Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
altres anys han sigut el càncer i altres coses que afectin
a la salut mundial, dels grans impactes mundials.
I busca un lema que una mica és on vol fer èmfasi sobre aquest dia.
El lema d'enguany diu cada mare i cada nen comptaran.
Jo crec que per primera vegada, o almenys tinc aquesta sensació,
en els lemes de l'Organització Mundial de la Salut,
així com parlar de la mortalitat infantil,
és un tema que se n'ha parlat altres vegades,
en aquesta vegada fa dos èmfasis.
Parla de la mare i parla del nadó, o parla del nen.
Llavors el lema és conjunt, és parlar de què ens està passant amb les dones,
què passa amb les dones, tot el procés de l'embaràs
i de la infantesa, del manteniment del criu,
i què passa amb el nadó i què passa amb aquesta infantesa,
on realment les xifres, tant de mortalitat de les dones
com de mortalitat dels nadons, són espectaculars.
I si anem a parlar no només de la mortalitat,
sinó de totes les expectatives posteriors, doncs encara més.
I el que s'està intentant, jo crec que això,
aquest doble missatge, des dels nivells més bàsics,
on el que es produeix són per mala assistència o per nula assistència,
la mort, fins als nivells més evolucionats,
com podrien ser, o més econòmicament evolucionats, parlem-ho així,
com serien els nostres, també es podria aplicar des del punt de vista
de la protecció i de la conciliació de la vida familiar i professional,
i de la protecció de la mare, i protecció de l'embaràs,
i protecció del temps, i a partir d'aquí podem parlar de lactància
i de tots aquests mecanismes de protecció que hi ha.
En el fons el missatge és tan vàlid per a casa nostra,
des del punt de vista que podem seguir fent i podem seguir millorant
a casa nostra aquesta realitat que avui és,
per protegir la mare i per protegir l'infant,
però si anem a buscar, des del punt de vista de les prioritats,
les que són més catastròfiques,
doncs òbviament hem de parlar d'altres entorns del món,
Àsia, Àfrica, Sud-amèrica, les borses de pobresa,
on donen com a resultat una xifra de 10,6 milions de morts de nens cada any.
Això és l'equivalent de 30.000 cada dia,
o realment és tan esgarrifós com pensar que per cada mort de tràfic
mor una dona, aproximadament, i 20 nens.
O sigui, es moren 20 nens i una dona per un part i una maternitat
equivalents a cada accident de tràfic que tenim.
Estem parlant de nens, nenes i dones
que moren per causes directament derivades de la pobresa i de la misèria.
Bé, jo diria que sí, tot.
O sigui, la mort està provocada perquè una cosa
que hauria de ser la capacitat de supervivència de l'espècie,
nosaltres, si no hi ha una generació posterior,
el món s'acaba, com diu la frase periodística,
i, per tant, aquest miracle que és la capacitat de supervivència,
per què no hi ha condicions socioeconòmiques,
i quan dic socioeconòmiques vol dir econòmiques i socials.
Econòmiques, des del punt de vista de la pobresa,
amb tot el que això comporta,
i socials des del punt de vista de moltes coses,
que fins i tot podrien començar per la desprotecció d'aquesta dona,
fins i tot amb cultures religioses que comporten aquesta desprotecció,
i que, evidentment, jo crec que avui no tenen cap legitimitat.
I totes aquestes condicions socials i les econòmiques
aporten aquesta realitat, que no és permissible en el segle XXI.
Parlem de les causes mèdiques,
per això estem en un espai de salut,
parlem de les causes mèdiques que provoquen
aquestes xifres realment extraordinàries,
espectaculars en el sentit més negatiu de la paraula.
Quines són aquestes causes en general?
Bàsicament, més que problemes de salut,
el principal seria la desnutrició que hi ha en aquests nens,
que molts venen determinats ja pel baix pes que tenen al néixer.
Això ja fa que el nen tingui de 3 a 4 vegades més possibilitats
d'enmalaltir o de morir que un nen que neix amb el seu pes adequat.
Quins serien els pesos quan diem un pes molt baix a l'hora de néixer?
Per sota de dos quilos i mig hi ha quasi un 20% de nens
en aquests països amb vies de desenvolupament
que no arriben a fer aquest pes.
Quan la mitjana a casa nostra, quina és?
Tres, tres quilets.
Una diferència important.
Ja neixen, doncs, amb unes defenses que diem popularment molt baixes.
Sí.
Això bàsicament està ja determinat per la malnutrició que té la mare
i a vegades pensem que simplement donant algun complement,
un suplement nutricional a la mare,
molts d'aquests naixements de baix pes es podrien evitar.
També tractant les infeccions que pateix la mare en aquestes zones,
la sida, la tuberculosi, peludisme, malalties de paràsits
i, bueno, la malnutrició infantil també.
A vegades, principalment, la causa mateixa pot ser el desconeixement, no?
Una mare que sempre avisa els nens que hi ha al voltant seu que són així,
a vegades ni és conscient que el seu fill està desnutrit.
Aquest seria un primer pas.
I, bueno, s'hauria de fer un...
des de la base un ensenyament...
Clar, aquestes dones tampoc no tenen formació
en quant al que són mesures mínimes, sanitàries i higièniques
per atendre el seu fill.
Hi ha prou fan, no?, de poder tirar endavant l'embaràs
que, evidentment, en aquestes circumstàncies
es desenvolupa sense cap mena de control ni de sèpsia.
Imagino que també l'índex de mortalitat en neix a les criatures
i l'índex de mortalitat de les mares també deu ser elevat, no?,
en tot aquest context.
també es deu donar, no?
Sí, hi ha un percentatge molt important
que és el que en diem nosaltres la mort neonatal
del moment de néixer, no?
O sigui, el part, perquè ens entenguem.
Dins de les causes de la mort del part
n'hi ha una que són fins i tot parts prematurs,
o sigui, abans de termini.
Amb la qual cosa això que explicava la doctora Ferrer
encara és pitjor, perquè si aquí també és clar,
lògicament, no arribar a l'edat gestacional
de termini, que és quan el fetus es madur
i el nen té moltes més possibilitats de supervivència
en tots els aspectes, ja és un risc en qualsevol cultura.
Si al damunt es dona que aquest nadó neix abans de termini,
té poc pes, ja només per néixer abans de termini,
se li afegeix que el seu desenvolupament ja és feble,
doncs encara més,
llavors el 28% de les causes són per parts prematurs.
Aquests parts prematurs, en molts casos,
doncs clar, la situació del part,
si en general ja és en molts llocs sense aquesta sèpsia
que vostè parlava, sense un quiròfan de parts
i una zona ben controlada,
tenim que el 26% de les morts neonatals
són per infeccions greus,
l'altre 23%, que seria,
entre un i l'altre farien el 50%,
són per asfíxi en el moment del part,
per tant, un part mal portat.
Un part que aquí no tindria res de particular, no?
I la resta serien per altres tipus d'infeccions,
com el simple tètanos, no?
El tètanos neonatal.
Aquest seria el gran conjunt de les patologies
en el moment del part, no?
En els que es moren en menys de 5 anys,
o sigui, des d'aquest neonatal a 5 anys,
tindríem que el 37%
són conseqüències d'aquestes causes neonatals,
que hi ha hagut patiment, que han quedat en mal estat,
que hi ha hagut problemes,
i que el 37% són per causes neonatals.
El 19%, malalties de les infeccions respiratòries,
i després entrem en un...
i el 17% per malalties diarreiques.
Llavors entrem en un reguitzell
d'allò que havia dit abans la doctora,
peludisme i tot un altre de malalties.
Tenim dades de la incidència que té el SIDA
en la mortalitat infantil en aquest moment?
Sí, el SIDA, dels 0 als 5 anys,
el 3%.
El 3% és el SIDA.
Crec que el SIDA en aquest cas
és més preocupant el contagi
que no pas que es moren en aquest espai de temps del SIDA,
perquè el SIDA en el desenvolupament posterior
acabarà matant-lo igualment en aquest país.
Desenvolupant les malalties
que més provoquen molt de patiment en aquestes persones
que no tenen mitjans per apaivagar els efectes.
i que avui nosaltres,
en la nostra cultura,
en les nostres possibilitats
d'evitar la transmissibilitat del SIDA,
ho podem fer.
Des del punt de vista que coneixem coneixedors
de la mare que és portadora,
des de com se fa el part
fins a quina profilaxi es pot donar,
doncs podem pràcticament assegurar la no transmissibilitat.
Clar, en aquest sentit,
el contagi de malalties com ara la SIDA
o altres malalties venèries
que també tenen presència
i els embarassos,
que la no utilització del preservatiu
fa més a més que els embarassos
es desenvolupin un darrere l'altre.
No hi ha cap mena de planificació familiar, evidentment,
i tenint en compte que l'OMS enguany
posa l'accent en la criatura,
però també en la mare,
això també repercuteix molt negativament en tot això.
Sí, que la mare entre un embaràs
i l'altre ha de tenir la possibilitat de recuperar-se
i això, si els intervals són molt curts,
no és probable.
Una de les coses que es podria fer
seria promoure l'alletament matern,
que tot que sabem que no és un mitjà segur
d'habitació d'embaràs,
algú protegeix.
I també que tinguin un accés
a una planificació familiar adequada.
En quant a prevenció de malalties,
campanyes de vacunació, tot plegat,
és una...
Sí.
Una altra de les patologies prevalents,
com hem vist,
és la diarrea,
que això es podria evitar molt
la mortalitat infantil,
simplement fent arribar als nens
una solució de rehidratació oral,
que ja està promoguda per l'OMS
i, de fet,
es reparteix milions cada dia
de sobrets que porten una mica de sal,
sucre i bicarbonat.
I simplement amb això
es podria evitar,
bé,
fins a un 50-60%
de mortalitat infantil.
El que passa és que això
tampoc pot arribar a tots els nens,
que les condicions per trobar aigua saludable
potable ja és difícil
i, bé,
els nens estan molt exposats
a patir diarrees
perquè hi ha mala manipulació
dels aliments,
de les aigües,
no hi ha refrigeració,
els aliments que poden arribar a menjar
tampoc estan en les condicions adequades
i, darrerament,
bé,
ja fa uns quants anys
s'està fent molt de recolzament
a la lactància materna,
però sabem que fa uns anys,
parlem de 30 o 40 anys,
es promovia molt
la lactància artificial
en aquestes dones.
Si s'estaven introduint
llets artificials gratuïtament,
a més a més,
que és una mica perversa això,
no?,
i després que aquestes dones
no podien comprar-la.
A més,
això,
doncs,
estava preparat
sense mesures d'esterilització,
com era cara,
la diluïen
i al final
el que donaven
era aigua contaminada
amb una miqueta de pols
i, bé,
simplement
amb el reforçament
de la lactància materna
s'han habitat
i hi ha moltes morts
en aquests països.
Es treballa específicament
en programes,
malgrat les dificultats
perquè les dones
assumeixin
la lactància materna
i, evidentment,
que puguin trobar
algun camí
per alimentar-se,
no?,
perquè, si no,
clar,
després tampoc
no es pot fer
una lactància materna
en condicions
si la dona
no està ben alimentada.
Sí,
de totes maneres,
això que diem aquí
les mares,
a vegades,
jo no li dono el pit
perquè la meva llet
no serà bona,
s'han fet molts estudis,
inclús en persones
desnutrides,
hi ha algun dèficit
en la llet materna,
però és l'aliment
més complet
que poden prendre
aquestes criatures
de totes maneres.
Campanya al Tassamón
i en aquest sentit
també se'n fa molta
campanya
de l'alletament materna
aquí,
no?
Sí, sí.
És difícil,
també, aquí,
per les circumstàncies
que comentava també
el doctor Atzarà,
aquesta conciliació...
Aquí entrem
en aquesta segona part
que dèiem
a la introducció,
que el lema
de l'OMS d'enguany,
jo crec que
amb totes les escales
de gravetat
o de prioritat,
també és viu
aquí,
a casa nostra,
no?
Si el simple
refredat
i aquestes coses
pel nostre infant,
doncs,
allà també en matern
té un cert
gran valor
de protecció
perquè allà
també hi ha
els anticossos
que la mare té
i que, per tant,
els transmet
i que aquest
nadó
té una ajuda
des del punt
de vista
de la defensa
contra les infeccions.
Això
segurament
li és per la subsistència
de vida o mort
en el tercer món
i aquí,
doncs,
li és per ser,
tindre un estat
de salut
molt millor,
a més dels elements
nutrients.
Ara això passa
per la protecció
de la mare.
Aquí,
aquí en el tercer món,
segur que si aquí
la seva reflexió
anava
que aquí també
és difícil,
doncs,
traslladem-se
en el tercer món
on,
en moltes
d'aquestes cultures,
la dona
acaba sent
l'element productiu,
que l'home
no treballa.
La dona sosté
l'economia familiar
i la supervivència.
La productivitat
de la casa
i del treball
i de l'economia domèstica
acaba recaient
sobre la dona.
Si aquesta persona
que necessita això
perquè hi ha
altres fills
i hi ha el marit
i hi ha
a vegades
tot un...
I parents,
també,
són famílies
molt extenses.
Com s'acabgira
aquesta cultura
a intentar
prevenir
el que estem dient,
que hi ha
un tàndem
que ha de ser
indissoluble
que és la protecció
de la mare
i el fill.
Sense aquest tàndem
que no el podem
deslligar,
protegir el nadó
i l'infant
vol dir
protegir la mare,
no anirem bé.
Aquí,
amb totes les mesures
que es puguin
anar avançant,
culturals
i des del punt
de vista social
i des del punt
de vista econòmic,
que la consideració
de la vida familiar
i la vida
i la maternitat,
des de familiar
i professional,
des de les avantatges
i els diners
d'ajuda
que encara
en aquest...
al nostre país
estem lluny
de les ajudes
que reben
altres països europeus,
doncs es queixem
que no tenim
la natalitat
que tenen
altres països,
però,
clar,
les aportacions
que fa
l'Estat
a l'economia domèstica
perquè aquesta mare
pugui fer
una reducció
de jornada
i que pugui
complementar
amb aquesta reducció
de jornada
l'economia familiar,
no estan
en aquestes ajudes.
Per tant,
crec que l'OMS
el que llença,
perquè l'OMS
a més de ser
de la salut,
té un gran
missatge
social
que complementari
amb tot això
per el diguem
que hem dit abans,
és vàlid
a casa nostra
des d'aquesta perspectiva.
Ho és
en el tercer món
i li dic una dada,
s'estima
que tots els,
de totes aquestes morts
que deiem
per malaltia,
per part,
no sé què,
n'hi ha un milió
d'aquestos
que és directament
proporcional
a la mort de la mare.
I com molt la mare
aquella criatura
queda abandonada.
I també hi ha
un percentatge
de quasi 5 milions
de malalties
d'aterior
que poden acabar
amb mort
directament relacionades
també
amb malaltia
de la mare.
O sigui,
estaríem parlant
d'aquells 11 milions
de morts,
5,
els relacionem
directament
amb que la mare
ha malaltit
durant aquest procés
del postpart
i dels primers anys
i que un és directament
proporcional
a la mort de la mare.
Mort la mare
amb el criu.
Clar,
l'OMS aporta
moltes xifres,
analitza les causes
que provoquen
aquesta situació
realment
completament
irracional.
que les solucions
ja estan
ja estan
en mans
d'altres àmbits
i altres instàncies.
Sí,
però jo crec
que la nostra obligació
és enviar
no només
un sol missatge.
Nosaltres
hem aconseguit,
la doctora
abans
parlava
d'una xifra,
m'he impactat
abans
venint
d'allò
que
totes aquestes dades
serien equivalents
abans del segle XIX,
no?
Deies això,
venint.
Sí,
que la mortalitat
per exemple
als Estats Units
a principis
del segle XIX
era més baixa
inclús
que ara
és la mortalitat
als països
subdesarrollats.
Això que ara
hi ha vacunes,
tenim antibiòtics,
o sigui que
tenim de tot
per poder fer front
a moltes
d'aquestes malalties
que acaben
amb la vida
dels nens
i el fet és que
no els hi arriba
per problemes
socioeconòmics,
polítics
o d'altra mena.
Que menys
que com a mínim
un dia,
no?
Que conjuntament
i arreu
de tota la comunitat
internacional,
doncs com a mínim
com a mínim
es dediquin
uns minuts
els mitjans
a fer aquell recordatori.
Jo he estat content
que la lema d'enguany,
mira,
altres vegades
que no m'ho paràs
tant compte,
quan parlen del tabac
i qui o allà
i els diners
i això,
allò altre,
però que la lema d'enguany
tingui aquesta doble vessant
i que analitzi
la causa-efecta
que a vegades
no només amb ecúmenes
no ho aclarirem tot,
que és molt important,
eh?
Tot el nostre avenç
ha estat amb la prevenció.
Aporta una manera
d'entendre la vida, no?
Exactament.
Més que una campanya puntual.
El nen sense la mare
no podem parlar-ho,
o sigui,
s'ha acabat.
La patologia
de tot aquest conflicte,
d'aquests 11 milions de morts
i després a la nostra societat
no hi ha la mort,
perquè això ja és una brutalitat,
sinó totes les...
a petites altres incidències,
malaltia,
el desenvolupament
psíquic.
Pensi vostè
que els primers anys de vida
i sota dels primers mesos de vida
hi ha un període de temps
on tot el desenvolupament neuronal
del criu
està allí.
L'estimulació d'aquest nadó,
l'estimulació d'aquest infant,
el sentir-se estimulat sobretot,
acollit,
ben...
Protegit.
Protegit, etcètera, etcètera,
serà la base
perquè després
el seu nivell intel·lectual,
el seu nivell del coneixement,
la seva riquesa...
la seva riquesa cognitiva
està basat,
està fonamentat aquí.
Si volem un futur millor
des del punt de vista
que l'actiu
que són les persones
sigui millor
o contemplem això així
o no ho serà.
I aquí a la nostra societat,
a l'entorn més immediat,
el repte és aquest,
precisament aquesta atenció emocional
més que material
que la tenen resolta,
no?,
probablement als nadons.
Sí.
L'atenció més emocional,
més de contacte,
més d'atenció directa
de la mare, no?
Sí,
el programa del nençà,
no?
Nosaltres tenim un programa...
Aquí ara
és un pas més
de la medicina
que és
la medicina preventiva.
Hi ha la malaltia,
i hi ha la malaltia aguda
que l'has de tractar,
però si pots anticipar
la malaltia,
tant en programes
de detecció precoç,
com en vacunació,
com en les revisions periòdiques
del nençà,
tenim molt la guanyat.
En aquest sentit,
tornant al tema
de l'alletament,
comença a ser un repte important,
no?,
pels pediatres,
sobretot el tema
de l'alletament matern.
Home,
la veritat és que
en els darrers anys
hi ha hagut
una recuperació
de la bona fama,
entre cometes,
de la lactància materna.
Hi ha molts programes,
la gent que a vegades
està més mentalitzada.
En principi,
les dones
sempre estan disposades,
no?,
a tirar endavant,
però sempre hi ha
aquelles petites dificultats
que fan el que se sentin
una miqueta incapaces.
A vegades...
La voluntat hi és,
generalment.
Sí,
hi ha la voluntat,
però després a vegades
hi ha la inseguretat,
hi ha els dubtes
que entren
que necessiten
molt recolzament,
molta informació,
sobretot,
i saber que això
és el millor
que poden fer
pel seu fill.
Alguna cosa més?
Moltes, eh?
Podríem ser
sobre aquesta qüestió.
Avui la vigília
d'aquesta comemoració,
digues, digues, Montse.
No,
és que sembla
que tampoc estem fent res
i que l'OMS
realment
fa grans esforços,
per exemple,
perquè les vacunes
puguin arribar a tot arreu
i, bueno,
hi ha una campanya
impressionant
per poder vacunar
tots els nens.
De fet,
en l'actualitat
quedarien
en el món
potser un 20%
de nens
als que és impossible
que arribi la vacuna.
Ja no perquè
el metge
no vagi allà,
sinó,
precisament,
els pares
a vegades
són poc conscients
dels beneficis
que pot
portar
aquesta prevenció.
Després,
no és només
que es fabriquin
vacunes,
sinó que
han de conservar
una cadena de fred
que a vegades
quan arriba el lloc
ja no està
en condicions
d'administrar-la.
es necessiten
xeringues,
agulles estèrils
que a vegades
tampoc tenen
aquesta disponibilitat
i de vegades
no es pot arribar
en tots els llocs
o no és tan fàcil
que la gent
pugui arribar
als centres
de salut
on es pot
administrar
aquestes vacunes.
l'esforç
i és
el que passa
és que
necessiten
molts mitjans
que...
No es mira
tota aquesta problemàtica
amb indiferència
sobretot
des de determinats
col·lectius
i determinades
institucions.
Només falta
que se n'afegeixin
unes altres
les que en definitiva
podríem donar
la solució
més definitiva.
Però en fi,
la nostra obligació
i no només obligació
sinó que desig
és continuar
parlant
i posant
en evidència
sempre aquestes qüestions
que no són agradables
que és molt més bonic
que parlar d'altres coses
però és que és necessari
i és imprescindible
un dia a un dia
doncs si és el dia
de demà
que ha triat l'OMS
per parlar-ne
del Dia Mundial
de la Salut
com el dia
de protegir
el nen
la nena
amb la seva mare
doncs caldrà fer-ho
i demà
esperem que siguin
molts mitjans
els que s'assumin
aquesta commemoració.
Gràcies
per venir una setmana més
doctor Joan Mariat Zerà
molt bon dia
doctora Montse Ferrer
pediatra
moltíssimes gràcies
fins la propera
adeu-siau