí, i que concretament aquesta cançó que es diu
La jornada de 8 hores s'ha documentat
a partir de la vaga general del 1917 a la conca del Llobregat,
que va generar aquesta interpretació popular
i que encara s'ha pogut enregistrar,
concretament és un enregistrament de l'any 74.
És una cançoneta que hem pogut portar.
El que passa, el que sí que és cert,
és que les cançons en general
han tingut sempre un cert torri indicatiu
i les caramelles,
més enllà també de celebrar la Pasqua,
que és una mica el que dóna sentit
a tot aquest període que estem fent ara aquí en el programa,
que és la quaresma,
després la passió i mort i ressurrecció de Jesús,
ens comporta precisament aquesta alegria de la Pasqua.
També és a dir, no només és una qüestió de patiment,
sinó que hi ha una part final alegre.
Llavors, les caramelles han tingut sempre aquest doble vessant,
és a dir, celebrar la Pasqua
i, per altra banda,
sortosament encara podem comprovar
en bastantes poblacions,
aquest cert tor, jo diria, satíric o humorístic i tal.
Hem vist una molt, jo diria, política,
i en d'altres,
n'he agafat alguna de recents,
com per exemple diu,
allà a Amèrica,
a quin fàstic fot a Lluís
des que el país governa aquest president en Buix.
I hi ha fins i tot també cançonetes.
Sí, sí, hi ha algunes d'aquestes.
Hi ha algun altre tema actual,
com diu, per exemple,
si no és un gran miracle el de la ressurrecció,
però perquè el mort ressusciti,
el Viagra és el millor.
Però escolta, tot això no era propi del Carnaval?
Bé, és una mica l'origen del programa d'avui,
és a dir, explicar que les cançonetes aquestes
sempre han estat presents i tal
en diferents èpoques de l'any, no?
El que passa és que, clar,
fixem-se que portem recitat algunes
i jo encara no n'he dit,
no he dit cap paraula etiquetada
com a malsonant, no?
No, ha estat molt finet i molt correcte.
N'hi ha només quantes més, no?
Diu, per exemple,
seguint la de la Viagra, no?
I aquesta del Viagra la dedico a aquest padrí,
perquè per l'edat que té segur que la fa servir.
d'aquelles coses que fan risa,
no?
Ai, mira, quina gràcia.
Clar, una mica va per aquí, no?
La cosa, una mica...
Aquestes caramelles que us estava comentant ara
o estava llegint són de la...
de Fulgueroles, que és un...
I són caramelles, amb aquest contingut?
Sí, sí, sí.
O corrandes, o...
Home, del Buix no fa tants anys que hi és, no?
No, no.
Home, hi ha molts que pensen que sí.
Corrandes és una forma...
Genèrica.
Sí, de dir una cançoneta popular
i que en la zona de la Catalunya central s'utilitza molt.
Aquestes que jo he dit,
que són caramelles,
estan excetes de Fulgueroles,
que és el municipi on va néixer
mossèn Cinto Verdaguer.
I per què em té la idea
que les caramelles només són cançonetes d'amor
i de ronda?
Bé, perquè...
Potser per la zona,
perquè aquí doncs les hem escoltat més...
Suposo perquè aquí ens ha arribat més
aquesta zona, aquesta visió,
i perquè en cada població,
doncs la sàtira o la ironia
se fa en moments determinats diferents, no?
No és l'únic moment.
Per exemple,
he agafat uns versets del Canalero.
Recentment traspassat, a més a més.
Va morir l'any passat.
Un personatge històric,
Josep García Sanz,
lo Canalero,
de Roquetes.
fa tot un de les Terres de l'Ebre
i que s'ha actuat a molts llocs,
fins i tot davant del
ex-president de la Generalitat, no?
Hi ha un...
Alguns concret, no?
Aquestos són de, per exemple,
alguns versets de...
Però el Canalero improvisava molt, també, no?
Sí, però hi ha algunes
que estan enregistrades
i les hem pogut transcriure.
Estic citant moltes...
moltes cançonetes recollides
en el número de gener-juny del 2005
de la revista Caramella,
de la revista de música i cultura popular, no?
S'ha dedicat un tema monogràfic
a tot això de les cançonetes aquestes, no?
Per exemple, en el moment de la...
de l'arribada dels vehicles a motor,
diu, tot s'està motoritzant,
mare, com està este món?
Si no t'atropella un cotxe,
t'atropellarà un camión.
I els que anem a la muntanya
mos tocaran en avió.
Bueno, és una...
Aquella cosa, sí.
És un moment cronològicament històric
que s'introdien aquests vehicles, no?
O, per exemple, un any demà la collita,
diu, los pagesos de Tortosa
mos trobem molt retrasats.
Dos anys que no hem collit res
perquè el temps no ha acompanyat.
La vida es posa molt cara
i els pagos van molt elevats.
ara estan fent les garrofes
i molts ja les han acabat.
S'apaguen a molt bon preu
i això mos ha defensat.
I també es diu
que el preu de l'oli
enguany xirà més pujat.
Els botiguers de Tortosa
esperen les olivetes
que hi ha molts de parroquians
que els deuen moltes pessetes
que durant aquests dos anys
enguany faran bona oliada.
Enguany si tenim oliva,
si puc ne vull renovar.
L'aix i les rodes del carro
i pel matxo d'un collar.
I un fanal que no s'apaga
que no en puguen denunciar.
La Guàrdia Civil denunciava
els carros que no portaven
el fanal encès.
Quan anem a buscar olivas
i mos hem deixat la guia,
cada moto que trobem
mos s'acurça un any la vida,
que tots mos pensem
que són recursos i fiscalia.
Bé, la crítica,
la ironia,
sempre ha estat existent,
no?,
en aquestes cançonetes.
Fixeu-vos que ara
se n'hem anat a l'altra punta
del país,
de la Catalunya central
a les Terres de l'Ebre
i n'hem trobat
de cançonetes d'aquestes.
Bé, tot això ve una mica
en el tema que ens ocupa,
que és aquest
gran daltabaix
que hi ha hagut aquests dies
en el tema del testament
del Carles Toltes de Tarragona,
també.
I, bueno,
és una qüestió que jo crec
que era bo comentar
en el programa
perquè a vegades
hem tocat temes d'aquests
i sembla, doncs,
que es confonguin
alguns termes, no?
Fins i tot en aquest cas...
A les cançons iròniques
de crítica,
de sàtira i de burla
han existit sempre
i en tots els contextos,
no només en aquesta festa
del Carnaval,
com ara estaves explicant, no?
Hem posat
unes caramelles
de fa quatre dies,
unes cançons
de postguerra
de l'Ebre
o hem posat
una jornada reivindicativa
del Llobregat
de l'any 17, no?
On s'acritiquen
tota una sèrie de coses, no?
Vull dir,
entre altres,
les institucions, no?
Altre tema molt diferent
que crec que és aquí
on hi ha el problema
en el cas que ha passat
a Tarragona
és quan
fem una competició
de...
A veure qui diu
més tacos, no?
En una...
Qui diu
més paraules malsonants
en un text, no?
I aquí és on possiblement,
clar,
posats a fer la competició,
doncs,
si algú vol organitzar
el concurs,
doncs,
potser ser un altre tipus
de poesia, no?
O de sàtira,
més o menys
porca,
també de llarga tradició, no?
però que normalment
té més problemes, no?
Llavors, clar,
aquí una mica el que passa
és que en el moment
que utilitzes un llenguatge
que es basa...
Un tema de paraules malsonants,
entens?
Sí, jo crec que moltes vegades
els autors
es basen només
en aquestes paraules
d'entrades malsonants
i d'entrades...
Potser per adornar
la seva condició
justament per ser
més contundent
a l'hora de fer el discurs,
no sé.
O en tot cas
per amagar la seva manca
d'altres recursos literaris, no?
Perquè, clar,
aquí hem llegit, per exemple,
els textos del poeta Canalero, no?
És un personatge
que ha passat a la història.
Sent un personatge satíric,
crític,
que ha passat a la història,
ho hem llegit
una tonada popular
del 1917
encara recollida
en els anys 70.
Vol dir que
la importància
d'aquests textos
va ser tan gran
que sense tenir
cap paraula malsonant
van ser extraordinàriament
ben acollits
per la població.
O sigui,
aquí hi ha
el tema
de la important
connexió
que s'ha de donar
en la població, no?
O sigui,
si tu estàs usant
la sàtira o la crítica
en representació
de la població
és una cosa,
però si realment
el que et dediques
és a utilitzar
un llenguatge
com més gruller millor,
doncs normalment
el que et produeix
és l'efecte contrari,
que és una part...
I així un rebuig,
fins i tot, no?
Sí,
és una mica la part
del problema de...
I que amb una altra forma
probablement
molta gent s'hi apuntaria
a aquella declaració
irònica i satírica.
Sí, sí, sí.
Si no tingués un altre to.
Fixem-se que
les cançonetes
que hem llegit avui,
a mi m'ha volgut començar
el programa
per la del 1917
perquè, en tot cas,
el que sí que demostren
és que sovint
han denunciat
fets considerats
avui en dia
com a progressistes.
La jornada de vuit hores
avui ja s'ha aconseguit
en alguns casos.
Ara es va amb una reducció
d'aquesta jornada.
Però és un símptoma
de progressisme, no?
El tema de l'ecologisme
al delta de l'Ebre,
que en el fons
el que ens està explicant
el canalero
és la invasió motoritzada
del delta.
No tant la crítica
a la modernització,
sinó la invasió
d'una zona
molt protegida
en aquest sentit, no?
Històricament,
aquesta gent ja es va avançar
i van criticant
una sèrie de coses.
O van de deixar
altres coses
com pot ser
en general
la mala situació econòmica
que es va viure
a la postguerra.
Però bé,
penso que aquestes cançons
tenien els seus problemes
també en la postguerra.
Són temes normalment
etiquetats
com a progressistes.
Sí, sí.
Jo el que em preocupa més
és que precisament
un dels versos
que ha aportivat
aquesta polèmica
agra i tal
ha estat bàsicament
un text
absolutament al contrari.
És a dir,
un text
que el que fa
és demostrar
un conservadurisme
profund
de la gent
que l'ha fet.
És a dir,
perquè senzillament
s'està criticant
una història
absolutament
que forma part
de la vida privada
d'una persona
i que per tant
ens sembla
que des que tenim
Constitució
en aquest país
com a mínim
des que l'hem tornat
a tenir
la gent
el que ha volgut
reivindicar sempre
és el respecte
més absolut
a les llibertats
individuals
de les persones
i en aquest sentit
més enllà
que siguin regidors
o no siguin regidors
d'un ajuntament
que siguin figures
públiques o no
d'un ajuntament
el que és evident
és que
a ningú
li té que interessar
especialment
la vida privada
de les persones
quan es fan
aquests textos
i prova és
aquests tres textos
que he citat
que són
de personatges
molt coneguts
en tots casos
fins i tot
les caramelles
que hem parlat
de Fulgueroles
tenen un personatge
que en aquesta revista
surt fotografiat
com un personatge
que no s'amaga
d'aquestes coses
sinó que surt aquí
amb la foto
i que té
una de les
consideracions
més grans
que hi ha en aquest moment
en la música popular
que és el corrandista
o persona
que interpreta
Caramelles
a Fulgueroles
Josep Casadevall
i Senglès
Carolina
és a dir
que hi ha
una sèrie personatges
que han anat
agafant
impetu
gràcies
al seu bon saber
fer
en aquests dos temes
ja
connectant amb això
l'altre dia
van sortir
i en algun programa
que tu tenies aquí
també
algun debat
molt apassionat
sobre això
si no recordo malament
va ser la tertulia
del passat divendres
que va sortir aquest tema
perquè justament
era l'endemà
que el Vall de Diables
de Tarragona
va fer una roda de premsa
una mica
per explicar
la seva posició
davant dels darrers esdeveniments
i va sortir aquest tema
sí
justament
doncs jo mira
m'ha fet gràcia
que en un moment determinat
algú va dir
que havia llegit
el textament
de l'any 89
i me'n vaig anar a buscar
a l'arxiu
d'una persona
tu jugues amb avantatge
perquè tens accés
a la informació aquesta
bueno
aquesta informació
està a la biblioteca
meroteca municipal
tot i que a mi
el text aquest
me l'ha passat
a una altra persona
però vull dir
que està a la biblioteca
meroteca municipal
i va fer gràcia
perquè va sortir
aquesta data
i he mirat
a veure quants tacos
sortien
en el Parlament
de l'any 89
i vaja
no dic que no n'hi hagi
algun
aïllat
aquí no tenim
allò de la pip
no el podem posar
podríem llegir sencer
podríem llegir sencer
i explicar una mica
com se fa un testament
és a dir
el testament normalment
és un element
que serveix
per fer crítica
però el primer
que s'ha d'explicar
és que hi ha
l'amor
d'un personatge
que és el Carnestolt
que no oblidem
és el que fa
el testament
cosa que a mi em sobta
perquè precisament
en el testament d'enguany
a banda que
algunes al·lucions
hi ha una crítica
descarada
a la gent
que fa el carnaval
amb la qual cosa
a la gent mateixa
el propi personatge
del Carnestolt
cosa que em sobta
bastant
perquè vol dir
que no tenim molt clar
quins són els papers
però llegiré aquest inici
que és un bon exemple
diu
fidels a la nostra cita
cada any
quan és carnaval
pugem tots per a lleu
ja
a proper temps
quan es mal
la setmana s'ha acabat
i estem molt escalfaïts
de la marxa
que hem portat
durant les últimes nits
i ha confirmat
el forense
que sa majestat ha mort
i que els que
hi hem resistit
hem gaudit de bona sort
perquè anar sempre calents
encara que és un bon signe
és gairebé incompatible
amb un clima tan benigno
no patiu
que un cintadans
que encara que vingui el fred
no us el podeu fer passar
tot cardana
tot i dret
aquí podria dir
epa
aquí apareix una paraula
ja pipí
però em penso
que ningú s'escandalitza
bé
seguiu al peu de la lletra
la diabòlica llei
i ara escolteu
la lectura
del llegat
del nostre rei
bueno
la presentació
jo diria
que no hi ha
o sigui
hi ha un esperit
que s'ha acabat
a la festa
al carnaval
i que comença
al carnestoltes
vull dir
que comença la quaresma
per tant
vull dir
em sembla que
bueno
amb un to
i al final
que també és una altra cosa important
és acomiadar-se
i
doncs
pots criticar
doncs
moltes coses
però vull dir
aquí hi ha una referència
per exemple
d'ànimo
amb una comparsa
en aquest cas
que encara existeix
la murga
diu
ara que som tots
a punt d'enterrar-nos
vius a l'urna
està dient que
s'acaba
la festa
vull donar sinceres gràcies
als engrescats
de la murga
que no decaï
murgueros
doneu canya al personal
i feu que Tarragona
sempre sigui carnaval
clar
això és molt de
funció de final de curs
també ho entens
que algú pot interpretar així
de totes maneres
vols dir que
més enllà de les persones
directament implicades
al que si algú
doncs ha pensat
algun comentari
en contra
més aviat és
per l'utilització
de personatges reals
que no pas
per llenguatge
o les paraules
que poden ser gruixures
anem aquí a la segona part
anem a la segona part
per exemple
en aquest cas
continuem amb el tema
de Tarragona
el llegirem sencer
aquest testament
l'any 89
l'any 89
estem llegint
és un any
que si us en recordeu
el Dalí va fer la donació
a l'estat espanyol
de la seva herència
en lloc de Catalunya
diu
jo que Ernestol
des Vuité
davant la meva derrota
he volgut fer testament
abans d'estirar la pota
per no ser-vos conflictiu
vull ser incinerat aquí
ni en parlem d'enterrament
no vull ser un altre Dalí
i en el tema
de l'herència
jo seré més generós
no com aquest Pintamones
que s'ha portat com un gos
perquè ha donat a Espanya
la seva obra sencera
ai collons de mal perit
ens ha ben tocat la pera
una referència al senyor Dalí
jo crec que evidentment
sí, sí
i a més carregant
doncs justament
aquesta actitud
per exemple
aquell any va haver
la famosa vegada
el 14D
14 de desembre
diu
els repartidors
barrejada amb altres
diu
els repartidors de gas
donen un munt de camions
perquè puguin donar abast
i no us toquin els collons
tens una paraula aquí
quan la bombona s'acaba
us he d'escalfar amb la roba
i esperar
que abans de juny
en portin una de nova
al govern socialista
dono carnets d'UGT
per no tornar a repetir
un altre 14D
i si convé fer més vagues
no estigueu pas per punyetes
i feu la gran botifarra
aquest PSOE de dretes
aquests sociades
tenen cares dures com la SER
els deixo uns quants mastegots
per rebre com el boller
recordeu aquella època
del boller i tal
bé, ha sortit aquí uns personatges
la vaga, la UGT
el PSOE, el boller
però en tot cas
el que surten
són fets públics
i doncs molt clars
que entra en la dimensió pública
de les persones
i no pas la privada
et refereixes
és això, no?
sí, sí
jo crec que va per aquí
i anem a entrar a un tema
que podria ser considerat
conflictiu, no?
també és el tema
de la religió i tal
aquell any es va beatificar
la mare Moles
de Reus
sí, sí, i va anar
tota la comitiva
de la capital
això va ser criticat
i tal
i veiem com va ser criticat
en aquest cas
segurament
des d'un punt de vista
evidentment
en el cas del Carnaval
molt anti
podríem dir
religiós
però a cada un dels habitants
d'aquest poble
que es diu Reus
la referència aquesta
sempre interessant
de la dualitat
a Tarragona Reus
els deixo perquè ho mereixen
una muntanya de creus
i és un poble
d'orgullosos
amb afats impresumits
que ara estan nerviosos
i no dormen per les nits
perquè el Vaticà
ha fet santa
i això en ben tocat
les boles
una monja virtuosa
que li diuen
Rosa Moles
i no us estranyi
que els deixi
aquests cristians articles
són perquè els ganxets
pensin clavats
pels testicles
ahir tinc punxades
del fetge
i el samalès
caldà del cor
i moriré aviat
aquí s'ha fet referència
a un tema religiós
hi ha crítica
hi ha sàtira
jo diria que
en tot cas
se fa referència
a fets públics
doncs els que hem llegit
són fets públics
tant
aquests
del Carmes Toltes
de Tarragona
com els
de lo canalero
de les Terres de l'Ebre
com els
de
les Caramelles
de Fulgaroles
o tant
els de la vaga
del Llobregat
de l'any 1917
per tant
el que sí que hi ha
una coincidència
entre tots aquests textos
i això
els que de quan en quan
partim de la idea
filològica
és que
quan més
representatius
de l'esperit
realment
de la comunitat
són
i més públics
són els temes
doncs
normalment
més efectivitat
més connecten
amb la gran majoria
de la comunitat
llavors
la gran diferència
que és aquí
on hi ha
gran problema
és en el moment
que ens posem
en temes
que són
estrictament
de l'àmbit
personal
o no
però que són
d'un tema
que la gent
desconeix
o que en tot cas
no correspon
que no té implicacions
a la comunitat
o a la societat
allò que té referència
exacte
llavors clar
crec que és on s'entra
amb la possibilitat
que s'està produint
aquests dies
doncs
si entres
en un tema
d'un jutjat
o no
evidentment
perquè
no suposo
que ningú
deu de pensar
és que clar
perquè tinguis
aquest poder
diguem
atorgat
per la tradició
no
el que dèiem abans
aquí hem vingut
tancat
fer referències
a això
de la tradicionalitat
o no
però en tot cas
el que sí que és cert
és que hi ha una tradició
que avala
aquest tipus de cançons
de versos
i tal
i que no es perdi
no no
que no es perdi
però que evidentment
està clar
és que aquesta tradició
els nostres avantpassats
l'han sabut administrar
si
aquestes cançons
haguessin tingut
un altre tema
o un altre
atac
diguéssim
d'una manera
més personalitzat
i menys públic
els fets
que es denuncien
segurament
doncs
aquestes persones
no haurien
transcendit
al llarg de la història
tots els exemples
que s'han posat
i s'han pogut recollir
i a més a més
segurament
tampoc haurien
estat populars
perquè representen
tot el contrari
és la visió
absolutament sectorial
i en alguns casos
individual
d'algunes persones
que no representen
el cas
que hauria de ser
que és
representar
un paper teatral
en la festa
i el paper teatral
en la festa
és molt clar
el paper teatral
és representar
la veu
de la comunitat
i la comunitat
evidentment
quan més àmplia
i diversa és
millor
si entrem en temes
absolutament personals
clar
aquí algun dia sortirà
algú tindrà un veí
a sota de casa seva
i utilitzarà
l'estrada
del Carnestotes
per denunciar
el veí del setè primera
jo veig al vuitè primera
home
escolti
potser
denunci-ho
però faci unes octavetes
a casa seva
allà per les parets
les aferra
i la denúncia
fa una corranda
no, però clar
és saber diferenciar
entenc
el que és
un paper teatralitzat
i una visió
d'una tradició
llegada
pels nostres avantpassats
i malauradament
prohibida
en determinades èpoques
per temes polítics
però evidentment
amb una distància
i amb una
respecte al domini públic
de les coses
és a dir
hem de parlar
de dominis públics
i no hem de parlar
entenc
de coses
primer que afecten
els drets i llibertats
individuals
de la persona
que això
crec que és molt important
que ho tinguem present
i després
que sapiguem administrar
tots plegats
aquesta tradició
que ens han llegat
jo crec
que hi ha temes
d'ampli domini públic
que segurament
són més criticables
o més exposables
en un verset
és com si
i que mereixen
un bon escarment
segons quins temes
sí
ho hem dit moltes vegades
i segurament
hi ha temes
que són
molt censurables
o molt criticables
des d'un punt de vista
de la sàtira popular
o de la línia popular
però evidentment
i com s'anar repetint
aquests dies
també per bastanta gent
això s'ha de saber fer
amb intel·ligència
i la sàtira i la ironia
precisament
no són
no són
l'insult
i la calúmnia
que són dos temes
molt diferents
la sàtira i la ironia
precisament
són figures literàries
o recursos literaris
que precisament
es basen
en la intel·ligència
literària
de l'escriptor
sigui popular
o tingui nom
en aquest cas
és popular
però la literatura popular
també es basa
precisament
per ser molt intel·ligent
o ha estat
molt intel·ligent
durant segles
i el que evidentment
ningú aconseguirà
és apropiar-se
estrictament
del que és
la literatura popular
a base de
posar el dit
a la llaga
en temes personals
i privats
de les persones
en aquest cas
crec que
és bo
fer aquestes reflexions
d'un punt de vista
erudit
és bo comparar-ho
amb el que està passant
als altres llocs de Catalunya
o el que ha passat
històricament
i sobretot
que pensem
que això és literatura popular
i no literatura
del meu veí
o literatura del veïnat
que és una altra cosa
Com poden entendre
un espai dedicat
a parlar de les tradicions
i la cultura popular
no podia obviar
una qüestió
com aquesta
que ha suscitat
la polèmica
però també entenem
que la societat
en determinats sectors
que moltes persones
ni s'havien assabentat
del que havia passat
doncs
òbviament
com dèiem
i des del punt de vista local
era evident
que havíem d'abordar
aquesta qüestió
Jordi
ens la trobem
la propera setmana
Sí
Portaràs una caramella
d'aquelles cançonetes
d'amor boniques
Jo crec que ens tocarà
d'entrada fer alguna referència
Ho esperarem una miqueta
quan s'acosti la data
d'anar a cantar caramelles
Jo crec que encara
podem fer un parell de...
Avui hem agafat
aquest tema
de les caramelles
com la culminació
que això a vegades
algun any
m'ho han dit
alguns oients
dient
escolta
parleu molt
de la passió
però s'oblideu
d'una cosa important
que des del punt de vista
podíem dir religiós
l'important de la passió
al final és la Pasqua
i això és una reflexió
que està bé també escoltar
perquè clar
si no a vegades
sembla que ens automortifiquem
No, no, no n'hi ha per tant
Doncs en parlaré
Moltíssimes gràcies Jordi
Adéu-siau
Vinga, a vosaltres