Ni tu la saps.
Ni jo la sé?
Ni tu la saps.
Ui, jo que vostè es trucaria al concurs, eh?
Qui té bo que s'equivoca,
perquè a banda de la queta que el regalem diàriament,
dimecres vinent, en aquest espai,
farem un sorteig maco perquè sí,
vaja, si ens refiem de la paraula de l'Enric,
entre totes les persones que han trucat
i que han encertat i que estan ben apuntades
en una llista, passarem llista abans de fer el sorteig,
perquè hi hagi allò llum i tequígrafs,
que diuen els polítics,
ho farem d'aquesta manera, molt legal i molt ben fatet.
Avui, de totes maneres, el concurs continuarà
després de la una i, com que és dimecres,
dues de les preguntes que plantejarem
ja les ha portat fetes de casa l'Enric
i tenen a veure amb algun dels temes
que tractarem avui al programa
i més concretament
quan parlem de novetats editorials
i informàtiques.
Ja donarem més pistes, més endavant,
perquè ara comencem amb les informacions
diverses, parlant de la presentació
del llibre, tots els colors
de la llengua. El títol ja dona alguna
que altra pista, no, Enric? Sí, que és de llengua
i és en colors.
Sí, efectivament.
Primer, ho denunciem perquè és un acte
que organitza, fa, el Centre
de Normalització Lingüística de Tarragona.
S'inclou dintre dels actes de la primavera
literària amb els cinc sentits, que en el seu moment
ja se'n va a parlar.
El que ja ho sabem, quan?
Aquest divendres, a les set de la tarda,
a un lloc peculiar
i trobo que molt es caien, que es diu
llibreria-cafeteria L'U-Raconet,
a la plaça de la Font.
L'U-Raconet, és dit en Tarragoni,
encara que jo sé que el nom de L'U-Raconet
ve amb intenció
prioretenca, perquè el qui el va
batejar és del prioret i ho diu,
com ho diuen el prioret, L'U-Raconet.
Però en Tarragoni, que també tenim
com a tradicional aquesta
ticle L'U, ticle masculí,
no com a ticle neutre, que no existeix,
però com a ticle masculí tradicionalment fèiem anar
L'U, aquí al camp de Tarragona.
I aquí s'autorectifica això.
L'U-Raconet, és molt Tarragoni.
Mira, ara què ho dius, Enric, però això
hi ha persones, no, no, ara fem un parèntes
i parlem seriosament,
i aquí s'autorectifica, que diu
no, L'U-Important, i diu no, no,
no es diu L'U-Important, és L'Important.
Bé, perquè L'Important sí que és L'Important
i no L'Important aquí, aquest L'U seria neutre
i seria incorrecte. Una altra cosa és que digui
L'U-Xiquet. L'U-Xiquet, aleshores
parlem correctament.
Clar, ara, és la forma tradicional d'això.
El català estàndard no el reconeix,
el català estàndard recomana utilitzar
el L'A, ja està, el masculí femení clarament,
però en el dialectal, vull dir,
en el nostre dialectal, l'article masculí
de tota la vida, durant uns quants segles
ha sigut L'U.
Si més no a casa, el poden utilitzar.
Quan dic a casa, dic aquí a Tarragona.
Sí, sí, L'U-Xiquet, L'U-Gos...
Molt bé. És que aprofitem aquestes cosetes.
En canvi, L'U-Que vulguis, no.
L'U-Que vulguis, no, perquè aleshores...
Seria El que vulguis.
Exacte, perquè ja no és l'article, la qual cosa, etcètera.
No entrarem ara aquí, però està bé que diem.
L'U-Raconet.
Bé, doncs, L'U-Raconet, jo ho dic en Tarragoni,
no en prioritat.
En prioritat hem dit L'U-Raconet.
L'U-Raconet.
En Tarragoni, L'U-Raconet.
Ai, que veritat, ja acaba d'arribar només.
Imaginin-se encara tenir tot l'espai per davant.
Digues, digues.
Doncs ho farem ràpid.
El llibre, Tots els colors de la llengua,
precisament, és un llibre que en els últims mesos
s'ha anat presentant per molts centres
lingüístic.
Això que fem de les parelles lingüístiques
és una persona que acaba d'arribar
o fa poc que està aquí,
que està aprenent català,
que l'emparellem amb una persona
que és català no parlant
o que ja fa molts anys que està aquí
i parla perfectament
perquè la que l'està aprenent
pugui practicar amb una persona oriunda.
D'aquí, tot allò.
Tot això, a la zona d'Osona, per allà a Vic,
van ser també dels pioners
que van començar a fer aquest tipus de coses
i per això ja fa molts, no molts,
però sí uns quants anys,
com quatre o cinc anys
que ho estan fent per allà,
igual que fa tres o quatre
que ho fem per allà,
potser en fa quatre o cinc
i fruit d'aquestes primeres experiències,
la Mariona Casas i l'Agustí Danés,
que són dues persones de la zona d'allà
que estaven implicades amb això,
em sembla que algun dels dos
té a veure amb el Consorci
per una administració lingüística,
precisament, no n'estic segur,
per això no ho afilmo,
però bé, per aquí, no?
Del nostre gremi
que estaven treballant en aquest tema,
se'ls va acudir
que això era un material interessant
per fer-ne un llibre
i llavors en aquest llibre
han agafat el testimoni
de 15 persones d'aquestes
que estan els voluntaris,
els aprenents, diguem-ne,
no els d'aquí, sinó els aprenents,
que són 15 persones
de països diferents,
d'edats diferents
i de classes socials diferents,
però la cosa que tenen
és que tots els han passat...
I expliquen la seva experiència.
Sí, expliquen la seva experiència
com a aprenents,
com a estudiants,
però també relacionada
amb el seu bagatge prèvi,
és a dir,
en cadascun d'aquestes persones
té una història al darrere,
que l'ha portat fins a Vic
o fins a la comarca d'Osona
i l'ha situat en aquell punt
en què es troba que és
estic aquí aprenent català,
una cosa que jo fa 10 anys
ni se m'havia passat pel cap
ni que existís,
aquest tipus de situació.
Bé, llavors aquí,
a banda de l'entrevista
amb cada una de les 15 persones
de molt diferent procedència
i tot això,
també hi ha l'explicació
de la seva vida
i que cada persona
és un personatge en si.
I hi ha des del drama
dels que han de viure amagats
perquè no tenen papers.
A veure, aquest llibre
és de fa dos o tres anys,
que consti,
prèvi a les últimes regularitzacions
i tot això.
No sé si els protagonistes
d'aquest llibre
avui dia estan tots regularitzats
o no,
però és igual.
El cas és que aquí hi ha
el cas de gent
que durant temps
ha hagut de viure així
d'amagatotis
perquè no tenia papers
i perquè no l'enxampessin
ni la policia local
ni ningú li demanés papers
i els repetessin,
etcètera, etcètera.
el xoc emocional
d'una persona
que es troba
en un entorn desconegut
o la decisió
d'una persona
que tenint
carrer universitari
al seu país
acaba aquí fent
de mosso de magatzem
perquè és l'única manera
de tenir plat a taula.
Doncs bé,
aquest tipus de coses
són les que es recullen.
Per tant,
aquí tenim gent
de diferent extracció social,
cultural, etcètera
i diferents països
i diferents llengües d'origen
que tenen en comú
que tots han vingut aquí
en acabar aprenent català
i que ho explica
la seva.
Això,
aquest llibre,
val 10 euros,
tinc la fitxa de l'editoria
a les edicions
l'Albert
i es troba
a les llibreries.
Sabem qui vendrà
a presentar-lo?
Sí,
ve una de les dues autores
que és la Mariona Casas
i tot això
es farà
a la llibreria
L'Urraconet
com dèiem
que és un espai
llibreria-cafeteria
que és una cosa
que està molt bé
d'ajuntar
a l'espai
de la taulia
del cafè
i l'editoria
i de fet
L'Urraconet
ja fa mesos
des que va començar
a funcionar
que van començar
a fer activitats
i cada vegada
amb la literatura
i aquí està la cosa
i això ho fem
és l'últim acte
d'aquelles jornades culturals
que tenim
que fèiem
principalment a l'abril
però bé
doncs això
per qüestions de calendari
amb els autors
i tal
és ara
27 de maig
amb això tanquem
els actes culturals
Molt bé
doncs una previsió
per obrir aquest repàs
de l'actualitat
de la llengua
La segona informació
està relacionada
amb els jocs d'atzar
perquè l'organització
pel multilingüisme
demana
de les loteries
i apuestas de l'estat
que esdevingui plurilingüe
Sí
de fet
no és que la cosa
sigui ni d'ara
d'avui mateix
ni superactual
però sí que és recent
i com que periòdicament
ja parlem de les campanyes
de l'organització
pel multilingüisme
és aquella organització
que com el seu nom indica
intenta que l'estat
es cometessi
que sigui realment plurilingüe
i l'aspecti
totes les modalitats lingüístiques
dels seus territoris
doncs bé
a dintre de la seva
activitat habitual
a banda que recentment
és recent reunit
amb l'acadèmia valenciana
de la llengua
atenció important a això
amb la intenció
de trobar
vies de col·laboració
mútues
i d'impulsar
la consolidació
del multilingüisme
en la qual cosa
de moment
les sintonies
és bona
tenen bones relacions
una altra cosa
és que des del punt de vista
sociolingüístic
o estrictament lingüístic
no ho sé
sigui opinable
el fet que els de l'organització
pel multilingüisme
apostin
i de fet
utilitzin ja sempre
per defecte
l'opció català-valencià
com a denominació
d'aquella llengua
que el nostre estatut
diu que és
el català
i que l'estatut
de la comunitat
del sud
de la més avall
diu que és
el valencià
bé
això
els del multilingüisme
ja fa temps
que funcionen
a base de
referir-se a això
com a català-valencià
ara estic buscant
per aquí el paper
i no ho trobo
però hi és
en algun lloc
o altre ho diu
català-valencià
sempre
llavors
dintre de les campanyes
que fan
com aquella dels
segers plurals
que vam comentar
fa temps
o la de la monarquia
plural
etc
l'última campanya
que tenen en marxa
és la de les loteries
i apostes
va començar
l'any passat
quan se'ls va acudir
i se'n van adonar
ells sempre estan
buscant a veure
en quins llocs
s'ha de fer això
del polilingüisme
en quines coses
diguem
d'àmbit estatal
també els passaports plurals
els cartells d'identitat
tot aquest tipus de camps
hi han entrat
Correus
el tema Correus
també hi van entrar
i Correus va acabar
amb una multa històrica
doncs bé
van demanar
per Nadal
que la
la loteria de Nadal
de l'any 2004
fos plurilingüe
per això que vol dir
que els nens
i els nens
de salviant de fons
haguessis de cantar
no
tant d'una cosa
tan senzilla
com imprimi
les paperetes
de la loteria
de l'estado
com que és de l'estado
hauria de ser
molts idiomes
de l'estado
perquè ja tornem a ser
millor
quins són oficials
on són oficials
tot allò
és a dir
que la loteria
que es vengui
a Catalunya
sigués impresa
o hi ha diferents solucions
perquè ells
quan fan coses
sempre viren
a veure
què fan
els països
plurilingües
que tenim a prop
com són
Suïssa
Bèlgica
i algun altre
aquí tinc
el cas de Suïssa
i el cas de Bèlgica
què fan
a Bèlgica
i a Suïssa
amb això
de les loteries
doncs bé
simplement
que les botlletes
estessin impreses
en els quatre idiomes
com a mínim
els quatre idiomes
oficials
o cooficials
en els territoris
de la SAC
Sí, tampoc no tenen
tant de text
les botlletes de loteria
per tant
I això per què?
perquè de fet
altres països ja ho fan
i una de les coses
que ara
com va acabar allò?
Doncs de cap manera
senzillament
la loteria d'anà
el va sortir
exclusivament en castellà
com s'havia fet sempre
i aquí no ha passat res
per això ara el que fan
és proposar
que els denunciem
i ens posen un enllaç
a la seva web
hi ha una enllaç
amb un model de denúncia
jo el que diré
és la web
de l'Organització per Multilingüisme
per si a algú li interessa
el tema
comiri
les3b.com
guió
al plural
punt
org
om
d'Organització per Multilingüisme
guió plural
punt org
aquí hi ha l'explicació
i llavors
una de les coses
que fan les loteries
és allò de l'euro milions
que és una loteria europea
en què hi participen
uns quants països europeus
que són
Àustria, Bèlgica, Espanya, França
Danda, Luxemburg, Portugal
el Regne Unit i Suïssa
i
la cosa dels euro milions
és que
el sorteig és un
per a tota Europa
encara que cada país
fa la seva edició
de les botlletes
i té potestat
de dissenyar-les
com li doni la gana
però el sorteig
és comú per a tots
doncs bé
a Suïssa
aquestes paperetes
dels euro milions
hi ha dues empreses
que les fan
a més a més
a la mateixa estat
hi ha dues empreses
que fan aquesta loteria
que imprimeixen les paperetes
una ho fa exclusivament
en alemany
però una altra
ho fa en tres idiomes
alemany, francès i italià
això a Suïssa
a Bèlgica
hi ha una companyia
només ho fa una companyia
i la botlleta
de l'euro milions
és estar en holandès
francès i alemany
i aquí?
atenció
això
a l'envers
o sigui
al davant
està en tres idiomes
i al darrere
només en francès
i holandès
cal dir que
a Bèlgica
la llengua alemanya
gent que sigui
germanòfona
que parli en alemany
només
és menys de l'1%
menys de l'1%
de la població belga
té l'alemany
però ho imprimeixen
no és oficial a Bèlgica
però a la Loteria
de Bèlgica
és belga
estan en els tres idiomes
els dos oficials
i el d'una minoria
de l'1%
de la població
que no li va
tot això
és el que
si això es pot fer legalment
quin motiu hi ha
per no fer-ho
i aquest és el plantejament
en què es troba
l'Audiència
per Multilingüisme
allí a l'oep
trobareu les explicacions
i si us voleu
afegir a la denúncia
que estan ja tramitant
tenen denúncies
a l'empresa
de Loteries
de l'Estado
perquè faci això
plurilingüe
el català
i el català
no es podrà utilitzar
al Congrés
fins que hi hagi
un nou reglament
de la Cambra
Sí, i amb això ja està tot.
És el tema aquell famós de les picabaralles
entre el Joan Tardà, representant d'Esquerra,
i el Marín, president del Parlament,
que sempre s'estan discutint per això.
Hi va haver un primer, un acilculat del Marín,
que va dir que durant un mes va permetre utilitzar
preument els idiomes cooficials,
però llavors es van tornar a enganxar, al final van decidir que no.
I la cosa, l'última situació era
que el senyor Marín s'havia de pronunciar
sobre què pensava fer ara
respecte a permetre o no l'ús de les llengües pol·lingües.
i sobretot a l'esulta que ahir, o abans d'ahir,
Joan Tardà va tornar a rebre el tema
i li va preguntar al senyor Marín
què pensava, si pensava varia el seu criteri,
després que el Congrés aprovés la setmana passada
una moció relativa al foment del pol·lingüisme
en els òrgans constitucionals.
Si acabem d'aprovar,
el Congrés acaba d'aprovar una moció
a favor del pol·lingüisme
de les institucions, què farem aquí?
El Congrés, el senyor Marín li pregunta.
I el senyor Marín diu, vista les circunstancies,
i vist que no hi ha un acord unànim
mentre tots els petits perquè sempre hi ha els del PP
que diuen que no, doncs ho deixarem en suspens.
Això aquí no es pot parlar que vidiem més que el castellà
fins que hi hagi el que hi ha d'haver
reglament de la cambra, hi ha un reglament que s'ha de fer
i fins que no estigui fet, aquí no es pot parlar
més que en castellà, així està la cosa.
Per tant, no podem dir res més i no sé si podrem afegir
novetats properament.
Presentacions al servei lingüístic de la Universitat Rovira
i Virgili comencen avui
i encara demà també hi haurà presentacions.
Jo he estat intentant buscar material d'això
i com que no l'he trobat i com que és demà
doncs ho explico ara el que és
però vull dir, jo volia parlar d'una de les coses
que es presenten, àmplia i extensament
però no he pogut perquè encara no s'ha presentat
és demà.
Avui es presenta
el Praxis Lingüística 3, criteris gramaticals i d'estil.
Això és una cosa del servei lingüístic
que en el seu moment fa un parell de mesos
al febrer més o menys es va presentar
la web, aquest subweb
del servei lingüístic, es diu Praxis Lingüística
on hi ha els volums
que fins ara han anat traient en paper
també estan en línia, es poden veure a la web.
Doncs això és el que es presenta
avui, ara mateix, s'està presentant
a la universitat
a l'aula magna de la universitat
a la Facultat de Lletres aquí
a 300 metres o mig quilòmetre d'aquí
la plaça més gran, però s'està presentant això.
Mig quilòmetre no és exigerat, tu ni res.
D'aquí allà...
Mig quilòmetre d'aquí a la Facultat de Lletres, Enric.
Home, si dones molts tons, sí, però...
És que no podem passar pel mig de les anys.
Home, a línia recta no, però mig quilòmetre...
Després anirem amb una cinta mètrica, va.
És igual, total.
És que no, Joan Maria, no hi ha mig quilòmetre d'aquí a la Facultat.
Avui es presenta això.
Es presenta això, també es presenta a la Praxis Virtual
i també es presenta a un monogràfic
que es diu l'Acolliment Lingüístic Universitari
de la revista QS.
Tot això es presenta avui
i a la tarda es farà un berenar intercultural,
és a dir, a la sala de lingüística
també practiquen això del voluntariat lingüístic,
tot això també ho fan,
i de tot això una mica ja n'havíem parlat.
La cosa que volia parlar jo era
el que es presenta demà, també,
dintre d'aquestes jornades de presentacions,
a les 12 també,
però a l'Escola d'Infermeria
es presenta el vocabulari d'Infermeria.
I això és el que jo volia explicar avui,
però no podia perquè encara no l'he trobat.
L'ha editat l'Institut Joan Lluís Vives,
que és l'Institut Intranodiversitari,
l'han fet entre el Servei Lingüístic de la URB
i el de no sé quina altra universitat,
que ara no ho tinc per aquí a mà.
Demà es fa la presentació a les 12,
jo hi aniré
perquè com sempre anem malament de temps
i jo trobo a faltar
abans de donar pas a les novetats editorials informàtiques
una informació.
Vas crear tota l'expectació
del Festival d'Eurovisió
de la participació d'Andorra
i avui no trobem cap comentari.
Jo no sé si és que no t'agrada la cançó, eh?
Jo crec que la cosa va per aquí.
Reflexiona mentre va la pausa.
I ara m'ho expliques.
Reflexionaré.
Has oblidat el títol del llibre comentat?
No has pogut apuntar a la web
on trobar aquell programa informàtic en català?
T'has perdut el telèfon
o l'adreça electrònica que t'interessa?
No pateixis.
Envia un missatge a eGarriga
arroba cpnl.org
o truca a l'Enric Garriga
al 977 24 35 27
i t'ho tornarà a repetir
per correu o per telèfon.
No t'ho perdis.
Un quart de català et respon.
Bé, temps suficient per reflexionar
al voltant del paper que va fer Andorra
en la... allò era la semifinal.
Sí.
No va passar ni a la final.
Doncs el comentari...
Els oients van poder contemplar i sentir la cançó.
Comentari.
Només diré dues coses.
Una.
I la coreografia.
No va passar a la final.
Dos.
El comentari lingüístic
és que efectivament se li notava
que la xica havia fet corsets,
tenia una fonètica una mica...
Holandesa.
Holandesitzant.
De fet, a Catalunya estem molt acostumats
a la fonètica catalano-holandesa
gràcies precisament a alguns barcelonistes
que són holandesos i xapurreixen el català.
Però a banda d'això,
sí que com a mínim,
encara que amb aquella fonètica una mica dubtosa,
jo sempre prefereixo una mala fonètica catalana
que no veure països en què esperava sentir idiomes
i veure que la majoria canten en anglès.
Enric, això que acabes de dir,
ho cingarem
i si l'any que ve encara som aquí,
quan arribi el festival continuem reivindicant
que, sisplau, que parlin,
que cantin en el seu idioma.
Que cada país cantin en el seu idioma.
No, cal cantin en anglès.
Si no cal entendre el que diuen les cançons, home.
I que Andorra es continuï presentant,
encara que sigui per fer la pena a la semifinal,
però almenys a la semifinal se senti el català,
perquè ja que no sentim l'ucraïnès
o altres idiomes,
que tots ho fan en anglès pràcticament,
almenys en què puguem sentir català,
però, mira...
En fi...
Passem pàgina.
Passem pàgina i mai millor dit,
perquè estem parlant de novetats editorials i informàtiques,
col·lecció Terminologia Oberta del TermCat.
Sí, aquesta és una cosa que fa temps que tenim en cartera,
de fet, no gaire, és del mes passat,
però que està en procés d'expansió,
encara és vigent.
Senzillament, el TermCat,
que fa poc vam comentar el 20è aniversari del TermCat,
doncs una de les coses que hem fet al voltant d'aquest 20è aniversari
i és una cosa que se'n diu Terminologia Oberta
i que no és altra cosa que posar a la web,
a l'abast de l'usuari,
de qualsevol els recursos terminològics
que fins ara només existien en paper,
que han anat fent tots aquests anys.
Tota la terminologia per camps temàtics
que tenien vocabularis, lèxics i diccionaris
que s'havien anat fent en paper,
algunes coses estaven consultades a la web,
d'altres, utilitzant el Cercaterm,
que és allò per buscar terminologia,
les pots trobar totes,
però que tinguessis allò el que en diríem en PDF,
en format de paper,
però a l'ordinador per poder consultar aquests departoris,
no hi era.
Doncs bé, això és el que sota el títol genèric
de Terminologia Oberta
ha començat a penjar a la web del TNCat
amb una llicència d'ús flexible,
que això vol dir que no hi ha gaire restriccions,
que tothom pot utilitzar i manipular allò,
sempre amb la condició del reconeixement
de l'autoria del TNCat,
és això que estem parlant últimament
de moltes coses que s'estan fent així ja,
de la llicència flexible,
les llicències obertes d'aquestes,
que tothom, els recursos,
està disponible per qui vulgui,
només la condició única és que citis
que allò ho has tret de tal web o de tal entitat.
Bé, el primer que s'ha penjat aquí
és el Repertori de Terminologia d'Internet
i Societat de la Informació,
que és una cosa que en paper ja existia,
fins i tot n'hi havia dues edicions.
Això, en cada recull d'aquests,
hi ha la denominació en català,
que està allà i en anglès,
i també la categoria gramatical
i les remissions de les formes catalanes
de cadascoses,
i pròximament aniran alliberant-se,
per tant, aniran apareixent a la web
del TNCat, diguem-la,
els 3W.termcat.net,
aniran apareixent a les terminologies
dels àmbits dels recursos humans,
del turisme,
de fires i congressos, entre d'altres.
Els que han anat apareixent recentment
en paper o en diferent format de paper
són els que ara estan apareixent a la web,
en l'apetat de terminologia oberta.
Molt bé.
Parlem d'una altra publicació,
segur que n'han sentit de parlar,
perquè és un tema molt important,
i és que l'Institut d'Estudis Catalans
comença la publicació
de les obres completes de Pompeu Fabra.
La notícia, el tema, sens dubte,
és importantíssim,
però, a més a més, resti inatents,
perquè les preguntes que ha portat l'Enric avui
pel concurs de la UNA
van d'aquest tema.
Sí, precisament d'això.
La setmana passada, concretament,
fa una setmana, exactament,
quan jo estava aquí parlant d'això,
a Barcelona s'estava presentant això altre,
i és que l'Institut d'Estudis Catalans
acaba d'iniciar,
ja ha iniciat,
ha presentat el primer volum,
perquè és una feina que poten
fer des del 2001, com a mínim,
que hi ha més de 20 especialistes
treballant amb tot això des del 2001,
que és l'edició de les obres completes,
completíssimes, de Pompeu Fabra.
Fins i tot,
amb les coses que es pensava,
hi ha algunes joies
que es consideraven perdudes
i que en els últims anys han aparegut.
Bé, Pompeu Fabra,
com a mínim,
com a mínim,
la gent sap que és l'autor
d'aquell diccionari,
que és el diccionari,
a veure,
un moment,
títol oficial del diccionari,
és el Diccionari General de la Llengua Catalana,
el que tothom diu el Diccionari Fabra,
és el Diccionari General de la Llengua Catalana,
que això es va publicar
de forma definitiva l'any 1932.
1932.
1932,
per tant,
el segle passat,
va ser una de les primeres
magnes obres de l'Institut d'Estudis Catalans
com a tal,
en el cas de la llengua catalana,
el Diccionari General de la Llengua Catalana,
de Pompeu Fabra.
Això és l'any 1932.
Aquesta és l'obra més coneguda,
però Fabra no va fer només això,
sinó que abans de fer aquest diccionari
ja n'havia fet tres més.
Un el 1891,
quan encara era un adolescent
i tenia la dèria de la llengua,
però no sabia res de lingüística.
El 1898 en va fer una altra,
una segona gramàtica,
parlo de gramàtiques,
no de diccionaris,
gramàtiques catalanes,
que també és autor de gramàtiques catalanes,
i la més famosa
és la de l'any 56,
em sembla,
però n'hi havia una altra
que estava perduda.
Després de la civil,
als anys 50 es va exiliar,
Fabra es va exiliar,
i en el seu exili
va escriure una gramàtica
que es considerava
que estava perduda.
Doncs bé,
aquesta gramàtica ha aparegut
i és una de les joies
d'aquesta col·lecció
que s'edita ara amb facsímil.
I l'altra joia
és, a veure si,
aquesta és la coneguda
com a gramàtica apòstuma,
que és de l'any 56,
i ara es publica
per primera vegada
perquè és considerada perduda.
I l'altra cosa
que s'ha trobat
i que es pensava
que estava perduda també
és un diccionari,
Fabra,
que es creia desaparegut
i que conté notes al marge
fetes per ell mateix,
notes a mà fetes per ella.
I això ho ha trobat,
ho tenia un dels nets
o ho va retrobar un dels nets
i ho ha cedit
a l'Institut de Ciutadans
perquè s'ha dit
que aquestes són les dues joies inèdites,
però a banda d'això
també hi ha ticles
publicats en diferents revistes
i tal, inèdits,
i bàsicament
les obres completes
funcionaran de la següent manera.
Nou volums.
Cada volum valdrà 35 euros.
Ara, el 2005,
s'ha presentat el primer volum.
A veure si podem dir
què conté.
Ara mateix no ho tinc al davant,
és igual.
L'any que ve,
el 2006,
se'n publicaran dos,
el 2007, dos més,
el 2008, dos més
i dos més, el 2009.
Ho promou l'Institut de Ciutadans,
i hi participen quatre editorials
de tots els països catalans.
En Siglopeia Catalana,
Proa, edicions 62,
editorial Moll de les Balears
i edicions 3 i 4
del País Valencià.
Dirigeixen tot això
Joan Solà i Jordi Mir.
El primer volum té 591 pàgina
i tots seran més o menys semblants,
excepte el número 8,
que serà aquell diccionari
que dèiem,
el Diccionari General de la Llega Catalana
de l'any 32,
de Pompeu Fabra,
que és el diccionari,
diguem,
el Fabra, l'oficial.
Doncs una notícia molt important
en matèria de publicacions
i teníem pendent ja
de la setmana passada
un altre del capítol
de la sèrie Llengües en Perill.
Avui també haurem d'anar molt ràpid.
Intueixo que molta estona
no ens entretindrem,
perquè ara hem desmentirat l'Enric,
però clar,
llengües orelianes,
finourgiques,
jo crec que molta, molta,
molta gent que ho parli,
no crec que n'hi hagi.
No, són poquetes,
ho direm ràpid.
Situents en el mapa?
En el mapa estem parlant
una mica més amunt
de les repúbliques bàltiques.
La zona dels orals?
La zona dels orals.
D'aquí l'orelianes?
Sí, al nord dels orals.
Això són llengües
orelianes,
finourgiques.
Què vol dir tot això?
Aquest grup de llengües
són un grup de llengües
que tenen 24 milions de parlants.
Es divideixen en dos grups,
les finourgiques i les altaiques.
D'aquestes últimes,
de les finourgiques,
que és de les que parlem,
n'hi ha 14.
l'últim dia vam parlar
d'unes que eren
el Caralià i el Vespe,
però aquest dia toca parlar
del Sami,
i avui aquí n'hi ha unes quantes
que són les que estan
més, més, més, més,
més malament de totes.
Algunes que només
tenen com a 50 parlants.
I, a banda d'això,
dius, si algunes
només tenen 50 parlants,
com és que hi ha 24 milions?
Perquè hi ha llengües
d'aquest grup
que són molt...
És que aquest grup
se subdivideix
en més grups, encara?
No, el que passa
és que dintre d'aquest grup
hi ha les llengües
que estan en perill,
que aquestes que tenen 50 parlants
i les llengües hegemòniques
com són l'hongarès,
el finès i l'estonià,
que són llengües
que tenen milions de parlants
i que són oficials
en els estats.
Per tant, d'aquestes no en parlo.
Parlem de les altres
que estan en perill
que són les següents.
El libunià,
que es parla a Letònia,
el bot,
que es parla a la zona
de l'eningrad,
el mordoviar,
aquestes dues
que acabo d'ahir
tenen 50 parlants cada un,
però es diu aviat
és que són poquets
i aviat desapareixaran.
El mordoviar
és la que en TV
en té 775.000
i està a l'est de Rússia,
a la República de Moradònia.
I després
ens queda
una altra llengua d'aquestes
amb bastants,
les altres dues
que tenen bastants parlants
dintre del que cap
són el Mari,
que té 500.000 parlants
i està a l'est de Rússia,
a la República de Mari.
I després tenim el Comi,
que té 350.000 parlants,
no té coneixement oficial
i es parla a la República
de Comis.
Vull dir,
ni parlant de la zona geogràfica
no ens acabem de calir
bastant tots
per aquella zona
dels grals.
I encara ens queda
d'una altra,
que és Lutmurt,
que té uns 550.000 parlants
i que està
a la zona de...
a veure,
a la República
de Baixcort,
Tostant i Tartastant.
En fi,
difícil,
difícil ho tenen
aquestes llengües
quan algunes
només tenen 50 parlants
i estan en un lloc
que ni tan sols
sabem trobar en el mapa.
Però així és la cosa.
Però existeixen,
ni que sigui amb 50 parlants.
De moment encara existeixen.
Dius poquetes,
però continua superant
el tema
aquella senyora xinesa.
Te'n recordes
aquella que...
aquella llengua
que només parla
una persona,
va morir, no?
Sí,
i petanya no la parla ningú.
Imagina't,
encara en queden 50.
Algunes d'aquestes
en tenen 50,
que els alimentin bé
i que durin.
Molt bé,
Enric Garriga,
ha estat un ple.
No ens avança res
dels regalets
que donarem
el proper dimecres.
No.
No podem avançar res,
en tot cas,
el que sí pots avançar
són les preguntes
perquè les comencin a preparar,
les farem després de la una
perquè ara tenim
una connexió
amb la unitat mòbil
d'aquí uns moments.
Preguntes òbvies
per al dia d'avui.
Vinga.
Dues ofertes.
Són d'aquelles de triar
a les post-33.
Qui és l'autor
del Diccionari General
de la Llengua Catalana?
Opció A,
Tomeu Fabra.
Opció B,
Joan Coromines.
I opció C,
Pompeu Fabra.
Molt bé,
primera pregunta.
Segona pregunta.
La primera edició
del Diccionari General
de la Llengua Catalana
és de l'any
A,
1879.
B,
1932.
C,
1985.
Doncs les tornem
a preguntar
després de la una.
Després de la una,
els que han estat atents
i els que saben
qui era aquell senyor,
el Fabra.
I jo aprofitaria
perquè el dimecres
farem un sorteig magnífic
aquí a un quart de català,
no, Enric?
Bé,
això és el que tu has dit.
Sí, sí.
Jo m'ho crec.
Ets home de paraula, no?
Depèn de si els missatgers
m'aporten els premis
que m'han de portar
des de Barcelona.
Doncs esperem que els portin.
Gràcies, Enric.
Fins la propera setmana.
Dimecres més.