Sintonia de Tertúlia.
Podem començar parlant del carrer Comte.
Ara feia dies que no parlàvem amb el temps de la tertúlia d'aquest tema,
però avui la premsa tarragonina i també els informatius de Tarragona Ràdio
ens han fet ressò de la falta d'acord entre l'Ajuntament de Tarragona
que està negociant amb un propietari, concretament els edificis,
els números 5 i 7 del carrer Comte, que s'han d'enderrocar.
Hi ha una falta d'acord econòmic i ahir el portaveu de l'equip de govern,
en Joan Areggio venia a dir que aquest propietari es vol aprofitar de la situació
per treure un benefici econòmic i que aquesta actitud no serà admesa
pel govern municipal que està negociant aquesta qüestió.
Recordem que a més hi ha una parella de persones, de totes les que van ser desallotjades
ara fa quatre mesos, que està pendent justament dels acords
amb aquest propietari dels números 5 i 7 del carrer Comte.
Són edificis que, insistim, s'haurien d'enderrocar.
Però falta acord econòmic i sembla que les dues parts no es posen d'acord.
Manel, com ho veus? Abans que parlin els residus.
Són ells els que deuen tenir la informació, no?
Però si a priori què et sembla?
A mi em sembla que es té que arribar en un acord.
Això sempre és bo i positiu, no?
El que passa és que cal veure quins són els paràmetres d'aquest acord.
Què és el que pretén una part i què és el que pretén l'altra.
Això és el que jo ignoro.
Jo, per exemple, avui he vist a la premsa que hi ha una fotografia
amb una pancarta que deu fer referència a aquest tema, no?
D'aquest propietari que ara s'ha fet esment.
El propietari té una pancarta, diu,
Aregio, cumple el que firmaste, no seas tramposo.
Normalment, a base de pancartes, no s'arreglen les coses, no?
Galvanitzar l'opinió pública mitjançant aquest caire de coses
no sé si és una solució.
Ara bé, jo crec que això es té que fer a base de sentar-se en una taula,
discutir, negociar i arribar en un acord.
I si no s'arriba a un acord, doncs hi ha els camins legals,
que són els que es tenen que acudir
i que llavors el tribunal o el jutjat resolgui.
Això és el que jo m'acabem, crec.
Molt bé. I les altres opinions? Lluís?
Jo crec que m'adereixo a l'opinió que aquí s'ha manifestat.
El carrer del Comte va tenir un moment puntual greu,
que va ser quan un seguit de ciutadans es veien privats del seu domicili,
almenys de seguretat a l'estat del seu domicili.
Bé, aquesta crisi es va afrontar,
es va afrontar jo crec que de manera satisfactòria,
tant l'equip de govern municipal com els grups de l'oposició.
hi vam dedicar temps i esforços
i en definitiva es va garantir
que aquelles persones no quedessin desassistides,
en cap moment van estar desassistides
i de seguida se'ls va facilitar allotjament
i després s'han fet grans esforços
per resoldre el problema puntual que es plantejava.
Que ara, davant d'això, hi hagi diferències de criteri,
em sembla que és absolutament normal
i s'ha d'entrar en una via de resolució del conflicte
que ja no té la pressió aquella
que hi ha unes persones en una situació d'excepcionalitat.
Bé, la veritat és que jo desconeixia la fancarta que s'ha posat
i crec que si ha sigut la persona en qüestió com crec,
de veritat és que sempre havia pensat
que era un senyor aprofitat,
però ara penso que encara que és més, no?
I ho dic en totes les paraules
perquè aquest senyor, la primera persona
a la que va parlar va ser amb mi, no?
I recordo que se li van proposar mil maneres diferents d'arribar a un acord,
cosa que a l'inici havia arribat a un acord amb el propietari restant de l'edifici.
Sí, perquè recordem, perdoni, que la propietat de l'edifici està entre dues persones, no?
Entre dues persones, o sigui, la resta...
Ahir n'hi ha un senyor que té la resta de l'edifici
i aquest senyor té un pis.
La proposta del senyor, que ja havia fet una demanda de...
havia demanat una llicència d'obres
per fer millores dins de l'edifici,
però que realment no se l'havia concedit aquella llicència
perquè realment aquella casa comportava molt de perill
a banda que passés el tema del carrer del Comte,
per això no se l'havia donat la llicència
i s'estava mirant si al final era una ruïna o no era una ruïna.
I aquest senyor semblava que havia arribat amb un acord
amb el propietari de la resta de l'edifici.
Per tant, nosaltres el que estàvem buscant en aquell moment
era un espai alternatiu
que a través del conseller Milà i del Jordi Navarro
havien dit que no hi havia cap problema
per donar-li una vivenda dos anys fins que estigués feta l'edificació
i nosaltres anàvem per aquest camí.
O sigui, aquest senyor sortiria de casa seva dos anys
i tornaria quan estigués una vivenda totalment nova,
que era l'acord que havia arribat amb el propietari,
totalment nova, sense cap càrrega, de la mateixa manera,
en les condicions que l'havia demanat aquest senyor.
La sorpresa és quan un dia aquest senyor es despenja
amb un llistat impressionant de coses que volia,
que la veritat jo ho vaig dir
i vaig ser la primera que ho vaig rebre.
Segurament que jo des d'expressions socials ho vaig dir
i perdonin si la veritat és que jo que estic acostumada
a tractar molta gent amb moltes necessitats,
en aquest moment li diré el que penso d'aquesta nota,
penso que està intentant vostè aprofitar-se d'una situació.
Va reconèixer davant meu que l'havia tocat la loteria,
paraules textuals d'aquest senyor.
Jo me vaig quedar superparada
i li vaig dir que jo indiscutiblement
no era el portaveu de tot,
perquè jo només era una part, era una simple consellera,
però que si jo tingués de prendre la decisió,
indiscutiblement jo no passaria per aquell llistat de coses
que l'estava demanant,
perquè jo entenia que era un aprofitament
i l'he vaig dir amb ell.
Després han intentat de mantenir compresa amb aquest senyor,
de fer-li la permuta amb una altra vivenda
si no volia la del carrer del Comte.
O sigui, ha intentat arribar a aquest senyor
amb totes les solucions possibles.
Estic parlant d'una permuta d'una altra vivenda
del Servei Municipal de l'Habitatge,
com s'ha fet en la gent gran,
perquè d'alguna manera dos tinguessin...
Aquest senyor no vol absolutament res,
té una demanda feta d'una sèrie de coses
que van més enllà, inclús,
de dir que no m'haurà dos...
Una petita cosa, per exemple, no?
Algú te diu, escolti, m'haig de canviar,
m'haurà de comprar una rentadora,
m'haurà de comprar un frigorífic,
m'haurà de comprar no sé què,
m'haurà de comprar mobles, m'haurà de comprar...
Però escolti, si té vostè els seus,
l'ajudarem, els traslladarem, els passarem...
Ah, no, no, i això no el penso tocar.
Arriba un moment que estem durant totes les facilitats
i aquest senyor no dona absolutament ninguna.
La situació és molt complicada
perquè estem parlant d'un edifici que cau
i aquest senyor diu,
si vostès no m'adonen el que jo demano,
doncs m'han de fer el micropilotatge.
Això és llançar diners totalment
perquè realment estem parlant d'un edifici
que micropilotarem
i d'aquí sis mesos algú farà un informe
que dirà aquest de casa cau.
Doncs aquest senyor no vol saber absolutament res,
s'ha posat en una situació molt complicada
perquè està encaixat en el que ell vol
i en la seva demanda i aquí hem acabat
i en la qual és molt difícil d'arribar
a un acord amb aquest senyor.
I davant d'aquesta postura l'Ajuntament creu en vostès
que ha de mantenir-se doncs una administració pública,
en aquest cas és l'Ajuntament.
Ha de mantenir-se en una postura ferma,
per dir-ho d'alguna manera?
La companya de Tartúlia acaba de dir ara una sèrie de coses
per coneixement directe i personal
que almenys jo ignoro, no?
A veure, jo no puc parlar d'aprofitament
perquè no sé quin és aquest aprofitament,
però potser que seria bo si ella vol
que ens expliqués una mica,
a banda de la rentadora i no sé què més,
que ens expliqués quina és aquesta llista de coses
que demana aquest senyor,
que l'opinió pública ho coneixés.
No crec que sigui un secret, no?
No, no, no.
I aleshores, si l'opinió pública sap què és el que passa,
podrà parlar i opinar amb coneixement causal, no?
Però malgrat això, sapiguent-ho,
la posició d'una administració ha de ser...
Si això realment queda fora,
aquestes peticions queda fora de lloc,
és obvi que l'administració no tindria que passar
per aquests temes, no?
Però caldria veure què és el que es peticiona,
què és el que es demana, no?
Perquè si es demana la lluna no se li pot donar, no?
Vull dir, jo, no?
Lluís, vosaltres esteu d'acord amb...
A veure què és el que vol, què és el que passa, no?
Això de la rentadora pot ser anecdòtic, no?
Sí, l'he dit com una cosa...
Per això, per això, vull dir,
a veure què més vol, no?
Vull dir, escolti, miri, vull 100 milions de pessetes,
i diria, bueno, escolti, què diu vostè, no?
Això es quedaria fora de lloc, no?
Lluís.
Sí, a veure, ha garantit el dret elemental i primari a l'habitatge,
i això s'ha garantit en tot moment
el que hi ha aquí és un conflicte d'interessos,
i efectivament haurem de valorar
què demana el ciutadà aquest,
què pot oferir l'Ajuntament,
i arribar a un acord raonable.
L'Ajuntament no pot estar finançant
ni el que sé quin tipus d'operacions,
doncs perquè un senyor decideixi
que això li convé en un moment determinat.
Per altra part, doncs s'ha de conèixer bé
quines són les demandes d'aquesta persona
i intentar arribar a un acord negociat.
És que estem intentant arribar a aquest acord
perquè, miri, la solució,
segurament que el Lluís Valar,
que està a l'Ajuntament,
sap molt bé que n'hi ha,
una solució que és molt clara, no?
I que és que si una casa cau, cau,
ja que hem acabat.
És una cosa d'aquelles que, bueno...
Què vol dir que es podria actuar a la força?
Sí, però que no...
A veure, n'hi ha hagut una sèrie de connotacions
del reglament en qüestió
que no volem de cap manera arribar
a un tema d'aquestos,
que ho podríem fer.
És una cosa d'això, escolti'm,
com gastarem aquí 15 milions de pesetes,
jo parlo en pesetes encara,
per fer un micropilotatge,
que és el que demana aquest senyor
en la seva pancarta posada,
en la seva finestra, no?
Escolti'm, si aquesta casa realment està caient,
si realment hi sota una problemàtica,
com vol vostè que nosaltres
gastem aquí aquests diners, no?
I quina és la compensació?
Escolti'm, doncs que vostè tingui una vivenda
com la que té ara,
que a més és una vivenda que fa molt poc que l'ha comprat,
que a més té la hipoteca,
que se li ha parlat del canvi d'hipoteca,
de subrogar-la,
d'intentar de donar-la una vivenda
en un altre lloc de la ciutat,
ha canviat per un pis fet,
ha anat a veure vivendes del servei de l'habitatge,
però és que abans estic dient
que aquest senyor,
l'oferiment que té del senyor propietari
de la resta de la vivenda,
és que l'acord que el va prendre
en el seu inici verbalment
amb aquest senyor,
amb el senyor Salas,
era que ell volia un pis
en la mateixa alçada
de los mateixos metros
com el que té ara,
i això lo volia de franc,
sense gastar absolutament res.
I ara el senyor diu,
bueno, us ho farem, no?
Estem parlant d'un senyor
que té una vivenda
que té no sé quants anys
aquesta casa,
posem-li 100,
que tindrà més,
i que l'estan dient
que durant dos anys
estarà vivint
amb una vivenda
que no pagarà lloguer,
però que després,
quan passin els dos anys,
tornarà amb una vivenda
a la mateixa alçada,
dels mateixos metros,
totalment nova,
i que no li costarà
absolutament res.
Escoltim,
sempre això,
vostè me diu
que li han de donar,
doncs no sé,
per el traslladu de no sé què,
o perquè si hagi fet malbé
no sé què
dins de la vivenda,
escoltim,
us arribem a un acord.
Ara,
que aquest senyor
faci un llistat
i torno a repetir,
no només del tema
de mobles senceres,
tot,
aquest senyor inclús
té dos fills
que els té al seu càrrec
i aquest senyor
està demanant inclús
que per això
algú li pagui
inclús la guarderia.
Escoltim,
ja li buscarem una guarderia
perquè la tingui
al costat de casa,
o sigui,
facilitat se li han donat
a aquest senyor
de tota mena.
Ara,
aquest senyor
continua amb el seu llistat,
ell diu
què és el que ell pensa,
què és el que li han de donar
i què ell no passarà d'aquí.
Bueno,
en fi,
la veritat és que
és una llàstima
perquè a més
és una mica
un cas,
l'únic cas que queda
allà del càrrec.
S'està negociant
o no hi ha negociació?
Sí, sí, sí,
s'està negociant
encara amb ell,
o sigui,
aquest senyor...
Suposo que el portaveu
de l'equip de govern
ahir va,
en fi,
d'alguna manera dir...
És que en algun moment
arriba un moment
que quan tu tens
una paret davant
i estàs dient
escoltim,
això,
això,
això,
això,
no, no,
això,
no, no, no,
i això vostès,
jo,
clar,
és que és un senyor
amb dues criatures petites
i d'alguna manera
intenta aprofitar
aquesta situació...
Mentre s'està negociant
i esperant-se.
En fi,
doncs deixem-ho aquí
perquè potser
tindrem nous capítols
d'aquest tema,
recordem a més
que el proper divendres
farà quatre mesos
del cas del carrer Comte,
pràcticament ja
tots els veïns
s'han resituat
en una situació
normalitzada,
però ens queda encara
aquest tema
de difícil negociació
entre l'Ajuntament
i aquesta persona.
En fi,
avui hi ha altres notícies
relacionades amb el medi ambient
perquè ahir
el Departament
de Medi Ambient
presentava
una campanya
d'ozó
per controlar
les emissions
d'ozó
a l'atmosfera
de tot Catalunya,
el camp de Terrauna
és un cas
ben concret,
a més volen
des de l'administració
de la Generalitat
que les empreses químiques
aturin determinades
emissions
quan hi hagi
risc de contaminació
per a ozó
i com que a més d'això
la contaminació d'ozó
en bona part
està influenciada
per la climatologia
i la climatologia
precisament
no està ajudant
en res
aquest any
perquè a més
podem tenir
un risc molt gran
d'incendis
doncs en fi
ara s'està negociant
amb l'ECUT
amb l'Associació
Inversarial Química
de Tarragona
que hi hagi
una determinada
que s'aturin
determinades emissions
quan hi hagi
risc
de contaminació
per a ozó
per a ozó
Lluís Valar
com ho valora això?
Creu que s'ha d'actuar
de manera enèrgica
en aquest tema?
Jo crec que sí
que s'ha d'actuar
de manera enèrgica
vejam
el creixement econòmic
el desenvolupament
de la indústria
de la nostra ciutat
no pot estar
enfrontada
amb la salut pública
amb la qualitat de vida
de les persones
i la salut pública
jo crec que
els riscos
que aquí tenim
s'han d'assumir
sense complexes
els hem d'encarar
i hem d'entrar
en un diàleg
en la indústria
a veure com minimitzem
els efectes
que aquesta té
en el sentit
que s'està fent
amb aquesta qüestió
de l'ozó
Lluís
ai perdó
Manel
Tot el que sigui
protegir la persona
l'ésser humà
és bo
per tant
el primer és això
el primer és la gent
els homes
les dones
els nens
les criatures
tothom
el ciutadà
el més
ha de venir
per tant
tot el que sigui
protegir
l'ésser humà
és positiu
si s'han de prendre
mesures especials
d'alguna
de les circumstàncies
climatològiques
i de més
perfecte
perquè repeteixo
el que no pot ser
és que ens enverinin
el que no pot ser
és dir
bueno
és igual
això no ho farem
i anem tirant
i després tal
enfermetats
càncers
problemes respiratoris
d'al·lèrgies
etc
s'ha de controlar molt bé
i tot el que es faci
serenament
per controlar tot això
és positiu
Estem d'acord totalment
jo crec que la salut
és el primer
nosaltres vivint
en una ciutat
que tenim la indústria
i que s'ha de respectar
i que n'hi ha
molts ciutadans
que d'alguna manera
viuen
d'aquesta
activitat
i que per tant
s'ha de respectar
totalment
des de les dues vessants
i jo crec que el diàleg
és el millor
que es pot fer
però és indiscutible
que la salut
és el primer
i per tant
crec que s'ha de respectar
i que s'han d'arribar
a acords
perquè no siguin
molt gravosos
i d'una manera
paulatina
amb la pròpia
ecotè
però indiscutiblement
que siguin beneficiosos
per la salut
de la gent
que ja estem patint
moltes vegades
el lloc
de la ciutat
a veure
la ciutat que tenim
i on vivim
ja la tenim assumit
d'alguna manera
però que assumir
d'alguna manera
el risc
de viure en una ciutat
amb molta indústria
no sigui motiu
d'aixadesa
per part de les empreses
Ahir es deia
des de l'administració
que en un mes
l'últim mes
s'han registrat
al camp de Tarragona
quatre episodis
on s'ha superat
el llindar
de contaminació
per usó
tenim també
com a notícia
que va haver-hi
un problema
ahir a Repsol
en els últims dies
hem tingut
diversos episodis
per males olors
creuen que
totes aquestes notícies
provoquen
en fi
una certa inquietud
entre el ciutadà
de Tarragona
o estem ja tan acostumats
d'alguna manera
amb aquesta convivència
amb la indústria
que
una mica resignats
estem
o sigui
estem jo crec
una mica temerosos
sabem que
potser passen coses
i diuen
bueno
un dia passarà
una desgràcia
tot la gent diu
a veure
es tracta
que òbviament
hi ha riscos
però quan més controlats
estiguin aquests riscos
millor
el que no pot ser
és que passin coses
com per exemple
van passar amb la nuclear
dos l'any passat
i això
bandellós dos
i això s'amagui
i no es digui
i es deixi passar
això és perillosíssim
vull dir
això és el que produeix
la desconfiança
del ciutadà
per tant
del que es tracta
no és de dir
bueno
com que esperem que plogui
i així s'eliminaran
moltes coses
no no
es té que controlar
l'emissió de gasos
es tenen que col·locar
mitjans de control
i es té que fer
tot el que calgui
repeteixo
per protegir la ciutadania
això és bàsic
és que insisteixo
jo crec que la lectura
aquesta ha sigut sempre
no és una lectura d'ara
sinó que jo crec que és una lectura
de tothom
i de sempre
jo crec que el ciutadà
sobretot la gent que vivim
i jo visc a l'altre costat del riu
sí que és veritat
que tenim assumit
uns certs riscos
i que per tant
moltes vegades
quan te parlen d'alguna cosa
dius
doncs sí
però bueno
ja ho tenim assumit
però també és veritat
que per una altra banda
necessitem
i ja no parlo dels ciutadans
sinó de la resta
de persones
que tenim una responsabilitat pública
que realment
han d'anar
que tot això
tingui
un condicionant
que és la seguretat
i quan més millor
jo crec que una de les coses
que va fer
la indústria química
en el seu moment
va ser
obrir les portes
a la gent
perquè pogués veure
realment com funcionava
però no és tant
encara n'hi ha
fases
que s'han de millorar
i que per tant
indiscutiblement
torna a repetir
amb molt de diàleg
i sense
fer-lo d'una manera
crispada
però si és veritat
que s'ha d'anar
a millorar
la salut dels ciutadans
sobretot
jo confio
que els ciutadans
cada cop
siguin més exigents
en aquest aspecte
cosa que
afectarà
tant els poders públics
a l'hora
d'exigir mesures
com a la pròpia indústria
a l'hora
de ser més curosa
amb tot això
i els ciutadans
prou exigents
segons vostè?
jo crec que encara no
que aquí patim una mica
de la síndrome d'Estocolm
perquè és cert
que hi ha molta gent
que depèn
directament o indirectament
d'aquesta indústria
i això fa un cert temor
que si l'exigim massa
pot ser que se'n vagi
jo crec que no és així
perquè
hauríem d'agafar consciència
que no és així
el que les indústries
siguin
menys perilloses
menys tòxiques
i menys contaminants
que emetin menys residus
a la indústria
li interessa
perquè tot això
serà veritir costos
i als ciutadans
ens interessa
perquè això anirà
en benefici
la nostra qualitat de vida
per tant es tracta
de dialogar
per avançar cap
a aquests objectius
i ho deia
assumint-ho
tots sense complexes
hi ha uns problemes
hi ha unes dificultats
en carem-les
per aliviar-les
el que passa és que
tot això també es produeix
a vegades
en moments en què
justament les indústries
per altres raons
que no tenen res a veure
amb temes de medi ambient
i de seguretat
fan declaracions
sobre el seu futur
aquí al camp de Tarragona
en fi
amenaçant
d'alguna manera
en deslocalitzar
aquestes futures inversions
i potser també
la població
això ho rep
amb un cert amor
és a dir
tenim casos
com el de Méser
claríssimament
en què diu
m'aniré
a un altre país
si aquí no em donen
en fi
tot l'ajut
les administracions
per invertir-hi
jo voldria portar aquí
un element
a França
la culpa
que hi hagi deslocalitzacions
s'atribuï sovint
a la jornada
de 35 hores setmanals
bé
aquí no la tenim
i també hi ha
deslocalitzacions
potser afecta
però no és l'element
determinant
de la deslocalització
i sí que
en el cas concret
que s'ha esmentat
hauríem de ser
molt curosos
amb allò que es fa
perquè que vulgui marxar
la indústria
que fabrica els gasos
que inertitzen
és a dir
que donen seguretat
a la indústria química
hauria de ser una cosa
que hauríem de procurar
que no passés
però a vegades
les industries juguen una mica
no?
sí
utilitzen
igual que segurament
el propietari aquest
que comentàvem abans
el que recompta
no?
que descoqlant negocia
tira de la corda
i és lògic
fins a cert punt
capaç que no sé
si a vegades
s'estira molt o no
de la corda
digui
no, però jo comentava
el mateix que el Lluís
jo entenc que
se l'ha de demanar
tota la responsabilitat
de les empreses
de la indústria química
però també és indiscutible
que s'ha de fer
d'una manera
dialogant
no?
no podem sortir un bon dia
doncs dient
no sé què
crec que s'ha de parlar
i totes aquestes coses
l'empresa té la seva
pròpia visió
però és indiscutible
que fins ara
la seva responsabilitat
ha estat
jo crec que bona
dins de la nostra ciutat
i que per tant
han d'apel·lar això
a continuar dialogant
i a continuar arribant
a acords
però que indiscutiblement
aporti cada vegada
més seguretat
a la ciutat
això és indiscutible
i això s'ha d'anar
de totes totes
no podem de cap manera
doncs deixar
que la gent pensi
que les administracions
estan d'alguna manera
deixant córrer
totes aquestes coses
ni molt menys
la salut és el primer
i jo crec que és el que
s'ha de valorar
positivament
sí, sí, d'acord
el que passa és que
em dóna la impressió
potser estic equivocat
però tinc la impressió
mitjans de solució
mitjans de control
fins que no se'ls ha apretat
vull dir
si hi ha hagut una època
en la qual
s'eliminaven gasos
de tot tipus
s'atiraven
productes tòxics
a lo millor
sense filtres
sense mecanismes
de control i tal
però quan llavors
se'n dona compte
l'administració
sigui l'Ajuntament
sigui la Generalitat
sigui qui sigui
i es pressiona
llavors és quan se col·loca
jo crec que el que
tindria que ser
és que no hi hagués
ocultisme
en aquests temes
que el ciutadà
estigués informat
sobretot els barris
que estan més a prop
d'aquests llocs
i que sapiguessin
que tot està controlat
i que si un dia
hi ha un accident
que això hi pot ser
però és que un accident
que sigui imprevisible
vull dir
que sigui
diguem-ne
el que se'n diu
que a vegades
un accident
és inevitable
però no que hi hagi
picardies
de dir
com que ara és de nit
i digui uns veu
bomba
llancem els gasos
no
això sí que no
la veritat és que la gent
que vivim a la zona de Ponell
la veritat és que han notat
moltíssima millora
en el tema de la seguretat
i en el tema de les emissions
i en el tema de la informació
també és veritat
perquè les pròpies entitats veïnals
i a més jo parlo per la meva
i per la de Torrefort
que moltes vegades
han parlat d'aquest tema
la gent del voltant
d'Eicomar
doncs sempre han parlat
d'això
que ells sí que d'alguna manera
ens informen
a nosaltres
de moltes coses
com a entitats veïnals
n'hi ha moltes vegades
una simple trucada
i no es demanen
si volem fer una visita
no fa molt que van fer
precisament una visita
a Repsol
en la qual ells van manifestar
si volien anar
si volien fer una presència
una explicació
i ho fan sense cap mena
de demanda
o sigui
sí que hi ha una relació
d'informació
per part de les empreses
no totes
però si algunes
el que sí trobo
a faltar amb això
i és una autocrítica
per tots
indústria, ciutadans
i les pròpies
les pròpies administracions
públiques
totes en general
és que quan hi ha un episodi
solem doncs
demanar fermesa
i que hi hagi sancions
i d'això
i a mi
m'importaria molt més
que m'expliquin
exactament
què ha passat
això que diem
de la transparència
i què es fa
perquè allò no torni a passar
que no que s'apliquin sancions
i una mica
aquesta actitud
de dins
mirin
ha passat això
i això
i això
per aquestes causes
i hem actuat
sobre aquestes causes
perquè almenys
aquest incident
no es torni a produir
una actitud més pedagògica
exacte
més pedagògica
i més de crítica
dels procediments
per evitar accidents
que solen ser evitables
és cert
perquè és veritat
que moltes empreses
potser
que li posis una sanció
X
un determinat
ja pago la sanció
i ja m'ha acabat
i no s'arregla res
però jo de veritat
crec que portem anys
treballant en aquest tema
i que sempre n'hi haurà coses
per treballar
però és veritat
que s'ha treballat moltíssim
i que s'ha avançat moltíssim
i que l'empresa
la química ha col·laborat
també en aquesta transformació
és indiscutible
Passa una cosa
a veure
molts camins
aquí a Tarragona
parlo als voltants
a vegades
sentim pudor
és a dir
s'ha produït
una mala olor
i la gent truca
al centre d'emergències
a la Guàrdia Urbana
i molts camins
no se sap d'on ha vingut
o sigui
ningú dona raó
d'on ha vingut
aquesta olor
o sigui
això ha passat recentment
en un parell d'ocacions
i a més ho hem comentat
a les tardúlies
llavors
d'algun lloc ve
i moltes vegades
jo crec
que el que la fa
o el que la produeix
ho deu saber
i no ho diu
llavors
això és el que també
produeix una certa
sospita
de que passa alguna cosa
escolti, miri
perdoni
no, perdoni
vull dir
o s'ha produït
un fallo tècnic
que ha generat
aquesta olor
bueno, doncs molt bé
que no passi més olocensió
o posi els mitjans
de correcció
però el que no pot ser
és
hi ha una olor
i ningú sap
però potser aquesta mala olor
tampoc és de la indústria
perquè en els últims episodis
no, acuso la indústria
jo dic
que tota pertorbació
del que respirem
en aquest cas
es tindria que sapigui
hem de tenir les dades
jo dic qui sigui
la veritat és que la indústria
més aquests dies
en fi, ara ho comentàvem
en temes d'inversions
futures
però també
amb el debat
industria-turisme
perquè hi ha un altre tema
ara
s'anomenava fa uns moments
Repsol
tenim el tema
del pantalà de Repsol
de la renovació
de la concessió
aquests dies n'hem parlat
en els informatius
és notícia
pràcticament cada dia
a la premsa
perquè ja saben
els oients
que s'ha de renovar
la concessió del pantalà
que està dins
de les instal·lacions portuaris
i aquí hi ha un debat
amb l'Ajuntament de Vilaseca
però també amb el sector turístic
perquè es queixen
de l'impacte visual
d'en fi
d'aquestes instal·lacions
que recordem
tenen ja 30 anys de vida
però en fi
segurament les coses
també han canviat
de 30 anys
sençà
també és un debat
d'aquells difícils
com fer conviure
una instal·lació bàsica
com aquesta
del pantalà de Repsol
al port de Tarragona
amb l'impacte
que sobretot té
sobretot de cara
a la Pineda
de cara al terme municipal
de Vilaseca
en fi
vostès
què farien
en aquest tema
a veure
per nosaltres
més enllà de Tarragona
jo diria
que el camp de Tarragona
el que s'hauria de preocupar
és per diversificar
la seva economia
i malament
la diversificarem
si hi ha una guerra
entre turisme
i indústria
que no vull entrar
en qui la comença
o qui l'alimenta
però això no és bo
s'ha de procurar
viure harmònicament
i miri
les instal·lacions industrials
jo en soc un defensor
a mi m'interessa moltíssim
l'arqueologia industrial
a mi em sembla
un patrimoni interessant
i a vegades
s'ha de conviure
en determinades coses
i jo
que en el discurs
de la meva organització política
està molt arrelat
allò
de l'impacte visual
jo en soc un crític
perquè impacte visual
en té tota obra nova
i hauríem de discutir molt
si això és una cosa
d'impacte
o un fet
que hem d'assumir
per tant
em sembla
que totes aquestes qüestions
són baralles
que no ajuden gens
a l'economia
del territori
i que haurien de procurar
canalitzar-les
cap a una altra
direcció més positiva
Manel
com ho veus?
a veure
el tema de l'equilibri
és el més difícil
de turisme i indústria
i ara se n'està parlant molt
jo crec
sempre
el que estem dient
no sé si és que estem
si fem volar coloms
o somiem truites
però em sembla
que almenys el desig
dels que estem aquí
que representem
una mínima
sector de la societat
però bueno
crec que el que desitgem
sempre és el que estem
dient reiteradament
s'ha de dialogar
s'ha de negociar
s'han d'establir
les bases
s'han de fer estudis
tècnics
i estic a procurar
no perjudicar
de forma intensa
a cap de les dues parts
és difícil l'equilibri
no impossible
per tant
si no és impossible
s'ha d'aconseguir
jo crec que el conseguirem
a veure
sembla també
que és inevitable
que es tingui
que realitzar
aquesta obra
per necessitats de creixença
o de creixement
sembla que
lògicament
el turisme
té que viure
en aquella zona
de la Pineda
que és el municipi
de Vilaseca
com s'acompaginaran
les dues coses
hi ha tècnics
hi ha professionals
hi ha estudiosos
hi ha
amb aquest camí
és el que hem de seguir
i s'ha de realitzar
de forma
doncs
pactada sempre
estem d'acord
sí
però
és possible
el pantalà
el pantalà
de Repsol
és possible
que hi hagi turistes
a la Pineda
si estem parlant
d'un impacte visual
sí
a veure
ara està passant
una cosa ja
i això ho sé
amb un cert coneixement
causal
cada any
l'autoritat portuària
té que regenerar
col·locant sorra arena
a la platja
a la Pineda
i està pactat
i establert
mitjançant un conveni
amb l'Ajuntament
de Vilaseca
bé, doncs
si això ja s'està fent
amb el que ara ja hi ha
és lògic
que durant tots aquests anys
des que això existeix
ha funcionat
ha funcionat
amb pros i contres
amb petits entrebancs
però ha funcionat
doncs per tant
si ha funcionat
per què no pot funcionar
un sistema
d'ampliació
que comporti
l'equilibri
d'aquesta manera
que estic dient
entre les dues coses
però no és tant ampliació
sinó que
jo no sé si s'ha d'ampliar
en aquest moment
no tinc coneixement
si s'ha d'ampliar
el pantalà
però el que passa
és que
aquest moll
tenia una concessió
30 anys
ara acaba
i s'ha de renovar
amb una
peculiaritat
que ara passarà
a ser propietat pública
de l'autoritat portuària
i aleshores
la nova concessió
no pot ser exactament igual
sinó que ha de ser
una concessió
d'ús sobre
un bé
que és patrimoni públic
i això em sembla
que és interessant
i que dir
que ara
aquest patrimoni públic
que es desmanteli
i això
es faci una altra cosa
a mi em sembla
que és un mal negoci
perquè
s'hauria de buscar
una solució dialogada
i intentar
aquest diàleg
que indústria turisme
i intentar
que l'oferta turística
no s'inventi
paradisos
artificials
Tarragona
és
les seves
restes monumentals
és la platja
és el sol
però és també
la indústria
i hauríem d'explicar
que és aquest conjunt
i el visitant
que ve aquí
a gaudir
de les platges
i tot això
ha de ser conscient
que també està
en una zona industrial
i l'ha de contemplar
com a part del paisatge
que parlaven abans
del tema de la informació
i en aquest moment
la gent que estigui
escoltant la ràdio
que espero que sigui molta
segurament que s'està
fent una pregunta
escoltem
si en aquest moment
s'està dient que no
doncs a tornar
a fer aquest contracte
de seguiment
de l'activitat
que feia fins al pantalant
quina és l'alternativa
perquè no estem parlant
de cap alternativa
en la qual
jo crec que
el que la gent no té
és tota la informació
si això
el disseny sense efecte
què és el que farà
a partir d'ara
com es farà
aquesta mateixa activitat
com arribarà
exactament el mateix
tot això
és el que la gent
al final
la gent que està escoltant
aquest moment
però si al final
no es fa la concessió
això què voldrà dir
la gent no té
aquesta informació
que és del que parlàvem
i jo crec que
tornem a repetir
i crec que estem
en la mateixa línia
que és informació
diàleg
i per suposat
com sempre
la indústria
i el turisme
han de ser coses
que s'han de
compaginar
i que han d'intentar
estan consolidades
a la nostra ciutat
i al nostre entorn
i per tant
han de continuar vivint
i això és el que realment
han de fer
però amb més informació
doncs acabem la tertúlia
puntuals
s'acaba aquesta estona
que hem dedicat
a comentar
com més habitual
cada matí
les notícies
més destacades
de la jornada
avui ho hem fet
amb Maria Lluís Expósito
amb Lluís Valar
i amb Manel Roca
a tots tres
moltes gràcies
que vagi bé
la jornada laboral
i fins la propera tertúlia
adeu-vos que bon dia
bon dia
bon dia
bon dia