Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Arriga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut, estaves molt atent amb això del peix, dels pescadors, de tot plegat.
Sí, perquè fa dies que no mengem músculs, ni pupets, ni coses d'aquestes.
Ah, perquè tu no compres el peix d'importació, tu segueixes la...
Jo només producte autòcton.
Producte autòcton, veus? Per això, mira, sense menjar el peix.
En fi, comencem el temps d'un quart de català.
Recordin que tenim aquesta petita parcel·la del concurs que regalem,
la Queta per donar corda al català,
i la ràdio de la Queta, amb els seus wallmans, fantàstica,
la persona que respongui a la qüestió que avui plantejarà l'Enric.
També contemplarem novetats editorials i informàtiques,
però com sempre, comencem fent referència a diferents informacions
relacionades amb l'actualitat de la llengua.
I la més actual i més pròxima és que demà mateix
hi ha la conferència inaugural del curs escolar 2005-2006
del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Això serà demà a la tarda a la sala d'actes de l'Ajuntament
a les 6 de la tarda.
Conferència.
S'emmarca dins de l'any Coromines
i també és un dels primeríssims actes de la Teodoliterària tarragonina
que em sembla que comença avui.
Avui, aquesta tarda.
Demà és un dels primeríssims actes aquest.
El conferenciant és ni més ni menys que Joan Solà,
catedràtic de la Universitat de Barcelona,
introductor de la gramàtica generativa en la filologia catalana,
és autor de moltes obres de lingüística i també de sociolingüística
i també de reflexió, diguem, al voltant de la llengua,
de la normalització, etcètera.
Quina és la més recent?
I una de les coses més recents i de més volum,
tant per entitat qualitativa com per nombre de pàgines,
és la gramàtica del català contemporari.
contemporània, una obra en tres volums,
que té 3.616 pàgines
i, com deia, és l'obra més recent.
Joan Solà és un dels quatre directors d'aquesta obra.
És una de les obres més importants que s'han fet
en la lingüística catalana actual
perquè també és, diguem, una gramàtica del català,
contemporània, el que fem servir ara.
No és una gramàtica normativa, no és el que diu
la frase subordinada s'ha de fer així, així, així.
No, aquest fa al revés, diu,
les frases subordinades en la llengua catalana avui dia
funcionen d'aquesta manera, pum, pum, pum.
O, jo què sé, evidentment, com que és una gramàtica,
és molt completa, hi ha 3 volums perquè cada un està dedicat
a diferents camps i, si parlem de gramàtica,
en general, podem dividir-la en lèxic, morfologia, semàntica,
tots aquests camps, fonologia, fonologia,
tots aquests camps de la gramàtica
tenen els seus apartats en aquests volums,
per això són 3.600 pàgines
i, encara que hi hagi quatre directors,
no és que l'hagin fet ells quatre,
sinó que ells han dirigit la feina de,
em sembla, uns 50 o 60 lingüistes
de tot el domini lingüístic,
això vol dir de tots els dialectes.
I és una obra pionera
perquè no existeixen obres semblants en altres idiomes
i algunes sí, per exemple, en italià
existeix alguna cosa semblant
o en castellà, però no són ni tan completes
ni tan exhaustives.
Algunes d'aquestes que s'han fet fins ara d'aquest estil
doncs se centren només, per exemple,
en l'apartat de la morfologia
o en l'apartat de la sintaxi,
però no toquen tots els camps de la gramàtica,
en canvi en aquesta sí que s'ha volgut ser exhaustiu,
potser perquè, com que ja hi havia precedents,
doncs en aquest cas s'ha pogut
tenir en compte els precedents
i veure en què fallaven o en què quedaven orfes
o en què fluixejaven
i aquí s'ha volgut abastar tots els camps
de la gramàtica.
Per tant, obra importantíssima,
la gramàtica del catàl·lag contemporani.
Tres volums.
Joan Solana és un dels directors.
Ho remarco perquè després potser...
Faré preguntes sobre això.
Remarca, remarca.
Faré preguntes.
I la conferència anirà sobre Joan Corumines
perquè enguany estem dins de l'any Corumines,
el centenari del seu naixement.
Reveurem el centenari del seu naixement,
fa pocs anys que és a morir.
I Joan Corumines
és un dels principals lingüistes o filòlegs
de la romanística de la lingüística europea del segle XX.
Quan es va iniciar l'any,
jo recordo que es podia llegir algun article
en determinades publicacions
que criticaven el fet
que no s'estava fent gaire cas aquest centenari
tenint en compte la importància i transcendència del personatge.
Sembla que ara,
el darrer trimestre de l'any,
ho anem esmenant pertot arreu, no?
Perquè s'estan fent més actes
o més convocatòries
que no pas a començament d'any.
De fet, nosaltres,
quan ens plantejàvem la conferència inaugural d'enguany,
un dels factors que vam tenir en compte
precisament va ser aquest, no?
El fet que enguany fos l'any Corumines
i que no hi havia Tarragona,
no s'havien programat actes cap o gairebé cap,
i vam pensar que ja quedava bé que féssim això.
Corumines, a part de...
És un personatge importantíssim
a la lingüística europea del segle XX
i si hem de destacar alguna obra d'aquest,
n'hi ha tres.
I quan dic obres,
atenció, dic dic
Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana,
Diccionario etimológico y complementario de la lengua catalana
i L'onomastico en Catalonia.
Són tres obres, però que cada una és d'uns quants volums, eh?
Estem parlant de milers de pàgines.
Aquest home va dedicar tota la seva vida a això,
a la lingüística,
a l'etimologia, etcètera.
Però això, diguem, són les obres de més volum
i de més...
Quan dic de més volum,
no només perquè cada una tingui uns quants volums,
sinó perquè parlem de milers de pàgines.
Però no, evidentment,
no només va fer això,
sinó que era un home que va fer moltes altres obres.
Va aprofitar el temps, eh?
Es va passar tota la vida fent això.
Potser sense hora de corumines,
la lingüística catalana avui dia no seria el que és
i la llengua catalana estaria bastant més fotuda del que està.
I Joan Sola i els altres directors
probablement no haguessin pogut fer aquesta gramàtica
del català contemporani, en tres volums.
O el contingut d'aquesta gramàtica seria molt més trist.
Seria trist.
Oh, oh, oh, oh.
Però hi va ser.
Deixa'm...
Demà ho sabrem tot.
Demà ens ho explicaran tot
a la sala d'actes de l'Ajuntament a les sis de la tarda.
Bé, aquest espai repassa l'actualitat de la llengua
de setmana en setmana.
A vegades les notícies, sobretot si tenen molta transcendència mediàtica,
doncs poden tenir aspecte una mica de caducades, com el iogurt.
Però en aquest cas, tenint en compte com està el panorama lingüístic
en l'àmbit de la justícia,
tot i que és una informació coneguda de tothom,
no està de més que també la comentem en aquest espai.
Parlem d'aquell veredicte
que el jurat em va emetre en català
i una jutgessa de Tarragona
doncs va dir que s'havia de fer en castellà,
va demanar que es fes en castellà.
I així es va fer.
I com que el tema, com tu has dit, no és nou ni molt més,
sinó que ja fa un parell de setmanes que coeix,
el fet es va produir l'1 d'octubre,
va saltar els diaris...
Sí, la setmana passada.
La setmana passada.
I durant aquesta setmana he anat seguint la informació i tal,
i com que ja se sap molt,
què podem aportar que no s'hagi dit tant?
El fet puntual en sí, que ja es conegut.
Com que estem a un quart de català,
tocava parlar d'això i he buscat la manera de parlar d'això
dient coses que no és...
El cas concret ja es coneix,
la jutgessa i el secretari del jutjat
li diuen a un jurat
que puntava 10 hores reunit
elaborant el veredicte,
que l'havien fet tot en català
i les resoluïcions en català,
i que puntaven des del dilluns
fent de jurat,
i quan es fa de jurat vol dir que no pots anar a casa,
perquè tot això era un cas d'assassinat,
em sembla,
i el jurat estava aïllat.
No, no, hi ha una interrupció total de la teva vida.
Exacte, i aquesta gent portaven des del dilluns
i el dissabte al migdia,
després de tota la setmana treballant en el tema
i després de 10 hores de reunió
per elaborar el veredicte,
ja vam fer en català,
arriben el moment de transcriure'l amb el secretari,
el secretari que,
mentre feien les deliberacions,
els havia assessorat,
no havia dit en cap moment res de l'idioma,
però al moment de passar la cosa a màquina,
el secretari va dir
oh, això s'ha de fer en castellà.
I ja hi som.
A partir d'aquí van venir els problemes.
El secretari que no transigia,
la jutgessa que els deia
que no es podia de cap de les maneres
fer això en català, etcètera, etcètera.
Amb la llei a la mà sí que es pot fer.
Amb la llei a la mà, sí.
Llavors el que diré jo ara
és precisament la postura
de la secretaria de Política Lingüística
sobre el tema
i la postura del Departament de Justícia
de la Generalitat sobre el tema.
Això és el que potser no ha transcendit tant
perquè jo pels diaris d'això no n'he vist gaire.
Hi ha un comunicat oficial i actual
el que està a la web
de la secretaria de Política Lingüística
i no és cap cosa confidencial.
Es pot dir i surten noms i donams.
Sí, sí.
La secretaria de Política Lingüística,
atenció, que és
d'aquí depenen les oficines
de garanties lingüístiques,
que és on s'ha anat a presentar la queixa.
Un dels membres del jurat,
després del que cau
i després d'haver firmat
la versió en castellà i tot això
per poder sortir d'allà
perquè si no s'havien de quedar allà
fins dilluns que hi arribés un traductor
perquè el dissabte no hi havia traductors, etcètera, etcètera.
Doncs se'n va anar a l'Oficina de Garanties Lingüístiques
a presentar la queixa.
La secretaria de Política Lingüística
presentarà una reclamació
davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
i també davant del Consell General del Poder Judicial
per aclarir si la jutgessa
ha vulnerat els drets lingüístics del jurat popular.
Veient els fets, sembla que sí,
però bé, falta que es dictamini oficialment això.
La secretaria, amb el tema aquest,
recorda diverses coses.
Una, que la llei de Política Lingüística
de l'any 98 és plenament vigent
en els apartats 8 i 2 de l'article 13
que són els que fan referència
a les actuacions judicials
i que diuen
són vàlides les actuacions judicials
tant les orals com les escrites
fetes en qualsevol de les dues llengües oficials
sense necessitat de traducció.
Tothom té dret a relacionar
segurament i per esquerra
amb l'administració de justícia
en la llengua oficial que es colli
i a ser atès
i no se li pot exigir cap mena de traducció.
Per tant, només llegint això
i veient els fets
sembla que aquí hi ha hagut alguna cosa estranya
que no ha funcionat.
A més a més,
la secretaria política lingüística
recorda també que la Carta Europea
de les llengües regionals i minoritàries
reconeix en el seu antic dret
el dret dels ciutadans
de tirar la llengua oficial que vulguin,
etcètera, etcètera.
I també, fins i tot,
recorda la secretaria
que, i això ho vaig explicar jo fa pocs dies,
aquell informe del Consell d'Europa
sobre l'aplicació d'aquesta Carta Europea
de les llengües minoritàries
en què precisament una de les recomanacions
que feia a l'estat espanyol
era que els seus estaments judicials
no estan respectant
els drets de les minories lingüístiques.
I justament aquí tenim un exemple molt concret
i a més a més això ha passat aquí a Tarragona.
Per tant,
la secretaria qualifica això de molt greu
i ha presentat aquestes queixes
i reclamacions al Tribunal Supers de Justícia
i al Consell General del Poder Judicial.
Per la seva banda,
el Departament de Justícia de la Generalitat
també presentarà una queixa
davant de la Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
i recorda que aquest és un fet
que atempta contra el dret
que el marc legal empara
a utilitzar el català en les actuacions judicials.
El Departament de Justícia ja diu
que això és una vulneració del dret.
També creu que no té cap fonament legal
la jutgessa perquè diu
el Departament creu que
és evident que l'oposició de la magistrada
i del secretari
que el jurat signés el veredicte en català
tot i que els membres del jurat
acceptaven signar també la versió castellana
no té fonament legal.
Una de les coses que deduïa la jutgessa
és que això ha d'anar a Madrid
i amb l'excusa de Madrid
sempre acabem firmant.
La cosa és aquesta.
i el Departament considera
que això és una clara vulneració
del dret lingüístic dels membres del jurat.
La cosa està així.
Doncs ja veurem com acaben
totes aquestes diligències
i quina és la valoració final
i el que es diu.
Parlem del català a internet.
Sembla que perd posicions
tot i que es dobla en nombre de webs, no?
Sí, jo he agafat la notícia
esbiaixadament expressament.
La notícia ha sortit,
fins i tot sortia ahir a la tele,
a TV3 vull dir,
els noticiaris, eh?
D'això que el català...
La majoria de diaris
han titulat del tipus
que les webs en català
s'han duplicat en els dos últims anys.
I és cert.
És cert.
I és cert.
Un altre diu...
A veure, per aquí tinc també l'informe...
Això que he llegit era de l'avui.
El punt deia
el nombre de pàgines web indexades en català
es dobla en només dos anys.
Tot això és veritat.
Però també és veritat el que diu aquí.
Ara l'altra cara de la moneda.
L'altra cara de la moneda
és que perd posicions a internet.
Ho explico de seguida.
Això és un informe
que ha fet a Soft Català,
que ja el van fer el 2003
i ara l'han tornat a fer
de la salut del català a internet.
S'abasen en cercadors.
Atenció,
el 2003 s'havien basat
en un cercador
que era All the Web
però ara aquest cercador
ha perdut vigència,
diguem-ne utilitat
i han utilitzat
el cercador Google
que és el que actualment
té més pàgines indexades
de tot el món.
Indexades vol dir
que estan allà registrades.
Sí, sí,
que les pots trobar
a través del Google.
Pots fer recomptes i tal.
I a partir d'aquest
del Google
fan els recomptes.
La cosa és,
les dues coses són certes.
Una,
el català
ha doblat el nombre de pàgines
perquè,
a veure,
tenim les dades per aquí,
hem passat de 3 milions de pàgines
a 7 milions de pàgines.
El 2003 n'hi havia 3 milions,
ara n'hi ha 7.
3 i es catja el 2019,
s'ha doblat el nombre de pàgines.
Una altra cosa que es mira
és
la ràtio de pàgines
per parlant.
per parlant.
Llavors,
aquí
és on
hem perdut posicions
encara que s'ha augmentat
molt el percentatge.
Què vol dir això?
Fa dos anys
el català,
en nombre de pàgines
per parlant,
ocupava la vintena posició.
Però atenció,
la ràtio era
de 0,45 pàgines web
per cada català
per català no parlant.
L'any 2005
hem avançat una posició,
ara estem en el lloc 19,
tenim 1,09 pàgines web
per català no parlant.
Per tant,
aquí s'avança posicions,
s'avança un d'allò,
però en canvi,
en el nombre absolut de pàgines,
malgrat que hem passat
de 3 milions de pàgines
a 7 milions,
com que hi ha altres idiomes
que en tenen moltes més,
doncs ara hem passat
d'estar al lloc 23
al lloc 26.
Ens han passat al davant
quatre idiomes.
L'àrab,
el grec,
l'indonesi
i el croat.
La cosa és més o menys aquesta.
Una cosa que volia remarcar
és que tot aquest tema
ha sortit aquests dies
perquè ahir,
diuen,
era el dia d'internet,
25 d'octubre.
Avui hi ha un munt d'articles,
d'opinió i de coses.
Molt bé, atenció,
era el dia d'internet
a l'estat espanyol.
Al món mundial no.
En alguns països
em sembla que sí,
però és que resulta
que als països catalans
fa 9 anys
que se celebra el dia d'internet,
però se celebra
el 8 de febrer.
Això és una cosa
que van engegar,
fa 9 anys
des de VilaWeb
i des de fa 9 anys
el 8 de febrer
és el dia d'internet
per a la comunitat catalana.
A internet.
El que passa
en aquests casos
és que als últims anys
havia anat perdent força
aquesta data,
de fet,
als últims anys
només se celebraven
els països catalans
aquest dia d'internet.
l'any passat
va encapçalar
va encapçalar aquesta festa
al Durcí
i va ser allò
del fest d'internet
que ja ho vam comentar
aquí en el seu moment
el programa d'un quart de català,
la festa d'internet en català
i tot això
i va ser el 8 de febrer.
Però com que de fet
érem els únics,
els catalans
que es celebraven
el dia d'internet
el 8 de febrer
doncs ara
ens han colat
un altre gol
d'aquests colonials
i és que ahir es veu
que era el dia d'internet
La festa s'ha universalitzat,
eh, Enric?
Sí, però és que nosaltres
ja la teníem.
A veure,
fem la pregunta
i una falqueta
allò publicitària
per donar temps
a que reflexionin
i encertin.
La primera persona
que truqui al 977 24
47 67
i contesti correctament
a la pregunta
que ara farà l'Enric
guanyarà la queta
per donar acord
al català
i la ràdio
amb auriculars
també de la queta
moníssima, eh?
I funciona molt bé
podem donar fe
s'escolta a Tarragona Ràdio
i tot el que vostès vulguin
perquè escolten
un quart de català
totes les emissores, eh?
Les de Parla Castellana
també es poden escoltar
en aquesta ràdio
que es pensen.
La pregunta, Enric?
La qüestió.
La qüestió d'avui
si vostès han estat atents
al primer tema d'actualitat
segur que saben la resposta.
Fes els honors.
Farem la pregunta.
Joan Solà
ha dirigit
una gran obra gramatical
recentment.
en tres volums
i es diu,
aquesta obra es diu...
Tres opcions.
Opcions.
Un, gramàtica catalana fàcil.
Dos, gramàtica del català útil.
I tres, gramàtica del català contemporani.
Doncs, si això ho repeteix.
Repetim.
Joan Solà,
que és el senyor
que farà la conferència demà,
ha dirigit,
és un dels directors
d'una magna obra gramatical
en tres volums
i 3.616 pàgines
que s'ha publicat recentment
i aquesta obra es titula
exactament
un, gramàtica catalana fàcil,
dos, gramàtica del català útil
o 3, gramàtica del català contemporani.
Si saben la resposta
marquim però ara ja
al 977-2447-67.
Nosaltres fem una petita pausa
i tornem de seguida.
El Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
convoca el 14è Premi
a la Normalització Lingüística de Tarragona.
Botigues,
entitats del món socioeconòmic,
empreses i organitzacions
podeu optar al nostre premi
presentant les vostres candidatures
abans del 28 d'octubre
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Demaneu-nos les bases
al telèfon 977-2435-27
o per correu electrònic
a l'adreça
tarragona.cpnl.org
Aquí seguim un quart de català un minut
i seran dos quarts d'una
977-2447-67.
Saben la resposta a la qüestió d'avui
volen aconseguir aquest aparell de ràdio?
Doncs ens han de dir el títol
d'aquesta gran obra
que ha codirigit Joan Solà.
Com es titula?
En gramàtica catalana fàcil,
gramàtica del català útil
o la gramàtica del català contemporani?
Em penso que ja tenim una primera trucada.
Tant de bo que a l'encert
hi puguem regalar l'aqueta i la ràdio.
Bon dia.
Bon dia.
En qui parlem?
David Aranda.
Què tal, David?
Bé.
Com es diu aquesta magna obra
dirigida, entre d'altres,
per Joan Solà?
El començament no l'he sentit.
Em sembla que és contemporani.
Jo et torno a dir els tres
i tu tries un,
però me l'has de dir senceret, eh?
Gramàtica catalana fàcil,
gramàtica del català útil
o gramàtica del català contemporani?
Gramàtica del català contemporani.
Molt bé.
Sí, Joan, Enric?
Sí?
Sí, senyor.
Molt bé.
Correcte.
Ràdio i boca adjudicades.
Doncs escolta, això,
el que diu l'Enric,
que tens la ràdio i la boca per tu
i les pots passar a recollir
per la ràdio,
per l'Avinguda Roma,
quan vulguis, d'acord?
D'acord.
Gràcies, David.
Adéu, si ja, bon dia.
Adéu.
Molt bé.
I tot i que no ho he sentit
al començament del programa,
però escolta...
Tenia clar que era el tema contemporani
i que aquesta era la paraula clau, evidentment.
Era la cosa contemporània.
Parlem de novetats editorials i informàtiques.
Avui no m'has portat res de paper.
Clar que no.
Ho vaig dir la setmana passada.
La setmana passada vam parlar de coses de paper
i vaig dir la setmana que ve
parlarem d'informàtica.
També tenia una cosa intermèdia
que eren publicacions digitals i en paper,
però ho he deixat el president de dir.
Avui només estrictament digital.
Doncs vinga, però on comencem.
Cosetes, cosetes interessants.
Skype en català.
Skype és un programa de telefonia IP.
Per als no entesos no entendran res,
però pels que saben de què va això
els interessarà
i els que ho han provat saben com funciona.
Jo tinc la sort de que fa poc
m'ho han fet provar en un curs de formació
i puc parlar amb coneixement de coses.
Per què serveix exactament?
Per utilitzar l'ordinador per telefonar.
Ah.
Tu tens un ordinador amb un auricular
i un micròfon connectat,
cosa que avui dia més o menys tothom pot tenir,
i t'instal·les aquest programa
que es diu Skype,
S-K-I-P-E,
i amb aquest programa pots utilitzar l'ordinador
per telefonar,
des de l'ordinador telefones,
Sí, telefones a telèfons normals,
a telèfons mòbils o fixos.
Calla, que et trucaré el pare o la mare o qui sigui.
Com que això funciona a través de les adreces IP,
resulta que és baratíssim.
Amb la qual cosa,
la telefonia tradicional està començant
a haver-ho trontollat els seus fonaments de negoci,
perquè efectivament això,
quan més s'extén,
més genoconeix,
més genoconeix,
és molt barat.
Per tenir les ADC-Ls i tot això,
has d'estar allà enganxada
a la telefonia convencional.
Sí,
i has de pagar allò de la quota fixa,
igualment,
que és el que més encareix.
L'Skype aquest,
a part de...
que tu pots telefonar a qualsevol lloc del món
molt barat,
ho pots telefonar d'ordinador a ordinador
o d'ordinador a telèfon mòbil
o a telèfon fix,
a més a més també permet,
per exemple,
es pot utilitzar com un canal de xat,
per exemple,
que funciona de forma instantània,
de manera que això,
per exemple,
en una oficina,
o per exemple,
penso en l'aplicació
que per això pot tenir el Consorci
per a la mobilització lingüística,
és una empresa
que té 22 centres
de batits per Catalunya.
Si tots ens connectem per Skype,
la factura telefònica baixarà brutalment.
Això es veu més utilitat
per empreses col·lectius
que no pas per particulars.
Per particulars també,
perquè per exemple,
jo tinc família a Estats Units,
si els telefono pel telèfon normal,
des d'aquí,
a telefonar allà és molt car,
però si telefono amb això,
puc trucar cada dia
i no ho noto.
Sí, sí,
pots parlar
o pots fer-ho per escrit
en plan xat.
Per tant,
tot això està molt bé.
On es pot trobar això?
Que a més a més
es pot baixar gratuïtament
i deia que la novetat
és que ara això
està en català.
Això es pot baixar
des de la web
de Fesucat,
que són els qui han fet
aquesta traducció
del programa al català
i que ara mateix
estan tramitant
amb l'empresa que l'ha fet,
que l'opció català
s'inclogui
com a llengua
dintre les llengües
que incorpora ja per defecte,
que tu puc,
quan te l'instan
les tries en quin idioma,
doncs que el català hi s'utilitza,
però de moment encara no hi és.
La web del Fesucat
és molt senzillet,
3b.fesucat.com
Atenció,
ortografia,
Fesucat
és F-E-S-H-O-C-A-T.
Molt bé,
molt interessant,
eh?
I molt recomanable.
I recordem,
gratis.
Gratis.
Gratis,
eh?
No s'ha de pagar res.
I a partir de llavors
veurem com la factura
del telèfon
mimba brutalment.
Veuen com més útil
també aquest programa,
a banda de tenir-los informats.
més coses.
Un altre de Sant Banc,
però diferent.
Un que es diu Gmail,
que també ara la novetat
és que és en català,
que és un altre programa,
no és de telefonia IP,
però sí que és de correu,
és un sistema de correu instantàni,
que funciona,
diguem,
del tipus
com pot funcionar l'escap
si utilitzes per fer un xat,
per comunicar-te
amb una altra oficina
que també el tingui,
doncs tu et pots comunicar
instantàniament,
no com el correu convencional
pot trigar a minuts,
o depèn de com estigui,
o si hi ha un servidor col·lapsat
pots estar hores a rebre o tal,
en canvi això és instantàni.
I aquest també,
el Gmail aquest.
Sí,
el Gmail és de Google.
Però que l'ha de tenir
l'altra part també, no?
Sí,
l'única cosa que hi ha,
l'adreça per trobar el programa
és www.gmail.com.
De tota manera,
si aquí no s'aclareix el tema,
es pot anar a la web de Google
i des d'allí buscar Gmail
i ja està,
com que és una cosa pròpia seva,
doncs s'entén.
No,
posar-ho en pegues, no?
No,
l'únic problema que ja té ara i això fins ara
és que de moment està en versió de proves
i perquè tu el puguis utilitzar
algú t'ha de convidar.
Algú que el tingui t'ha de convidar,
t'ha d'enviar un missatge convidant,
llavors tu ja t'hi apuntes i ho fas anar.
Característiques importants d'això
són,
per exemple,
que és un programa de correu
i sabem que les webs
que et donen programa de correu web
et donen un espai
al servidor
perquè tu puguis emmagatzemar coses i tal.
Aquí et donen dues gigas
d'espai gratuït,
cosa que és molt.
no se'n troben gaire
que et donin tant d'espai.
Pots agrupar els missatges en converses,
té un motor de cerca molt potent
dels missatges,
pots assignar etiquetes dels missatges
per organitzar-los millor,
pots crear filtres,
té un,
precisament,
té filtres molt potents
perquè no t'alibi correu brossa ni virus
i una sèrie de coses
que està molt bé.
Una altra de les coses que té
aquest programa de correu web
que molts altres no tenen
és que es pot utilitzar
en qualsevol navegador.
Doncs el Mozilla,
el Firefox,
el Safari,
i el Netscape i el Microsoft
5 en amunt.
Hi ha altres programes
d'aquest tipus semblants
però que no es poden utilitzar
tant ni en tants servidors.
Doncs en dues webs ben útils
i per acabar,
mira,
coincidint que ha començat
el Rally Catalunya,
l'Enric avui ens porta
a tot gas
la web del motor en català.
No és coincidència.
No és coincidència.
No és expressament,
com que ara és l'època
i cada setmana mengem carreres
de tot tipus de cotxes,
de motos i tot això
per les televisions.
No, però amb el Rally Catalunya
és coincidència o no?
És que és avui
que comença
a les comarques de Tarragona,
per això t'ho dic.
També, també,
que hi ha menys
que parlar d'això avui.
Atenció,
parlem d'una web
que es diu
a tot gas,
la web del motor en català
i això és important
perquè en aquells informes
que fan els del WICAC
sobre com està el català
per sectors,
com estan les webs,
el sector del motor
és un dels que està pitjor.
Sí,
la cosa temàtica...
sempre està suspès
i fatal.
A teatre,
a música anem fent,
però motor i coses d'aquestes.
Coses de motor en català
no se'n troben a internet
i ara explicaré
algunes quantes coses d'aquestes.
Per això ha nascut aquesta web
que té la intenció
d'oferir un espai d'esbargi
i de reflexió
sobre el món del motor
català
i en català.
Les dues coses,
el motor català,
pilots catalans,
de qualsevol àmbit
dels països catalans
i en català
perquè aquesta és l'altra cosa
que no existeix.
La web...
Ah, clar,
diguem l'adreça,
fàcil.
Sense les tres B dobles,
eh,
atenció,
directament a totgas,
tot junt,
a totgas.labonateca.com
Tot no dir,
a totgas.labonateca.com
I per què això?
Per què dèiem
que el món del motor
està fatal?
Doncs perquè ho està.
Hi ha un informe de...
Hi ha un article recent
del WICAC
que analitza la situació
que diu molt dolenta
del català
en el món del motor
i explica que,
per exemple,
el circuit de Catalunya,
la web del circuit de Catalunya
té versió en català,
castellà,
anglès i francès.
Però entre els webs oficials
dels pilots
no n'hi ha cap
que tingui versió en català.
Atenció,
fa pocs dies es deia que...
Per això li haurien de dir
els pilots.
Sí,
ja ho han fet.
Les webs de...
Fa pocs dies
s'ha renovat la web
del Dani Pedrosa
exclusivament en castellà.
Altres pilots,
aquí la majoria
són de motor,
de motos,
però també n'hi ha d'altres,
que tenen la web
que no tenen
a la web en català.
Cetiqui Bandau
només en castellà.
Carlos Checa,
castellà i anglès.
Tony Elias,
només castellà.
Rubén Chaus,
castellà i anglès.
Jorge Lorenzo,
castellà.
Héctor Barberà,
castellà.
Àlex Devon,
castellà.
Tots aquests pilots
són d'algun lloc
o altre dels països catalans.
No tenen web oficial
altres pilots
com David Checa,
Joan Oliver,
Héctor Foubel,
Electro Rodríguez,
etcètera, etcètera.
Derbi,
que és l'única fàbrica
de motos catalana
que hi ha,
no té la web en català,
només la tenen
en anglès i castellà.
Per trobar webs en català
de coses d'aquestes
del motor
s'ha d'anar
precisament al món
del trial,
el dels raids
i algunes coses així.
Al món del trial
tenim la web
d'Adam Raga,
de Laia Sánchez
i d'Albert Cabastany
que sí que tenen
coses en català,
etcètera.
Molt bé.
Doncs ja ho saben.
Per tant,
a tot gas.
A tot gas marxem,
perquè ara d'aquí uns moments
hem de parlar
del Parlament.
Al Parlament
o les escoles?
Parlarem d'aquesta experiència
o millor dit-la,
coneixerem a través
d'un reportatge
que ha fet
Jordi Sorinyac.
Enric Garriga,
gràcies.
Fins la propera setmana.
Dimecres més.
Ens retrobarem
després de La Castanyada.