.
Temps Tertúlia.
Obrim l'estona per comentar l'actualitat del dia.
Avui amb quatre convidats.
Tenim el regidor d'Esquerra Republicana,
l'Ajuntament de Tarraona, Sergi de los Rios.
Bon dia, Sergi.
Hola, bon dia.
Al seu costat, el llibreter Ramon Marruat.
Ramon, bon dia.
Bon dia.
A l'altra banda, tenim el periodista Josep Mariàries,
cap de comunicació de la Universitat Rubir i Vergili.
Bon dia.
Hola, Ricard.
I també Jordi Sendra, regidor de Convergència i Unió,
tinent d'alcalde de Territori i Urbanisme.
Jordi, també bon dia.
Hola, bon dia.
Amb aquests quatre convidats comentarem algunes de les notícies.
Bàsicament, com sempre, en clau estrictament local,
tot i que avui, igual que ahir,
no m'estaré de demanar-los als contartulis
que em facin alguna reflexió o alguna referència,
encara que sigui breu i ràpida,
a tot el fenomen que s'està produint al voltant de la mort
de Joan Pau II, el fenomen,
perquè realment estem assistint a un...
Imagino, estic mirant el Josep Maria com a periodista,
a un autèntic espectacle mediàtic a nivell mundial
com segurament no s'havia vist fins ara, no?
No sé si sorprenent o no,
tot el que està passant aquests dies a Roma.
Sorprenent no, perquè era una de les característiques,
diguem-ne, del seu govern, no?
El de tenir un control sobre la imatge
a través dels milions de comunicació.
A mi em resulta molt difícil d'afegir quelcom nou,
perquè s'ha dit tot i molt, no?
Jo només faig una lleugera crítica
perquè aquest seguiment massiu, molt respectuós,
amb una mort que evidentment jo sóc el primer a lamentar,
a vegades ha estat excessivament políticament correcte, no?
I no ha destacat prou, des del meu punt de vista,
els clars obscurs que ha tingut aquest papa, no?
Que ha tingut unes grans aproximacions a problemàtiques socials,
però una resposta a algunes coses que en aquests moments reclamen la societat
i que la seva postura ha estat,
i jo no sóc el més qualificat per analitzar-la,
diguem-ne, molt conservadora.
Jo només posaria l'exemple,
i és un tema de debat, evidentment, no?
De la seva postura contrària a l'utilització del preservatiu.
I a mi, fent una anàlisi molt simple,
abordar així el problema, per exemple,
de l'extensió de la sida a Àfrica,
doncs què voleu que us digui, no?
I ho dic des del meu més profund respecte
a la institució de l'Església Catòlica, del Vaticà,
i evidentment lamentant i expressant el meu condol
per la mort de Joan Pau II, no?
Què més? Cal si sembla el que veuen aquests dies per televisió.
Jo ho tinc molt clar d'aquí a unes setmanes,
rei muerto, rei puesto,
d'aquí a unes setmanes ningú em parlarà.
És que és una cosa,
les persones que ocupen llocs rellevants,
en aquest cas,
i aquest papa, evidentment,
tots els papes ocupen llocs rellevants,
doncs tenen això,
tenen un paper a complir i tot plegat,
però recordeu la qüestió de la paca ment terri,
la humana veït i polèmica,
la no sé què.
Què deixarà aquest papa?
Doncs no res, no res.
portades de revistes i de telediaris i això,
i això, en el moment que desaparegui,
que n'hi haurà un altre,
doncs ho ocuparà l'altre.
És que això passa en els programes de televisió,
passa...
Si el paper d'aquest senyor ha estat exclusivament mediàtic,
doncs això...
i quan les polítiques us ho diuen molt bé,
la política conservadora i així,
la política conservadora està destinada a desaparèixer sempre,
perquè, per molt conservadors que vinguin,
mai són els mateixos conservadors que els d'abans,
és que el món evoluciona,
i això,
i el tema del preservatiu,
i el tema de la dona,
i tot això,
tot això seguirà,
i seguirà endavant,
i és llei de vida,
i amb això no hi ha res a veure.
Per tant,
l'obra d'aquest home no...
L'obra política...
No passarà a la història.
L'obra política no passarà a la història,
està destinada a desaparèixer.
Sergi,
què et sembla?
A veure,
evidentment,
avança dits,
estem assistint a un espectacle mediàtic,
i de fet,
ja feia molts anys
que no es trobàvem davant d'una situació així,
quan estàvem veient aquests dies
imatges de quan,
precisament,
Joan Pau II va ser anomenat papa,
doncs eren unes imatges que es veien velles,
amb blanc i negre,
molt antigues.
En un quart de segle la societat ha canviat molt.
Evidentment,
i sobretot els mitjans de comunicació.
I sobretot els mitjans de comunicació.
Tu que no havies nascut,
m'ho penso.
Sí,
ja havia nascut.
Ja havia nascut.
Ja havia nascut.
Ja havia nascut,
però era molt,
molt,
molt jovenet.
Però,
amb això el que vull dir és que,
clar,
evidentment,
en aquest quart de segle,
doncs,
de la mateixa manera,
per exemple,
amb el tema de les guerres,
no?
Doncs allò que,
amb les darreres guerres d'Iraq,
transmeten al minut,
no?
Allò que deien,
eren unes guerres que ens les transmetien al minut.
Doncs,
en aquest cas,
ens ho estan també transmetent,
ens van transmetre la mort,
al minut.
I ara,
doncs,
tot el que seran els funerals,
i després vindrà tot el procés de l'acció,
que malgrat que ha de ser un secret total,
ja veureu com la CNN i totes aquestes cadenes,
ja se les faran per saber-ho abans que ningú, no?
Això per una banda.
I després jo estic d'acord,
amb la valoració que s'ha fet abans
respecte al fet que poder la valoració
de tots els anys de papat,
doncs,
té clars i obscurs,
i poder s'està sent excessivament políticament correcte.
I aquí, doncs,
crec que,
i succeeix moltes vegades,
que quan algú mor,
doncs,
sempre només se reconeixen les virtuts,
que era tan bo,
bé, doncs, en aquest cas,
les coses, doncs,
també s'han de dir pel seu nom,
i cadascú de nosaltres, doncs,
té les seves opinions.
Jo, personalment, doncs,
considero que té molts, molts obscurs
el seu papat,
i que ja veurem quina herència en deixa,
perquè, de fet,
el successor,
malauradament,
em dona la sensació, doncs,
que anirà també amb la mateixa,
o encara més,
amb la mateixa línia ideològica
dins de l'església, no?
Jordi.
A veure, tal com deia el Sergi,
sí que és ben cert que fa 27 anys,
quan va entrar el papa,
doncs,
jo no sé si la CNN actuava com actua avui,
i en qualsevol cas,
cap mitjà,
cap mitjà
que avui ens ofereixen,
tot el que ens ofereixen,
aleshores, doncs,
no ho feien així, tampoc, no?
Fa 27 anys,
per tant,
el ressòmari ha dit que ha sigut total.
A mi, el que m'ha sobtat,
a veure,
jo em considero cristià,
no et diré que sigui
practicant absolut,
però em considero cristià,
però reconec,
desconec
el llegat
que ens ha deixat
Joan Pau II,
sí que he pogut observar,
no ara,
amb motiu de la seva mort,
sinó durant tot aquest temps,
que sent com era un papa viatger,
jo he vist
moltíssima,
moltíssima,
moltíssima gent
en els seus actes,
fos on fos,
estigués a Sud-amèrica,
estigués a Europa,
estigués a l'Àfrica,
estigués on estigués,
i encara més,
ja no sols moltíssima gent,
sinó moltíssima joventut.
allò que es diu
és que clar,
és que la joventut
passa d'aquestes coses
i tal,
igual,
escolta,
jo he vist
moltíssima joventut
en els actes aquests
del papa.
Per altra banda,
és ben cert
que jo també
sempre em miro
les coses una mica
com,
és a dir,
com a nacionalista
et sempre
mires la visió
de què ens ha deixat
pel país,
oi?
I en aquest sentit
sí que probablement
he de dir
que el llegat seu
no ha sigut bo,
perquè l'ús del català
ha sigut
absolutament zero,
i des d'altres punts
de vista,
per exemple,
hem tingut molta pressa
en beatificar
segons qui
i en segons qui no.
Segurament
té molts obscurs,
segurament,
segurament també té molts
clars en la seva política
durant aquests anys,
jo no soc ningú,
no em considero
la persona apropiada
per valorar
quins són aquests
clars obscurs,
però vaja,
des d'aquest punt de vista
sí que és veritat
que des del punt de vista
del català
o el reconeixement
o l'intent de comprensió
de la realitat catalana
no ens ha aportat res.
Josep Maria,
en breu,
i de seguida
abordem altres temes.
L'únic que m'emboïna
és que si aquest seguiment
mediàtic massiu
en clau molt d'espectacle,
algú no el pot confondre
amb una certificació
del paper real
de l'Església
i de l'Església catòlica
en aquests moments
en aquesta societat.
A mi, per exemple,
no em passa desapercebut
el posicionament
que va tenir el Papa
darrerament
criticant la política
del govern espanyol
i gosant a posar-se
fins i tot
en un tema tan local
i amb claus
tan internes
com el del pla hidrològic.
Respecte al seguiment
dels viatges del Papa,
amb tots els meus respectes
és com el símil esportiu.
És a dir,
el camp del Nasti
que està ple ara,
que estan a segona A,
no ho estava tant
quan estava a segona B
i jo no confong
el que el camp estigui ple
amb el nombre de socis.
Si parlem amb creients
practicants,
les esgrésies
estan buides
i les esgrésies
estan plenes
en qualsevol cas
de gent molt gran
i per tant
sí que la gent jove
ha respost,
sí que cert sector
de gent jove
ha respost
a les crides del Papa
però d'aquí
extrapolar-ho
com se,
i no ho dic
per la referència
del Jordi
sinó pel seguiment
o per la lectura
que se n'ha fet
en algunes mitjans
de comunicació
de casa del Papa
dels joves
jo em pregunto
de quins joves?
Volen respondre?
Ho dic ràpidament
per acabar amb el tema
del Papa
i abordar temes locals.
Jo el tema dels carros curts
seria molt fàcil
fer cosa
de classe
n'hi ha un
la sotana blanca
això està claríssim
però
però de jo
és que només gaire més
per exemple
el tema
el tema de la guerra
el Papa
es va posicionar
amb la guerra de l'Iraq
es va posicionar
d'una manera
claríssima
però l'Església
la conferència episcopal
espanyola
que ha tingut
un paper tan actiu
en tot l'altre
que ha dit el Papa
en aquest tema
en aquest tema
va fer un mutis
un mutis flagrant
absolut
i espectacular
i francament
depriment
vull dir
que això
penses que era
cara a la galeria
perquè no
perquè no va fer
que l'Església actués
en aquest sentit
l'Església és molt poderosa
i no oblidem el paper
el paper de l'Església catòlica
en la reelecció de Bush
per exemple
etcètera
això
això és una qüestió
o sigui
que priven més
les qüestions
les qüestions
d'una moral
de situació
d'en aquest moment
d'un tipus de gent
que no oblidem
no oblidem
fan
fan
la
som fredins
voluntaris
per
i per tota la vida
contra
l'hàbit
de la majoria
de la població
i esclar
això
això els porta
a que
ens manen
sobre qüestions
de moral
de moral sexual
moral matrimonial
i tot plegat
sense tenir experiència
i això
això és un tema
això és un tema
això és el tema
que ens afecta
darrere
en canvi
en canvi
en tot l'altre
en tot l'altre
callen
jo és que
no ho entenc
jo soc molt crític
hi ha molts
uns curs
hi ha molts curs
i no és una postió
anticlerical necessàriament
que evidentment
aquí
més o menys
inclús els que van a missa
hi ha un pòsit anticlerical
a la nostra societat
un pòsit anticlerical
en els catòlics
inclús
en els catòlics
més practicants
perquè
perquè la vida
la vida
però prescindim
prescindim d'aquesta qüestió
perquè l'església és una institució
i els homes que hi són
són els nòmens
en fi
si els sembla
canviem de tema
i abordem temes locals
Jordi volies dir alguna cosa?
no no
és que ara m'ha vingut a la memòria
es parlava aquests dies
als diaris
que era el papa
del perdó
en el sentit
que ha demanat
reiterades vegades
perdó
per les errades
que l'església
ha pogut fer
durant els segles
no és durant els mesos
o durant els anys
durant els segles
i el papa que s'ho veurà
a altres religions
per exemple
correcte
és el primer
que va entrar
doncs
en una
en una església
jueva
és el que va demanar
perdó
doncs
per les malifetes
de la inquisició
i això és molt positiu
però
torno a lo que deia
al començament
des del punt de vista
de tarragoní
de català
i tal
s'ha trobat a faltar
que és una mica
el que diu el Ramon
és que a vegades
jo crec que els papes
farien més coses
si no fos
per la gent que els rodeja
i trobat a faltar
el reconeixement
el perdó
el demanar perdó
per la postura
claríssima
de l'església
en la cruzada
del 36
de dir
escolti
és que
nosaltres
demanem perdó
perquè l'església
va estar a favor
d'una persona
que es va aixecar
amb armes
en contra de la legalitat
vigent
i que va recolzar
la repressió posterior
durant tota l'època
de Franco
i això també
ho hem trobat a faltar
ara és veritat
que ha demanat perdó
per temes importantíssims
com la inquisició
i altres coses
molt bé
doncs vinga
parlem de qüestions
estrictament tarragonines
avui de les notícies
en clau estrictament local
podem abordar
algunes
una per exemple
torna a treure
a la llum pública
la qüestió
de la ciutat judicial
a partir d'unes declaracions
que va fer ahir
el fiscal en cap de Tarragona
Josep Maria Parra
en la cita setmanal
que tenim els periodistes
va dir
que havia tingut converses
amb representants
de la Generalitat
del Departament de Justícia
i que li havien dit
que l'opció clara
de l'actual govern
és situar la ciutat judicial
a les cases dels mestres
just al costat
de la presó
i també just davant
de l'actual Palau de Justícia
ja recordaran els oients
ho hem explicat aquest matí
en els informatius
que hi havia també
l'altra opció
de portar la ciutat judicial
al costat
del riu
del riu Francolí
un acord de fet
el que havien arribat
un principi d'acord
amb el que havien arribat
l'anterior govern de la Generalitat
i l'Ajuntament de Tarragona
que els sembla
Sergi
què et sembla
millor
casa els mestres
o millor Francolí
a veure
el que és millor
és que hi hagi ciutat judicial
i crec que
en aquests temes
com en tants altres debats
que hi ha a la ciutat
moltes vegades
ens perdem molt
amb la ubicació
i perdem
perdem de vista
la importància
del fet
anem a veure
jo crec que aquí
el que s'ha de posar d'acord
és la Generalitat
amb l'Ajuntament de Tarragona
perquè evidentment
allà on situïs
una ciutat judicial
doncs té una incidència
en el que és
l'organització urbanística
de la pròpia ciutat
i per tant
de quina ciutat
volem
per al present
i per al futur
aleshores
passa necessàriament
per aquest acord
jo considero
que si és un acord
entre Generalitat
per una banda
i Ajuntament
per una altra
és benvingut
Jordi
tu que metge
ets regidor d'Urbanisme
sí
el que passa
que és evident
que tot aquest seguit
de coses
passen per l'acord
entre la Generalitat
i l'Ajuntament
el que no pot ser
és que tot el que estava
acordat entre la Generalitat
i l'Ajuntament
doncs ara es replanteixi tot
per pur replanteig
jo no sé
si és falta de voluntat
o és a dir
ens ho hem de repensar
ens ho hem de mirar
i perdem massa temps
pensant-se les coses
quan hi havia
realment
hi havia acords
és a dir
l'Ajuntament
va facilitar
la Generalitat
és a dir
el que no pot ser
és que lògicament
el Departament de Justícia
tingui els seus serveis
la Justícia
a Tarragona
tingui els seus serveis
absolutament dispersos
dispersats
i difuminats
l'intent de concentració
és absolutament positiu
que hi hagi
tots els jutjats
tots els estaments
de la Justícia
a l'Estat de Tarragona
en un lloc
en un enclau únic
em sembla perfecte
pel seu propi funcionament
l'Ajuntament
en el seu dia
va oferir a la Generalitat
un espai
molt gran
jo crec
absolutament
suficient
en el qual
es podia fer
una ciutat judicial
a la mida
de les necessitats
dels estaments
de la Justícia
de l'estil
si m'apures
campus universitari
tens tant d'espai
suficient
que pots col·locar
els edificis
com tu creguis
convenients
i aquesta és la proposta
que havia fet l'Ajuntament
i aquesta és l'acord
amb el qual
s'havia arribat
a la Generalitat
ara no els agrada
allà
volen la Casa dels Mestres
la Casa dels Mestres
per què?
sí que hi poden anar
a la Casa dels Mestres
però continuaran
estant dispersos
perquè a la Casa dels Mestres
no hi cap
tota la instal·lació
dels estaments judicials
i a més a més
i aquesta és una opinió
particular
que la dic
en la visió
que tinc jo
de ciutat
jo crec que
a la Rambla
del president Companys
el que no li fa falta
en aquest moment
és un edifici
més d'equipament
el que li fa falta
és un edifici
que hi hagi gent
que hi visqui
que hi hagi comerç
i que doni més vida
que alguna vegada
s'ha criticat
la vida
que no té vida
a la Rambla
del president Companys
i jo entenc
que allà
hi hauria d'anar
hi hauria d'anar
alguna cosa
que doni vida
a la ciutat
si hem de tenir
un altre edifici
que a les 3 de la tarda
marxa tothom
i allò queda mort
doncs jo crec
que a la ciutat
no li interessa
insisteixo
passa per un acord
generalitat
ajuntament
però l'ajuntament
a la seu dia
va fer l'oferta
que continua vigent
de la ciutat judicial
allà a l'altra banda
del riu
en un lloc
on ara ja s'hi està
construint
és a dir
un lloc cèntric
amb infraestructures
viàries
primeres
absolutament primeres
la rotonda
que s'està fent
enllaç amb el pont
de Santa Tecla
enllaç directe
amb la variant
que ve del port
etcètera
etcètera
ja d'acord
a veure
Ramon
jo és que estic
en una altra galàxia
jo estic en una altra galàxia
i és que
primer
això de ciutat judicial
a mi és que m'espanta
ha citat el tema universitari
i per si veu
hi ha una dispersió universitària
no solament de poblacions
sinó
mirem la ciutat de Tarragona
i la gent
el foten
tothom ha d'agafar
autobús
per anar
a aquest cony
de lloc
de sassalades
i no sé què
i tot
tot està
tot està dispers
i tot això
això és una
cosa que és cèntrica
que se la volen carregar
aquí a la plaça
emperia el Tarragó
no sé per què
no sé per què
quin mal té
que és difícil
és a dir
a Cambridge
i a Oxford
i a la Sorbona
i a Bologna
hi ha edificis
que tenen segles
i els van renovant
i s'estan aquí
no aquí
aquí ho hem de dir
tot a terra
i fer-ho tot nou
jo
el tema de dispersió universitària
és un tema
però
vaig al tema judicial
precisament
aquí sí que
hi podria haver dispersió
dispersió
en benefici de l'usuari
igual que hi ha
igual que
que potser ja la gent
comença a entendre
que els centres d'atenció primària
han d'estar
han d'estar ja a prop
perquè els jutjats no
és a dir
per què els jutjats
han d'estar tots concentrats
i la gent buscant
el lloc del jutjat
no no
si precisament
a Torrefort
no hi ha d'haver jutjat
i jo
entenc
entenc
que precisament
aquesta
és una qüestió
on
la dispersió
seria
en benefici
del
del ciutadà
potser
potser
no conec
prou bé el tema
o potser
per això
dic que estic
en una altra galàxia
això
de ciutat judicial
és que m'espanta
això
em recorda
aquells noms
de les pel·lícules
dels anys 30
futuristes
i coses
a veure
Josep Maria
jo crec
com que és perfectament legítim
tenir visions diferents
de com s'ha d'organitzar
la ciutat
i recollir una miqueta
el que deia el Sergi
és a dir
un equipament
dispers o concentrat
d'aquest tipus
el que és segur
és que condiciona
la ciutat
jo et podia dir
que ens agradi o no ens agradi
el campus de Sassalades
ha estat motor
en part
d'una transformació
d'una zona
molt gran
de Tarragona
i
ha contribuït
fins i tot
a establir
un cert
apropament
entre
Sant Pere i Sant Pau
i el centre de Tarragona
això és valorable
si estem parlant
de models de ciutat
hi ha una cosa
que sí que reclamaria
ho he dit alguna altra vegada
en aquesta mateixa tertúlia
s'han d'entendre
la Generalitat
i l'Ajuntament
de Tarragona
sí
doncs condició sine qua non
que això que diem
model de ciutat
sigui un acord
unànim
de l'Ajuntament
de Tarragona
per tant
si ara
no ens acabem
d'entendre
caldria potser
trobar
una certa culpa
a la nostra pròpia
taulada
en aquests moments
els grups municipals
de l'Ajuntament
de Tarragona
l'equip de govern
i l'oposició
han trobat
una postura
unànima
en aquest sentit
sí o no
això és rellevant
si és que sí
pot
diguem-ne
ser sensible
a punts de vista
diferents
perquè evidentment
està format
per diferents
sensibilitats
al consistori
i dos
difícilment
un govern
de la Generalitat
posarà
pals a la roda
si la postura
que hi ha damunt
de la taula
té el suport
si no
unànim majoritari
de l'Ajuntament
de Tarragona
i tots els models
són vàlids
jo en aquests moments
no tinc criteris
respecte al model
sí que m'atreveixo
a parlar del procediment
per fer-ho
alguna cosa més Sergi?
sí
en quant
el que s'estava dient
per posar-nos d'acord
tots els grups municipals
a veure
en quant
estàvem parlant
de l'ordenació de la ciutat
de l'ordenació urbanística
i evidentment
allà on el situïs
crearàs
o deixaràs de crear
una sèrie
de sinergies
al voltant
d'aquest centre
el tema està sobre la taula
que és la revisió
del pla general
el tema està sobre la taula
és precisament allà
on no només
no només
el tema
dels equipaments
judicials
o de la ciutat judicial
diguem-ho
equipaments
per no
entrar en el nom
de la ciutat
però ja ens entenem
hi ha moltíssims temes
d'aquest tipus
d'equipaments
que en aquests moments
s'han de prendre decisions
allà on se situen
i n'hi ha bastants
sobre la taula
que malauradament
la ciutat encara no els gaudeix
i s'han de posar sobre la taula
podíem parlar
jo què sé
del palau d'esports
per exemple
per posar un exemple
o no el posem
posem la ciutat judicial
el palau d'esports
el nou estadio del gimnàstic
estem parlant
d'uns pols
com a equipaments
que creen al seu voltant
tota una sèrie d'activitats
i que en aquests moments
en la revisió del pla general
és el moment
de posar-los sobre la taula
i realment
arribar a grans acords
grans línies d'acords
després
també amb la concreció
cadascú té
les seves opinions
però amb les grans línies
si s'arriba a un consens
és el millor que podem tenir
de cara a la ciutadania
el que passa és que moltes vegades
el consens és consens
fins que deixa de ser-ho
una obvietat
no, no, no
és tan òbvi que ho he d'explicar
és tan òbvi que ho he d'explicar
és a dir
amb la variant de la 340
hi ha un acord unànim
de l'Ajuntament
de l'Ajuntament plenari
deixa de ser unànim
en el moment que deixa de ser-ho
per tant
sí que és bo
i és bonic
i hauria de ser sempre així
que hi hagués consens
en els grans temes
etcè
sobre la ciutat judicial
no hi ha cap acord
de plenari
o que jo recordi
vaja
jo no
que jo recordi
no hi ha cap acord
hi va arribar una part
de l'equip de govern
amb la Generalitat
i l'Ajuntament
vaja
l'equip de govern
en aquest cas
però vaja
que sí
que és molt bonic
que posem-nos d'acord
amb el Partit Socialista
amb Esquerra Republicana
amb Iniciativa
amb el Partit Popular
Com a Agència i Unió
sobre els temes que vulgueu
ara
quan hi ha algun interès
polític a posteriori
que diu el contrari
i que recomana el contrari
s'ha acabat l'unanimitat
aleshores
si nosaltres acordem
unes coses sobre la 340
en plenari
i dos anys després
perquè hi ha canvis de govern
perquè ara manem
i abans no manava
abans deiem unes coses
ara diem unes altres
doncs lògicament
llavors en aquell moment
s'acaba l'unanimitat
el que passa és que el Jordi
sap que en política
això de bonic o no bonic
això no existeix
jo prefereixo parlar
de necessari o no necessari
és necessari o no necessari
sabem
ja sabem
que les unanimitats
es trenquen
perquè com que estan formades
per parts
algú pot canviar de parer
perquè els béns bufen
cap a un altre sentit
aquí està la cintura
i està la capacitat
de fer política
dels governs
i de les oposicions
i sobretot
si el que es pretén
i el que es persegueix
és el benefici
diguem-ne
de la ciutadania
diguen-hi equipaments judicials
diguen-hi ciutat judicial
diguen-hi concentrat
diguen-hi descentralitzat
i la gran eina
és el pla general
aquesta és la gran eina
aquí
i a qualsevol ciutat
i aquí és on
la classe política
jo dic amb molt de respecte
ha de donar la talla
diguem-ne
sent generós
a l'hora de fixar grans línies
després cadascú
orienta
i em sembla legítim
per això estan les convocatòries
d'eleccions cada 4 anys
de la seva manera
però els plans generals
no es fan cada any
és a dir
si el pla general
ja estigués fet
i sortís la problemàtica
que realment és problemàtica
perquè efectivament
ha arribat un moment
que ha arribat el col·lapse
quasi bé tot el tema judicial
doncs modifiquem
és com la restitució
canviem-la
lògicament es modifica
és aquest el problema
que ja podria estar
el pla general fet
escolta
jo vaig estar
a la comissió d'urbanisme
de la qual som membre
la comissió d'urbanisme
de Tarragona
de la Generalitat
i es va presentar
el pla general
de Porrera
que vosaltres coneixeu
que és un poble
molt molt petit
han estat 5 anys
per fer el pla general
5 anys
però tampoc
imagina Tarragona
però també s'ha de dir
que el darrer any i mig
les feines del pla general
més aviat
han estat
en un estancament
jo ho diria al revés
jo ho diria al revés
precisament el darrer any i mig
hi ha hagut un impuls
absolutament bàsic
en el tema del pla general
però és igual
jo crec que és un tema
que no
en 7 minuts
Ramon
si vols afegir alguna cosa
i parlem d'un altre equipament
no
perquè
parlo
parlo com
és que
està clar
en estar a l'Ajuntament
es veuen
es veuen
les coses
en funció
dels reglaments
i dels lleis
que es fan
però és que
potser
potser
el que sempre hi hauria d'haver
és un debat previ
sobre el model de ciutat
i això
no es fa
no Tarragona ni lloc
és a dir
què volem a la ciutat
volem que tothom vagi en cotxe
volem que la gent
deixi de anar en cotxe
per exemple
volem que
Tarragona
estava una ciutat condicionada
els anys 60
abans de deixar la ciutat
condicionada
i això
hem de vertebrar la ciutat
de quina manera
no l'hem de vertebrar
cap on hem d'anar
és a dir
això
això és previ
a qualsevol
planificació urbanística
entenc jo
i jo crec
que tots plegats
això s'ha fet poc
molt bé
parlem d'un altre equipament
en aquest cas sanitari
que també és notícia
avui
aquests dies
el cap Tarragó
tenim els treballadors
i els usuaris
si em permeten l'expressió
una mica en pla nòmada
perquè després d'estar
uns quants mesos
de manera provisional
a l'antic ambulatori
de Jaume I
ara per uns problemes
que han sorgit
en aquest ambulatori
ara s'han de traslladar
al cap Muralles
el que hi ha
al costat
del camp de mar
els sindicats ahir
els treballadors
ja deien que estan enfadats
i que no descarten
de fer mobilitzacions
i mentrestant
els usuaris
que ahir també vam anar
amb la unitat mòbil
a escoltar-los
al camp Muralles
doncs evidentment
també descontents
perquè van d'un cantó
a l'altre
la Generalitat diu
que farà
el nou cap Tarragó
el més aviat possible
i l'Ajuntament es queixa
l'alcalde s'ha queixat
en fi
com ho veuen
Sergi?
a veure
en aquest cas
és ploure sobre mullat
i realment
tot perquè ploqui gaire
no, no, no
es ploure sobre mullat
en quant a problemes
i m'explicaré
tot el pitjor que pot passar
els està succeint
i estic parlant
bàsicament
dels treballadors
i en reflex
amb els usuaris
arrenquem
de quan
de l'inici
que va haver-hi
tot un tema
de desinfeccions
que van afectar
amb treballadors
allò va ser l'origen
han acabat
bé
es van treure
d'allà del costat
de Joan XXIII
van passar aquí
a Jaume I
ara resulta
que se'ls hi cau
un sostre
bé
desgràcia
rere desgràcia
en aquest tema
realment
i evidentment
amb la conseqüent
molèstia
per als usuaris
és evident
jo crec que en aquest aspecte
els treballadors
tenen tota la raó
del món
de queixar-se
però s'ha gestionat bé
tot plegat o no?
s'ha gestionat bé
jo crec que s'ha intentat
fer tot el millor
que s'ha pogut fer
ara
hi ha vegades
que un lluita
contra els elements
i en aquest cas
hi ha hagut molts elements
en aquest cas
hi ha hagut molts elements
per tant
jo crec que
el que millor
podria passar
és que s'accelerin
les obres
del nou
Cap Tàrraco
i allò
fer foc nou
fer foc nou
perquè realment
qualsevol
qualsevol decisió
que s'està prenent
en aquests moments
d'anar cap aquí
anar cap allà
o els nòmades
resulta que al final
està portant més perjudicis
que beneficis
i per tant
aquí el que és necessari
que ja fa temps
que s'estava dient
és la solució definitiva
d'un emplaçament
en un lloc nou
i amb unes instal·lacions
absolutament noves
què més?
Jordi?
una pregunta
el nou Cap Tàrraco
és el que ha d'anar allà
al sociosanitari
des del 23
i allò
s'està construint
sí, sí, sí
allò s'està construint
el que passa que
home, des de del 23
en tota la problemàtica
s'acusa l'Ajuntament
de posar problemes urbanístics
amb el tema
del nou sociosanitari
i lògicament
l'Ajuntament ha dit
la seva
és a dir
com tots sabeu
aquest sociosanitari
està immers
dintre
de la gran zona
del pla parcial 2
i per tant
el sociosanitari
està, jo diria
quasi bé fet
el que passa
que no pot connectar
a la xarxa general
del clavegram
o a les xarxes de serveis
del carrer
del carrer
que li correspondria
de la perllongació
del doctor Mallefrey Huasc
senzillament
perquè no està fet al carrer
i no estarà fet
fins que hi hagi
el pla parcial 2
en el seu dia
quan es va iniciar
tot plegat
l'Ajuntament li va dir
amb els senyors
de la Generalitat
es va dir
escolteu
penseu que hi ha
el pla parcial 2
que s'ha d'executar
fins que això no ho sigui
la llei no permet
fer la connexió
lògicament
fins que el carrer
no estigui fet
perquè no pots connectar
a un lloc
on no hi ha carrer
però quan vosaltres
hàgiu acabat
connecteu temporalment
amb les instal·lacions
de l'hospital
de Joan XXIII
i en el moment
que el carrer estigui fet
canvieu
i connecteu
a l'altre costat
això és el que sempre
diu l'Ajuntament
i per tant
jo entenc
que temes urbanístics
o problemes urbanístics
posats per part
de l'Ajuntament
no hi són
jo crec que si es connecta
a la instal·lació
de Joan XXIII
el sociosanitari
podia entrar
en funcionament
molt aviat
i per tant
aquesta gent
podrien tornar
i els usuaris
quedrien coberts
definitiva
definitiva no
definitiva
o sigui temporal
aquesta connexió
a Joan XXIII
fins que estigui fet
al carrer
jo em refereixo
a l'ubicació
si no hi ha carrer
els usuaris
jo entenc
que aquest cap tàrrec
és el que va
al sociosanitari
de Joan XXIII
de l'hospital
al costat de l'hospital
que està fet
algun comentari
Ramon
no ets afectat
no coneixes el tema
home
afectats
tots en som
un dia o altre
el que passa
que mentre un està bo
no hi ha problema
però esclar
tot comença el dia
que has d'anar al metge
però
però sí
el que passa
que
el que puc dir
que és que
com que
per exemple
va del cap
que hi havia
l'avinguda Catalunya
es va canviar de lloc
i això
muralles
això
sempre
hi ha
un cert
hi ha un cert
daltabaix
pels afectats
necessàriament
els canvis d'ubicació
sigui o sigui
ara jo això
jo això
és que desconeixia aquest tema
però
això
esclar
això
em poso
en el
lloc dels usuaris
i esclar
ara
cada dia
hi ha gent que anirà allí
buscarà
buscarà una cosa
que no hi és
esclar
això
funciona d'aquesta manera
Josep Maria
els canvis
els canvis no agraden
però si
estan argumentats
jo em penso
que amb el temps
s'acaben assumint
i jo només
demanaria
com en altres moments
de la tertulia
que es pensi
amb l'usuari
és a dir
que les decisions
que prenguin
les administracions
tant a l'hora
de gestionar
les desgràcies
o els desencerts
acabin sempre
reorientant-los
pensant realment
en el benefici
de l'usuari
els ulls
sempre tenen raó
no
quan parlem
d'acostar
els serveis
als usuaris
hi ha vegades
que això té limitacions
i qui governa
a vegades
ha d'encaixar
el que costi
diguem-ne
assumir-ho
en el cas judicial
no es pot apropar
el servei a l'usuari
com deia el Ramon
de dir
hòstia
és que hi ha un jutjat
de cada tipus
a prop de l'usuari
jo
ara reprendríem
la tertulia
amb aquest tema
així senyors
que no hi ha temps
hem d'acabar
gràcies avui
als quatre contartulis
el Ramon Marrugat
el Sergi de los Rios
el Jordi Sendra
i el Josep Maria Arias
amb ells hem comentat
alguns aspectes
de l'actualitat
d'aquest dimecres
gràcies
i fins la propera
bon dia
gràcies
adeu-siau