.
Temps ja de tertúlia en aquest matí de dimecres a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Avui amb la companyia de la regidora, portaveu del grup d'Esquerra Republicana,
l'Ajuntament, Rosa Maria Rossell. Rosa, bon dia.
Bon dia.
Al seu costat tenim un altre polític, un altre regidor de l'Ajuntament,
de Convergència i Unió, responsable de llicències i serveis públics,
Santi Pallàs. Bon dia, Santi.
Bon dia.
També tenim el degà del Col·legi d'Advocats, Antoni Vives. Bon dia, Antoni.
Déu-vos-guar.
I l'administrador de Finques, Javier Melero. Javier, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb aquests quatre convidats avui repassarem l'actualitat del dia.
La veritat és que avui el fiscal en cap ocupa, en fi, les primeres pàgines dels diaris,
les primeres notícies dels informatius de ràdio.
Ahir va presentar el balanç, la memòria de la Fiscalia del 2004.
Hi ha alguns aspectes que jo crec que val la pena comentar.
Un, per exemple, i en plena voràgina informativa pel desmantellament d'una gran xarxa
que es dedica al blanqueig de diners a la Costa del Sol.
Ahir el fiscal en cap, Josep Maria Parra, alertava de la possibilitat que a Tarragona
també hi hagi xarxes dedicades al blanqueig de diners.
En fi, un toc d'alerta que no sé, avui que tenim el degà del Col·legi d'Advocats,
si n'hi ha per tant o no, i no li estic dient amb això que és de dir que...
No tinc cap relació amb la màfia ni de ningú a temes d'aquest tipus.
Però com que és un tema molt judicial...
Com que és un tema molt judicial de tots molts.
La meva opinió...
Però hi ha molts advocats que sí, eh?
A veure, jo penso que hi ha advocats, com hi ha de tot, hi ha advocats bons, advocats dolents.
Jo, ara que parlem dels advocats, amb el tema del senyor del Valle, jo el desconec, desconec el que ha fet.
El senyor del Valle és el despatx d'advocats de Marbella, on sembla que al voltant de tot això hi havia aquesta xarxa.
Jo només demano dues coses.
Una, que respecti el principi de pronunció d'innocència, que no es faci un judici paral·lel.
I dos, si realment és culpable, que el condenin.
I a més amb una condena ejemplaritzant.
Entenc que aquest senyor no és mostra ni representació de la professió d'advocat.
És un senyor que accidentalment s'ha dedicat a això, que ha delinquit, que el que estigui.
Ara, també demano que no se li faci un judici paral·lel i que no se'l jutgi abans, d'hora.
No sé el que ha fet.
Amb el tema de Tarragona.
Home, no ho sé, jo penso que el fiscal deu tindre els seus indicis quan fa aquesta manifestació.
Però a mi em preocupa que es facin aquestes manifestacions.
Em preocupa com a ciutadà.
Perquè és dolent que es parli de Tarragona com a seu de les màfies,
quan això és una mera presumpció que té el fiscal.
Realment, si hi ha aquesta presumpció, el lloc on s'ha de manifestar és el jutjat de guàrdia.
I el jutjat de guàrdia i la policia han de fer les investigacions necessàries
i condemnar el que infringeixi la llei.
Estem en un estat de dret.
I realment estem en un estat de dret.
I el que vulnera la llei se'l té a castigar.
O sigui, sigui d'on sigui.
Jo amb això sí que ho tinc molt clar.
Sigi advocat, enginyer, metge, polític, d'on sigui.
I realment, i si mereix una reprovació no penal, sinó ètica,
escolti, també des del punt de vista ecológial també el sancionem.
El que vulnera les normes d'identologia el sancionem,
perquè realment estem, existeixo, en un estat de dret,
hem de defensar la legalitat,
i no es pot vulnerar en cap moment la llei.
Considerem que pot perjudicar una mica la imatge?
O que es pot donar una imatge en fora?
Jo crec que sí.
Mira que la Costa Daurada és un cas similar al de la Costa del Sol,
on segurament hi ha molts ciutadans que sí que tenen aquesta percepció
de Marbella i tot aquell entorn.
Jo crec que podria ser.
I crec que el fiscal, més que parlar de Tarragona,
ciutat, municipi de Tarragona,
està parlant probablement de la costa de Tarragona.
A veure, tenim uns nuclis que jo algunes vegades penso
com poden sobreviure molts dels comerços
que estan oberts a la costa catalana.
Com poden viure?
Botigues.
Hi ha algunes botigues aquí a Tarragona,
que no les penso anomenar,
que estan sempre buides.
D'alguna manera han de viure.
Si tu tens un comerç que sempre està buit,
el tens ple de productes que tenen una certa caducitat
i allà no veus mai res caducant,
no veus mai res florit,
dius, alguna cosa passa, no?
Santi?
No, jo penso que el senyor Parra s'ha precipitat
en aquesta notícia.
També ho entenc,
perquè em sembla que darrere d'això
el fiscal, en cap, el que demana és més recursos, no?
O sigui, per un costat entenc
que doni punts d'alerta
i el que està fent és demanar més recursos
i amb això sí que li donaria la raó.
Penso que estic convençut que necessiten més recursos,
l'administració de l'Estat ha donat més recursos
als fiscals i a tota la parella judicial,
en definitiva, com també és necessari
d'una vegada posar ja fil a l'agulla
en el tema de la ciutat judicial.
Per tant, vull dir,
el que està en joc també és una mica tot el sistema, no?
Estic d'acord amb l'Antoni Vives
en què hem de mantenir sobretot el toct alert
en el sentit que una persona fins que no es demostra el contrari
és innocent i, per tant,
això ho hem de mantenir molt clar,
com també li diria la companya Rosseida,
que el que acaba de dir també,
mentre no es demostra el contrari,
doncs aquests establiments també no tenen cap problema
i si hi ha algun indici,
el que s'ha de fer és denunciar-ho.
Precisament per això no he dit cap nom.
No, però això de dir les coses
i no acabar-les de dir,
jo penso que és fer el mateix que ha fet el senyor Parra, no?
És crear una mala imatge, no?
És crear una mala imatge, no?
Jo penso que...
No ho entén ningú, però bueno.
Jo penso que Tarragona manté una bona imatge,
penso que fins i tot la Costa Daurada
té un turisme familiar des de fa molts anys
i que ens hem mantingut bastant al marge d'aquesta polèmica.
I aquestes afirmacions podrien...
Clar, clar, clar, clar, perquè estem parlant d'un turisme...
Danya aquesta imatge una mica.
Sí, a diferència, ja que ens escolten de Lloret
o a diferència de Marbella,
aquí a la costa nostra,
sigui Tarragona, sigui Altafulla,
sigui Torredemarra,
però sigui Cambril, sigui Salou, la Pineda,
doncs estem en una situació de turisme familiar, no?
Vull dir, volem famílies,
siguin de l'estat, siguin fora de l'estat
i tenim sol, platges, tenim Port Aventura,
tenim turisme cultural, turisme rural, etc.
Per tant, jo penso que això no és bo
i el que caldria és posar més mitjans
que s'investigués i a fons
i que si hi ha indicis, denunciar-ho i perseguir-ho.
I si no, jo penso que donar falses notícies,
si no estan demostrades,
jo penso que no ajuda l'economia
i no ajuda que la gent tingui una bona imatge
de la nostra costa.
Xavier, com ho veus?
A veure, jo no crec ni que en l'actualitat
ni en el futur es pugui tenir aquí a la província de Tarragona
situacions similars.
Primera, perquè les condicions urbanístiques
i d'oferta de sol i d'habitatge aquí a la província
no és tan excessiva com perquè les màfies
puguin encampar les seves amples i no siguin notòries.
És a dir, a Marbella, doncs sabem de fa sempre,
tot ara, diguem-ne,
que les operacions immobiliàries i especulatives
i diverses requalificacions i a més
han sigut el plat de cada dia.
L'etapa Hill, no?, dels últims anys,
especialment ha estat la més significativa.
Sí, ho podem dir així,
i prova d'això és que hi ha diverses causes pendents encara.
Aquí a Tarragona, a la província,
doncs mai s'ha donat el cas.
Sí que tots sabem més o menys
quines són les poblacions de la costa
que tenen més sol ara, diguem-ne,
en construcció i en promoció,
però també sabem al darrere
quines són les empreses promotores
quasi totes, tradicionals i tota la vida
de promoció d'habitatge
i, per tant, lluny tota sospita en aquest sentit.
Dono a fer, per la part que em comporta
com a regió de llicències, no?,
el que estàs dient, vull dir, és així,
és així, almenys per la part de Tarragona...
Però és que no parlem només de...
No, no, segurament parlem d'altres municipis.
No, no, però llavors és que és el gran fet,
la gran bossa que pot donar origen
i lloc a aquestes operacions.
Per tant, aquestes petites botigues o xiringuitos
no deixen de ser evolucions
de les petites màfies que sempre hi ha hagut
i sempre hi haurà de blanquejos,
d'estafes, del que sigui.
A la societat potser li fan més mal
aquestes petites màfies
que un senyor es dediqui a blanquejar diners
fent uns blocs de cases meravellosos
o uns xalets.
També fan mal aquestes petites màfies
que es dediquen a atracar vehicles a l'autopista,
i aquestes altres màfies que es dediquen
a desvallestar fàbriques o vehicles de luxe, etcètera, etcètera.
Sí, o les petites màfies que es dediquen
a vendre contractes de treball, x, x, x.
Tota, jo penso que tota...
És delicte, en definitiu.
Tota il·legalitat fa mal a la societat
perquè realment la víctima de tota il·legalitat
és el teixit social.
Hi ha vegades que és una persona individual,
hi ha vegades que són entitats col·lectives
o grups més numerosos.
Jo crec que s'ha de lluitar contra tothom.
Però, bueno, la notícia, per mi,
el tractament de la notícia avui,
home, és preocupant, com a ciutat, és preocupant,
perquè jo no es detecta una situació...
El que no sabem és si el fiscal Parra
ha fet aquestes declaracions justament
perquè és notícia aquests dies
el tema de la Costa del Sol,
i potser si no hagués sortit aquesta operació espectacular,
que, en fi, és la més important,
diuen, de l'estat espanyol
i fins i tot a nivell europeu,
potser no s'hagués parlat, no?
O si potser qui vol ser notícia és ell.
Perdó?
No, no.
Si vol ser notícia, qui hi ha el fiscal?
Sí, sí, no és el primer cas.
No és el primer cas que porta algun cas a la fiscalia,
i jo tinc coneixement directe d'alguns,
i finalment ha estat no res.
I, per tant, no és que s'ho comenci a mirar.
El fiscal Parra també ha fet una altra menció,
que és una demanda social i verídica,
i que és més policia.
El que ha dit ell també és dir
que necessitem més policia per investigar.
I això sí que és veritat,
perquè no solament s'han d'investigar casos
de màfies que blanqueixin diners,
que això penso que a Tarragona i a la seva costa,
en comparació amb altes costes,
és més feble,
sinó que més policia per garantir la seguretat dels ciutadans.
Diguem, aquestes petites màfies
que van per les autopistes molt ràpidament
i que entren en qualsevol urbanització,
i que a més a més totes les persones de l'est,
vull dir, perquè a vegades estem parlant de...
Doncs, possiblement sí que aquí caldria ser més dur,
però clar, ser més dur...
Aquest tipus de delinqüència,
delinqüència organitzada,
sobretot de països de l'est,
ja és segurament la més...
Però això ha afectat a tots,
ha afectat, diguem, a Catalunya a tot arreu,
vull dir, hi ha una autopista
que ens uneix molt ràpidament
i a partir d'aquí pots entrar en qualsevol lloc de la costa
i com hi ha molts habitatges de segona residència
o hi ha molts habitatges,
doncs, a veure, hi ha una entrada,
hi ha uns robatoris,
això sí que caldria posar més seguretat.
A les evidències, evidentment, jo estic d'acord,
però abans, el que comentàvem abans,
crear cert alarmisme sense proves fonamentades,
sense evidències clares...
No, jo crec que el fiscal tampoc ha volgut ser notícia.
Jo penso que aquí s'ha barrejat la seva manifestació
amb el que deia el Ricard,
amb la notícia de la setmana passada de Barbella.
Llavors, s'ha fet la barreja...
El que passa, a vegades s'ha de valorar...
S'ha fet la barreja i llavors allí s'encés la metxa i...
Caldria analitzar si és que avui no hi ha més notícies, no?
Si aquesta és avui l'única notícia,
clar, se magnifica, no?
El regidor de l'Ajuntament, per el que d'afecta
i per el que deia també el Ministeri Fiscal,
molt important el representant,
tema de la nova ciutat judicial i això tiro jo...
Ara m'ho ha tret al cap a la trívida.
Jo crec que ja és hora, ja és hora,
i també la Rosa Rossell com a representant d'un partit
que està a l'equip de govern.
No, no, no, a Esquerra no estem a l'equip de govern.
Bueno, a l'equip de govern de la Generalitat.
Allà, bueno.
De la Generalitat de Catalunya,
que és precisament on s'ha de fer la competència.
On té la competència.
Tarragona necessita urgentment una ciutat judicial.
És una cosa que no es pot demorar més,
que almenys necessitem un clar missatge del govern
de què es farà, on se farà i quan se farà.
Ara estem orfes, no sabem ni on se farà, ni quan se farà,
i en definitivament estem en una situació, com deia el fiscal,
i reclamem als advocats de cessar molt de temps,
preocupant, eh?
O sigui, preocupant, eh?
D'atemptat, quasi diria jo, la dignitat del ciutadà.
O sigui, és realment atemptatori
que tinguis que entrevistar-te
amb un detingut al mig del passadís.
O sigui, jo penso que això atenta a la intimitat
i al dret de defensa i a la intimitat.
I després la dispersió que hi ha, no?
La dispersió pel ciutadà que no...
Hi ha una gran dispersió en la setmana de manera clareta.
El ciutadà està totalment orfe d'una ubicació.
Llavors, jo reclamo, avui des d'aquí,
reitero la reclamació, eh?
Jo sabia que avui...
Reitero la reclamació
perquè l'han formulat per activa, per passiva i per reflexiva
i em sembla que hi ha més temps verbals
que si no també els recitaríem.
Reitero la necessitat.
I on la posem?
Ja que, perquè recordem pels oients
que hi havia el projecte de ciutat judicial
a l'altra banda del riu,
és a dir, que connectava d'alguna manera
la zona de Ponent amb el centre de la ciutat,
tot i que amb l'entrada del nou govern de la Generalitat,
el conseller, el Departament de Justícia,
d'alguna manera ha recuperat també la primera idea
que era portar-la, portar, unificar
els edificis judicials a les antigues cases dels mestres.
Ja posats a demanar o a triar.
I n'hi ha una tercera també que proposava el conseller,
per almenys, en una conversa que vam tindre amb ell,
de la tabacalera.
Sí, en altres també s'ha parlat d'això.
Sí, també.
El que passa és que, clar, la tabacalera no sabem el temps.
Es conjuga amb el Museu d'Història...
Jo crec...
La tabacalera, que diríem molt bé,
un museu arqueològic, un museu d'història...
Amb l'alta justícia al costat.
Jo, si aposto, tabacalera.
Vostè la posaria a tabacalera.
La Rosa?
On creu que seria la millor?
Recuperem la idea de ciutat judicial,
tot i que recordem que a Barcelona també hi havia aquest projecte
que el nou govern també ha fet marxar enrere.
O és millor les antigues cases dels mestres?
O buscar una altra...?
A veure, a les antigues cases dels mestres,
algú s'ha de fer,
perquè allò també és una vergonya per a la ciutat.
Si allà s'hi vol construir uns nous jutjats
i hi ha prou espai, no és un mal lloc.
El que passa és que jo la tabacalera m'agrada també.
A mi m'agrada,
perquè són uns edificis molt emblemàtics per a la ciutat.
D'alguna manera tenim clar,
entre cometes,
que per part de Cultura de la Generalitat,
en principi,
el museu no és tan imminent de començar-lo a fer.
I sembla que hi ha dubtes
que la tabacalera fos un bon lloc per posar el museu.
Per tant,
jo no ho veuria malament,
que els jutjats neixin.
A veure, hi ha espai.
Els edificis estan en bon estat,
sobretot els grans de la part del davant.
Jo no sé si una remodelació de la tabacalera
que té sales grans,
que té uns espais molt nitids,
seria molt car o...
Això ja no ho sé.
Santi.
Sí, no,
a veure,
el problema de l'actual Generalitat és que no governa
i que, per tant,
el que li hauríem de demanar és que prengués decisions.
Que veu governar,
valentius, quan hi éreu.
Sí,
i a més a més...
Però Santi,
on posaries tu?
al Palau de Justícia.
No comencem a parlar d'això, home.
No,
no,
no,
no,
és que la realitat del dia a dia,
la realitat del dia a dia,
la realitat d'un any i tres mesos,
és aquesta,
no?
A veure,
no es prenen decisions,
no es governen,
no es prenen decisions,
i coses que s'havien parlat
i que estaven a punt de fer-se
se tiren enrere,
i podíem...
La veritat és que amb el Palau de Justícia
jo estava convocat
per posar la primera pesa.
Clar,
llavors,
doncs clar,
si l'actual Generalitat està per...
I es va quedar amb la pala.
i es va quedar amb la pala.
Va arribar a convidar
a posar la primera pedra...
Però hem de dir-ho clarament,
no?
Hem de dir clarament
que si hi ha projectes
que s'han paralitzat,
i aquest és un,
però n'hi ha altres,
doncs home,
és perquè l'actual Generalitat
considera
que s'ha de parar
i llavors estem parant
molts projectes
que havien il·lusionat
a moltes entitats
i a molta gent.
Santi,
digues la veritat.
No,
la veritat.
Per l'amor de Déu,
digues la veritat.
No,
la veritat és que
no estic governant.
A veure,
la veritat és que
a les cases dels mestres
no s'hi cap,
i això ja es va estudiant
al seu dia,
digueva,
tota la infraestructura judicial...
No hi va tot allà,
eh?
Clar,
però no hi cap allà,
digueva,
perquè també...
Es conservaria
el Palau de Justícia.
Clar,
tindríem que entrar
en zones verdes
seria un problema,
perquè ja urbanísticament,
doncs,
home,
el que no podem fer
és tirar enrere
zones que ja estan programades
com a zones verdes
i no ho podem fer,
per tant,
vull dir,
jo penso que
per lligar la ciutat,
per acabar de relligar,
per acabar unir
aquesta ciutat,
que el riu,
doncs,
encara és una barrera,
però una barrera
que està millorant-se,
i unir
el que és Targona Ponent
amb Targona Centre,
una ciutat judicial
en allà,
jo penso que era
una bona idea,
una bona idea
perquè hem de fer
una ciutat
molt més integrada,
molt més cohesionada,
no?
En els anys 60
es va crear
una ciutat molt disgregada,
amb nuclis
a 7 quilòmetres
uns dels altres,
una ciutat dispersa,
una ciutat cara,
perquè els serveis
fer tants quilòmetres
doncs és car,
però
a partir d'aquí
anem
omplint
els forats
que hi ha
entre nuclis i nuclis,
anem fent coses
amb contingut social,
amb contingut administratiu,
que uneixin
els barris,
i jo penso que
s'està perdent
una oportunitat
si no es fa allà.
I la tabacalera,
a mi,
tècnicament allà
pot anar al museu o no,
us m'ho han de dir
els tècnics,
de totes maneres,
a mi un museu arqueològic
a la tabacalera
a mi m'encantaria,
a mi m'encantaria.
Sona un mòbil
i és el del Santi Pallas,
per cert.
Xavier,
la teva opinió.
Jo gairebé retiraré
l'opinió manifestada
pel Santi.
Hem descobert
el culpable,
podria ser un altre
però no era ell.
En el sentit
que evidentment
tenim una ciutat disgregada
i que hem de generar
trama urbana
que lligui
aquests barris dispersos
i la millor manera
de fer-ho sense dubte
i això està inventat,
vull que no m'ho invento jo ara,
són els equipaments.
i per tant
l'edifici de la ciutat judicial
crear d'aquí
a la vora el Francolí
per donar sentit
a aquest manifestat
eix vertebrador
que vol ser el Francolí,
un eix de serveis,
un eix de lleure,
a mi em semblaria
doncs fantàstic.
Per contra,
la tabacalera,
home,
és un edifici singular
tan preciós
i tan maco
que fos una llàstima
que només pogués ser utilitzat
per una part de la ciutadania.
A mi em semblaria...
Com a pocats estaríem contents
però els que van dels futxats, no?
Els que van dels futxats.
Fora,
dotat un contingut
més eminentment cultural
i que s'hi ha gaudit
per tots els territoris.
A veure,
hi ha un enraonament
que diuen
que el parquet
no és convenient
que el museu
estigui a la tabacalera.
Vull dir,
a veure,
nosaltres a la campanya electoral
ja ho vam...
No he dit museu.
Ja ho vam dir
que era ideal
per fer un museu cultural.
Jo voldria fer una reflexió.
Perquè per si
ja és un més plural.
Un moment,
anem per ordre.
Rosa.
Diuen els tècnics
que treure el museu arqueològic
de la plaça del rei,
del lloc
on hi ha tota la zona
més monumental,
per dir-ho d'alguna manera,
de la ciutat de Tarragona,
faria
que la gent
que està tombant
per l'operatori,
tenim catedral,
tenim l'amfiteatre,
fer-los baixar
fins a la tabacalera
era allunyar-los.
Hi ha el museu de l'amor,
hi ha restes arqueològiques
per tot Tarragona.
Que no defenso,
que no hi vagi,
enteneu-me,
nosaltres a la campanya electoral
ho teníem.
A mi que els tècnics decidissin
si al govern
que esteu a la Generalitat
heu de fer
el que us diuen els tècnics,
escolta,
governeu d'una vegada,
preneu de...
Una cosa,
soc molt curta,
ara li vull preguntar
al senyor Santi Pallàs
quantes escoles
s'han començat a fer
a la província de Tarragona
des que governa
aquesta Generalitat
i quantes escoles
va fer
en els últims 10 anys
la Generalitat de Catalunya
emanada per Convergència.
Només contesta amb aquesta pregunta.
I és molt fàcil.
Se m'han desviat del tema, eh?
No, no, no.
Jo després el reprendré
perquè jo veia la meva, eh?
Sí, sí.
No, a veure,
jo quan he dit
que realment
el govern de la Generalitat
amb el tema
del Museu Arqueològic
amb el tema
de les escoles
es que és la realitat
del dia a dia, no?
I que a mi me diguin
que els tècnics diuen això,
escolti,
molt bé,
escolteu el que diuen els tècnics,
però a mi em sembla
que aquesta opinió
no és una opinió tècnica,
i aquesta és una opinió
que qualsevol persona
té una opinió
d'on pot anar ubicat
un museu arqueològic
quan estem parlant
de que Tarragona
és una ciutat
que hi ha arqueologia
per tot arreu,
des del port
fins a la catedral.
Molt bé.
A partir d'aquí,
el tema...
No, no,
ja ho he dit aquí
amb diverses tertúlies, eh?
Per mi l'única conselleria
que està funcionant mitjanament
és la d'ensenyament,
és l'única conselleria
que està fent alguna cosa,
és l'única cosa,
és l'única...
I això ho he dit ja públicament
i per tant m'ho reitero,
la Generalitat va fer moltíssim
en els 23 anys de govern,
moltíssim,
la prova és que ho ha fet tot,
i actualment la Generalitat
amb el tema d'ensenyament
està seguint
la programació
que estava en marxa
en quant a col·legis
i instituts.
A veure, senyors regidors,
recuperem el tema.
Recuperem el debat
del tema del Palau de Justícia.
Però per acabar-ho també.
Dos reflexions,
jo només vull fer dues reflexions.
Una,
em semblava l'opció del riu
em sembla perfecta
per vertebrar
i cohesionar la ciutat.
Ara jo em pregunto,
i això el regidor de llicència
em contestarà.
Quin terme necessitem
per aprovar
un pla parcial de la zona,
ejecutar-lo,
etcètera, etcètera?
Se n'anem
en un pla de sis anys.
Segona reflexió,
Tabacalera.
La Tabacalera,
si no hi va
al Palau de Justícia,
jo li auguro
el mateix destí
que el Banc d'Espanya,
que la Chartres,
que la casa aquella
del que tenim
al passeig de Sant Antoni,
abandonades totalment,
la Sabinosa.
llavors jo com a ciutadà
em nego
que un edifici singular
com és la Tabacalera
estigui pendent
d'una decisió política
anys,
anys i anys,
perquè és vergonyós
que a Tarragona
tinguem edificis
com el Banc d'Espanya,
el Casa Canals,
la Sabinosa,
la Chartres,
que no sabem
quin destí
els hi tenim que donar.
Llavors,
llavors jo,
davant de la possibilitat
de que s'abandoni
com a ciutadà,
donem-li un destí,
escolti,
i després el museu
ja el posarem també,
però si el museu
té un lloc preciós,
jo no n'entenc d'art,
però a Tarragona
hi ha tantes peces
com per omplir la Tabacalera?
O farem,
o farem,
no ho sé,
no ho sé,
el museu té uns magatzems
atapaïts,
segur,
segur,
llavors,
que hi vagi el museu,
però que hi vagi,
clar,
no podem fer,
jo cada dia
estic davant del Banc d'Espanya
i quan veig aquell edifici
abandonat,
que ja hi ha portes obertes
i que entren coloms,
realment,
tens ganes de plorar,
passo per davant
de Casa Canals
i ho veus allí,
dius,
estan treballant dintre
la Casa Canals,
està treballant,
la Chartres,
no,
però això m'acabar,
la Casa Canals
i sembla com si
passes de puntetes,
la Casa Canals
va ser un error
de la Generalitat
en el seu moment
voler fer el que volíem fer,
de totes maneres
es va traspassar
a l'Ajuntament de Tarragona
i l'Ajuntament de Tarragona
ha invertit molts diners
i aquella Casa Canals
serà un gran museu.
Doncs enhorabona,
però jo el que no vull,
el que no vull
com a ciutadà,
el que no podem tindre
és edificis abandonats.
Jo sí,
d'acord.
I llavors donem-li destí,
escolta,
que hem d'omplir
una necessitat
amb el Palau de Justí,
fem-ho,
a mi m'encanta
el del riu,
m'encanta,
jo personalment
quan van dir el del riu
jo he sigut un gran defensor,
però també veig
que és una curció
a llarg plaç
o mig plaç
a cinc o sis anys
i llavors
Tarragona pot aguantar
aquest temps?
Mirem costos...
Jo no sé si serà tan llarg o no,
però el tema
de la tabacalera
també pot anar per llarg.
Sí, sí, sí.
La tabacalera
ha d'estar solucionada
amb un parell d'anys,
eh?
Amb un parell d'anys,
amb un parell d'anys.
Perquè l'empresa
tanca, no?
Tanca.
Sí, sí, per això.
I estar amb el...
Vull dir, a Sevilla
ja han fet
tots els pactes
amb els treballadors
que per cert han sortit bé.
Però fins que no es tanquin
no es podrà fer un projecte,
s'haurà de fer un projecte
museístic important allà,
tot això també comporta temps.
Deixi'm un últim aspecte
sobre el tema de la Fiscalia.
Sé que ocuparà pràcticament
monogràficament avui la tertúlia,
però és que ahir també va parlar
clar de la violència de gènere,
la violència domèstica.
Han augmentat els casos,
segons les dades de la Fiscalia,
les estadístiques fredes,
pures i dures diuen que augmenten.
Clar, per això també el fiscal
demanava més mitjans.
Materials humans,
jo no sé si amb mitjans
materials humans
es pot combatre
una qüestió com aquesta, però...
És un tema cultural, no?
Sí.
Un tema més que...
Home, de mitjans,
de combatre per mitjans,
però és un tema d'educació.
I no ens en sortim, eh?
És un tema d'educació,
de respecte...
Penso que la violència
es produeix,
la violència de gènere
o la violència de qualsevol tipus.
És un tema d'educació
i d'incolcar el respecte
a la persona humana.
jo crec que aquest és el missatge.
No el respecte a la dona,
el respecte a la persona humana.
Temes de violència
n'hi ha en la parella,
al carrer,
a la societat en general,
la violència està allí.
És un tema d'educació
i és un tema
que el missatge
es té a canviar
des de dalt
i des de tots
els mitjans de comunicació.
S'ha d'anar molt al tanto, també.
S'ha d'anar molt al tanto
a les escoles
i als mitjans de comunicació.
Jo a la televisió
la veig molt poc
i al cine,
però el missatge
que t'envien
és de violència.
I aquests programes
que entre ells ja es barallen
i es treuen els drapets al sol...
Jo penso que sí
que hem avançat moltíssim.
Si analitzem
els darrers 40-50 anys,
ara hem fet
un salt qualitatiu
en el sentit
que ara es denuncia,
ara es posa en evidència
i hi ha una sensibilitat
absoluta
per part d'homes i dones.
Cosa que si tirem enrere
fa 40-50 anys
era una qüestió
que era gairebé amagada.
Tot era col·legat, sí.
Jo penso que va per dir.
La gent del patriarca
de l'home
amb la família
amb la dona
era gairebé d'esclavitud.
I ara vull dir
que això és impensable.
Per tant, jo penso
que aquest pas qualitatiu
ha obert unes portes
perquè de mica en mica
no serà fàcil, evidentment,
però de mica en mica
hi hagi realment
una pressió social
sobre aquestes persones,
que és l'únic que aconseguirà.
O sigui que la qüestió policial
i judicial
ajudarà, evidentment,
però sense dubte
la batalla s'ha de guanyar
amb la pressió social.
Jo estic d'acord.
A mi sempre m'ha creat
el dubte de pensar
que...
Jo no m'acabo de creure
que la violència de gènere
s'hagi incrementant.
Jo penso que...
A veure, tinc el dubte
perquè demostrar-ho empíricament
és molt difícil.
Que augmentes la denúncia,
vols dir?
Clar, perquè no tenim estadístiques.
Jo penso que
com hem millorat
i la societat ha pres consciència,
el que s'està fent
és denunciar-ho.
Cosa que possiblement
no 40,
potser fa 20 anys
moltes coses
quedaven amagades
en la intimitat familiar.
I per sort,
tot això està sortint
a la llum pública,
tot això s'està donant a conèixer.
Per què?
Per posar solucions.
Per tant, jo penso que
el problema era latent
històricament,
era latent,
era un problema real.
I el que estem fent
és posar solució
perquè s'està denunciant.
I això es comença
a posar la primera pedra, no?
Jo crec que hi ha més violència,
crec que n'hi ha més ara que...
Evidentment,
encara es denuncia molt més,
que abans no es denunciava,
que abans recordo
que anaves a un jutjat
a una comissaria
i deies,
quan deia Sangre Volva,
tenies que anava
al caminet clavat.
Perquè...
Això és cert,
jo he estat treballant
precisament en aquest camp
molts anys.
Però jo crec que
hi ha més violència avui.
o sigui, avui en dia, recordeu,
fa 10 anys o 20 anys
a la societat
no es detectava
tanta violència.
I a més tenim un problema,
jo penso que hi ha un problema
i l'hem de començar
a tractar ja
perquè si no
se'ns n'anirà de les mans.
Jo he vist pel carrer
un nen
de 3 anys
pagar patades a sa mare.
Vull dir,
a veure...
Això no ho veies
fa 20 anys.
Estem permetent
que ens pugin
una generació
de nanos
amb una certa violència.
Estem barrejant
molts temes.
No, no, jo dic...
Santi, deixa'm acabar,
això es clau.
Vale, vale, vale.
A veure,
jo hi he estat
molts, molts, molts anys
treballant
precisament
en protecció de menors.
Llavors,
què veies?
Que el nano
que a casa seva
ha vist pagar
ha pagat.
I això
és una realitat
com un temple.
Per tant,
hem de preparar
les noves generacions
perquè no siguin violentes.
Això estem tots d'acord.
Però aquí
jo no soc pedagòg.
No soc pedagòg,
però crec que el gran problema
també és que hem buidat
d'autoritat
els educadors.
Els educadors,
els pares
i la societat en general.
Jo soc un gran defensor
de la democràcia,
però el que mana
té que manar.
i el líder
té que manar.
És que ara estires les orelles
i denuncien el mestre.
El líder té que manar
i qualsevol grup humà
el professor
té que manar.
Però, perdoneu,
voleu dir que no?
A veure,
esteu barrejant
per mi temes diferents,
però com estem parlant
de violència de gènere,
a veure,
no estem parlant
del nen que paga
la seva mare.
A veure,
sí, estem parlant,
però a veure,
veurem...
Però haurem d'intre 20 o 30 anys.
Però a veure,
el que s'està produint
de violència de gènere
són persones,
per exemple,
a l'entorn de 30 o 40 anys,
que aquestes persones,
la seva escolarització
no ha sigut tan laic
o tan permissiva.
I estem parlant
de violència
de persones
d'edats de 50 anys.
Molts matrimonis
se separen
en 50 anys
perquè porten 20 anys
de maltractes
que no se'n sabien,
que no es denunciaven
i al final les dones
se'n cansen
i quan tenen els fills grans
diuen
escolta,
ja n'estic tipa,
ara ho denuncio.
Per què?
Perquè tenien por,
perquè tenien fills petits,
etcètera, etcètera.
Llavors,
a veure,
el problema està aquí,
però jo penso que el problema
ha de venir molt lluny,
no?
I,
i clar,
la violència,
la violència,
una cosa és la violència
al carrer
dels atracaments,
que això sí que jo penso
que s'ha incrementat,
eh?
i aquí hi haurien molts factors
que ara no entenem a analitzar,
però la violència de gènere,
que és la violència familiar,
per entendre's,
aquesta violència familiar,
jo penso...
Un violent no creix perquè sí,
eh?
Jo no,
jo penso que existit...
Jo simplement estic constatant
que jo tinc la sensació
que com no tenim estadístiques empíriques,
jo penso que ha existit sempre
i que el primer pas,
per corregir-ho,
és de no...
Conèix-ho.
I penso que estem
en una via positiva,
ara.
Violència a l'escola.
Tu recordes la teva infància
que hi hagués violència a l'escola?
No,
estaven acollonits.
El professor deia aquí...
Ara són els mestres,
els que estan així,
no?
A veure,
llavors...
Perquè hi ha molts mestres
que ho pateixen,
i ho passen molt malament.
Sí,
sí,
però aquest...
Potser els matrimonis
també la dona
estava acollonida.
Però quan estem parlant
de violència de gènere,
estem parlant
d'aquesta gent
que estaven acollonits
a l'escola
i que ara
a la família
estan maltratant
a les seves esposes.
Però pregunte't
què havíem vist
d'aquesta gent a casa.
i gent més gran que nosaltres,
va rebre un escenament
molt saber,
molt rígid,
i, escolta,
i fan maltractaments.
Per tant,
també va fracassar
aquell ensenyament.
Ja bé,
normalment és al revés,
com deia la Rosa,
aquell nano
que viu
en una família
desestructurada,
quan és gran,
d'alguna manera
emula i repeteix
les actituds
que visen
amb els seus pares.
I una miqueta
tornant al que dèieu abans,
tot i que la violència
de gènere resta
que veure amb la violència
en general
és una conseqüència,
vull dir que el maltractador,
l'home maltractador,
diguem-ne,
no ho és únicament
en l'àmbit familiar,
sinó que ja és un violent
per ser.
I això prové
que potser la societat nostra
ha canviat
d'una repressió absoluta
a una tolerància
potser excessiva.
Ho sento,
els veig molt animats,
segur que voldríem continuar.
És que haguéssim tingut
que començà...
Aquest has de fer un tema
un dia...
Rectifico, doncs,
com a moderador
de la tertúlia.
Un monotema
de violència.
Molt bé.
Antoni Vives,
en Xavier Melero,
en Rosa Rossell,
Santi Pallas,
gràcies a tots quatre
per compartir la tertúlia
i fins la propera.
Gràcies.
Bon dia.
Gràcies.
Bon dia.