.
Bé, doncs, un moment per fer un cop d'ull,
i mai millor dit ràpid, a la cartellera,
perquè tampoc no hi ha grans canvis,
i ja saben vostès que habitualment escolten aquest espai
que el David de les pel·lis que no ha vist no en parla gaire,
fa una breu referència,
però sobretot li agrada parlar de les que ha vist.
Si això afegim, que no és que s'hagin incorporat
moltes novetats a la cartellera,
sí que s'han estrenat pel·lis a altres sales del món mundial,
però aquí, doncs, algunes d'aquestes estrenes no han arribat.
D'altres sí, eh?, parlem de les que han arribat.
En tot cas, David, bon dia.
Bon dia.
De vegades és que anem allò a pinyó fixa que deia que ell
i no sabia si t'havia saludat o no.
L'estrena, la pel·lícula més publicitada d'estrena aquest cap de setmana
sí que l'has vist, és la d'Arsène Lupin.
Bé, la vista perquè la van estrenar a Sitges,
perquè si no aquesta setmana no hauria tingut temps de veure res.
Però aquesta sí que la vas veure en el seu dia.
Sí, sí.
Jo recordo, però de ben joveneta,
d'haver vist més d'una i més de dues versions de pel·lícules
que tenien com a personatge central aquest mític individu, no?
Sí, home, és un dels lladres d'Iguan Blanc per antor...
Vamos, arquetípics de la literatura.
I home, la veritat és que cinematogràficament, clar,
totes les troballes literàries s'han d'aprofitar.
Els Sherlock Holmes, els fantômes i tots aquests personatges
que estan una miqueta a la línia d'aquest extraordinari aristòcrata,
un lladre prodigiós.
Estem parlant d'una novel·la de començaments del segle XX.
Correcte. I amb una revisió, evidentment, d'una França
a punt d'entrar a l'època, diguem-ne, industrial,
i en la qual, doncs, bueno, tenim aquest protagonista
que s'enfronta, doncs, bueno, a tot un canvi d'època
i que és meravellosament interpretat per el Román Durís.
Tu el veus aquí de...
Sí, sí, sí, és d'una elegància superior.
Però jo me quedaria amb les actrius femenines,
que és la Christine Scott Thomas,
que feia temps que no la veia amb la pantalla,
i que, probablement, se converteix en la deessa de la funció.
O sigui, l'antagonista de la Sarah Lupin
és realment el personatge capdalt de la pel·lícula.
I això ho van comentar molts crítics i molta gent a Sitges,
perquè, precisament, els francesos,
que fan un cinema a vegades a cavall entre el comercial i el personal,
doncs, aquesta vegada han apostat per una superproducció
molt ben realitzada i que estaria en mig camí entre el Pacto de los Lobos
i Bidoc, guanyant i apropant-se més al millor de la cinta del Pacto de los Lobos,
per dir-ho d'una manera, sense arribar a avorrir en cap moment.
I és una història que, de totes maneres, funciona molt bé.
Però és la història clàssica.
Sí, i bueno, se centra en un dels capítols dels llibres,
que és el...
Crec recordar que era La Comtesa de Gagliostro,
que és el personatge.
Perquè a vegades passa que aquests personatges
fan una barreja de diferents episodis literaris
i en fan un de sol,
o agafen un de sol i fan una pel·lícula
i després en fan un altre després del temps.
S'han centrat una miqueta, penso, en aquest llibre.
Ara mateix, parlar de referències literàries
se'n faria una mica complicat,
perquè d'Arsene Lupin vaig llegir alguna cosa fa molt de temps,
però la veritat és que és el personatge
tal com l'havia imaginat.
Després estan les conjorges monàrquiques
contra la República
en forma de sectes, de maçons
i una sèrie de personatges
que estan molt ben trobats,
perquè estem parlant de la classe aristocràtica,
amb una França de teulades
i amb aquests robatoris impossibles,
amb aquest personatge de l'Arsene Lupin
que funciona molt bé, ja t'ho he dit.
I penso que és una pel·lícula que mereix la pena veure-la
perquè és un bon festival,
a més de cinema d'acció d'Europa
i que no té res a envejar directament
al cinema nord-americà,
a les cultes nacionals.
A tu et va agradar, no?
Jo vaig passar una estona molt agradable.
Però vaja que...
A veure...
És que a mi no m'atreu, veus?
Mira, d'aquelles coses que dius...
Té el seu toque, aquest toque elegant i tal.
A mi se m'agradava molt
les pel·lícules dels fantomes.
És que, clar, a mi aquest tema no m'agradava.
Tampoc no m'agradava.
I m'agradava el personatge, potser més que la pel·lícula.
I llavors a mi, doncs, bueno,
la entrada jo penso que és una bona recomanació
per passar una estona.
Però molt diferent al que estem acostumats últimament a la cartellera,
també.
Doncs sí.
Cal dir-ho.
El Reino de los Cielos en van parlar l'altre dia.
No sé com em va.
I imagino que molta gent al cinema.
Molt bé, molt bé.
És la pel·lícula de la setmana
i omplirà sala d'aquí un paret de mesos, segurament.
Aquí a Tarragona també estrenen.
No podia ser d'una altra manera
perquè aquesta és de les pel·lícules que saps que s'estrenaran
i tot plegat tapes de José Corbacho i Juan Cruz.
És l'opera prima del personatge a televisió.
Dic personatge perquè actua com a personatge, no?
Exactament.
Doncs escolta una cosa.
Jo no l'he pogut veure, la pel·lícula.
Tenia moltes ganes.
Potser m'he despistat.
Tothom en parla molt bé.
Sí, i sembla que és veritablement una òpera prima.
A més, a duo, o sigui, el José Corbacho i el Juan Cruz,
que a la sazón és un dels guionistes de la productora del Terrat,
doncs, bueno, han fet una òpera prima que sembla,
pel que sé, la manera com ha sigut rebuda al Festival de Màlaga...
Que allà no es conformen amb qualsevol cosa, tampoc.
No, no, no, tenen uns gustos molt concrets.
I és una pel·lícula que ha entrat molt bé, a més.
Ha entrat molt bé, amb un...
Bueno, el que contribuís, potser, és el talent dels seus actors,
o sigui, la Maria Galiana, que feia temps que no l'avíem en pantalla,
l'Alvira Domínguez, Darío Paso, l'Àngel d'Andrés López...
Sempre són actors que volen representar aquests personatges de barri,
i és una revisió que, pel que sembla, és molt honesta.
I això és una cosa que ha destacat tant la crítica com els mateixos directors i guionistes de la història.
El trobar-se una miqueta en un cinema de barri, però això sí, amb molta qualitat humana,
i narrant unes històries que són molt properes a l'origen, al barri, d'aquests dos directors.
Penso que és una pel·lícula que es pot recomanar directament.
Jo no l'he vista, no puc fer una crítica objectiva, evidentment.
Però, vaja, que és d'aquelles pel·lícules que dius, m'arrisco a descobrir-la,
perquè tinc possibilitats de sortir content.
Sí, perquè he rebut molt... A veure, de gent que tinc confiança,
que sempre dic, aquests ojeadores d'altres festivals,
m'han dit que la puc anar a veure amb tota tranquil·litat.
I, de fet, confio que no em porti la contrària.
I així, d'estrena a estrena, un dia aquesta de soñando, soñando, triomfé patinando.
Pues que patine.
Que patine, que vagi patinant.
No ho sé, m'estic fent gran, eh?
De la Disney, no?
Sí, bueno, Ice Princess, título original.
Ara ho estava llegint aquí.
Doncs mira, ni idea, Jolanda.
Jo penso que són pel·lícules d'aquestes que la Disney fabrica en plan factoria de formatges,
en porcions de 12,
i que, veritablement, venen a omplir poes forats de cinema familiar,
que moltes vegades ni falta faria, no?
Que arribessin directament a la pantalla gran,
que es podrien veure perfectament a casa, amb el DVD, a hores perdudes.
perquè m'he portat molts disgustos amb aquest tipus de pel·lícules.
O sigui, m'estic fent gran directament.
Clar, però fixa't en una curiositat,
que les dues estrenes així que criden l'atenció,
són absolutament contraposades, no?
Aquesta cosa dels salons francesos de començament del segle XX,
aquesta regància del amor,
amb el barri...
El barri, el barri de tapas.
El barri de tapas, que és...
Doncs jo, d'entrada...
Dic que si anem a veure les dues pel·lícules al mateix dia,
pot ser un xoc emocional, eh?
Passar d'una a l'altra.
Directament. Jo, d'entrada, m'aniria, jo què sé,
a fer plaça i aniria a veure el tapas directament
i deixaria per, jo què sé,
per una vetllada romàntica,
l'altre, no?
Ja ha posat-s'escollit.
Clar, i si no, sempre tenim el reino de los cielos,
si no l'han vista,
la interpreta que continua...
Bé...
Sí, no, no, no.
I alguna cosa que no s'acaba d'explicar,
com l'XXX2,
que estan aquí, no,
i aguanten en carterera...
I que triomfei, que triomfei, que triomfei.
I l'última primavera,
que tothom ha dit que és una pel·lícula preciosa,
potser marxarà.
Potser marxarà,
perquè, a més,
l'entrada a nivell de taquilla
ha sigut molt fluixeta aquesta setmana.
Fixe't, la taquilla,
però hi ha unanimitat de crítica i públic
a la vista que diuen que és una pel·lícula bonica.
Perquè sí.
Home, és pel·lícula d'UBI,
i és pel·lícula de manteniment,
és pel·lícula del boca-orella
i que la gent, doncs,
vagi freqüentant la sala amb tranquil·litat
i que vagin parlant d'ella.
Home, hi ha hagut fenòmens
com els xicos del coro,
que va funcionar així,
van fer una entrada discreta a la cartellera
i ja veus el boca-orella com va.
Home, clar, també estava el fenòmen Òscar,
que sempre ajuda...
Sí, però fins i tot una mica
abans del fenòmen Òscar
la gent ja en parlava,
ja s'ho veien uns els altres.
I què t'anava a dir, David?
Diguem.
Aquesta setmana assistirem un altre cop
aquella cosa de veure senyors
vestits de galàctics
i coses d'aquestes.
Ah, doncs, d'entrada...
Però clar, això ja ho té,
l'estrena de l'Star Wars
a l'episodi tercer.
Jo sóc el primer abonat a la...
Però tu et vesteixes també
de coses d'aquesta de la guerra.
Perquè això...
Tu no t'hi fixes,
tu que vas a les estrenes de Barcelona,
que després hi ha gent que dius
i ja són ganes, no?,
de venir aquí.
Tinc amics.
Perquè no són noietts adolescents,
són senyors, eh?
No, no, no, clar, és que...
Fets i drets.
De fet, de fet,
a veure, l'avantatge
que tenen aquestes pel·lícules
és que pots fer una miqueta
com el Rocky Horror Picture Show.
O sigui, tu vas disfressat
i ningú ho pren...
Home, i justificada
per un altre costat.
Sí, sí, i tant.
Perquè és una pel·lícula
que no sé un moment...
Sí, però jo aniré vestida de paisà,
que es diu a l'Orola,
no penso en disfressar-la de res.
Jo a lo millor, no sé,
faig alguna coseta, però vaja...
No t'imagino.
No.
Em falta el Sabre Láser
i quatre coses més.
Home, el Sabre Láser,
això sí, veus allò de...
Jo tinc un parell a casa.
Entens?
Sí, sí.
Ja me'n deixaràs on, doncs.
Sempre és l'excusa de...
Portem els nens i no es nota.
És tan bo tenir nens
per aquestes coses, no?
No, no, és del nen,
però el porto jo
perquè s'ha cansat de portar-ho.
Convèncer la meva filla
de lo fantàstic que es tindrà a casa,
la màscara d'Arbader,
això m'ha costat...
Veig que et vas descobrint
de mica en mica
que tens tot l'equipament, eh?
Tens el kit Guerra de les Galàxies
al complet.
Sí, però vaig mig d'all
mig d'arbi.
Molt bé, molt bé.
El dia 19, aquesta el dijous, s'estrena.
Correcte.
A mi sembla que aquesta és la bona,
però ja saps que havíem comentat...
Jo em perdo,
jo em perdona,
això de les parts i terceres
i sisenes i segones.
I per cert, que he vist la sèrie...
I per què dius que aquesta és la bona?
Bueno, per una raó molt fina.
És que jo em perdo, eh?
Perquè les dues primeres,
o sigui, les dues primeres
de la saga original,
per dir-ho d'una manera,
les que són la precuela,
l'anterior,
la Guerra dels Clones
i tota aquesta...
Sí, és a dir,
que l'última que vam veure
era la primera, realment.
Exactament.
I aquesta és la primera de la primera.
Aquesta seria el final
de la primera part de la trilogia.
Molt bé.
O sigui, seria el capítol final
abans d'entrar...
Seria l'última de debò.
Clar, entre la Guerra de les Galàxies,
doncs hem de saber què passa abans.
Perquè aquest nen maco
que és l'Anna King
es passa al costat fosc.
I això aquí,
en aquesta pel·lícula,
sembla que sortirem de dubtes.
Ara bé,
és que és un culrebrot.
És un culrebrot galàctic,
directament,
hi ha molt de marro.
El que passa és que el George Lucas
sembla que amb aquesta pel·lícula
ha despertat del costat fosc,
que penso que estava totalment
atrapat i encurcetat
amb unes pel·lícules
que desmereixien
la saga original,
realment,
i amb aquesta pel·lícula
sembla que ha trobat el puntillo.
O sigui,
ja tothom està parlant...
Els fòrums d'internet,
tot això va ple de...
Ui, ui,
és que hi ha una bogeria.
Hi ha gent que
tota aquesta història
és com una religió,
és la seva religió,
que han fet una causa
de la seva vida.
Fora de conyes.
A Austràlia...
No, no,
totes les conyes, David,
perquè realment dius,
home,
que em vaig al cinema
i m'ho passo bé,
però vols dir que n'hi ha,
per tant...
Si hi ha una...
Han volgut posar-ho
com a religió.
O sigui,
hi ha una colla de bojos,
fantàstics bojos,
amb simpatia,
a Austràlia,
que van intentar
complir,
doncs,
bueno,
no sé si eren
5.000 o 100.000
signatures,
una barbaritat,
perquè estigués considerada
la religió Jedi,
de la força,
com a religió.
Que dius ara.
T'ho juro.
I va congregar la penya...
Tu que ets...
Jo soc Jedi.
Sí, sí,
jo soc Jedi i tal.
A costat fos i totes aquestes històries.
Veus com no anem bé?
No, no anem bé.
Potser seria més divertit
d'aquesta manera.
Mira,
no sé què dir-te.
Una altra cosa,
així ràpidament.
He pogut veure,
això ho dic ara
perquè me fa gràcia,
el capítol
de dibuixos animats
de La Guerra dels Clons.
I està molt bé.
És una sèrie
de dibuixos animats
que puc recomanar...
Però aviam,
de la tele,
de la tele dius.
De la tele,
de la tele,
però bé,
que he sortit
ja en DVD
i tota la pesca.
Ara he de sortir
els segons capítols.
I sembla
que és complementari
a la pel·lícula.
Sembla.
M'han dit.
Jo he disfrutat moltíssim.
Ho dic perquè ho vaig veure ahir.
No podia resistir.
Ho tens allò recent
a la memòria.
I ho he passat de conya.
Molt bé, molt bé.
Home,
jo recordo
la primera vegada,
un moment batalleta
que no havia sortit
feia temps,
la primera vegada
que vaig veure
La Guerra de les Galàxies.
Vale.
Deixa'm dir
que va ser al cinema
Tarragona de la Rambla.
que és curiós.
Fixa't tu,
eh?
Fa anys.
Perquè això que és del 70.
76.
Imagina't.
Sí.
I que em va agradar molt
perquè en efectes especials
i tot això
no s'havia vist mai al cinema.
Era una cosa extraordinària.
No, no, era increïble.
Jo vaig anar al meu avi
al cinema nuevo de Barcelona
que tampoc existeix.
Tu sempre has estat
més cosmopolita.
Jo hi era.
Hi vaig disfrutar.
Però bueno,
és que no saps
el disgust
el dia que se'm va volar
la col·lecció de cromos.
Tu tenies cromos?
Jo era col·leccionista.
Jo de futbol
poc cosa.
Famosos de la tele
i del cinema
i la de la guerra de les galàxies.
Són les meves col·leccions
de cromos
de la meva vida.
Doncs el merchandising
ja deu estar en dansa.
Per tant,
en pots fer d'una altra col·lecció,
d'una tassa pel cafè,
d'un llum per l'habitació.
Sí, sí, sí.
Parafernalia.
La varietat de productes,
molt bé, David.
Doncs com que m'imagino
que no te la perdràs.
No.
El divendres vinent,
perquè jo no aniré a l'estrena
perquè no tinc el traje,
que el tinc a la tintureria
aquest d'Arvaderes.
Sí, sí, sí.
No el tinc a punt,
no podré venir,
però jo espero que tu m'ho expliquis
i anirem més endavant.
Seré puntual.
Gràcies per acompanyar-nos, David.
I que la força
ens acompanyi tot.
A tots,
que falta.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.