Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que els bombers fan coses ben fetes i coses mal fetes.
Però la culpa del foc no la tenen els bombers.
La té un pagès que va cremar rostolls
o la té un senyor que va fer una barbacoa
o una calçotada un dia que feia molt de vent.
I es culpabilitza sovint.
I que al cap i a la fi probablement el que s'ha de fer
és esperar, després valorar
i allò si s'ha d'esmanar alguna cosa
però primer anem a atacar el foc
perquè si comencem a fer declaracions...
No comencem a tirar culpes
i a més també m'agradaria veure de tant en quant
alguna d'aquestes persones que per la seva
deixadesa o manca de previsió
o un error que el pot cometre qualsevol.
Tothom tenim possibilitats
de fer les coses mal fetes.
Que surti i digui, doncs jo ho vaig fer, ho vaig fer malament
i no m'agradaria que tornés a passar.
I m'entens el que vull dir?
Vull dir que sortiguessin aquestes persones
perquè el 99% dels incendis són per culpa
o perquè són provocats, que evidentment
això ja és un delicte i és una altra història,
o perquè són negligències.
Negligències, exacte.
Doncs algú que digui, eh, jo ho vaig fer,
perquè no ho sé, però sempre tenen la culpa
els mitjans aeris, els bombers que no van arribar,
que no es van coordinar a les forces de seguretat,
segur que tenen, però a veure,
no em sembla just que la culpa de tots els focs de l'estiu
ho tingui la manca d'agilitat
de les forces dels bombers que prou fan.
Els responsables, quan sigui necessari,
que revisin la seva manera d'actuar i tot plegat,
però és el que tu dius, el foc és responsabilitat,
en principi, sempre és alguna causa,
i la causa del foc és una causa,
precisament aquells que van a apagar el foc, precisament.
Home, bé, i a veure,
i moltes vegades, doncs,
el de la crema de rastolls,
jo em penso que és una cosa que ens sona a tothom,
siguem de camp o siguin de ciutat, no?
Llavors, precisament,
la gent més perjudicada, potser que són la gent de camp,
són moltes vegades els que són els principals culpables,
perquè s'ha de dir,
perquè quant de temps portem tots,
sàpiguen que no ha plogut,
que tot està molt sec,
que n'hi ha restriccions d'aigua,
que a Barcelona les fonts ja no funcionaran,
doncs, ja fegeixes,
doncs, que tot està tan sec, tan sec,
que en la més mínima,
doncs, s'ha de ser d'una manera molt controlada.
Això entra en la línia aquella que peguem tots,
segurament, de jo sí que sé,
jo controlo...
Jo diria que no, eh?
En totes les accions de la vida,
i realment no sempre sabem i no sempre controlem.
No sempre se sap,
no sempre es controla,
i sobretot jo diria que a vegades
les coses no es poden fer sols.
És a dir,
que una persona determinada decideixi
si ella sola pot,
doncs no,
si s'ha de fer,
que segur que s'han de cremar els rostolls,
doncs potser més valdria
que aquest alcalde d'aquest poble decidís,
doncs mira,
quatre, cinc, sis persones,
set ben preparats per un imprevist,
anem a cremar els rostolls,
rostolls del dia a l'hora.
És que jo diria que els pagesos de tota la vida
no cremen els rostolls
quan no poden cremar-los,
ho saben perfectament.
Però per bé o per mal,
jo penso que per bé,
però bueno,
també té algun aspecte negatiu.
Estar ple de pagesos,
d'aquells que he treballat 50 anys
allà on sigui,
a una empresa...
I tenen la seva parcel·leta.
i soc pagès
perquè el que jo he volgut ser tota la vida
ha sigut dedicar-me a l'hortet i a la casa.
I aquests pagesos novatillos,
per dir-ho així,
amb tota la bona voluntat del món
i amb totes les millors intencions,
sense cap mala intenció, clar.
Són moltes vegades els que ocasionen
aquests focs, crec jo,
i tampoc tinc dades per dir-ho,
vull dir,
ara m'estic tirant a la piscina,
però tinc aquesta sensació,
que els pagesos, pagesos,
saben molt bé quan es cremen,
com es cremen
i què no s'ha de fer.
De totes maneres,
no estaria de més,
doncs que en situacions com aquesta,
que no és la normal
i que és d'una certa gravetat,
doncs se treballés cap a la prevenció.
I és molt millor que ho facin
quatre o cinc persones
amb un camió de bombers avisat
o amb el que sigui,
doncs que la gent per comptes seva.
I això potser també seria
una mica responsabilitat dels alcaldes,
de dir,
escolta, tal dia es farà
per als antics,
per a la sempre i per als novatillos.
Doncs aquest era un tema
d'estricta actualitat.
Jo no sé si teniu interès
de comentar alguna altra qüestió
de l'actualitat del dia.
Tots tenim el cap
en una mateixa cosa.
Costa molt parlar-ne, eh?
Sí.
És molt de vegades.
I costa molt escoltar constantment
la notícia
i veure les planes dels diaris
perquè tindre una sensació
de tristesa i impotència
barrejada que dius.
Jo tinc una a la dolenta
i una a la bona
que van juntes.
Vinga.
La bona o la dolenta primer.
I té moltes a veure
amb la que estem pensant.
Vinga.
Amb allò que ens fa...
Digues, digues, Nani.
És l'estudi de l'ecepte
sobre els sous de les dones
i dels homes que...
És que és...
No ho sé.
Diu, bueno, doncs escolti'm.
Digui'ls-hi als seus associats,
senyora Cepta.
Digui'ls-hi.
Que es posin les piles.
Ja em sembla bé que ho facin.
Em sembla perfecte.
Però...
Dilluns tindrem l'autora
d'aquest estudi
que diu que
a la demarcació de Terraona
respecte
a la resta de municipis
de Catalunya
els salaris de les dones
són un 30% més baixos.
Evidentment,
això s'ha de fer a la lectura
amb l'estudi a la mà
per sectors, evidentment,
etcètera, etcètera.
Però perquè...
Les simplificacions sempre són injustes.
És perillós.
En determinats sectors,
com el tema dels administratius,
però després hi ha altres sectors
que els salaris
són absolutament iguals.
Per tant...
Sí, però clar.
El que siguin oficials
és absolutament igual.
Però realment sí, sí, sí.
Oficials també...
Deixem-me fer una prèvia.
Dins de les mateixes categories.
El que passa que després
cal definir
si es posa la mateixa categoria
o mai dona.
Exactament.
Qui està a les categories de dalt?
Perquè clar, és molt fàcil dir
tots els B22 cobren el mateix,
tots els A23 cobren el mateix.
Molt bé.
Mirem quanta gent n'hi ha
en el grup C o D o en l'E
i mirem quantíssima gent
està en el grup A
i en categories
de més d'un nivell 26.
Parleu dels funcionaris, eh?
I això es referia a tothom en general.
Però a veure,
quan ella ha dit
accepten els casos oficials
jo he volgut dir
ni aquí.
És a dir,
les dones estem marginades
fins i tot aquí.
Lourdes.
No, no, jo és que
anava a fer la mateixa matització
que tu,
dic a mi m'estàs parlant en xino
perquè això de l'A, del B, del C
i els números del costat
i és que a mi em sembla
el joc d'aquell de matado i hondido
no és el mateix, els barquets.
Bé, no, espera,
deixa'm que faci només
un aclarament molt ràpid.
Cobre el mateix,
si estàs fent la mateixa feina
doncs sí que es dona
en l'administració.
El problema
és que els sous més baixos
i les feines més específiques
les costumen a fer les dones.
Els conserges, auxiliars,
administratius
està ple de dones
i cos de gestió també
perquè n'hi ha bastanta dona
perquè n'hi ha les auxiliars
també entren les mestres
i tot això
però els nivells més baixos
de l'administració
subalters, auxiliars i administratius
està ple de dones.
N'hi ha ja menys dones
als cossos més alts
que són el cop superior
però a banda
aquests cossos
tampoc tenen el mateix sou
sinó que a funció del càrrec
que tu desenvolupes
tens un sou.
A què no arribem les dones?
A lo de sempre
als càrrecs de direcció
i als càrrecs de decisió.
Això és igual a tots els sectors
i això passa al món de la indústria
i passa al món de tot el meu.
Sí, però per exemple
apunta que les dones
perceben menys salari
perquè també dediquen
menys hores a la feina
perquè opten també
per el tema de temps parcial
per poder conciliar
només elles
la vida familiar
i la vida laboral.
Hi ha molts aspectes
i no positius
precisament
que confirmen aquesta dada
que sí que és un titular
però que després cal
mirar també amb l'ú
sobretot perquè
tingui validesa
aquest tipus d'informació
segurament.
A mi m'agradaria
que d'aquí cinc anys
tornés a sortir a un estudi igual
que digués
ja no és així
i de totes maneres
la bona que deia
tinc una de dolenta
i una de bona
que van de la mà
és que vaig escoltar
a una fàbrica
a les Pontex
crec que és
que justament
havia equiparat
els sous
de les dones
amb els homes
i les dones
cobrarien
entre 400 i 500 euros
més a l'any
una velleta
que està relacionada
amb el món de la dona
penso que
si ha passat
8 anys
perfecte
però ja està
doncs ja ho han fet
8 anys de judici
en judici
de judici
en judici
per 80.000
de les antigues
pessetes
més a l'any
que no ho han fet
de bon grat
i voluntàriament
desplegat
però ja ho han fet
jo crec que és
molt bona notícia
el que trobo
que sí que és molt bona
i que és perfecta
però que una persona
hagi de jutjar
durant 8 anys
perquè li paguin
el mateix
que a un senyor
senzillament
perquè la manera
de fer pipí
és diferent
doncs la veritat
és que és
una mica bèstia
però saps què passa
que el fet
que ens costa
aconseguir les coses
ens fa millors
has de mirar
en positiu
sempre
mira
si vols
una altra xafarderia
però és que no l'he acabat
de sentir bé
els homes dormen
11 minuts més
que les dones
un estudi
que ha sortit
fa poc
però és que aquests estudis
Anna
aquests estudis
a mi francament
11 minut menys
qui no té feina
fa estudis
qui no té feina
fa estudis
Anna
i sempre són
de la universitat
de Chicago
o de la universitat
d'en Bindmirgan
o de no sé
on
no però escolta
és que a banda
és que dius
no sé ni qui ho ha fet
no sé d'on ha sortit
però m'agradaria
que es fes una cosa
quan parlem
de les dobles jornades
són a base
de treure't
moltes hores
de sony
moltes vegades
el que passa
que mira
aquest tema
de les jornades
de les dones
de la vida familiar
de la conciliació
jo recordo
un parell
de tertúlies
que ens va acompanyar
la Núria Pelai
que està al sindicat
de l'UGT
justament
és la responsable
del transport
i hi havia un estudi
d'aquests
també
de l'Instituto
de la Mujer
recordo
fa uns 15 dies
que també donava
dades
d'aquelles
que sempre
s'urten
a les tertúlies
i tot plegat
insisteu en una cosa
diguem-nos optimistes
però la Núria
deia
no no
és que a vegades
els estudis
i les estadístiques
mostren unes dades
que sovint
no són reals
i ella explicava
que en el sí
del sindicat
analitzen molt
aquest tema
i notaven
un canvi
extraordinari
en determinats sectors
i que no es podia
generalitzar
per zones geogràfiques
de tot l'estat
és a dir
que sí
que molt bé
aquests estudis
però que potser
val la pena
fer un pas
més enllà
i començar a veure
que hi ha canvis
realment
i que s'estan notant
des de la vida quotidiana
fins als àmbits
diguem-ne
com a més
institucionalitzats
i aquests estudis
per exemple
que tu esmentaves
jo els veig
com un divertimento
però jo no me'ls prendria
mai seriosament
aquest tipus d'estudis
jo el que deia
és que
jo no t'he dit
que la situació
no estigui millorant
i és veritat
i que estigui canviant
a millor
però estaria més
en la línia
de l'última frase
que ha dit ella
que estan aflorant
perquè les dobles jornades
la immensa majoria
se les continuen
carregant
les senyores
i això
és veritat
que queda políticament
no queda políticament
correcte dir
que fins i tot
amb la gent jove
passa
doncs és veritat
jo crec que a les noves generacions
comencen a haver-hi
excepcions
mentre tant
t'he diria jo
no n'hi ha crios
les coses
més o menys
van en un temps content
francament millorable
però han anat a millor
de les d'unes generacions
passades
quan arriben les criatures
a una casa
la càrrega de la dona
es multiplica
i si algú
ha de decidir
que ha de renunciar
a una petita part
de la feina
normalment és la dona
que jo si és per una
voluntat pròpia de fer
ho ja m'està bé
això també s'ha de respectar
la llibertat de poder triar
per descomptat
és a dir
a mi si una persona
me diu
no no
escolta
jo és que agafo
reducció de jornada
perquè vull estar
amb els meus fills
però quan és
no
i que l'argument
jo que estic a l'administració
i estic veient
moltes reducions de jornada
és perquè com que jo no cobro tant
i el meu home cobra més
llavors
sense el meu
ja hi podem passar
i això implica
que després
a la llarga
aquella carrera professional
d'aquella persona
també ressenti
sí però ara
deixa'm que sigui una mica
avia no cebolleta
que aquest títol
l'ostentes tu
nani
sinó allò de dir
escolta
cadascú a casa seva
sap lo seu
i probablement
insistim
estadístiques
estudis
però jo
com la Lourdes
i com molta altra gent
soc optimista
i crec que
hi ha generacions
que realment
estan començant
a fer un camí molt positiu
on realment
a nivell particular
deixem estudis
i estadístiques
la paritat
comença a donar-se
a les cases
però és que
a veure
ara me dejas sacar
la vuela cebolleta
tiene que salir
no m'esfaltaria
por alusiones
teléfono de aludidors
sí
a veure
no et puc dir
que sóc una
una canelleta
però tampoc
sóc una jaia
encara puc dir
l'edat que tinc
i tinc 49 anys
jo
per treure'm
el carnet de conduir
o feia
el servei social
o havia de demanar permís
al meu pare
o al meu marit
o per fer-te el passaport
jo recordo
el carnet de conduir
vaig tenir de fer
el servei social
per poder-me treure
el carnet de conduir
quan tenia 18 anys
i estava fent
una carrera universitària
el servei social
em va tocar
em va tocar
és així
imagina't ara
tu li dius ara això
a una noia de 20 anys
i dius
però què dius
perquè estàs dient
el servei què
i que havies de fer què
hi ha autorització del marit
per absolutament tot
per treure diners del banc
no podies tenir
una cartilla
una llibreta
només al teu nom
i això
sóc jo
vull dir que
tampoc és que estigui
gagant
a veure
aquest toy
con el
Alzheimer
todavía no
l'Operheimer
pot ser
que venim d'un passat
molt dur
per tant
jo crec que
que anem avançant
que han de ser positives
que sí senyora
que no mirem aquest titular
tan horrorós del diari
i pensem
formulem les coses
en positiu
jo vull trencar una llança
a favor de la joventut
més que res
perquè em sembla
que de la taula
sóc la més jove
i puc opinar
el que personalment
estic visquent
a veure
és que bueno
és que començaria
de tot el que heu estat parlant
jo
com que per exemple
respecte al tema
de funcionaris
jo no soc funcionària
treballo per mi
soc autònom
i tot el tema
d'organitzar-me la jornada
doncs
d'aquí 3 mesos
ho explicaré
a veure com m'ho monto
però
actualment
sense criatures
pots combinar-te
i si tens una parella
que t'ajuda a casa
bueno t'ajuda a casa
que fa la part
de la feina de casa
que li toca
no és que t'ajuda
no és que t'ajuda
vull dir
a mi a vegades
que sents allò
és que jo li he fet això
li he estès la roba
li dic perdona'm
la roba segur que n'hi ha vida teva
el terra també el trepitges tu
i els plats també
els embrutes tu
els estàs fent
la part de la feina que et toca
jo l'ajudo
és molt maca
perquè t'això
els homes
la tenen bastant a la boca
a veure
a partir d'una seta d'edat
i les dones
jo tinc molta sort
el meu home m'ajuda
el meu home m'ajuda molt a casa
i dius com què t'ajuda
el meu home fa a casa
la part de feina que li toca
i cada un té el seu sector
jo hi ha coses que sé
que ell no les farà
perquè a veure
alguna vegada
que ha passat una rentadora
doncs a veure
a vegades treus
doncs roba blanca
topos vermells
i coses d'aquestes
però perquè no s'hi fixen
realment
és que no s'hi fixen
no és que no en sàpiguen
és que no s'hi fixen
però jo recordo
que quan em vaig casar
i abans de casar-me
el meu home
no sabia planxar
doncs jo li vaig ensenyar a planxar
i ara planxa la barra de bé
jo no sabia arreglar l'endoll
doncs bueno
em va ensenyar com se feia
i jo puc fer-ho
vull dir que crec
que s'ha de crear
una mica d'independència
per qualsevol de les dues parts
perquè moltes vegades
és allò
ai se fos una bombilla
l'endoll s'ha de canviar
o s'ha de fer alguna feina
de caràcter tècnic
sí que tradicionalment
s'ha atribuït als homes
tradicionalment és l'home
el que fa
jo l'altre dia vaig sentir
m'assembla
que era a la televisió
que hi havia algun taller
ai no sé si el feien a Barcelona
per gent gran
en el qual els homes
els ensenyaven a cuinar
i a les dones
els ensenyaven
a posar
a penjar
a penjar
quadres a la paret
a fer forats amb el taladro
a canviar endolls
a fer feines
que habitualment són dels homes
i els homes allí deien
cuinar
no he cuinat mai
però és que jo estava casat
tot eren gent gran
m'he quedat viudo
i ara he de cuinar
i he d'aprendre a cuinar
vull dir
que tothom crec que és ensenyar
perquè molta gent és allò
ja ho faré jo
anar a comprar
ja ho faré jo
rentar
ja ho faré jo
crec que la dona
també ha après
en molts àmbits
de la vida de la casa
les riendes
i ha dit
no no
aquesta cosa és
que m'ha tocat a mi
igual que el tema dels fills
i jo m'hi trobo
en temes de separacions
que les dones
sempre volen
els fills amb elles
a veure
elles volen
elles volen
no és el jutge
que diu els fills
sinó que elles volen
la custòdia
no no no
la gran discussió
és el tema de la custòdia
i això també sembla
que està
extenent-se molt
el fet que
els pares
ara també reclamen
la custòdia
els pares diuen
jo també sóc
el pare d'aquesta criatura
i tinc tant dret
com té la meva dona
i el nen
el puc
però abans no es reclamava
per part dels homes
i ara sí
l'has notat
i tant que l'he notat
i que quan una dona
li prenen la guàrdia
i custòdia d'un fill
és socialment
molt greu
però molt greu
de cara a la societat
és a dir
que amb la mare
deu ser
què deu haver fet
perquè li prenguin
la custòdia
com si no fos
per mèrits propis
del pare
no és que la mare
sigui dolenta
sinó que
i ara
m'he trobat un cas
d'una persona
que conec
que vaig parlar
amb ella l'altre dia
i em va estar explicant
que li han pres
la guàrdia i custòdia
d'un fill
de 14 mesos
una persona
que és metge
que treballa
que fa guàrdies
vull dir
que és una persona normal
que no està
ni té desequilibris mentals
ni és una drogadicta
ni és una prostituta
ni pega els fills
ni maltracta els fills
és una dona treballadora
ella em va dir
el dia del judici
de les mesures provisionals
la fiscal m'estava retraient a mi
que jo treballava
i que feia guàrdies
i que no podia estar
a les hores
que havia d'estar
amb el meu fill
això és més greu
que allò de posar la rentadora
o qui frega el terra
i el que estic explicant
a mi em va sorprendre
ingratament
i sobretot
perquè la fiscal
que m'explicava
era una dona
i en aquell jutjat
la jutja era una dona
la fiscal era una dona
l'abogada del marit
era una dona
i l'unicòm
era l'abogat de la dona
i el marit evidentment
i en aquella senyora
li han pres
provisionalment
la guàrdia de custòdia
del seu fill
de 14 mesos
perdona l'Urdes
consideraven que
pel seu horari laboral
no podia atendre
en condicions
el seu fill
era aquesta la idea
tot anava per aquí
tot anava per aquí
encara el marit
tenia una empresa
d'atenció al públic
una botiga
el qual vol dir
que tampoc hi podia estar
i que aquell nen
no tindria la mare
la mare del marit
és a dir
l'àvia paterna
la mare també
en tenia d'àvia
vull dir
no ho sé
si no
m'he quedat molt descomposada
jo crec que les injustícies
individuals
quantitat de vegades
o com a mínim que t'assopten
com a usuari
doncs
dels jutjats
a més a més surten molt
perquè per exemple
doncs
la d'aquestes nenes
que han hagut d'encarar-se
doncs
el seu
abusador
que el judicial
sembla que sigui
intocable
i estic tipa
que els jutges
no els puguin tocar
aquest jutge
aquest jutge
és per fer-li fora
de la lluitat
però directament
sempre diuen
compleix la legalitat
una merda
compleix
evidentment que sí
més faltaria
és el que es diu
sempre
compleix
tot s'ajusta
a la llei
jo no sóc jurista
però ara us diré una cosa
jo crec que fet a la llei
també
no fet a la trampa
siguin més
l'adaptació de la llei
és la seva feina
perquè a veure
llegir tothom en sabem
no caldria ser advocat
o jutge
jo crec que n'hi ha
la interpretació
del que està dient
aquest test legal
que és el que un bon jutge
ha de saber
per quins foradets petits
que pugui tenir
se pot entrar
per ser
per actuar de la manera
més justa possible
amb la víctima
no amb l'agressor
perquè a veure
tot això va una mica relacionat
amb aquest tema estrella
que encara hem tapat avui
perquè tothom ens tira
cap enrere
no l'hem tapat
però l'hem obviat
és que no crec
que fem nosaltres
aquí cap aportació
que serveixi de res
però a veure
tu tens una cria
de 6 anys
o de 4 anys
que hi havia una d'aquelles nenes
una de 4
una de 6
i una de 8
una de 4 anys
segons que
no s'ho inventa
és impossible
no ho sap
ni que existeix
si t'ho està dient
és perquè és veritat
és igual
i ni que s'ho inventi
si és una
a veure
si han comès
un delicte amb ella
o un presumpte delicte amb ella
per què has de sometre
en aquesta nena
a un mal tràngol
quina necessitat hi ha
perdoneu
a part el tema
ja no va més aquí
jo m'he trobat amb judicis
de violacions
per exemple
que posen una manpara
però és que aquí no van deixar
posar una manpara
és que
era el que reclamaven
que posessin una manpara
si no deien
que no declarés la nena
molts judicis de violació
amb una manpara
perquè l'agradida
deia
jo amb aquest paio
és que no li vull veure la cara
és que tot el dret
és més altra vegada
imagina't
amb una menor d'edat
i a part
però per què passa això
l'Urdes
perquè hi ha una cosa
que posa la manpara
perquè és una cosa
aquí el problema
és
antecedents abans
aquí hi ha un problema
d'humanitat
i de moral
i de consell superior
del poder judicial
que no sé què fa
a part de ficar-se en política
espera't un moment
doncs mira
considera que tenen
el bé i el mal
a les seves nens
i que el poden repartir
i algú hauria de tocar
però hi ha una cosa
perdoneu
perdona
hi ha una cosa
que a part és molt indignant
i l'altre dia
els passadisos dels jutjats
vaig sentir comentaris
de companys homes
i ho dic perquè eren homes
i eren dos homes
que és que
vaig haver de marxar
perquè vaig dir
tios escolta
el principi de legalitat
el principi de defensa
ho trobo molt bé
però i el dret
d'una nena de 4 anys
que li estàs amargant la vida
que és que
l'han marcat ja
per tota la vida
i la continuaràs marcant més
dic aquest dret
us el passeu per les orelles
perquè en els judicis
amb menors
els temes de menors
quan el menor
no és víctima
protegit
segons què
fins fa 4 dies
no es deixaven veure
els expedients de menors
perquè clar
era un tema de menors
però quan són víctimes
el menor veig que
és igual
no té drets
però és que en principi
moltes vegades
hi ha qui té la sensació
que
els drets
partim de la base
els drets
s'han de respectar
tothom
però s'han de respectar
els drets
dels presumptes
culpables
d'algun delicte
però a vegades
les víctimes
queden com a desemparades
en general
no només menors
no parlem en general
amb un problema afegit
i Holanda
jo conec una psicòloga
que em diu
a vegades
venen
a comentar-me temes
d'abusos
de crius
que el professor
li ha hecho no sé què
o li ha hecho no sé quantos
i venen amb ella
a consultar-li
i diu
jo recomiendo
i és així de clar
que calli
que no lo denuncien
perquè el que és una cosa
un episodi
és una espiral terrible
exacte
a veure
i és normal
a veure
si tu un fill
ha passat per un mal tràngol
i li dius
no no
és que ha de continuar passant
ha d'estar 3 anys
anant remenant la merda
3 com a mínim
ja s'ho farà
3 com a mínim
ja s'ho farà
i què passa
així
així
estem parlant
que el recordatori
de les coses
és una segona vivència
i resulta que tu
quan vas de viatge
te poses unes fotos
i uns escrets
i no sé quant part
després poder-lo recordar
imagineu-vos
en un procés d'aquestos
que la nena pateix
o el nen pateix
abusos
amb una persona
que a més a més
mira jo vull que digui
com que jo estic a favor
de la víctima
i aquestes nens
són les víctimes
ja sé que aquest senyor
és un presumpte
innocent
però mira
és presumpte
però què vols que digui
un professor de karate
amb el que deu ser
doncs físicament
i l'autoritat
i la violència
a veure
per una nena
és un professor
d'un art marcial
és un agravant
que sigui un professor
perquè té l'autoritat
i que t'ensenya
defensar-te
i es va tossar-te
que aquella cria
estigués de cara
a la paret
en un moment determinat
amb una mà posada
al clatell
d'un tio
d'aquestes característiques
no se li pot obrir
és terrible
i els pares
també han de passar
per aquest tràngol
les famílies
realment
deuen passar
una situació traumàtica
però que no s'acaba
entra durant el procés judicial
si és tu un fill
el que ha passat
com el tràngol
jo et diré
denuncia
denuncia
denuncia
si és el meu fill
diria
jo no denuncio
hi ha una cosa
i aprofitant
que tenim
l'alurdès
el tema
d'aquest abús
anadons
que evidentment
està ocupant
i té tota la gent
commocionada
hi ha només un aspecte
que és
l'aspecte
diguem-ne
judicial
s'apunta
que segons
la legislació actual
acumulant
el màxim
de penes possibles
com a molt
però en el millor
dels casos
com a molt
podríem passar
23 anys
a la presó
però només
aquells
que els han enxampat
d'una manera
tan directa
23 perquè afegeixen
altres càrrecs
però clar
després
tota la gent
que ha estat
testimoni
que ha estat còmplice
que ha callat
que ha obviat
la majoria d'aquests
em penso que no els hi passarà res
que ha comprat
i ha venut
i que ha vist
perquè ningú ho sap
a veure
és que el problema
ha estat que tot això
es comercialitza
via internet
i internet
està a veure
a tothom
és que realment
és allò
hi ha pares
que regalen als fills
l'ordinador
els hi col·loquen
l'ADCL
i els hi diuen
apachatos
ara a navegar
a navegar
però moltes vegades
jo penso
no saps tu
el teu fill
el que és capaç de fer
i ho veus
amb crius
de dants joves
hi ha molts programes
de control
que pots controlar
perfectament
on entren
i on no entren
ho diuen ara
que és incontrolable
és incontrolable
el veure
el veure
el sapiguer
qui entra a una plana
i no entra
aquest és un altre tema
el d'internet
però hi ha altres persones
que tenen la constància
que saben que han participat
directe o indirectament
que són amics coneguts
alguns d'ells
ja havien estat investigats
per aquests mateixos delictes
i aquestes persones
segons juristes
els quals han estat consultats
pels mitjans de comunicació
diuen que
home
la legislació
és la que és
i moltes vegades
la legislació
és allò de la realitat
i la ficció
que supera una o l'altra
la legislació
no té previstes
determinades situacions
perquè clar
deu ser tan impensable
jo crec una cosa
la pena màxima
a Espanya
no és mai suficient
per determinats delictes
com els delictes
del terrorisme
delictes com aquests
menors
que fins i tot
el ministre de l'Interior
ha dit que
sent jutge
mai de la vida
ha vist una barbaritat
tan gran com aquesta
una persona que
jo no sé si ho hauria dit
això ja ho trobo un error
està provocant
que la gent vulgui veure
aquestes imatges
que una persona com ell
no les ha vist mai
com dimonis deuen ser
jo les vull veure
jo pensava
què devia haver
en aquestes imatges
què vols que et digui
no cal que ho digui
tothom s'imagina
que han de ser durosos
no cal que ell digui
jo n'he vist mai una cosa així
jo crec que
a veure
jo no sé si ha estat
un encerro
ha estat una errada
jo mai a la vida
mai a la vida
mai a la vida
i crec que moltíssima gent
i mira't naltros
per exemple aquí
que aquest tema
ha sortit a l'últim
i perquè
t'afereix a tanta sensibilitat
jo mai a la vida
voldria veure
unes imatges
d'aquest tipus
el que passa
és que crec que la gent
ha de ser conscient
de la gravetat
d'aquests casos
no cal veure imatges
el pensament
cada cop que
pensem en això
jo crec que ens ho realitzem
però no cal veure imatges
és que jo no les volia mai
és a dir
és que mai me dirien
l'has de veure
amb un judici
amb una prova
i no seria
ni testimoni
ni de res
el ministre de l'interior
el ministre de justícia
qui era?
de justícia
de l'interior
que ell personalment
digués
o comentés a casa
o comentés amb els amics
és que és horrorós
jo no he vist mai una cosa així
però en públic
jo no sé si era
pel nivell de les notícies
jo no crec
que ho fes
respecte a les imatges
sinó respecte
purament els fets
jo crec que ha estat un rampell
no com a ministre
sinó com a una persona
que s'ha quedat així
però jo no crec que això
t'aixequi el morbo
precisament t'ajuda més
a no veure'ls
jo crec que t'ajuda més
a no veure'ls
ara jo crec que tot el que puguis ser
per conscienciar
que les penes
han de ser més grans
són les 10
són les 10 del matí
les notícies
deixem pendents
i altres temes
per properes tertulies
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
bon dia
a no veure'ls
a no veure'ls
a no veure'ls